Cosmoglotta B 024 (jun 1939)


Numeró 24 (3)  COSMOGLOTTA, Serie B   Junio 1939

 

"Idiot's Delight"

 

(Usation de Esperanto in un nov e important film de M.G.M.)

 

Li celebri film-regissor Clarence Brown frottat su manus. Li jures de adaptation cinematografic del famosi comedie "Idiot's Delight" quel havet un success fantastic in omni teatres de U.S.A., hat esset aquisitet de su companie, Metro-Goldwyn-Mayer (M.G.M.) e il ja evaluat in su mente li profites gigantesc queles il vat posser realisar per li presentation del nov film. Il ne hat lassat necos al hasard, e li colaboration del du celebri film-stelles Norma Shearer e Clark Gable esset un garantíe suficent por securar li interesse del milliones de film-amatores in li tot munde.

 

Ma quo es do ti famosi comedie? Nu, it es un satire politic in quel on moca li militarisme e li dictatores. Li action hat esset transportat in alquel land europan de quel on comprensibilmen tacet li nómine. Nam altrimen on vell ne solmen har provocat diplomatic protestes, ma anc riscat li interdition del film, e to es por li productores mem plu grav quam simplic complicationes diplomatic. Durant que si on tace li nómine... un land anonim ne posse protestar, ni interdir. Li astutie esset ingeniosi e senior Brown ne celat su satisfation.

 

Ma subitmen un idé horribil traversat su cerebre. Quel lingue vell parlar li habitantes de ti land anonim? Nam durant que in America 18 ex 22 states autonom parla li sam lingue, on save que in Europa it existe plu mult lingues quam nationes. Li selection de un ex ili vell do automaticmen trahir anc li nómine del land concernet. Frigid sudores invadet li front e li dors de Clarence Brown. Esque li companie vat har expenset 100000 dollars por li jures de adaptation cinematografic sin finalmen posser utilisar tis ci? Pos un serie de noctes de ínsomnie, senior Brown prendet un heroic resolution. "Esque", il dit a se self, "un Americano va perdir li cap pro un tal bagatelle? Lass nos resonar tranquilmen. Si, secun li fiction, li action eveni in un land anonim, do neutral, tande it es logic que anc li lingue del habitantes deve esser neutral." Ma u trovar ti lingue neutral? "Heureka!" il exclamat pos har profundmen reflectet, "yo ha trovat, it es Esperanto, quel yo va usar por li concernet partes in mi film!"

 

It esset un inspiration genial. Strax il convocat sr Joseph Scherer, presidente del Esperanto-Association de U.S.A. e dit a il: "Desde 10 annus vu persecute me per vor recomandationes usar Esperanto in mi filmes. Vu fat un propaganda tenaci in favore de ti lingue anc che mult "stelles" e mem che Carla Laemmle, li dictator de Hollywood. Nu, yo oferta vos hodie un unic chance: Yo besona un sat grand númere de actores savent parlar Esperanto. Vu va auxiliar me por selecter ex omni candidates

 

-33-

 

li max apt tipes por mi film. Yo ja ha convocat 35 persones queles omni declara saver Esperanto. Vi lor nómines." Sr Scherer regardat li liste. "Curiosi, tre curiosi", il dit a se self, "yo conosse nequem de ti samideanes. E tamen yo es presidente desde mult annus del Esperanto-club de Los Angeles e mem del National Association por Esperanto in li States Unit e yo imaginat que yo conosse personalmen omni "gesamideanoj" in U.S.A.!" (Ci li letor va dir: "Il exagera! Qualmen li presidente de un monstru-association quam li Esperanto-movement posse conosser personalmen omni milles de su membres...? Un tal memorie ne existe!" Ma li letor oblivia que to eveni in America, u omnicos es possibil.)

 

Do, ti 35 persones queles, questionat per telefon ca ili parla Esperanto, respondet afirmativmen, esset convocat in li buró del personal-chef de M.G.M. Por raportar li scenes burlesc queles ingayat ti interview, yo lassa li parol a Sr Scherer: --

 

"Li personal-chef salutat les per quelc frases in Esperanto queles il interim hat aprendet: "Bonan matenon. Cxu vi parolas Esperanton?" Li chef anc ja savet quo ili vell dever responder.

 

Ma omnes respondet in italian o hispan e talmen ja trahit se. Yo sedet in un angul de buró e posset solmen admirar li bluff colossal del actores. Quande li chef presentat me a ili quam presidente del Esperanto-Association de U.S.A., lor facies changeat colore. Vi un ocasion u hasardmen li bluff ne successat.

 

Solmen du candidates posset responder a un del questiones contenent un parol purmen esperantistic: "KIE (= occ. "u") vi lernis Esperanton?" ma mem ili ne usat corectmen li acusative.

 

Quo far? Ex li númere del bluffantes yo prendet un decene in mi contore e dat les quelc lineas a leer:

 

Mi diras al vi -- (Yo di vos

Kiam la milito venos -- quande li guerre va venir

Ni restos ekster gxi. -- noi va restar extra it.

Aliaj batalu inter se -- Altres mey combatter se

gxis la morto; -- til li morte;

Estos des pli bone por ni. -- to va esser tam plu bon por nos.)

 

Pos explication, ili successivmen leet li sam lineas du o tri vezes. Poy, un pos li altri, ili leet li duesim, triesim, quaresim linea. Yo notat li facilitá de pronunciation che chascun candidate. Samtemporanmen yo examinat li aptitá del voce e fisionomie por li roles concernet. Poy yo petit que ili mey chascun in su torn, monstrar quam bon ili rememorat li lineas queles ili just audit 20-30 vezes.

 

Solmen quar memorat bon. ALtres intermixtet omnicos. Anc to yo notat. Tri o quar esset 80-90% perfect in omni tests. Ancor altres pronunciat bon, ma absolutmen ne posset memorar li simplic paroles." --

 

Li resultates final ne interessa nos. On va criar que to es un complet fiasco.

 

-34-

 

 

To es un erra. Clarence Brown besonat un lingue íncomprensibil, pro li motives ja exposit in supra. Nu, li experiment monstrat que Esperanto satisfá ti condition in maniere ínsuperabil. Li scope do es atinget e noi va posser delectar nos, audiente por il unesim vez li bellsonant lingue de Zamenhof in un film american.

 

Ma anc Sr. Scherer es satisfat. Li grand nova esset trumpetat in li max important Esperanto-gazettes con invitation a omni  "gesamideanoj" misser lettres de gratulation a regissor Brown quel postulat Esperanto. Ti-ci promesset responder a omni lettres per un amabil lettre totmen personal. Hum...

 

Ma mult plu interessant quam li factes self es li reaction del Esperantistes a ti nova. Comprensibilmen li parole oficial es: criar victorie. Ma li joya es fortmen diminuet per li sentiment que on ha recivet un don del Dánaos (un cavalle Troyan). It es precipue li titul del film quel gena terribilmen li Esperantistes. "Esque li ínamícos de Esperanto ne va posser dir: ples vider, idiotes parla Esperanto in un film!?" E sr. Scherer ha recivet centenes de lettres in queles on questiona le pri li signification de ti titul. Il explica se pri ti punctu in nró 1008 de "Heroldo de Esperanto". Ma ti explication es strictmen confidential e solmen tre expert Esperantistes mey provar traducter su informationes in jurnales national. E li gazettes esperantistic mey ne copiar li articul, sin adjunter un apt advertiment, in Esperanto!

 

Tamen li articul de sr. Scherer trahi su propri timores e un mal celat anxiositá. Il explica que il prefere li parol "idiot" in li form adjectivic e proposi traducter li titul per "idiotic amusament de guerre". In landes u un tal titul vell possibilmen genar li chefes del armé, li proprietarios del cinemas va probabilmen preferer ne mentionar li parol "guerre" in li titul. In ti casu li titul mey simplicmen esser "idiotic amusament". Talmen, di sr. Scherer, on evita que li publica have li impression que it acte se pri un film in quel idiotes parla Esperanto.

 

Sr. Scherer es un humorist. Al publica it posse esser completmen egal, qualmen li Esperantistes traducte li titul del film. Nam ili va vider li film sub li nómine quel apari - in lingue national - sur li afiches e in li jurnales. E ti nómine va esser fixat ne secun li preferentie del Esperanto-gruppes local, ma secun li besones del propaganda. E si it plese al concernet distributores nominar li film: "Plaisirs (o "amusements") d'idiot" e "Belustigungen (o "Zeitvertreib") eines Idioten" -- quo li Esperantistes posse far?

 

E omni mesuras de prudentie ya nequande va posser far desaparir li factes palpabil queles resulta ex li action self: que li land, u furia li idiotes aludet in li titul, es un land u on parla Esperanto. A ti impression li nómine Esperanto resta fatalmen associat e it es probabil que li Esperantistes self comprende to tre bon. Que ili malgré to senti se obligat far propaganda por li film che li masses, atesta un abnegation vermen superhoman.

 

-35-

 

 

Noi ne es perfid ni venjaci, ma it plese nos constatar que li ínmediat comprensibilitá de Occidental ha eliminat ti lingue in antey ex un concurrentie, in quel li victorie de Esperanto va probabilmen transformar se in un public catastrofe.

 

Esque it ne tamen existe alquicos quam un justicie providential?

 

Scorpion

 

(Li sequent passages, del sam autor, esset originalmen destinat a publication in li rubrica "Ex altri campes" *ante* li precedent articul. Tecnic necessitás obliga nos inserter it ci con litt modificationes quam apéndice. Rem. del Red.)

 

"Li bell confessiones". To es li titul per quel on vell posser caracterisar li general atitude del Esperanto-presse durant li fine de 1938. Yo ne save ca it es li proximitá del fine del annu quel instigat li Esperantistes far lor exámine de conscientie, ma in omni casu noi deve aconosser que ili tre bon successat in lor exercicies de penitentie.

 

Li revúe "Franca Esperantisto" contene in presc chascun numeró un rubrica intitulat "Esperanto in li litteratura". In ti rubrica es colectet omni mentiones pri Esperanto in francés libres recentmen aparit. Vi quelc interessant passages:

 

Ex li roman "Le fantôme de l'amour" de Etienne Antérieu: "Yo comprendet", il dit, "que il esset completmen ínofensiv e tam debil que il ne posset plu star sur su pedes. Il balbutiat paroles, tre rapidmen, ma per tam debil voce que yo apene comprendet les. Il usat un lingue bizarr, in quel yo reconosset in long intervalles un parol francés. Finalmen yo comprendet que to esset probabilmen Esperanto, li lingue ideal del fantomas, quande on pensa pri it."

 

Ex li roman "La Pêche Miraculeuse" de Guy de Pourtalès: "Ti paroles esset tam diferent de tis queles Paul audit ordinarimen que il credet, per un specie de miracul, comprender Esperanto." Curiosi judicament pri Esperanto, quel li jurnale reproducte sin comentarie, ne ver? Ma ples atender, to ancor ne es omnicos.

 

In un altri numeró del sam jurnal, noi trova un tre strangi comentarie pri li information que Esperanto va esser usat in un part del dialog in li nov film "Idiot's Delight". "Heroldo de Esperanto", li conosset semanale, hastat misser un lettre de gratulationes al regissor del film, e Franca Esperantisto reproducte li response de ti regissor, sr. Clarence Brown, quel gratula se self esser li unesim quel usa Esperanto in un grand film american. Tamen, pos li unesim undes de entusiasme, e exultation, li redactor de Franca Esperantisto deveni subitmen tre ínquiet. Yo va lassar le li parol:

 

"In fact, li eveniment aspecte un poc tro miraculosi por que noi mey aplauder in antey sin far quelc remarcas: li realisation de un film propagandistic, mem solmen partmen propagandistic per li celebri Clarenc Brown, ti conosset ductor de tant astres: Greta Garbo, Joan Grawford, Ramon Novarro, Wyrna Loy e antey de Jean

 

-36-

 

 

Harlow e Rodolfo Valentino vell esser un cose tam grandiosi e un medie de propaganda tam potent, anc mersí al assistentie de Norma Shearer e Clark Gable, que li sagiess postula témpor por acustomar se a ti idé.

 

On ne posse ne remarcar que to omnicos esset preparat de profanes extra li Esperanto-movement. Sub quel influenties evenit li preparation del film? In veritá ti interesse ínexpectat pri nor movement de ti omni celebri non-Esperantistes, benque honorabil, intimora nos un poc e li subit gravitation de tant stelles circum nor verd ne deve inebriar nos til obliviar li possibil dangeres.

 

Nam... lass nos suposir que ti amplissim afere, arangeat sin control del esperantistic opinion mundal (sic!) e quel noi self, li Societé Francés por li propaganda de Esperanto, conosset solmen mersí al benevolentie de sr. Scherer e de "Heroldo de Esperanto", ne vale necos. Lass nos suposir por exemple, que on selectet Esperanto ne pro su qualitás, ma pro que on besonat in un loc del film (quam in li film francés "Li perles del coron") un barbaric linguache quel nequí posse comprender. Pro quo ne usar Esperanto? to es un barbarage tot fat, comprendet solmen de quelc alienates, ne ver? In ti sam suposition, quo noi vell far, noi, li alienates ne consultat, por oposir nos a it, si unvez ti potent medie de mispropagation va influer milliones de persones per li mundal fama de Norma Shearer, Clark Gable, Clarence Brown e Metro-Goldwyn-Mayer?" --

 

Yo ne posse negar que li afere aspecte aspecte tre seriosi e yo comprende li consternation del Esperantistes. Nam yo have li impression que li consternation deve factmen esser mult plu grand quam li entusiasme. Ma noi mey tirar li conclusiones ex li factes citat:

 

Che omni non-Esperantistes li nómine Esperanto es samtemporanmen sinonim de "mundlingue" e "lingue íncomprensibil". Un tre interessant combination! Esque forsan to posse explicar se per que li profanes totmen ne conosse Esperanto e da líber curs a lor propri fantasie? To sembla me ínprobabil. Mersí al radio-emissiones chascun posse far se un opinion personal tre bon fundat pri li comprensibilitá de Esperanto. E yo pensa que li judicamentes del divers autores queles mentionat Esperanto in lor libres es just li resultate de lor propri observationes. E ti opinion es ja tam bon fundat que li Esperantistes mem plu ne prende li pena protestar. Ili implicitmen aconosse lor justitá.   Scorpion

---

 

PROGRESO

 

central revúe oficial del Ido-movement. Progreso comenta omni important mundlingual evenimentes del vispunctu del scole Esperanto-Ido. It publica articules scientic pri linguistic e interlinguistic problemas e belletristica in li L.I. Ido (Esperanto reformat). Progreso apari trimensualmen. Secun li acord con Cosmoglotta, Progreso es liverat por SFr. 3.- durant un annu a omni abonnator de Cosmoglotta hant payat su abonnament. Specimenes es recivibil del "Uniono por la Linguo Internaciona", 3, Spareleaze Hill, Loughton, Essex, Anglia.

 

-37-

 

 

Cinta Ro:   Van Esperanties

 

Qui deve leer e recenser nov interlinguistic productes, ne escapa a un cert melancolie, vidente quant eforties e bon volentie es investit in labores a queles on ne posse predir success, malgré simpatie por li bon intentiones del autor, si on compara les con franc regard al dates de casus conosset.

 

Pos 1900 li activitá del Delegation fat florear li interlinguistic production. Su reputation de neutralitá instigat mult filantropes far rapidmen un sistema, in li ilusion pri un chance de adoption, o adminim tractation. Ma Couturat adoptet su propri Ido, e li litt sistemas deceptet perit durant li guerre. Pos 1920 li interesse del Liga de Nationes pri nor problema inaugurat un nov epoca de production. Necos resultat, e Cosman, Etem, Novam etc. etc. perit in li economic crise circum 1930. Sol Occidental survivet. Nu li activitá de IALA sembla denov generar un modest altie (= hausse) del interlinguistic production. In li annu passat, noi ja anunciat "Mondilingwo" de Lavagnini e "Mondilingue" de Martineau.

 

In fine de 1938, senior Paul MItrovitch, professor del Scol comercial superiori de Sarayevo, Sud-Slavia ha publicat un litt brochura in francés: "Essai d'une Grammaire interlinguistic" (24 pág. formate 122x195 mm. Nouvelle Imprimerie Vrcek.)

 

Li autor have talentes, e es sin dúbit privilegiat per su profession a experienties queles vell posser esser util al practic látere de nor afere. Tam plu dolorosi it es vider le aplicar su saventies in un maniere quel hodie ne da util resultates alquantmen proportional al labore investit. In su introduction, prof. M. considera li cooperation interlinguistic quam max urgent cose, e "in consequentie li question max important es li interprense de IALA..." To e ulteriori laudes al sam adresse explica nos li rason de nascentie del grammatica. Ma quel es su chance? IALA posse finir cón decision, quam li Delegation, o sín decision, quam li L.d.N. Si cón decision, tri resultates sembla possibil: (1) adoption de un del 6 "candidat"-sistemas a queles ili ha restrictet lor selection, (2) un nov sistema interim elaborat de un o pluri de su plu intim colaboratores, (3) compromiss: un "candidat"-lingue con cert modificationes. In null casu on vide un chance por un autor lateral ("outsider"), adminim ne por adoption integral de su propositiones.

 

Ma prof. M. di que su ovre "constitue un modest contribution teoric ... e restricte se al sol question del grammatica." Ti restriction vell esser ínreprochabil, si li autor vell discusser li grammatical problemas, ma il solmen exposi su preferet formes, sin motivation ni critica de formes de altri sistemas: on ne vide quo fa su formes preferibil in su opinion, nam ultra quelc slavic paroles e li ultra-fonetic anglés ortografie, it ne contene necos nov ne ja trovabil in mult morit projectes. E li grammatica resta un torso, nam li derivation es omisset; to es li sam grav erra quel IALA ha fat in su témpor, presentar un materiale sin derivation.   (Continuation sur pág. 45)

 

-38-

 

 

Doc. 178

 

Logica quam slogan e Esperanto

de "Interlinguisticus" -- (4. articul)

 

Ex nor anteriori examination deveni evident, que it ne es corect nominar "logica" o "logicalitá" li aprioric grammatical categories tractat in articul 2. e 3. Adplu it resulta, que li elementes structural de un L.A. ne deve esser selectet secun "filosofic" vis-punctus, nam metafisic admixtiones ne have jure de existentie in un lingue auxiliari, quel deve esser creat universalmen e precipue por practic aplicationes. Per li analise del parol "logica" o "logicalitá" demonstra se que in li mundlinguistic propaganda li parol "logica" have solmen li caractere de un slogan (= propaganda-parol). On usa it por pseudo-justificar coses, queles de altri scoles es designat quam "aprioric, arbitrari, artificial o ínnatural". Pro to it va recomendar se, ne adopter li slogan "logica" in scientic labores.

 

Remarcabil es li fluctuationes del valore quel on atribuet al "logica" in li Esperanto-propaganda. In li lucta contra Ido, quel posit li logica súper omnicos (to ne posse astonar, nam Couturat, apu Frege, Peano e B. Russel, apartenet al max eminent logicistes, co-fundatores del matematic logica), li Esperantistes sublineat que li logica es superflú, que it implica complicationes, e on inventet contra it li "principo de neceso kaj suficxo"; adver on memorat ti principie solmen quande to esset oportun. Ma desde que Occidental ha reductet li logica a su real e poc important valore, e desde que li Esperantistes plu ne considera Ido quam dangerosi, ili ha rehabilitat li logica quam propaganda-arm contra Occidental.

 

Logica e Esperanto. IALA usa enumerar Esperanto inter "logic sistemas" in contrast al "naturalistic sistemas". Ili vell far plu bon, totmen ne relationar li parol "logica" con Esperanto (cp. Articul 3, pág 25/7, unesim paragraf), ne mem in li sens de bon-órdine structural. Lu contrari vell esser plu rect. Noi va monstrar to ye un sol sufix, -in, e ye un sol prefix, mal-.

 

Li Esperanto-sufix -in.

 

In analogie con "bovo (neutral) - bovino (feminin), hundo - hundino, cxevalo - cxevalino" etc. on vell expectar in un sistema "ordinatmen, simetricmen, o logicmen" constructet, anc un sufix masculin. To es li casu in Ido (bevulo, hundulo). In Esperanto noi es deceptet: on usa li radica vir (mann) quam prefix e di: "virbovo, virhundo, vircxevalo" (= "mann-bove (tauro), mann-can, mann-cavall").

 

Por li formation de nómines de parentitá homan on vell dever, si on seque logica, departer anc de sexual-neutral radicas: "genitoro - genitorin, marito - maritino". Nov deception - li selection del radicas es fat sin logic plan; unvez on departe de radicas masculin, p.ex. "viro - virino" (= "mannessa"), patro - patrino ("patressa" = matre), frato - fratino ("fratressa" = sestra), knabo - knabino..."; altrivez on departe de radicas feminin, p.ex. (princ)edzino -

 

-39-

 

 

- edzo (! = marito), kuzino - kuzo, frauxlino = frauxlo (ti parol, significant "celibo" es íninterpretabil; it es derivat de german Fräu-lein = senior-ett-a. Un analogie in Occidental vell esser, si on vell supresser del parol dama li finale a, e usar dam por expresser: senior. Ma ancor ti procede vell esser minu absurd e contralinguistic quam li casu "frauxlo". Remarca del traductor.)

 

Tal(?) procede es:

 

(1) monstruosi, pro li supression de essential sociologic e juristic caracteristicas e de omni valores sentimental in pares de paroles quam patre-matre, fratre-sestra etc., queles - del vispunctu del interesset biologic, homan, social, familial-juristic quasi postula radicas separat por nómines masculin e feminin.

 

(2) Ti procede sta in contradition a crit. 1 de IALA ("Li radical elementes deve esser aposteriori"), nam al radical element ne apartene solmen li exteriori parol-form (generalmen mutilat in Esperanto), ma anc li signification conexet con it per tradition. Un tal on ne posse obtener ex "frauxlo" e "edzo" malgré omni interpretation, e "virino" ne posse esser comprendet de un normal cerebre altrimen quam "fémina masculin, amazona", e anc "knabino" suggeste (adminim a persones de lingue german, quel sol have li parol "Knabe") preferetmen li signification de "garson de joy" (yun mann perveras, prostitulo), quam ti de "flicca" o "puella".

 

(3) Adplu it es nullmen "logic". On questiona: pro quo ne p.ex. "vir-femino", "vir-matro", "vir-girlo" etc.? E in fine on comprende que li "logica" de Esperanto es necos altri quam li arbitrie de Zamenhof, denudat de qualcunc scientic considerationes. It es deposit in li "Fundamento" quel es fat ne por li practic beson de homes in international intelectual comunicationes queles desira intercomprender se, ma por un religiosi-utopic "homaranismo" quel deve esser realisat per un minimum-lingue in specie de Pidgin.

 

Li Esperanto-prefix mal-.

 

Li usage del prefix mal- in Esperanto ducte a un simil "logica, simetrie o bon-órdine". Si on vole admisser li utilitá de un tal economie, on vell ancor posser considerar quam "logic" un simetric denomination de contrastes, quel vell departer de un medie neutral, p.ex. in li form sequent:

 

mal-dimensa (curt) -- ben-dimensa (long) -- secun criterie de extension

mal-kalora (frigid) -- ben-kalora (calid) -- secun calore absolut

mal-mangxeco (fame) -- ben-mangxeco (saturitá) -- secun absorption de manjages

mal-augurio ("malheur") -- ben-augirio ("bonheur) -- secun li favore del fate

 

Ma ú es li "logic" motive por to que:

 

(1) on di por  "dextri-levul": "dekstre-maldekstre" e ne, plu facilmen pronunciabil "malsinistre-sinistre"; por "cluder-aperter": fermi-malfermi e ne "malaperti-aperti"; por "avan-retro": "antauxen-malantauxen" e ne "malretrauxen-retrauxen"?

 

(2) on di por sitie "sojfo"; ma por fame ne, quam li analogie vell suggester, "hungro" o "famo", ma "malsato" (= circa "non-saturitá), e que on reserva li

 

-40-

 

 

simplic form, "sato", al saturitá quel have mult minu grand importantie sociologic e anc es mult plu rar quam parol?

 

(3) "malfluigxi" significa "consolidar se, coagular" e ne "evaporar", quel vell esser exactmen tam logic, nam liquiditá, fluentie, ne es solmen li contrast de soliditá ma anc del triesim statu de agregation, li gasiformitá! ... "maldolcxa" significa amari e ne acid o salat?

 

(4) si mal- generalmen significa li contrarie, pro que fémine es dit vir-ino, e ne mal-viro, e garson es dit frauxlo e ne malfrauxlino...?

 

(5) por li pare de antonimes "comensa-fine" on have ni "komenco-malkomenco" ni "malfino-fino", ma "komenco-fino" e considera ci subitmen quam índispensabil haver du radicas -- durant que just ye malbona (!) etc. sam quam ye patrino, virino, knabino... on crede necessi economisar un del polari radicas - contra li natura. --

 

(6) (+) in li parol-pares por grand-litt, gross-tenui, fort-debil on usa li simplic form por indication de lu plu massiv, resistent (granda, dika, forta), ma in li pare dur-moll on procede contrarimen: malmola-mola?

 

Anc del lingue-psicologic vis-punctu li prefix mal- es un grav erra sam quam li finales conjugativ -as, -is, -os etc.: omni ti simboles de distintiones importantissim es (intra li rigid sistema de regules de Esperanto) afixes ínaccentuat.

 

Li manca de consequentie (sistematica) monstra se anc ye altri afixes de Esperanto (p.ex. pumpi-pumpilo, kombi-kombilo, fosi-fosilo (!)... ma marteli-martelo!). Ma maximalmen it monstra se in li fugida del ínregularitás al lexico (direkcio-direktoro...) tractat altriloc. Córam tal factes it apare mem íncomprensibil, qualmen on posse nominar Esperanto "logic", mem qualmen on posse far it hodie ancor object de seriosi examinationes.

 

(+) Li punctu ci indicat quam (6) esset originalmen punctu (2) omisset ta per erra. Punctus 2, 3, 4, 5, deve esser 3, 4, 5, 6.

---

 

Logica, Regularitá e Autonomie

de "Interlinguisticus" -- (5. articul)

 

(Image: Logicalitá -- Regularitá)

 

Noi nu vole provar ganiar claritá pri li amplitá del tri notiones del Crit. 4 in lor relation inter se. Secun nor unesim articul, "logicalitá" interlinguistic realisa se quasi solmen

 

-41-

 

 

quam regularitá. Li du notiones, secun nor unesim figura, covri unaltri, regularitá essente un parte del logicalitá.

 

(Image: Regularitá e Autonomie)

 

Interlinguistic autonomie es, si noi comprende rect, li libertá del spíritu sistem-formant, in contrast al natura e al principie de lu necessi (cp. crit. 1 e 9). Considerante li prodig multiplicitá e colorositá del formes natural de nor lingues, e considerante li sens e scope del lingue auxiliari e constructet (in german "Plansprache"), autonomie ne posse esser altricos quam tendentie a simplifiction per maximal regularitá (cp. nor articul sequent). Do, secun nor duesim figura, anc li notiones Autonomie e Regularitá covri unaltru, regularitá presentante se quam parte del autonomie. Li du figuras junt da li image sequent:

 

(Image: Regularitá plazzat inter Logicalitá e Autonomie)

 

To ilustra:

 

(1) que regularitá apartene al dominia et del logica et del autonomie;

(2) que li tri notiones del Crit. 4. coincide in grand parte.

(3) que li regularitá constitue li nucleo comun de logicalitá e autonomie. (Inversion: Logica, Regularitá, e Autonomie ne es tri, ma solmen du elementes diferent: Logica e Autonomie, queles junt implica li regularitá). Li simetrie in li arangeament del figura permisse in plu li conjection

 

(4) que - sam quam "logica" ha monstrat se quam propaganda-slogan -- anc li vag parol "autonomie" probabilmen ne va dar usabil resultates.

-----

 

Li caracter e valore del Autonomie va esser discusset plu detalliatmen in li sequent articul de "Interlinguisticus".

 

Ho-témpor li Interlinguistica ha devenit un scientie. Qui desira conosser li elementes de ti scientie, presentat in facil comprensibil maniere, mey leer

"Spíritu de Occidental", li ovre de Wahl

 

-42-

 

 

Li ortografic reform portugalés

 

Per un acord inter li "Academie Brasileira de Letras" e li "Academia das Ciências de Lisbôa" li ortografie del lingue portugalés sta reformat. Li stenografic revúe brasilian "Revista Taquigráfica" in su numeró de septembre 1938 raportat interessant detallies. Ortografie es un capitul sovente discusset in interlinguistica; it do posse esser util presentar a nor letores li trates essential de ti reform:

 

In li nov ortografie portugalés es eliminat:

 

(1) omni consonantes mut: on va scrir cetro, fruto, sinal vice sceptro, fructo, signal. -- (2) omni duplic consonantes: Sábado, belo, efeito vice Sabbado, bello, affeito. Exceptet es ss e rr: russo, carro, e li gruppe cç quande li du c sona diferentmen: sucçao, secçao. -- (3) Li h mut: sair, tesouro, compreender; it es tamen conservat in li gruppes lh e nh (= ly e ny in Occidental) e in paroles con prefixes, si li radica existe quam parol autonom: inhumano, deshabitar, deshorra, rehaver. -- (4) s del gruppe sc inicial: ciência, ciática. -- (5) li apostrof in cert frequent compositiones.

 

Quel indicationes da to por li L.I., specialmen por Occidental?

 

Mult lítteres ne existe in L.I. -- Duplic consonantes - si ili ne sta detra li vocal accentuat del radica - ja sta abolit in li provisori ortografie simplificat, adoptet in Cosmoglotta til un decision definitiv. Abolition complet del duplic consonantes ne vell esser possibil sin changear li fonetic structura de Occidental quel distinte curt e long síllabes: can:cann, car:carr, (yo) movet: (li) movett. Li exceptiones a ti principie es identic in Portugalés e Occidental: cç'coresponde a nor ct(??) ante e e i. Anc h mut es abolit: noi scri teatre, reuma, cronica. On remarca que per omission del h li parol portugalés compreender deveni in scrition e pronunciation presc identic con Occidental comprender. -- Li abolition del s in li gruppe sc vell esser un simplification previsibil por li future. In present, durant li epoca del introduction it ne es consiliabil, nam li majorité scri ancor sc, do li ínmediat comprensibilitá vell suffrer. In plu, in Occidental li s ne es mut. Ci on deve atender li fonetic developation natural.

 

K e ch va esser scrit qu in portugalés ante e e i, e c in altri casus: querubim, monarca, química, quilo, Cristo, técnico. K resta conservat in li abreviatura de quilo e quilômetro, pro internationalitá, e in vocabules geografic derivat de propri nómines: Kiel, Kiev, kantismo. -- Li u de qu es mut in portugalés, ma sonant in Occidental; noi do prefere k ante e e i: monark, monarkie, kilo. Ti scrition es natural, it es ti del scandinavic lingues.

 

W in portugalés va esser remplazzat per u o v, conform al pronunciation. -- To posse dar nos un indication por li parol de quel li scrition varia ancor: wagon a vagon. It apare que li aspect de Occidental invita a sequer ci li exemple del romanic lingues, talmen que w resta reservat a paroles plu essentialmen de orígine anglés o adoptet intentionalmen in form anglés, quam west (diferent de vest!), watch, w(h)ist, etc.

 

-43-

 

 

Y in portugalés es remplazzat per i: juri, martir. -- Anc to trova se in Occidental quel have cristall u Latino sine flexione scri ancor crystall. It apare probabil que altri paroles va sequer, ma it resta dubitabil ca ti reform posse o deve esser perductet radicalmen: noi distinte ancor chlorophyll e chlorophil (ci in scientic paroles ch e ph es conservat), styl e stil, syllab e silab. In cert paroles de germanic orígine, styr, flyt, y quam vocale es índispensabil.

 

Li gruppes ph, rh, th es viceat in portugalés per f, r, t: fósforo, retórica, tesouro. - Lu sam es fat in Occidental, totvez lassante li classic combinationes in scientic textus ne destinat al grand publica, e conservante th u li simplic t vell seducter a pronunciar ts: comp. diplomatie, democratie, ma simpathie, antipathie.

 

S e z in portugalés have ambi pluri pronunciationes, ma identic in casus analog. Li nov regul vell ducter a scrition Jesúz e Paríz: on do statue que li nómines, Jesús e París conserva li s, considerante li desfacilitá de alteration. It es tre prudent, far haltar li regul general avan formes tro conosset e caracteristic in li aspect traditiones. On di in plu: "In li usa de s e z in medie de paroles on mey sequer to quo es determinat per li etimologie e historie del lingue."

 

Altri arangeamentes ocupa se pri unification del scrition. Mult exemples ne have equivalentes in Occidental, ma li principie es important. Inter altricos on institue que paroles til nu scrit sive per s sive per ç deve dar preferentie a s: cansar, pretensao, ânsia. Comp. li form de Occidental oficial comensar con li form apocrif commencear, usat in alcun ancian manuale.

 

Interessant es ancor quel detallies: x in portugalés conserva su varie pronunciationes, ili coresponde a s, ss, x, ch in Occidental. - Li tiré es richmen usat por augmentar li claritá de paroles composit. - Li division del vocabules in fine de un linea deve esser fat exclusivmen foneticmen e ne secun li separation etimologic del elementes. - In Occidental noi posse retener li max grand libertá in li division del paroles; unic regul: que chascun parte contene un vocale; gruppes representant un sol son (ch, eu, ay, ey) ne es separabil; de duplic consonantes chascun parte mey haver un; e chascun parte mey esser facilmen pronunciabil: p.ex. bat-ter, meu-ble o meub-le, ma-chi-ne, re-spon-se o res-pon-se.

 

Propri nómines deve esser scrit in form portugalisat si tal existe: Antuérpia, Berna, Cherburgo, Colônia, Escandinávia, Escalda (Schelde, Escaut), Londres, Marselha (= Marseille). - Anc Occidental prefere un form international, sovente latinisat (Anglia, Francia, Dania), ma prende li form national si un international ne existe.

 

Resumante on posse dir, que li ortografic reform portugalés ea in li direction de unification e simplification secun li fonetica, sin tamen exagerar. Sin dúbit li ortografie deve esser stabilisat in li sam tendentie. On tamen deve memorar que li lingue Portugalés have un fonetica medial conosset a omni Portugaleses e Brasilianes, e que li ortografie solmen besona aproximar se a it, durant que Occidental deve restar graficmen international e reconossibil, do ne posse ni deve imitar completmen li fonetic simplificationes de un o altri lingue national.   I.F.

 

-44-

 

 

(Van Esperanties, continuat de pág. 38)

 

Li derivation es li problema central del interlinguistica, li sistema de derivation es li vertebre de un sistema de lingue, it permisse vider su essential caractere. In ancian témpores li derivation esset li juvel de parade del schematic sistemas contra li scol naturalistic, Universal, Idiom Neutral, Latino sine flexione, queles ne havet un util sistema de derivation. Desde que per Occidental li derivation natural sta regularisat, on deve ó aconosser su bonitá, ó presentar alquicos plu bon; altrimen on classa se quam schematico.

 

Resta un interessant tentative egardar elementes slavic e anglo-saxon ne secun lor real coeficient de internationalitá, ma secun un conception idealistic de neutralitá. Tal consideration data ex li fase sentimental interim abandonat del scientic interlinguistica. Li resultate es un lingue de aspect simil al ancian Novial, ma con mult paroles slav e sin to quo noi nómine unitari stil o intern harmonie.

 

Vi un textu: "Te nov dreses de imperist, de Andersen. - Mo Tei, pensed il, bi it posibl ke mi bi idiot? Mi never supozed it, et no person debt sav it. Pot mi bi dis-apt per mo ofis? Ne, it bi netolerable tu dikt ke mi ne bi abl to vi te teksil. - "Bon, vi ne dikt nosing de it," remarked un teksilist. - "O, se bi bel, veri sharmin, spiked te old minister, regardin trans (per?) so ok-kristal, se design e se kolore! Yes, mi bud dikt a imperist ke it plez mi veri mult." " --

 

Li alfabete es quasi identic a ti de Ido. Quam articul es suggestet te. Substantives e adjectives sin finale obligatori. Plurale per -s, rarmen -es, secun usu anglés. Pronómines, egal in nominative e casu obliqui: mi, ti, il, el, it, ni, vi, ils, els; possessiv: mo, to, so, no, vo, lo.

 

Conjugation: in principie presc identic al ancian de Novial, quel prof. Jespersen ha abandonat por aproximar se a Occidental. Quelc formes difere: radica: "lekt" = leer. -- Infinitive: tu lekt. -- Presente: mi lekt. -- Passate: mi lekted. -- Future: mi bud lekt. -- Conditionale: mi shud lekt. -- Perfecte: mi hav lekted. -- Participie present: lektin (accentuar: léktin, pronunciation negliget del form anglés -ing.) -- Part. pass.: lekted. -- Imperative: lekt! let ni lekt!

 

Adverbies egal al adjectives; pluri manieres de distintion es considerat, i.a. circumdar les per li expression: "in...modo" o ancor expresser les per substantive + proposition. Tal procedes existe anc in Occidental sin tamen far perteexplicit del grammatica: "in...maniere", o "con amore" e "in nocte" apu "amorosime" e "noctmen".

 

Li sintaxe ne devía de lu usual. Li negation es duplic, quam in Occidental. Por li participial formes per -in es previdet usation analog al modelle anglés quam verbal substantive: "mi vi demand pardon per ne havin obedied", constructiones tre anglés, ma til nu ne usual in sistemas de L.I.

 

In general, li autor resta vag. Il sovente usa expressiones: "on vell posser dir..., on va forsan dir..." Tal hesitation e liberalitá distinte le amabilmen del decretisme in li schematic camp.

 

-45-

 

 

Li unic nov e caracteristic del sistema sembla esser li introduction de paroles slavic e anglés, li ultimes in un ortografie fonetic til ínreconossibilitá: slavic es p.ex. volk (lup), bud (vad), vod (aqua); anglés es bi (be, esser), get (get, devenir, i.e. solmen un del mult senses del parol anglés), kom (come, venir), spik (speak, parlar), sing (thing, cose), nosing (nothing, necos), go (go, ear), hir (here, ci), zer (there, ta), ivn (even, mem), bat (but, ma; A. "bat" = mus volant!), mek (make, far), taim (time, témpor), flesh (flesh, carne), shop (shop, butíca). It es ver que alcunes de ti paroles es apoyat ancde altri germanic lingues. Tamen li selection del form del radicas fa conjecter, que sur ti base on ne vell posser constructer un sistema derivativ quel vell permisser arivar regularimen a un mentionabil númere de paroles international. "Uniti Langue", in manu simil, simplicmen renunciat a omni derivation per afixes. Un humoristic efect es contribuet per li paroles semblant infantin "mau" (cat) e "papi" (manjar).

 

Li brochura fini per un colection de aforismes in mult divers L.I.-sistemas mixtet con cales traductet in li sistema de prof. M. Li manca de indication del lingues usat pelmel fa lu tot un poc confusent ye unesim regard.

 

Li ovre sembla esser fructe de assidui labore, e it merite respect malgré su mancas e etsí on ne vide su utilitá o necessitá. On posse esperar que li autor, simil quam Barral, Milner, Vallneys e altri inventores de litt propri sistemas, mey convicter se pri que il perdi su forties in un labore quel secun omni experienties es condamnat a sterilitá, e prestar su manu a un del grand movementes existent, u un mann de su capabilitás va sin dúbite trovar un fertil camp de action.

 

Pos finition del articul precedent noi audi que prof. Mitrovitch pos corespondentie con senior de Wahl ha interim convictet se pri li necessitá constructer sur li base del paroles international, in pluparte de orígine latin.

-----

 

CRONICA

 

International Occidenta-Reunion: v. Cronica, Svissia

 

Anglia: Sr. L. Beer ha demissionat quam Occidental-informatoria e agentie de Cosmoglotta. Ples notar li adresse de su successor: Sr. A.W.S. Raxworthy, 423 Fonte Cray Road, New Eltham, London S.E. 9. Il functiona anc quam provisori secretario del londonés Occidental-gruppe trovant se in reorganisation.   F.L.

 

Francia: "L'Ecole libératrice", revúe pedagogic difuset in 100000 exemplares, nró 27, del 15. april 1939 contene li sequent textu in Occidental:

"Occidental es li max facil lingue international del munde, ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation. -- It ne es algebric ma natural. -- It ne ha eliminat li international paroles, it ne ha remplazzat les per artificial

 

-46-

 

 

paroles quam regulari derivates. -- It adopte li international nomenclatura universalmen conosset. Scientic o pedagogic articules in Occidental es accessibil por omnes sin traduction. -- It es usabil sin modification in telegraf, telefon, radio, printa, scri-machine, etc. (Su alfabet es li latin alfabet.) -- Ja, on posse coresponder con instructores e professores in omni landes. -- Por documentation, srir a: L. Boutreux, école des Récollets, Saumur (Maine-et-Loire)."

 

Italia: "Italia Filatelica e Cosmoglotta", marte 1939, presenta se in bell aspect. It anuncia li demission de Dr. Ing. E. Dal Martello quam redactor del Occidental-parte, quel nu es cuidat del director, sr. Bevilacqua self, in cooperation con li Institute Occidental. It implica perfect abstenentnie de politic temas. Li num'ro contene un necrologic noticie pri Prof. Meazzini in Italian: un articul (in traduction Occidental) de Giulio Bertoni pri Li Institute de Romanic Filologie", reproductet ex "L'Italia che scrive"; "Latine sine flexione criticat per un adherente" de Leonard Weber, in troduction Occidental reproductet ex Cosmoglotta A de May 1939; un critica de Taddeo Giaccarti pri "Mondilingwo". Tri grand anuncies recomanda ovres in Occidental, specialmen "Spíritu de Occidental" e "Corso di Occidental." Li director merite nor aplause. Filatelistes mey comunicar con: G. Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia.    I.F.

 

-- "Fronte Unico" del 30. martepublica sub titul "Cosmoglotta (Occidental), Radio-lingue mondiale" tri columnes in Italian e Occidental pri li problema del L.I.: "Un ponte inter popules" in Occ. de W.R.C. Rädler, "Occidental in li studie de lingues extran" in Ital. de A. Bertelé, "Pri li studie e usation del Latin" de Dr. Dal Martello, quel responde a un articul favorisant latin e condamnant li principie del L.I. e omni sistemas, basante se sur l isol conossentie de Esperanto quam representante de nor idé. In plu quelc politic noticies del sam autor.   F.L.

 

Nederland: Mersí al combinat activitá de scs. Posthuma e Littlewood, li propaganda continua. "Einhovensch Dagblad" del 26. febr. publicat un anecdote "Modestie de un scientist", e del 15. marte "Bon replica", ambi in Occidental sin traduction. Li gruppe recentmen constituet sub duction de nor nov coidealist sr. Poggenbeek, sta in continui relationes con coidealistes in Belgia, Svissia, e Anglia.    I.F.

 

Svissia: Reunion in Zürich

 

It ocasion de su annual reunion in Lausanne, 23. april (comp. Cronica in Cg A, May) li Sviss Association por Occidental (SAPO) invita omni extran coidealistes partiprender a ti reunion in Zürich e in sam témpor visitar li National Exposition Sviss. -- Ti conferentie inter Occidentalistes (li unesim important reunion occidentalistic) ne have quam scope amusar li partiprendentes, ma in prim dar a omnis ocasion far util labore e preparar per fructosi discussiones li success de nor movement. -- Pro to noi peti omni coidealistes queles posse partiprender ya ti reunion e queles desira studiar un problema, inviar nos un raport tam complet

 

-47-

 

 

e tam concis quam possibil. It va esser publicat in Cosmoglotta B o eventualmen in un apart brochura quel va esser dismisset a omni partiprendentes. Talmen in Zürich ne va evenir li letion del discurs, ma solmen li discussion, nam omni partiprendente ja va conosser tese e tema. Talmen li scope del reunion, quel deve esser un exchange de idés, va esser completmen realisat. Por que li discussion mey esser vivid, it es decidet que chascun orator va posser parlar solmen durant 5 minutes. Si su parlada es extremmen interessant, li presidente va posser demandar del assemblé un prolongation del témpor acordat.

 

Do, car coidealistes, noi atende vor labores o propositiones max tard ante li 1-esim julí.    Fred Lagnel

 

Qualmen propagar Occidental?

 

Li comité del SAPO, reunit in Lausanne ye li 23. april ha decidet posir ti problema in Cosmoglotta e petir nor letores presentar al Institute Occidental in Chapelle lor idés, experienties, suggestiones, planes, studies. Por esser prendet in consideration, li idés contribuet deve esser realisabil e ne solmen teoric; anc li láter financial deve star(??) profundmen examinat e basat sur (????) statisticas in li dominia concernet. Li Institute Occidental reserva se plen jure utilisar o ne utilisar li suggestiones o planes recivet.

 

Do, car coidealistes, al labore! It es un tema passionant, e vor auxilie posse dar ínesperat successes!

-----

 

LINGUE VIVENT: "Yul": Raxworthy: "Yo vota plenmen por "yul" e "yular". Li du paroles Cristfdest e Yul es util; presc necessi. Hay mani religiosi homes queles ne observa li Cristfest, considerante it quam pagan."

 

Un esperantistic amíco remarca que li parol "julo" con sam sens esset anc experimentat in Esperanto, ma abandonat pro similitá e confusion con li mensu "julio". Il recomanda "noelo" secun F. -- On deve remarcar que in Occidental li paroles "yul" e "julí" distinte se per scrition e pronunciation plu fortmen de unaltru quam li Esperanto paroles (pronunciat: yúlo e yulío), talmen que confusion ne vell esser a timer.   I.F.

-----

 

Contene: Idiot's Delight (Scorpion) - Van Esperanties (Cinta Ro) - Logica quam "Slogan" e Esperanto, e Logica, Regularitá e Autonomie (Interlinguisticus) - Li ortografic reform portugalés (I.F.) - Cronica (Anglia, Francia, Italia, Nederland, Svissia)

-----

 

Chef-redator: R. Berger, Morges (Vaud), Svissia - Administration: Institute-Occidental, Chapelle (Vaud)< Svissia - Reclames: A. Moeckli, Languedoc-Bellevue, Chemin du Reposoir(?), Lausanne, Svissia

 

-48-