| 
View
 

Cosmoglotta A 073 (nov-dec 1930)

This version was saved 7 years, 3 months ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on April 2, 2019 at 10:26:02 pm
 

= COSMOGLOTTA = 

 

Oficial organ bimensual del Occidental-Union 

Consacrat al developation, propaganda e aplication de 

Lingue International Occidental

 

Redaction e Administration: Postfach 10, Mauer bei Wien, Austria.

 

Annu IX Nr 6  Novembre, Decembre 1930 Numeró 73

 

Contene: Amical concurrentie interlinguistic, de Univ.-Prof. K. Asakawa, pg. 101. Mollat sones, de K. Janotta, G.A. Moore e E. Pigal, pg. 103. - Historic ortografie, de F. Berggren e J. Gär, pg. 107. - Cronica, pg. 108. - Pei-Hua - Oriental, de K. Janotta, pg. 116. - Subventiones al Occidental-Union, pg. 119. - Translocation de Cosmoglotta, del Redaction e Administration, pg. 119.

 

AMICAL CONCURRENTIE INTERLINGUISTIC.

 

De Professor K. Asakawa, Yale University, U.S.A.

 

Satisfante un petition del Central Oficie del Occidental-Union, Professor, Asakawa ha scrit por Cosmoglotta li present articul.   Red.

 

Li neutral munde ja es fatigat e esset sovent repulser per li revenjativ spíritu quel mult interlinguistes ha monstrat tro mult e tro long in lor controverses inter se.

 

Esque lor comun scope ne es tro grand in su significantie por li vast munde, e tro desfacil e tro lontan por un rapid atingement, por permisser a su protagonistes ingagear se in bagatellic querelles sur li via? Tro mult témpor e energie ja ha esset dissipat, adver in divers gradus per divers movementes, e un tro grand damage ha esset fat al comun afere per ti sorte de indulgentie.

 

Mi apelle es fat por un amical cooperation per un amical concurrentie inter omni present e futuri sistemas de un interlingue.

 

Forsan mem ti simplic veritá posse semblar ne bonvenit a quelc zelotes. Con omni respect por lor loyalitá a lor propri sistemas, yo peti les rememorar que ili e omni li altri interlinguistes in li munde in summa, forma un tre micri minorité, cernat de un immens majorité de índiferent o derisiv persones.

 

 

-102-

 

Tis ci vell naturalmen interpretar un pur emotional suporte de un special cose quam consequentie del timore pri un possibil derupte, si ti afere es exposit al apert concurrentie, o adminim quam consequentie de un singulari manca de sagesse. Qui vole dir pos reflection que ti interpretation es totalmen ínjust? Esque it ne es imprudent detrimentar su propri affere per defender it in un spíritu misguidat?

 

Quam plu mult sistemas es in mutual concurrentie, tam plu bon it es por li final success del interlingue. Li rasones por ti assertion es evident. Li tot problema de interlingue es complex. Mem li vast question esque es preferibil un rigorosmen simplic e regulari structura o un sistema, li elementes de quel es historic. natural, e esque flexibilitá es plu bon, o ca un balancie del du principies es li just solution e in quel maniere balanciat, ti question posse apen esser decidet ante que sistemas basat sur diferent solutiones de ti questiones, ha esset realmen constructet. e ha esset realmen usat e experimentat in líber concurrentie. It existe tre mult altri questiones queles permisse diferent interpretationes; omnis deve esser, ne solmen studiat e considerat, ma vermen provat in concret formes e essayat in li fusuore de practica e de experiment.

 

Mani interlinguistes e filologos ja ha fat un declaration, in Genève, april a. c., que null del existent sistemas de interlingue es regardabil quam li definitiv form, e que lor propositores va far bon aspirar lor comun scope per un cordial cooperation mutual. Yo, por exemple, joya pri li generosi spíritu e vision manifestat per li signatores de ti declaration. Anc fro li statu-punctu del neutral ma simpatic munde, it es desfacil vider qualmen li rasonabil interlinguist posse haver alcun altri vide del situation. Desde long li munde ha atendet le por prender ti atitude, e posse solmen esperar que li declaration tam felicimen fat in Genève va esser acceptat de omni interlinguistes. e que lor mutual discussiones va, desde nu, esser líber de omni macul de revenjositá, ma esser inspirat solmen per intelectual e practical concurrentie perpetrat in li interesse de lor comun scope. Li problema de Interlingue es ne solmen complex, ma anc e ante onmicos practical. Esque success in negocie ha jamá esset attinat per efluenties emotional? In tal aferes, li sol

 

-103-

 

decisiv factor es li valore intrinsic. E ti valore es max bon pruvat per líber concurrentie, ma posse esser solmen dubitat per li publica si li rivalisant linguificatores ne aspira ameliorar lor capacitá de satisfar li besones del publica, ma es absorptet in difamar unaltru. Li beson a un interlingue es urgent e mundalmen vast, támen ti beson es in grand part ancor in ínconscientie del publica. Null efortie vell esser tro grand pro li interlingue, por persuader li munde pri ti grand beson e por demonstrar su propri sinceritá e zel studiar e satisfar li desfacil demande. Chascun passu, chascun nov sistema deve esser un nov contribution, e deve aproximar nos al realisation del final scope: compleer li nobil function de Interlingue max perfect quam homanmen possibil. Interim, li munde atende e watcha. Esque li interlinguistes continua obliviar li grand publica, quel va esser lor judico e patron, e abandonar se in anunciar solmen lor propri special vertús e denunciar li suposit vicies del altres? Esque ne anc li interlinguistes posse aprender quelccos del anglosaxonic "sportmanship"?

K. Asakawa

Yale University, U.S.A.

-----

 

MOLLAT SONES

 

Proposition de Karl Janotta, Gerald A. Moore, Engelbert Pigal, presentat al Comité Linguistic del Occidental-Union (CELIA)

 

Noi fa li sequent proposition conform al § 16 del Regulament de CELIA (vide Cosmoglotta nr 68 pg 8):

 

"Li anteyan formes de vocabules con apostrofat lítteres (mollat sones) resta '''oficial''' valid, ci printat per '''grass lítteres'''. Apu ili on posse usar li formes sin apostrof citat in sequent. In epistules e circulares concernent ti proposition li autor de Occidental, Senior E. de WAHL, ha concedet eventualmen acceptar quam admisset provisorimen li formes queles in li present proposition es printat per MAJUSCULES (VERSALIES).

 

(A) Vocabules con l':

 

'''agul'e''': agull (conform al catalan ortografie; derivates: agullon, agullonar); '''-al'a''': (sufix) -ail(a) (p. ex.: ferral'a: ferrail); '''al'e''': ALLIO (alliari, alliacé, all(i)-yl); '''auripal'e''' (in Joseph Gär, Wörterbuch D-OCC, 1925, sub "Tand"): futilail, futilitá, talmi (li parol "auripal'e" existe in null lingue; it es leend quam AURIPELL = D Flittergold, Rauschgold, per quel in Gär existe du formes: oripell e auripell); '''babil'ar''': babillar (BABILAR): '''batall'e''' (in Gär sub "Schlacht"): BATTALIE (de batt-er per li sufixes -al e i-e; anc in A e I con duplic "t"); '''battal'on''' (in Gär sub "Bataillon"): BATTALION (de "battalie"

 

 

-104-

 

direct in supra; '''bil':''' bilie (BILI) (bilios, biliari, bil(i)in, bilifulvin, biliverdin): '''bil'et''': billett (BILET) (con ll in ADES e conform a A bill); '''bosil'ar''' (9in Gär sub "Stümper" e "sudeln"); BUSILLAR (busillon); '''botel'e''': BOTEL; '''brill'ar''': BRILLIAR (brilliant, brilliantie, brilliantin), lender, lucer; '''brol'ar''': bollir, gurgulear, scumear; '''brul'ar''' (in Gär sub "verwirren" e "Wust"): trublar, confuser, mixter; '''brul'a''': cáos, confusion, pelmel; '''bul'on''' (in Gär sub "Fleischbrühe"): BULLION; '''cal'ar''': coagular; '''camarill'a''' (CELIA-Circulare 57): CAMARILLA; '''caravanseral'e''' (in Gär sub "Karawanserei"): CARAVANSERAI (cf in infra "seral'e"); '''cedill'e''' (in Gär sub "Cedille"): CEDILL; '''cochenill'e''': COCHENILL (cochenillin); '''col'er''': coleer (= con+leer: colleagie, colleero, colleuor); '''cornel'e''' (in Gär sub "Krähe"): CORNILL; '''cotill'on''' (in Gär sub "Kotillon") COTILION(A): '''detal'e''': detail (A detail, D detail, F détail; detailar; composit ex de+tailar, cf "tal'ar" in infra); '''dormil'ar''' (in Gär sub "schlummern"): DORMILLAR (per li sufix -ill-); '''emáil'e''' (in E. de Wahl, Radicarium, 1925 e in Gär sub "Schmelz"), '''emál'e''' (in Gär sub "Email"): email (cf "emáil" in Gär sub "Email" e "Schmelz"); '''fotel'e''' (in Gär sub "Armsessel" e "Fauteuil"), '''foteul'e''' (in Gär sub "Lehnstuhl"): FOTEUL, brass-stul, stulon (on di D Armstuhl, Armsessel, A armchair, I seggiolone, S sillón); '''futital'a''' (in Gär sub "Tand"): futilail(a), futilité, talmi; '''grill'e''' (in Gär sub "Grille"): GRYLL (gryllar, gryllid, grylliform, grylloid); '''guerrill'a''' (in CELIA-circulare 57): guerrilla (in Gär sub "Freischar"); '''guil'otine''': GUILLOTINE (in Gär sub "Guillotine): '''-il'-''' (sufix): -ett-, -ill- (con dissimilation); '''mal'e''': mash (de Masche, A mesh; li scrition "mash" es un compromiss analog a Occ ber, bir, vrec etc.); '''mantill'e''' (in Gär sub "Umhang"): MANTILL (Radicarium e Gär sub "Mantel" e "Mantille"); '''medall'e''': medail; '''mitral'e''' (in Gär sub "Kartätsche"); mitrail; '''orel'e''': OREL (auricul = conche de orel, in scientific expressiones = orel, p.ex. auriculari, auriculifer, auriculiform); '''orgul'e''': orgol (to es, sam quam "nin", li form originari in anglosaxonic; "orgul" vell haver li accentu sur li penultim syllab; "orgolic" o "orgulie" vell aspecter quam derivates de un adjectiv per li sufix -ie); '''pal'e''': pail (li form latin "palea" ne es oportun pro li tre possibil confusion con li international grec prefix "paleo-": pailar, pailarium, pailage, pailos, pailatr); '''pal'icie''' (in Gär sub "Stroh-sack"): pail-matrass; '''patrul'e''': patroll; '''pavill'on''' (in Gär sub "Pavillon"): PAVILION (A): '''pill'ar''': pillar; '''quadrill'e''': QUADRILL; '''quincal'a''' (in Gär sub "Kurzwaren"): quincail(a); '''revel'e''' (in Gär sub "Reveille"): revell; '''seral'e''' (in Gär sub "Serail"): SERAI; '''stril'e''': STRILL; '''tal'e'': tail (tailar, tailero, taileria, tailuor, detail, detailar, intail, intailar); '''tel'e''' (in Gär sub "Dachziegel" e "Ziegel"): TEGUL (ja in Radicarium); '''titill'ar''': TITILLAR; '''toal'e''': toal: (un eventual derivation "toalette" ne da un confusion con "toilette", pro que li scrition es altri); '''trel'e''': TRELL; '''vanill'e''': VANILLE (vanillat, vanillin); '''vel'i''': OLD; '''victual'a''': victual(es).

 

(B) Vocabules con n':

 

atin'er: ATTINAR; ban'e: balneo (balnear, balneari, balnearia, balneatori, balneatoria, balneabil, balneation, balneator, balneologie;

 

-105-

 

bagno = specie de punitoria; 

 

 

"balneo" vell esser un grec parol autonom in Occidental sam quam "micri"); campan'e: campania; castan'e: castanie (castaniett, castan(i)iero); champan'e: champanie; champan'a (in Radicarium sub "champan'e"): Champagne; champin'on: CHAMPINION; cin'er (in CELIA-circulare 57): CINTER (in Radicarium, in Gär sub "gürten"): clin'ar (in Gär sub "nicken"); nictitar (in international derivates del medicina); con'ac: cognac (ja in Gär sub "Kognak"); distin'er, distin't-: distincter, distinct- (DISTINGUER, DISTINCT-); extin'er, extin't-: extincter, extinct- (EXTINGUER, EXTINCT-); fin'er (in Gär sub "verstellen, sich"): ficter (ja in Gär in li sam loc); gan'ar: ganar (S); grun'ar: GRUNIR (sudromanic); -in'- (sufix): -ett-, -ill- (con dissimilation); lorn'ette, bi- (in Gär sub "Opernglas"): binocul; min'i (in Gär sub "klein" e "winzig"): micri(ssim), minimal; montan'e (in Gär sub "Gebirge"): MONTANIA (quam derivat de "monte": mont-an-ia); pun'e: pugne (pugnade, pugnale, pugnar, pugnada, repugnar); sparn'ar: sparar (AD); stran'i: strangi; tin'e: TINEA; trepin'ar (in Gär sub "trippeln"): TRAMPLAR (cf Berger, Dict. Fr.-Occ. sub "trépigner"); TROTILLAR (cf in li sam ovre sub "trottiner"): vin'e (in Gär sub "Weinberg" e "Weinstock"): VINIERA (loc), viniero (plante).

 

Omni altri formes de abolition del mollat sones es rejectet."

 

Detal'at indication

 

(a) Pro quo li existent metode es minu apt.

 

Secun li general usu del Occidental-Union e del CELIA, in present es oficialmen valid li scrition con apostrof, p. ex.: detal'e, extin'er etc. Ti qui profundmen studia li paroles con mollat sones e lor equivalentes in altri lingues, ti va constatar que just li apostrof (condamnat de multes quam arbitrari signe in un "natural" lingue international) libera nos de arbitraritás queles es ínevitabil in transscrition de paroles con mollat sones, si on elimina li mollat sones.

 

Ma li factes monstra que quelc occidentalistes, mem tot organisationes national, prefere scritiones queles evita li mollat sones per tre divers manieres: detail, detalie, extin(c)ter, extinguer; etc.

 

Si on ne decide pri un unitari expediente ex ti impossibil situation, on va continuar li tre divers metodes de abolition del mollat sones per quo li ortografie e litteratura de Occidental vell perdir li necessi uniformitá.

 

Ergo it es evident que li metode usat til nu ne es apt por mantener li stabilitá de Occidental e li disciplina de su adherentes. Li social rason postula serchar un remedie in ti situation.

 

(b) Pro quo li proposit nov metode vell esser plu apt.

 

Til nu ancor ne esset proposit un unitari solution de ti ci problema, quel esset aprobat del majorité del membres de CELIA. MA es quelc membres queles rejecte in general li abolition del mollat sones, inter ili li autor de Occidental self. Do it sembla que on deve lassar quam oficial li formes con li mollat sones til un plen experimentation de ti ci problema partial de Occidental. Ma por li absolut adversarios del

 

 

-106-

 

mollant apostrofes on mey decider quam permisset e sol permisset li formes unitari dat in supra.

 

Comprensibilmen un tal decision de CELIA es solmen un expression de opinion secun § 3 del Regulament.

 

(c) Quel formes de derivation es evocat per li mutation.

 

Per li proposit decision es evocat precipue li derivat formes indicat in li textu del proposition self.

 

(d) Quel expedientes es necessi por evitar possibil colisiones o complicationes pro altri formes o regules ja existent?

 

Li proposition vell evocar solmen un colision, i.e. inter li proposit verb "pillar" e li existent substantiv "pilar"; si on time un tal colision, on posse usar ti substantiv anc con li eufonic finale -e: "pilare".

 

Un confusion de "colleer" (vice "col'er") con "con-leer" (leer junt) ne es a timer. Li sam objectiones vell exister contra "comprender" (con-prender), "commisser" (con-misser), "concurrer" etc.

 

Remarcas.

 

Li proposit vocabules es in general conform al accessori formes usat in "Dubbel Occidental-Ordbok" de Dr. C.E. Sjöstedt (Uppsala 1930), si ili es trovabil ta. Ma existe li sequent diferenties: noi proposi -ail(a) in vice de -allia (= al'a); babillar: BABILAR (babil'ar); OREL: auricul (orel'e): orgol: orgulie (orgul'e): TRELL: trelie (trel'e).

 

On vide que li proposit formes ne evoca un mutation del perfect-regul de Wahl. Li verbes "distincter, extincter" es verbalisat latin temas perfectic, sam quam: absorpter (Gär), introducter, constructer etc; "distincte, extincte" sona sam quam instinct e D winkte, hinkte etc. Li verbes DINTINGUER, EXTINGUER vell formar li irregulari temas perfectic: DISTINCT-, EXTINCT-.

 

Noi proposit quelc paroles con li síllabe -ail u altri membres de CELIA ha proposit -allie; ma li formes per -allie es ínnatural in contra que li grafisme per -ail es trovabil in ADF. In ultra noi fa remarcar que on ne besona un accentu scrit por ti ci síllabe (-áil), nam secun li regul in li Complet Grammatica (CGtt 1929, pg 152) li combinationes "ai" e "au" es diftongos pronunciat "ay", "aw".

 

Li prim directive de Occidental es coincidentie del grafisme e fonisme con li natural fonte-lingues. Ma pro li etimologie es plu grav li grafisme quam li fonisme. Ergo li finale "-ail" es preferibil a inventet scritionen "-allia" etc. Adplu li diftong "ai" es conform al slavo-german son-caracter de Occidental e it contribue a ulterior eufonisation de Occidental.

 

Li romanes ja es sat mult egardat in li vocabularium. In altri punctus li neutral-idioma mey do egardar bon lingue-customes anc de altri popules, til quant it es possibil sin alterar li harmonie del sistema. To ja es fat concernent li modern sintaxe de Occidental in maniere anglés. Concernent li pronunciation on posse dir que "Occidental es un lingue modern greco-latin in li bocc del slavo-german". Li son-modelles de sud-romanic lingues (p. ex. in "detal'e") ne es

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.