= COSMOGLOTTA =
Oficial organ bimensual del Occidental-Union
Consacrat al developation, propaganda e aplication de
Lingue International Occidental
Redaction e Administration: Postfach 10, Mauer bei Wien, Austria.
Annu IX Nr 6 Novembre, Decembre 1930 Numeró 73
Contene: Amical concurrentie interlinguistic, de Univ.-Prof. K. Asakawa, pg. 101. Mollat sones, de K. Janotta, G.A. Moore e E. Pigal, pg. 103. - Historic ortografie, de F. Berggren e J. Gär, pg. 107. - Cronica, pg. 108. - Pei-Hua - Oriental, de K. Janotta, pg. 116. - Subventiones al Occidental-Union, pg. 119. - Translocation de Cosmoglotta, del Redaction e Administration, pg. 119.
AMICAL CONCURRENTIE INTERLINGUISTIC.
De Professor K. Asakawa, Yale University, U.S.A.
Satisfante un petition del Central Oficie del Occidental-Union, Professor, Asakawa ha scrit por Cosmoglotta li present articul. Red.
Li neutral munde ja es fatigat e esset sovent repulser per li revenjativ spíritu quel mult interlinguistes ha monstrat tro mult e tro long in lor controverses inter se.
Esque lor comun scope ne es tro grand in su significantie por li vast munde, e tro desfacil e tro lontan por un rapid atingement, por permisser a su protagonistes ingagear se in bagatellic querelles sur li via? Tro mult témpor e energie ja ha esset dissipat, adver in divers gradus per divers movementes, e un tro grand damage ha esset fat al comun afere per ti sorte de indulgentie.
Mi apelle es fat por un amical cooperation per un amical concurrentie inter omni present e futuri sistemas de un interlingue.
Forsan mem ti simplic veritá posse semblar ne bonvenit a quelc zelotes. Con omni respect por lor loyalitá a lor propri sistemas, yo peti les rememorar que ili e omni li altri interlinguistes in li munde in summa, forma un tre micri minorité, cernat de un immens majorité de índiferent o derisiv persones.
-102-
Tis ci vell naturalmen interpretar un pur emotional suporte de un special cose quam consequentie del timore pri un possibil derupte, si ti afere es exposit al apert concurrentie, o adminim quam consequentie de un singulari manca de sagesse. Qui vole dir pos reflection que ti interpretation es totalmen ínjust? Esque it ne es imprudent detrimentar su propri affere per defender it in un spíritu misguidat?
Quam plu mult sistemas es in mutual concurrentie, tam plu bon it es por li final success del interlingue. Li rasones por ti assertion es evident. Li tot problema de interlingue es complex. Mem li vast question esque es preferibil un rigorosmen simplic e regulari structura o un sistema, li elementes de quel es historic. natural, e esque flexibilitá es plu bon, o ca un balancie del du principies es li just solution e in quel maniere balanciat, ti question posse apen esser decidet ante que sistemas basat sur diferent solutiones de ti questiones, ha esset realmen constructet. e ha esset realmen usat e experimentat in líber concurrentie. It existe tre mult altri questiones queles permisse diferent interpretationes; omnis deve esser, ne solmen studiat e considerat, ma vermen provat in concret formes e essayat in li fusuore de practica e de experiment.
Mani interlinguistes e filologos ja ha fat un declaration, in Genève, april a. c., que null del existent sistemas de interlingue es regardabil quam li definitiv form, e que lor propositores va far bon aspirar lor comun scope per un cordial cooperation mutual. Yo, por exemple, joya pri li generosi spíritu e vision manifestat per li signatores de ti declaration. Anc fro li statu-punctu del neutral ma simpatic munde, it es desfacil vider qualmen li rasonabil interlinguist posse haver alcun altri vide del situation. Desde long li munde ha atendet le por prender ti atitude, e posse solmen esperar que li declaration tam felicimen fat in Genève va esser acceptat de omni interlinguistes. e que lor mutual discussiones va, desde nu, esser líber de omni macul de revenjositá, ma esser inspirat solmen per intelectual e practical concurrentie perpetrat in li interesse de lor comun scope. Li problema de Interlingue es ne solmen complex, ma anc e ante onmicos practical. Esque success in negocie ha jamá esset attinat per efluenties emotional? In tal aferes, li sol
-103-
decisiv factor es li valore intrinsic. E ti valore es max bon pruvat per líber concurrentie, ma posse esser solmen dubitat per li publica si li rivalisant linguificatores ne aspira ameliorar lor capacitá de satisfar li besones del publica, ma es absorptet in difamar unaltru. Li beson a un interlingue es urgent e mundalmen vast, támen ti beson es in grand part ancor in ínconscientie del publica. Null efortie vell esser tro grand pro li interlingue, por persuader li munde pri ti grand beson e por demonstrar su propri sinceritá e zel studiar e satisfar li desfacil demande. Chascun passu, chascun nov sistema deve esser un nov contribution, e deve aproximar nos al realisation del final scope: compleer li nobil function de Interlingue max perfect quam homanmen possibil. Interim, li munde atende e watcha. Esque li interlinguistes continua obliviar li grand publica, quel va esser lor judico e patron, e abandonar se in anunciar solmen lor propri special vertús e denunciar li suposit vicies del altres? Esque ne anc li interlinguistes posse aprender quelccos del anglosaxonic "sportmanship"?
K. Asakawa
Yale University, U.S.A.
-----
MOLLAT SONES
Proposition de Karl Janotta, Gerald A. Moore, Engelbert Pigal, presentat al Comité Linguistic del Occidental-Union (CELIA)
Noi fa li sequent proposition conform al § 16 del Regulament de CELIA (vide Cosmoglotta nr 68 pg 8):
"Li anteyan formes de vocabules con apostrofat lítteres (mollat sones) resta '''oficial''' valid, ci printat per '''grass lítteres'''. Apu ili on posse usar li formes sin apostrof citat in sequent. In epistules e circulares concernent ti proposition li autor de Occidental, Senior E. de WAHL, ha concedet eventualmen acceptar quam admisset provisorimen li formes queles in li present proposition es printat per MAJUSCULES (VERSALIES).
(A) Vocabules con l':
'''agul'e''': agull (conform al catalan ortografie; derivates: agullon, agullonar); '''-al'a''': (sufix) -ail(a) (p. ex.: ferral'a: ferrail); '''al'e''': ALLIO (alliari, alliacé, all(i)-yl); '''auripal'e''' (in Joseph Gär, Wörterbuch D-OCC, 1925, sub "Tand"): futilail, futilitá, talmi (li parol "auripal'e" existe in null lingue; it es leend quam AURIPELL = D Flittergold, Rauschgold, per quel in Gär existe du formes: oripell e auripell); '''babil'ar''': babillar (BABILAR): '''batall'e''' (in Gär sub "Schlacht"): BATTALIE (de batt-er per li sufixes -al e i-e; anc in A e I con duplic "t"); '''battal'on''' (in Gär sub "Bataillon"): BATTALION (de "battalie"
-104-
direct in supra; '''bil':''' bilie (BILI) (bilios, biliari, bil(i)in, bilifulvin, biliverdin): '''bil'et''': billett (BILET) (con ll in ADES e conform a A bill); '''bosil'ar''' (9in Gär sub "Stümper" e "sudeln"); BUSILLAR (busillon); '''botel'e''': BOTEL; '''brill'ar''': BRILLIAR (brilliant, brilliantie, brilliantin), lender, lucer; '''brol'ar''': bollir, gurgulear, scumear; '''brul'ar''' (in Gär sub "verwirren" e "Wust"): trublar, confuser, mixter; '''brul'a''': cáos, confusion, pelmel; '''bul'on''' (in Gär sub "Fleischbrühe"): BULLION; '''cal'ar''': coagular; '''camarill'a''' (CELIA-Circulare 57): CAMARILLA; '''caravanseral'e''' (in Gär sub "Karawanserei"): CARAVANSERAI (cf in infra "seral'e"); '''cedill'e''' (in Gär sub "Cedille"): CEDILL; '''cochenill'e''': COCHENILL (cochenillin); '''col'er''': coleer (= con+leer: colleagie, colleero, colleuor); '''cornel'e''' (in Gär sub "Krähe"): CORNILL; '''cotill'on''' (in Gär sub "Kotillon") COTILION(A): '''detal'e''': detail (A detail, D detail, F détail; detailar; composit ex de+tailar, cf "tal'ar" in infra); '''dormil'ar''' (in Gär sub "schlummern"): DORMILLAR (per li sufix -ill-); '''emáil'e''' (in E. de Wahl, Radicarium, 1925 e in Gär sub "Schmelz"), '''emál'e''' (in Gär sub "Email"): email (cf "emáil" in Gär sub "Email" e "Schmelz"); '''fotel'e''' (in Gär sub "Armsessel" e "Fauteuil"), '''foteul'e''' (in Gär sub "Lehnstuhl"): FOTEUL, brass-stul, stulon (on di D Armstuhl, Armsessel, A armchair, I seggiolone, S sillón); '''futital'a''' (in Gär sub "Tand"): futilail(a), futilité, talmi; '''grill'e''' (in Gär sub "Grille"): GRYLL (gryllar, gryllid, grylliform, grylloid); '''guerrill'a''' (in CELIA-circulare 57): guerrilla (in Gär sub "Freischar"); '''guil'otine''': GUILLOTINE (in Gär sub "Guillotine): '''-il'-''' (sufix): -ett-, -ill- (con dissimilation); '''mal'e''': mash (de Masche, A mesh; li scrition "mash" es un compromiss analog a Occ ber, bir, vrec etc.); '''mantill'e''' (in Gär sub "Umhang"): MANTILL (Radicarium e Gär sub "Mantel" e "Mantille"); '''medall'e''': medail; '''mitral'e''' (in Gär sub "Kartätsche"); mitrail; '''orel'e''': OREL (auricul = conche de orel, in scientific expressiones = orel, p.ex. auriculari, auriculifer, auriculiform); '''orgul'e''': orgol (to es, sam quam "nin", li form originari in anglosaxonic; "orgul" vell haver li accentu sur li penultim syllab; "orgolic" o "orgulie" vell aspecter quam derivates de un adjectiv per li sufix -ie); '''pal'e''': pail (li form latin "palea" ne es oportun pro li tre possibil confusion con li international grec prefix "paleo-": pailar, pailarium, pailage, pailos, pailatr); '''pal'icie''' (in Gär sub "Stroh-sack"): pail-matrass; '''patrul'e''': patroll; '''pavill'on''' (in Gär sub "Pavillon"): PAVILION (A): '''pill'ar''': pillar; '''quadrill'e''': QUADRILL; '''quincal'a''' (in Gär sub "Kurzwaren"): quincail(a); '''revel'e''' (in Gär sub "Reveille"): revell; '''seral'e''' (in Gär sub "Serail"): SERAI; '''stril'e''': STRILL; '''tal'e'': tail (tailar, tailero, taileria, tailuor, detail, detailar, intail, intailar); '''tel'e''' (in Gär sub "Dachziegel" e "Ziegel"): TEGUL (ja in Radicarium); '''titill'ar''': TITILLAR; '''toal'e''': toal: (un eventual derivation "toalette" ne da un confusion con "toilette", pro que li scrition es altri); '''trel'e''': TRELL; '''vanill'e''': VANILLE (vanillat, vanillin); '''vel'i''': OLD; '''victual'a''': victual(es).
(B) Vocabules con n':
atin'er: ATTINAR; ban'e: balneo (balnear, balneari, balnearia, balneatori, balneatoria, balneabil, balneation, balneator, balneologie;
-105-
bagno = specie de punitoria;
"balneo" vell esser un grec parol autonom in Occidental sam quam "micri"); campan'e: campania; castan'e: castanie (castaniett, castan(i)iero); champan'e: champanie; champan'a (in Radicarium sub "champan'e"): Champagne; champin'on: CHAMPINION; cin'er (in CELIA-circulare 57): CINTER (in Radicarium, in Gär sub "gürten"): clin'ar (in Gär sub "nicken"); nictitar (in international derivates del medicina); con'ac: cognac (ja in Gär sub "Kognak"); distin'er, distin't-: distincter, distinct- (DISTINGUER, DISTINCT-); extin'er, extin't-: extincter, extinct- (EXTINGUER, EXTINCT-); fin'er (in Gär sub "verstellen, sich"): ficter (ja in Gär in li sam loc); gan'ar: ganar (S); grun'ar: GRUNIR (sudromanic); -in'- (sufix): -ett-, -ill- (con dissimilation); lorn'ette, bi- (in Gär sub "Opernglas"): binocul; min'i (in Gär sub "klein" e "winzig"): micri(ssim), minimal; montan'e (in Gär sub "Gebirge"): MONTANIA (quam derivat de "monte": mont-an-ia); pun'e: pugne (pugnade, pugnale, pugnar, pugnada, repugnar); sparn'ar: sparar (AD); stran'i: strangi; tin'e: TINEA; trepin'ar (in Gär sub "trippeln"): TRAMPLAR (cf Berger, Dict. Fr.-Occ. sub "trépigner"); TROTILLAR (cf in li sam ovre sub "trottiner"): vin'e (in Gär sub "Weinberg" e "Weinstock"): VINIERA (loc), viniero (plante).
Omni altri formes de abolition del mollat sones es rejectet."
Detal'at indication
(a) Pro quo li existent metode es minu apt.
Secun li general usu del Occidental-Union e del CELIA, in present es oficialmen valid li scrition con apostrof, p. ex.: detal'e, extin'er etc. Ti qui profundmen studia li paroles con mollat sones e lor equivalentes in altri lingues, ti va constatar que just li apostrof (condamnat de multes quam arbitrari signe in un "natural" lingue international) libera nos de arbitraritás queles es ínevitabil in transscrition de paroles con mollat sones, si on elimina li mollat sones.
Ma li factes monstra que quelc occidentalistes, mem tot organisationes national, prefere scritiones queles evita li mollat sones per tre divers manieres: detail, detalie, extin(c)ter, extinguer; etc.
Si on ne decide pri un unitari expediente ex ti impossibil situation, on va continuar li tre divers metodes de abolition del mollat sones per quo li ortografie e litteratura de Occidental vell perdir li necessi uniformitá.
Ergo it es evident que li metode usat til nu ne es apt por mantener li stabilitá de Occidental e li disciplina de su adherentes. Li social rason postula serchar un remedie in ti situation.
(b) Pro quo li proposit nov metode vell esser plu apt.
Til nu ancor ne esset proposit un unitari solution de ti ci problema, quel esset aprobat del majorité del membres de CELIA. MA es quelc membres queles rejecte in general li abolition del mollat sones, inter ili li autor de Occidental self. Do it sembla que on deve lassar quam oficial li formes con li mollat sones til un plen experimentation de ti ci problema partial de Occidental. Ma por li absolut adversarios del
-106-
mollant apostrofes on mey decider quam permisset e sol permisset li formes unitari dat in supra.
Comprensibilmen un tal decision de CELIA es solmen un expression de opinion secun § 3 del Regulament.
(c) Quel formes de derivation es evocat per li mutation.
Per li proposit decision es evocat precipue li derivat formes indicat in li textu del proposition self.
(d) Quel expedientes es necessi por evitar possibil colisiones o complicationes pro altri formes o regules ja existent?
Li proposition vell evocar solmen un colision, i.e. inter li proposit verb "pillar" e li existent substantiv "pilar"; si on time un tal colision, on posse usar ti substantiv anc con li eufonic finale -e: "pilare".
Un confusion de "colleer" (vice "col'er") con "con-leer" (leer junt) ne es a timer. Li sam objectiones vell exister contra "comprender" (con-prender), "commisser" (con-misser), "concurrer" etc.
Remarcas.
Li proposit vocabules es in general conform al accessori formes usat in "Dubbel Occidental-Ordbok" de Dr. C.E. Sjöstedt (Uppsala 1930), si ili es trovabil ta. Ma existe li sequent diferenties: noi proposi -ail(a) in vice de -allia (= al'a); babillar: BABILAR (babil'ar); OREL: auricul (orel'e): orgol: orgulie (orgul'e): TRELL: trelie (trel'e).
On vide que li proposit formes ne evoca un mutation del perfect-regul de Wahl. Li verbes "distincter, extincter" es verbalisat latin temas perfectic, sam quam: absorpter (Gär), introducter, constructer etc; "distincte, extincte" sona sam quam instinct e D winkte, hinkte etc. Li verbes DINTINGUER, EXTINGUER vell formar li irregulari temas perfectic: DISTINCT-, EXTINCT-.
Noi proposit quelc paroles con li síllabe -ail u altri membres de CELIA ha proposit -allie; ma li formes per -allie es ínnatural in contra que li grafisme per -ail es trovabil in ADF. In ultra noi fa remarcar que on ne besona un accentu scrit por ti ci síllabe (-áil), nam secun li regul in li Complet Grammatica (CGtt 1929, pg 152) li combinationes "ai" e "au" es diftongos pronunciat "ay", "aw".
Li prim directive de Occidental es coincidentie del grafisme e fonisme con li natural fonte-lingues. Ma pro li etimologie es plu grav li grafisme quam li fonisme. Ergo li finale "-ail" es preferibil a inventet scritionen "-allia" etc. Adplu li diftong "ai" es conform al slavo-german son-caracter de Occidental e it contribue a ulterior eufonisation de Occidental.
Li romanes ja es sat mult egardat in li vocabularium. In altri punctus li neutral-idioma mey do egardar bon lingue-customes anc de altri popules, til quant it es possibil sin alterar li harmonie del sistema. To ja es fat concernent li modern sintaxe de Occidental in maniere anglés. Concernent li pronunciation on posse dir que "Occidental es un lingue modern greco-latin in li bocc del slavo-german". Li son-modelles de sud-romanic lingues (p. ex. in "detal'e") ne es
-107-
compulsori por li autonom lingue international, malgré que su vocabularium es preponderantmen romanic.
Nor precedent proposition es basat anc sur li criticas presentat in Circulare nr 60 de CELIA".
Karl Janotta. Gerald A. Moore. Engelbert Pigal.
Anexe al superior proposition.
Senior de Guesnet scri nos in ocasion de ti proposition pri li mollat sones que il aproba it in general e adjunte: "Nor criterie es simplic: internationalitá e supression del inventet paroles."
Seniores Dr Blomé e Dr Sjöstedt have in general li sam tendenties quam ti ci proposition, quo demonstra lor libres (Lärobok i Occidental; Dubbel Occidental-Ordbok) editet in Uppsala 1930. Sr Dr Sjöstedt scrit in ti ocasion: "It es necessi haver un oficial metode por posser evitar li lítteres n' e l', til que li Academie va soluer li problema definitivmen. Si yo regarda li liste del paroles sin n' e l', yo es astonat que ti lítteres es introductet e que ili ne es abolit ante pluri annus. Lor avantages es ya tam micri in comparation con li desavantage introducter lítteres, ínconosset partú. Li historie repeti se sempre: on ne posse introducter lítteres e paroles secun propri guste!"
In sam maniere ti proposition es salutat del coidealist sr Eric Biddle, quel ya elaborat ja antey con sr Moore tre simil propositiones por CELIA. Ma noi accentua que ti ci proposition ne vole abolir li mollat sones, ma solmen possibilisar lor uniform substitution por omni ci occidentalistes queles ne vole usar li mollat sones e li mollant apostrofes.
Noi nu espera que CELIA ne adplu va trovar impedimentes por tractar ti afere in metode conform a su regulament. Red.
-----
HISTORIC ORTOGRAFIE!
Consilies de du instructores
Tam long quam li grand lingues francés, anglés, german e altri scri duplic consonantes, anc noi deve scrir talmen. Occidental ha respectat nor customes e deve far it anc in ti punctu, til que li grand lingues ha regularisat su ortografie.
E. Bergren
Hedesunda (Svenia).
Yo es por un scrition historic max mult possibil. It ne fa desfacilitás remarcabil, anc ne por li laborero. In ultra ti scrition inicia a meditar pri li regules del fonologie, pri li causes del assimilation de sones e pri etimologie. Just li historic ortografie propaga por Occidental anc inter li erudites, queles es plu interessat in li international lingue quam li persones con elementari scolation, queles per 99/100 es solmen receptiv por li international litteratura.
J. Gär
Membre del Occidental-Academie, München (Germania).
-108-
CRONICA
1. Libres
A GRAMMATICAL MISCELLANY offered to OTTO JESPERSEN on his seventieth birthday, 464 págines, 200 x 267 mm. Editorías: Levin & Munksgaard (Copenhagen) e George Allen & Unwin Ltd. (London). Un splendid ovre con mult grammatical monografies de amicos e disciples del jubileant scientist. Un grand part del articules, digni monumentes de scientistic gratulation, have interesse anc por interlinguistes, specialmen por nos occidentalistes pro li rich fontes por justificar li naturalistic direction del lingue international. Dr. Siegfried Auerbach presenta un contribution in Novial: "Pri noumediati derivatione in li international lingues", in queles es usat parol-formes inventet de Professor Jespersen (p.ex. tum, nusen, lesen etc), queles mem li linguist ne va comprender. E.P.
DER KAMPF UM DIE WELTSPRACHBEWEGUNG. Zur 300-Jahrfeier der Weltsprachbewegung.) Li lucta pri li lingue international. In ocasion del tricentennarie del movement por un lingue international.) De Wilhelm Blaschke, 1931, Editoría del "Sviss Association por Occidental", Chapelle, Ct. Vaud (Svissia); 32 pg, 180 x 225 mm; precie 40 cts sviss. - Ti ci nov edition da nos un excellent ovre ex li plum del ínfatigabil e conosset austrian coidealist Blaschke. Li enumeration del capitules demonstra li multilateralitá de ti brochura: Li problema: in Europa 24 lingues statal e 53 lingues in summa; quo di celebri linguistes? factes; 3 possibilitás; li sruv sin fin; li du species de facilitá; accentu; li principie del monosemitá; li vocabularium; li regul de Wahl; psicologic facilitá; logic facilitá; li principie del líber spacie; objectiones; lingue international e linguistica; lingue international e nationalitá; li valor educativ del lingue international; Descartes-Schleyer-Wahl; retrospection e regard al futur; li 3-m act comensa; li film comensa parlar; propaganda activ; quo noi deve far? Adjuntet es du dessines: "Qui va esser unesim?" e "Li du oposit principies del lingue international". Tre remarcabil es li detalliat explicationes pri psicologic e logic facilitá e in plu pri polisemitá.
In fine de ti ci brochura li autor mentiona li intention de nor amic Ing. R. HARTMANN in Wien, junter anc li Occidental-traductiones a su nov tecnic terminarium. Ci li autor adver fat un lapsus calami: Li incorageament fro láter de economic corporationes es dedicat al ovre self e ne al insertion de un o altri lingue, quam li autor scri. Sr. Ing. Hartmann ha petit li Redaction de Cosmoglotta constatar to. Jtt.
OCCIDENTAL AUX ESPERANTO?, 40 pg., 220 x 175 mm; Occidental-Buró, Chapelle (Vaud) Svissia; sv. Fr. 0,25. Ti mimeografat librette es un colection de articules precipue in Occidental de divers autores, in quel es demonstrat li defectes de Esperanto e li fundamental principies de Occidental. It contene anc un curt index Occidental-Esperanto.
-109-
RESPONSE PRI LI REFORM-PROPOSITIONES IN "LI VERBAL DERIVATES" E "LI MOLLAT SONES E APOSTROFAT LÍTTERES" FAT PER SENIORES A.Z. RAMSTEDT, CREUX, ASCHWANDEN E NIDECKER, de E. de Wahl. Edition de SAPO. In li poligrafat caderne de 10 págines li autor de Occidental responde in detallie al reform-propositiones pri li verbal derivation e pri li sones mollat (Vide Cosmoglotta nr 69, pag. 30). Anc ti dissertation ancor ne sembla esser li ultim parol in ti problemas. A.D.
MEYERS LEXIKON, 7. Aufl., 12. Bd., Bibliographisches Institut. Leipzig, 1930; ti nov e ultim tom del famós lexico contene un articul "Weltsprachen" (lingues international) ex li plum del occidentalist sr Dr. F. Werner (Hamburg). Ti articul da in un form concis un sinopsis del problema de lingue international. Regretabilmen sub li rubrica "litteratura" ne es mentionat li grand german libre de Occidental, pro que it ancor ne ha esset aparit alor li redaction del articul: forsan to posse esser reparat in un tom suplementari del lexico. Jtt.
HÖRBIGER, EIN SCHICKSAL, de H.W. Behm; Leipzig, Koehler & Amelang, 1930; 360 x 227 mm, ligat RM 10,-. Ti libre in german es un ampli beografie del creator del Glacial Cosmologie, presidente honorari del Occidental-Union. Regretabilmen li autor de ti libre ne comprende li problema interlinguistic ni su importantie; pro to il tracta li relationes de Hanns HOERBIGER a ti ci problema sur - un págine. Malgré que sr Janotta fat sr Behm disposir un ampli materiale pri ti afere, noi trova in ti libre un negativ critica del interesse de Hoerbiger por li L.I. e li citation del negativ judicie de un - ingeniero quel nequande ocupat se scientificmen pri li problema de un L.I. Talmen on deve ne scrir biografic noticies de un del max grand protectores de Occidental. -o-
ENCIKLOPEDIA VORTARO ESPERANTO-GERMANA, De Dipl.- Ing. Eugen Wüster; che Ferdinand Hirt & Sohn, Leipzig; brochat 175 x 255 mm. De ti grandiós ovre ha til nu aparit 4 partes (à RM 15,-) contenent 66 págines de introduction e 567 págines del vocabularium (til "korno"). Ti libre es li resultate de un multannuari labor de su autor. Noi reserva nos recenser it plu detalliat plu tard. Hodie noi mentiona solmen li articul "Esperantologiaj Principoj" (in Esperanto e german) in li introduction quel es de grand importantie anc por nos; su partes es: A) Corectitá e bontá de un expression; B) Centripetal e centrifugial evolution linguistic; C) Principie del linguistic economie del vocabularium; D) Principies de transscrition; E) Nómines de animales e plantes. Precipue li capitul D posse furnir nos grav argumentes pri li íncoherentie del vocabularium de Esperanto. Jtt.
BASIC ENGLISH (British American Scientific International Commercial English), A general introduction with rules and grammar. By C.K. Ogden, Director of The Orthological Institute, Cambridge (10, King's Parade). Edition: Kegan Paul, Trench, Trubner & Co. Ltd., London, Broadway House, Carter Lane E.C> (net 2/6). - "Basic" es un simplification del Standard English in un gradu adequat circa al
-110-
mente de infantes de 7 annus. Adver li autor ne espera que li angleses va substituer ti sistematic Pidgin al standard anglés. Basic con un minimum de 850 vocabules e un tre restrictet grammatica es destinat solmen por li 'altri, colonial popules". Li ortografie del anglés resta ínchangeat. (Ples vider li detalliat recension in Cosmoglott 1929, nr 59 pg 67.) -- In li sam editoría ha aparit anc un roman de Leonard Frank: CARL AND ANNA in version Basic de L.W. Lockhart. E.P.
UNITI LANGUE, an international langue based op de comunitis of de Germanic and Romanic langues, composed per Dr. F. Riedel (Dessau-Ziebigk, Luisenstr. 31) e per Studienrat Otto Scheffers (Dessan, Herzogsallee 39). Grammatic and Specimens per F. Riedel. Un specimen de ti lingue-project ex li Patre Nor: "Do no bring nos into tentation, ma delivre nos from de evil: for de yu es de regne and de pouer and de glori por sempre." Benque li nómine del dioscures autores ja es conosset nos ex "Progreso" de L. Couturat, ili interim ne principalmen changeat su idés in li direction indicat de Occidental, specialmen ne in li regules del derivation, ni in li extraction del vocabules ex li international derivates. Li L.I. in li hodial stadie deve rejecter non-international parol-formes de Uniti Langue quam: soul, people, under etc. Nam anc li germanes comprende: anim, popul, sub etc. ex li derivates e composites: animat, unanim, popularisation, subordination, submarin etc.
Noi Occidentalistes con perseverantie va persequer nor secur via del AURIN MEDIE. Noi va ne lassar trublar nos e dar p.ex. a non-international vocabules anglosaxonic (germanic) un ínjustificat preferentie. Anc li contrari assertion nu emisset de WEISBART que Occidental es "non sat latin-neutral, non sat impersonal" (secun SCHOLA ET VITA), nr. 8..10, pg 309) ne va tuchar nos, adminim ne tam long til que Weisbart ne pruva nos pro quel causes il have nu in su "Mundi-Latin" su personal formes por queles Occidental have plu natural teles. It es notabil vider fluer ti acusas ex li sam plum quel ante qulec annus ancor guerreat personalmen contra li "latino-maniac" occidentalistes. Ma li success pruva que li objectiv e rect medial politica del occidentalistes es real e ínblamabil. Durant que li númere o non-númere del adherentes de omni altri sistemas restat constant in li ultim tri annus, noi posse constatar un quintuplication del activ partisanes de Occidental. To es un visibil demonstration que Occidental in li actula situation es li unic possibil e ver solution del problema del modern Babylon del lingues. "Was fruchtbar ist, allein ist wahr" (Quo es fecund, solmen to es ver), Goethe dit. E it es li destin de omni successosi movement que it trena detra se un turbul de efemeri cometes. To on posset vider che Esperanto con su imitationes Ido, Esperantida etc. To on posse constatar nu che Occidental con su divers concurrentes in diametral oposit directiones de queles li ínconciliabil extremes es li schematisme de Novial e li successores del antiquat Latino sine Flexione. E. Pigal.
-111-
2. Revúes
HELVETIA, Organ del Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud), nr 28..29, comunica que li ganiante del 4-m concurs de traductiones del revúe (premie: un pictura del valore minimal de sv. Fr. 100) es sr Joseph Ritter de Chiasso; nor gratulationes. Li revúe inserte li Introduction al german libre "Occidental, die Weltsprache" in translation Occidental de W. Wettstein: un list de irregulari derivates in Esperanto; un recension de un articul in "John Bull, London, pri li crescent diferentie del anglés parlat in li britannic imperia e in li Unit States e mult instructiv anecdotes e humoristic racontes con ilustrationes.
JAZYK MEZINÁRODNÍ oficial organ de "Federalia", Brno 12 (Wilsonowa 11); 20 Kc per annu (exter Tchecoslovacia 25 Kc, 0,75 dollar); nr e nr 4 contene in tchec lingue J. Podobsky: "Obligatori desinenties", "Facilitá del Lingue International", J. Kajs: "Occidental ne es un ameliorat Esperanto", "Volpük-Esperanto, Ido, Occidental e quo poy?", in Occidental exercities de conversation, jocas e.a.
LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, nr 8 e 9, reproducte un articul de un famosi cinema-stelle (film-star): "Li prison del lingue demonstrant li embarasses lingual in li film-vive. Ti articul es interessant por esser traductet in prim de sr W. Blaschke ex german in Occidental, e sr de Guesnet fat li francés traduction ex li version Occidental. Conossores de ambi lingues german e francés, constatat que li final traduction in francés es precis e ha nullcos perdit del friscore e fluiditá del german originale.
ZEITSCHRIFT DES OBEROESTERR, LANDESLEHRERVEREINS, nr 16, Linz (Organ del preceptores de Austria Superior). Coidealist W. Blaschke scrit un habil propaganda-articul: "Esque vu ja parla Occidental"
REMSCHEIDER GENERALANZEIGER, 4 sept., contene un articul intitulat "Occidental" de Hans Heinrich Fliederbusch. Li autor declara Occidental quam li max bon del artificial lingues; omni inventores de auxiliari lingues penat possibilmen simplificar li grammatica e construction, talmen que lor fabricantes have li avantage del tre facil aprensibilitá; just pro to, asserteli erudites, tal lingues have un minimal valore educativ. Ma, di li autor, li lingues es in prim linea ne vehicules de education, ma vehicules de trafic, e li honorabil digni latin es ínsuficent por li modern besones. Quam lingue international posse esser acceptat solmen un lingue quel transprende omni international paroles in lor ínchangeat form - e in to yo vide li grand avantage
-112-
de Occidental - vice presser les, plu o minu deformat, in lor artefat grammatical sistema secun li principe "null regul con exception".
SCHLÜSSEL ZUM WELTGESCHEHEN (Clave al Cosmic Vive), Mensuale por natura e cultura in lor cosmic relationes. R. Voigtländers Verlag, Leipzig, nr 10, 1930, recense li articul de E. Pigal: "Glacial Cosmologie" in Cosmoglotta nr 70. Ing. E. Pigal demonstra, fundante sur li teorie de quantes, li finit extension del campes de gravitation, un fundamental tese del Glacial Cosmologie.
SPRACHE UND RECHTSCHREIBUNG, anexe al Graphische Revue, Wien, nr 5, 1930, contene sur prim págine un simpatic articul por Occidental de Emil Ottich.
KOSMOS, manuale periodic por amicos de natura, nr 7, contene denove un habil anuncia pri li ovre "Occidental, die Weltsprache".
Le MESSAGER INDUSTRIEL, Poris, 11 august, inserte un propaganda-articul de nor coidealist L. Ravasse. A. Deminger.
LUDENDORFFS VOLKSWARTE, 2-m annu, nr 28, pg 4 scri: "Nu ultra li judeic lingue international Esperanto un nov lingue Occidental ha esset inventet. It ne ha usat in tot nequel paroles german e debi su nascentie hontosimen a un germano del baltic provincias". Fortunosimen tre national orientat germanos have hodie in general opiniones plu developat. Dr. K.R.
DEUTSCHE HANDELS-WACHT, nr 15 (923), Hamburg, inserte in Occidental nor recension pri ti revúe ex nor numeró de junio 1930 (pg 58) e adjunte: "Noi have 400 000 letores. Qui traducte nos li textu (i.e. a german) recive un taler (= 3 RM). It acte se pri un lingue quel on comprende assertmen in li tot munde!" Ergo qui vole ganiar un taler, posse misser li german traduction de ti textu al redaction de ti revúe, si il es abonnat a it. Noi debi ti comunication a un letor de ti revúe, senior Fritz Thoma, München 2 SW, Landwehrstraße 69, quel traductet directmen li textu (malgré quelc printerras contenet in li reproduction) e quel devenit entusiasmat occidentalist. Esque il ja recivet li premie, noi ne save.
SCHOLA ET VITA, Organ del Academia pro Interlingua, nr 8..10; (Director: Prof. N. Mastropaolo, 46, Via E. Pagliano, Milano). Ti caderne contene un articul de nor coidealist P.D. Hugon "Til quel punctu li lingue latin vive?" e un articul de Henk Bylsma "Latin simplificat por li relationes international" per quel li autor da regules practic por su idioma quel es quasi identic con Occidental. Noi remarca li articul "el" (li), li verb auxiliari "haber" (har); con ti ultim exception, li conjugation es identic a ti de Occidental, mem li formes "va" e "vell". Jtt.
In li sam caderne Ing. G. Canesi, Director del Academie pro Interlingue, publica un articul "Astronautica"; li rect término es COSMONAUTICA. Li autor, sam quam li majorité del cosmonautic scritores, ignora que roquettes (A rockets, F fusées) propulset per combustion de
-113-
materie nequande va escartar se del Terre til distantie del Lune. Li chimic energie mem ne es sat grand por elevar li combustibiles self ex li camp del atraction terrestri. Ma secun li relativistic fisica anc li materie have un equivalentie de energie. Ti ci energie propri o subatomari del materie es dumilliarduplic plu grand quam li chimic energie de un egal quantité de un combustibil de alt valore. Si li tecnica va successar liberar ti subatomari energie, solmen in ti casu li problema del motor de vehiculation al Lune e in li interplanetari spacie va esser soluet: nor roquettes va penetrar tra li fort curasse del terrestri gravitation si li homes per lor propri volentie va posser iniciar e influer ti metachimic process de production de energie per anihilation de materie, a quel secun li recent stellarfisica, li terrestri entes anc mersia li solari radiation e per to li propri vive. Ing. E. Pigal.
OFICIAL BULETINO, nr 12, Antwerpen, contene un detalliat raport pri li 9-m Ido-Congress, un necrolog por Monseigneur Foucault, anniversari articules pri senior J. Warren Baxter in London (60 annus) e professor Otto Jespersen (70 annus). Sub li rubrica "Ni e l'altri" li redactor polemisa contra nor coidealist professor Ric. Berger e P.D. Hugon per argumentes mult vezes refutat de nos in Cosmoglotta e in li libre "Occidental, die Weltsprache". In ti polemica li redaction del oficial organ del idistes usa expressiones quam li sequent: "Ta sioro havas konvinkeso kelke kameleonatra!" "Homo qua ne rikonocas la vorto "addition" en la formo: adiciono es simpla idioto, malgré omna tituli universital (sic! Jtt), quin lu povas posedar." Noi espera que li ductores del Ido-movement va cessar un tal maniere de combatte in futur. In plu noi vole objectivmen constatar que un change de opinion in sciential aferes (e li interlinguistica es un tal) es necos blamabil. Li parol idistic "adiciono" deve esser comprendet quam "ad-ition", quo es un expression juranl ("adition de hereditá", acceptation de un heredage), ergo un tot altri notion quam "addition". In un separat articul (pg 131) senior de Wahl constata que on posse judicar Occidental solmen secun su oficial editiones, i.e. specialmen, quam il di, li Complet Grammatica in Cosmoglotta e li altri publicationes del Centrale del Occidental-Union in Wien. Li redactor critica li adjective "vocos", quel il trovat in un epistul de un Occidentalist in vice del just expressiones "sonor" o "leni" o "voceat" si on vole imitar li anglés expression "voiced". Ples comparar li Complet Grammatica in Cosmoglotta, nr 64, pg 153. Sur págines 135 e 136 del Oficial Buletino senior Canonico Jules Gross fa quelc interessant observationes pri li Complet Grammatica. IL indica que li regules pri li sufixes -ett, -té deve esser comprendet plu larg quam secun li idistic acustomation.
TOLERO, nr 25, Paris 18e (Redactor-Editor: G. DAYRAS, 19, Place St-Pierre), contene un articul pri li sufix -ion. Li autor miscomprende li grammatica de Occidental, assertente erratorimen que Occidental have tri conjugationes. To deveni de to que il reputa li vocalic finales del presente del verb quam desinenties, contra que ili apartene al tema, quam on posse trovar anc in chascun latin grammatica. Ergo in Occidental on have quam tema: canta-, fini-, vide-;
-114-
li desinenties verbal es -r por li infinitive, -t por li imperfect e null por li presente, sin egard al vocalic finale del tema: do conta-r, -t, -; fini-r, -t, -; vide-r, -t, -. Li errore del critica veni de to que in li francesi scoles on nomina p. ex. che li verb "chanter" (cantar) "chant" li "radicar" e "er" li "terminaison". Li derivation del paroles in -ion, -iv, -or, -ura es un totalmen altri afere: it es regulat in Occidental per li regul de Wahl, quel on ne deve confuser con li conjugation absolutmen unitari e regulari in Occidental. Quande li racontas pri li 3 conjugationes de Occidental va cessar in fine?
TOLERO, nr 26, Paris, contene un clave de Mundi-Latin de J. Weisbart. It demonstra denove que Mundi-Latin es un Occidental in part latin-antiquat per su numerales, pronómines, particules etc. in part anglisat per li sacrification del max international e mem latin finale -r del infinitive, quam noi ja dit un anterior vez. Inter altris noi fat li sequent nov observationes pri personal particularitás de ti lingue-project: It forma del substantives un adjectivit genitive (simil al saxonic genitive) per -ei, p. ex. "patrei dom" = "dom del patre. On trova li sequent pronómines: ea (illa), om (on), iis (ili), ei (su), eor (lor). Li futur es format per "va" quam in Occidental, li conditionale per "vul". Li prepositiones assimila se in li composition. In li sam numeró de Tolero noi trova un articul "Heterogenitá latin-saxonic" de nor coidealist Senior de Guesnet, in quel li autor demonstra li ínpossibilitá crear un apt lingue international sur li base del anglés. "Paroles de Novial quam EME, TU, SERT, SIVILISO, producte to quo Sr. P. Hugen justmen nominat "negativ internationalitá" (Paroles comprendet con falsi signification.) To veni del "fonetic" ortografie quel Jespersen ha adoptet in su Novial. Pri li projectes anglo-saxonic con historic scrition (quam Uniti Langue) li autor constatat in un experiment de letion que li auditor ne posset comprender paroles quam MAKE, AND, CASE, ALSO, si Sr de Guesnet leet les secun international pronunciation (italianesc). Ma si on deve leer les con li anglés pronunciation, "pro quo un mundal dialecte; lass nos adopter li anglés." In fine li autor refere al excellent articul de sr Bohin "Influentie del lingue anglés al L.I." in nr 72 de Cosmoglotta.
AUSTRIA ESPERANTISTO, nr 8,9, Wien, inserte un rectification de nor Central Oficie, concernent li articul "Cxu denove Esperanto-krizo?" hant aparit in su nr 6 (vide Cosmoglotta, nr 72, pg 97). Nor mersías!
LA SOCIALISTO, nr 10, WIen, raporta sub li titul "Die Maske herunter!" (= li masca a bass!) pri li separation del socialistic Esperanto-movement in du organisationes, un comunistic e un noncomunistic. Li importation de editiones del noncomunistic organisation "Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT) a USSR cessa cessa per to secun li protocoll nr 20 del Central Comité del "Sovjeta Esperanto-Unio" (SEU). K. Janotta.
ANGLIC, "Munthly Eduekaeshonal Revue, Editr: Anglic Asoesiaeshon (Prez. Prof. R.E. Zachrisson, Sekr. H. Kökeritz), Uppsala, Yeerly sukskripshon: 1,5 dollar", nrs 1..3. "Anglic" es un fonetic ortografie
-115-
Comments (0)
You don't have permission to comment on this page.