| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 076 (may-jun 1931)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

COSMOGLOTTA

 

 

 

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

 

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

 

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

 

-----

 

 

 

 

 

REDACTION (manuscriptes, printates de exchange e por recension) : 

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland. 

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta) : 

J. A. KAJS, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia. 

 

Annu X N:o 2 May-Junio 1931 (Numeró 76)

 

(CONTENE: Li chimera de un artificial derivation, de Prof. Dr. J. Meysmans, pág. 33. Li sufix -ori, de AZR., pág. 37. Complet Grammatica, de K. Janotta, pág. 40. Papiamento, de AZR., pág. 43. Li matre e li lupos, de O.M. Fontana, pág. 44. Pál Ligeti Pantheon, de E. Moess, pág. 47. Cronica, pág. 50. Li bible del Diabolo, de AZR., pág. 54. Sententies, pág. 55. Anuncies, pág. 55.

-----

 

LI CHIMERA DE UN ARTIFICIAL DERIVATION

 

De Prof. Dr. J. MEYSMANS, Bruxelles.

 

Esperanto, Ido, Novial e altri analog lingues forma lor vocabulariums secun a-priori principies. Ili fabrica derivat paroles, queles existe in null vivent lingue e ne es comprensibil sin anterior studie. Por clarification yo permisse me citar ci quelc exemples de ti bizarr fabricates.

 

Esperanto-paroles: verkinto (in vice de international: autor), eldoninto [editor], eltrovinto [inventor], mallongigo [abreviation], malsimiligo [dissimilation], alig'o [adhesion], c'eestanta [present], neebla [impossibil], anstatauigado [substitution], etc.

 

Ido-paroles: unesala [unitari], asociuro [association], organizuro [organisation], hororigiva [horribil], agema [activ], dekado intelektala [decadentie intelectual], konkurencanto [concurrent], substitucar [substituer], etc.

 

Novial-paroles: mingrandeska [diminuer], alme [anima], publisa 0publicar], reglari [regulari], revivisa [revivificar], akselero [acceleration], sientiisto [scientist], sirk [circa], konkordiso [concordie], siviliso [civilisation], etc.

 

On trova centenes e milles tal paroles in supradit sistemas. Lor adherentes crede, que ili es necessi por facilitar li studie del lingue. To es un profund erra, de quel ili deve liberar se, por li bonum de nor idé.

 

It existe plu quam 55,000 paroles, queles es comun a quin grand lingues, plu quam 55,000 paroles, queles, con exception de micri diferenties in li ortografie, es identic in Anglés, Francés, Hispan, Italian e Portugalés. Li plu grand part de ti international paroles (precipue li derivates) existe anc quam "Fremdwörter" in li germanic lingues (Deutsch, Hollandese e Scandinavian lingues).

 

Ti enormi massa de international paroles constitue un '''natural''' international lingue, un lingue tot fat e conosset in antey de omni educat persones, apartenent al nationes (400 milliones de homes), quel forma li ductent cadre de europan-american civilisation.

 

It es evident, que por ti milliones de persones li natural international paroles, existent in lor propri lingue, es plu comod, plu facil quam quelcunc artificial paroles, fabricat secun max bon logic sistema. Nam null logica vale plu quam li long acustomation, quel noi have de nor matrin lingue.

 

Ma on va dir, que li lingue international es destinat ne solmen al persones conossent ti international paroles, ma anc al persones parlant li slavic, finnic, etc. lingues, in queles li international paroles ne existe.

 

Por responder a ti objection noi comensa per constatar, que li educat persones de quelcunc nation conosse alminu un del grand cultural lingues (anglesi, francesi, german, hispan, italian). Mem in China e in Japan li conossentie del europan lingues expande se plu e plu inter li educat classes. Quande un Nord-Chinese incontra un Sud-Chinese, ili parla a unaltri in Anglés. Li anglés es anc instructet in omni secundari scoles de Japan.

 

Noi have do li jure dir, que '''li educat persones del tot munde''' conosse li natural international paroles, ma ili nequande conosse in antey li conventional e utopic paroles, imaginat del fabricantes de artificial lingues.

 

E li non-educat persones? Noi asserte que mem por ti persones it es plu bon adopter li ver international paroles

 

 

-35-

 

por aferes sive por amusament, va sempre haver interesse aprender li lingue del land, quel ili visita.

 

It es do índispensabil que li lingue international ne contraacte li studie de foren lingues. Li adoption in li lingue international de paroles, queles es comun al grand cultural lingues, responde a un ver necessitá. It va esser un grand benefation por li tot munde. Mem li non-educat persones [just pro que ili ne es educat] ne deve regretar que on imposi les li studie de quelc centenes de ver international paroles. In contrari ili vell haver li jure protestar, si on instructe les artificial paroles, de queles li definitiv success ne es probabil e queles in ultra difere de un artificial sistema a un altri.

 

Ma li sistemas con artificial derivation es ancor plu destructiv quam on posse creder. In un articul publicat in li revúe Lingua Internationale di 1911 yo demonstrat que ti sistemas, por far possibil li artificial derivation, es fortiat deformar arbitrarimen ["segun multa e partikulara motivi" quam li Ido-Akademio declarat] li max international radicas. Nu, si un grand part del radicarium es deformat, li studiantes del lingue, ne possente saver quel radicas es deformat e queles ne, es obligat aprender omni radicas, mem tis, queles ili conosse bon. Ili es obligat aprender ex memorie li 6000 radicas, queles es necessi por constituer un lingue plu o minu complet. On ariva do a ti resultate, imprevidet e contradictori, que por facilitar li studie del derivates, on complica enorm li studie del radicas. Sub pretexte auxiliar li memorie, on successa solmen supercargar it, pro que on fortia homes aprender ex memorie 6000 arbitrari radicas e desaprender milles de derivates, queles li tot munde conosse.

 

On deve renunciar de ti chimera del artificial derivation. Proque existe un ver international vocabularium, possedent in present plu quam 55,000 paroles, noi deve adopter it, tal, qual it es, e evitar deformar it, sub quelcunc pretexte.

 

Li artificial sistemas es solmen revas de utopistes e amusament de dilettantes. Por li interesse de nor grand e bell idé noi deve, in fine, devenir practic e abandonar procedes, queles es hereditat de lingues ''a-priori''.

 

Li pur e simplic adoption del real international vocabularium

 

 

-37-

 

es li ver solution del problema del lingue international.

 

Ti natural solution ne exclude li adoption de un regulari sistema de derivation. Ma li sistema de derivation ne posse esser imaginat; it deve esser traet ex li international vocabularium self. Li sistema de derivation ne deve esser un preexistent generator del vocabularium, ma un subsequent explication e corrobation de it.

 

LI SUFIX -ORI.

 

Li ver signification del sufix -ori (originant del latin -orius) sembla har causat omni interlinguistes mult embarasse. Li majorité ha simplicmen ignorat it, benque it es un tre ordinari, international e important element in li derivation. Su present formes es: I H P -orio, I anc -ojo, Rum. -oriu o -oare, F -oir e -oire, Prov. -ori e -or, A -ory, G orisch, Sc -orisk.

 

Lott ne tracta li sufix apartmen. Il mentiona quelc derivates: derider - derisori, scriber -scriptori, e sembla har conjecturat li signification. Rosenberger mentiona in su clave por Reform Neutral -oric quam formant adjectives de -or (motoric de motor), de Wahl da in su original claves de Occidental vag e contradictori definitiones. In un clave es dit, que -ori significa "quo deve acter in postulat maniere" (-iv es "actent in definit maniere"), in un altri clave -ori "con li intention de..." (-iv destination, facultá, capacitá, necessitá), in un triesim: -ori "devent acter in tal e tal maniere" (-iv actent talmen, capabil de, destination, capacitá, necessitá), in un quadresim -ori es "quel have intention de, es destinat ad (sin que on garanti success, quel on expecta si on usa sufix -iv)", e ti ultim explication ha esset insertet anc in li Complet Grammatica editet de Janotta. - Borgius totmen ne mentiona li sufix -ori in su grandiosmen planat "Auf dem Wege zur europäischen Sprache". Astonant es que anc prof. Jespersen prefere in su Novial ignorar li existentie de ti sufix.

 

Romanistes quam Diez e Meyer-Lübke mentiona curtmen in su grammaticas que li sufix -ori significa in plurissim casus possibilitá o necessitá.

 

 

-38-

 

Por vermen comprender li signification o significationes de un grammatical element es índispensabil anc un regard a su orígine e historie.

 

Reveniente al "matrin lingue de nor cultura", li latin, noi constata, que li unesim paroles, queles finit per -orius, esset adjectives, derivat del substantives per -or per medie del adjectivic sufix -ius: amatorius de amator, imperatorius de imperator, analog a patrius de pater, regius de rex, etc. Li substantives per -or es nomina agentis, queles indica li actor de un action, e li action del verbe devenit gradualmen quasi li centre del atention, e li composit sufix -orius esset comprendet quam stant in relation al action. Talmen imperatorius deve har esset gradualmen comprendet ne solmen quam adjective, corespondent al substantive imperator, ma anc al verbal substantive imperation. Nam homan action ne posse eventer sin homes, e un hom ne es actor sin que il fa un action.

 

Yo ne dubita, que li grand difusion del sufix -ori deve esser principalmen atribuet a sintactic conditiones del romanic lingues quant concerne li junctori subordination de paroles in conectet parlada. Solmen li anglés permisse un substantive imperation anc in position de junctori atributive (adjunct), p. ex. stone wall. Li germanic e scandinavic usa parol-compositiones, ma li romanic e slavic lingues deve substituer li substantive per un adjective (un mur de petre, un petrin mur, st'ena iz kamn'a, kamennaya st'ena). A verbal substantives per -ion, queles posse esser usat solmen "primari", in li romanic lingues adjectivic substitutes esset necessi quam "adjunctes", e pro ti rol verbal adjectives per -ori esset usat. Talmen si noi di: it es vor obligation far ti servicie, e inverte li frase talmen, que obligation deve star quam adjunct in relation a servicie, noi deve dir: it es vor obligatori servicie. It es un self-evident consequentie, que inversmen li verbal adjectives per -ori deve posser substituer verbal substantives, si ili es usat quam "primari", e in fact noi trova, que in li rumanian lingue -oare nu es li current sufix por formation de verbal substantives.

 

In mi "Occidental-Kursus" in li libre "Occidental, die Weltsprache", lecion 3, pag. 95, yo ha pro to definit li sufix -ori quam significant "apartenent a un action (paroles

 

 

-39-

 

per -ion) o su actor [paroles per -or]". Li exemples, dat in ti lecion, monstra clarmen, que li definition del claves: "-ori destinat ad, intention de...", tro sovente es fals e nequant ne satisfa li conditiones de un definition dar lu essential e esser tam inclusiv quam possibil. Si noi prende li exemple: scritori crampe, noi comprende, que it ne posse significar: crampe destinat ad o quel have li intention de scrition, ma: crampe, apartenent a scrition, crampe de scrition. Nu plu tard yo trova in li excellent ovre de Hemme: "Das lateinische Sprachmaterial", un explication, absolut identic con li mie: scriptorius = zum Schreiben gehörig.

 

Quam vivent e productiv es li usation in li modern lingues del sufix -ori es visibil p.ex. in li anglés, quel tant abunda de verbal adjectives per -ori, que it possede les, mem si li latin ne havet ni adjectives per -orius ni nomina agentis per -or: compulsory - de compulsion, dispensatory - de dispensation, illusory - de illusion, etc.

 

Anc in li rumanian li sam sufix trova se in grandissim númere, nam a presc chascun verb posse esser format un verbal adjective per -oriu: cantatoriu [de cantation, cantant], simtitoriu [sentient]. Ad ultra in provençal: punidor [punibil], noncreedor [íncredibil], nonauzidor [ínaudit], etc.

 

Li neutral form del sufix, -orium, ludet un tre grav rol in li latin e ancor lude in li romanic lingues por indicar un instrument: cisorium [t.e. un cos apartenent a cision, cisores], rasorium [un cos apartenent a rasation, rasuore], etc. In ti casu noi usa in Occidental li quasi-francés form -uor.

 

-orium havet in latin un altri grav signification: loc de action: balneatorium, dormitorium, etc. Ma ja in latin un paralel feminin form, -oria, existet: natatoria apud natatorium [loc por "svimmar"], e li feminin form es usat in Occidental: laboratoria [loc de laboration o de laboratores, quo yo in realitá es egal] e ne laboratorium, auditoria, dormitoria, etc.

 

Investigante li historie de un sufix noi vide que quande li usation expande se, li signification constantmen disloca e changea se. Heraclit esset rect: panta rei, omnicos flue.

A.Z.R.

-----

 

Anc li maxim folli ideale have un scop: it protecte su possessor contra bancrott intern.   O. Leibecke.

 

-40-

 

COMPLET GRAMMATICA.

 

Composit de K. JANOTTA.

 

(8-esim continuation)

 

D. Prefixes.

 

Ci es tractat tam li prefixes ínseparabil quam li prepositiones e altri grammatical paroles usat quam prefixes. Ínseparabil es nominat ti prefixes queles ne es usat quam autonom paroles (prepositiones, etc) i.e. li sequent: ab-, al(c)-, bel-, dis-, ho-, in-, mis-, ne(c)-, non-, ob-, pre-, re-, se-.

 

Li du species de prefixes es tractat ci junt, pro que in li composition ili seque li sam regules: plures del unes e del altres posse esser assimilat, compara in supra li parte B. In sequent li prepositiones e altri grammatical paroles es apartmen indicat.

 

Ab-, indica un move for del rect via o del punctu o qualitá original: abalienar, abdicar, abducter (medicinic, antonim: adducter), aberrar (aberration), abhorrer, abirritar, abjudicar, abjurar, abnegar, abnorm, absoluer (absolut), abusu: ante li tenues c e t assimilation partial in abs-ceder (abscess), abstiner (-tiner de tener con ablaut), abstra(ct)er, abstrus (de truder).

 

Ad- (preposition) forma verbes (a) de adjectives con li sense "far tal quam li adjective expresse": apt, adaptar; (b) de verbes con li sense de "aproximar, mover in direction": ducter, adducter.

 

Assimilation partial a a- ante b, se, sp, st: batter, abatter: bell, abellar; brevi, abreviar; scender, ascender, spirar, aspirar; strict, astricter.

 

Assimilation total ante c, f, g, l, n, p, q (foneticmen mutat a ac-), r, s, t: accession, acclamar, accomodar, accusar, afflicter, affluer, affolar, agglutinar, aggrandar,ravar, allargar, allitteration, allongar, alluder, annexer, annullar, annunciar, apparir, applauder, arrestar, arrivar, arrondar, assentir, assimilar, associar, assonar, assortir, attender, attentar, atterrar, attirar, attra(ct)er, attribuer.

 

Ad- in li altri casus, i.e. ante vocales e e ante d, h, j, m, v: Addir (de quel addition, vide IV, C sub -dir), adequat, adherer, adjectiv, adjudicar, adjunter, adjustar, administrar, admirar, admisser, admonir, adopter, adornar, adverb.

 

 

Al- ante qu, alc- ante vocales, forma pronomines e pronominal adverbies índefinit; compara in infra VI,1).

 

Ante- (preposition) indica un anterioritá temporal, analog a pre-: antecedenties, antedatar, antediluvian, antenuptial, antepenultim, antevenir. Li parol "anticipar" consiste ex ant(e) + i (eufonic) + cipar (orfan temaquam in "e-man(u)-cipar", parent a capter).

 

Avan- (preposition) indica un anterioritá local (sovente circa in li sense de front): avan-brass, avangarde, avanlinea (frontlinea), avan-mann, avanmur, avanplan (-scene), avanportar, avanposto, avancurrero, (compara: precursor).

 

Bel- (etimologicmen identic al adjective bell) expresse un parentitá per maritage: belfilio, belfratre, belmatre, belparentitá, belsestra. Compara -astre in III,B,I.

 

Circum- (preposition) indica un periferic proximitá: circumcentric(itá), circumdar, circumferent(ie), circumflex, circumlocution, circumnavigation, circumpolari, circumscrit(ion), circumspect(ion), circumstantial (in Occidental ti ci parol es format ex li sequent elementes circum+st+a+nt+i+al, circumvallation, circumvolution.

 

Con- (preposition) indica un move de extern, ad un centre comun, un aproximation, un association, ma in mult international paroles solmen por nuanciar li conception. Li signification in tal casus trova se in omni vocabulariums anglés, francés, german etc.

 

Ti sufix assimila se a co- ante vocales e h: coactiv, coadministrator, coeducation, coetan (de etá), coexistentie, cohabitar, coherer, cohibir, coincider, cointeressat, coinvestitura, cooperation, coordinar.

 

Total assimilation ante l, m, (n), r: collaboration, collecter, collocar, commercie, commisser, commod, commun(ist), commutar, connational, connex, correcter, correyent, correlativ, correpetitor, corresponder, corroder, corruption.

 

Com- ante b, p (e m quam just demonstrat in supra): combatter, combinar, combuster, comparar, compatriot, composition, comprender, compresser, comprometter, compromisser.

 

Con- in omni altri casus: conceder, concluder, concordar, condamnar, condensar, condescender, condoler, conducter, confederar, confirmar, confluer, conform, confrontar, confuser, congenial, congregation, congress, conjun(c)tion, conjurar, consacrar, conscientie, consentir, conservar, consister, consolidar, conspirar, constant, constellation, contemporan, contra(ct)er, convenir, e mult altres.

 

Contra- (preposition) indica un contrarietá, un oposition: contraalt, contrabande (bande = edict, lege); contrabass, contradi(c)tion, contrafagott, contraindication, contrapunct, contrasignar, contrast (st es li radica del verb star), contravallation, contravenir.

 

De- (preposition) indica un moventie de supra ad infra, o fro alcú ad ci o ta. In ti ultim sense it es simil al prefix -ab, quel tamen have un sense plu proxim a for. Li diferentie es clar in li du verbes deducter e abducter. Li unesim monstra per li preposition de al orígine (on "deducte" li parol illusion del verb luder), durant que li duesim monstra li alontanation, separation (on "abducte" li sordid aqua ex li fabrica). Ma ab- in general ne es plu usat in modern nov derivationes e on da preferentie a de-, quel pro to accepte anc un sense proxim a for-.

 

Exemples for:

 

(1) ad avan e ad infra: decader, degelar, demisser, demobilisar, depender, descender;

(2) in altri direction: defigurar, deformar, detener, deviar;

(3) del orígine: deducter, derivar;

(4) for: decentralisar, defecar, deortar, derelar, debarcar.

 

Quam on vide, ti significationes es modificationes de un sam primari idé: moventie o traida in un altri direction.

 

In li lingue francés ti '''de''' ha mixtet se con li prefix des- (quel es un plu modern deformation del prefix dis- con un altri special sense). To ha devenit pro eufonic rasones, specialmen egardat in li lingue F. quel ha

 

 

-42-

 

eliminat presc omni s ante consonantes, p.ex. école de escola, écarter de escartar, guèpe de Wespe, échanger de exchange etc. Pro to inter li paroles modern con prefix de- existe un grand parte de tales, queles in li lingues hispan e portugalés have li prefix des-, p.ex. descomposição, desdenho (F dédain = desdigni), desflorar, desfolhar, desgelar, desgustar, desligar (délier) etc...

 

Des-: ti prefix have li fundamental sense de separation, privation, cessation (vide anc dis-, de quel it deriva). To es specialmen visibil

 

(1) che verbes e participies derivat de substantives: desabonnar, desargentar, desarmar, desequilibrar, desheredar, desillusionar, desvalidar, desfoliar, desinfection... e pro to adprende (altricos quam apprende) li  sense del

 

(2) contrarie: desconcordie, descuida, desdignar, desgust, desagreabil, desavantage, deshonor.

 

Pro que mult francés paroles es plu difuset, on posse anc in ti prefix aplicar li sam regul quam in ad, dis, in, sub etc. i.e. on posse eliminar li ultim consonant, per quo ti prefix va colider con li preposition de-. Ma li sense es in mult casus tam afin que li usation de ti o altri form ne va far grand diferentie. In general on posse dir que des- es plu strict, plu rigorós. To monstra se anc in li diferentie con li prefixes in- e non- queles monstra solmen li negation; des- es plu fort e monstra lu averse, lu contrari.

 

In mult casus che international paroles ti sufixes de-, dis-, e anc in- etc. ha perdit lor sense intrinsic e solmen da un altri nov sense al radica. P.ex. definir, devenir, discurs, diminuer, directer, informar, invidie, etc.

 

Dis- indica un separation, un dispersion, un movement de desagregation, un movement in divers directiones: discontar, discontinuar, disconvenir, discordar, discurs, disharmonie, disjun(c)tiv, dislocar, dismembrar, disposir, displantar, dissemar, dissident, dissoluer, distra(ct)er, distribuer; dif- ante f: diffamar, differer, diffider, difform, diffuser; di- ante d, g, l, m, n, r, sp, st, v: diducter (medicinic), digestion, digresser, dilacerar, dilatar, diluer, diluvie, diminuer, dimisser, di-spersion, di-star (di-stantie), divagar, diverger. On mey atenter que tam dis- quam di- posse start ante 1: dis-locar, ma dilatar: li unesim parol es un modern formation, li duesim es heredat de L. Posit ante li parol "facil", li prefix dis- producte li ablaut de a ad i: difficil, de quo deriva "difficultá" (ples vider -tá); ma on posse dir anc regularimen "desfacil, desfacilitá". On mey comparar li prefix grec di- in infra in li parte F.

 

Ex- (preposition) indica (a) con verbal temas un movement de intern ad extern: e- ante d, g, j, l, m, n, r, v: edict, educar, educter, (chem.) egresser, ejecter, elaborar, electer, elevar, emigrar, emisser, enervar, enorm, erecter, eroder, erupter, evacuar, evader, evaporar, evoluer; ef- ante f: effaciel, effecter, efflution, effoliar, ma anc efaciar etc. (compara IV, B, in supra). Ma ex- in li altri casus: exarticular, excavar, exceder, excentric, excider, exclamar, excluder, excommunicar, exculpar, excurs, excusar, exhalar, exhauster, exmatricular, expatriar, expectorar, explicar, exponer, exportar, exposition, expresser, expropriar, expulser, extender, extermination, exterritorial, extra(ct)er.

 

 

-43-

 

In quelc casus, precipue in paroles heredat (de latin), on elimina un s sequent pos ex-: execrar (de ex-secrar), execu(t)er, (de ex-secu(t)er), exister (ex-sister), expectar (ex-spectar), expirar (ex-spirar), extirpar (ex-stirpar); advere in ti paroles li composition ne plu es sensibil.

 

(b) Con substantivic temas li prefix ex- significa "ancian": exesperantist, exidist, eximperator, exministro, exofficero, expresident, exrey, exsoveran. Ci un assimilation ne eveni.

 

 

 

PAPIAMENTO.

 

It ha ja long esset conosset, que li nativ population del insul Coraçao in li Caribean Mare [li hem de un agreabil liquore fat de oranges] parla un lingue composit de aparentmen diferentissim elementes, "e dushi lenga di Cursóu", [li dulci lingue de Curaçao] generalmen nominat del natives "Papiamento". Ma poc ha esset conosset pri ti lingue ante uam li recent aparition de un concis grammatica e description de it: "El Papiamento, La lengua criolla de Curazao; la gramática mas sencilla", elaborat pos multannual studies e scrit in modern sud-american hispan de professor Rudolf Lenz, un german, qui servi in li Instituto Pedagojico de Chile, apartenent al Universitá de Santiago. Dr Lenz monstra, que Papiamento es un composite de mult hispan e un poc hollandés e portugalés, con un singul parol de african orígine, "nan" - ili, les, ma anc usat quam formative por plurale. Su special interesse támen es su absentie de declination e conjugation. "The Times" in London, quel consacra un detalliat noticie al libre dce Dr Lenz, di: "Li resultate es un lingue de cultural valore, de quel li linguistic desfacilitás de europan lingues ha grandmen desaparit. Si tis, qui aspira li chimera de un mundlingue, vell decider prender alcun existent lingue quam modelle, in vice de inventer Volapük, Esperanto o Ido, ili vell far bon investigar quo es parlat che li negros-inhabitantes de ti obscur ma charmant litt West-Indian insul." Li gazette da un specimen del lingue, quel noi reproducte ci con poc explicationes in parenteses. 

 

I despues mi a bai (yo vadet) na winkel (holl. butik) di sneiru (holl. snijder, tailor) pa mi siña fishi (enseñar officio = aprender un mestiere). Enfin durante tur es tempu aí, mi tubatin mi mama na bida; pew, despues ku

 

 

-44-

 

mi mama a murí, antó (port. então = tande) mi a kumisa (comercie) konose tur mundu inter (integri, tot) i ku esperensya di tur kos (tut coses).    A.Z.R>

 

LI MATRE E LI LUPOS.

De O.M. FONTANA.

 

"Jörru, ples atelar li slitt!"

 

E Jörru atela li cavalle avan li slitt. Li matre sedenta se intra, tene in li brasses li infante invelopat in covrituras e presse it tendrimen a su péctor. "Kanike va rider bentost denove, Kanike bentost denove va batter per li gambes, yes, Kanike, li doctor va dar te pulvres, li malin doctor, quel ne vole venir a te, li bon doctor, quel va curar te!"

 

Jöru clacca per li knut e li brun cavalle avansa. Rapidmen ili quasi vola tra li village quam fleches. In li domes, facies presse se plat contra li litt vitres del fenestres, atraet per li sonas del slitt-clochettes e seque per ocules li vehiculantes, til que ili ne adplu es visibil.

 

Li strade aspecte antiqui e solitari con li grand árbores. In li alt branches capte se li vente tranchant. Sempre denove it curre contra ili e vole rupter les. Ili resiste cracante. Corvos vola lent ex li solidmen congelat agres adsupra durant li aproximation del slitt, sta quam nigri cruces contra li ferrin ciel, e cade quam fusilat sur li congelat glebes.

 

Li matre tene li infante sub su drape. "Kanike, tu ne deve sentir frigore, tui faciette es blu. Sub li drap tu va sentir te bentost, quam si may ja ha arivat. Atende do, Kanike," e ella soffla su calid spira súper li rigid facie del infante.

 

Li slitt move se lentmen adsupra li via montan. Ella have in dors ja li demí-parte del via. Li brun cavalle respira con pena e sternuta. Jörru bonhumorosi clacca per lingue. Nu ili es in supra e vehicula tra li forest. Dextre e levul sta abietes obscur e ínpenetrabil, sempre e denov abietes. Reye silentie absolut. Li viatores in li slitt audi li tenui e clar cantada del vent in li glacie del árbores. Li branches pende profund adinfra, li nive ne successa penetrar in li

 

-45-

 

nigri obscuritá del forest. Singul flocs, grand e pesant, cade e peri trement in li rigid frigore. Li cavalle trotta lent e secur li meandric e petrosi forest-via covrit per nive.

 

Comensa crepuscular. Li matre fa un nipp ex li brandy-botelle, quel Jöru inmanua la sin parol. "Kanike, anc tu deve calentar te," e ella tira ex li tube de su botte un botelle involuet in palle e versa guttante calid té inter li dentes del infante. "Nu, Kanike, to calenta. Mi car, quant yo ama te!" Subitmen fa li bruno un ínexpectat salta, cabra se ancor in li furca e fure. Li matre rula sub li banc, ella releva se e vole rider pri li salta del cavalle, ma ella nu vide: in li obscuritá del forest du falb luces e un moment poy sub to un puntosi musel. "Jesu, Maria, Josef!" ella fa li signe del cruce. To auxilia. Necos adplu. Li cavalle ja comensa ear plu quiet, ma nu cliquetta alquo sub li abietes. Tapp, tapp, tapp, mult falb luces. Denov ella fa li signe del cruce, multvez, e li cavalle fure, ma tapp, tapp, tapp, sub li abietes li falb luces acompania les. Jörru cria nu quam flotteros clama un al altri e clacca per li knut, menacia al forest e maledí e canta e brui, til que it deveni calm inter li abietes, til que li falb luces desapari in li profund obscuritá del forest.

 

Li matre sospira quam liberat, Jörru e ella trinca brandy, li cavalle trotta adplu quiet. Nu ili va esser bentost extra li forest, e poy ancor du hores e li cité va esser ci. Li slitt glissa levi e rapid súper li nive. Nu li abietes resta in dors, agres estala se denov in largore. Quam bon! Ella regarda a retro. Nigri punctus formíca ex li forest. Oh, ciel, auxilia, ci ili es denov in cumul, un apu li altri e aproxima se in un obliqui, rapid trottada. Ancor ella vide solmen li alt, magri pedes del besties, nu cresce súper ili li tenui, pigri córpores.

 

"Jörru, da me li pistoles!"

 

E ella tira. Li lupos disperse se, resta un poc in dorse. Ma poy denov tapp, tapp, tapp... ella audi lor pedes in firm-gelat nive, audi it til in su cordie, malgré li tintina del slitt, malgré li anxiós respira del bruno. Jörru knuta li trement flancas. Li cavalle fure.

 

Tapp, tapp, tapp, quant ili curre, in patient aviditá, seque, aproxima se sempre plu, circumda li slitt, puntós

 

 

-46-

 

erectet oreles apu puntós erectet oreles. Yelb luces sub limpid frontes e flarant acut museles. Tapp, tapp, tapp.

 

E ella tira denov e atinge. Ma li meute resta. Tapp, tapp, tapp. Un resta un dorse claudicante, il lassa un rubi tracie in li nive, un altri neplu leva se, rula se ululante, li pedes contra li ciel, ma ella ne remarca to. Li yelb luces nu denov aproximat se plu, ex lor museles penetra afamat spira in li cristall-clar aer. Súper agres, súper vias jace obscuritá. Null luce de stelles cade ad infra. Jörru knuta, fa un boss, ne regarda a detra e conta canzones infantal, tavernal, amorós, eclesial, omni, quo veni le in li mente, fort, rud, muiente. In li pausas, si necos plu veni le in mente, il cria hossiana, hossiana! e poy canta denov: "Hasta plu, flicca, orna te, flicca!" o "Yo es li herbe-princessa!"

 

Li pistol es exhaustet. Li matre stupidmen tene li arm e conta: Un, du, tri, continua e senti, che cent li dentes deve esser in mi carne. Ma ella es che tricent, e sempre ancor it ne ha evenit, sempre ancor solmen ti tapp, tapp, tapp! del silent luces nu ja tot proxim.

 

Li infante es malad. Li infante possibilmen va morir, ma yo self vole ancor balnear in li fluvie. Ma yo vole ancor trincar con li falciatores ex li argilin cruche. Tu, ne yo! E ella jetta li pacca inter li lupos. Tu, ne yo!

 

Li yelb luces resta in dors.

 

"Plu rapid, Jörru, plu rapid!"

 

Il batte per inversi knut li bruno, luces scintilla ex li obscuritá avan li slitt... li cité! Oh, salvation! Oh, fecilitá! Li spirada del viageros vole stagnar pro joya. Ma denove scintilla li yelb luces tra li obscuritá detra li slitt, tapp, tapp, tapp, e ella curre in sam tempo con li slitt. Tapp, tapp, tapp! Un caude crinut batte contra li manu del matre.

 

"Plu rapid, Jörru, yo peti te che omni santes e che li Vírgina, ples salvar me!"

 

Li luces del cité agranda e lucta contra li yelb luces del afamat córpores. Flarant museles tende se ad ella quam culteles de omni flancas, calid hala invelopa la, ella curre in li strett slitt ad avan e retro, batte circum se in li vacui aer, ella vide li yelb luces ye su drap, quel protectet anc li infante, it es fortrenat per claccant dentes, ella senti li yelb luces ye su coll, ella es renversat per li up-saltant

 

-47-

 

córpores con long crines e saliant dur costes, caudes batte la in li facie, ella crampona se solmen ancor per manus ye li glissones del slitt, quel glissa furiós ad avan, durant que ja ye su trenat córpore, ye su pedes tira li boccas. Poy cracca li dentes anc in li fingres e li slitt vola solmen con li curvat Jörru ad avan in li strada del suburbe, in li cité, sempre ad avan. Solmen sur li mercat-plazza successa un ululant hom-amasse capter li terrificat cavalle, haltar li slitt. Jöru balbutia lu evenit.

 

Gendarmes strax fat excursion. Ínmediatmen avan li unesim domes del suburbe ili trovat sur li strada sanguós osses e chifones, un kilometre plu lontan, involuet in drapes, queles monstrat per mult trues li morsuras del lupos, li innfante... ne-tuchat, ne-ledet, vivent e rident.

 

Ex li german trad. A. Valenti.

 

 

PÁL LIGETI: PANTHEON

Li vive del culturas in li spegul del arte.

De EUGEN MOESS.

 

Circa desde li comense del passat centennie continualmen infortia se li tendentie, quel sercha cert leges inter li evenimentes del historie del homanitá, considerat íncalculabil til tande, e vide in li evenimentes intersequent li resultate predeterminabil del forties actent. Li exploration de ti legalitás obscura li historic investigation til tande explorant detallie-problemas e esquissa li ideale de un spiritual historie contenent e interpretant li tot evolution cultural.

 

Tal conception es li historic materialisme de Marx, quel reconosse in li tot evolution del homanité li perpetui class-combatte basat sur factores economic. Tal es li teorie de Spengler, quel nega li unitari cultur-evolution homan, ma conosse índependent culturas, quam por exemple li egiptian, li chinés, li grec o li cristian, respectivmen Faustic cultura e ti culturas have chascun un altri anim; ili departe del statu de latentie e, hante floreat, denov ruina se e submerse in li stadie nominat de Spengler fellah-statu. Tal es li poetic conception de H.G. Wells, secun quel li scope del evolution es un felici homanité, ma li

 

 

-48-

 

just reconossentie del terran felicitá del homanité es retardat e impedit del epocas del recidives religiós, quande li crede barra li via del intellectu.

 

Ma omni tri conceptiones es superat e li tot evolution del homanité es inbrassat plu energiósmen del libre del hungariano Pál Ligeti "Uj Pantheon felé" (Vers un nov Pantheon), in quel ovre li via del homanitá forma se del undeation del culturas e ti grandmesurat teorie de cultur-undeation explica chascun station del evolution ne solmen a retro, ma it projecte li scopes ulteriori del progression vers li future.

 

Pál Ligeti in prim liquida li teories anterior. Il enumera contra li historic filosofie de Marx argumentes sentimental e rational. Un grand defecte del conception de Marx es, que it totalmen neglige singul recidives del evolution. Li argumentation contra Spengler ja es plu desfail, ma Ligeti demonstra sat convictivmen, que li motivation del pessimisme de Spengler es adminim dubitabil. Wells regarda li homanité tra li litteratura e li scientie e su rationalistic contemplation del universe vide li evolution quam un unic linea ascendent. Departente ex li historie del artes Ligeti pruva, que li tot cultur-evolution es un íncessant serie de unde-montes e unde-valleyes, in quel anc li descendent branches ne es recidives, ma necessari stationes del evolution.

 

Pál Ligeti es architecte secun su profession e il explora li fenomenes del historie del arte. Ante omnicos il constata, que in li evolution del artes li tri branches del plastic artes nequande avansa paralelmen, ma alquel prospera plu fortmen al detriment del altri du. Li succession del prosperantie es: 1. architectura, 2. sculptura, 3. pictura. In li occidental cristian cultura li medievie representa li architectura, li renascentie li sculptura e li témpor modern li pictura. Ma chascun gradu de evolution have un periode de architectura, de sculptura e de pictura anc intra se self. Anc li céteri culturas monstra un simil evolution. Ma li triplic scaliere del evolution exactmen manifesta se anc in li succession del culturas. Li ascendent arc es li architectura, li culminant arc es li sculptura, durant que li descendent arc es li pictura. In li grand arc del cultura li branche ascendent es li architectonic cultura egiptian, li

 

 

-49-

 

culminant arc es li sculptural cultura greco-roman e li descendent branche es li pictoresc cultura del occidental cristianité.

 

Pál Ligeti sercha de intern li explication del triplic evolution. Li via del culturas monstra que, departente ex li objectiv arte, ex li architectura, ili avansa vers li subjectiv arte, li pictura. In li comensament del culturas li ideale del hom es: li órdine. In li fine del culturas li ideale del hom es: li libertá. Existe homes qui es vocat a ductentie e por que ili posse influentiar li duction, es necessi libertá. Existe homes, qui ne es capabil a pensada índependent e voluntarimen renuncia li responsabilitá del ductentie al hierarchie elevant se súper su capes: por to es necessi órdine. In li comensament del culturas li tot homanité es penetrat del supire al órdine, quel, si it consolida se, da loc al aspirationes a libertá queles, completmen triumfante, causa un nov cáos. Li epoca de órdine developa sempre li architectura, li equilibrie del órdine e libertá li sculptura, li triumf del libertá ducte tra li pictorescitá al decadentie del cultura. Ma li fine ancor ne eveni. Avan li cultura cristian aperte se ancor li centennie de Pantheon. Un nov, mistic, solemni, religiós epoca seque, in quel ja li nov cultura gérmina. Ti mund-imperia es religiós, expectant un nov religion, e desira órdine vice li vagantie individual in politica, in scientie, in litteratura, in artes quam reaction al pictoresc epoca.

 

Circa sur ti pensas ci Pál Ligeti constructe su largmen basat ovre e it es ínnegabil, que ti conception del cultura spiritual fortmen oposi se al precedent essayes. Li libre de Pál Ligeti aparit ante annus sin devenir conosset extra Hungaria. In ti libre ya devolue se li marcant conturas del nov spiritual conception del historie. In ti libre ya un nov etic conception aperte su ales. In ti libre ya, etsi ancor pallidmen, ja forma se alquel nov conception de universe.

 

Versimilmen anc li libre de Pál Ligeti have punctus vulnerabil, támen ne es possibil furter se préter it sin un parol o con cap de struce celat in sand. Pro que in omni casu it es un inbrassant conception quel da li logic interpretation del evolution del homanité.

 

 

-50-

 

CRONICA

 

HELVETIA, organ del Sviss Association, joya nos per nov numerós 1 2 e 3 4. Li contene es interessant e variant e du artisticmen executet linoleum-cisiones de Sr R. Berger orna li cadernes. Recivibil che: F. Lagnell, Chapelle-Vaud, Svissia.

 

OVRE, Biblioteca in Occidental, ha aparit in nov liverationes: Un descense in Maelstrom de E.A. Poe, e Democratie e Humanitá de T.G. Masaryk. Abonnamentes es recivet che li editor: Prof. H. Pásma, Tábol,  C.S.R.

 

LINGUE INTERNATIONAL - JAZYK MEZINÁRODNÍ con Ucitel Svetomluvy n:os 7 e 8 ha aparit con interessant contene, inter altricos du articules de J. Podobský in li tchec lingue: Lingue panmundan, e Principie del naturalitá in L.I. Apis (Association por International Servicie) publica adressadium del unesim corespondentes (ja 52). Mult anecdotes in bon Occidental. Li proxim n-os del jurnale va esser publicat totalmen in Occ. Colaborationes es pro to petit inviar pur litterari contributiones a Lingue International. Cosmoglotta va durar tractar principalmen questiones e evenimentes apartenent al interlinguistica e mundlinguistic movementes.

 

CELIA ha ho-annu publicat circulares 62-70, redactet de ing. A. Wormser, Dreieichring 48. Offenbach a/M. Li discussion ha tractat principalmen li "mollat sones" n' e l', e per preliminari votation li majorité del votantes ha expresset opinion in favor a lor abolition.  A.Z.R.

 

FRANCIA. Sr René Depin, Amiens, secretario del Ido-Franca Societo, Secrtario por Francia del International Ido-Pressa-Servicie, pos un long comparativ studie, ha adheret oficialmen a Occidental. Noi mult injoya vider inter nos ti ci activ pionero, de quel li auxilia va esser tant plu valorós que il conosse perfectmen nor lingue.

 

Pro li proxim departe fro Strasbourg de Sr Bohin, li labores del secretariatu del O.S.F. nu es fat del vice-secretaria Seniora J. Colas, in Souday (Louir et Cher). Por li libres e abonnamentes, tornar se a L.M. de Guesnet, Paris.

 

In plu del articules in La Chronique Artistique, Le Messager Industriel e La Gazette Commerciale, un serie de tri articules por Occ. ha aaparit in li semanal revúe Naturisme. Li consequentie esset numerós lettres de interessates e nov adeptes.

 

Li revúe L'en dehors ha insertet li traduction, de Sra Colas, del articul pri Glacial Cosmogonie, de Pigal, aparit in Cosmoglotta Nr. 70.

L.M.G.

 

SVEDIA. SVENSKA OCCIDENTAL-FÖRBUNDET (Sved Occidental-Federation) havet su reunion annual in Stockholm li 22 marte. Li sequent comité directiv esset electet. Docente C.W. v. Sydow, Lund (presidente), Apotecario Albert Haldin, Eskilstuna (vice-presidente), Lector C.E. Sjöstedt, Östersund (secretario e cassero), Instructor Erik Berggren, Stockholm (vice-secretario) e Dr Bertil Blomé, Göteborg. Pro li translocation de Dr Sjöstedt li adresse del federation esset changeat e es nu Box 171, Stockholm 1. Li federation resoluet functionar quam association de occidental por omni nordic landes, til que special regional organisationes va esser fundat.   C.E.S.

 

 

-51-

 

Li jurnale "HEINDALITEN", nró 2, insertet un simpatic necrolog pri Dr Sven Krikortz e un articul pri Occidental, ambi scrit de Sr M. Edvardsson.

 

FÖRENINGEN FÖR INTERNATIONELL KULTUR (Association por international cultura) arangeat li 3 may un convenida in Stockholm, li programma consacrat al mundilingual question. Sr Julius Juhlin, ex-ministre e ex-director general del posta de Svedia, fat un interessant discurs "Li beson de un lingue international auxiliari", in quel il sublineat li necessitá de un tal lingue sin prender position pro o contra li special sistemas. Rector Herman Söderbergh parlat pri "Objectiones contra li idé mundilingual". In tre interessant maniere il explorat objectiones e demonstrat, que ili ne es valid. Sequet curt specimenes del cardinal lingues auxiliari. Sr apotecario Albert Haldin recitat un specimen de Occidental in un maniere, quam sempre caracterisat de su vivacitá, bon humor e entusiasme. Li auditoria, quel evidentmen comprendet li textu facilmen, aplaudet cordialissim. Cand. med. Bengt Hammar leet specimenes de esperanto, ido, latino sine flexione, novial e occidental. In fine sr advocate Emil Gullers parlat pri "Quelc dates e factes pri li evolution del mundilingue". Li convenida esset un íncontestabil successe por occidental.   C.F.S.

 

 

Li jurnale "Eskilstuna-Kuriren" scri in su noticie pri li remarcabil convenida mult apreciant paroles, de queles noi fa un extracte: Un del maxim brilliant e apreciat numerós del programma esset productet del apotecario A. Haldin de Eskilstuna, qui presentat proves del auxiliari lingue Occidental... On remarcat, con qual interesse li tot convenida esset atentiv, quo esset evident del spontan aprobationes durant li presentation. Anc pos li convenida entusiastic homages esset rendit a sr Haldin."

 

INTERNATIONAL INDEPENDENT CENTRE POR INTERLINGUISTICA ha esset fundat de Dr Robert Foddik, Bolkbeckstraat 38, Utrecht, Nederland, secun un circulare recivet, scrit in "European", un dialect presc identic con Occ. Li scop del Centre es propagation del idé de LI e ne ún definit sistema. Ti scop Dr Foddik aspira atinger per 1) un oficie de information impartial, 2) biblioteca e archive, 3) bibliografic centre e 4) organ por sistematic discussion del principies del interlingue. Dr. F. peti omni fautores del idé auxiliar le per donationes de libres e documentes. - Li programma es bonissim ma on posse questionar, pro quo ne nor excellent Central Oficie in Mauer bei Wien, vell esser egalmen competent quam Dr Foddik, qui anc usa un sistema: European. Pluri privat persones ha provat arangear tal "centres", ma it sembla, que lor interprenses ne ha esset perductet o ili ha esset obliviat. To da nos que lor interprenses ne ha esset perductet o ili ha esset obliviat. To da nos cause pensar, que li idé posse esser realisat solmen per oficial institutiones, queles garanti li continuitá e li activitá del "centre".   A.Z.R.

 

ESPERANTO, monata Internacia Revue eldonata de Universala Esperanto-Asocio, red. Dro Edmond Privat, Geneve, 1 Rue de la Tour d'Ile, n-os 1-5 recivet. Excellent redactet, brilliant articules.   A.Z.R.

 

INTERLANGUAGES (ex-Tolero), Revue mensuele d'étude, d'experimentation, d'information et de propagande pour la Langue Internationale Auxiliaire, ha aparit regularimen. Editor E. Mauney, 19 Place Saint-Pierre, Paris-18. Quicunc posse publicar quocunc in quelcunc

 

 

-52-

 

lingue pri quelcunc interlinguistic questiones contra payament de 21 fr. fr. por págine. Mult persones usa ti absolut libertá e li contene es pro to tam heterogen e de tam divers valores quam possibil, ma tre interessant.   A.Z.R.

 

HEROLDO DE ESPERANTO, semanal gazette, red. Teo Jung, Köln, Brüsseler Str 94, n:os 8-19 recivet. N:o 9 contene un sensational inicial articul de I. Lejzerowicz: Revizio de rilatoj (Revision de relationes). Li autor di, que on ja questiona impatient "Qualmen e quande esperanto va victoriar?" Il confesse, que til nu omni eforties ha esset van. On postula radical mesuras por accelerar li final victorie. "Durant 40 annus noi apostola, e li munde resta in plen tot sense non-convertet e absolut índiferent." On ne deve ignorar ti psichic fenomen, nam it posse facilmen resultar in general desilusion del masses. Li autor asserte, que ancor 100 cursus e ancor 1000 vendit libres de aprension ne sufice. Durant 40 annus on ja combatte, e si li futur 40 annus va haver un simil historie, un simil proportion de difusion, to - on deve esser sinceri - es un mal signe por li esperantistes. Pro to on deve revider li relationes in li esperanto-movement. Ti labor-sistema, quel on ha aplicat til nu, ha resultat in li present absolut ínsatisfatori statu. It deve esser radicalmen changeat. Ne plu reverentiar e expectar plu favorabil témpores - pri queles solmen Deo save quande ili va venir. Li esperantistes deve comensar un ofensive! Si li monte ne veni a Mahomet, Mahomet deve vader al monte. Un ofonsive che omni guvernamentes! Un sistematic propaganda mem che apart membres del guvernamentes! On deve intruder se che omni guvernamentes por educar, clarificar e convicter les! Támen li autor ne save, esque on va haver immediat success, ma il save, que li vi, sequet til nu, e ducte al scop.

 

 

Tant Sr Lejzerowicz, curtmen recenset. Li redactor de HdE remarca in un note, que on ha fat tal demarches che li guvernamentes, ma sin success. It ha evenit, que li guvernamentes ha fat contra-ofensive, quo ha ductet a regress (in Francia un ministre prohibit esperanto in li scoles). Li redactor accentua, que nequo posse esser fat si on ne have detra li dorse suficent grand popul-masses. Ergo: denov propaganda...

 

Noi ha mentionat ti articul, ne pro malin joy, vidente que nor dubitas pri li success de esperanto es confirmat del esperantistes self, ma pro compatient comprension por idealistes, queles ha energicmen luctat e in fin trovat que lor lucta ha esset van. Li sam fate menacia omni idealistes. Ne ti idé, quel on ha amat, ha victoriat, ma un alquo altri. It es un fact que malgré 40 annus de frenetic propaganda, esperanto ne ha posset atinger su scop: per su lingue liberar li homes ex li Babilonic confusion. Li munde es tam poliglottic quam jamá, esperanto ha solmen posit un nov petre sur li epoles del homes: ancor un nov lingue. Ma pro quo ti esperantistic fanatisme? Pro quo ancor asserter, quam fa Sr Lejzerowicz: "Cxu E. ne taugas? Ni scias ke pli bona helplinguo ne ekzistas"? Qualmen il save to? Pro quo it es absolut necessi, que esperanto e ne un altri lingue, artificial o natural, va esser li aspirat interlingue? Esque it, in fine, ne es egal, quel lingue, mem si it vell esser li chinés? Lu principal es, que noi va haver ún lingue international. Noi ha sempre pensat, que it nequande va esser un lingue

 

 

-53-

 

quam esperanto, pro que li predominant opinion del civilisat nationes refusa it - it es tro barbaric. E in li interlinguistica esperanto in null maniere es li maxim bon artificial lingue, quel ha esset constructet!

A.Z.R.

 

HINDA ESPERANTISTO No 11, editor Sr Liem Tjong Hie, Samarang, Java, recivet. Li micri jurnale contene partes in malay, anglés, hollandés e esperanto. Noi constata, que li malay lingue posse esser scrit per li latin alfabet e que li curt textu contene mult europan paroles e que ili es scrit exactmen in li sam ortografie quam in Occ: P. ex. conferentie, cursus, Europa, rapport, speciale, comité. Pro quo do propagar esperanto, si Occidental ja existe latent in malay lingue? Null lingue del munde contene li esperantic elementes.  A.Z.R.

 

ANGLIC, nos 6-9 recivet, contenent lectura in anglés con sved traduction, e propagant li anglés quam li sol apt lingue international, si solmen it va changear su ortografie a la Anglic. Noi traducte un curt interessant noticie: "Nor boninformat contemporario "International Language" (esperanto-jurnale in London) raconta fiere, que 3,000 local esperantistes celebrat li societé in Malmö (pro su 25-annual festivitá). Li oficial númeres es un poc plu micri: li gazettes de Malmö mentiona, que circa 150 homes esset present in li banquette (Malmö es un cité in Svedia con 120,000 inhabitantes). Esperanto-statistica es, in fact, miraculós."

 

THE ANGLIC ILUSTRAETED, no 1 e 2, un nov, grand dusemanal "internashonal jurnal for literatuer, art, fashon and sport", tot in anglés con Anglic-ortografie, rich ilustrat, elegant e modern, con interessant e variant contenete. Li jurnale posse esser leet solmen de tis, queles ja mastrisa li anglés perfectmen, pro manca de Anglic lexicos. Edited in Stockholm, Klara V. Kyrkogata 12, annual abonnament 7 sv. kr. A.Z.R.

 

A NEW SCIENCE: INTERLINGUISTICS es li nómine de un nov brochura de prof. O. Jespersen. It es reprintate de un raport al convenida del IALA in Geneva 1930, e pro to tracta e lauda specialmen li activitá de IALA, quel sembla ne esser paralel al evolution del interlinguistica in Europa. IALA ha fat decision seriósmen studiar linguistica e interlinguistica e li maxim bon metodes por su studies es nu discusset. Por li grand publica li brochura contene valorós informationes, mult versimilmen nov in America, e li anglés de prof. J. es quam sempre populari e clar.   A.Z.R.

 

LI II CONGRESS DE LINGUISTES va evenir 25-29 august 1931 in Geneva. Li subsidiari II question del programma del congress es: "Quo pensa vu pri li adoption de un lingue artificial quam lingue auxiliari?" Nor joy es sinceri que linguistes in fine interessa se pri nor idé e noi espera, que alquo positiv va resultar del eventual discussion. In juvenil precipitation Sr W.. Jezierski de Kraków ha volet in un proclamation in "Schola et Vita" no 1/3 deterrer li interlinguistes per to, que li congress va far decisiones e que tis va esser errores. Del secretariatu del congress noi ha recivet un circulare con quietant dementi, ex quel noi posse dar un excerpte:

 

"On va questionar li participantes pri to, quo ili pensa pri li possibilitá e li utilitá de un artificial lingue (sin distinction de sistemas) quam auxiliari lingue. Ergo on ne va votar por Esperanto, Occidental

 

 

 

-54-

 

o quelcunc altri lingue. Nor intention es solmen studiar li general conditiones, in queles un international lingue posse esser creat e evoluer. Li opiniones va esser presentat in tot objectiv maniere; si durant li debattes it va aparir, que li scientie posse contribuer al practic solution del problema, li Congress forsan va voler securar li continuitá de ti investigation. Vi omnicos.

 

Lass nos adjunter, que omni comunicationes e propositiones, queles have li scop solmen laudar ti o ti artificial lingue e demonstrar su superioritá al concurrentes, va esser rigorosimen escartat ex nor programma, in quel noi ha admisset solmen principal discussiones."

 

Anc noi pensa, que ti atitude es li sol just, e noi posse solmen esperar, que li opiniones del scientistes va esser fundat, ne sur antiquat prejudicies, ma sur detalliat studies del interlinguistic questiones.   A.Z.R.

 

LI BIBLE DE DIÁBOL.

 

In li reyal biblioteca in Stockholm es conservat desde tri cent annus un bibliografic raritá, li talmen nominat "Bible del diábol". Li manuscrite consiste ex tri cent nin folies de extraordinari gross pergamen, por production de quel esset preparat circa cent pelles de ásinos, si on deve creder li tradition. Li covrimentes es quercin. Li folies es presc un metre alt e demí metre larg, scrit con gotic minuscules e ornat per luxuosi iniciales in aure e pomposi colores. Li ovre es nominat anc "Gigas Librorum" (li gigant del libres).

 

It have un tre curiosi historie. Pos long penosi explorationes on ha posset constatar, que it origina del deciduesim secul. On di, que li bible esset copiat in li monastere Podlagotz in Bohemia, e li tradition raconta, que un monaco, qui esset condamnat al morte, executet li labor durant un sol nocte. Ma il esset fortiat usar li auxilie del diábol quem il, pro gratitá, pictet sur un tot págine. Ancor trova se in li libre li pictura del potentate, con cornes, grappes e omni atributes. Pos divers odissés li bible venit in li possession del Benedictin órden e esset transportat a Praha, ú it venit in li manus del Svedos durant li assediation in 1648. Li reyessa Christina de Svedia recivet it quam don, e pos to it ha esset conservat in li reyal biblioteca in Stockholm. Li gigantic libre consiste ex nin partes, comensante del Old Testament secun li traduction de Hieronimus del hebreic original texte, e fini per un Calendare e un

 

 

-55-

 

necrologie, quel relate li historie de Bohemia. Ho-témpore li tchecoslovac guvernament ha interessat se por li ovre. It volet pruntar it de Svedia, ma it es comprensibil, que li svedes ne dat un tal preciose de su manus. Secun li comission del tchecoslovac ministerie de education li principal partes del libre ha esset fotografat, folie pos folie, e li copies ha esset misset a Praha.   A.Z.R.

 

SENTENTIES.

 

Si du ters de tui resolutiones es rect, tu posse esser content. Ne borna te in to que tu fa rect omnicos. Acte secun li directiones, a queles tu crede!  Walter RATHENAU.

 

Li secrete del potentie es volentie. O. MEAZZINI.

 

Li colere es un del max grand peccas; nam it prende de nos lu max nobil, lu maxim divin: li prudentie.  Herm. HEIBERG.

 

Li solution del logogrif cruceatori

 

de Sr K. Janotta, publicat in Nr 75. es quam juxtaposit. Inter li solutores li lot ha electet Dr Heinrich Nidecker, Postfach 193, Basel, Svissia, qui va reciver su premie del Central Oficie, Mauer bei Wien.

 

BI MOORE TA

LAVA C OZON

U  LACES  G

SE   I   TU

EDGARDEWAHL

 I C E E E

ACRI N SEME

VT DATAT AR

I N BAV C G

ETYMOLEXICO

 

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet:

 

Dr. A. Wormser 50 RM, Prof. Verzan 17 Kc, Dr. Zeidler 17 Kc, Dr. Stör 17 Kc., G. Bohin 75 Kc, E. Krogstad 17 Kc, Mag. Atterfors (per Gumperts Bokhandelei) 17 Kc.

---

 

ABONNAMENT DE COSMOGLOTTA POR 1931:

 

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S., 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

 

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet); Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Borno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

 

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajs, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

 

 

-56-

 

OCCIDENTAL

DIE WELTSPRACHE.

Das erste größere Einführungsbuch!

 

Beiträge von E. Graber, K. Janotta, E. Pigal, J. Prorók, A.Z. Ramstedt und E. v. Wahl. Herausgegeben von E. Pigal durch die Hauptstelle der Occidental-Union in Mauer bei Wien. Frankh'sche Verlagshandlung.

Stuttgart 1930. 256 Seiten A 5 (148 x 210 mm).

 

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. BegrÜndung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachlehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis. Aussprüche. Occidental-Union. Cosmoglotta

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,0 (ö.S. 13,70) einschließlich Versandkosten nach Deutschland und Österreich. Portozuschlag inns Ausland: RM 0.30 (ö.S. 0,50). Mitglieder von Zveigorganisationes der Occidental-Union erhalten auf obige Preise einen Nachlaß von 10%.

 

Zu beziehen durch die

 

Occidental-Union, Mauer bei Wien, Postfach 10.

 

OVRE

BIBLIOTECA IN OCCIDENTAL

 

Serie 1931

apari in liverationes, in tot 112 pág. del textu. Contene: E.A. Poe,

Un descense in Maelstrom. Abonnament Kc 14,50.

 

Serie 1930

 

in separat brochuras bell equipat:

 

1. R. Rolland, Europa e Asia. Essay. 28 pág., Kc 4: plu quam 5 ex. à Kc 3.50

2. K. Balmont. Ú es mi hem? Raconta, 28 pág., precie egal al tom 1

3. R. N. Coudenhove-Kalergi, Heróe e Santo. Selectet capitules, 41 pág., Kc 5: plu quam 5 ex. à Kc 4,50.

 

Editoría Ovre, Tábor, CSR.

Recivibil anc che Administration de nor gazette.

 

Vydavadel a zodpovedný redaktor Jan A. Kajs. Typografia Jan Kays, Brno XII.

Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafu, c. 11.277/VI 1931.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.