| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 128 (sep-dec 1939)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

Annu XVIII   Septembre-Decembre 1939   No 5 (128)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENE. - Wahl: Qualmen yo ha laborat. - Våsterland: Li anticultural influentie de Esperanto. - Wahl: Li procrust-lette de Esperanto. - Peipers: Con qui yo posse telefonar. - Geografie e scientie: Li max grand coses in li munde. Li constipation. - Societé cooperativ del Occidental. Editiones, Curses Ralin. - Cronica. - Cosmoglotta e Occidental-Union in 1940.

 

QUALMEN YO HA LABORAT

 

Si un scientist presenta un nov sistema o classification, it es necessi furnir anc li documentation por posser judicar li valore de su resultates.

 

Omni interessates conosse li sistema e form de Occidental. Ma til nu ne ha esset publicat un complet argumentation del regules e formes de Occidental. Advere it ne es possibil publicar por nor letores li tot via de pensas, provas, meditationes queles ductet al hodial form final, e certmen solmen un micri parte del interessates in un Lingue International vell haver interesse por ti detallies.

 

Ma it es forsan instructiv monstrar in quelc special casus, qualmen yo ha laborat, e qualmen yo desligat li nod gordian del sufixes. Chascun quel ha ocupat se pri li structura de Esperanto, Ido etc. ha posset remarcar, que in ti lingues li sufixes atinge in quelc vezes paroles tre simil al paroles existent, ma in altri vezes ili furni ínacustomat, barbaric formes. P. ex. li sufix « ist » da « linguisto, spiritisto, jurnalisto » etc., ma anc totalmen repugnant paroles quam « barbisto, tablisto » etc. Qualmen explicar to?

 

Visibilmen li definition del sense e del radie de action del sufix esset falsmen preciset. Do por me li problema primari e max important esset trovar li ver limitat sense del sufix. qualmen proceder? Li unesim labor esset scrir li paroles in divers columnes por far li analise del intrinsic sense.

 

Li resultates de ti explorationes, classificationes, provas etc. on posse leer in chascun grammatica. Ma ci interessa nos li metode. Hodie existe mult lexicos rimat secun finales del paroles, queles posse furnir un suficent grand materiale. A me tal lexicos ne esset in disposition, e yo devet colecter li paroles ye hasard e ocasion, quo naturalmen alongat li témpor del final solution del question.

 

Quo esset cardinal ye ti explorationes?

 

It esset li fact del exceptiones!

 

Just ti fact ductet me a final decovrition del intrinsic sense, del regul. Yo va explicar to per li sufix « -atu », quel es specialmen interessant per to que li ver sense de ti sufix yo ha trovat solmen pluri annus pos publication de Occidental.

 

In li unesim manuales e lexicos li sense de ti sufix esset preciset talmen: « Oficie, dignitá, e li local e temporal extension de it. » P. ex. califatu, episcopatu, secretariatu, primatu.

 

Tre bon, just quam li Esperanto-sufix « isto ».

 

-65-

 

 

Ma trovat se tri tre íncomod exceptiones : ''concubinatu, celibatu, proletariatu.''

 

To monstrat clarmen, que li pretendet sense ne esset li exact. Li 

definition devet esser tal que it circumprendet omni paroles havent 

ti sufix, si it ne esset possibil divider li sufix in du divers secun aplication, quam p. ex. in li casu del sufixes '''-age''' e '''-agie'''.

 

Long témpor yo ne posset trovar li solution e pro extern circumstanties yo devet publicar Occidental sin har soluet ti question, ma li casu ne ínquietat me, pro que li paroles esset quasi completmen international e do ne besonat necessimen submisser se al regul. Tamen it esset un manca artistic in li sistema, quel intrigat me. Li jovial pensa pri un cose, — mey to esser un problema, o un desir t o un impediment — on finalmen atinge un solution. On deve solmen concentrar se al pensa, lassar it acompaniar nos quam un spirite sempre present, ne importun o tormentant, ma amemorant pri se ye chascun micri ocasion. Talmen it esset con li sufix '''-atu''' e li tri exceptiones. Quo, in fine, ili have comun con ii grand societé de nómines de oficies e dignitás ? Forsan it es just invers ? Ne ti grand colection representa li ver sense del sufix, ma just ti tri exceptiones con tam divers signification : ''celibatu, concubinatu, proletariatu !''

 

E vi, un die li idé frappat me, quo es to quo omni ti tri paroles 

have in comun ? Ili es oficialmen aconosset public institutiones. E li sense de oficie e dignitá es solmen un special casu del plu vast sense ancor trovabil in ti tri quasi exceptiones. Just ili ne esset exceptiones, ma li representantes del general idé. 

 

In li tot scientie, li fact del exceptiones e ínprecisiones trovat in li leges p. ex. ''fisical, psicologic, mecanic'' etc. ha esset sempre cause de corection e de trovation de nov factes e elargation de nor conossenties e conceptiones. Talmen p. ex. li exceptiones in li fisical lege de Boyle-Mariotte ductet al lege de Van der Vaals e al possibilitá calcular e mesurar li grandore del molecules. 

 

Li solution del problemas sempre trova se in li exceptiones. Ci on 

deve concentrar su imagination e speculation. 

 

''E. de Wahl''

 

'''Li anticultural influentie de Esperanto.''' — In un lettre de un 

''nov adherent (ex-Esperantist) de Occidental yo trova, vice « association'' » li form « ''asocion'' », quel veni del Esperanto-parol « ''asocio'' ». Li international parol « ''association'' » es derivat del verb « ''associar'' », quel es derivat del parol latin « ''socius'' », in Occidental « ''socio'' », i. e. companion, camarad. In Esperanto « ''socio'' » significa « ''societé, comunité'' » etc. In Esperanto « ''asocio'' » ne es derivat de « ''socio ''», ni de « ''socius'' », durant que li Occidental parol « ''association'' » es un clar e regulari derivate, e absolut international ! 

 

On vide, li studie e usation de Esperanto obtusa li lingual sentiment e instincte, e es t quam ja ha dit professor de Reynold, cause de cultural decadentie. 

 

''Axel Västerland (Svedia).''

 

 

-66-

 

 

 LI PROCRUST LETTE DE ESPERANTO 

 

''(Ex li copie-libre de Edgar de Wahl, scrit in julí 1908)''

 

Leente nómines de ''Persia, Egyptia, Babylonia, Assyria'' etc. in 

transscrition che grec o roman autores, noi mira pri li horribil deformation de ti nómines. ( « Ghis nerekonebleco », til ínreconossibilitá, vell dir li Esperantistes). P. ex. ''Chûfu'' deveni ''Cheops'' (''Keops''), ''Kshatria'' — ''Xarxes'', ''Moisha'' — ''Moses'', ''Pdu-parah'' — ''Potiphar'', ''Sestu-Ra'' — ''Sesostris'' etc. etc. 

 

Si noi questiona nos proquó ili ha fat to, li response es tre facil : In li classic lingues li « nomina » (substantives e adjectives) havet special finales-sufixes, sin queles li paroles ne esset regardat quam tales. Por adjunter li sufix-finale nominal, ili devet deformar li paroles « ghis ne nerekonebleco ». Ti metode infantin e primitiv del classic lingues esset abandonat quam ínpractic de omni lingues derivat de Latin e Grec. 

 

Li embrion-lingue Esperanto retornat a ti metode e fat ex li 5 

vocales usat quam finales constant un veritabil lette de Procrust por omni paroles havent un altri finale, secun decret de Dr. Zamenhof. 

 

Volapük (benedit memorie !) tranchat li cap del paroles queles 

havet li audacie comensar per un vocal, Esperanto detrancha li ped si it fini per un vocal. U es li diferentie ? Que per tal maniere sovente desapari just lu caracteristic, on posse vider in li famosi nómin « '''Usono''' » (in anglés '''USA''' — United States of North-America ) u li '''A''' final, quel es lu vital in ti nómin (America) es exchangeat contra '''O''', proque sr Zamenhof ha decretet que substantives fini per O. 

 

Particularimen ínsimpatic es ti procedes per li usation de un 

líttere tam caracteristic quam '''O''', e per li '''A''' por li adjective, lítteres in queles spiritu Indo-Europan es acustomat sentir lu masculin e feminin. Si Zamenhof insistet pri li finales permanent por li parol-classes, il devet prender tales quales minu ofende li sentiment mundan, p. ex. '''E''' por li substantives quam proposit Sr Miller, e '''I''' por ii adjectives, quel justifica se per G. ''-ig'', L. ''-ius'', ''-is'', R ''-ij'', -''yj'', romanic -''ic'', e lassar '''O''' e '''A''' por li sexu masculin e feminin. Yo save tre bon : li sufix esperantan ''in'' permisse far derivates feminin queles li finale ne permisse far, ma it es solmen li consequentie de un ínlogic generalisation de un lege perceptet. Nam vermen esque ''matre'' es un patre feminin ? o un ''fémina'' un mann feminin ? No ! Li matre es un genitor feminin e li fémina es un hom feminin. Por economisar 6-8 radic-paroles *) plu minu international, 

quam ''matre'', ''fémina'', ''tanta'', ''tauro'' (cp. Hispan toreador, torero), ''vacca'' (vaccinar, vaccello), etc. Zamenhof violat li customes e li sentimentes del munde civilisat. Vermen un heroism audaciosi, ma un heroism mal directet, quel fini sempre con li morte del heróe e de su ovre. 

 

Ínfelicimen li lette de Procrust continua anc in Ido **) e li reformes concerne solmen ínsuficent partes, quam mutation de singul parol e del ortografie, addition de quelc sufixes, etc. Ultra li ínfelici finales 

 

-67- 

 

 

'''A''', '''O''', '''E''' resta anc li accentu polonés sur li preultim síllabe. Por evitar li tro grand ofension de nor orel per li accentu ínnatural, Ido violat li ortografie e un grand númer de paroles, p. ex. « adyar, ambicyo, brakyo, eklezyo, fluvyo, historyo », etc. ***) e in superfluitá statuet un exception por li infinitive. Qual do esset li declaration fanfaronic, que 

exceptiones ne posse exister in un lingue artificial ?! E omni to vell har esset forsan evitat si on vell har adoptet li simplic regul de Idiom Neutral ! +) E li sufixes in un sens natural vice li sens ínnatural e arbitrari atribuet a ili.

 

Yo va citar solmen un exemple : '''-ar-''' significa secun Zamenhof 

un colection o multitá evidentmen derivat del sufix international 

'''arium''', trovat in paroles quam « ''herbarium, aquarium, sanctuarium'' », etc. Ma li sens de ti sufix es mal comprendet proque it significa ne un colection de coses, ma un ''loc'' o ''localitá''' o '''« ujo »''' ++) u es plazzat un colection (solmen scientic e organisat). In li lingues natural existe du altri sufixes queles bave li signification quel Zamenhof imputa a '''-ar-''', 

a saver '''-age''' e '''-allia''' ; li unesim con li idé de órdin e li duesim con li idé de desordin o colocation ocasional. P. ex. ''plumage, boscage, foliage, village'', etc. ''murallia, antiquallia, ferrallia, intrallia, canallia'', etc. 

 

Vice to, Zamenhof e Ido atribuet a '''aj(h)o''' un sens tut arbitrari, quel ne existe in ii natural lingues. 

 

Senior Couturat nu scri mult pri li natural evolution e que it es 

dangerosi por li lingue. De facto it es dangerosi solmen al principies Procrustic de Esperanto, ma nullmen a un lingue quel es basat sur li naturalitá. ''Naturam expellere furca, tamen usque recurret !'' (Etsi tu expulse li natura per un furca, it tamen in fine reveni).

 

Si alquande li formation de paroles va esser basat sur li principies 

del lingues indo-europan, null líber evolution va esser a timer, nam it vu esser conform al leyes sur queles es basat li « Fundament ».

 

''Autorisat adaptation ex Proto-Occidental de Ilmari Federn.

 

----

 

*) A silentiar totmen del alteration de un masse de paroles international quam « ekzamen, maten, lamen, kurten, kusen, kamen » (in Occidental: examin, matin, lamin, cortine, cussin, camin). 

 

**) Li originale contene ci li abreviation '''E. S.''' quel vole dir « Esperanto simplificat ». Ma poy li paroles « Ido » es usat anc in li originale. I. F. 

 

***) Ti formes data ex li unesim epoca de Ido. Plu tard on reintroductet '''i''' vice '''y''', e changeat li regul de accentuation, precismen pro li critica de E. de Wahl ! I. F. 

 

+) « Li tonic accentu es sur li vocale ante ti ultim consonant ». Li sam regul vale por Occidental. (I. F.)

 

++) Esperantic sufix representant '''alquicos quo contene in se.''' I. F. 

 

----

 

'''Li fin del cloches.''' — In 1937 un architect specialisat in li religiosi edificies ha realisat con un electrico un dispositive viceant in li eclesias li cloches traditional per un specie gigantic « pick-up ». Talmen on posse, secun li sesones e li gustes, variar li apelles al fideles e far audir in li max litt village li cloche-ludes max celebri del munde. Un disco selectet, e li concert comensa.

 

Ma mem essente tam variat e tam bell quam possibil, esque ti 

mecanic musica va posser vicear li poesie del cloches ? On ne abandona tam facilmen un tam long e jolli sentimental tradition. 

 

-68-

 

 

 

CON QUI YO POSSE TELEFONAR ?

 

''Meditationes de un old coidealist pri li concurrentie suggestet in Cgl B. nró. 24 pàgine 48.''

 

----

 

Yo memora bon li témpore de introduction del '''telefon'''. In ti epoca it esset un ver sensation haver telefon. In li burós del comerciantes on ne ancor havet scri-machines ; on scrit omnicos per manu, usant un incre copiativ, e it esset li desfacil ovre del aprentisos copiar li lettres. Abonnar un telefon ? ? ? On ya posset jettar li moné tra li fenestre in mult plu simplic maniere ! ! ''Con qui telefonar ?'' In li tot cité apen un dozen follos havet telefon, Támen li cose ha avansat lentmen. Li avantage, rapid e ínmediat intercomprension tra grand distanties, esset evident. Poc a poc it devenit solmen un problema financial, e ta u li taxe esset modic, li telefon divulgat se rapidmen. 

 

Un cert analogie con li mundlingue es evident. Solmen : ci it ne 

es un problema de financies, ma de '''personal eforties'''. Li manipulation per telefon es tam facil que mem litt infantes aprende it ante li unesim passu al scole. Ma aprender un foren lingue ? ? ''To es lu maxim enoyant por li grand majorité del homes''. Mem li perspective a un material profit per comercial relationes o per un bon plazza con alt salarie instiga poc homes a tal eforties. Li majorité es tam indolent, que sin li scol obligatori ili ne mem vell aprender li max primitiv saventies, benque lor profit es ínmediat e evidentissim : scrir, leer, calcular ; a tacer pri studie de foren lingues, quel ya in fact es un strapacie (pl. comp. li articul « Auspicies del mundlingue » in Cgl. nró. 90, pàg, 66.) 

 

Ma mem inteligent e ideal homes, queles comprende li necessitá 

del mundlingue e li superiorità de Occidental, mem si ili es inclinat a un grav sacrificie per li personal efortie de aprension, mem ili questiona : « ''Con qui yo pose telefonar ?'' pardon, ''con qui yo posse conversar e coresponder in Occidental'' ». Mi eforties pri foren lingues va esser plu util, si yo perfectiona mi saventie de ti natural lingues, queles va dominar li intercomprension ancor durant mult decennies ». 

 

Ye ti-ci punctu li Espistes usa un tric : « Vu ya ne besona grand 

eforties, vu va esser surprisat agreabilmen per li ''facilità del aprension;'' adplu vu va haver ''ínmediat profite'', vu va incontrar in li tot munde mult homes savent Espo e auxiliant vos ». Un pelmel de ilusion e grotesc exageration. Esque noi vole sequer ti via ? ? Noi ya conosse li efecte : li grand desilusion ; li seductet naivos trova bentost que li assertet grand facilita es un bluff. E benque pro li linguistic superioritá e atrativ elegantie Occidental ne va desilusionar li novicios in tal gradu quam Espo, it ne es desirabil recrutar solmen platonic simpatisantes, queles flara solmen superficialmen al cose, ma homes ''vermen aprendent'' Occidental talmen que ili posse leer ''e parlar it'' ; solmen per tal adherentes li cose posse progresser.

 

-69-

 

 

Do it resta : serchar ti minimal percentage de idealistes queles 

have suficent entusiasme por sacrificar ''grand personal eforties'' sin alcun profit a un cose quel ili ha reconosset quam util por li civilisat homanité. On va trovar tal pioneros in prim inter li adherentes de ideal tendenties ; p. ex. : abstinentie de alcohol e tabac, vegetarisme, etc. Adplu on posse mentionar ci li quasi-idealistes : colectores de postmarcas, amatores de chac, stenografie, radio per curt undes, sport, etc. Anuncias in li revúes de ti tendenties ne va esser car ; on vell posser far un experiment e expectar li efecte ; si bon, continuar, si mal, cessar. Articules

ne es acceptet de mani redactiones, proque on time li protestationes

del Espistes. E per litt anuncias on demonstra ínmediatmen li 

« punctu saltant » (punctum saliens) de Occidental justmen a ti homes queles es sat inteligent por comprender it ; e justmen tis va esser inclinat ocupar se ye li cose. Vi du specimenes :

 

'''Fine del concurrentie''' ''inter divers sistemas de international 

lingue: li definitiv form es trovat. Tre facil a aprender. Special

informationes gratuit per Institute Occidental, Chapelle (Vaud).'' 

 

'''Occidental,''' ''definitiv form del international lingue, es comprendet in li tot munde. Tre facil a aprender. Special informationes contra respons-cupon per Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia.''

 

Clichés de tal litt textus vell diminuer li precie de insertion. Al demandantes on mey misser ne solmen printates ma un personal lettre 

por mantener lor interesse. In contrast al metodes del Espistes, queles evita presentar un '''textu''' in Espo, noi deve demonstrar ''sempre'' textus in Occidental. ''Dames havent bell gambes porta curt vestimentes.''

 

It es astonabil que Occidental ne ancor ha penetrat in quelc landes 

con apart favorant preconditiones ; p. ex. Turkia e Egiptia. In ambi 

landes es un imens linguistic confusion ; ta concurre : ''anglés, francés, italian, grec, turc, arab e altri lingues'' ; adplu ambi landes es tre fervent apropriar se li cultura del occidente. Si on considera que li metric sistema de mesura ne ancor es introductet just in li landes de max progresset tecnica. Anglia e USA, it ne apare ínprobabil que li practic introduction del mundlingue va departer ne del Occidente, quel ne es capabil superar su linguistic desunion, ma de tal landes situat inter Occidente e Oriente..... Turkia ja ha introductet li latin lítteres ; do un litt anuncia vell esser comprendet ! 

 

''Dr. Peipers.''

 

----

 

'''Li guerre in li historie.''' — Li statisticos ha contat li cifres respectiv del annus de pace e de guerre « desde que existe homes 

pensant ». 

 

Vi li resultate de lor serchas : Desde li annu 1496 a. C. til 1861 

esset 227 annus de pace contra 3130 annus de guerre. 

 

Ti statistica es poc honorant por li homanité. 

 

 

'''LI MAX GRAND COSES IN LI MUNDE'''

 

Li max profund '''lago''' jace in Sibiria e es nominat Baikal-lago. Su profundore es 1200-1600 m.

 

Li max grand '''insul''' es Grenland. It es un dan colonie e have un superficie de 88.100 quadrat kilometres.

 

Li max grand '''tunnel''' es li Simplon-tunnel in Svissia. It es long de 19.731 metres.

 

Li max grand '''scaliere''' sta in China in li provincie Shantung. It have 6000 gradus e ducte a un temple constructet sur li sant monte Taishan. Su total altore es 1543 m. e on besona 5-6 hores por ascender it. Li ascension es ancor alentat de mult mendicatores quel sede del base til li temple e demanda contributiones del numerosi peregrinatores ascendent al sant loc.

 

Li max long '''viaducte''' es tre ancian e es trovat en Choating, China. It es long de 144 kilometres, larg de 1 1/2 metres e ducte tra un ancian morasse, quel nu es siccat.

 

Li max grand '''pont''' suspendet es in Brooklin-New-York. It have un longore de 1850 m. e es tam alt que omni naves, exceptet li « Imperator » posse passar sub li arc alt de 41 metres.

 

Li max long '''strada''' es Unter den Linden (Sub li tilies) in Berlin, Germania. It es larg de 60 metres.

 

Li max ancian '''università''' es ti de Rio de Janeiro in Brazil. It es in un golf e vell posser inbrassar omni grand naves in li munde.

 

Li max strangi '''animale''' es li australian Platypus quel fa oves quam un avie, quel have ravissent pelisse e palmat pedes. In li ungules li mascul have venen-glandes quam serpentes in li dentes. Vice musel it have bec quam anate. Li yun platypus es portat in tasca quam li cangurello es portat del cangurú-matre. Ti strangi animale habita in tre rusatmen excavat cavernes.

 

Li max grand activ '''vulcan''' es li Cotopaxi in Ecuador, alt de 5.960 metres.

 

Li max grand '''parc''' es li Yellowstone-park in li Rocky Mountains in U.S.A. It inbrassa un dominia de circum 14.000 quadrat kilometres.

 

Li max grand '''libre''' es certmen in li Britanic museo in London. It contene geografic cartes de Nederland. Li libre, in gigant covrituras, es ligat in cute e richmen ornat per aure. It pesa 362 kilogrammes e es alt de 2,15 metres. It esset donat al rey Karl II in 1660, quande it imbarcat se in Holland por ear in London.

 

'''Li max alt gratta-ciel de New-York.''' -- Omnes conosse li gratta-cieles (sky-scraper) de New-York e anc tis de Chicago ; nam in ti cité on comensat in 1881 constructer ti gigantic domes, celebri in li tot munde.

 

In New-York ho-témpor existe pluri centenes de gratta-cieles queles have de 20 a 80 etages. Li max alt esset constructet in 1930 ; it es li Empire State Building. Il have 86 etages e atinge 380 metres, do it es ye 80 metres plu alt quam li Eiffel-turre.

 

71

 

It contene 20.000 locatarios e 33 magazines de luxu ; 64.000 fenestres aclara it durant li die, 350.000 electric lampes durant li vésper. Plu quam 60 liftes, veritabil trenes vertical, transporta chascun die circa 50.000 persones del base til li sómmit del grand edificie. 

 

'''Li max litt e max grand eclesias.''' — In Roma sur li dallage del 

basilica de St. Petro, inscritiones in lítteres cuprin indica li nómin e li longore del max grand eclesias del cristianité. Li unesim es naturalmen li basilica de San Petro quel have 187 metres del fund del abside al portico. Pos it on deve citar Sant Paul de London,  con 158 metres ; li catedrale de Firenze, con 149 m. ; in fine li catedrale de Reims con 138 m.

 

Apu ti imens e superb edificies, queles es li max litt ? On signala 

in Eparcy, in Aisne (Francia) un parocial eclesia, quel have solmen 

quelc metres de longore ; it es li max litt de Francia. 

 

In Anglia hay alquicos plu curiosi ancor : li eclesia de Peter’s 

Cross in Lingfield have quar metres de longore e un metre de largore. It tamen possede su fonte baptismal, su cloch-turre e su cloche, e deci persones posse trovar plazza in li interiore. Su construction data del restitution del libertá religiosi in Anglia. In ti epoca vivet solmen tri catolic habitantes in Lingfield. Ili desirat, secun li jure just concedet, posseder lor eclesia e constructet ti-ci sur un litt prate apartenent a un de ili. Li littissim monument existe ancor, conservat in un statu perfect.

 

Quelc original epitafes 

 

(leet sur li tombes de jardines del mortes)

 

« A mi marito, Eduard V... in su vive artist de pedicura. Mort 

in li tot maturitá de su talent. Vé ! li terra besonat le plu quam li ciel ! »

 

« A mi marito. Mi Deo, quant yo suffre ! Ma yo es tre content 

que tu es ta, mi car marito ! Tu vell tro doler vidente mi tristess causat de tui morte. — Tui marita por li vive — Marie. »

 

« A mi belmatre adorat — Mi lácrimes ne va reviventar la, 

pro to yo plora la. »

 

« Ci jace X, morit in li etá de 18 annus. Ples reposar in pace, 

mi infant, tui patre e tui matre pardona te har fallit in li baccalaureatu. » 

 

« Ci jace Paul R... morit in li etá de 4 annus. Il havet omni qualitás, esset un bon filio, e vell har esset un modellic marito. » 

 

« Ci jace J., maritat in 1891, mort pro chagrine tri annus poy. » 

 

« Ci jace Albert P... Ti sepultura es tre modest, ma li expenses 

quel noi vell har fat ne vell har reviventat te. Su marita Adela P... » 

 

 

'''Un milliard de minutes.''' — Ha vu ja alquande questionat vos 

quant annus es necessi por far un milliard de minutes ? Multissim annus es necessi por atinger ti númer. Solmen ye li 18. april 1902 ye six cloccas in vésper li meridian de Paris ha inregistrat li unesim milliard de minutes desde li comensa del era cristan. Un milliard de minutes, to ne sembla excessiv ye unesim vise, tamen si on prende li pena calcular, on es stupefat constatar que to representa 1902 annus ! 

 

 

LI CONSTIPATION QUAM CAUSE DEL MALADIES

 

Poc maladies es tam difuset quam li constipation. Ma multes ne 

considera it quam ver maladie e ili condui se con índiferentie contra it. Multes ne save que li constipation es li cause de mult altri maladies, e que por resanar se it es necessi far desaparir li cause. On have li custom curar mult maladies per remedies sin valore, sovente mem nociv e in omni casu tre car. On ignora que li unesim maladie, li constipation, deve esser curat ante que anc ii altri maladies, resultant ex it, posse esser curat. 

 

Congestion in li cap, cap-dolores, nauseas, manca de apetite, 

fatiga, indolentie, omni to posse esser genitet ex constant constipation. Suffrente pro tal maladies on sovente pensa que li cause de ili es nervositá, anemie, excess de labore, e on prova respectiv medicamentes, ma tis ci comprensibilmen nullmen auxilia. 

 

Hemoroides presc sempre relate constipation ; ili es altricos 

quam fortmen extendet venes in li ánus, ili tam plena e extende se 

que ili sali ex it, ili inflamma se e causa sanguation. 

 

Inflammation del ciec intestine. Presc nequande homes suffre pro 

ti maladie, queles ne conosse perturbationes del stomac e del intestines. Li sicc contenete del gross intestines irita li mucosi membrane e genite litt lesiones. Tis-ci es inflammat e posse producter locos plen de suppura. Multes, queles sufret pro inflammation del ciec intestine e queles sentit advertient dolores in li loco del ciec intestine ye omni ínregulari functionament del intestines, esset liberat de omni to pos har curat li constipation.

 

Maladies queles relate congestiones es influentiat nocivmen per 

ti constipation, p, ex. oftalmie, glaucoma, e altri ocul-maladies, 

cordie-maladies, inclination al apoplexie. Omni maladie acompaniat de febre, sammen omni infant-maladies es mal influentiat de constipation, ti-ci mem es li prim cause de ili. Constipation es sempre debilitá del intestines. Mult homes suffre nu de constipation, nu de diarré. Ambi eveni si li intestines es debil e labora mal.

 

Precipue du ''causes'' producte constipation : Ínsuficent movement 

e ínapt manja. Li infantes sovente deve seder tro long sur li scol-bancos, anc li aprentises e li laboreros queles pratica mestiere sin corporal movement (p. ex. sutores, scritores), it es omni tis queles labora sedent. Corsage e strett vestimentes anc influentia mal li intestinal function. Inclinat a constipation es anc ti persones queles sovente manja in li restoratorias ; ili recive manjages tro spiceat e salat, e tro poc fructes. 

 

In li max mult casus on posse curar li constipation per changear 

li manjages e per cuidar por suficent movement corporal. In matin on 

mey trincar lentmen, gutte pos gutte, un glass de frisc aqua ; in hiverne on mey calentar it un poc. In li matinal repaste, on deve trincar ni cacáo ni café, e qui suffre pro constipation anc ne mey trincar cocinat lacte ; vice to on mey manjar ne-salat aven-pappa con un poc lacte crud e miel. Til midí, on ne deve manjar necos, ma omni hor 

 

 

-73-

 

 

 

on deve trincar un glotade de aqua quam medicament. In midí on deve 

manjar null, o solmen poc suppe, e evitar pastetes e tortes. Li repast deve consister ex verd legumes, potates, ris, anc nudles, omni to deve esser poc salat e totalmen ne spiceat. Salade ex verd salad-folies, carottes, verd faseoles ne deve mancar. On deve sempre machar bon, e manjar moderatmen, tro mult plenat e extendet intestines ne labora. In li sam repast on ne deve manjar junt fructes e legumes. Li vesperal repaste deve evenir temporanmen, adminim tri hores ante li cuchada. It deve consister ex fructes, lacte acid, pan, farinages e bollit potates. 

 

Ultra li just nutrition es necessi suficent movement, it es : salta, 

gymnastica, mont-ascension, omni manieres do sport, anc li grav labores de menage e de jardin es tre efectiv. Pos cuchar se e ante levar se, it es in vésper e in matin, jacente in li lette, on deve massagear su ventre durant quin minutes. 

 

Por obedir ti consilies presc omni persones constipat posse curar 

se, to omnes posse saver per self-control.

 

 

'''Li dorme.''' — Inter li obligationes essential de queles un hom 

activ ne posse dispensar se, sta in prim linea li témpor quel il 

consacra al dorme. It es un grav erra creder que 5 o 6 hores de dorme sufice. To convene solmen al ruranes, a tal persones queles fa laborar lor muscules plu quam lor cerebre. In quant li action intelectual intra in function, li expense de forties accelera se e por reparar ti perde it es necessi extender li reposa. Li hom quel labora cerebralmen besona adminim 8 hores de dorme. Si ne, li fatiga presenta se sub aspectes queles ne sempre es facilmen reconossibil.

 

Ye li persones activ, p. ex. li fatiga ne sempre revela se per laxitá, ma per un excitation febril, iritabil, per li max litt resistentie incontrat. Sub li efortie de ti stimul dat al sensibilitá, apari altri contrari efectes li max curiosi es li tension arterial. Mult ínfelices ea consultar specialistes durant que in realitá to quo ili have es simplicmen exhaustion debit a manca de dorme. Ili ne besona un regime special de alimentation, ni medicamentes por obtener li resultate desirat. Du o tri 

hores in plu de reposa, vi omnicos. 

 

Lu desfacil es dormir durant li plen témpor desirat. Un repast 

moderat e sin carne favorisa li reposa. Tamen li diminution del labore digestiv deve esser acompaniat per li diminution del labore intelectual, por producter efectes calmant. 

 

 

'''Psicologie.''' — Durant un processu, li president del tribunale 

vide aparir ye li barre un dama un poc matur. 

 

« Esque vu es maritat ? » il questiona. 

 

Li dama sospira sin responder. Li president dicta al secretario : 

« Seniora es celib ».

 

Quelc minutes poy apari un senior. Al sam question anc il responde per un sospira.

 

Li judico conclude con li rision del spectatores : « Ples scrir, secretario, que li testimon es maritat ».

 

-74-

 

 

SOCIETÉ COOPERATIV DEL OCCIDENTAL-EDITIONES (SCOED)

 

Soledí 6 august, quam previdet, evenit in Zürich, li definitiv constitution del Societé cooperativ del Occidental-Editiones. Li til nu utilisat abreviation (Sococed) ha esset transformat in SCOED.

 

Li statutes, projecte My, inviat a chascun coidealist in li fine de julí, ha esset adoptet pos quelc modificationes in li redaction del articules.

 

Li comité definitiv ha esset electet. To es sr. Mayor (Lausanne), sr. Berger (Morges) e sr. de Guesnet (Paris). Li conto-revisores es sres Mœckli e Petter (Lausanne). Li director es sr. Lagnel (Chapelle).

 

Li subscritores queles ha ja payat completmen lor partes social va reciver li certificate tam bentost quam it va esser printat, to es durant li mensu septembre.

 

Noi memora que chascun coidealist o altri persones, mem exter nor movement, posse devenir membre de nor societé per subscrir tam mult partes queles ili desira. Li partes es de Fr. 20.- sviss. Ili posse esser payat in admaxim 4 ratas.

 

Li intereste quel va esser payat coresponde al medial percentage del sviss bankes (inter 3 e 3,5% in 1939). Li unesim intereste por li completmen payat partes del unesim infra liste va esser contat por un demí annu e esser payat in april 1940. In plu, li membres del SCOED va reciver rabattat precie por chascun del editiones del societé.

 

Car coidealistes! Vu certmen desira li rapid progress de Occidental; vu desira que noi mey editer tam bentost quam possibil li necessi manuales de aprension, lexicos, libres de bell litteratura, materiale de propaganda? Nu, li SCOED es li solid base financiari quel noi da a nor movement. Pro to, omnes have li moral deve colaborar al developament de nor societé de edition. Si chascun coidealist vell subscrir ''solmen un parte'', it vell esser facil reunir in poc témpor un summa de Fr. 7-8.000 sviss.

 

Certmen, por plures, li summa de Fr. 20- sviss representa un alt 

expense, precipue por nor coidealistes con moné de bass valor. Tamen, ples considerar que li ductores de nor movement expense chascun annu gratuitmen in labor e moné summa quel alta por plures til 20 vez e plu li modest summa representant un parte social.

 

Si vu ne ha recivet un carte de subscrition, ples demandar it a : 

SCOED, Chapelle (Vaud), Svissia. 

 

Car coidealist, esque nor comité va posser inscrir vos in li proxim liste ? 

 

Vi li unesim liste de subscritores al SCOED secun li órdin de reception del cartes de subscrition : 

 

1. Lagnel (Chapelle), 5 partes ; 2. Berger (Morges), 3 ; 3. Mayor (Lausanne), 1 ; 4. Denzler (Bienne), 1 ; 5. Sra Posthuma (Nederland), 5 ; 6. Littlewood (Groningen), 1 ; 7. De Guesnet (Paris), 2 ; 8. Lerond (Breville), 1 ; 9. Federn (London), 1 ; 10. Segerstahl (Vindeln), 1 ; 11. Björkman (Jänkisjarvi), 1 ; 12. Moeckli (Lausanne), 2 ; 13. Dr. Haas (Winterthur), 1 ; 14. Houssin (Yquelon), 1.

 

Sincer mersí a omnes ! 

 

Lausanne, august 1939

 

''Li comité del SCOED.''

 

----

 

===PRECIE DEL COMPLET COLECTIONES DE « KOSMOGLOTT » ===

{|

|Annu || 1922 || 1923 || 1924 || 1925 || 1926 

|-

|Cadernes || 10 || 6 || 3 || 4 || 6 

|-

|Precie || 25.— || 30.— || 15.— || 20.— || 24.— 

|}

 

-75-

 

 

 

{|

|+ PRECIE DEL COMPLET COLECTIONES DE « COSMOGLOTTA » 

|-

| Annu || 1927 || 1938 || 1929 || 1930 || 1931 || 1932 

|-

| Cadernes || 11 || 11 || 11 || 6 || 6 || 6 

|-

| Precie || 33.— || 11.— || 11.— || 8.— || 9.— || 8.— 

|+ —

| Annu || 1933 || 1934 || 1935 || 1936 || 1937 || 1938

|- 

| Cadernes || 6 || 8 || 10 || 10 || 13 || 12

|- 

| Precie || 8.— || 4.— || 5.— || 5.— || 6.50 || 6.—

|}

----

'''''N. B.''''' — 1) Solmen li colectiones de 1922 e 1926 de Kosmoglott es liverabil. 

 

2) Li colection 1927 de Cosmoglotta ne plu es liverabil.

 

3) Por li annus 1935, 1936, 1937 e 1938 manca alcun numerós de Cosmoglotta B. 

Noi fa un rabatte de Fr. 1.— por chascun numeró mancant 

sur li precie del colection.

 

4) De témpor a témpor it es possibil far nov colectiones con li ancian numerós retrovat o retromisset per li abonnatores. Noi consilia al serchatores de exhaustet colectiones inscrir se che institute Occidental por reciver ti eventual colectiones.

 

5) Li complet colection de ''Kosmoglott'' e ''Cosmoglotta'' custa hodie ''sv. Fr.'' 250.— ... si it es liverabil.

 

6) Li Institute Occidental recive con gratità ancian numerós de 

Cosmoglotta o Kosmoglott. Si ili ne es inviat gratuitmen, ples demandar oferta del Institute.

 

7) Institute Occidental ha recivet un oferta de vende de un ''complet colection'' de Cosmoglotta e Kosmoglott. Interessate mey scrir nos.

 

8) Noi vendi li separat numerós de Cosmoglotta ye Fr. 0.50 singul, 

exceptet tis de 1927. Por separat numerós de Kosmoglott, ples demandar precie. 

 

9) Por facilisar li aquisition de ancian colectiones de « ''Cosmoglotta'' » ''un special rabatte de'' 10 % ''va esser far al compratores til li'' 31 ''marte'' 1940. 

 

UN ERRA DE NAPOLEON

Li unesim militari ballones servient quam postos de observation 

esset utilisat un decene de annus pos li unesim ballones con calid 

aer de Montgolfier.

 

In 1794, li francés armé havet ja du companies de « aerostateros ». 

Li yun fisico Coutelle recivet li comandament del unesim. Li ballon 

del capitan Coutelle fat grand servicie in li battallie de Fleurus e on utilisat anc captiv ballones in quelc guerres del Republica. Li aerostat esset ligat al suol per li medie de du cordes, chascun de queles esset retenet de un gruppe de soldates. Li comandant postat in li góndol, transmisset su observationes e su ordones per flaggas de diferent colores. 

 

Li unesim consul Bonaparte dat tam poc fide al usation de ti postos 

e a observation aeran que il congediat li du companies e fat cluder li scole etablisset in li jardines de Meudon por studiar aplication del ballones al art de guerre. 

----

'''Aprentisage.''' — Li instructora questiona un elev in li scol : « Save vu quo es sale ? »

 

''Un elev :'' « Yes, yes, senioretta : to es alquicos quo da mal gust al potates si on oblivia metter de it in ili ».

 

-76-

 

 

CURSES « RALIN » por li studie de « Occidental »

 

Li SCOED va inaugurar su editiones per far aparir durant li proxim 

mensus li curses RALIN. 

 

Quo es li curses RALIN ?

 

Nor lectores memora li brochura de nor activ e entusiastic coidealist sr. H. Littlewood ''Vers un lingual instruction plu rational'' in quel li exposi su lingue-pedagogic opinion in resummate. Quelc tipic leciones monstrat su metode quel esset experimentat durant circa 30 annus per li docentie del lingue anglés che nederlandeses. Experimentes esset fat con li unesim leciones redactet por li instruction de Occidental : ili monstrat nos que li metode es aptissim. Pro to noi decidet editer ii in li sequent form con li nómin de curs « RALIN » :

 

I. Li ''parte international'' (tot in Occidental) contene circa 40 leciones, con introduction concernent li usa del curs. 

 

II. Li ''parte national'' quel contene li exact traduction del parte 

Occidental, con introduction, explicationes e fonetic transscrition.

 

Li parte ''international'' va esser usabil sin li parte national per omni Occidentalistes por perfectionar se in fluent scrition et parlada de nor lingue. 

 

Por ''li novicios'', li parte national es necessi, nam it permisse controlar li traductiones. 

 

Li unesim parte national, ja pret por multiplication, es Anglés.

Probabilmen va secuer secun ti órdine li partes ''nederlandés, francés, svedés, hispan, italian, german,'' etc. 

 

Li precies ne es ancor fixat, ma in septembre-octobre chascun Occidentalist va reciver plu ampli informationes pri ti curses. 

 

Qui desira reciver li curs international e un del curs national es 

petit manifestar su interesse per scrir al : Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia. 

 

F. L.

----

 

'''Li numero 000 000.''' — Li colpes del hasard es ínprevisibil ! Li 

calcul del probabilitos pruva que li possibilitá ganiar un numeró inter 100 000 es tam litt que it ne vale li pena parlar pri it. Alcun numerós, quam 0, 00, 000, 0000, etc. sembla tam strangi, que null comprator vell selecter les. Pro to li loteríes generalmen evita printar billetes con tal numerós. 

 

On posse judicar li stupefation del organisatores del american 

loteríe de 1937, quande li sferes, por determinar li max grand premie, composit just li numeró 000 000 quel ne existet sur li billetes. On devet recomensar li tirage ! Miraculosi hasard quel forsan nequande va repetir se ma quel tamen va obligar li organisatores del futur loteríes previder anc ti strangi numeró.

 

In Francia on ne printa billetes portant solmen ''nulles'', ma, pro que omni eventualità es previdet, it es consentit que si li numeró 000 000 vell surtir con un premie, ti premie apartene al numeró 100 000. In consequentie, li billete portant ti numeró have du chances vice un. 

 

-77-

 

 

 

'''CRONICA'''

 

COLOMBIA. -- Li revúe ''Columbia Filatelica'' Nr. 1 (junio - julí 1939) reproductet li articul de nor activ coidealist G. Bevilacqua, aparit in li revúe ''Union'' (Santiago de Cuba).

 

Ples vider cronica de Cgta B, august 1939. Sincer mersí a ti revúe.

 

ITALIA. - Li jurnal ''Perseo'', quel apari in Milano, Nr. 9 del 1 may 1939 insertet un long articul de nor coidealist G. Bevilacqua in tri columnes, con li titul : ''Necessitá de un lingue auxiliari''. Ti articul, quel studia li historie del L. A. monstra li superioritá de Occidental.

 

PORTUGAL. - Finit li guerre hispan, li guvernament portugalés ha retirat li despermission discusser e propagar li aferes. Mi amico e coidealist Dr. Caldeira Firmino e yo va comensar un activ propaganda pri Occ.

 

Yo ha mantenet strett correspondentie con li novialiste Dr. Campos Lima, de Lisboa, pri interlinguistic temas. Il ha studiat Occ. e monstra un grand desir de cooperation amical inter Novial e Occ. Il ja proposit mult reformes in ''Novialiste'', queles funda se in Occ. In témpor oportun, yo va dar vos li resultates de nor amical corespondentie.

 

Yo ha mult apreciat li articul insertet in li n. 23 de Cgta B pri li reform ortografic portugalés. Mi amico Dr. Campo Lima e yo es partisan del simplification e uniformitá in li scrition de Occ. To es un studie necessi por li complet standardisation de Occ... Novial ja sequet ti via.

R. B. e M. (Portugal).

 

SVISSIA - ''Annual reunion del Sviss Association por Occidental (SAPO) in Zürich.''

 

Li 6 august reunit se in Zürich li membres del SAPO e coidealistes extran. Regretabilmen, pro li ínsecuritá politic, mult coidealistes extran, queles hat anunciat lor partiprension, ha timet far li viage a Zürich.

 

Li matin ye 11 cl. evenit li reunion oficial del SAPO. Sr. Mayor, til nu membre del Comité, ha esset electet president por remplazzar sr. Dr. Nidecker quel ha demisset pos numerosi annus de presidentie e de constant activitá por nor movement. Il mey esser ci mersiat. Il va continuar su labores por Occidental quam membre del comité.

 

''Sr. Denzler'' (Bienne), quel remplazza sr. Piaget del sam cité, sres ''A. Matejka'' (La Chaux-de-Fonds) e ''Dr. F. Haas'' (Winterthur) ha esset nominat membres del comité.

 

Li contos ha esset adoptet sin discussion pos har audit li raport del conto-revisores seniores Moeckli e Denzler.

 

Li contribution annual ha esset fixat a Fr. 5-- por 1939 e 1940 ; it composi se de Fr.4-- por Cosmoglotta e de Fr. 1.-- por SAPO.

 

In li propositiones individual ha esset discusset li contene del ultim circulare inviat al presse li ultim dies de julí a circa 130 sviss jurnales.

 

''Reunion international'' -- Li sam die evenit un reunion international in quel esset discusset divers general problemas concernent Cosmoglotta, nor propaganda, li memorandum del gruppe nederlandés al Occidental-Academie, etc.

 

Concernent Cosmoglotta, li possibilitá far aparir Cosmoglotta B printat ha esset studiat. Divers suggestiones ha esset fat e li administration va examinar qualmen ili va posser realisar les. Li constant augmentation de nor activitá e de nor movement postula un diminution del labores mecanic che li Institute Occidental in favor de altri

 

-78-

 

 

 

labores organisatori. Pro to li printation de Cosmoglotta B vell esser un grand aleviament por li administration. 

 

Un desir ha esset fortmen expresset : Que omnicos mey esser fat por accelerar li edition del ''Fundamental grammatica'' de R. Berger e del Lexico Occidental-Occidental de I. Federn, ja desde long in labor. Malgré li diligentie del coidealistes queles occupa se pri li redaction de ti libres, it devenit clar que ti ovres, queles deve esser li base de nor movement, ne posset esser fat in un die e que un témpor mult plu long quam previdet esset necessi. Mult problemas dever esser examinat e nor coidealistes va certmen comprender que noi prefere editer un perfect instrument de labor quam hastosi editione quel da satisfaction a necun.

 

Strax quande li manuscrites va esser in nor manus, corectet, studiat e aprobat per li competent e responsabil organes de nor movement, li 

editoría va accelerar li edition. 

 

Regretabilmen, li témpor mancat, pro li depart del trenes, por discusser detaliatmen li memorandum del gruppe nederlandés. Ma del curt discussion, li impression general es que it es aprobat. Li memorandum esset inviat a omni membres del Occidental-Academie e a omni membres del Senat por information. 

 

In resummate, li discussion, sempre amabil, monstrat quant vivid es nor movement e quam secur es li bases sur quel it developpa se. Necun resolution ha esset votat, ma li reunion dat a omni responsabil coidealiste li ocasion audir util consilies e suggestiones.

 

F. L.

 

COSMOGLOTTA e OCCIDENTAL-UNION in 1940

 

Li infernal guerre atinget nos in comensa de septembre just quande divers circumstanties velle har permisset nos realisar grand projectes queles vell har possibilisat avansar nor movement con plu grand passus. 

 

Li present numeró de Cosmoglotta, quel vell har devet aparir durant li unesim demí de septembre, contene ja complet raportes pri ti projectes (Reunion international in Lausanne in 1940, SCOED, Edition del curses RALIN, Edition del Complet Grammatica e del Lexico Occidental, etc.). Regretabilmen, omni ti projectes deve esser momentanmen procrastinat 1) pro li quasi ínpossibilitá por un grand númer de nos coidealistes far payamentes ad extrania ; 2) pro li desfacilitás causat per li militari censura in li corespondentie inter mult landes ; 3) pro li fort diminution del líber témpor che li majorité de nor coidealistes, causat sive per mobilisation in li armés, sive per augmentation del labores personal. 

 

Por mantener li relationes inter omni coidealistes, nor intention es continuar li edition de Cosmoglotta durant 1940 si noi posse reciver suficent abonnamentes de nor coidealistes. Comprensibilmen, pro li ínpossibilitá abonnar nor revúe in cert landes, un fort diminution de abonnates es a previder. Do noi va reducter it a un folie de 4 págines ''printat'' quel va aparir chascun trimestre. Si noi recive suficent moné, noi va far aparir ti folio chascun du mensus, o eventualmen con 8 págines

 

 

-79-

 

Noi ha examinat li possibilitá continuar li edition de Cosmoglotta B, ma total manca de témpor impedi nos far ti labor. Noi ha pensat reducter it anc a 8 o 4 págines, ma to vell far presc tam grand labor quam por 16 págines e pro to noi ha abandonat ti idé.

 

Li edition de 4 págines printat oferta un grand avantage : it posse esser utilisat quam propagande materiale in landes u ancor ne existe li guerre e u li circumstanties permisse it. 

 

Por securar li edition de nor revúe, noi va mantener li precie de abonnament a Fr. 4.— sviss. Chascun abonnator, ''quel desira it por su propaganda'', va reciver 12 exemplares de chascun numeró si it apari 4 vezes durant 1940 o 8 exemplares si it apari 6 vezes. 

 

Pro que Cosmoglotta ha aparit solmen 9 vezes vice 12 durant 1939, chascun abonnator posse demandar al Institute Occidental li invia de litteratura por li summa de Fr. 1.—, quam compensation, Anc in 1940, si li circumstanties vell impedir nos far aparir 4 vezes nor revúe, noi va compensar li mancant numerós per literatura. 

 

Noi memora a nor letores que in ti desfacil témpor, li compra de literatura es un fort auxilie por nor movement. Noi espera que omni coidealistes queles posse far tal expenses va auxiliar nos per ti medie. 

 

Durant 1940, li Occidental-Union va continuar su activitá secun li possibilitás e noi calidmen premersia omni membres queles va payar su contribution. 

 

Li reelection del Senate, quel ne ha posset esser organisat durant 1939, va esser ajornat til pos li guerre. Interim sr. A. Matejka ha esset selectet quam president ad interim per li Central Oficie. 

 

Noi continua reciver novas de nos cardinal coidealistes e particularimen de nor car e venerat mastro sr. E. de Wahl, quel es in bon sanitá (20 dec. 1939). Il presenta a omni coidealistes su max bon desires por 1940, quel regretabilmen il presenti quam un « annu dangerosi ».

 

Car coidealistes, noi espera que it va esser possibil mantener bon relationes con vos durant 1940 e que ti annu va aportar nos li pace e li tranquilitá quel va permisser nos reprender con nov forties li difusion de nor bell lingue.

 

Chapelle, 28 dec. 1939. 

 

Fred LAGNEL, Director del Occidental-Union.

 

 

N. B. — Pro tecnic cause Cosmoglotta de julí ne hat esset inviat in just témpor e it es juntet con li present n° 128.

 

(Image)

 

 

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.