| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 080 (jan-feb 1932)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA

 

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

 


REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):
A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.
ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):
COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

 

Annu XI N:0 1 Januar-Februar 1932  (Numeró 80)

10 annus Cosmoglotta.

 

Per li present numeró noi inaugura li undecesim annu de nor revúe. Sub li nómine KOSMOGLOTT li unesim numeró aparit 10 annus retro in februar 1922, redactet de sr E. de Wahl in Reval. Li redaction esset 5 annus in Reval till 1927, quande it esset transmanuat a ingeniero E. Pigal in Vienna. In li sam témpore li nómine del revúe esset changeat a COSMOGLOTTA, li fieri nómine del futur lingue universal, profetisat de prof. L. Guerard in California. Si li edition durant li unesim annus hat esset un poc irregulari, durant 1927 Cosmoglotta aparit regularimen quam bimensual revúe del organisationes de occidentalistes e acompaniat de un litterari "Suplement". In 1928 e 1929 it aparit ehaseun mensu, e dat su letores annualmen plu quam 200 págines
Leon li maxim valorós letura interlinguistiec quel forsan jamá ha esset publicat. Desde comensa del annu 1931 li sede del redaction es in Helsingfors e li universal economie crise ha restrictet nos denov a un bimensual edition.

 

Deci annus ! To ne es mult, it es ver, ma in fact it es un bell record, pri quel noi posse esser fieri. Li precedent revúes del naturalistic camp de interlinguistes ne ha perseverat tam long. Kosmopolit (1892), redactet de J. Lott, vivet solmen un annu, Linguist (1896/1897) solmen 14 numerós, Universal Korespondenz e Humanitat (1906 e 1907), organes del adherentes del lingue Universal de H. Molenaar, chascun solmen un annu,

 

-1-

 

 

Lingue International (1911), redactet de J. Meysmans anc solmen un annu, etc. etc. E in li altri campes li sam efemeric vive del jurnales! P. ex. li unesim jurnale de Esperanto, La Esperantisto (1889—1895) perdurat apen six annus.

 

Pro to, regardante li sepultoria del mort interlinguistic jurnales, noi posse joyar, que nor organ ha monstrat se tam fort e vivicapabil e hodie continua juir de floreant sanitá, plen de conviction pri un long e victoriós vive.

 

Ti ínnegabil success ha esset possibil mersí a felici e amical colaboration, de un látere de quelc magnanim mecenes, inter queles noi deve ci memorar li recentmen morit ingeniero Hans Hoerbiger in Vienna e li nobil amico del interlinguistica director Gerald A. Moore in London, e de altri látere de un númere de devoet e ínfatigabil interlinguistes, E. de Wahl, E. Pigal, J. R. Hoerbiger, A. Deminger, L. M. de Guesnet, A. Wormser, J. A.
Kajs, H, Pásma, C. E. Sjöstedt, C. W. von Sydow, e mult mult altres.

 

Ma it es clar, que li decisiv factor ha esset li intern fortie de ti interlinguistic idés, queles ha entusiasmat tant homes a labor e sacrificies. Li semblant extern debilitá del naturalisme 40 e 30 annus retro esset forsan principalmen causat del contemporan plu fort propaganda in favor a Esperanto e Ido, tande ancor ínprovat. Ma li practica ha rejectet Ido e li historie va anc refusar Esperanto. Li future apartene a nos.

 

It es in li natura de un international organ, que su hem ne es restrictet a un patria, ma que it, si desirat, migra de land a land. In li unesim annus nor jurnale esset printat in Estonia, depoy in Austria e in Tehecoslovakia, e in ti ci annu in Svedia, u li vigil Societé Occidental de Stockholm ha prendet sur se li administration sub li principal direction de sr E. Berggren.

 

Li redaction comensa li nov annu in firm confidentie pri continuat collaboration con omni amicos de nor movement e nor lingue.

 

Un acri replica.
Philippo Il, li rey de Hispania, misset quam su representant al papa in Roma un tre yun, ma brav e inteligent mann. Li papa, Sixtus V, esset tre chagrinat pro li yunitá del ambassadero e questionat, esque li rey de Hispania havet tam poc mannes a su disposition, que il devet misser un yuno, qui ne have mem barbe. Li yun nobilmann replicat:

 

"Si Su Majestá hat savet, que Vor Sanctitá da tal importantie al barbe, il ya hat posset misser simplicmen un capro."


-2-

 

 

Li palace municipal in Stockholm.

Occidental in Svedia.

Li nov centrale de edition de nor revúe, STOCKHOLM, li charmant metropole de Svedia, es presentat in ti numeró per du excellent fotos, furnit del nov editores, SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM. Un del nov patrinos de Cosmoglotta, senior H. Lindholm, da un curt resumate del vigil e prosperant Occidental-movement in Svedia. Portat de tal fervent colaboratores nor revúe vade vers un future, plen de esperantie.   Red.

Li unesim articul pri Occidental esset publicat li 1-m decembre 1927 per nor conosset clarvident coidealist A. Haldin in li jurnale "Eskilstuna-Kuriren". Li convictiv presentation evocat un grand interesse por Occidental inter li mult amicos del lingue international in Svedia. In li comensa de 1928 dr C.E. Sjöstedt presentat Occidental in un jurnale in Uppsala e bentost un Societé Occidental esset fundat in ti cité. In li fine del annu esset organisat li Sved Occidental Federation, apert por omni occidentalistes in Scandinavia e Finlandia.

In 1928 quelc interessates in Stockholm unit se por studiar profund li nov interlingue. Por adeptes esset arangeat un special circul de studies e ti circul continua su regulari reuniones in li citean biblioteca. Durant li studies li pensa pri un Stockholman

-3-

 

 

Quelc membres del Societé Occidental, Stockholm.

(In li centre li presidente, Ing. A. Lindstrom.)

 

societé nascet e li 5-m decembre 1930 on decidet fundar un tal. In ti decide participat anc li conosset mundlinguist dr S.E. Krikortz. Li oficial fundation eventet li 16-m januar 1931. Durant que li studie-circul da al nov adeptes li elementari instruction, li societé labora por li general usation e propaganda del lingue. Con plesura li membres ha constatat li facilitá de Occidental in conversation con extranos, p.ex. durant li visita in li passat estive del anteyan editor de Cosmoglotta, sr J.A. Kajs de Tchecoslovakia.

 

Per medie de manuales, anuncias e un special curs de corespondentie, Occidental nu es plu conosset quam antey in Svedia e in divers locos on prepara fundar local societés. Post li preparatori labores del unesim annus li movement in Svedia nu ha intrat in un nov fase, durant que noi espera inregistrar ulterior progresses. Li Societé Occidental de Stockholm joya posser assister desde 1932 anc in li international labor por Occidental per li edition de Cosmoglotta, li cardinal organ del universal Occidental-movement.

H. Lindholm.

 

-----

 

Ples ne obliviar inviar Vor abonnament immediatmen!

 

-4-

 

Li bankruptie del idés de Esperanto.

It sembla que li plu detaillat, secun scientific metodes ductet examination del principies e structura de Esperanto, quel durant li ultim annus ha esset fat de prominent grammaticos de ti lingue, va esser mortativ por Esperanto e ducter a ruin de su ideologie. Inter altri simil studies in 1930 esset publicat del russ esperantolog E. Drezen un libre: Skizoj pri teorio de Esperanto, editet del Statal Historico-Linguistic Institut de RSFSR, Moskva, a mandar per 'Ekrelo', Löbauerstrasse 35, Leipzig N 24, Germania. In ti nov studie (bilingual: russ e Esperanto) li talentat esperantist examina li intern mecanisme de Esperanto, su grammatica in general e su derivation in special. Li libre abunda de nov, interessant idés. Li autor corecte mult assertiones, till nu considerat quasi sacrosant del esperantistes. Specialmen il sembla voler criticar li opiniones de prof. Th. Cart, li presidente del Lingva-Komitato de Esp. Li studies merite li atention de omni interlinguistes.


Chascun hom posse audir partú, u Esperanto es propagat, que it es quasi un miracul de facilitá, su formation de paroles es genialmen simplic, un infante posse aprender li elementes del grammatica durant un hor e depoy il va esser capabil crear paroles, necessi por omni expressiones de idés, per simplic composition, e li paroles va esser immediatmen comprendet de omnes ; clar quam cristall, mem por ínerudites e orientales. E li esperantistes asserte, que li natural e li natural e li naturalistic lingues (quam p. ex. Occidental), in contrarie, es tro desfacil, lor derivates es ínclar, to, quo ili significa, save solmen ti, qui conosse mult europan lingues, durant que un tal presumption ne es necessi por li esperantist.

Ma nu veni prominent esperantologos quam Drezen e monstra clarmen li amari veritá, que li aferes ne es tam simplic. Li grammatica de Esp. ha esset elaborat e usat de europanes e it es
essentialmen li conossentie del europan lingues, quel, conscient o subconscient, ha fat possibil li comprension anc de ti artificial lingue. Por non-europanos, p. ex. japaneses, li comprension de Esp. ne es un tam simplic affere quam on crede in Europa. In japanés esperantistic jurnales trova se detalliat explicationes e commentaries pri coses in Esp., queles on ne comprende in Japan sin studie, ma queles por europanes es quasi self-evident axiomas. Existe desfacilitás pri queles europanes ne posse revar.

Pro quo it es talmen? Li grammaticos de Esperanto, in fine,

-5-


constata li sam fact, que ja de long ha esset conosset de omni linguistes, que it es li lingual tradition, quel da signification al paroles e frases, li experientie, quel da notion al form. Un simplicissim mecanic artificial lingue, quam Esp., essentialmen ne posse constituer exception de ti ínnegabil fact. Drezen di absolut just, que "omni lingues es conventional interhoman medies de intercomprension, omni lingues posse functionar solmen mersí a un tal convention, fixat de practica e tradition." E adultra: "Omni firm, eventualmen acceptat regules de derivation posse basar se solmen sur li lingual practica e lingual tradition, conform al present epoca de homan evolution".  "Talmen p. ex. noi usa paralelmen li formes chevalviro (chevaloviro) e virchevalo (virochevalo). Li precis signification de ti composit paroles es dat del practic usation e tradition. Li sam tradition definit in su témpore li sense dat al formes: tirkestaro (un comode), farvorto (un verb)." ("Tirkestaro" vell posser significar p. ex. un colection de torn-organes, e "farvorto" un parol de comanda, si ili vell har esset usat in tal senses.) Yo cita ancor sr Drezen: "P. ex. li parol "paperskatolo" posse tam bon expresser li idé de un scatulle de papere quam un scatulle por papere. Si noi incontra, leente un Esperanto-text, alcun simil composit parol, li sense de quel noi ne posse immediatmen conjecter ex li contextu, tande noi deve serchar it in tal lexicos, queles contene, ultra li fundamental radicas, anc li formes derivat, con ne totalmen clar e logicalmen ne suficent precis sense."

"Quam resultate: ne li parolform per se self fixa li idé expresset, ma li tradition, ligat con li usation de ti o altri parol-form. In van on sercha logicitá e li sam derivatori principies che ti du paroles (queles essentialmen expresse diferent idés): 'vapor-shipo' (quel move se per vapor-fortie) e 'aershipo'(quel move se ne per aer-fortie, ma in aer). Tamen li historic evolution del tecnica in prim creat li besonat parol 'vaporshipo' e depoy - totalmen índependent del logica - li parol 'aershipo'. E simil lingual, absolut ne logic tradition ha efectet ne solmen li natural lingues; it ha influentiat anc li international lingue, pseudo-artificial e prendent esser absolut logic."

Nu - it sembla esser un enigma, qualmen ti, qui es conscient pri li decisiv importantie del lingual usu e tradition, anc concernent li artificial lingues, posse insister e persister pri li introduction de un anti-traditional lingue quam Esperanto, e laborar por creation, per grandissim eforties e penas, de un special esperantistic lingual usu e tradition - durant que ja existe un natural

-6-


lingual usu e tradition international! Pro quo tant pena por un afere, quel, in fine, es un chimere? Pro quo ne consacrar su interesses e forties a utilisation de li ja existent lingual internationalismes traditional in li vocabularium, grammatica e derivation? Qui es Ii esperantistes, que, ili deve oposir se contra li lingual usanties del tot civilisat homanité, contra li traditiones del millannual historie del cultura ?

 

Sr Drezen fa mult tre interessant observationes concernent li general grammatical structura de Esperanto. P. ex. : "Comparante li grammatical sistema de Esperanto con li grammatical sistemas de altri lingues, noi constatat ja studiante li morfologie de Esperanto, que su grammatical sistema es principialmen totalmen diferent al grammatica del flectet europan lingues. De grammatical vidpunctu Esperanto ne es romanic e mem totmen ne
indo-europan. It possede un totalmen special caractere de un perfect lingue aglutinant." - "Li morfologic structura de Esperanto es tre parent al lingues lontanoriental monosillabic (chinés) e specialmen al lingues agglutinant (turco-tataric)". -- Si on parla pri li general caractere del lingue, on ne es justificat considerar ti caractere solmen secun lexical elementes. Ti general caractere del lingue es definit ne solmen per li lexico, ma anc per su grammatical e morfologic structura. A ti fact on til nu ha dat poc atention. Ancor in 1910 prof. The Cart scrit: 'Per su Fundamento it es quasi li resultante del europan lingues, tal, qual ili existet in li fine del XIX secul.'" Sr Drezen accentua, que p. ex. li principie de Esperanto, que li afixes posse esser usat quam independent paroles (ino = femina, eta = micri. etc.) es un caracteristicum de Esperanto, de quel on ne trova
alquo simil in Europa, ma in Asia!


Noi memora que prof. de Reynold in su raport al Liga de Nationes volet localisar Esperanto alcu sur li steppes de Sudost-Europa. Secun Drezen on deve dar li honore a Central-Asia... A.Z.R.

 

Li caracteristica de un nobilmann.

 

Quande Franklin esset in Anglia il havet in su companie un negro-sclavo, a quel omnicos in Anglia semblat tre strangi. Unquande Franklin questionat le, quo il pensa pri Anglia.

 

"Omnicos labora in ti ci land", dit li negro, "li aqua labora, li vente labora, li foy labora, li fum labora, li cane labora, li bove labora, li cavalle labora, li ásino labora, li mann e li fémina labora, omnes labora, solmen li svin ne. Li svin manja, trinca, dormi, il fa necos durant li tot die - li svin es li sol nobilmann."

 

 

-7-

 

 

Li lette de Procrustes

de prof. Ric Berger, Morges, Svissia.

On memora que ante 50 annus li interlinguistes esset possedet de un strangi manie. Por far Volapük Schleyer tranchat li cap e li ped de chascun parol natural, pensante far lor aprension plu facil. Obligatorimen chascun parol esset reductet a un síllabe. P. ex. li conosset parol "America". Il supresset li A, poy ica e obtenet mer, quel il changeat a "mel" con li pretext, que li chineses ne posse pronunciar li líttere r! (Stupiditá! Esque chineses ne parla tre bon anglés con su numerosi r?) E adultra li autor de Volapük adjuntet a "mel" un finale "op", quel, secun su opinion, indica un continente (pro analogie a Europa). Ti duplic operation semblat al volapükistes absolut necessi por "facilisar" li aprension del lingue. Li universalmen conosset parol America devenit talmen...Melop.

Hodie, si li interlinguistes in general renuncia detranchar li cap e li ped del vocabules ja international, un poc de ti old manie resta ancor che li adherentes del lingues semi-apriori
(Esperanto-no-Nov-Esperanto etc.). Sam quam li volapükistes esset convictet pri li necessitá ameliorar un "defektosi" parol quam America a "Melop", in li sam maniere li esperantistes e
li reform-esperantistes crede que it es índispensabil "ameliorar" p, ex. cessar a "cesi", association a "asocio", accelerar a "akceli" etc. Pro quo ne contentar se per li form internationalmen conosset? Simplicmen pro que li duplic consonantes apare quam un abomination al majorité del esperantistes e idistes. Li grand argument de nor mi-fratres contra Occidental es ti, que Occi-dental ne ha suppresset li duplic consonantes. Tre sovente Cosmoglotta ha exposit nor punctu de vise e monstrat, que li duplic consonantes es plu conform al instinctiv scrition del majorité del civilisates.

Tamen, in ultim, noi audit un argument nov, quel on deve examinar seriosmen : si on desira un plu grand naturalitá quam in Ido, it sembla que on ne posse acceptar un ortografie plu desfacil quam ti del maxim facil natural lingue vivent: hispan. E it sembla que Occidental es plu desfacil in ortografie quam li hispan lingue.

It es ver, que li hispan ha supresset li duplic consonantes presc partú (except rr e Il). Ma regretabilmen li enorm majorité del altri lingues national possede les ancor. E pro que

-8-

 

 

li ortografie del lingue international es destinat por li paroles international e ne solmen hispan, on deve egardar li customes del grand majorité e ne de un minorité.

To, quo es maxim repugnant al profanes, al studiantes del lingue international, es li desfiguration del paroles international. Plu ili retrova ti paroles in lor aspect familiari, plu li lingue apare les simpatic. Pro to, li objection contra li duplic consonantes es nequande fat del publica, ma del esperantistes-idistes, por queles un long practica con un lingue semi-apriori ha modificat li scrition instinctiv. Ili sempre cita nos li exemples del
hispan lingue por motivar su "guerre" contra li duplic lítteres, exactmen quam li volapükistes invocat li chineses por purgar lor lingue de omni lítteres "r".

Si li esperantistes nequande variat concernent li ortografie de lor lingue, pro lor "Fundamento", is es, in contrari, tre interessant sequer li evolution del idistes. In comensa Ido aplicat su corsete fortiativ a omni paroles sin exception, con li etiquettes
obligatori por chascun nómine. Ma ti maniere aparet bentost tant íntolerabil; que li Akademio de Ido devet far concessiones e admisset quam paroles "stranjera", sin "idisar" les, un serie
de vocabules, p. ex. villa, "tolle", squatter, miss, dollar, Apollon, etc. Quam amusant! Paroles international deve esser considerat quam extran (stranjera!) in un lingue international!

Ci on vell posser posir un question al idistes: si, secun vos, li duplic consonantes "complica" li aprension del paroles, tande vilao, toleo, squatero, miso, dolaro, Apolono, etc. vell esser plu facil a aprender e a retener in memorie quam villa, tolle, squatter, etc. Pro quo ti change de opiniones?

Li explication de ti evolution de mentes ha esset dat de sr de Beaufront in li "0ficala organo del Ido-Akademio", april 1929:

"Noi proposi", il di, "que Ido mey acceptar in lor form international, sin change, li nómines del plantes o animales, queles nor lingues self ne vesti per form national. Exemples: Buddleia, Bocconia, Ampelopsis, etc. Omni ti nómines es in nor lingues quasi nómines extran. Pro quo noi vell 'idisar' les? Esque to ne vell esser un enorm e ínutil labor? In céteri, on posse considerar quam índubitabil, que li scientistes ne vell sequer nos sur ti via e ne vell alterar, por placer nos, li form scientic e international, a quel illi es accustomat e quel ili usa."

Chascun, de ti lineas es un precios confession por nos. Nam si li scientistes ne va acceptar Bokonio in vice de Bocconia, ili

-9-

 

 

anc ne va acceptar un desfiguration del tot rest del terminologie scientie. Del experienties del ductor de Ido e secund patre de Esperanto on deve deducter, que omni nómines de animales e
plantes, omni paroles scientic, va esser acceptat solmen con lor ortografie international, con lor duplic consonantes e sin li etiquette -o. To es : li paroles va esser acceptat secun li scrition de Occidental e ne secun ti de Esperanto o Ido. Ili plu ne posse citar li exemple del lingue hispan. Noi posse, in nor torn, questionar les, pro quo ili ha adoptet p. ex. serenissimus; dollar, etc. quande li hispan scri: serenisimo, dolar!

Ili posse dar un sol explication: li paroles international deve esser adoptet con lor ortografie international. E ti condition concerne ne solmen li "scientistes", ma anc li popul, "li mann in li strad", quel anc deve haver li jure usar li paroles conosset partú, e ne mutilates de ili.

Post 20 annus de experientie practic li idistes in fine deve venir al conviction, que li grafisme international es lu maxim important. Tis qui seque li nov discussiones in "Progreso" es tre astonat pro li conclusion general. Li secretario del Ido-Akademio scri (januar 1931, p. 34) : "Ido.ha denaturat, sin necessitá un enorm parte del international aspecte del paroles.
Restaurar s, t (p. ex. roso, formationo, in vice de rozo, formaco) e introducter li ortografie international vell plu simplificar e plu facilisar Ido".

In li ultim numeró del sam revúe un colaborator, pos har leet omni propositiones, declara se convictet, que "li grafisme prepondera comparativmen al fonetisme. Til nu Ido sequet arbitrarimen un vez li grafisme, un altri vez li fonetisme international. Un important amelioration es regularisar to."

Ti respect por li grafisme international sembla devenir general e va probabilmen servir al unification de omni sistemas de lingue international.

Esque Vu ja ha payat Vor abonnament?
Li economic crise universal va obligar li administration cessar ii inviation del revúe a non-payantes!

Con li present n:o es distribuet al scandinavian letores un foliette in Ii sved lingue, editet del Sved Occidental Federation, contenent informationes pri Occidental, text, ilustration, etc., in modernissim tipografic execution.

-10-

 

 

Li aurin dente.

Ex li libre "Fransk Livssyn" de Prof. Dr. R. Lagerborg, Helsingfors.

Li sol filosof, qui ha atinget li etá de cent annus, li polihistor Fontenelle (1657-1757) ha ridiculat li credulitá de su colegos e lor querelles pri li barbe del papa per li sequent historie ex li realitá:

"In annu 1593 un rumore racontat, que un infante in Silesia, qui ha perdit un dente lactin, recivet in vice de it un dente aurin. Li professor de medicine Holstius in Helmstaedt scrit li historie de ti dente: il dit que it es in part natural, in part un miracul, misset de Deo por consolar li cristianes pro li devastationes del turcos. Adultra Rullandus scrit pri li dente e du annus plu tard o in 1597 Ingolsteterus scrit contra to quo Rullandus hat scrit, e Rullandus respondet in un detalliat e doct maniere. Un erudit mann de Libau, con li nómine Libavius, compilat omnicos, quo esset dit pri li dente e addit su propri opinion." Lu sol, quo moncat, esset to, que on ne hat constatat li percentage de aur in li dente. -- Un aurifabre examinat in fine li casu e constatat, que foliat aure esset aglutinat sur li dente... On comensat per scrir libres ante quam on hat consultat li specialist."

Contra li morale de ti ci ver historie on pecca in chascun moment. Noi explica ante quam noi ha examinat li factes; e quo es lu maxim mal: noi explica per grandiós vacui paroles vice per corespondent natural fenomenes.   Trad. de  A.Z.R.

-----

New York.

Secun "Metropolis" ex li libre "Prejudicies" de H.L. Mencken, li famós american autor.

Ja solmen quam spectacul New York es grandiós. Súper it es un splendore quam súper Constantinopolis durant li Comnenes. It rugi de vive quam Bagdad durant li Sassanides. Ti antiqui grand cités esset in veritá sordid villages in comparation a New York, sam quam Roma, Paris, Berlin e London es ancor hodie.

Ne existe mult in New York, quo on ne posse comprar per

-11-

 

 

moné. It ne es un cité rich de idés; it ne es mem un cité de combattes de partises. Ma to quo on posse comprar per moné es sovente splendidissim, e yo crede, que it es plu splendid in New York quam it alquande ha esset in altri locos. Un vermen exuberant bonessere vale in li tot cité, mem inter li inhabitantes de slum. Li slaves, queles fa omnicos functionar, vive in miserabil cabanes, ma ili es transportat ad e de lor labor per un machineríe, quel custa centenes de milliones, e quande ili vade por recrear se in li vésperes, ili es imposat de un pompe, quel vell har stupefat mem Iohannes Paleologus. Esque alqui ha calculat li pecuniari valore de omni ti objectes de arte, queles existe sur li Manhattan insul? Quant vell custar, substituer solmen li mal picturas? O li statues, li bronzes, li draperíes, li potteríes e li quasiantiqui meubles? O li juveles, li perle-colieres, li drapes e li bracelettes e li altri bagatelles? Ples colecter omni diamantes in un enorm block e vu va haver un arme, suficent por mortar Leviathan.

Li homan masses flue, chascun die, ad in New York con aure, presset ex ferre e carbon, ex svin e pecu. It es ínvisibil aure, nam on porta it in checks, ma pro to it ne es minu real. Chascun dollar, quel on gania in Kansas o Montana, va trovar, plu o minu tard, su via a New York, e si un parte retorna, sempre un parte remane.

To quo yo vole dir es: ti spectacul, luxuós e barbaric in su detallies, oferta materiale por un grand litteratura! It ne es solmen splendid, it possede anc un caractere de strangitá, it have anc supertones de alquo fabulatri e mem de diabolic. Ma li spectacul ne posse durar long. Si it ne va finir per un catastrof, it va marcir lentmen...

Yo canta pri li cité - sin amar it. It es interessantissim, ma yo vide nullcos in it, quo posse evocar a vive ti fragil e timid cos, quel on nomina simpatie. Ples pensar vos un rational homan ente, qui ama New York! It es desfacil! Esque on ama bartenders? O decoratores de chambres? O boys de elevatores? O servitores de nocte-clubs? No, on es content que tal functionarios existe, it es possibil que on respecta les, ma on ne ama les. Ili es frigid e artificial, ili es resultates de abundantie de moné. Si un hom fa economic falliment, ili desapari. Ma on sercha su simpatie tá, u it posse esser secur mem si li ventes fla.

Ma - yo parla nu pri un spectacul e ne pri aferes de amore. Quam spectacul New York es in imens maniere grandiós

-12-

 

 

e pompós, stimulant quam bonissim intoxicative e per null maniere plu mal pro su macabri secundari flavore. Li cité capte omni nor plu facil e plu placibil emotiones quam un brass-orchestre. It es colossalmen vulgari - ma it resta colossal.

Esque it es ne altri cos quam un grand Utopia por fripones, un gigantic e complicat machine por lurar honest homes? To yo ne crede. Ti honest hom, qui frequenta su mercates, recive honest valores por su moné. New York oferta le un luxu, pri quel li munde nequande antey ha revat, li luxu esser servit de perfect trenat impersonal slaves - homan, ma tamen mecanic. It oferta le possibilitás juir quam un rey - yes, presc quam in ciel. Li paradise del musulmanes es apertpor chascun, qui posse payar su covert e li paya al puella del gardarob. E existe anc un porta, quel ducte ad in li paradise del cristianes o adminim a ti partes de it, queles ne es sanctificat a himnes e precas. Ma on ne deve creder, que omni ti luxu es purmen fisiologic. Existe delectationes anc por li anima o por to, quo li homes, essente felici nomina anima. Plur concertes es dat in New York durant un hiverne quam in Berlin. Li cité have plu mult e plu bon teatres quam un dozen de cités de calibre de London. It es, quam ja dit, cargat per artetil li parapete e stapla ancor plu de arte sur deck. Esque it es steril in idés? Forsan. Ma it certmen ne es ínamical contra ili.

In New York vu trova, curtmen dit, omnicos inter li ciel e li terra. Ta es loco por chascun, in ti grand dans macabri, mem por li moralist.    Trad. de A.Z.R.

-----


Discussion pri un ternational terminologie folkloristic.

Dr. von Sydow scri in p. 74 de COSMOGLOTTA 1931, que mi folkloristic terminologie in li articul "De fabula populare" in Schola et Vita VI p. 25 es ínapt. Except li paroles "fabula" e "saga" yo ne ha usat altri términos. Yo save, que sr v. Sydow es plu erudit quam yo in folklore e in interlinguistica e pro to yo preca sr v. Sydow explicar me li ínaptitá de mi terminologie e proposir plu bon folkloristic términos.   J. Honti.

Mi remarca contra li terminologie usat de Senior Honti directe se pro-primo contra li término "fabula proprio". "Fabula" significa partú in li modern international usu de lingue "un concis, un-episodic raconta, quel ordinarimen es moralisant e acte se pri animales". In nor témpore on ergo ne posse usar "fabula proprio" pri ordinari

-13-

 

 

mult-episodic "Märchen", queles ordinarimen ne es moralisant, ma solmen amusant. To vell esser tam absurd quam usar "classis" vice "marine".

Si on vole extender li usation del término "fabul" ad altri un-episodic racontas, on posse dar li nómine "fabul" anc a to, quo on in Germania nomina "Schwank", li fabules jocosi, queles sovente es moralisant e trova se in colectiones de esopic fabules.

Por to quo Honti nomina "fabula proprio" ne existe nequel realmen international término, nam chascun lingue have su propri paroles, queles max sovente ne posse esser usat quam scientic términos. Li francés "conte" e li anglés "tale" significa solmen "raconta" e anc con li atribute "populari", "folk". Ili ne es bon quam scientic términos. Quande anglesi o francesi folkloristes vole explicar, pri quel specie de raconta ili parla, ili usa li german parol "Märchen", quel ergo convene quam término international, eventualmen con latin-roman scrition "merchen". Ma on deve diferentiar inter li merchen propri o merchen miraculós ("Zaubermärchen") e li merchen novellari, li novell-merchen, nam li du species have un totmen diferent orígine e historie. Antey on usat solmen li nómine merchen sin diferentie inter li species, e to causat, que on fat li fals teorie pri li merchenes, que omni merchenes e fabules ha originat in India in historic témpore e migrat a Europa in li medievie, benque to posse esser valid solmen pri quelc novell-merchenes e fabules, queles per litterari translationes ha venit a Europa, ma to absolut ne vale pri li merchenes miraculosi. It es ver, que anc India have quelc merchenes miraculós, afin con li europan, ma on ne posse demonstrar, que li indic merchenes es plu originari quam li europan, e li grand diferentie monstra, que null migration ha existet. Yo mentiona ti ci fact quam pruva por li importantie de un bon scientic terminologie.

Proposiente li german parol "merchen" yo have anc in memorie li dan parol "eventyr", quel significa lu sam. Ma si "eventyr" es internationalisat, it deveni "aventur" e ti va colider con li internationalmen conosset parol "aventura", quel have un altri signification. Novell-merchen es nominat in li italian lingue "novellina" e per usar ti parol on vell evitar li ambiguitá. On vell posser imaginar un noviformation "aventurina" in vice de "merchen", ma li derivates de it vell esser tro íncomod, durant que on posse facilmen formar derivates del plu curt "merchen": merchenal, merchenos, merchenari, merchenist, etc.

LI anglés parol "tale" e li francés "conte" posse anc significar to quo in li german lingues es nominat "Sage", in li dan lingue "Sagn" e in li sved "sägen". Un apart parol con ti signification ne existe in li anglés o francés, in part pro que li scientistes in ti landes ne ha ocupat se con studies pri tal racontas. Quande on in li anglés o francés lingue ha volet indicar un raconta quam "Sage", on ha devet referer al german"Sage" o al islandic "saga", ma on ha anc provat auxiliar se con li parol "legend".

Li max bon metode in un tal situation es prender li besonat término ex un del germanic lingues, queles have un tal término. Max bon es li dan parol "sagn", nam li german "Sage" da fals associationes in un lingue international con latin caractere. Li islandic parol "saga" have anc international usation, ma it significa un long, multi-episodic,

-14-

 

 

 

plu minu realistic raconta, "saga familiari" o "saga heroic". In Svedia on usa li parol "saga" anc quam designation por li mult-episodic merchenes, ma ti usation ne convene in un international terminologie.

Li parol "legend" es un tre mal surogate por "Sage". Legend significa in li latin "alquo digni esser leet, alquo quel deve esser leet", e it es usat solmen quam designation por pie, religiós racontas pri sanct homes. Ti signification li parol have in omni europan lingues. It es ergo nonsens usar it quam designation por racontas, queles proprimen ne posse esser leet, ma vive solmen in li oral tradition del popul e li contene de queles ne es religiós. Li sol motive por li usation del parol "legend" vice "sagne" es ti, que li legende sam quam li mite es un subsection sub li plu vast designation "sagne".

 

Anc li témino de sr Honti "romanico" per designar FDRSc roman, A novel, yo pensa impossibil.

 

Un pur terminologic errore es li expression "fabula magico" quam traduction del german "Zaubermärchen". Un Zaubermärchen ne concerne magie, ma sorcieríe e altri supernatural coses. "Fantastic" vell har esset un plu bon adjective.

 

Anc "fabula ridiculo" es ínapt. To vell significar, que li merchen self vell esser ridicul, ma it ya es jocant, jocosi, quo es un altri cos.

 

Latino sine flexione es tro fortmen ligat al antiqui latin, li vocabularium de quel ne sufice e ne es apt por un bon modern scientic terminologie. Li culpa in ti ci casu ne es che sr Honti, ma che li lingue quel il ha usat in li mentionat articul. Li punctu de gravitation in un international lingue de nor témpore deve absolutmen esser in nor usu de lingue, in nor beson. Latino sine flexione posi su punctu de gravitation in li mort latin, quel nequande posse suficer por nor e por modern scientie.    C.W. v. Sydow.

 

---

 

Soeben erschien:

 

Leitfaden der Weltsprache Occidental

 

Lehrgang in 7 Kapiteln, Lesestücke und ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch. Von Karl Janotta. Franckhsche Verlagshandlung, Stuttgart 1931. 80 Seiten Dinorm-Format A6 (105 mm x 148 mm). Mit Bildern.

 

Preis: Rm -,80, öS 1,40 einschliesslich Versandkosten nach Deutschland und Oesterreich; Portozuschlag ins Ausland: Rm -,06, öS -,10.

 

Zu beziehen durch die Occidental-Union, Central Oficie, Wien XI, Ehamgasse 40. Postscheckkonto München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien. Postscheckkonto Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.

---

 

Pro translocation del administration li present numeró es retardat. Li sequent numerós va aparir regularimen in li comensa del bimensual periode.   Red.

 

-15-

 

 

Change de adresse.

 

De 1 januar 1932 li adresse del Central Oficie del Occidental-Union e de su Director es: Wien XI, Ehamgasse 40.

 

Li post-chec-contos del Union resta ancor provisorimen li anteyan:

 

München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien.

Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.

OCCIDENTAL-UNION

 

 

Occidental, die Weltsprache

 

Das erste grössere Einführungsbuch!

 

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. Begründung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachelehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis.

 

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,- (ö. S. 13,70)

 

Einschliesslich Versandkosten nach Deutschland und Österreich.

Portozuschlag ins Ausland: RM 0,30 (ö. S. 0.50).

 

Mitglieder von Zweigorganisationen der Occidental-Union erhalten auf obige Preise einen Nachlaß von 10%.

 

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Central Oficie, WIEN XI, Ehamgasse 40.

 

COSMOGLOTTA

 

Ples observar li nov adresses sur pag. 1!

 

Li simplic abonnament annual custa 2 sved corones o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse duplic abonnament, 4 sv. cor., recive 3 exemplares.

 

Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: FRANCIA: Paris 26 437 (L.M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); SVISSIA: II 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); GERMANIA: Berlin 156251 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm 1, Svedia); AUSTRIA: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Mauer bei Wien).

 

Ples inviar li abonnamentes immediatmen! Li edition del revúe depende de Vor suporte!

 

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.