Cosmoglotta A 085 (nov-dec 1932)


COSMOGLOTTA

 

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

 


REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):
A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.
ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):
COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

 

Annu XI N:0 5 Novembre-Decembre 1932  (Numeró 85)

 

 


Li veritá pri li Delegation de 1907.

De Prof, Ric Berger, Morges, Svissia.

Li jurnales idistic festa hoannu li 25-esim anniversari del nascentie de Ido e explica a lor letores, qualmen li lingue Ido nascet del labore de un comité "appoyat de 310 firmas e societés e circa 1 250 professores" del tot munde.

Li historie talmen presentat sembla dar un fundament oficial o adminim scientic al creation de Ido, e naturalmen li idistes deducte de to, que Ido es li resultate de un "examination objectiv de un comité international de scientistes", contra que altri sistemas (quam Occidental!) es solmen "preferentie personal de un sol mann"!

It es nu témpore revelar li veritá. Li aferes evenit in 1907 in tot altri maniere quam li idistes crede. Proque yo es li sol, qui ha studiat li archives del Delegation por posser scrir un Historie (ancor ne publicat), yo sol have li possibilitá constatar, qualmen li coses evenit. It existe mult documentes secret o ínconosset, queles yo va publicar bentost, e queles va monstrar, que in realitá li comité del Delegation "apoyat de 310 firmas" etc. etc. nequande adoptet "Ido ma in principie Esperanto. It ne posset evenir altrimen, proque li Delegation esset recrutat precipue che li esperantistes. On deve far diferentie (quo li idistes ne fa) inter li Comité del Delegation e li Permanent

-81-

Commission, quel esset nominat del Comité del Delegation por interconsentir con li esperantistes concernent reformas a far in Esperanto. It es li Permanent Commission, quel
adoptet Ido, e ne li Comité del Delegation self, e -- to es li grand culpa de 1907 -- li ultim decision pri li lingue a adopter esset fat de solmen 4 persones del Permanent Commission, it
e.s, de srs de Beaufront, Couturat, Jespersen e Leau (vide Progreso I, pag. 714).

Ma de ti 4 persones, 2 esset li autores del project Ido, sin que li publica savet it (ili esset ergo in li sam témpore judicantes e judicates, quo ne es permisset del leges!). Li triesim,
prof. Jespersen, quam on save, ha mult regretat depoy su decisiones del "Couturat-epoca", e li quadresim, prof. Leau, li intim amico de Couturat, esset íncapabil ne votar quam ti-ci!

Sur quel fundament objectiv reposi ergo li lingue Ido? Esque vermen ti judicament de 1907 have grand valore e posse servir quam scude contra Occidental? Noi nega it, e li documentes, queles yo va publicar, va pruvar que in 1907 li question del lingue international totalmen ne esset matur. Li scol naturalistic tande ne ancor hat trovat li stabilisation e regularisation, atinget quelc annus plu tard.

Un organ idistic "Mikra Buletino" scri nu (Oct. 1932), parlante pri li "decision" (!) del Delegation:

"Nia prezenta laboro ed organizo bazizesas sur nia granda e valoroza literaturo (sic!), sur nia lexiki, sur omna to quo ja existas en Ido. Se on senkonciencoze volus fundamentale chanjar la linguo segun preferi personala on per to destruktus omno to, quon la Delegitaro kreis ...

Li argument del grand litteratura por mantener Ido ínchangeat es astonant, nam it es exactmen li sam argument, quel li esperantistes de 1907 sempre ha alegat contra qualcunc reformas de lor lingue! (Anc Volapük havet un grand litteratura, ma ... ) Concernent to quo creat li Delegation, noi ha just videt, que li Delegation nequande creat Ido!

Noi ne reconosse un valore scientific al judicament de 1907 pro un altri motive:

Li Comité del Delegation in ti témpor esset completmen dominat per li conception esperantistic pri li lingue international

-82-

 

 

e fat su decisiones tro mult rapidmen e in secret. Contra ti secretesse sr de Wahl protestat in 1908, quande il scrit in Progreso I, pag. 468:

"In céteri, yo deve subtener mi opinion que li misteriositá, con quel li Comité covri su labores, da loc a omni suspectiones. Li afere del Delegation es un afere public in li maxim vast sense, e nullmen confidential. Li munde have li jure conosser li materiale, sur quel li Delegation prende su decisiones, e solmen tal declarationes vell posser esser regardat confidential, queles esset specialmen mentionat quam tal per lor autores ... Cel declaration ne es un insinuation, quam sr Couturat nomina it, ma un postulation publicar li materiale, quel ne
ha esset inviat al Comité por esser internat in su archive!"

Nu, post 25 annus, it ne es tro temporan publicar ti documentes secret! Li idistes ne posse negar, que ili es in mi manus, proque ante un annu sr de Beaufront reprochat me que yo ne hat retornat les a sra Couturat. Pri ti conservation yo va explicar me un altri vez, benque mi justification ne va esser al honore de mi reprochante.

Ci existe un casu de conscientie, quel yo deve exposir publicmen: li reste del archives del Delegation ha esset donat de sra Couturat a un editoría idistic, de quel li chef es grand
amico de sr de Beaufront. Si yo retorna li documentes al idistes, quo garanti que un interessate ne va far desaparir quelc de ili? Proque mi "Historie del Lingue International"
va esser basat precipue sur ti documentes, lor desaparition vell falsar completmen mi labor historiografic.

Li sol cos a far vell do esser remetter ti archive a un biblioteca neutral, ni esperantistic, ni idistic, a un oficie, quel vell garantir oficialmen li conservation de omni ti documentes tam preciós por li historie. Yo es pret obedir un consilie rational, quel vell dar me complet securitá.
---

Cosmoglotta va aparir durant 1933 in bell covrimentes e va contener interessantissim articules e variant letura, con ilustrationes etc.!

Ples supportar li edition de Cosmoglotta!

-83-

 

 

Etimologic reflectiones.

IV. Equipage.

Nequi posse negar que li parol "Equipage" es in eminent gradu international. It trova se presc in omni Europan lingues: F équipage, I equipaggio, Il equipaje, A equipage, G Equipage, Ho equipage, Sv ekipage, R ekipazh, PoI ekwipaz, etc, Partú it sembla un pruntate ex li francés, quel anc sembla har dat li corespondent verb: F équiper, I equipare, H equipar, A to equip, G equipieren, Sv ekipera, R ekipirovat, etc.

Tamen li parol originarimen es ni frances, ni Latin. It esset in antiqui francés esquiper, it es, e-skip-er, un derivate del nordgemnanic skip = nave (No skip, Sv skepp, Da Skib, A ship, Ho schip, G Schiff), un memorie de ti témpores, quande li "nordmannes" o "vikings" con su micri "skipes" dominat li mares del Europa. F esquiper significat originarimen furnir e munir un nave per mannes e armes, e nu equiper significa furnir un cos o un person in general per necessi requisites por un interprense, p. ex. un hom per vestimentes o per cavalles e carres por un viage. Talmen it ha perdit su special maritim signification e have un plu general usu.

It existe un considerabil númere de international paroles, queles sembla esser romanic, ma queles in realitá es de germanic orígine. Li spacie ne permisse enumerar plu quam un dozen:

alberg, ambassador, bacon, balcon, ball, galopp, garanti, garnir, guide, grimace, harp, lot, marca, marchale, orgul, pip, ton, etc. e adjectives quam blanc, blond, blu, brun, frisc, gris,
etc.

Ti categorie de paroles international da cause a sequent reflectiones concernent li vocabularium del interlingue:

It vell esser irrational excluder tal international, modern e expressiv paroles ex li lexico del interlingue, solmen proque ili ne es latin. Ili deve esser includet, ma in quel form? It es evident que un tal consilie quam ti del Academia pro Interlingua in Torino: "vocabulario internationale in orthographia latino", ne es applicabil e sin utilitá, proque li paroles ne es latin. Ne existe un sol principie universal, per quel on vell. posser constructer

-84-

 

 

li vocabularium del interlingue. Sive li parol es de latin, sive de non-latin provenientie, li interlinguist es fortiat serchar e experimentar por trovar li maxim apt form, to es, li maxim facilmen comprensibil form por li maxim grand númere de usatores. Ti interlinguistes es sur fals via, queles crede, que ili ha trovat un clave-principie, quel aperte les un tresor-chambre, ex quel on besona solmen hauster "automaticmen" por reciver apt paroles in suficent númere. Qualmen nu tractar li ex-germanic paroles? Esque, ex analogie, recurrer al form gotic? Li absurditá del principie del arcaisation es evident. E mem si li paroles es de latin provenientie, it vell esser irrational, pro alcun principie, usar li latin ortografie ("orthomorphie" vell esser li plu apt término). Ples prender un tal parol quam Occ. professer! It es in F professer, A to profess, I professar, H profesar, e in li germanic e slavic lingues noi have derivates quam profession e professional. Ex li latin form profiteor noi recive, secun
li consilie del Academia pro Interlingua, "profite". Ma ho-témpore ti radica have un totalmen altri signification e usu (cpr. F profit, A profit, I profito, G Profit, Sc profit, etc.).

Ti interlinguist, qui vade al labor sin prejudicies e personal predilectiones, qui vole constructer un complet vocabularium e ne solmen esquissar ocasionalmen un project de un interlingue, va constatar bentost, mem si il accepta li latin quam fundament, que il es fortiat far selectiones ne solmen inter latin sinonimes ma anc inter classic e non-classic latin formes, que il deve specificar li significationes, que li non-latin paroles international va postular tractament in casu - curtmen - que li "automatisme", quel il forsan credet que il hat
trovat, va monstrar se quam un reva.

Li construction del vocabularium del interlingue es un labor enorm e complicat. Ne un, ma cent e un consilies es necessi.   A.Z.R.

Ples observar li conditiones de abonnament sur li ultim págine!

Ples inviar Vor abonnament ja hodie!

Li numerós del proxim annu va esser misset solmen a tis qui renovat e payat su abonnamentes.

-85-

 

 

Sintaxe international.

De E. Berggren, Stockholm.

Li unesim 10 annus del labore por Occidental es in grand part caracterisat per li exploration del international vocabularium. It es natural que on ha comensat per colecter li necessi parolmateriale. Ma it sembla me que li témpor nu es matur a ordinar ti materiale, a to quo yo vole nominar sintaxe international. Til nu solmen poc coidealistes ha interessat se por ti problemas.

Li sintactic questiones es plu mult e plu grav quam on generalmen crede. E ili es anc minu facil a soluer quam li lexical questiones. Por lor solution ne suffice grand dictionariums ma es necessi amplissim conossenties del national lingues.

Yo posse ci tractar solmen quelc exemples de tal questiones. Secun modelles in li germanic lingues on forma in Occidental expressiones quam li arte scrir, li utilitá aprender lingues
etc. Ti formationes ne sembla me ni maxim natural, ni mem maxim logic. In anglés noi trova the art of writing, in francés l'art d'écrire. Li determinant consiste ergo de un genitiv. Anc li latin, reputat quam un tre logic lingue, havet ci genitiv: ars scribendi. Li genitivic signification recive expression, benque sporadic, anc in li sved lingue, p. ex. nyttan av att
lära sig språk, quo es litteralmen: li utilitá de aprender lingues.

Anc li relationes inter determinat e determinant (p. ex. substantiv + prepositional attribute, composit substantives etc.) postula seriós explorationes. In quel casus noi deve dir remedies de desfacilitás, e quande remedies contra desfacilitás?

It es desirabil que li maxim erudit e maxim competent de nor coidealistes vell explorar tis e simil questiones. Por li general usation de occidental noi besona ne solmen grand vocabulariums ma anc manuales de sintaxe e stilistica. Naturalmen tis ne deve contener decretes ma consilies, quam sr Pigal scri in Cgl no. 84, por "erecter un international occidental stil standard por tis queles demanda un norm de nos, sin que noi restricte li stilistic libertá del ductent scritores".

-86-

 

 

 

Quel lingue es plu bell!

Li bon redactet official organ del Universala Esperanto-Asocio "Esperanto" publica in no. 2 de ho-annu inter altricos un description del vive in Monte Carlo (quel in Esperanto deve esser pronunciat Tsarlo). Noi permisse nos citar li sequent frases quam exemple de "bell" Esperanto:

"Viroj, grasaj kaj malgrasaj, fortikaj au malfortikaj, palegaj au rozaj, kaj tre multaj kun vizaghoj tiel flavaj, kiel la ormoneroj al kiuj ili tiel avide sopiras. La virinaj kostumoj
formas spacojn da koloro sur la sceno. — Brilaspergitaj per juveJoj, atlasoj, silko kaj puntoj, maljunulinoj, kies malnovaj brustoj en iliaj korsetoj knaras, mezaghaj virinoj en junulaj kostumoj, kaj junaj belaj sinjorinoj kun zorge emajlitaj vizaghoj kaj fingroj briletantaj per ringoj."

Ci li sam frases traductet in Occidental:

"Mannes, corpulent e magri, robust o debil, pallid o rosi, e tre multes con visages tam yelb quam li aurin monetes, a queles ili sospira tam avid. Li costumes del féminas forma spacies de color sur li scene. - Brilliant per asperset juveles, atlases, silk e dentelles, old féminas, de queles li old péctores craca in lor corsetes, féminas de medietá, in costumes de puellas, e
yun bell damas con acuratmen esmaltat visages e fingres brilliant per anelles."

Estimat letores, ples comparar e judicar self, sin prejudicies, quel lingue es plu "bell"!
---

Noi deve evitar omnicos ínacustomat e strangi.

"Chascun parol, prendet ex un existent lingue, have ja su signification, ma a un nov-creat parol un signification deve esser atribuet. Li selectet paroles es ja familiari a nos, ili
fa li lingue facil e fluent, ma li inventet paroles es forenes por li bocca e orel, ili nequande posse haver eufonie e facil pronunciabilitá. Ad ultra noi vive in li periode de introduction e pro to noi deve rigorosmen evitar omnicos ínacustomat e strangi por li nationes dominant."  J. Lott. 1888.

-87-

 

 

Aforismes pri libres.

Cicero: Un chambre sin libres es quasi un córpore sin anima.

Bacon: Existe libres queles on solmen gusta, altres queles on devora, altres in fine — ma ili es poc - queles on deve masticar e digester.

Feuerbach: It eveni al libres quam al vírgines: just li maxim bon resta maxim long íntuchat. Ma in fine veni alcun mann, qui agnosce les e trae les ex li obscuritá del oblivie ad in li luce de un bell circul de activitá.

Schopenhauer: Li erudites es homes, queles ha leet in li libres; li penseros, li genies, li mund-iluminatores e promotores es homes, queles ha leet directmen ex "li libre del munde".

Goethe: Cert libres sembla esser scrit ne porque on mey aprender alquo ex illi, ma porque on mey saver que li autor ha savet alquo.

Frida Schanz: Ti posse dir in veritá, que il ha juit un bon libre, qui meditante continua leer in it pos que il ja delong hat cludet it.
---

Li ronde circum li munde.

Paul Fort, Prince del poetes.

Si omni féminas del munde vell voler dar se li manu, circum li tot mare ili vell posser dansar un ronde.

Si omni mannes del munde vell voler esser marineros, ili vell far per lor barcas un jolli ponte súper li unde.

Tande on vell posser dansar un ronde circum li munde, si omni homes del munde vell voler dar se li manu.

Trad. L. M. G.

-88-

 

 

CRONICA.

GERMAN OCCIDENTAL-FEDERATION (Deutscher Occidental-Bund). Ja in 1930 nor coidealist Dr. Peipers (Köln) fat eforties por fundar un german organisation del occidentalistes. Pro divers causes
ti eforties esset prematurat, e in li sequent annus li politic e economic crise esset un gravissim obstacul de nor moventie justmen in Germania. In ti circumstanties it esset un grand merite de nor nov e tre fervent coidealist sr. W. Mildebrath (Berlin-Bernau), fundar o reorganisar li german section del Occidental-Union, malgré li culmination del crise. Li inaugural convente esset in li 8m e 9m octobre 1932 in Leipzig. Li nov organisation have li sequent adresses:

Secretariatu; Dr. Peipers, Köln, am Römerturm 13.
Administration: W. Mildebrath, Berlin-Bernau, Siedlung.
Lettre-curses: W. Karch, Leipzig, Klarastr. 20.

NOV ANGLES FEDERATION OCCIDENTALISTIC. Noi posse informar nor letores pri li fundation de un nov federation por Occidental in Anglia: Interlanguage Association of Great Britain. Li
comité directiv consiste ex srs Biddle, Moore e Beer. Li secretario es Sr S. W. Beer Jr, 40 St Andrew Street, London S. W. 8. Noi exhorta anglés e extran coidealistes colaborar con ti nov grav centre del Occidental-movement in Anglia. Sr Beer ja ha presc finit un nov manuale Occ.-anglés, contenent un defense por Occ., grammatica, vocabularium e letura. Noi espera que omnes, qui posse, va auxiliar li edition de ti important libre.

UN NOV EDITORÍA "NOV VIVE" ha esset fundat in Anglia, Chester, 18, Meadows Lane, e ha ja publicat un micri "Li Via del Progress Individual" de sr Eric Biddle, con li scope propagar li
practic látere del modern psicologie. 250 ex. va esser misset gratis a divers Occidental-organisationes por vendition a 10 cts por lor propri profite.

FRANCIA Durant 1932 noi ha successat interessar pluri seriós persones, e noi ha obtenet li adhesion de yun e activ membres. Li presidente del O. S. F. ha visitat Sr Depin in Saint Quentin, Patre Tailliez in Metz e Dr. Med. Thouvenin in Saint Dié.

Li 18 Octobre ha esset fundat in Angers li "Grup Interlinguistic de Maine et Loire". Presidente: Ingeniero Thibault, Director del Aqua-distribution; Secretario Guilbert William, Dessinero del vias, 3 Rue des Jacobins; Vice-secretario: Sr Gesneau.

INTERLANGUAGES No 49 (Red. E. Mauney, 19, Place Saint Pierre, Paris 18) contene un "Questionnaire on fundamental problems of Glottonomy" e "Epistola aperto ad dom. K. Asakawa" de W. de Jezierski. Noi expecta con interesse li response de prof. Asakawa concernent li ver position de IALA, un american interlinguistic societé, fundat de un Madam Morris, mult-trombonat ma til nu realisant null cos.

HELVETIA ha aparit con nos de julí—aug. e sept.—oct. Noi remarca un excellent articul "L'Occidental et les Allemands" del red.

-89-

 

 

Ric. Berger, in quel il per frappant exemples demonstra, que Occ. es plu facil al germanes quam Esp. - In un articul "De Auli ad Occidental" sr A. Creux monstra per detallies qualmen "Auli", un project de sr de Wahl, usat ante circa 20 annus in quelc articules, ha metamorfosat se a Occ. Li comparation es tre interessant e posse evocar mult questiones. Ancor plu interessant e clarificant li orígine de Occ. vell esser un comparation inter Occ. e li precedent simil projectes de Lott, Rosenberger e altres.

SCHOLA ET VITA, organo de Academia pro Interlingua, ha aparit til nu con 3 cadernes hoannu. In no. 1 un articul de Dr. J. Meysmans: "Pro facilita el practica de Interlingua" es digni de nor
plen attention. Scrit in un form de "novlatin", quel supresse li final tematic vocales del subst. e adj., li lingue es tre simil a Occ., con quel it have comun anc li conjugation, per alcun errore atribuet a sr de Wahl. Ne solmen sr Meysmans ma anc srs H. Bylsma e J. Weisbart ha usat sporadicmen simil novlatin projectes e noi uni nos con ti senior, qui hat petit sr Meysmans "publicar articules in iste lingua". Ma noi vole adjunter, que sol articules ne sufice, it es necessi complet grammaticas e vocabulariums por demonstrar, que on posse constructer in consequent maniere li interlingue sur li principies til nu solmen esquissat del seniores nominat e que ti lingue essentialmen va esser diferent e superior a Occ. —- In li sam no. Prof. O. J. Tallgren-Tuulio, in su propri variant de Lsf., quel il nomina Latino non
sine flexione, reprinta su interessant articul pri li interlingue, mentionat de nos ja in no. 82 de Cgl., pag. 46. Li autor sembla ancor hesitar concernent li conjugation: il proposi p. ex. nos pote, nos poteba, nos habe potuto; nos es, nos era, nos habe etato; nos vole, nos voleba,
nos habe volito; nos faceba, nos habe facto, etc. un conjugation, quel sembla tro complicat in comparation con li conjugation de Occ. Li autor adultra hesita anc concernent li vocabules: to opina o to puta, to prende o to sume, to apprende o to edisce, etc. Prof. T. constata, que on va esser fortiat far li "selectione de vocabulos secundum criterio de internationalitate".

No. 2 de Schola et Vita es consacrat totalmen al memorie del prof. G. Peano.

In no. 3 noi remarca un tre interessant articul de Dr. Henri Frei: "Interlingua aut Superlingua?" Li autor proposi li nómine Superlingua al "lingua internationale de scopo superiore characterisato per vocabulario de civilisatione extracto ex fonte latino in gradu ut existe in vocabulo sciente de hodie, nam latino es minus inter- quam super-posito ad idioma nationale". Li autor esquissa li superlingua per lineas, queles essentialmen coincide con li principies de Occidental. Dr. Frei es elaborant un sistema personal e noi con grandissim
interesse li resultates. Sr J. Durant (Roma) presenta un nov project "Mondyal": "Le M. ave por emblem brevity, semplicity e verity. Komposed des pluses lang, it apare un lang modern natural. Un cort rudiment de gramat kostitue son mekanism, formed des fil solid e tre large" Quam on vide li autor permisse se mutilar li international paroles secun capricie. Noi ne dubita, que it ne vell esser desfacil a quelcunc inteligent interlinguist fabricar cent "Mondyal"-projectes in un annu.

-90-

 

 

OCCIDENTAL ORGANISA SU "CONSULATUS". In Cgl. e li nov jurnal "Occidental" de Brno ha esset publicat antey sporadicmen nómines de persones, queles vole coresponder in Occ. Plu quam un
certmen ha regretat, que li nómines ne ha esset colectet sur listes special, u vell esser facil trovar li adresses. Ti ínconvenientie va esser reparat. Li Sviss Association por Occidental va composir un complet adressarium, quel va esser misset gratis a omni interessates. Ultra to on va electer special informatores por auxiliar viageant occidentalistes. Omnes, queles desira ja nu demonstrar li practic utilitá de Occ. o intrar in un interessant corespondentie con persones landes, deve annunciar se — si to ne ja es fat - a Occidental-Buró, Chapelle (Vd), Svissia.


ACADEMIA PRO INTERLINGUA ha arangeat election de nov. direction. Li votation dura till 15m dec. 1932.

Ll XXIV UNIVE1iSAL CONGRESS DE ESPERANTO evenit in li comense de aug. hoannu in Paris. Circa 1 700 persones participat, secun li Esp.-jurnales. Li solemni inauguration evenit li 2m aug. in
Sorbonne per oration de sr A. Baudet, ex-presidente del Chambre de Comercie de Paris. In li "Somera Universitato" discurses esset fat de sr George Avril pri "Cinematographic art" con presentation de 3 filmes, e de sr Gabriel Chavet pri "Modern tendenties in li choreutica". Un frances comedie "Knock" esset ludet de belgos. Li grand magasine "Galleries Lafayette" ofertat un gratis lunch al pacifistes. On promenat tra Montmartre e excurret a Versailles e Fontainebleau. Li sequent congress va evenir in august 1933 in Köln, Germania.

Maxim sensational esset li decision del "Konstanta Reprezentantaro" anullar li "Kontrakto de Helsinki" secun quel li Universala Esperanto Asocio ha esset til nu un índependent organisation, e a un comité de 7 persones esset dat li obliga reorganisar li tot Esperanto-
movement talmen que in future va exister solmen un international organisation, quel va plenar li present functiones de I.C.K., U.E.A. e K.R. Chascun membre de un national societé esperantistic va dever esser anc membre del international organisation, e va payar a it un unitari contribution, quel va contener anc li national pay. Secun li jurnale de U.E.A. "Esperanto" ti, quasi revolutionari decision consternat un grand númere de esperantistes, queles misset un delegation al U.E.A. por reciver information pri li ver statu del coses,
e li presidente devet "trankviligi la ekscitighintajn fidelulojn" (excitat fideles). Dr E. Privat, li redactor de "Esperanto", scri: "Con ti subit decision ni U.E.A., ni plur national societés consentit. Li esperantistes ergo va revenir al statu, quel ili conosset durant long annus, quande omni congress esset fat camp de discussiones sin fine pri li organisation del movement." Dr T. Jung, li redactor de "Heroldo de Esperanto", quel ha luctat energicmen por un nov-organisation, scri: "Li caracteristic trate de U.E.A.-ductores es, que ili obstina a omnicos, quel vell posser alquant tuchar li existent form de nor organisation o de U.E.A., mem si ti form ha monstrat se íncapabil e si li nov form vell significar grav progress por nor movement o por U.E.A. self." Li Esp.-jurnales es plen de enunciationes por e contra li present
politica del ductores, curtmen — in Esperantujo sembla furer un sorte de guerre civil.

-91-

 

 

COSMOGLOTTA 1933.

Ples observar ci infra li nov adresses e conditiones!

Nor revúe va continuar aparir durant 1939 regularimen quam bimensual official organ del Occidental-movement, in cadernes de adminim 16 págines, con artistic covriment, contenent original articules de prominent interlinguistes, litterari letura de modern autores de diferent nationes in traduction, cronica del interlinguistic movementes, ilustrationes etc. Pro professional labores li present redactor es fortiat per ti ci numeró cessar su redaction de Cosmoglotta. Il expresse su cordial mersí a omnes, queles durant li passat annus ha auxiliat li
edition, per plum, borse o labor, e, con li consense del Central Oficie del Occidental Union, il transmanua li redaction al filologo, Dr. Phil. Bertil Blomé, Göteborg, Svedia, qui have li amabilitá prender sur se li oficie. Ples notar li nov adresses:

REDACTION e ADMINISTRATION:

COSMOGLOTTA, Box 171, STOCKHOLM Svedia.

CONDITIONES DE ABONNAMENT: Li precie de simplic abonnament es indicat ci infra por li resp. nationes. Ti qui misse li duplic summa, recive 3 ex. (abonn. de propaganda). Ples payar per post-mandate, banc-note o post-chec (pch) al sequent adresses:

ANGLIA: 2s 6d; British Occidental Centre, 40 St. Andrew St., LONDON, S. W. 8.

AUSTRIA: 3,50 S; Occidental-Union, Ehamgasse 40, WIEN (pch Wien B-84 868).

FRANCIA: 12,5 fr.; sr L. M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, PARIS IX, (pch Paris 26437).

GERMANIA: 2 RM; German Occidental Federation, Administration, BERLIN-BERNAU, Siedlung, (pch Berlin 696.76: sr W. Mildebrath, Berlin-Bernau, Siedlung).

SVISSIA: 2,60 fr.; Occidental-Buro, CHAPELLE (Vd), (pch 11.1969).

SVEDIA e altri landes: 2,50 kr. doll.; Cosmoglotta, Box 171, STOCKHOLM, (pch Stockh. 53858).

Ples inviar Vor abonnament ja hodie por evitar interruption del expedition: Li economic crise universal obliga li administration cessar li inviation del revúe a non-payantes!
---

Listes de corespondentes e informatores

del Association por international servicie (APIS) posse esser obtenet gratuitmen de:

R. Kolar, secretario general, NYRSKO 10, TCHECOSLOVACIA.

Occidental-Buro, CHAPELLE (Vd), SVISSIA.

Subventiones Col. Gerald A. Moore £ 10, E. Bn. 15 sv. Cor., Alb. Haldin 100 sv. cor.

Edvard Rydahls Boktryekeri, Stockholm 1932