| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 087 (mar-apr 1933)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA

 

Annu XII   Marte-April 1933    No. 2 (87)

 

A.Z. Ramstedt.

 

Depos ti annu de Cosmoglotta - o plu precis, depos ti ci numeró - Sr Mag. phil. A.Z. Ramstedt exmanua se li redactoratu de nor central revúe. It es caracteristic por ti hom que mem su demission esset motivat in prim loco per cuida pri li regulari edition del revúe e solmen in duesim loco per personal aferes. Noi ne posse supresser nor admiration por su persistentie e devotion al poc remunerativ labor in ti dur témpores, queles nullmen ha sparat su propri patria e li inhabitantes de it.

 

Durant li du annus de su redactoratu Mag. Ramstedt ha elevat Cosmoglotta a un alt nivelle e, sin dúbita, su bon conosset e judiciosi articules pri interlinguistic questiones, scrit in un clar e admirabil stil, ha mult contribuet  a iluminar li problemas e principies del LI auxiliari e a stimular li sempre crescent interesse pri li fundamental idés del naturalistic conception del LI.

 

Per su vast practic conossentie de vivent lingues, su scientic studies e su long familiaritá con li interlinguistic movement, quam anc per su calm e clar perception del punctus cardinal it es specialmen qualificat luder un rol important sur li camp moventat del interlinguistica.

 

Noi es cert que omni letores de ti revúe unia se con nos por presentar a Sr Ramstedt nor calid mersías pro su desinteressat e valorós labor por occidental e li organ central del occidental movement, e por desirar a il bon success in li professional

 

-17-

 

 

activitás, a queles il va nu esser fortiat devoer su tot témpore. Mey it anc esser permisset a nos expresser li esperantie, que il va bentost trovar li ocasion revenir a su car Cosmoglotta.

Por li redaction

B. Blomé.

---

 

Occidental es ínevitabil.

 

De S.W. Beer, del Universitás de London e Cambridge.

 

On di que li Angleso es sempre practic. Nu, yo es un Angleso, e yo do adhere a Occidental pro un tre practic rason; to es que Occidental es ínevitabil.

 

Nor civilisation es un unitá. Li Europan lingues es membres del sam familie. Lor separat existentie es un mite. Por scientie, musica, c., li tot Europa usa li sam vocabularium. Li lingues difere solmen in li grammatica, li pronunciation e li plu comun vocabules. Omnicos directe al desirabilitá de un nov lingua franca: on refusa continuar payar custosi traductores. It solmen va esser necessi far uniform grammatica, pronunciation e plu comun paroles. Ma quande lingues coalesce, li grammatica del resultant lingue es plu simplic e regulari quam ti del coalescent lingues. Li nov lingua franca va esser plu simplic e regulari quam li existent Europan lingues. It va esser tam simplic quam Occidental: in fact, it va ''esser''  Occidental. A un Angleso it va semblar un simplificat Anglés, quam un skeptic Cambridge amico dit me que Occidental es.

 

On conosse un ver civilisation per su linguistic unitá. Ad-avan, do, al universal auxiliari lingue!

---

 

Ante poc annus un autor parlat con un famós professor de fisica pri ocultistic fenomenes. Startante del conception que on ne deve controlar observationes e factes per teories, ma invers, e que chascun teorie omni die deve resister a repetit nov provas, il urget li professor ocupar se pri ti problemas. Li response esset que to velle esser por il tro dangerós, nam quande il vell devenir convictet pri li realitá de ti fenomenes, il vell perdir su reputation che li colegos expertes.

 

-18-

 

 

Nov sufixes in Esperanto.

 

Pos li aparition de Ido li espistes ha provat justificar li derivativ parol-structura de Esperanto. De Saussure ha defendet Espo e volet pruvar, que li national lingues sta constructet ínlogicmen. Ma Occidental ha demonstrat, que in veritá ili es tre ingeniosi. Ergo du divers resultates sta contra unaltru. Támen, mem Espo in cert casus es in desfacilitás con su sistema. Sovent in Espo on ne posse indicar precismen, ex quel parol-categorie proveni un derivation, proque li pur vocalic desinenties es supresset, p.ex. kronejo (sala del corones o del conoration?), varmigi (igi varma o igi varmo?). Occ. sempre have plurilitteral desinenties finient ye un consonant: -ion, -ment, -al, -in, -ic, -ori, -ari, -ore e li apartenent derivationes: -ional, -mental, -inar, -icism, -oria, -arisar, -orosi (conventional, fundamental, vaccinar, catolicism, auditoria, popularisar, centralisar, vigorosi). Nu on posse leer in li libre "Li lingual normalisation international in li tecnica", de Dr Wüster, li sequent reformatori proposition con li nov sufixes -on, -al, -ir: sanona (concernent li sanitá = sanitari), audona (concernent li audie = audial), protektonisto (= protectionist), unudirektona (= unidirectional), jarcentona (= centenari), acidonigi (= acidificar), homaligi (= humanisar), imperialigi (= imperialisar), racialigi (= rationalisar), reformiro (= reformation, "reformo" es li finit fact!), formirigi (= far formar), florira (concernent li floreantie = floreantial!). Naturalmen Occ. ne besona tal bombastic expressiones. Remarcabil es li adaptation al international sufixes (-ion, -ena, -al). Espo incorpora se manicos ex li modern sistemas, ma it ne fa comprender li etimologic coherentie. Wüster vole evitar demísufixes (sanitara, lokalizi, reformacio, impresionisto) o oficialisar e regular les per tal intersufixes. Esque in tal maniere (substantives "on", adjectives "al", verbes "ir") to ha successat? It mey monstrar, que Occ. es sur li recv via.   W. Karch, Leipzig.

---

 

Coidealistes de Görlitz e circumité, del Pruss e Saxon Supri Lusatia, ples relater con Ernst Böhmer, Görlitz, Landeskronstr. 30. Un postcarte sufice.

 

-19-

 

 

Propaganda.

 

De K. Janotta, Wien.

 

Nu ha venit li témpor in quel noi posse comensar un vivaci propaganda por Occidental, nam noi nu es capaci e pret executer li necessi labores. Ma es necessi que omni occidentalistes colabora chascun secun su capacitá e possibilitá.

 

1. Personal propaganda. Li max simplic metode es distribuer propagatori printates. Maxim avantageosi es provar recrutar por Occidental solmen persones queles es capabil comprender li idé interlinguistic e capaci aprender lingues.

 

Li coidealistes queles ne vole self interrelatar con li persones recrutand posse misser al landal Central-Oficie li respectiv adresses. Sovente on have plu facil success pri conossetes, si ili recive printates de un altri expeditor.

 

2. Propaganda in jurnales. Qui vole far propaganda plu expeditiv e plu eficaci posse usar du vias. Li un via es li publication de articules pri occidental in jurnales e revúes; ti persones queles ne es tre habil in scrir self tal articules, posse tornar se anc al Central Oficie o al centres del national organisationes del Occidental-Union; por raport in li Cronica de "Cosmoglotta" it es sempre necessi misser al Redaction adminim un exemplar del numeró del jurnale in quel li articul ha aparit.

 

3. Discurses. Li altri via es li arangeament de discurses pri li idé de un lingue international in societés, scoles, sanatorias etc. Si on self ne posse far tal discurses, on adminim posse arangear les. Li adresses de referentes es recivibil del landal organisationes. A ti qui vole self far discurses, noi posse dar li sequent indicationes. It es absolut necessi demonstrar li lingue self; to posse esser fat per crete sur un nigri tabul o per projection de diapositives per un diascop o per projection de scrit e printat textus per un episcop o per grand afiches o per li distribution gratuit de preparat textus al auditores ante li discurs. It es bon si on posse lassar anunciar un curs de Occidental, quel deve comensar strax pos li discurs. It es preferibil que li presidente fa ti anuncia e ne li referente.

 

-20-

 

 

 

Pos li discurs mey evenir un líber discussion. On posse iniciar plu facilmen ti discussion per que li presidente permisse anc li scrit presentation de questiones.

 

4. Expositiones. Un bon medie de propaganda es li arangeament de expositiones in vitrines de librerías, de societés etc. o in public salas, forsan junt con discurses. On posse exposir ta libres, brochuras, revúes, epistules, postcartes, propaganda-marcas, excerptes ex jurnales, fotogrammas, afiches con textus etc. Por tal expositiones migrant it es bon usar li international formates por ne perdir non-usat plazze in li impaccament.

 

5. Cursus. Por ne perdir in van li labore fat, it es absolut necessi arangear cursus tam mult quam possibil. Cursus posse esser fat ne solmen oralmen in scoles e locales de societés, ma anc printat in jurnales e revúes.

 

6. Radiodifusion. Ma li max eficaci medie de propaganda es li radio. Do on mey efortiar utilisar li radio por li propaganda de Occidental. Li textus necessi va esser liverat del Central Oficie.
7. Fonoilm. Un musica de futur es naturalmen li usa del fonofilm por li propaganda de Occidental. Ma forsan just ti medie de international comunication va esser ti quel quam unesim va introducter Occidental pro maxim urgentie; nam it besona un lingue vermen international, comprensibil sin long prestudie de omni erudites, ma ne un "lingvo internacia kasha kun memstaraj eroj artefaritaj" (un lingue in-
ternational secret con autonom elementes artificial), quam scrit nos un nov occidental-adherente, antey fervent esperanlist conosset.

8. Propaganda-textus. Por ti coidealistes queles self vole composir propaganda-textus, noi da li consilie, que in ti textus on mey usar secun possibilitá solmen tal paroles queles es comprensibil e a franceses e a angleses e a germanes per li extran (doct) paroles de lor lingues. Ergo on mey evitar paroles purmen latin-antiqui o grec o hispan o altri tales ne (sat) international, quam p. ex.: do, nam, pri, che, ye, presc, por, li, anc, chascun, nu, secun, misser, desde, hay, vez, qualmen; ci on mey preferer (si li sense permisse): ergo, de, a, quasi, in, per, in present, conform a, expedir, depos, existe,

-21-

 

per quel maniere. It ne es li culpa de Occidental que por 10% del notiones ne existe international formes. Fortunosmen ti paroles es tre rar. Solmen fensores de capilles e mesquin querellantes ci vide obstacules ínsuperabil por li natural introduction de un L. I. Ver amicos del idé va vider in prim li grand trates e ili va acconosser que li solution es possibil solmen sur li fundament del existent international paroles i.e. li fundament de Occidental.

9. Transition de adherentes de altri sistemas interlinguistic a Occidental. Plu e plu augmenta Se li casus, que partisanes de altri sistemas interlinguistic comunica a occidentalistes que ili es in grand dúbitas esque ili deve transir oficialmen a Occidental o restar in lor circules interlinguistic. Nor opinion es to que it es plu avantageosi, si tal coidealistes resta in lor circules, evoca ta discussiones pri Occidental, demanda discurses e labora sin fanatisme ma persistentmen in omni maniere por efecter un decision del tot gruppe (club etc.) por
Occidental.

Ma noi anc vole constatar que noi mem ne desira e consilia que tot organisationes, adherent til nu a un altri sistema de lingue international, mey abandonar lor mundal organisation. Ili mey, si ili vole acter in alquel maniere por Occidental, iniciar favorabil decisiones por Occidental.

10. Resolutiones por Occidental. Ma noi deve accentuar que in general tal resolutiones por un lingue international have poc valore. Li experientie pri Esperanto monstra nos, que omni oficialisationes e simil public honores per autorités have null valore e mem es nociv por li movement, si ili ne es precedet o accompaniat per li realitá. Un oficialisation sin li solid base del majorité es plu mult un fiasco quam un success.

11. Propaganda per e por "Cosmoglotta". Un del max bon medies de propaganda es li presentation de nor revúe oficial. Naturalmen it vell esser avantageosi, si noi posset amplificar su contenete. To va esser possibil solmen per li augmentation del númer de abonnates e subventionatores.

Chascun occidentalist posse facilmen auxiliar nos per que il recruta abonnates e subventionatores por "Cosmoglotta". Si il ne posse o ne vole far to de person a person, il posse misser

-22-

 

 

nos li adresses de eventual interessates con precis indicationes pro quel cause il opine chascun person quam probabil interessat. Poy noi va tractar singul interessate in individual maniere.

Noi peti tornar atention a bon situat persones queles auxilia e favora altri idealistic movementes.

Noi concede a omni hom quel auxilia nos per li aquisition de nov abonnates, un gratuit abonnament por du abonnates nov ganat de il.

Ma til que tal action va dar su efectes, noi quam til nu va reciver plu mult manuscrites por nor revúe quam noi posse inserter. Pro to mult coidealistes forsan ja colerat nos. Ma it existe un medie que chascun scritor posse vider insertet su manuscrite in "Cosmoglotta", i.e. li procuration de un suficent subsidie por li surpluscustas del printation, expedition etc.
Continuation va sequer.
---

Autoritás e progress.

Quande in Il annu 1752 li Reyal Societé in Anglia introductet li Calendare gregorian, quelc membres del Societé esset persecutet in li strades de London per li excitat populache proque ili, secun li nov cronologie, ha raubat les 11 dies de lor vive.

In annu 1306 li rey Eduard I ha prohibit in Anglia brular carbon pro cause del fum e li mal odore.

Circum li annu 1600 in Germania un machine por texter ha esset inventet, li tal-nominat "Mühlstuhl", quel havet un machinerie de rotes e impulsion mecanical e quel significat un essential del anteyan metode de fabrication. Proque li laboreros protestat contra li concurrentie, li imperial oficie in li annus 1681, 1685 e 1719 ha edit sempre nov decretes prohibient li aplication del machine textori in li german industries. Ma on ha denove admisset ti machines unesim in Saxonia e mem subventionat les per premies, quande on devet sanar li grav vúlneres causat del sett-annual guerre. Do durant plu quam un secul e demí li public autoritás ha oposit se contra li usu de un tal important invention.

-23-

 

 

Prof. H. PASMA

Presidente del OCCIDENTAL-ACADEMIE.

(Linos de Rie. Berger, prof.)

Quande Lavoisier analysat li aer in su componentes e decovrit que it consiste principalmen del du gases oxigen e nitrogen, ergo que it ne es element, ti decovrition evocat un tumultu de indignation. Li chemico Baumé, inventor del aerometre e membre del Academie del Scienties, fulminante protestat: "Li elementes del córpores es agnoscet e constatat del fisicos de omni secules e de omni nationes. It ne es admissibil que li elementes aconosset desde 2000 annus hodie
vell esser inregistrat in li categorie del composit substanties. On posse tranquilmen regardar quam íncert li processu decomposir aer e aqua in partes elementari; ma negar li existentie de foy e terre quam elementes es un totalmen absurd babillada, por ne usar plu fort paroles. Li qualitás atribuet al elementes es congruent con li chimic e fisic conossenties aquisitet til hodie; ti saventies ha servit quam bases de un amasse de decovritiones e teories, li un plu brilliant quam
li altri, on vell deprivar ti doctrinas de omni autenticitá, si on ne plu vell considerar foy, aqua e terre quam elementes fundamental".

-24-

 

 

Dr. Jur. A. PEIPERS

Secretario del

GERMAN OCCIDENTAL-FEDERATION.

Quande un die on ha distinctmen observat li cadida de un meteor, quel on videt lucer, audit li detonation, trovat it ancor tot ardent e transmisset li meteor al academie por examination, li famós Lavoisier scrit un tre doct raport al academie, in quel il pruvat li ínpossibilitá de petres cadent del ciel.

Presc omni contemporanes acceptat con imens rision li observationes del grand fisico Galvani pri li gambes de ran, e in persequentie de quo il decovrit li electric currente, nominat secun il currente galvanic. Il scrit pri to in 1792: "Yo es ataccat de du divers parties, del sapientes e del stupides. Por ambi yo es object de moca, e on nomina me li dans-mastre del ranes. Támen yo save que yo ha decovrit un nov fortie natural."

Philippe Lebon, inventor de ilumination per gas (1797) ne ha successat convicter li munde que un lampe posse arder anc sin meche. Solmen 14 annus post su morte, quel evenit 1804, on ha introductet su invention in Paris, durant que Birmingham ja havet gas-ilumination in 1805.

Trad. A. Deminger.

-25-

 

 

 

Paternoster.

Por facilisar un comparation instructiv inter li diferent projectes de LI —-- li latin ja ha anc esset proposit quam LI — noi printa ci infra divers' traductiones de un tre conosset textu, quel sovent ha esset usat por comparativ scopes e quel have li avantage esser diffuset tra li tot munde.

LATIN. Pater noster, qui es in caelis. Sanctificetur nomen tuum, adveniat regnum tuum. Fiat voluntas tua, sicut in caelis, et in terra. Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Et dimitte nobis debita nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. Et non induce nos in tentationem, sed libera nos a malo.

VOLAPUK. O Fat Obas, kel binol in süls, paisaludomöz nem ola. Kömomöd monargän Ola. Jenomöz vil olik, äs in siil, i su tal. Bodi obsik vädeliki givolös obes adelo. E pardolös obes debis obsik, äs id obs aipardobs debeles obas. E no obis nindukolös in tentadi, sod aidalivolös obis de bad.

ESPERANTO. Patro nia, kiu estas en la chielo, sankta estu via nomo, venu regeco via, estu volo via, tiel en la chielo, tiel ankau sur la tero. Panon nian chiutagan donu al ni hodiau, kaj pardonu al ni shuldojn niajn, kiel ni ankau pardonas al niaj Shuldantoj, kaj ne konduku nin en la tenton, sed liberigu nin de la malbono.

IDO. Patro nia, qua esas en la cielo, tua nomo santigesez, tua regno advenez, tua volo facesez quale en la cielo, tale anke sur la tero. Donez a ni cadie l'omnidiala pano, e pardonez a ni nia ofensi, quale anke ni pardonas a nia ofensantiy e ne duktez ni aden la tento, ma liberigez ni del malajo.

IDIOM NEUTRAL. Nostr patr kel es in sieli. Ke Votr nom es sanktifiked, ke votr regnia veni. ke votr volu es fasied, kuale in siel, tale et su ter. Dona sidiurne a noi nostr pan omnidiurnik, e pardona a noi nostr debti, kuale et noi pardon a nostr debtatori, e no induka noi in tentasion, ma librifika noi da it mal.

-26-

 

 

 

REFORM NEUTRAL. Nostr pair, qui es in cieli. Que votr nom es sanctificat, que votr regnia veni. Que votr voluntat es facit quale in ciel tale anque su terr. Dona nos hodie nostr pan quotidian, e pardona nos nostr debti quale anque noi pardona nostr debenti, e non induca nos in tentasion ma
librifica nos da it mal.

LATINO SINE FLEXIONE. Patre nostro, qui es in celos, que tuo nomine fi sanctificato. Que tuo regno adveni, que tua voluntate es facta sicut in celo et in terra. Da hodie ad nos nostro pane quotidiano. Et remitte ad nos nostros debitos, sicut et nos remitte ad nostros debitores. Et non induce nos in tentatione, sed libera nos ab malo.

ROMANAL. Patro nostri, qui est en cieles, sanctificat estas nomine tui, advenias regne tui, fias volite tui, sicut en ciele, et en terre. Il pane nostri quotidiani das ad nos hodie, et dimittas nostri debites, sicut et nus dimitta debitantos nostri, et ne nos inducas in tentatione, sed liberas nos ex male.

NOVIAL. Patre nusen, kel es in li siele, vun nome mey bli fika santi, vun regia mey adveni, vun volo mey bli fa kam in li siele tam anke sur li tere, Dona a nus disidi li omnidiali pane, e pardona a nus nusen ofensos kom anke nus pardona a nusen ofensantes, e non dukte nus en Ii tento ma fika nus liberi fro Ii malum.

OCCIDENTAL. Patre nor, qui es in li cieles. Mey tui nómine esser sanctificat, mey tui reyia venir. Mey tui vole esser fat qualmen in li cieles talmen anc sur li terre. Da nos hodie nor pan omnidial, e pardona nor debites, qualmen anc noi pardona nor debitores. E ne inducte nos in tentation, ma libera nos de lu mal.

Quande Franklin comunicat al Reyal Societé in London su experienties pri li capabilitá de un mast ferrin a derivar li electricitá ex li atmosphere, li sol response ha esset un eruption de serenitá, e li erudit societé bruscmen declinat far printar li discurse pri li parafúlmine.

-27-

 

 

Li Banquette.

Un mann arangeat un grand banquette e invitat mult homes. E quande li hor del banquette esset proxim, il inviat su domestico por dir al invitates: "Ples venir, nam omnicos es nu parat."

Ma omnes comensat excusar se.

Li unesim dit ad il: "Yo ha comprat un possession e yo deve departer por inspecter it. Yo peti te, ples acceptar mi excusa."

E un altri dit: "Yo ha comprat quin pares de boves e yo deve vader por provar les. Yo peti te, ples acceptar mi excusa."

E un altri dit: "Yo ha just maritat e pro to yo ne posse venir nu."

E li domestico retornat e racontat to a su dómino. Tande li dómino colerat e dit a su domestico:

"Vade for in li strades e stradettes del cité e aporta a ci li povres e li stropiates e li claudicantes e li ciecos."

E li domestico dit: "Dómino, it es ja fat, quam tu ha imperat, e ancor es líber plazzes."

Tande li dómino dit al domestico: "Vade for in li vias e hagas e insiste que ili veni a ci, porque mi dom mey esser plenat. Nam yo di vos, que nequi de ti mannes, queles esset invitat, va gustar de mi banquette."
Ex un old libre trad. A. Z. R.
---

Quo di li nationes pri li fémina?

In Francia on di:
Li fémina, li vent e li fortune changea constant.
In Hispania on di:
Un fémina deve vader solmen tri vezes ex su hem: quande ella es confirmat, maritat e sepultet.
In Italia on di:
Si on vole grives e chagrines in su vive, on deve procurar se o un marita o un nave.
In Scotland on di:
It es tragic por un fémina ne haver un lingue, ma it es felici por li mann, con quel ella es maritat.

-28-

 

 

Li mediocri hom.

De Ernest Hello.

Li absolutmen caracteristic trate del mediocri hom es su deferentie al public opinion. Il nequande parla, il sempre repeti; il judica un hom secun su etá, su profession, su success, su richess. Il have li max grand respect por tis qui es conosset, por tis qui ha mult printat. Il vell cortesar su max cruel ínamico, si ti ínamico vell devenir famós; ma il ne vell cuidar mult pri su max bon amico, si nequi vell laudar ti-ci. Il ne posse comprender que un hom ancor ínconosset, apu quel on vive, pri quel on ne cuida, posse esser un geniós hom. Li mediocri hom posse haver estima por li virtuós homes e por li talentós homes, ma il have horrore e time del santes e del geniós homes. Il opine que ili exagera.
Trad. L.M.G.
---

CRONICA.

HISPANIA. Pos har studiat li actual situation del LI e li diferent sistemas proposit, pluri esperantistes de Hispania decidet adherer al maxim modern solution, Occidental, e ha fundat li Hispan Association por Occidental, Presidente: Sr Carlos Varela, Calle de Perelada Nr 5, Figueras (Gerona), Hispania; Secretario: Sr Alberto Cabreiros Curieses, Paseo de Taladriz Nr 4, Valladolid. Li comité de action ha ja comensat li propaganda. Un long articul pri Occidental, publicat in un jurnale de Valladolid, esset reproductet spontanimen de altri grand diales de Hispania, quo monstra li interesse del Hispanos por nor movement. Li editoría del Sviss Association por
Occidental auxiliat li nov hispan coidealistes per editer un curs de Occ. in hispan e mult documentes por li propaganda. It es con grand plesur que noi save que nor movement nu have un centre in Iberia.

FRANCIA. Articules de Ing. Thibault ha aparit in L'Ouest (Angers) e L'Eveil des Peuples (Paris) ; de Sr Carbonnier in L'Etoile Sténographique (Lille). Un anuncia ha esset insertet in li revúe de
sexual reforma "La Grande Réforme". Quelc lineas por Occ. ha aparit in li januar Bulletin del Departement Marne del Sindicate National del Instructeros.

HELVETIA ha aparit con li nr 11/12 1932. Su índefatigabil redactor, Prof. Ric. Berger, continua publicar interessant documentes pri interlinguistic questiones. Ex li nro mentionat noi cita Li principie

-29-

 

 

de monosemie in li LI, Li situation del LI natural in 1908, Li exact situation de Esperanto. Adplu ilustrationes e págines scientic.

L'OPINIO, Barcelona li 21.1.33, un grand jurnale catalan, contene un long articul de sr Carles Varela, president del nov Hispan Association por Occidental, pri li question de Ll. Li autor directe li atention del publica e autoritás a occidental e li grand avantages atingibil per labor por ti interlingue.

INFORMATIV FOLIETTES por li membres es distribuet del landal organisationes in Svedia e Germania. In Svedia li informative apparit du vezes durant 1932 con raportes pri li movement in Svedia e
extrania. In Germania li "German Occidentalist" da depos li current annu simil informationes al membres del German Occidental-Federation e aporta in ultra textus in occ. por letura. Li ultim numeró (2) contene anc un necrolog pri sr Kurt Wallon, quel post 41 annus de labore por espo transit a occ. in 1930 pos studie del libre pri novial de prof. Jespersen!

THE INTERLANGUAGE "OCCIDENTAL" NEWS es li nómine de un propaganda foliette editet del IAGB (Interlanguage Association of Great Britain). Til nu tri numerós ha aparit con textus in angles
e occ., comparationes con espo, etc. Li abonnament annual es 6 pence.

Un númere de grand anglesi e scott jurnales, quam SUNDAY REFEREE, OXFORD MAGAZINE, THE OBSERVER, LANCASHIRE DAILY POST, SCOTTISH EDUCATIONAL JOURNAL, BRISTOL EVENING POST, ha publicat, depos nov. del annu passat, noticies pri occ.

In li jus aparit brochurette "LO BELA KOM PRINCIPO LINGUALA" sr Quarfood, president del Ido-Academie, tracta li question de bellitá lingual. Secun il ti bellitá depende ne del sones e del form exterior del lingue ma del "signification e su associat idés". Il self e altri erudites ha in comensa esset chocat de Ido; altri erudites ne ha regardat li exterior aspecte del lingue in lor admiration del "simpleso, facileso ed exakteso di Ido" e lor interesse por li idé del mundelingue. "On do agez tre cirkonspekte," continua li autor, "pri la egardo di naturaleso o beleso ye l'unesma vido." To on deve far "pro que li judicie del homes depende anc del custom!" Tre bon! Ma qualmen nu soluer li problema inspirar li grand masse del homes per un entusiasme necessi por persuader les victer su aversion primari? Pro quo, do, imposar al homanité ti "choc" del "Idigita" paroles in loco de usar li acustomat formes sin complicationes, quam in occidental? To sembla esser li ver consequentie de ti discussion pm. lingual bellitá e custom por omnes ne talmen "Idigita" que ili trova omnicos exter Ido, do anc li international paroles in occidental; "kruda soni e formi".

SCHOLA ET VITA, nov.—dec. 1932, contene inter altricos: Linguistica et interlinguistica moderno, de G. Piccoli; Modern o antiquat, de E. de Wahl; De derivatione et de grammatica, responses de N.
M astropaolo.

-30-

 

 

ESPERANTO, dec. 1932, publica li statutes del projectet Universala Federacio Esperantista (U.F.A.), un federation del national societés intentet quam substitution al Universala Esperanto Asocio (U.E.A.). Li discussion pri ti organisatori questiones e li "plebescite" es nu tre vivaci in esperantistic circules, e quelc ductores, quam Dr Privat, time un ruptura del movement.

FRANCIA. Con dolore noi es informat del subit morte de nor coidealist Dr Medico Thouvenin, quel evenit li 20 Januar in Saint Dié. Il esset idist e adheret a Occidental del fundation del O.S.F.
Amico e benefator de omni povres e suffrentes, su morte es un grand perde por su cité. Mey il reposar in pace.

ASSOCIATION PROLETARI INTERLINGUISTIC. (A.P.I.) es li nov nómine del A.P. Occidentalistic. Li scope del societé es gruppar li occidentalistes del laborant classe e de tendentie strictmen
proletari (socialistes, comunistes, anarchistes) por propaganda in jurnales de laboreros e por organisation de correspondentie per Occ. Pro que li secretario til nu G. Bohin es impedit laborar activmen, licomité ha nominat quam international secretario: Sr G. Poujet, in Heutregiville par Warmeriville, Marne, Francia e quam vice-secretario Sr Karl Krogstad, Bersvendveiten 16, Trondheim, Norvegia.
Omni interessates es petit corresponder con li secretario.

SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM havet li 26m januar su unesim reunion in 1933. Li societé obligat se cuidar li aferes de Cosmoglotta anc durant 1933. Inter li punctus del programma on observat un discurs de ing. A. Lindström pri li pronomines e particules in occidental. Li orator emfasat que ti paroles deve esser seriosmen egardat del novicies, e por li instruction il hat fat un detalliat
liste contenent ti paroles. Durant li proxim mensus li societé va arangear un studiecircul in occidental in colaboration con li National Templar Órden.

OCCIDENTAL IN Ll RADIO. Proque li Sved Radio-Servicie ha resoluet arrangear pluri discurses pri li question de LI, durant li témpor 15m febr.—15m marte, Dr B. Blome va far un discurs pri occidental li 3m marte, clocca 6,55 - 7,15. Post li clarificant discurses un general discussion va evenir in fine de marte, in quel va participar representantes de esperanto, ido, novial, anglic e occidental, quel ultim va esser representat per doc. dr C. W. von Sydow. Undelongore: Stockholm 435 m, Motala 1354 m.

NOV REPRESENTANTES NATIONAL. Post li printation del covrimentes de ti annu noi peti nor letores notar li sequent nov informatores :

HISPANIA: Hispan por Occidental, Paseo de Taladriz Nr 4, VALLADOLID.

USSR: Dr A. Babadagly, Zolotovorotska N. 6/30, KIEV.
---

Esque vu ha ja payat vor abonnament?

-31-

 

 

 

Li Ver Essentie de Schweiklberg o Balsam de Sant Luis (destillat de Sant Luis).

Sol fabricant es li monastere benedictin Schweiklberg pr. Vilshofen a. I). Bass-Bavaria, Germania.

Excellent remedie de familie por índispositiones, refrigidationes, grippe, reuma, cap-dolores etc.

Ples prender guttes sur sucre e frottar fronte, tempies e dolorós locos per li balsam. Calid té de tilie-flores es li bonissim cura de transpiration.

Precie por un botelle M. 1.25, por membres solmen M. 1.05. Precie por un dozen botelles solmen M. 10.—

Comendabil per Missionario Pater Pelegrinus Hoffmann, Schweiklberg bei Vilshofen a.D. Nieder-Bayern (Maria-Hilfs-Missionsverein) Postscheckkonto: München 1109.
---

Occidental, die Weltsprache.
Einführung samt Lehrkursus, Lesestücken, Häufigkeitswörterverzeichnis. Herausgegeben von E. Pigal durch die Hauptstelle der Occidental-Union in Wien. 256 Seiten RM 4,90, in Leinen RM 7,20. Portozuschlag fÜr das Ausland: RM ——,30.

Leitfaden der Weltsprache Occidental.

Lehrgang, Lesestiicke und ausführliches Wörterverzeichnis Occ-Deutsch von Karl Janotta. 80 Seiten. Mit Bildern. RM —,80.

Sämtliche Occidental-Biicher können durch die Haupstelle der Occidental-Union, Ehamg. 40, WIEN XI (Postscheckk. Wien B-84868) oder durch Deutschen Occidental-Bund, BERLIN-BERNAU, Siedlung (Postsch. Berlin 696.76), bezogen werden.

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm

-32-

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.