| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 101 (mar-apr 1935)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA, marte-april 1935. (Annu VIX.) No 2 (101)

 

SOME WEAK POINTS OF OCCIDENTAL SUMMARIZED

 

Sub ti titul « The British Esperantist » publica in su Nr de februar un articul de W.E. Collinson, professor de german in Dr Phil., e John Buchanan, lector de Esperanto, ambi in li universitá de Liverpool. Si ti articul vell esser scrit per alcun ínconosset esperantist yo ne vell dar mult atention a it. Ma si to scri un professor e linguist, it recive un cert póndere. Proque yo conosse personalmen prof. C. quam un simpatic yun mann, it dole me mult que il ha talmen exposit se, tam per li ínacustomat agressiv ton, quam per li monstrat ignorantie del materie, e quel yo nu es fortiat publicmen desvelar.

 

In li introduction prof. C. scri: « Plu yo regarda in Occidental, plu « preposterous » (absurd in altissim gradu) apare me su pretensiones fortmen trumpetat ».

 

Ti comense es multpromessent, si on conosse li pretentiosi trumpetationes de Esperanto! Li continuation totalmen desilusiona nos proque it monstra, que prof. C. solmen ha '''regardat''' in Occ, ma visibilmen possede null idé pri li intern spíritu e structura de Occ, quo es clar ex su assertion que "li ne-linguist es desconcentrat per li abundantie de national "complexities" (confusiones) e li linguist per ne saver quande un plen international parol es admissibil e quande ne." Pri quel national confusion prof. C. parla ci, il regretabilmen ne ha dit, pro to yo ne comprende, quo il ha visat. Quo concerne li duesim parte, it es clar que un linguist quel '''ne''' ha studiat Occ va errar in quelc casus, proque li definition pri to que es ja international es tre fluent. Ci Esperanto certmen have li grandissim avantage, que li linguist con absolut certitá save que ni un sol international parol es usabil in Espo sin special mascarade, li secretes de quel nequi conosse! Ni linguist, ni profan! P. ex. convention deveni konvencio con accentu sur i, ma action deveni ago, comission - komisiono, confederation - direction mem direktado, direktejo, direktoraro; director - direktisto, senator senatano, ma actor - aktoro; patientie in Espo es pacienco, ma inteligentie inteligenteco; structura es strukturo, ma reparatura - riparo; reparabil riparebla, respectabil respektinda; rational es racionala, ma nacional - nacia; celibatu - celibato (anc frauleco) ma concubinatu - konkubineco, proletariatu - proletariaro etc., etc. Plen cáos!

 

-17-

 

 

Li cose es ti, que in Espo omni ti paroles es sive paroles foren, do stant exter li structura e derivation de Espo (tis quel es simil al form international), secun § 15 del unesim clave*), sive constructet secun li fals regules del Espo-derivation, quel causa li strangi absurd formes citat.

 

In Occ li cose es fundamentalmen altri : Occ presc ne have paroles foren de latin orígine. Li aplastant númere de ti quasi international paroles es purmen regulari derivationes del radicas trovabil in li Occ-lexicos, quo es multvez demonstrat in Cosmoglotta. Ma qui clude li ocules ne posse vider li realità, ma solmen su somnie. 

 

Pri li pronunciation prof. C. trova que li sones F eu, D ö, e y = F u es tre desfacil por angleses, ma li son de eu es trovat in li parol A early, adplu un diftongal pronunciation vell esser ancor plu desfacil por ili, e in fact ti son trova se solmen in quelc conosset paroles quam Europa, neutral, eugenic, in paroles proprimen occ. it ne es trovat. Proque y trova se solmen in un serie de principalmen grec scientic e tecnic paroles, it es necessi pro constructiv rasones e international scientic aspect. Espo p. ex. ne posse far diferentie inter chlorophyll e chrolophil ! Si a quicunc ti pronunciation quel anc trova se in A hymn, es desfacil, ti mey tranquilmen pronunciar i sin alcun damage, il va sempre esser comprendet. Esque forsan on deve eliminar li r proque li angleses presc totmen ne pronuncia it ? 

 

Vermen astonant es li conclusion pri li regul del accentu. Quam exemple es citat : incredibil, visibil, astronomie, « li accentu in queles ne es conform al usu angles ». Ta on accentua : incrédible, vísible, astrónomy, do quam in null altri lingue ! To es un specific particularitá del lingue A, que li accentu presc sempre difere del general custom. Postular o expectar in Occ un accentuation secun A es 

naiv. Ma esque forsan li laudat Espo accentuation regúlo, nacío, rebúso, anímo etc es conform al pronunciation anglés o de quelcunc altri lingue in li munde ? Li blamat pronunciation trova se in mult romanic lingues (li 2 unesims) e li ultim in Russ, Polones, Bulgar e Eston ! 

 

Li duplic pronunciation del c es exagerat quam desfacil. Yo peti prof. C. monstrar me un normal europan person con instruction elementari quel va leer un placat con annuncies p. ex. CONCERT, CONTINENTAL, PNEUMATIC quam tsontsert, tsontinental, pneumatits etc ! mem in slavic o ugro-finnic landes ! Just lu contrari es ver. On mey monstrar nos un person ne conossent Espo quel vell leer li Espo paroles caro, colo, juneco ne karo, kolo, juneko, ma tsaro, tsolo etc ! Quam fort es ti acustomation mem che old esperantistes es visibil del circumstantie que ancor hodie presc in chascun Nr de Espo-jurnales on incontra pluri c printat vice k. 

 

* Omni international paroles es acceptet in Espo con espo-ortografie e grammatical 

finales a, e, i, o. 

 

-18-

 

 

Li duplic consonantes che prof. C. es naturalmen un « ridiculous complication ». Nu, l) li duplic consonantes es obligativ solmen ta u ili marca li curt pronunciation e diferentie p. ex. inter car e carre, foliette etc. 2) li permission usar li duplic consonantes, usat in L e ancor in mult grand europan lingues, es solmen un facilisation in usation de occ. On es liberat del timore pri possibil erras. In Espo just li ínacustomat obligativ acusative sempre ancor producte constant erras, anc in li revúes e gazettes ! 

 

It es vermen strangi que existe persones queles trova li libertà plu desfacil quam fortiativ regules ! Li permisset scrition "colision, raport" ne es un ruption del principie de internationalità, proque ne existe comunità in ti cose, p. exemple li citat paroles es scrit in S. Cat. R. e Eston per singul consonantes. Prof. Collinson probabilmen pensa que omnicos trovat in ALF es international ! Ma si to 

vell esser ver, tande certmen Esperanto es un lingue ne intertional, ma externational ! 

 

Li duplic formes del pronómines secun opinion de prof. C. causa « much innecessary memorising ». Yo pensa que ti 6 paroles es memorat in 10 minutes, mem per tre inept persones ! Ma just ti division trova se in omni lingues de Europa. 

 

Naturalmen denove es citat li tri infinitives ar, er, ir, quo es sive un complet ignorantie del primari regules de occ, proque li a e e apartene al radica verbal, sive un conscient falsification del factes. Occ have solmen un conjugation ! Con li sam jure noi vell posser dir, que in Espo li infinitive fini ye ni, li, di, ri, pi, ki etc : turni, celi, vidi, diri, okupi, indiki, etc ! 

 

Un ulteriori ínconossentie de Occ monstra li assertion que li preterit in Occ have li sam form quam li participie activ ! Do amat amant ! 

 

Li question pri li diferentie del conjunctiv e optativ in Occ es un poc íncaut ! 

 

In li critica del derivation denove es repetit li cent vez refutat assertion, que por li diferent sufixes ie, tá, ore, ess, un sol sufix es suficent por li idé de un abstract qualità. Nu, maladie ne es un qualitá, ma un statu ; longore ne es li qualitá esser long ma un mesure quam long li cose es (it posse esser tre curt). Ma ti logic differentie quel sentit nor íncult antecessores sembla tro desfacil por li hodial hom. Esque noi es idiotes ? Prof C. adjunte li sequent sententie : strangi ne international diferentiation in connection con li sam radica (altess, altore). Nu, noi have : in A highness, height, F altesse, hauteur, SP alteza, altura, D Hoheit, Höhe, Sv höghet, höjd, Dan Hojhed, Hoide, Hol hoogheid, hoogte, R vyssotshestvo, vyshina, Tch vysost vysina etc. 

 

Quant lingues es necessi por prof C. por qualificar un cose "international" ? 

Sapienti sat. 

 

E. WAHL. 

 

-19-

 

 

 

LINGUISTIC EXPLORATIONES 

 

Pronunciation de CH 

 

Nor demifratres fortmen critica nor ortografie "caotic", specialmen li pronunciation de ch u noi, pro visual image del parol, conservat li max expandet ortografie ADFP. Yo va ci examinar li paroles con guttural pronunciation. Mersí al grand 

labor fat de nor German coidealistes, queles dividet inter se li excerption de omni paroles con c, k, ch e rubricat les secun lor valore fonetic, yo es nu in possession del quasi plen stock de ti paroles por li necessi analise. 

 

Secun nor gramatica ch es pronunciat gutturalmen  (i.e. k' o hh) ante consonantes, in li síllab arch e in combination con y. 

 

(In lu sequent. d significa derivates, m — mult, p — pluri.) 

 

1. Ante Consonantes 

technic m. d. 

Christ p. d. 

chrysalid 

chrom m. d. 

chron- m. d. 

autocton 

chlor m. d. 

vacht p. d. 

psvchro-metro d. 

 

2. Syllab arch 

 

patriarch d. 

monarch p. d. 

anarchie p. d. 

architect d. 

archeolog d. 

eparchie d. 

archaic p. d. 

archipelag d. 

architrave 

etc 

 

3. Con y 

psycho m. d. 

pachyderm 

trachyt 

 

e quelc poc usat purmen scientic paroles 

 

Li unesim gruppe on posse simplificar in ortografie per elision del h, quam in li sudromanic lingues : tecnic, Crist, crom, autocton etc. In li lexicos to posse esser indicat anc tre comodmen per posir li h in parenteses, quo indica que li historic scrition es permisset in scientic articules : c(h)lor, yac(h)t.

 

Li duesim gruppe on vell posser simplificar per scrir k vice c. Advere to vell fortmen alterar li scritiv image de ti paroles : patriark, monarkie, anarkist, arkeologie etc, ma si un general desir del coidealistes va esser expresset, to es tolerabil. 

 

Li triesim gruppe contene presc solmen poc usat scientic paroles. Solmen psyche es sovente usat in li ordinari vive. Si noi ci forjetta li h, noi recive bon formes quande ne seque un e o i : psycopat, psycolog, psycose, etc, ma psycic. psycism, psyciatre etc sembla ínoportun, tam pro li image quam pro li son. Anc li substitution de k 

 

-20- 

 

 

 

ne da simpatic formes : psykopat, psykose, psykic, psykiatre etc. Li lingue F monstra ci un interessant exemple : ante e, i on pronuncia li ch quam in machine. Ma un scrition : psycose, psychiatre vell destructer tam li scritiv quam li fonetic coherentie inter ti parent paroles. 

 

It sembla do que noi va dever electer : sive conservar nor criticat regul de pronunciation, sive substituer k. 

 

Ma nu seque un serie de paroles con ch ante vocales, in quel li situation es plu desfacil, proque por ili noi mem ne posse dar un plu minu general regul. Quelc poc paroles quam melanc(h)olie, mec(h)anic, anac(h)oret etc facilmen posse esser inregistrat in li gruppe 1. Ma li nu presentat paroles es diversmen tractat in li divers lingues. A e F sempre scri historicmen, Sp scri qu con pronunciation k. Li lingue I ci es in avantage, proque ta ch es sempre pronunciat quam k. 

 

In li liste yo ha posit in levul flanc del parol li ciffre del lingue quel pronuncia sibilant, e in dextri flanc ti quel pronuncia guttural 

 

trichine d.: ISFA Sv (k), DREst (hh)

machination: F (sh), ASI (k), DR (hh)

chimere d.: F Sv (sh), ASIP (k), DR (hh)

traché d.: F (sh), AFIPS (k), D (hh)

rachite d.: F (sh), ASPI (k), DR (hh)

lichen: R (sh), FASIP (k)

chir-agra-omant etc m. d.: AFSIP (k), DR (hh)

schist: AF (sh), IP (k)

orchestre d.: FASPIRD (k)

orchidé: AFPIS (k), DR (hh)

chirurg d.: SvSF (sh), AIS (Sv) (k), DR (hh)

cherub: SvAF (she), IS (k), DR (hh)

bronchie d.: F (sh), IASP (k), DR (hh)

chinine: Sv (sh), ISFP (k), DR (hh)

baldachin: ISAFSvP (k), DR (hh)

chimie p.d.: SvF (sh), IASP (k), DR (hh)

schema d.: DSv (sh), ISPFAC (k), R (hh)

schisma d.: DSvSAF (sh), IP (k)

 

Li lingue Dan prefere anc scrir e pronunciar k, li lingue Hol vice k  pronuncia in maniere DR.

 

On vide que li majorité del lingues usa ti paroles con guttural pronunciation. It sembla absolut ínpossibil trovar un general regul con conservation del historic scrition (ch). 

 

Do on nu va dever decider, ca on vole plu sequer li son e tande scrir k o conservar u to es possibil li scrition ch e pronunciar it sibilant secun model F, con exclusion de quelc paroles quel ne have necú un pronunciation sibilant, i.e. li paroles trichine, baldachin, orchestre, orchidé. Baldakin con k ne evoca dubita, essente de orígine oriental. 

 

I casu : omnes scrir per k trikine, makination, kimere, rakite, kimie, bronkie etc. 

Il casu : on scri omnes ch e pronuncia sibilant secun regul general de Occidental, anc trichine, lichen, orchestre, orchidé. 

Ill casu : on scri e pronuncia li quar ultim paroles per k e li altres per ch e pronuncia regularimen secun li regul general. 

 

Si on va electer un del casus Il o III, on va dever ancor decider li pronunciation de sch in li paroles schema, schisma, schist. Ci li majorité pronuncia li du ultim paroles sh, solmen A e S pronuncia s (in S anc scrit cisma), do on va dever accepter li pronunciation sh. Talmen imposi se li variante Illa, scrir les anc foneticmen, i.e. 

 

Illa sherna, shisma, shist, o mem 

111b skema, skisma, skist. 

 

Essente paroles foren scientic, to ne vell tro fort chocar nor ocul. Just proque ni un sol de ti metodes es scienticmen prefixat, ma depende plu de practic vidpunctus e del gust e stilharmonie, yo pensa que in ti casu vell esser desirabil audir li opinion del max grand publicitá. Do yo peti ne solmen li membres de Celia ma omni interessat coidealistes informar me pri lor opinion. It sufice misser un visitcart e scrir sur it o sur li covritura li numerós, p. ex. arch, psyk, Illa,... e afrancar quam printate. Responder a singul missentes yo ne posse. Ma yo mersia omnes ja in antey. Ples, ne discussiones e propositiones ma solmen preferet metode. 

E. WAHL, Tallinn, Estonia, Eha 10. 

 

-21-

 

 

LI LEGES DEL DESSIN INFANTIN 

 

Li sequent articul es li resuma de un libre quel va aparir ho-annu ye li ocasion del 7-im Congress international del dessin in Bruxelles — august 1935. — In ti libre li autor exposi su long serchas, per li medies de testes, pri li leges a queles es submisset li dessin del infantes. Ti conclusiones etablisser un nov metode de docentie plu conform al besones e al psicologie del infantie. 

 

On ha sovente serchat etablisser un metode rational por docer rapidmen li dessin al infantes. Li metodes oficialmen adoptet del guvernamentes ha mult evoluet secun li landes. In unesim on ha usat li metode del modelles litografat quel li eleves devet copiar tam bon quam possibil ; poy ante circa triant annus, on renunciat ti metode del copie por adopter li dessin secun li natura self. Desde pluri annus, on comensa cultivar li dessin de imagination in quel li infantes representa quo lor imagination o memorie dicta le. Talmen, on obtene ovres plu rich e plu interessant e li eleves posse developar lor originalitá mult plu bon quam si ili vell dessinar avan un modelle. 

 

Qualcunc posse esser li metode usat, it sembla hodie absolut necessi conosser li psicologie del infantes, nam tis-ci have un vision particulari, diferent de ti del adultes. Talmen, on conosse ti tant important leges desde solmen poc témpor, principalmen desde li studies del conosset professor austrian Richard Rothe, del italian seniora Montessori, del german Britsch. Advere it manca ancor un coordination de omni ti serchas ; coordination quel noi just prova far in li libre anunciat "Le dessin libre" (Li líber dessin), adjuntente mult contributiones personal fat in numerosi scoles de Svissia e Extrania. 

 

Li sequent studie va certimen interessar omni nor letores, nam omnes conservat li memorie de lor unesim naiv dessines, o forsan have circum ili yun infantes quel denove comensa dessinar secun li sam maniere immutabil. Vidente ti dessines infantin, li adultes subride con indulgentie, benque ili es chocat del erras evidentissim. On ne deve obliviar que ti erras es erras solmen por li adult ocules ; ma in li pensa del infantes, li papas monstra un mal voluntá evident a comprender coses perfectimen clar e logic por lor yun cerebres. 

 

Li erras in li dessin infantin es partú li sam. 

 

Unesim constatation : li leges del dessin del infantes es li sam in omni popules. Si vu prende un ovre de un yun japanese, de un yun american o de un europan, vu constata que li maniere dessinar, special al infant, es sempre identic, quelcunc es su orígine. 

 

Pro to, nor remarcas e conclusiones conserva lor valore in omni landes e li metode quel noi va esquissar es valid por omni scoles sin distinction de rasse o de land. 

 

Li quar etapes : lineas, superficie, movement, volúmine.

 

Studiante milles e milles de dessines infantin, li prof. austrian Rothe ha constatat que li arte del infantie seque presc sempre li sam evolution, quel passa tra quar etapes (fig. l, 2, 3, 4). 

 

Fig. 1    Fig. 2   Fig. 3   Fig. 4

 

-22-

 

 

In prim li infant representa omni figuras per lineas (Fig. l). Pos li settesim annu, it comprende que li córpores have du dimensiones : longore e largore, e occupa un cert superficie (fig. 2), ma ti dessines es ancor rigid, li infant ne save curvar lineas por obtener li movement. 

 

In li triesim etape, pos li 12-im annu, li infant sercha dar a su dessines li movement. Ancor ínhabilmen it curva su lineas (fig. 3), ma li figuras ne presenta relief ; li infant ne save ombrar les. Li superficies resta platt. 

 

Finalmen, in li quaresim etape, apari li volúmine, li spessore quel es obtenet per li ombres e li partes luminosi (fig. 4). Pos har percurret ti quar etapes, li dessinator es matur por representar omni figuras in omni situationes de movement e relief. Omni hom passa per ti quar etapes e it vell esser contrari a su natura saltar súper un etape. On comprende nu quant fals esset li ancian quel fat dessinar a un infant de 11 annus, gipsages in blanc con li representation exact del ombres. In ti etá, li infant interesse se al movement. ma ne al mort sculpturas. 

 

Nor figuras I a 4 representa un plante quam it es dessinat successivmen in li quar etapes. Naturalmen, por dessinar un hom, un animale, li infant acte sammen. Vide 

 

Fig. 5 

Fig. 6 

Fig. 7 

Fig. 8 

 

por exemple li evolution simil in li fig. 5 a 8 de un hom. Li unesim representation, quel coresponde al etape del linea monstra advere ja un superficie quel anticipa li evolution. Ma to es explicat per li facte que li infant besona un contur de cap por posser includer li ocules, nase e bocca. On vide que li gambes es fixat directmen al cap ! 

 

Li realisme intelectual 

 

Exter ti lege del quar etapes de su evolution, li dessin infantin es submisset a leges conosset desde long témpor. Li max potent ha esset nominat realisme intelectual (per oposition al realisme visual quel interveni plu tard). On posse definir it : li infante dessina to quo it save e ne to quo it vide. Curtmen dit, it es guidat de su intelectu e ne de su vision. 

 

Fig. 9 

Fig. 11 

Fig. 12 

Fig. 13 

Fig. 10 

 

-23-

 

 

Por exemple. quande it representa un cap in profil, li yun infant sovente dessina li du ocules (fig. 9) pro que it save que un cap have sempre du ocules. It ne comprende que un ocul ne posse esser visibil. E quande it renuncia li duesim ocul, it es tamen dominat del sam lege per un altri maniere : it representa li ocul videt de facie in un cap videt de profil (fig. 10) ; o it dessina li chapel súper li cap por posser completar li cap quel it conosse quam rond. Quande it dessina li gambes. it fa les completmen separat til li trunc (fig. 11) durant que visualmen, li superior parte de un es sempre recovrit del altri (fig. 12). Si it dessina un cavallero, pro li sam rasones it representa li du gambes avan li córpor del cavalle, savente que un hom have sempre du gambes. On vide que sempre li realisme intelectual domina li realisme visual. Solmen plu tard e poc a poc, li vision exact victe ti erras tenaci.

 

Altri exemple tre interessant de realisme intellectual : Quande li yun infant comensa dessinar domes, tre sovente it representa 3 facies visibil (fig. 14) quam si it vell vider 

Fig. 14 

Fig. 15 

Fig. 16 

Fig. 17 

 

li dom de 3 punctus de vise in sam témpor, e chascun láter es dessinat con su tegment videt de avan, talmen li facies A B del tegment sembla separat del principal facie del sam tegment. Ma ti separation ne choca li infant. 

 

Plu tard li yun dessinator percepte que li puntes del tegment deve junter se, ma ne possente renunciar li triesim latere quel tamen it ne posse vider, li infant dessina su domes quam ti del fig. 15. 

 

Ancor plu tard, li observation doce a it que it es impossibil vider plu quam 2 láteres de un dom in sam témpor e tande apari li dessin del fig. 16. Advere li perspective ne ja es exact. Li paraleles fugient vell dever aproximar se. To veni solmen pos que li eleve ha esset instructet pri li leges del perspective (fig. 17). 

 

Lege del projection horizontal 

 

On vide do que ti domination del realisme intelectual ducte li infant a adopter pluri punctus de vise in li sam dessin, exactimen quam es usat in li dessin tecnic o geometric per li metode del projectiones (elevation, plan, profil). 

 

Si, por exemple, li infante vole dessinar domes apu un rute, it representa ti rute videt del ciel pro que to es plu facil por it (fig. 18). 

 

It ne conosse li arte del perspective quel permisse far fugir ti rute per diminution progressiv de su largore ; do it representa it quam un band de sam largore, quam on es acustomat vider it sur li cartes geografic. 

 

Ma to ne impedi li infant elevar su domes perpendicularimen sur li bord del rute. Dessinar li domes altrimen es impossibil por un infant quel es acustomat considerar les per lor facie e ne videt del ciel. 

 

Ti solution es in fund tre natural. Li pruva es que li ancian Egiptianes ante 40 annus, in li apogé de lor civilisation ne trovat un altri medie por representar lor constructiones sur lor monumentes o sur papire. 

 

-24- 

 

 

 

Fig. 18

Fig. 19

 

In li fig. 19. noi da un altri interessant exemple de change de punctu de vise. Li yun dessinator ha representat li table videt de supra, rectangulari, nam li perspective es tro desfacil por it. Ma savente que li dineantes eleva se perpendicularimen al bord del table, it ha aplicat les contra li suol, exactimen quam li precedent dessinator ha cuchat su domes perpendicularimen al rute. (Li platiles es dessinat avan chascun dineante.) 

 

Lege del automatisme 

 

Li lege del realisme intellectual e su consequentie li lege del projection es constatat solmen in li prim yunesse ; pos li etá de 12 annus, on remarca it ancor solmen in li ovres del retardates. 

 

In revancha un altri lege mult plu potent domina li tot infantie con tenacitá : quande li infant ha trovat un maniere representar un cos, it repeti it automaticmen, sin change. Vide exemple li fenestre del fig. 16, li infantes del fig. 26, li abietes e li pales de barriere in li fig. 27. Sur li tegment, li infant dessina omni tegules distinct e tot simil, sin obliviar un sol. In realitá li tegules presc ne es visibil quande on regarda un dom de circa 10 metres. Si li infant dessina les malgré to, it pro li du leges de realisme intelectual (it save que li tegules existe) e de automatisme (omni tegules es dessinat quasi automaticmen). 

 

In presc omni dessines de infantes, che omni popules, li lege de automatisme posse esser constatat, mem pluri vezes in un sol labor.

 

On posse dir que ti automatisme instinctiv es li max grand ínamic del progress in li arte dessinar. Per repetir li sam motiv machinalmen, li infante satisfa se facilmen e oblivia observar li natura quel es sempre divers. 

 

Sovente on ha serchat de u veni li potentie del automatisme ; nor opinion es que li scritura es li grand culpabil. In li scritura, on doce al infant far omni su A tot simil, omni su B tot simil, etc. ; e pro que it scri mult plu quam it dessina, tot naturalmen, it considera li dessin quam un specie de scritura, in quel li motives de sam signification deve esser exactimen simil. Por verificar ti explication, it vell suficer docer a un infant solmen li dessin, ma ne li scritura, condition evidentmen desfacil a realisar. Solmen li popules prehistoric ha dessinat sin scrir e it es remarcabil que lor dessines monstra un total liberation del rutine, it es del automatisme. 

 

Por luctar contra ti rutine che li infantes, li instructor deve sovente far atenter su eleves ; quande por exemple tis-ci dessina un dom, il recomanda les dessinar solmen tegules, o mem indicar les solmen per quelc stries apen marcat ; il anc recomanda ne dessinar omni fenestres simil, ma accentuar un o du, e presc efaciar li altres a fin evitar un monotonie quel deveni rapidmen fatigant. To es contrari al instinct del infante, ma si on explica le que to es plu artistic, minu infantesc, it facilmen accepte li observation, nam, quam chascun save, su grand ambition es devenir rapidmen un grand 

artist ! 

 

-25- 

 

 

Lege del inclination 

 

Un erra de dessin anc tre tenaci, tam plu tenaci que it es anc debit al custom del scritura es ti del inclination. 

 

Fig. 20 

Fig. 21 

Fig. 22 

 

Si vu fa dessinar árbores, domes, etc., a un infante vu constata con astonament que presc omni verticales es inclinat a dextri. It es exter dubita que ti deformation proveni del scritura e principalmen del scritura inclinat nominat "anglés". Li pruva es que tis, quel scri vertical o inclinat a levul, ne inclina lor domes o lor árbores, o almen mult minu sovente. 

 

Por comprender ti deformation instinctiv, examina quo vu self fa por traciar lineas : quande vu tracia un horizontale, vu aproxima li cude al córpor, talmen es ti linea dessinat plu facilmen. Ma si vu vole traciar un verticale, vu es quasi obligat alontanar li cude ; talmen li manu seque un arc de circul in li direction vertical, o presc vertical. 

 

On deve anc remarcar que por scrir inclinat, on serra li cude al córpore, contra que por scrir vertical, on alontana it. Un scolero, quel scri li tot jorne, conserva su tenentie anc por dessinar. Ti quel scri inclinat continua dessinar con li cude proxim al córpore. E quande it tracia verticales, su manu devia sempre vers levul e pro que li continui aspect de su scritura inclinat falsa su conscientie del verticalitá, it ne percepte que omni su verticales es inclinat a dextri. Solmen quande on fa it mesurar li distanties supra e infra til li margine del folie, it es fortiat constatar li existentie de ti inclination. 

 

Sin exageration on posse dir que li custom scrir inclinat gena li infantes durant long annus e deforma lor vision. 

 

Ti mal influentie del scritura inclinat es anc curiosimen constatabil in li repetitiones. Quande li infante repeti un ornament (fig. 20), un monte (fig. 21), un árbore (fig. 22) it generalmen fa li unesim motive vertical pro que li instructor just ha recomendat evitar li inclination ; ma in li duesim motive it reacte un poc minu contra su habitual 

deformation ; poc a poc su motives tende vers li scritura, ili deveni ne solmen plu e plu inclinat ma anc plu e plu micri, quam li scritura anglés. 

 

Lege del utilitá 

 

Guidat de su intelectu e ne de su vision, li infante ne da a omni elementes real li sam importantie. In su dessines li max important personages es sovente representat plu grand quam li altres, benque in realitá su vision nequande constatat un tal diferentie. 

 

Ma ti solution ne deve astonar nos, it es tant instinctiv que on constata it anc in omni primitiv popules. Mem li Egiptianes representat lor faraon sempre plu grand quam su guerreros. 

 

Ci it es necessi educar li ocul del infante per li perspective. On deve docer a it que li homes ne es plu grand o plu micri secun quant ili es important o ne ma secun quant ili es proxim al spectator o lontan de it, conform al leges del perspective. On posse far comprender ti regul per li observation : li telegrafic pales, por exemple, sembla diminuer in altore e in spessore quande ili alontana se. 

 

-26-

 

 

Fig. 23 

Fig. 24 

Fig. 25 

Fig. 26 

 

Quelcvez ti lege del importantie o del utilitá ducte li infant a supresser alcun elementes de su dessines. Por exemple, li yunes oblivia frequentmen dessinar li truncs de lor unesim personages (fig. 5 e 23). Sol li cap apare e li brasses e li gambes surti men de ti gross cap ! 

 

Plu tard, it plazza li brasses sur li gambes (fig. 24). Solmen pos mult provas, it opine finalmen necessi indicar un trunc (fig. 25), ma ti trunc es present solmen por posser far surtir li brasses e li gambes ; in facte, li cap continua esser plu important, pro to, it es mult plu gross quam li trunc. 

 

Li fig. 26 monstra ancor un exemple interessant e frequent de ti lege del utilitá : it representa 3 infantes lansant bules de nive. On constata que li yun dessinator dat a su personages solmen un brass, li altri brass, essente sin utilitá, ha esset suppresset, benque li dessinator save tre bon que existe sempre du brasses ! On vide do que li 

realisme intelectual es quelcvez victet del lege del utilitá. 

 

Li max bon metode de docentie del dessin 

 

Noi conosse nu li principal leges del dessin infantin ; esque ti conossentie va esser util por formular un metode de docentie? Certimen ! Li viennesi professor Richard Rothe, quel ha publicat circa 30 libres pri li dessin e revolutionat ti branche del docentie in mult landes, ha dit con jure : "ti quel departe del dessin del adultes fa sempre erras in su docentie ; por bon docer on deve in contrari departer del dessin del infantes".

 

Antey, e ancor hodie in mult landes, li instructor quel vole docer a su eleves dessinar líbermen un paisage, un scene con personages, curtmen dit un dessin imaginat, presenta les un modelle quel il invita les copiar. On recomanda solmen al eleves copiar tam bon quam possibil ; talmen on obtene immancabilmen un dessin excellent. In realitá, ti resultates es un duperíe ; it es quam si por docer li arte redacter, on vell far copiar textus al infantes ! 

 

Si vu fa copiar un modelle, li infante in facte reproducte it sat bon sin erras visibil, ma si vu peti it crear un dessin de imagination o de memorie, it recade in li sam erras, it es denove submisset al leges descrit antey. 

 

Qualmen do far? Yo self fat mult experienties por soluer li problema e constatat con mult surprise que in li amasse de opiniones e remedie proposit, li max bon solution es ti quel esset proposit de un doctor de litteratura francés, sr. Luquet de Paris, quel, sin har unquande docet li dessin, solmen per divination o suposition, concludet in su libre "Le dessin enfantin", publicat in Paris : 

 

"Li max bon metode es dessinar avan li infant e fante li sam erras quam it, poy corectente les durant que on explica li rasones del correctiones... In summa, li professor deve metter se in li plazza del infant, poy perfectionar se sub su ocules".

 

Tot naturalmen li infant refa plu tard li sam rasonament durant su labor, it self corecte su propri erras quam it ha videt su instructor far it. Personalmen, yo constatat que ti metode sempre successa ; per it li infant conserva mult plu bon su personalitá ; it ne plu es copist, ma deveni creator, e su imagination developa se sin esser genat per li timore sempre errar. 

 

-27-

 

 

Por finir noi va dar un exemple practic. Noi suposi que li instructor desira far dessinar a su eleves un paisage imaginat. Li object proposit es : dessinar un farme in un campania, con grand árbores, campes e un barriere ; in li fund alcun abietes e montes. 

 

Fig. 27 

Fig. 28 

 

"Yo conosse vor customes, di li professor traciante li fig. 27 sur li nigri tabul, e yo save que vu va dessinar un grand '''dom''' con omni tegules, e con ínnumerabil quantitá de '''fenestres''' bon marcat (lege del realisme intelectual) ; yo save que omni pales de vor '''barriere''' va esser simil, quam un collection de I in vor caderne de scritura (lege del automatisme) ; yo save que vu va dessinar vor '''abietes''' egalmen simil con omni branches simil ; yo save que vor '''monte''' va similar bosses de camel e que vu ne va obliviar adjunter un '''sole''' circumat de su radies, e forsan anc li lune e li stelles, nam vu save que omni to trova se in li ciel (lege del realisme intelectual). 

 

"Nu, car amicos, talmen on ne dessina quande on es artist. Un artist vell arangear li coses altrimen. In prim li '''farme''', quel constitue li principal object de vor pictura, ne deve esser plazzat in li látere. It es plu bon metter it in li medie del paisage ; un poc recula es necessi ; un consequentie, on dessina '''terrenes''' avan it. Ad ultra li dom simila un caserne o un hospital, ma nequande un farme! Noi mey far it plu interessant, con '''tegment''' plu bass e minu '''fenestres'''. 

 

"Li '''barriere''' sur vor dessin es mult tro alt ; on ne deve obliviar li just proportiones ; it anc ne presenta se bell, con omni su pales egalmen gross. Plu bon es far fugir it, to permisse agrandar li max proxim pales e diminuer li max lontan. 

 

Li grand árbor es tro rigid ; on deve dar a it un poc movement (do on prova far passar li infant del 2-im al 3-im etape). Anc li tri '''abietes''' es tro simil e tro rigid. Noi mey agrandar un o du, dessinar li branches differentmen, evitante li automatisme, it es li paralelisme, e curvar un poc li trunc e li branches. '''Li sole''' on supresser sin impediment ; nor dessin ne es destinat al covriment de un almanac !" 

 

Talmen nasce, sub li ocul del eleves, li fig. 28 o alquo simil. Naturalmen on recomanda les ne copiar ti figura, ma inventer altri disposition, evitante li erras signalat. To omniinfantes comprende tre bon, quam pruva li experientie, e ili labora con mult plu grand plesura quam si ili vell copiar un modelle. 

Ric BERGER, 

 

Secretario del Federation international por li docentie del dessin. 

(Reproduction de ti articul es interdit.) 

 

-28-

 

 

LI CRUCE DE DIAMANTES 

de Karl Federn 

 

Traduction autorisat ex german de llmari Federn (Copenhag) 

 

Un gris frigid matin in li proximitá del mare. Lontan trumpet-signales sonat ex li nebul. Ex li tenui boscage, detra li prate, inter li series de árbores surtit singul cavalcatores, poy plures e plures in densi truppe. 

 

Sub li alt ciel jacet li vast, intersectet graminieras de Holland. Li strade eat gris-blanc sur li long diga ; apu it un strie frigid, obscurimen crispat : li aqua del canal. Sur li lontan diga transversal cludent li horizonte, un solitari vent-moline fat se vider avan li nubes. 

 

Li cavalcatores haltat ; roncada e tramplada, pian raslada del curasses, o un cliquettada, quande li cavalles mordet li fuste. Sub li larg plum-chapeles ocules obscur, mimes transnoctmen fatigat. 

 

Ex li lontanie venit un son, ínsonor e gravi, revenit e revenit ; li terre comensat tremer levimen. 

 

Che un salice haltat sur lor bell cavalles du yun oficeros e regardat tacente a lontan. 

 

"Darville, mi amíco...", subitmen dit un de ili. 

 

"Yes, mi amíco?" 

 

"Yo desira dir te alquicos."

 

"Nu?" Lai ton esset amical, ma li ocules regardat intensimen a lontanie e li pensas volat con ili. 

 

"Audi, Darville !" Il posit li manu sur li brass del altri e regardat le insistente in li facie. Ti-ci strax devenit atentiv. Ti qui volet parlar, inclinat li cap, spectat al terre préter li ped-puntes avansat in li strippes, e dit hesitante : "Yo ne va transviver ti die. Yo save, que yo deve morir hodie."

 

"La Peyroûle, mi amíco, quo tu parla ta ??

 

"Ples ne replicar. Yo save it. Yo senti it tam cert, quam yo presentit omni evenimentes in mi vive. Important esset null, anc ne ti-ci. Ma yo ne vole maner jacent in li mudde por li cornixes. Si tu successa trovar mi cadavre, fa interrar it. Ples informar mi fratre, li Marques : it ne va far le mult chagrine, támen it dece, que il mey reciver information. E ples salutar de me tu marita, Anne de Clamecy, a quel yo esset devoet in honores, e a tu self mill adíos, e que tu mey viver felicimen !"

 

"La Peyroûle !"

 

"Ti ci cruce, quel yo sempre portat e quel es benedit, tu deve dar a vor micri Suzanne, por que ella mey portar it in memorie de me..."

 

Il palpat ye su coll e penat extraer li cruz de sub camisol e curasse, ma il devet lassar to, e al amíco, quel volet impedir it, li replica esset interruptet del comanda por avansar. 

 

-29-

 

 

 

Ili cavalcat quar e quar súper li diga in curt trotte, durant que li trumpet-signales comensat sonar ye omni láteres e li bruida del cannones aproximat se. 

 

Vi, de avan un maledition. Li diga sta demolit in fine, infra rumora li nigri aquas in li vent matinal e súper it ducte ni ponte ni via ; cis e trans es abrupt scarpages. Raslant halta, poy acumulation, saltada de cavalles retrotraet — mey esser maledit li ásino, quel ha inviat les a ci ! 

 

Un terribil cracada resona just avan les ; li vent-moline supra sur li altri diga inflamma se. De detra li moline appari micri movent nigri figuras, hastant along li diga, nu ili deveni plu micri : ili genuposi. Ex li dens serie de fusiles it fulmina : e cavalles culbuta se e cade, mannes rasla sur li lapidosi diga o infra in li aqua. Li pállash (sabre) es ínutil, e con lor revólveres ili posse far necos efectiv. 

 

Li ultim ranges successa tornar. Ili cavalca pesantmen retro con li ínquiet, evadent cavalles, súper li córpores del cadetes. Li diga es covrit med cadet cavalles. sanguant homes e armes, li obscur aqua es rubat de sangue. 

 

Nu ili denove es che li boscage. Ma ja li prates turbulea de foren infanterie, partú li blu stal-helmes brillia contra les. Alquicos es missuccessat ; ili ne save proprimen ; ili retira se along li boscage, con pállash o tercerol ma de omni láteres sta li picas. Nu un gigantic picator con barbut visage avansa su pica contra Darville. Ti-ci tira per li revólvere contra li visage, e falli : tro tard il capte li pállash ; alquicos preterfrappa apu le, li barbut visage glissa dextri préter le e desappari : su cavall ha fortirat le. Il save : La Peyroûle ha parat li colp, e durant que il se per brass e corb e espade, il regarda retro e vide li amíco jacer sur terre con péctore perforat, un brass ancor strangimen erectet, un deformat rise in li blanc facie, quo sembla adressat a le. Poy il ja es lontan ; tramplant, muient masses avan le, apu le, detra le ; e il self sur li eternimen chancellant, tramplant, furiant animal, forcavalcante, il ne save ad u. 

 

***

 

In tard posmidí, pos long e van pena — nam un boscage, un diga, un árbor es quam li altri, e decivez ili credet esser in li just loc, e ne esset, — li serchantes veni al sam loc. 

 

Darville salta del cavall e inbrassa li rigid córpore, besa li frigid, pal facie, sur quel su lácrime gutta calid. Plorante il li band in li nuca e tira li diamant-cruce de sub li perforat, ruptet curasse e li lacerat collette. It brillia in li obscur luce, quelc lápides ha desplittrat per li colp del punte ferrin ; ye li fin, glatt ligne e inter li lápides adhere sangue obscur e coagulat. 

 

Poy, il ordina max bon possibil li vestes del morto, arangea li lacerat blanc charpe surspruzzat de sangue e mudde, e ili interra le, tam profund quam ili posse, e planta du bastonettes súper li tomb in li terre. Ili di un brevi prega, crucea se, poy ascende li cavalles e galoppa for. 

 

***

 

Six semanes poy, quande li canales covrit se med tenui glaciecortice, e li prates e árbores med gela e nive, li blanc flaggas e charpes retrofluet sur terre francés.

 

In chascun quartere, Darville fat leer un messe por li cadet amico ; il misset un curriero al Marquis de Dannefleur, quel avisat le pri li morte de su fratre junior ; e quande il self venit hem a su marita e narrat la pri li guerre, il aportat la anc li salutationes del amico e raportat la su morte, e qualmen il hat morit por le. 

 

Ella devenit tre pallid e dolorosimen plorat pri ti nova, e il inbrassat la e plorat con ella. Nam ambi hat videt in li morto lor max bon amico. Poy il dat la li diamant-cruce. Ella videt li lesura: "To va nequande esser reparat" ella dit e besat li memorette. "Il self vell har meritet it, quel perdit su vive por te."

 

Ella circumpendet li crucette al infante ; ma pro que Suzanne esset ancor tre micri, ella reprendet it e gardat it, por que li infante ne mey perdir o damagear it. 

 

Durant li tot hiverne Darville ne videt su marita devenir gay. Ella ornat se ye li fest-dies e dansat quande il demandat it, ma benque li delicat visage rubijat, li ocules spectet melancolic e li manus bentost pendet fatigat ye su látere. 

 

-30-

 

 

 

Ma de to anc li cordie de il devenit pesant e opresset, nam il videt, que ella ne plu injoyat-se per li amore de le, quam antey. 

 

Quande li aere devenit plu calid e li nive sur li prates fondet se, Darville comensat metter su armes in bon statu. Tande Anne de Clamecy imbrassat su marito e dit implorante : "Ne vade de me ! Ti ci vez null La Peyroûle acompania te por protecter te ! — Mane che me ! Ples ne lassar tot sol !"

 

Il besat la e dit la mult motives, pro quo il devet ear in guerre e quande li armés departet e li comanda venit de su colonel, anc il cavalcat vers li Rhen. 

 

Ma il revenit nevulnerat, e ella tenet le imbrassat durant long témpore.

 

In vésper il audit la pianimen cantar ; e quande venit li festa de St. Martin in hiverne, ella mettet su max lucid robe de silk. To quo evocat attention, esset, que ella havet obscur ocules e cindre-blond capilles. In ti capilles ella hat posit perles e verdi folies. 

 

Anc li micri Suzanne hat esset vestit festalmen ; ma quande sedente ye table ella videt su matre tant ornat, ella ancor demandat su cruce, "li cruce, quel li matre sempre besa", ella dit. 

 

"Vanitari flicca..." ti ci hat just comensat ; ye li paroles del infante ella devenit mut. Un instant plu tard ella stat up, apportat li crucette e pendet it circum li coll del micra.

 

"Mei, mei cruce" ti ci dit e ardentmen presset li bocca sur it. 

 

Darville totmen ne hat atentet a omni to ; solmen quande il videt li infant far talmen, li son del paroles queles just hat sonat a su orel, e li images, queles ili quasi ancor un vez repetit se in su spiritu, e it semblat le, quam si alquicos jacentat se sur su péctore e presset sur su cordie til ruption. Il palpebrat med su ocules... su marita regardat ad infra sur li platil, li infante esset ancor pressent li diamant-cruce al bocca per su manus ínhabil, durant que un eternitá semblat passat. Tande li paroles sonat in su orel, queles ella hat parlat ante un annu : "To il ha meritet, quel ha morit por te !" e ex su péctore venit un penosi sospira. Su marita ne regardat up ; solmen ex su ocules cadet li lácrimes. Necun parlat un parol, li servitor servit li sequent plate, li diné finit, e Henri de Darville stat up e pesosimen passuat ex li chambre. 

 

Li servitores avisat pri tracies de cervos e lupos, ma il ne eat chassar. Durant dies il sedet e revachat. Ella bonmen videt it, ma dit necos — pianmen, presc ínaudibilmen ella fat su labores de menage.

 

Un vésper il stat ante li porta del dormitoria e audit la pregar alt e ardent. Il intrat, ella continuat pregar sin circumspecter. Silent il atendet til que ella hat finit. Quande ella levat se del genús, ella regardat le ; li blond bucles pendet confus circum su ray, infantin visage blanc e con rubi guancies esset alterat, e il mordet su mustache. Ella vadet in li chambre a ci e ta e fat se labor ye li coffre de linage. 

 

"Anne," il subitmen dit, "quande tu ha confesset li ultim vez ?"

 

Ella manet stante sin mover. "Mercurdí pos li festa del mortos", ella replicat.

 

"Yo ne es permisset questionar te, quo tu ha confesset..." il comensat. 

 

"No, to vell esser un pecca."

 

"Ma tu es permisset dir it a me voluntarimen...", ella fat un movement refusatori. "Si un culpa oppresse te, Anne..."

 

Ella spectat questionante in su ocules.

 

"Anne de Clamecy, mi marita, esque tu ama me ancor quam antey?"

 

"Yo ama te, Henri !"

 

"Yes ! e esque tu ha sempre amat solmen me?"

 

"Yo ha te amat, desde que yo conosse te !"

 

Silentie. Poy il dit penosimen : "La Peyroûle ha te amat !"

 

Anc ella silentiat ante replicar "Pro to il ha morit por te, Henri!"

 

"Yo save it. Ma yo ne posse viver, si yo ne save, quo yo deve saver. Esque tu posse Jurar a me, Anne, que tu sempre ha amat solmen me?"

 

"Qualmen tu posse questionar o dubitar?"

 

"Si yo deve viver, Anne... "

 

"Yo... vole... jurar... it... a te !"

 

-31-

 

 

 

"Ne talmen, Anne. O tu ha esset fidel, e tande yo vole rular me avan te sur li terre e far li penitentie, quel tu demanda... “ 

 

"Yo demanda null..." 

 

"O tu ne es fidel, tande tu anc posse esser perjuriosi." Il inflammat li candeles sur li coffre : "Jura it a me, ye li cruce. quel tu besa, ye tu filia, jura..."

 

Tande li fémina tremet, e ella dit : "Yo vole jurar it a te... quam tu demanda it. Ma antey ples escutar me." Ella volet parlar, ma ne posset. In fine ella levat li manu e un fingre ; ella stat un poc inclinat ad-avan e tenet li fingre rigidmen erectet ; li plicas de su silkin robe brilliat in li luce del candeles, quande ella parlat : "Tu save, qualmen noi conosset nos e qualmen on spondet nos ; e tu save, que tu laudat necun, e narrat de necun tam mult quam de tu amico La Peyroûle. 

 

"E quande La Peyroûle venit e logiat che nos, silent, quam un, quel vell posser dir mult, mocaci e támen indulgent contra nos, — nequande il mocat te o me, e sempre amicitá stat in su ocules. Sovente il sedet long témpore silent e quande noi questionat le, quo il pensat, il solmen ridet e dit : "Nequó". 

 

E tu anc save, qualmen il esset, gentil e tamen dotat med un voluntá, quel on devet obedir ; tu sempre fat quo il te consiliat ! Tant fort esset su voluntá, que il morit, quande il volet morir. Nu, ples audir : un die il me dit, que ne solmen tu amat me... e yo comprendet, que il parlat pri se, e yo esset trist pro le. Alor il parlat... ancor mult 

a me... e un die il te consiliat ear in guerre, e vu fat it. Qui save quo il pensat ? Tande yo presc credet que il volet tentar Deo... solmen, quande tu hemvenit, yo comprendet, quo il hat volet ! 

 

"Depoy yo es trist pro le e pro nos e plora ; e... quelcvez it sembla me quam... si yo hat amat le... esque tu comprende to ?"

 

Ella hat devenit rubi e pallid ; ma il sucusset li cap e dit "Tu ha nequande narrat me to, Anne. Yo ne posse saver, quo La Peyroûle ha volet. Ma yo deve saver, esque li infant es mei !"

 

Ella gemit, ella presc criat. 

 

Darville hat eat ex li chambre, e aportat li dormient infante sur su brasses e posit la in li lette del matre. Poy il prendet li cruce, de quel lápides scintillat in li luce, tenet it avan la e dit : "Repeti : yo jura ye ti cruce, e ye li salute del anima de ti, a quel it apartenet, que yo esset fidel a te, e yo prega... que ti infant mey viver e felici, 

tam ver, quam it es tui !"

 

Ella levat li manu, livid, e comensat repetir... ma ella regardat li infant. e lassat descender li manu, e ne jurat. 

 

Darville expulset un cri e un blasfemie.

 

"Il ha morit por te, Henri!" Ella clamat. 

 

"Yes, pos har fat, quo ne lassa me viver !"

 

"Tu vole mortar anc me?"

 

Ma il solmen fix regardat la e ne dit parol. 

 

Ella jettat se avan le sur li terre e provat capter su manus, queles ella ne successat alontanar de su cap. 

 

"Ma to omni es passat, ella dit, yo ama te e yo te es fidel ! Yo es felici con te !"

 

Ma il solmen regardat la fix e obscur e ne movet e ne respondet. Tande un horrore captet li fémina, e ella prendet li infante e curret ex li chambre. 

 

Su marito surtit solmen ye li proxim matine. In li castelle il trovat ni su marita ni li micri Suzanne. Anne de Clamecy hat in fugit con li infant. 

 

Il esset sol. 

 

Anc Darville ha morit in guerre. 

 

(Li autor de ti emoent raconta, li conosset scritor german Karl Federn, es li patre de nor colaborator llmari Federn, quel hodie perfini li complet dictionarium de Occidental). 

 

-32-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.