Cosmoglotta A 102 (may-jun 1935)


COSMOGLOTTA, may-junio  1935. (Annu XIV.) No 3 (102)

 

NUMERÓ SPECIAL CONSACRAT AL SCIENTIE

 

Li nov presidente del Academie de Occidental

 

Per votation organisat del central Oficie, li Academie de Occidental, apoyat del Comité explorativ de lingue international (CELIA) ha electet quam su presidente li autor self de Occidental, Edgar de Wahl, de Tallinn.

 

Nascet in 1867, E. de Wahl labora in li dominia del lingue international desde su 20-im annu. Il publicat li triesim libre aparit in Esperanto, poy separat se de ti lingue por serchar un solution plu natural e tam regulari quam Esperanto. In 1922 il publicat li resultate de su long serchas quel il nominat Occidental, pro que un lingue vermen international posse haver solmen un aspect occidental. In facte, li paroles international veni principalmen de anglés, de francés, de hispan, de italian, de german e de portugalés.

 

(Image: E. de WAHL quande il esset oficero in li ancian russ marine ante 30 annus)

 

 

NOV PUBLICATIONES IN OCCIDENTAL

 

Just apari:

 

Karl Janotta: Interlinguist Julius Lott. In ti ovre, atendet desde pluri annus, nor expert coidealist Janotta, de Wien, raconta li vive e li serchas de Lott, li grand precursor de Occidental, pri quel Cosmoglotta ha parlat pluri vezes. Omni interlinguistes deve conosser Lott, quel luctat por li naturalitá ja in 1889, in li epoca de Volapük, e morit ignorat in 1905. Precie: sviss fr. 1.20.

 

J. Podobsky: Li astres de Verne. Un elegant brochura contenent un colection de poemas de nor poete occidentalist Podobsky de Tchecoslovakia. Ilustrationes sur lino. Precie: fr. 1.-. Tauno Tattari: Curs de Occidental in lingue finn. Noi saluta con joya li aparition de ti libre per quel un Finnlandeso doce a su compatriotes li historie, li principies, li grammatica e li vocabularium de Occ. Un ovre modellic por li altri nationes. 118 págines. Precie: fr. 1.50.

 

Ti tri publicationes es in vende che li administration de Cosmoglotta.

 

 

Li celebri naturalist german Alfred Brehm

 

Li quinantennarie del morte del naturalist german, quel su land ha celebrat li 11 novembre 1934, ha esset ínjustmen ignorat in li landes latin, e to esset tam plu regretabil que li traductiones de su ovres juit ye un extraordinari fame in mult landes. 

 

Quam su patre, quel esset pastor, Brehm esset strax passionat por li coses del natura. Tamen, pro su talent de dessinator e de matematico, on obligat le aprender li mestiere de architect. 

 

Ma un miracul evenit quande li baron Müller petit li yun mann acompaniar le quam zoolog e preparator in Africa. 

 

Brehm hat trovat su via. Detra li delta del Nil, il comensat reunir colectiones quel sempre augmentat durant su viage vers li sud til Khartum. Ma li portamoné del baron Müller esset exhaustet, e Brehm devet restar in Khartum durant que su chef eat serchar denov moné in Germania. Il nequande revenit. 

 

Li yun naturalist quel hat vendit omnicos, mem su tasca-horloge, por posser continuar su serchas, posset revider su patria, pos quin annus de absentie, solmen mersí al generositá del guvernator del Sudan. Sin alcun fortune, Brehm ganiat su pane discursante e scriente articules de vulgarisation e publicante li unesim parte de su "Vive del animales". Il posset reposar un poc solmen pos que il esset nominat director del zoologic jardin de Hamburg. Tande li viages esset denov interprendet in Hispania e sur li inferior Donau, con li archiduc Rudolf de Austria, in Extrem-Nord de Europa, in Africa ancor con li prince de Saxe-Coburg-Gotha. Li continuation de su principal ovre aportat le honores ma ne richesse e su yun sponsa hant morit in acuchament, lassat le in un situation desfacil con quin infantes. Pro to, il acceptet con joya li offerta ear a U. S. A. far un serie de discurses.

 

Il esset just departent quande su infantes esset captet del difterite. Restar esset por le impossibil, li indemnitá postulat del organisatores vell har ruinat le. 

 

Arivante in America, il esset informat del morte de su unesim filio, su preferet eleve. Il fat su discurses quam un automate e, pos har finit les, il colectet su tot forties por continuar su serchas in li inferior parte del Mississipi. Ma su córpor ja damageat in Africa in un témpor quande on ignorat li medies protecter se contra li colonial maladies, resistet solmen per miracul al febres quel hat captet le. Quande il revenit in Germania, il esset presc un oldo sin forties. 

 

Il vivet ancor quelc mensus, occupante se per labores de botanica. Il morit li 11 novembre 1884, del consequentie de un duplic maladie del hépate e del renes, in su hem natal de Renthendorf, in Saxonia. Il ne havet 55 annus. 

Ex Tribune de Genéve. 

 

-34-

 

 

Li scientic terminologie in occidental

 

Un del max grav labores del occidentalistic movement just nu es li elaboration de vocabulariums complet, de occidental al lingues national e in li direction invers. Nor coidealist sr Ilmari Federn es elaborant li complet vocabularium occidental-national, li sved occidentalistes sub ductentie de Dr Bertil Blomé es ocupat de un grand vocabularium sved-occidental, etc.

 

Occidental sta in li felici position posser incorporar li international scientic nomenclatura sin mutation. Pro to it sembla esser superflu editer special scientic vocabulariums. Tamen existe in chascun scientie un númere, plu o minu grand, de paroles con limitat internationalitá. It va esnser necessi colecter tal paroles e fixar li traduction in occidental.

 

Per ti ci articul yo vole discusser li filosofic terminologie. Yo invita altri occidentalistes far simil explorationes pri li terminologie de altri scienties e publicar li resultate in Cosmoglotta.

 

Quande yo perlaborat quelc vocabulariums de filosofie pro ti scope, precipue Handwörterbuch de Philosophie de Eisler, yo posset constatar, que li filosofic términos con íncert traduction in occidental es astonant poc. Advere li precis segnification del max mult términos in li filosofie depende - quam es bon conosset - del filosofic tendenties u ili es usat, ma li lingual expressiones es tam international que li traduction in occ. es evident in presc omni casus.

 

Yo va infra discusser li max grav casus - secun mi opinion - u li terminologie ne es international e causa desfacilitás, e anc quelc casus u existe poc desfacilitá ma u li paroles es usat anc in li omnidial vive e pro to deve esser indicat in li grand lexicos.

 

Conception, sensation, perception, idé, notion, universale.

 

Ti gruppe contene li max grav paroles u un regularisation es absolutmen necessi. Ti paroles have anc non-scientic usation, e pluri de ili have ambigui signification in mani lingues national. Pro to yo da li definition in occ. e li traduction in german e sved, in quel lingues es usat autonom paroles apu li international.

 

Conception = acte teoretic (acte rational, acte intelectual, acte de conossentie) in general, D Auffassung, Sv uppfattning.

 

Sensation = elementari conception causat de un impression de un organ de sensu (extern sensation) o de un iritament intra-corporal (intern sensation), D Empfindung, Sv (sinnes) förnimmelse.

 

Perception = composit conception quel es li resultate de un sintese de pluri sensationes, D Wahrnehmung, Sv varseblivning.

 

Idé = conception causat de intra-cerebral iritament, D Vorstellung, Sv. föreställning.

 

Abstract idé = idé del comun e general de un gruppe de simil fenomenes, D Allgemeinvorstellung, Sv allmänföreställning.

 

Notion = li objectiv e essential de un fenomen o de un gruppe de simil fenomenes, li object de un idé, quo on concepte in un idé, D Begriff, Sv begrepp.

 

Universale = notion general = li object de un abstract idé, quo on concepte in un abstract idé, D Allgemeinbegriff, Sv allmänbegrepp.

 

Li confusion inter li notiones "idé" e "notion" existe in omni lingues secun mi saventie. Li parol idé es de grec orígine e significa ta form, image. In li famós "teorie de idés" de Platon idé significa alquo objectiv, índependent del conceptent subjecte. Durant li curs del témpore li parol ha alterat signification e significa nu alquo subjectiv, alquo psichic.

 

-35-

 

 

Yo ha proposit "universale" pro que ti término es conosset in li filosofie con li signification indicat in supra (ples comparar li teorie del realistes durant li medietá: "universalia sunt realia", etc.). Bertrand Russel ha anc proposit "universal" in li lingue anglés por distinter it de "idea".

 

Yo ha proposit li parol idé por li signification plu vast e índefinit, existe compositiones quam association de idés, serie o progression de idés (D Vorstellungsverlauf, Sv föreställningsförlopp) e pro que ti parol es usat just in ti signification in mani sententies del omnidial vive: "yo have null idé pri it", etc.

 

Un exemple por clarificar li proposit terminologie:

 

Yo vide un cane. Tande yo have un perception de ti animale, composit de sensationes per li sensu visual. Yo cessa regardar li cane. Tande yo posse sempre haver un conception del cane, ma nu un idé de memorie o forsan un idé de fantasie. Yo anc posse haver un idé ne de ti special cane ma del cane in general. Tande yo have un idé abstract. Ti idé es certmen un poc índefinit. Si yo save, quel qualitá caracterisa li cane secun li zoologic scientie, yo have un idé de notion. Li notion (o li universale) "cane" es li summa de qualitás queles caracterisa li cane.

 

Conscient, conscientie

 

Li latin parol conscientia have duplic signification, quo es conservat in li roman lingues: F conscience, H conciencia, I coscienza, P consciencia. In mani altri lingues li du significationes es distinctet. Proque li adjective conscient es panroman in li sol signification A conscious, D bewusst, Sv medveten, it sembla esser max bon preciser li términos in li sequent maniere:

 

Conscientie = li qualitá esser psichic, li facultá concepter, A consciousness, D Bewusstsein, Sv medvetande.

 

Conscientie moral = conscientie pri just e ínjust, A conscience, D Gewissen, Sv samvete.

 

Emotion, sentiment; volition, voluntá.

 

In li psicologie on ordinarimen distincte inter tri species de psichic actes: conceptiones o teoretic actes, emotiones o emotional actes, volitiones o volitional actes. Ti términos posse esser fixat in li sequent maniere:

 

Emotion = judicament pri un conception quam evocant plesura o desplesura.

 

Sentiment = plu complicat emotional acte, anc contenent alquo teoretic. P. ex. un sentiment religiós, un sentiment de mersiositá.

 

Volition = psichic acte de practic caractere, causant un movement de un muscul o alcun altri efect in li organes del córpor.

 

Voluntá = facultá de volition. P. ex. li líber voluntá, un fort voluntá.

 

Finalmen quelc filosofic términos, queles es plu facil traducter ma ne sin interesse indicar:

 

Altritá = G éterótis (Platon), L alteritas, D Anderheit, ANderssein, Sv annor-vara.

 

Aperception = self-conscientie.

 

Ego = li psicologic subjecte.

 

Judicament = psichic act per quel un notion es indicat quam qualitá o atribute de un altri notion, D Urteil, Sv omdöme.

 

Realitá in se = li ver realitá in contrarie a aparentie, D Ding an sich. (D Ding = object, ma to es impossibil cit, nam on have anc object in se e subject in se.)

 

Spacialitá = qualitá relatent al spacie, D Räumlichkeit, Sv rummlighet.

 

Sillogisme = psichic act per quel un judicament es indicat quam conclusion ex un o pluri judicamentes (li premisses), D Schluss, Sv slutledning.

 

Temporalitá = qualitá relatent al témpor, D ZEitlichkeit, Sv. tidlighet.

 

Dr C.E. Sjöstedt. (Svedia).

 

-36-

 

 

Li descovrition de Australia 

 

Durant que li unesim exploration del Africa e li nómines de Stanley e Livingstone es conosset de omnes, poc persones save quant tragic esset li unesim viages tra Australia. 

 

On crede que li descovrition de Australia es debit al Portugaleses ; to es pruvat del cartes portugalesi del comensa del XVI secul, existent ancor hodie in li Britannic Museum. 

 

In li comensa del XVII-im secul, li Holandeses organisat pluri expeditiones sur li rives de Australia e dat a ti land li nómine de Nov-Holandia. Un de ti Holandeses, nominat Tasman, descovrit li grand insul del sud, quel depoy recivet li nómine de Tasmania. 

 

Solmen in li secund parte del XVIII secul, li celebri capitan Cook explorat li rives sud e sud-ost del continent u existe nu li plupart del cités. Cook continuat su explorationes til li cap York, in li extremitá nord ; ta, hante constatat que Australia ne esset li continuation de Nov-Guinea, il prendet solemnimen possession de ti nov munde, ye li nómine del rey Georges III de Anglia. 

 

In 1788, li guvernament anglés fundat li unesim colonie, in Botany-Bay, proxim quel Sidney esset constructet. Li colones esset grand parte « convictes », o condamnates, quel on desirat alontanar de Anglia. 

 

Durant long témpor, li interior de ti continent, tam grand quam Europa, restat ínconosset, pro que su exploration esset tre desfacil. In 1848, un german nominat Leichhardt interprendet un viage tra it, ma nequande il revenit, anc ne su companiones. 

 

ln 1860, li habitantes de Melbourne fat un colecte por interprender un expedition tra li continent. Ti expedition, composit de 15 mannes, esset comandat de sr. O Hara Burke e Wills. On fat venir de India 24 cameles, quel on credet util por passar li desertes suposit. Ma pro li lentore de ti equipage, quar homes departet ad avan. Pos 6 mensus de grand fatiga, ili arrivat al golf de Carpentaria, atingente li scop de lor expedition. Ye li unesim vez, li continent australian esset traversat del sud al nord, e on ne incontrat li lagos e li vast desertes suposit. 

 

Li unesim parte de lor retorn bon successat, ma bentost li provisiones esset exhaustet. Ili devet mortar lor cameles por nutrir se. Un de ili, malad, morit pro sitie. On interrat le in li sand. Presc sin fortie, li tri altri exploratores finalmen retrovat li camp del rest del expedition, 

 

-37-

 

 

ma li camp esset abandonat ! Sol in li deserte, sin nutriment, ili attendet li morte quande Wills sercha circum ili e vide, gravet sur un árbor, ti paroles : Ples cavar ye tri pedes vers ost. Ili cava e trova un coffre quel contenet provisiones e un lettre informante que, essente sin nova, li truppe hat departet li sam die ! 

 

Li tri homes remettet se in marcha ma errat pri li via a sequer. Li aqua mancat. Li du ultim cameles morit pro fatiga, e anc li ultim chance salvar lor vive, nam li homes esset tro debil por portar li provisiones. Bentost ili posset apen trenar se. Li avies esset tam faruchi que ili ne posset aproximar se a ili. Burke e Wills morit ; li triesim, King, in li ultim moment perceptet un village de indigenes, in quel il esset recivet con bontá. Du mensus plu tard, il esset retrovat ta de un nov expedition, misset de Melbourne por serchar Burke. 

 

Tel esset li trist fine de ti exploration comensat con tam grand entusiasme. 

 

Li habitantes de Victoria ne esset íngrat. On recompensat largimen King e li families de Burke e Wills. Li córpores de ti ínfelicos esset transportat a Melbourne. Du bell statues bronzin, elevat in li principal strad de ti cité va sempre far memorar li descovritiones de ti corageosi homes. 

 

Li cinema in relief 

 

Li cinema intra, in 1935, in li quarantesim annu de su existentie ; nam in 1895 evenit, in un locale proxim li opera de Paris, li unesim projectiones cinematografic de sr. Lumière, de Lyon. 

 

Desde quarant annus li cinema ne cessat amellirar se. Pos har supresset li scintillation sur li ecran, on inventet li cinema parlant e cantant. It resta ancor inventer li medie reproducter li colores e li relief. 

 

Hodie li projection in relief ha just esset realisat e per li sam inventor, sr. Lumière, quel promoet li cinema ante quarant annus. Li francés scientist utilisa li metode del anaglifes tre conosset in fisica. Sur il ecran es projectet du images, verd e rubi, quel ne es superposit exactimen. Li spectatores es munit de binocules. Un vitre es rubi e intercepte li image verd, li altri es verd e intercepte li image rubi. Li centre optic recive un duplic impression quel fa nascer li sensation tre nett del relief, exactimen quam quande on regarda in un stereoscop.

 

Sr. Lumière successat supresser li fatiga causat per li perception del colores complementari, mersí a un dispositive, tro long a explicar ci, e li images es perfectimen blanc. 

Ex li Journal des Instituteurs, Francia. 

 

Quam in li epoca de Jesu-Crist 

 

De Jerusalem on informa que li aquaducte, constructet de Ponce Pilatus poc témpor 

ante li morte de J.-C., es hodie denov utilisat por alimentar in aqua li habitantes de alcun partes del cité. Li specialistes declara que li aquaducte fa hodie li sam servicies quam ante 2000 annus, quande li procurator de Judea, fat constructer per remediar al siccitá del epoca. It furni al region del moskéde mar circa 10.000 hectolitres in un die. 

 

-38-

 

 

Li scientie e li spiritisme 

 

(Secun li "Revúe de Paris", 15 marte 1935 e li "Petit Journal" Paris). 

 

Til li ultim annus, li fenomen spíritic ha esset considerat del scientistes con 

grand scepticisme. Except alcunes quam Ch. Richet, Flammarion, etc., li presc 

totalité del scientistes opinet quam índigni de lor attention li studie del fortie 

supernatural constatat che homes nominat « mediumes ».

 

Ma ante poc témpor, mersí a un centre scienticmen equipat, li « Institute metapsichic », creat in 1919, Avenue Niel 8. Paris, on posset finalmen conosser li veritá. 

 

Quande un medium vole far certificar officialmen su fenomenes, il ea in li Institute, in quel omni fraudes es decelat med mult complicat aparates imaginat del director sr. Dr. Osty. 

 

In ti Institute ha ja passat li max celebri mediumes del munde, omni tis quel ha 

convictet, seductet li max grand scientistes del universe. Omnes ha esset convictet pri fraude, except du, Gusyk e Rudi Schneider, queles ha productet íncontestabil manifestationes. 

 

Talmen li duplic pruva ha esset fat : It existe fenomenes psichic e it existe 

frauderos de psichic fenomenes. 

 

In facte, li pseudo-mediumes abunda. It es plu facil, di Dr. Osty, fraudar li fenomenes quam executer les ! 

 

Li grand desfacilitá esset organisar un control absolut. Li grand obstacul a victer esset li obscuritá. Li mediumes, quam on save, ne posse « laborar » sin ti obscuritá. Do it ne esset possibil inregistrar li fenomenes psichic in li obscuritá. Con su filio, li ingeniero Marcel Osty, li director del Institute examinat li problema. Ili imaginat utilisar li radies quel li ocules homan ne posse vider. It existe du series de radiationes ínvisibil: li ultra-violett e li infra-rubi. On decidet utilisar li du radiationes combinat. 

 

Li object a deplazzar esset covrit de un fasce de radiationes infra-rubi. Li sol presentie de un manu o de alquel objecte interceptent ti radies causat automaticmen li apertion de radiationes ultra-violett e de un aparate fotografic munit de placcas sensibil a tal radiationes e fotografant silentiosmen. 

 

 

On posse far memorar un exemple conosset : Sra Stanislava, de orígine polonés, 

esset considerat durant long annus quam li max famosi medium de Europa. Ella 

esset li base del fenomenes spírit. Li spíritisme, in un cert epoca, existet solmen per ella. 

 

Un vez, ella venit far controlar se per li Institute metapsichic de Paris. Pluri sessiones evenit con un control sever. Li cap, li pedes, li manus de Stanislava esset strettmen includet in bandes luminosi durant que li sala esset in complet obscuritá. On tande videt cortines aperter se tot sol. Pluri objectes esset projectet sur li suol. 

 

Li medium hat postulat que omni aparates mey esser forprendet ex li sala. Ma un 

die on installat les secretmen detra li paretes. Li Institute esset habil : Li director fat plazzar un potent aparate fotografic, de quel li apertura esset celat per un covricul, e ti covricul deplazzat se in li obscuritá per un mecanisme ínvisibil. Un ilumination per magnesium es preparat. 

 

Quam in custom, objectes moe se sur li table avan li medium quel es completmen 

ligat. Ma Dr. Osty, sin avertir, fa exploder li « fúlmine » de magnesium. Omni assistentes posse vider Sra Stanislava con su brass pussant li objectes sur li table !! On accende li lúmine electric ma on constata que li manu es denov in li ligaturas. E on comprende que li potentie del medium jace in su habilitá extraordinari surtir su manu per contraction ex li bracelette e remetter it rapidissim. 

 

-39-

 

 

Un poc hontosi, li medium volet contestar li vision del assistentes, e asserter que ella nequande utilisa su manu. Ma poc hores plu tard on presentat la li fotogramma secret del scene con li manu sur li table. Li famosi medium renunciat dupar plu long li publica e retraet se de qualcunc activitá spiritic. 

 

Si sra Stanislava hat consentit laborar con un tal control scientic, ella vell har esset demascat strax. Su desfidentie hat obligat organisar un procedentie ínvisibil. E omni to por un resultate negativ. 

 

Ti impeccabil control esset un rud colp por li spiritisme. Ma de un altri láter, li Institute metapsichic successat pruvar li realitá del fenomenes monstrat specialmen de un ver medium, Rudi Schneider. 

 

Ti yun mann ha acceptet omni controles e il volet que ili mey esser íncontestabilmen exact. Il self ne explica su fenomenes. Quande il es avigilat, il parla poc pri ili. E tamen, mersí a il un del max grand descovritiones del munde ha esset fat. Un del scientistes quel assistet un session raconta talmen su impressiones : 

 

Rudi Schneider es sedent in li laboratoria del sub-suol del Institute metapsichic. 

Sur un micri table es posit un levi objecte, un blanc nas-linette. Un rubi lúmine lassa visibil omni detalies del scene. Inter li table e Schneider pende un nigri cortin. 

 

Li assistentes es composit de scientistes e de curioses. Rudi Schneider intra tre 

rapidmen in somnie. Il exclama : Alontana li table. Li « fortie » va far alquo (sic). 

 

Quam li plupart del mediumes, Schneider da a su « subconscientie » un personalitá 

e un nómine : Olga. Por que Olga mey manifestar se, li silentie es obligatori. Apen on percepte li respirationes. Poy bruscmen Schneider sospira. Su muscules es completmen contract e il di : Bon die, Olga, qualmen vu standa ?

 

Strax pos que Olga ha manifestat se, li assistentes deve parlar continuimen, pri omni species de objectes. Durant ti conversationes comensa un bruida strangi, halucinant, anunciant li presentie de Olga. To simila un micri locomotive grimpant sur un coline. Halotada sempre plus accelerat e fort : it es li respiration de Rudi Schneider. 

 

In normal statu un hom respira circa 15 vezes in un minute. Che Schneider in hipnotism li inregistrator de Marey indica circa 300 respirationes in un minute e mem quelcvez 400 til 420. E to dura til 3 hores ! 

 

Inclinat sur su aparates, Dr. Osty constata un levi absorption del radies infra-rubi, ma null object es moet. Li "fortie" es es do ínsuficent. On invita Olga : Vole vu ne moer ti nas-linette? - Yes, ella responde yo va moer it, lassa me condensar li "fortie". - Corageosi Olga, car Olga, ples esser amabil, lansa li nas-linette. — Yes, yo va far it. Ma ples parlar". 

 

Li conversationes recomensa. E anc li bruida accelerat del locomotive.

 

Bentost noi posse constatar que li corone es pussat vers li table. It infla se e lassa escapar un nebul spess e grisatri, de circa triant centrimetres de largore, quel avansa lentimen vers li superior bord del table, e quande li table es atinget, ti-ci comensa ye su torn glissar vers li assistentes ! 

 

Esque to ne es fantastic ! Null fraude es possibil, nam li table es inmerset in un 

cone de radies infra-rubi. Strax quande un materie quelcunc (manu, ped, etc.) penetra In ti zone infra-rubi, un circuit electric fa sonar un tintinette. 

 

Quinant vezes, Rudi Schneider successat refar li sam experiment. Li scientic control minutiosi demonstra que li fenomenes psichic es absolut íncontestabil, ma ili resta ínexplicabil. Quo Schneider nomina « li fortie » deve esser ancor completmen studiat. Ma esque on conosse anc exactimen li undes del radio, e esque pro to on va negar li T. S. F. ? 

 

Schneider surti de ti Statu hipnotic strax pos que li silentie es fat. Null damage por su sanitá. Il ha solmen mult transpirat. 

 

 

Li metodes de investigationes precis de Dr. Os ha permisset un capital descovntion. Li substantie ínvisibil, intrat in li infrarubi, ne apare quam un córpore ordinari, constant e homogen. No, it vibra intensimen, con frequentie corespondent al 

 

-40- 

 

 

 

respiratori movementes. On posse deducter de to que li substantie misteriosi es de orígin nervo-musculari, un specie de labor musculari sublimat, med li íncredibil rapiditá del respiration. 

 

Altri descovrition : on savet que li mediumes mult timet li lúmine. On credet que li desir fraudar esset li cause de ti timore. Ma it apari, pos mult experienties. que in facte li "substantie misteriosi" desfacilmen condensa se in li lúmine blanc, o mem in li lúmine rubi. Ma si on prende li precaution filtrar li rubi lúmine sur un ecran quel elimina li radiationes vicin al orangé, on obtene li lúmine rubi minim nociv. 

 

On posse anc constatar que li energie mediumic ne es damageat per un brusc iruption de lúmine blanc (por exemple li fúlmine de magnesium). Ti energie desapari quelc secundes, ma reapari strax poy. 

 

Mult constatationes e mesuras posse esser ancor fat. Infelicimen manca li moné. It es necessi payar li locationes, un domesticité. Longmen un mecen, sr. Jean Meyer. ha subventionat li Institute, ma hodie il ha morit, just in un epoca quande li crise economic clude li portamonés. 

 

Tamen li via es apert. Li nov scientie apen nascet monstra se plen de promesses. Li futur reserva nos sin dubita sensational descovritiones. 

 

Li max grand machine electric del munde 

 

Un nov record tecnic ha just transpassat li Atlantic Ocean. Desde poc témpor li max grand electric machine del munde es possedet del State de Massachussetts, in U. S. A. Ti enormissim aparate es basat sur li metode electrostatic (quel es ja considerat quam obsolet). Li scintilles emisset del aparate have li tension de 10 milliones de voltes, e li installaton essent ye li disponentie del american fisicos, va — on di — auxiliar les considerabilmen por lor serchadas. 

 

Tensiones de tal mesura es utilisat in li max audaciós experimentes del scientistes quel prova realisar un descovritron con íncalculabil importantie : li destruction del atom. 

 

Ex Neues Wiener Journal, Wien trad. W. Gilbert. 

 

On posse audir li lun-lúmin 

 

In Tchecoslovakia, on ha just fat un curiosissim experiment de transmutation a sones del lúmin emisset del lune e del stelles — sones quel poy esset radiodifuset. Vi, qual esset li procedentie : 

 

Li telescop essent plazzat talmen que li observator mey reciver li lun-lúmin in li linse, al ocul homan esset substituet li ocul selenic munit de un membrane metallic. Li lúmine, traversante li ocul selenic, productet un current vibratori, infortiat per li procedentie telefonic. Ti son, radiodifuset, esset un grinsant bruida, quel haltat per un micri deplazzament del telescop. 

 

It vell esser forsan plu interessativ transformar li bruida a lúmine ! Li habitantes del cités e bentost tis del rure, vell haver li luminage gratuit ! 

 

Ex "Haut-Parleur", Paris, trad. W. Gilbert (Francia). 

 

-41-

 

 

Li cangurú 

 

Li animale max caracteristic de Australia es li cangurú; on trova it sur li tot continente, e in pluri varietás e grandores. Li max grand specie have un altore de circa 1,50 m. quande li animale es sedent sur su long posteriori gambes. It have un graciós micri cap, con dulci e inteligent ocules. 

 

Su enorm caude servi conservar su equilibrie, quande it fa enorm saltas, súper gross truncs de árbores, principalmen quande il fugi avan li canes, nam saltante it nequande tucha li suol con su anterior pattes. 

 

Li fémina del cangurú possede sub li ventre un tasca in quel ella cela su micres. Quelcvez, quande ella es persequet, ella jecte for su micres quel atarda su marcha. 

 

Li chassa al cangurú es fat generalmen sur un cavalle e con li auxilie de canes, de quel li aboyas guida li chasseros. Nam li cangurús habita principalmen li terrenes covrit de arbustes u, in omni casus, ili veni refugir in ili. 

 

Quande ili es persequet, ili effortia secuer li sómmit del collines o contornar les. Ili sempre prefere ascender quam descender pro que un rapid declive fortia les ear lentimen. Pos que it ha esset atinget del canes, li cangurú torna se bruscmen, capte su ínamic con su anterior pattes e tene it fortmen imbrassat, durant que it eventra it med un del posteriori pattes quel es munit de un formidabil ungul. On posse dir que null cane surtit del chassa sin profund vulneras. 

 

Li canes, quel conosse li danger, efortia max possibilmen capter li cangurú per detra o mem per li caude, nam quande it ha perdit li usage de ti important membre, it perdi su equilibrie. 

 

Li carne de cangurú es bon por manjar, malgré su povritá in grass ; li caude es li max valorosi ; un sup con caude de cangurú es un del manjage max apreciat del australian cocine ; it es li parte del animale quel on invia in donation a su amicos pos un successosi chassa. 

 

Ad ultra, li cangurú es un bestie dulci e ínofensiv, except ta it pulula tant que ili vora li tot herb quel es necessi por li domestic animales. Quande on prende les yun, ili facilmen es amansat. 

 

Un familie desfacil 

 

It ne existe in li plantes un familie de quel li studie ha esset plus desfacil quam ti del orchidés. Li excessiv tenuitá de lor semes, li desfacilitás realisar li circumstanties favorisant lor germination, fat creder, durant long témpor, que ili esset generalmen steril. Salisbury, in unesim, demonstrat que ti plantes posse germinar. Solmen con mult pena, il successat far accepter ti rasonabil opinion. On hat mem videt un naturalist del Renascentie. Targus, asserter que ti plantes es generat del merles ! 

 

-42-

 

 

 

Demí-surditá 

 

Omni homes regreta li ciecos ; ma tre poc homes regreta li surdos, e presc null hom regreta li demí-surdos, proque li homes audient normal ne conosse li psichic depressiones, per queles li demí-surdos suffre. In li max mult casus li dermí-surditá developa se lentmen e progresse constantmen til complet surditá in li oldesse ; durant long témpore li dermí-surdo ne posse resoluer se confesser su defecte córam altri homes e serchar li apt medies de auxilie ; il ne audacia interrupter li conversation del altris questionante pri quel tema on parla, proque il time molestar les ; il senti que li altris ne fa se li pena includer anc li demí-surdo in lor conversation, benque to es possibil sin alcun eforties del voce, solmen per plu correct articulation e lent parlada. Mult demí-surdos, pudent se confesser su defecte, simula quasi ili comprende. Sovente li demí-surditá es confuset con stultitá, e justmen to es un del max grav motives del psichic depressiones, del sentiment de 

inferioritá, quel opresse li demí-surdos. Ili senti se isolat e solitari ; ili evita li frequentation e deveni amansat e desesperat. Sovent ili ha esset fraudat per custosi aparates sin valore ; sovent ili mem perdi lor economic existentie per li crescent defecte. 

 

In nor epoca it comprende se que li homes suffrent per li sam chagrine organisa se. Anc li demí-surdos have organisationes in presc omni landes. Ta, inter companiones de suffrentie, ili desmette li embarass e li sentiment de inferioritá ; ili inspira se per nov vitalitá e esperantie. On demonstra les bon apparates infortiant li sones e li arte leer li lingue fro li labies. Adplu on auxilia se mutual in mani maniere. Inter li organisationes in Holland, Scandinavia, Germania, Svissia e America un interchange de idés e visites ha comensat. 

 

In li reuniones e revúes del demí-surdos desde quelc témpore un tema occupa li tot interesse del demí-surdos : li nov metode instructer li arte leer fro li labies, methode inventet e practicat de Karl Brauckmann in Jena (Germ.). Ti-ci metode es basat sur li imitation del homan moventies, de queles li parlada es solmen un parte ; imitation in prim del vocosi parlada, plu tard imitation sin voce, e finalmen ínconscient imitation, quel facilisa li spiritual reception del leet paroles, li combination e comprension ; Justmen ci esset li gravissim defecte del anterior metodes. Til nu tre poc demí-surdos posset aprender li arte leer fro li labies til perfect capabilitá e habilitá. Li majorité, malgré mult eforties, til nu ne posset aprender ti arte in tal gradu que ili es capabil usar it in qualcunc ocasion mem in li conversation con homes parlant ínprecis e rapid. Ja mult Instructeros de surdes e demí-surdes ha venit, mem de America, a Jena, por studiar ta li nov e mult discusset methode de Brauckmann. 

 

Dr. Peipers, Köln. 

 

-43-

 

 

Refrigidation 

 

Un del tormentes del homanité es li refrigidation. Ínnumerabil homes suffre pro it plu-minu sovent, e su max desagreabil form, li grippe, rabia tra omni landes quam un epidemie. Omni landes? No, in li polari regiones refrigidationes es rar, paradoxalmen ; ma li cose es simplic a explicar : ta li aer es plu pur, quo diminue li dangere de infection. 

 

In veritá null refrigidation es imaginabil sin infection. Li bacteries de infection es tre difuset, precipue ta mult homes frequenta ; do it es presc impossibil escapar it. Ma ne omni homes es egalmen ataccabil por un infection, e un cert individuo posse haver tre divers forties de resistentie contra un infection, secun divers circumstanties. Li diminution del corporal calore es solmen un del preconditiones del infection. 

 

It es ne generalmen conosset que homes con inert digestion es apartmen ataccabil por mult infectiones, specialmen tis de refrigidation. Do ti persones deve sempre cuidar ye un regulari digestion ; vice acustomar su intestines a aloé e altri acri medicamentes, ili mey manjar mult fructures e reservar un precis clocca omnidial por li eada a ti discret micri chambre, ad-u mem imperatores ea sin escorte. 

 

Un simil observation es ti : corpulent homes capte plu sovent refrigidationes quam magris. Certmen in mani tal casus li caus e li remedies es li sam. Forsan it ne es solmen un bluff : un hom quel havet mult experientie ye ti dominia, ha dit me que pos manjada de grassi carne svinin li inclination a refrigidation es augmentat. 

 

It sembla neplu esser modern portar galoches queles protecte nor pedes contra humiditá. Nu, un grand percentage de omni refrigidationes posse esser preventet per que on cuida pri sicc pedes. Si vu ne aprecia portar galoches, ples changear sempre strax li strumpes e sapates quande vu observa que vor pedes es humid. Ja li sudore del pedes posse causar un humiditá quel sufice por deprender rapidmen li natural calore ex li pedes. Do homes con sudant pedes deve changear sovent li strumpes e siccar li pedes per pudre. 

 

Qui fuma cigares, mey atenter : si vor cigar have un lateral fore, vu va capter un refrigidation. Si vu ne crede it, ples experir. 

 

Mult homes have tre iritabil membranes de muc. Per exemple quande ili ha manjat nutrimentes piprat, quam salcise etc., ili inclina a capter refrigidation ; mult homes have to sin saver it. Generalmen li modern medicina ha reconosset li nocivitá de pipre e altri acri condimentes. Anc li inhalation de oxid carbonic (mal function del forn e altri gases atacca li membranes de muc ; adplu quande on dormi in un chambre con central calentation, li membranes de muc es siccat e abandonat al infection ; ili posse conservar lor fortie de defense solmen per restar humid. 

 

It es comprensibil : preventer es plu bon quam curar. Ma quande on ha captet li infection, quo far It es tre desfacil supresser it, e on conosse ti desagreabil statu quel dura circa un semane. Mani homes crede curar se per mult alcohol ; ma lu max apt es : trincar calent limonade con mult sucre e sudar fortmen durant li nocte ; ne obliviar regular li digestion. Ma si on observa ye just témpore li unesim simptomas del infection (un cert grattada in li gurgul), on posse preventer li desagreabil statu per divers medies, inter queles menthol es max recomandabil. It es tre efficaci inhalar evaporat menthol ; to on compra in li apotheca un dilution de menthol in alcohol e versa quelc guttes sur un linette ; tra ti linette, quel on tene al nase, on respira tam long quam possibil ; ma ples evitar tuchar li ocules per li fingres o li linette, proque li ocules es tre iritabil per menthol. Plu agreabil, ma ne tam eficaci es li aplication de menthol in li form de dragés prendet in li bocca ; ili dissolue se e on gloti lentmen li saliva ; talmen li muc-membrane del gurgul es mentholisat, ma solmen per un cert habilitá on transportar li mentholisat saliva del gurgul un poc adsupra in li superior parte del fauc, detra, li uvul, sovent es li loc de infection. Qui ha aprendet ti arte, ti posse preventer un refrigidation portant sempre sur se un buxette de menthol-dragés. 

 

Ex german trad. Dr Peipers Köln. 

 

-44- 

 

 

 

Quo yo trovat in un miniera 

 

Li autor del sequent raconta, sr. Roberts, esset ingeniero del mines de San Francisco ante 1900. Benque il vivet 30 annus in li minieras e havet omni species de aventuras, sr. Roberts considera ti-ci quam li max terribil :

 

Un annu, du anglés capitalistes chargeat me visitar li minieras Govebold e Napoleon in li region de d'lnyo in California. Pos li fixation del conditiones e precie, yo consentit e strax departet, acompaniat de du ancian mineros, e de du cavalles traent un carre. 

 

Noi comprat un bon corde de 100 metres de longore e mult provisiones e bentost arivat in ti valley del Morte, u trovat se li miniera a explorar, in un region completmen desertic. Ye li ped de un coline, li ovreros fat me remarcar un tunel, nu obstructet, quel devet antey penetrar til li fund del miniera quel yo volet explorar. Li crulada hat plenat it completmen e, it semblat, ante poc témpor ; pro to noi esset obligat ascender li coline, in li sómmit de quel trovat se li apertura del puteo. Ta, noi trovat un specie de cabestane ancor sat bon. Noi ligat li cord a it e pendet un grand cutin sitelle quel devet far descender me. 

 

Poy, yo intrat in mi góndol, prendet gross cutin gantes, un pica, un bugie e comendat a mi companiones descender me gradualmen. Levante li ocul yo posset vider li circul luminosi del ciel diminuent sempre plu. 

 

In li medie del curs yo criat a mi companiones far descender me plu lentimen. Ma, ye li son de mi voce, un turbul de mus-volantes lansat se subitmen vers li apertura del puteo, circumante me, sufocante me presc, talmen que mi bugie esset extintet. Tande comensat in li obscuritá un ver battallie. Yo criat denov per li tot fortie de mi pulmones por que ili mey far ascender me, nam yo esset aciecat, asurdat per li imens turbul de ti besties. Ma vice reascender, yo descendet sempre plu : evidentmen, mi companiones ne audit mi desesperat apelles. Tenente me al cord, yo effortiat reinflammar mi bugie, ma li mus-volantes volat contra mi visage e mi manus, infundante sovente lor acut grappes in mi carne. 

 

Yo esset completmen covrit de ti animales nauseativ ; milles e milles exeat de partú. 

 

In ti moment comensat li max terribil parte de mi aventura : yo hat passat li zon del mus-volantes. Agenuante me in li funde de mi gondol, yo hat successat refar lúmine. Horrore ! Yo esset circumat de un masse de sibilant serpentes crotales. 

 

-45- 

 

 

 

Quelc annus antey, durant li exploration del miniera, li inferior parte del puteo hat esset asolidat per traves. E nu, sur chascun trave, yo videt aparir horribil capes de ti reptiles. Yo suposit depoy que ili hat serchat grimpar exter li puteo, nam it es conosset de omni chasseros que li crotales grimpa mem sur li árbores. E durant que yo descendet sempre in li medie de ti masse crablant e sibilant, un del max gross serpentes lansat se de su trave e fixat su crocas in mi manche. 

 

Frissonante de horrore, e omni mi nerves vibrante, yo captet it rapidmen detra li cap, raffat it de su position e precipitat le in li fosse. Audiente it chocar strax li fund, yo comprendet que yo ne esset tre 

lontan de ti-ci. Du o tri altri serpentes lansat se sur me, Sin atinger me, felicimen, e cadet quam li unesim. In ti moment, li bruida del sonettes augmentat terribilmen, quo yo atribuet al cadida de ti animales quel hat 

avigilat centenes de altres in li fund del puteo. Li góndol tande subitmen haltat. 

 

Yo esset tande suspendet ye 100 metres sub li superficie del suol e ye circa 5 metres del fund del miniera, quel yo divinat covrit del horribil serpentes. Nequande yo hat audit un simil bruida e li fetiditá esset íntolerabil. Sol, tis quel ha respirat li nauseativ odore de serpentes acumulat posse realisar quo to es. Yo sentit me evanescer ye li idé que yo devet strax tuchar li funde de ti antre de crotales. Yo sucusset li cord con desespera : yo criat, yo ululat in li pensa esser audit. Mi tot sangue esset glaciat de horrore vidente li morte aproximar se a me. 

 

Ma, subitmen, li góndol comensat reascender lentimen, oh ! tro lentimen. Yo credet devenir foll de ínpatientie, tam plu que in cúlmine de horrore, yo devet subisser li repetition del sam tormentes. Sempre li serpentes lansat se sur me, talmen que mi vestimentes esset maculat per li venen crachat de ti monstrus. Un serpent de circa un metre cadet in mi góndol. Rapidmen yo posit li ped sur it, aplastante it per mi tot pesa. Su córpor tordet se circum mi gamb. Nequande yo va obliviar li sensation de intens desgust quel fat me ti animale viscosi.

 

Ma li góndol ascendet lentimen. Yo esset arivat denov ye li nivelle del mus-volantes quel recomensat ataccar me ancor plu furiosimen. Denov li lúmine esset extintet. Yo ne posset combatter un tal amasse de ínamicos e serchat solmen protecter mi cap contra lor colpes. 

 

Finalmen, yo arivat al apertura del puteo. Mi companiones constatat que quar gross crotales pendet sub mi góndol. Probabilmen, hante volet lansar se sur me, ili hat restat fixat per lor crocs e ne posset retraer se. 

 

Con li clobb de mi pica yo mortat li serpent sub mi ped, poy saltante sur li suol, yo cadet presc evanescet. 

 

-46-

 

 

Durant pluri hores yo restat extendet sub un torrid sole ne possente calentar mi glaciat córpore e suffrente de convulsiv vomida. Mi companiones mortat tri del serpentes suspendet e li quaresim mortat se self, cadente in li puteo. 

 

Yo bentost savet que li sol rason pro quel li mineros ne hat fat descender me plu bass, esset que li corde esset tro curt. Si li cord vell har havet 5 metres in plu, mi morte in li medie de ti ínnumerabil serpentes 

venenosi vell har esset horribil. 

 

Yo questionat li du mineros pro quo ili ne hat atentet mi crias de detresse. Ili respondet me que ili audit necos ma que ili havet mult pena restar che li puteo quande li mus-volantes exeat li apertura. Li sole aciecat ti besties, talmen que ili volat contra li homes, battente lor visage de lor ales e impedient les vider e audir altri cos. Ne audaciante far me ascender in ti masse de afollat animales ili pensat que it vell esser plu bon far descender me infra li region habitat de ili, sin divinar li dangere de ti manovre. 

 

Plu tard, altri persones explicat me li presentie del serpentes in li mine. Circa 25 annus antey, un Italiano e un Franceso hat forat li li puteo til quande it devenit desfacil extraer li minerale ; alor ili fat in li pede del coline li tunel pri quel yo ja parlat e quel comunicat con li funde del puteo. Pos que it esset abandonat, li mine devenit li refugitoria del serpentes, scorpiones, tarantules, etc. Plu tard, li tunel crulat inprisonante ti animales. E li serpentes possente nutrir se per yun mus-volantes quel cadet in li puteo, comensat pulular. 

 

Yo revenit a San Francisco e anunciat a mi amicos que mi comission hat successat e que yo hat decovrit li max grand mine de serpentes del tot munde. 

 

Ex The Wide World Magazine. 

 

Li galant gibbon 

 

Li tropical forest, plen de imprevidet e de misteries, oferta quelcvez charmant spectacules al observatores. 

 

Quande ili ne senti se observat, li animale mem max faruchi monstra ínexpectat aspectes de lor vive. Yo esset un die, scrit un viageator, in li land Laos, proxim un river passabilmen larg, sur quel un trunc de árbor jacet de un bord al altri. Ariva un tot colonie de simies. Un old gibbon, versimilmen li chef del truppe, pos un discurs de alcun minutes, tendet li manu a un del micri simias e auxiliat la passar li vatte. Poy il revenit e repetit li sam geste, til quande li tot familie ha arivat sur li altri bord. Ti exemple de cortesie por li altri sexu, dat de un old simie, in plen forest, esset in sam témpor tam simplic e human que it esset presc emoent : Ante vider e copiar li homes, ti gibbon, quel nequande exeat del forest, hat trovat, tot naturalmen, li geste quel yo hat videt. 

 

-47- 

 

 

LI CENTENARIE DEL FERROVIA

 

Li unesim tren, quel esset trenat de cavalles, circulat in 1823, inter St Etienne e Andrézieux in Francia. Li rel esset inventet del anglés ingeniero Vivian.

 

Quelc annus plu tard, li anglés Stephenson fabrica li unesim locomotive quel in nomina li "roquette". 

 

Ti unesim locomotive esset precedet de un cavallero indicant li dangere. Ma bentost, li grand inventor imperat al cavallero retraer se e il obtenet de su machine li rapiditá extraordinari de 24 km in hor !!!

 

"Ili ne plu save quo inventar por ear plu rapid", criat li promenantes terrificat per ti machines quel sputat, fumat e avansat con un tel rapiditá.

 

E nu li enorm locomotives lassa nos índiferent quande ili passa ye 100 km. in un hor. Ti potent machine aspecta altrimen quam lor modest ava "Li roquette".

 

In li luxuós vagones, noi posse manjar e dormir quam noi vole. Ma probabilmen pos 100 annus, ti comoditás va semblar tre modest.

 

Ecolier romand.

 

-48-