Cosmoglotta A 105 (nov-dec 1935)


COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1935. (Annu XIV.) No 6 (105) 

 

Li cronica apari in li suplemente trimestral „INFORMATIONES " 

 

NUMERÓ CONSACRAT AL EDUCATION 

 

DETESTABIL PROCEDES DE FAMILIAL EDUCATION 

 

Lu dupationes. — Li infant deve trincar un amari medicament — Oh ! quant bon to es ! di li matre quel simula gustar li medicament. Li infant trinca... fa un grimasse. Li matre ride ! 

 

Li infant vole acompaniar su matre quel vole surtir. Ella invia le per un quelcunc pretexte, in li vicin chambre : « Vade, yo va atender te ». Quande il reveni, li mamá ha departet ! Excellent medie por cultivar li misfidentie, li colere, li buderíe e li venjantie. 

 

Li van promesses. — « Nu, ne plu plora, yo va comprar te un bicicle deman. Manja tu sup, tu va reciver un bon tarte in li dessert. » « Mane in hem durant que yo exea un moment, deman tu va venir con me in promenada. » Li infant, con fide, obedi e li recompensa nequande veni. 

 

Esque on posse astonar se quande it deveni ye su torn mentiard e ínrespectosi por tis quel dupa it ? 

 

Li mocada. — Li infant plora : « Monstra a omnes quant bell tu 

es quande tu plora. » « Vide quam jolli it es. »

 

Li medie es ínfallibil por far mordaci e venjativ li infantes. 

 

Li humilationes. « Departe, tu es solmen un stulton ». « Ti infante es li max stupid del munde ». « On nequande videt un tal idiot ». « It have omni vicies ». Si on crea un tal reputation al infante, it pensa ínutil far alquo por meritar un bon reputation. Pos to, on neplu posse plendir pri un manca de dignitá che it. 

 

Li comparationes. — Paul ha dupat su genitores. « Tu es un mal infant. Petre ne have tu instinctes... » E Paul save tre bon que Petre acte sammen con su genitores. Li ínprudent comparation abassa li prestigie de su genitores in su regard. 

 

Li flatteríes - « Yo ne save u il va serchar omni quo il di. » « On nequande videt un tam inteligent infante ». « Repeti un poc quo tu dit li anteyan die. E probabilmen li infante repeti un insolentie quel on crede spiritual. Ti procede es recomandabil por formar un insolent, 

 

-81- 

 

 

un jaluso, quande plu tard, in contact con li altres, it va constatar que il ne es tam inteligent quam on dit it e quam it credet sincermen. 

 

Li venjativ reflexiones. — Li infant vulnera se : « To es meritat, yo es content. » « Li bon Deo ha punit te. » « Quande on desobedi, on es sempre punit. » Talmen nasce mal sentimentes. Esque li infant posse amar ti quel joya pri su sufrentie. 

 

Li monologs. — Li infant deveni ínsuportabil, e li mamá ne 

conosse li metode o ne have li necessi energie por ducter it. Ella parla a se self : « Quant ínsuportabil infant ! It va far me morir ! Yo nequande posse far obedir it. It fa solmen quo plese it, etc., etc. » 

 

Forsan, li infant escuta ; ma it senti tre bon que su matre ne audacia punir it e que pos alcun momentes li pace va renascer. 

(Ex « Journal des parents », Lausanne. Svissia.) 

 

 

Mores de antey 

 

Nor antecessores havet un maniere conduir se quel sembla nos hodie vermen grossieri e sordid. Li cause es in li utensiles del servicie queles, in ti epoca, mancat completmen. Furcettes, coclares, culteles, glasses e omni ti objectes, tant familiari hodie que noi ne vell comprender un repaste sin ili, have un orígine relativmen recent. 

 

In medievie, por exemple, on manjat quam seque : 

 

Venit in prim li sup, servit in un grand cuve plazzat in li centre del table : it esset un quelcunc liquid — bullion, vin o lacte — in quel chascun gast plongeat su pane. Poy aparit li carne ; chascun gast prendet su cultel — quel il sempre devet portar con le — e captent li rostage per li levul manu, exciset quo pleset le por posir it poy sur un larg trancha de pane, quel esset li sol platil usat in ti témpore. Pos har servit se, chascun manjat con voracitá... e med su fingres. 

 

Concernent li trincage, quande on havet sitie, on vocat un servitor. Ti-ci prendet un cope e aportat it plen ; it reaportat it sur li platil-meuble quande it esset vacui. Li servitora comisset al trincage devet rangear li copes talmen que il servit li sam al sam persone. Ma to esset considerat quam un luxu un poc exagerat.

 

Li bon gust postulat prender li carne solmen per tri fingres ; tam mult quam possibil on devet evitar lassar tro long su fingres in li platil. 

 

Li coclares, furcettes, platiles e glases penetrat in Occidente solmen tre tard, venient de Italia, u ili hat esset inventet circa li XII-im secul. Li coclar sembla esser plu ancian pro que li Romanos usat micri lignin spatules por manjar. 

 

In Francia li utensiles comensat esser usat solmen sub Louis XV 

e in prim in li aristocratie. 

 

-82-

 

 

 

 

Li hábitus

 

Por li conduida, li hábitus es plu important quam li maximes, pro que li hábitu es un vivent maxime devenit instinct. Reformar su maximes have null importantie, to es solmen mutar li titul del libre. Adopter nov hábitus es mult plu important nam li vive es solmen un textura de hábitus.

 

Omni beson apacea se e omni vicie agranda se per li satisfaction.

 

Secun li vis-punctu del felicie, li vive es ínsoluibil, nam it es precismen nor max alt aspirationes quel impedi nos esser felici.

(Ex Amiel: Journal intime.)

 

(Image: Matre felici. Pictura de Marc Chagall.)

 

-83-

 

 

 

MATRE DOLORÓS 

 

Expression de Sra Noziéres quande on informat la que su filia Violette esset condamnat al morte pro assassination de su patre. Violatte esset ductet al crímine per li mal frequentationes e li manca de vigilantie de su educatores. 

 

Qualmen studiar de Nyssens 

 

Durant li calid dies, studia tam mult quam possibil in líber aer, exter vor hem ; sempre prende un libre con vos. Spira profundmen durant li intelectual labore. 

 

Por que un letura merita esser fat, it deve augmentar nor conossenties o aportar nov conceptiones ; it deve alargar nor spíritu ; it deve augmentar nor valore e far nos plu bon. 

 

Li hom quel specialisa se in un cert dominia, oblivia cultivar su altri facultás ; it deveni sempre plu exclusiv e íncapabil adaptar se a categories de persones. Por exemple, li scientist quel consacra su tot témpor al studie, finalmen atrofia su afectiv facultás til un gradu in quel il deveni un foreno por li persones de quel li sociabilitá es grand. Il ne plu comprende les e ili ne plu comprende le ; omni afinitá ha desaparit inter ili. Il ha isolat se de un parte del homan societé. 

 

Li potentie del suggestion 

 

Ante curt témpor li "London Medical Times" publicat li recension de un curiosi experientie fat sur quar condamnates al morte. 

 

On hat conservat li toales de lette in quel quar persones hat morit pro cólera e on dat les al condamnates ma sin dir it a ili. Nequi de ili devenit malad. 

 

Plu tard on dat a ili nov toales diente les que to esset toales de mortos pro cólera. Tri de ili morit de ti maladie. 

 

-84-

 

 

 

Ex li ombres 

(Original articul por Cosmoglotta) 

 

It esset un bell die in li fine del estive ; li sole brilliat con un suav calore animant, quel semblat reflecter se in li vivaci pipiada del avies, in li delicat odore del flores, e in mi propri sentida del joya del vive. 

 

Yo hat just atinget li sómmit de un micri coline e apoyat mi bicicle contra li mur de un ponte de ferrovia quel stat sur li sómmit e yo comensat regardar li circumjacent paisage. 

 

Yo stat in li centre del carbon-region de Sud-Lancashire. Ye omni lateres li campania variat de verd prates e yelb gran-agres, extendet se undeante for, terminante in li nord e orient per montes queles aparet blu in li lontanie. 

 

On vell har posset descrir li paisage quam charmant si it ne vell esser desfigurat nu ci, nu tá, del morn gris cumules de scorie del carbon-minieras, de lor alt nigri chimenés e li magri súper-structuras, queles, quasi li ossages de enorm gigantes, elevat se nigri súper tranquil villages del mineros. 

 

Quant ti morn min-pilones domina e superombra li vive del mineros, sol ili save. 

 

Yo pensat, quande yo observat ti villages e cités pri li degradation e povritá quel circumrepte in ti comunités, pri li indigentie e misere causat del manca de labor, del economic crise e luctas industrial conductet por protecter salaries ja tro bass. 

 

Yo pensat pri li minero — un fort hom ínofensiv, de quel li sol desir es viver in pace e decentie ; pallid pro que il deve passar li max bell hores del die in li obscuritá del mine, isolat del rest del homanité, obliviat til alcun terribil catastrofe presenta le ancor unvez avan public regarda in li jurnales. 

 

Yo pensat pri su impedit education, su sitie ye saventie, su sospirada rupter li catenes queles liga le ; fugir ex li strett profunditás del miniera ; emerser in ti ci bell munde de luce e cultura, e ocupar un digni position Inter su conciteanes. 

 

Ma li povritá e domestic charges impedi li realisation de su reves, e su desires al expansion per su self-sacrificie por li benessere de su infantes. Su predominant obsession es que su filios ne mey esser inglotit in li flanc del terre quam il self. Il incoragea les al studie, avisa les pri li desesperantie de ocupationes sin scope, e renuncia a modic luxus e modest plesuras por auxiliar su filios. 

 

Anc apari me in li contemplation li marita del minero, quel deve efortiar se, die pos die pri su deves a su genitura e su marito, vivent sempre sub li ombre de calamitá, quel adia omni matine su marito con li paroles "Garda te, reveni salv a me e al micres".

 

-85-

 

 

Tal es li homes ocupat che un del max important tamen max dangerós industries del homanité. E quande on regarda li bell campanie maculat ci c ta per hideós cumules e beant puteos quam si li Matre Terre jacet con mill apert vúlneres in li péctores, on ne evoca questionar se esque li precie quel on paya por ti nigri diamante ne es tro alt. Li númere de accidentes mortal e non mortal inter li mineros es formidabilmen grand. In Britannia durant sett annus, desde 1927 til 1934, 7839 mineros esset mortat e vulnerat in minor accidentes. Li major desastres vell augmentar ti númeres considerabilmen. Ho-témpore on urge pri augmentation de salarie. E li britannic publica, impresset de recent desastres e habil exposition pri li actual situation del mineros es plu simpatic quam jamá al movement por amelioration de conditiones in un del principal industries de Britannia. 

William Henthorne (Anglia). 

 

Li infantes es avigilat 

 

(Extraet del libre "Les plaisirs et les jeux", del famosi scritor francés Duhamel.) 

 

Indormit desde 19 cloccas, mi infantes chiripa ye li aurora. Mi sponsa e yo strax pensa : Quant agreabil vell esser li companie de ti micri ángeles in li grand lette". Sovente li desir es tro fort, it expresse se, e per un comun concordie, noi voca : Misse nos li micri ángeles. 

 

Ili ariva, ángelic in veritá. Ili glissa se in lette : to es un favor, ili ne ignora it. E ínmediatmen, li lucta comensa. Li micri ángeles es micri savagi besties. 

 

Ili raffa nor capilles, ili mette lor pedes in nor bocca, explora, per lor fingres, nor oreles e nor narices, lansa nos energic colpes de pedes al visage, cade pesantmen sur nor péctores e principalmen sur li stomac. Ili amusa se luder ye die e nocte manipulante sin fatiga li electric comutator ; ili organisa campamentes sur li toales, combattes de cap-cussines. 

 

Si ili constructe naves, noi es li ocean ; domes, noi es li suol ; trenes, noi es li via ; usinas, noi es li materie ; molines, noi es li frument ; machines por aplatar li lápides, noi es li lápides naturalmen. 

 

Li recompensa es debil. De témpor a témpor, noi besa un micri nuc ; noi caressa un ped, un brass, riscante li vive de nor ocul o de nor nase. Li operation fini generalmen per un considerabil númere de contusiones e de vúlneres, til quande noi, victet e battet, fugi abandonante li grand lette al triumfant besties. 

 

Li experientie es un duperíe. Deman, avigilat per nor yun infantes, noi va ambi pensar : "Quant agreabil it vell esser in companie de nor micri ángeles in li grand lette." Li desir cresce e finalmen expresse se. On aporta nos li micri ángeles e... Ples releer li seque plu alt. 

 

-86-

 

 

Li translocation in li Alpes 

 

Henri Tanner, famosi sviss scritor habita nu in Genéve. In li sequent raconta, il monstra un aspect del mores del habitantes in li montania de Svissia, mores un poc rud, ínsensibil. In ti vive primitiv, li infantes cresce un poc quam savagi animales.

 

Un die quande il cuidat su brutes, Alexis sentit que li dentes de su furca scrappat li suol de su feniera e il constatat : 

 

— Li amasse de fen diminue. Yo es astonat ca yo ne va dever "moer" plu alt. 

 

Traductet in nor lingue, to significat que li fen mancat e que it devenit urgent abandonar li "chalete" por installar se in un altri in quel on vell trovar un nov provision. Li paisanes del valley Ormonts possede talmen du o tri chaletes e, durant que li nives covri li pasturages, ili transea de un al altri con lor vaccas, lor fémina e lor infantes. Ti promenada es regulat per li altore del amasse de fen e per li númere del besties a nutrir.

 

Alexis possedet tri vaccas e du vaccellos, e in decembre, just alcun dies ante Cristfesta, it esset presc neplu fen in li feniera del chalete de Mimont. Pro to, tot naturalmen, il decidet "remoer" vers su chalete del Combalette u esset fen por quin mensus.

 

Il apertet il porta del stall, abassat su cap por passar e intrat in li cocine. Flocs de nive, cadent in li imens apertura del camine, fuset in li blu fum escapant del forn. Il grattat su cap. reaccendet su pip, meditat durant deci-quin o duant minutes — nam li témpor ne vale in li montania — poy il intrat in li chambre u su sponsa suet.

 

In ti chambre regnat un horribil odore. Li montaniero time li líber atmosfere e pro que il ne lava se mult, li aer del chambre in quel on dormi, on manja, on fuma, in quel on vive serrat omni die es notabilmen malodorant. Tam plu que Alexis es li patre de sett púeres quel lava solmen li punte de lor nase, quel aporta con ili li odores del stalle. It eveni mem que li max micri, quel have solmen du annus, sordida su culotte. Vu comprende do que li aer deveni nauseant. 

 

Ma Alexis nequant ínquieta se pri to. Il prende un taburete, pensa, poy anuncia :

 

— Necessi moer deman. 

 

Li fémina de Alexis, quel save per experientie li augmentation de labor causat de un translocation, ne protesta. Ella va far lu necessi. 

 

-87-

 

 

Li matine ha venit. Li púeres lude in li chambre. Ili lude ye un "moagie". Li max alt, quel have 11 annus, es li patron. Li altres representa li vaccas. Tande il cria : "Té, té, té" e li vaccas, sur quar pedes, torna in ronde, circum li chambre. Li patre quel es iritat per li bruida aperte li porta e cria. 

 

— Cessa ti comercie, tónnere ! 

 

Li infantes, ínmobilisat in lor lude, resta sur li loc, pensativ, un fingre in lor nase. 

 

Alexis ha preparat su cavalle quel agita su long caude. Sur li slitt, on ha atachat un gross coffre in quel on ha amassat provisiones e vestimentes. Anc it es un bux garnit de un cussin. To es por contener li max micri, li Alois, quel ne vell posser avansar in li nive.

 

Alexis, quel ha butonat su veston pro li portafolie e li paper de familie, sucusse ancor un vez li porta quel il ha just clave-cludet solidmen. Li chalete es nu vacui. Neplu fen, neplu habitantes. Alexis trae li cavalle per li bride e vi un specie de cortege quel mette se in via : tri vaccas e du vaccellos pussat del fémina, un slitt quel secue li cavalle, e detra, quam in li historie del micri Pollicon, un litanie de pueraches quel seque con li oreles rubi e li nase tot frigid.

 

To es li Alexis quel "moe". Sur li via blanc, li nive es gelat. Un vent glacial passa tra li charpes, glissa se sub li vestimentes. On marcha rapidmen, nam li via es long. On moe pro li mancant fen e pro que it existe de it ta plu lontan. E in li valley silentiosi, on audi tintinar li cavalle. E tis quel avansa lor nase al fenestre vide sur li via, li arca de Noe de Alexis quel forlassa Mimont por ear a Combalette. 

 

— Vi, li Alexis moe. 

 

On ha videt le e on save que il moe. To es li eveniment del die. E poy, finalmen, on vide desaparir li cortege in quel esset tri vaccas, du vaccellos, un cavalle, un slitt e li long familie de Alexis.

 

Ili arivat a Combalette circa tri cloccas e ja li sole sin fortie, quel durant alcun minutes hat forat tra li nubes, desaparit in li blu ombres. Por comensar on accendet li foy, ma almen du hores es necessi por calidar li forn petrin. Alexis ha ductet li brutes in li stall, descendet 

 

-88-

 

 

 

li fen e frottat li cavalle. Poy on ha descargat li slitt e strax poy li aqua ha fat su bruida in li café-potte.

 

Apen pos triant minutes, li vive ha reprendet su normal curs. On ha mutat li chalete quam on vell passar de un chambre a un altri. Li stall es ja tepid. On senti un bon odore de brulant abietes, de café e de fromage. Tande on sedenta se circum li table e comensa manjar. It es un plesura vider li infantes masticar li butrat pane. Ma subitmen on constata que un tarte resta in excess. 

 

Alexis regarda su púeres e questiona, su cultel ad-up :

 

— Ma u es Constant ? 

 

Li fémina de Alexis regarda, conta, reconta e vide que ex su sett infantes, un es absent : li Constant. 

 

— Drolli to, murmura li Alexis. U es li Constant?

 

Li púeres, quel ne ha remarcat que un de ili mancat, continua manjar. 

 

— Forsan, il ha restat in via. 

 

— Yo ne crede, di li matre, mi opinion es que il vell har vocat. 

 

Alexis ea vider in li stall. Nequo. Il surti sur li galerie e voca. Nequo. Tande, proque li nocte veni rapidmen, il ne plu posse tardar. Li Alexis accende li lanterne, mette su cuniculin chap sur li cap e retorna vers li ancian chalete, tra li obscuritá e tra li frigore. 

 

-89-

 

 

 

Du hores plu tard, Alexis reveni lentimen, portant un gross pacca sur su epol, pacca invelopat in un covriment de cavalle. 

 

Li Constant ploracha. Il suffre pro li frigore, pro li fame. 

 

— Cessa plorar, di li patre, si ne yo posi te in li riverette.

 

Li fémina de Alexis, quel ha videt li lúmine sur li via, atende sur li galerie del chalete, sin cessar tricotar. 

 

Li Alexis ascende li scaliere, posi li infant. 

 

- U tu ha trovat le ? 

 

- Il esset celat detra li forn de Mimont. 

 

Precocitá 

 

To eveni in America. 

 

- Johnie, di un eminent financiero a su max yun filio, yo da vos un dollar si vu spada li nov jardin de vor micri sestra. 

 

- To convene me, responde Johnie, ma yo peti vos dar me strax 25 % de ti summa ; ne pro que yo dubita pri vor parol, ma pro que yo besona les. 

 

- Quo vu vole dir, Johnie ? 

 

-Li quarter (= quart de un dollar) quel vu va dar me, yo va interrar it in li jardin, poy yo va reunir mi camarades e yo va dir les que un pirate hat celat antey un tresor in ti loc. Quande un de ili va trovar li quarter, ili omnes va spadar li tot jardin e pos to yo va reciver un beneficie de 75 % sin fatigar me. Ma it es ver... 

 

— Quo ancor ? 

 

- Si yo self vell trovar li quarter, to vell dar a ili li sam ardore por laborar e li afere vell aportar me ancor plu mult avantage ! 

 

Li cerebre del fémina 

 

In su libre "Psicologie del fémina" li frances scientist Marion cita li sequent amusant historie: 

 

W. Bischoff, li celebri professor in li Universitá de St-Petersburg (Leningrad) publicat in 1872 un brochura anti-feminist contra "li studie e li practica del medicina che li féminas". In it, il assertet que li fémina esset ínapt por li superior studies pro que li féminin cerebre es, secun su serchas, inferior a ti del mann e íncapabil de un tam grand developament. 

 

Quam scrupulosi scientist, Bischoff desirat confirmar su teorie per factes. Il exiget per testament que su cerebre esset ponderat e dat quam probabil resultate li pesa de 1350 gr. In execution de ti testament, li cranie de Bischoff esset apertet e li encefale cuidosimen ponderat. Con grand surprise, on constatat que li cerebre del sapient professor esset inferior de 5 gr. al medial pesa del cerebre feminin ! Li feministes esset in grand joya.

 

-90-

 

 

Consilies al negros pri education 

 

Ante poc témpor un explorator, sr. F. Grebert, publicat un libre specialmen por li Africanos del tropical zone por docer les qualmen ili deve educar lor infantes, evitante li erras quel il ha sovente constatat durant su long vive passat inter ili. Li consilies quel da sr. Crebert posse 

esser anc preciosi por noi civilisates.

 

Pro li manca de higiene, pro alcun supersticies, venjanties, ignorantle, etc. li mortalitá del nigri infantes es tro grand. Li genitores time mult que lor infantes deveni malad. Pro to ili lassa les far quo ili vole pro timore vider li infantes iritar se, o devenir malad, o vulnerar se intentionalmen. E ti infantes deveni ver tirannos quel desprecia lor genitores. 

 

"Li education comensa quande li infant es tot micri e trinca ancor li lacte de su matre. Ne da le omnicos quo it demanda per su crias (por exemple : que on prende le in su brasses durant li nocte). Plu tard ne raconta, avan li infant, a altri persones, quant it es bell, inteligent, fort, o altri coses quel forsan vu sol trova che it. 

 

"Ne di al infant que it es tro obstinat, que vu nequande successa esser obedit de it ! It tande va strax esser persuadet pri vor renunciation e va mocar vos. Patre e matre, si vu discusse pri li infante e que vu difere in vor opiniones, ne discusse e disputa avan it. Tace, o parla pri to in un altri moment. Patre e matre, ples concordar. Si li patre da un impera al infant, li matre ne deve contradir li patre, si ne li infante ne va obedir e va serchar apoy che ti quel contradi. To crea jalusie e colere. Sammen, si li matre impera al infant e si li infant despecte li impera, li patre deve far obedir li infant. 

 

"Ne da al infant imperas quel it ne posse executer. E lassa it amusar se tam mult quam it vole, ma ne ante har fat quo it deve e to it deve har completmen finit e con cuida. E ti labor deve esser un plesura por it. Incoragea it, monstra it que vu es content. Ne paya it quam si it es un ovrero. 

 

-91-

 

 

"Ne oblivia luder e rider con li infante. Proportiona li punition al culpa. 

 

"Ne puni severmen un inhabilitá e ne ride pri un nascent vicie. Si vu da bon consilies al infante, ne oblivia que li infant vide esque vu self seque ti consilies. Li sordid hom ne posse dir : Netta te. E li mentrero ne posse postular del infant que it di li veritá. 

 

"Finalmen alcun regules por directer li infantes : Parlar poc ma firmmen, par alt voce, ne tro rapid por esser comprendet. Comandar poc, ma ne suportar desobedientie quande on ha comandat. Quande on puni, on deve punir justmen e talmen que li infant memora it. Mult amar, ma ne cader in ti fals bontá nominat "debilesse" quel trova sempre pretextes por excusar li male. Li infant deve vider que on odia li male e que on ama li peccator quel ameliora se."

 

Japanesi education 

 

Li Japaneses ha conservat In general li cortesie de antey. Li politesse manifesta se per respectosi e prolongat salutationes : stante, on inclina se tre bass, fante un specie de inspiration quel expresse li deferentie ; sedent o genuflexent sur un cussine, on aplata se sur li suol. 

 

Li politesse directe se mem a privilegiat coses. In li albergo, por exemple, on di al servitora : Ples benevoler dar me un poc honorabil ris o honorabil té. Li féminas di mem honorabil tartes. 

 

In Occidente, li membres de un sam familie besa se e inbrassa se avan altri persones sin alcun honta. Al Orientales ti manifestationes de tendresse sembla ínutil e mem irespectosi. In Japan, un patre ama su infant, ma il opine que on deve esser firm con le ; il ne inbrassa le pro timore que tro mult caresses debilisa le. Un matre posse monstrar se plu tendri por su infante, ma ti tendresse ne cresce til inbrassar le.

 

Li Japaneses considera lor propri parentes quam un parte de ili quande ili parla pri ili a altri persones. Pro to li extranos es stupefat audir parlar, pro modestie : "Mi stupid patre, mi rustic sponsa, mi absurd filio". Ma por li Japaneses, ti expressiones ne es plu strangi quam li habitual "vor humil servitor", expression del Occidentales parlant pri se self. 

 

In Japan, on considera quam un deve monstrar al altres, principalmen al parentes, al amicos, un amabil e graciós visage mem quande on es trist. It ne es polit manifestar su chagrine, su colere. Un Japanese posse subrider anunciante li morte de un car parent : il impedi per to su amicos sentir un tro vivid chagrine ; poy il abandona se a su dolore, ma solmen in li solitá, quande il es cert que su lácrimes ne va diminuer li joya quel li altres senti in viver. 

 

In Japan, li max bell elegantie es suffrer subridente. 

 

Ex "Ecolier Romand". 

 

-92-

 

 

 

Li timid infante 

 

Li "Daily Express" publica li sequent studie pri li timiditá che li infantes. 

 

"Null infante nasce timid." Til li etá de un annu, un san bebé es li ente max natural e max felici del munde. Si alquo gena le, it cria. Si it es fatigat, it dormi. In omni ti manifestationes de vive, it totmen ne cuida pri su circumage. 

 

Poy su genitores interveni e vole far órdine in omni to. Ili vole que it manja e dormi ye fix clocca, que it frena su desires, etc. Si ili procede gradualmen e con dulcitá, null damage. Si ili acte bruscmen, li infant revolta se, colera pri omnicos, o deveni timid.

 

Max sovente, ti timiditá es temporari, e manifesta se circum li etá de du annus, quande li infant comensa explorar li micri munde in quel it vive. Tande it deveni que li max conscientiosi genitores fa un grossieri erra. Desirante protecter lor infante contra omni dangeres e obtener que it deveni un ente adorat e admirat, ili interveni ye chascun moment. Chascun vez quande it acte conformmen a su natura robust, normal, on vole inculcar le li idés de adultes pri li maniere in quel un infante bon educat deve conduir se. E nu comensa un lucta inter li infante, quel defende su natura e li genitores, quel vole plastar it. Forsan li genitores es victoriosi : tande lor infante es íncert pri li munde circumant quel it senti plen de exigenties contraditori. Omni su natural instinctes de aventuras, de joya es mortat per ti artificial desira esser aprobat del adultes.

 

It existe un sol remedie a ti timiditá, it es li companie de altri infantes, ma sin li presentie o intervention de adultes. Plu un infante possede personalitá, inteligentie e Imagination, plu it es inclinat dissimular se quande it ne es comprendet. Pro to, it senti se plu líber inter extranos índiferent por su atitude quam avan genitores e amicos quel controla it. Solmen tande su ver natura florea.

 

Li homan memorie 

 

Un german scientist ha recentmen studiat li capacitá del homan memorie. It ha trovat que un infante conosse circa 500 paroles, un adult 20.000. On ha constatat exceptional casus quam ti de professor Osa Gray quel memora li nómines de 25.000 plantes. Alcun Hindustanes posse recitar sin halta li verses del Rig Veda. Li Chineses e alcun chefes del tribes polinesian have un memorie ne minu extraordinari. Che li musicos, on save que multes de ili posse luder durant un tot die diferent pezzes sin scrit musica. 

 

-93-

 

 

 

Li arte esser ava 

(Consilies de un ava al altri avas) 

 

Ti arte ne es facil. Generalmen, noi servi quam auxiliatores de nor filias o bel-filias, ma sovente in ti rol noi pecca per to quo on nomina : li ínoportun intervention. 

 

Li genitores besona lor tot libertá por successar in lor tache de educatores. Nor propri tache es auxiliar les, mem si, in nor opinion, it sembla nos que noi vell far plu bon in vice de ili.

 

Quande li genitores es obligat punir, noi deve in prim convicter li infantes pri li necessitá de ti punition. Noi ne deve intervenir por far supresser ti punition, mem si ti punition sembla nos tro sever. Nul intervention, principalmen ne avan li infantes, nam to vell moralmen obligar li genitores ceder e vell diminuer lor autoritá e lor prestigie. Si nol ne aproba li acte de yun sponses, noi mey serchar comprender les con humilitá. E si noi ne comprende, noi mey tacer. 

 

Altri obstacul a evitar : li partialitá, particulari tendresse, justificat o no, por un micri infante quel on prefere a su fratres o sestras. Yo save bon que it es nos desfacil ne haver un sentiment plu fort por un inter omnes. Ma ples atenter : nor ne deve manifestar ti preferentie. Ante omnicos, noi mey esser just. Li ínjustitás causa sovente inter fratres e sestras rivalitás quel dura lor tot vive. Ne excusa vos diente : Ti infante es yun, to ne importa ; omnicos es important por li infantes. Li partialitá posse mortar li afection e li confide. 

 

Li susceptibilitá es un feminin defecte e specialmen un defecte de ava. It causa malessere in li relationes familial. Quo es in li fund de ti defecte? Personal pretension, egoisme. Esque noi ya ne deveni in li old etá, exigent e desfacil ? Li avas susceptibil es un torment e on alontana se de ellas.

 

Noi mey ne postular tro mult manifestationes de tendresse.

 

Noi mey profitar li familial reuniones, quel eveni habitualmen che li avos, por cementar li desfacilitás, quel posse nascer inter li membres del sam familie e crear un atmosfere de joya. E pro que li infantes ama mult li ver histories, noi mey racontar les li ancian cronica del families, li vive del avos desaparit por talmen ligar lu passat a lu present. Noi mey devenir li historianas del familie, sin negliger tamen adaptar nos al actual progress. Por li yunes, noi es certmen "ti povri ava", un persone quel comprende necos al modern vive. 

Seniora G. Jean Camus, secun li revúe "Education". 

 

Paroles de infantes 

 

Pos li diné, li invitates intra in li salon e li mamá de Bebé es petit luder sur piano.

 

Li pezze finit, li invitates aplaude con entusiasme, e naturalmen li yun fémina es obligat recomensar, quo ella fa con amabilitá. 

 

Quande ella ha finit, Bebé aproxima se a ella e questiona : 

 

- Pro quo on obligat te recomensar, mamá, tu ya hat bon savet tu lecion?

 

-94-

 

 

 

Jaroslav Podobsky.

 

Noi es felici presentar ti li portrete de nor colaborator tchecoslovac, Sr. Podobsky, professor e litterator. Sr. Podobsky ha publicat ho-annu li unesim libre de poesies in Occ. "Li astres del verne".

 

 

Pro quo?

 

Pro quo un matre clarvident, quel bon constata li defectes de su infante, ne tolera que un altri person mey dir les a ella.

 

Pro quo li bebés save plorar long ante saver rider? Esque to es un simbol, un advertiment?

 

Pro quo tam mult homes denigra li mestiere per quel ili vive e desconsilia a lor filies adopter it?

 

J. Peitrequin.

 

 

Curt amore

(Original poema in Occ.)

 

Un yuno, un flicca se ha incontrat, 

— Hat sentit solitá quam enoy e dolore — 

Ili ha se prendet e se ha inbrassat, 

Ha ludet por un témpor li lude Amore. 

 

Ha tendrimen, con sentiment, conversat, 

Aprendet it ex mani amore-roman — 

Ha se alternantmen besat e vexat, 

Nu se plu proxim e nu plu lontan. 

 

Ha tristmen sedent in comun meditat : 

— Ha in funde savet ni necos con se far — 

Decidet se in fine a reseparar, 

E poy ha unaltru bentost obliviat.

 

-95-