| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 108 (may-jun 1936)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA, may-junio (Annu XV.) No 3 (108) 

 

Li cronica in li suplement trimestral "INFORMATIONES"

 

Contene : UNIVERSE, GEOGRAFIE, TÉMPORE, TEMPE, MINERALES, PLANTES, ANIMALES

 

VOCABULARIUM DEL DE INTERESSE IN OCCDENTAL 

 

UNIVERSE 

 

Nómines : cáos, crea-t-ion, crea-t-or, munde, cosmo, natura, ciel, firmament, sidere, meteor, astre, glob, stelle, stelle fix, nebulose, con-stell-ation, galaxe. via galactic, centre de gravitation, baricentre, astre volant, comet (cap, caude), planet, anell, aerolit, orbite, zodiac, ecliptica, sole disco, radie, ascension, descension, ombre, pol, eclipse, horizont, zenit, nadir, observa-tion, observa-t-oria, stelle de vésper, equinoct-ie, cosmografie, cosmologie, uranografie, mesuration, gravitation, sistema planet-ari, deviation, aberration, perturbation, cicle, limb, gradu, minute, seconde, equator, equatorial, longitudine, latitudine, azimut, apogé, perihelie, aphelie, movement, planisfer, telescop, rotation, rect ascension, parallax, oculare, objective, -  Lune (fase, demi-lune, satellite, disc lunari, quarte del lune, lun-quarte, crescente, falcate lunari, lun-corn, halo del lune, crater, eclipse lunari). 

 

Adjectives : Universal, natural, mund-an, cid-an, celet, stell-at, stell-ari, interstell-ari, stell-ut, con-stell-at, sol-ari, lun-ari, astral, sideral, filant, horizontal, inmesurabil, in-terminabil, central, a-centr-ic, pol-ari, cao-t-ic. 

 

Verbes : constellar, lucer, scintillar, scintill-ear, brilliar, gravitar, deviar, observar, catalogar, aparir, rotar, splender.

 

GEOGRAFIE 

 

Munde : Pelmel, cáos, brodula, terra, terralob, glob terral, sfere, hemi-sfere, meridian, equator, tropico, axe, pot, longitudine, latitudine, punctu vertical, zenit, antipode, mura-carte, land-carte, carte geografic, insul, peninsul, demi-insul, continent. 

 

Punctus cardinal : Nord, west, ost, sud, — Oriente, levante, occidente, septentrion. — Adj. : austral, meridional, occidental, septentrional. boreal, arctic, pol-ari, westal, tropical. 

 

Land : suol, plató, steppe, savann, desert, coiline, fund-terren, kyss-terren, terraplen, hum, terre vegetal, cava, foss, cav-itá, incavatura, in-profund-ation, fore, tunnel, grotte — morass, palud -, erica-lande, forest, Silva (bosc), boscage, jungle, densallia — prería, llanos, pampa, tundra — país, region, territoria, provincia, frontier, limit,

 

— Stalagmite, stalactite, alluvie, gleb, plic, sand, pare, lapid, 

Tremorr de terre - terr-tremore, volcan, crater, eruption, lava, sucusse.

 

Montania, monte, sommit, cime, culmine, agullie de monte, later, pede, punt, dive, valley, defilé, precipitie, declive, ramp, strette, pass, abiss, glaciera, glacie montan, nive-glacie, firn, lavine, moren, rocc, rocc-age, rocc-allia, petrallia, valley-ette, cluse, glacis, scarp, plató, altiplanage, alt-age, mont-ette, line, alt-ore, altitudine, alt-age, belvdere, excavation, hipogé, cripte, catacombe, grotte, caverne. 

 

Riveres: fluvie. river, torrent, cascade, cataract, scluse, ravine, lago, stagne, flac, sediment, alluvie, flottagie, barre, flue. 

 

Mar: ocean, marea, flut et reflut, archipelag, insul, insul-ano, demi-insul, peninsul, promontorie, cap, lingue de terra, istme, atoll, fiord, diga, barrage, littorale, plage, rive, costa, dune, golf, strette, mar-strette, col de mar, alluvie, sedimente

 

-33- 

 

 

de mar, sand-banca, sand-riff, cliff, unde, scum, undi-ruptie, nivell de mar, afflute, glacie flottant, iceberg, fund, grund, profund-age, bass-fund (Vider anc: navigation).

 

Adj.: declivi, inclinat, terr-an, sub-terr-an, bass, alt, extendet, abrupt, scarp-at, mar-in, ocean-ic, - a-bass, a-valley - ad-alt, a-monte.

 

Verbes: Terr-ar, in-terr-ar, de-terr-ar, cultivar, crescer, grimpar, climbar, scarpar, descender, ascender, dominar, fluter, marear, flut-ear, fluer.

 

TÉMPORE

 

Mill-enie, cent-enie, secul, annu, semestre, trimestre, seson, solsticie, equi-noct-ie.

 

Sesones: verne, estive, autune.

 

Mensus: januar, februar, marte, april, may, junio, julí, august, septembre, octobre, novembre, decembre.

 

Dies del semane: lunedí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí, soledí. - Week-end (Fine de semane).

 

Quel die? ante-yer, yer, hodie, deman, pos-deman, antey-an die, sequent die.

 

Partes del die: aurora, alba, comensa del matin, matin, midí, pos-midí, vésper, crepuscul, nocte, mi-nocte. - Hor, minute, seconde, moment, instant.

 

Festes: Fest-die, Carema, Passione (Sant Venerdí, Grand Venerdí), Pasca, Pentecost, Fest de omni santes, Crist-fest (Crist-nascentie, Cristmas), Epifanie, Festa del « Corpus Cristi », Annunciation.

 

Li signes del zodiac: agno, tauro, gemelles, cancer, leon, virgina, balancie, scorpion, sagitario, capricorn, versero, pisces.

 

Almanac: annuarium, calendare, folie-calendare, anniversarie, commemoration annual, jubileo, annu jubilari.

 

Periode: epoca, future, futur-itá, passate, present, termine, fine, limite, finition, termination, tron, succession, ordine.

 

Adj.: quoti-di-an, di-al, di-ari, quant-esim, poc a poc, gradu-al, success-iv, matin-al, noct-al, moment-al, moment-an, hor-al, secul-ari, cent-en-ari, canicul-ari, simultan, sam-moment-an, accurat, precis, exact, punctu-al, precipitat, super-hastat, oportun, in just tempore, ye tempore, in bon tempore, strax, prompt, tempor-ari, bentost, desde long, de tempore a tempore, incessant, continui.

 

Verbes: april-dupar, april-ar, passar li nocte, per-noct-ar, noct-ear, vigilar, a-vigil-ar se, matin-ear, alb-ijar, hivern-ar, estiv-ar, ajornar, procrastinar, aperter, comensar, finir, terminar, cessar, passar, per-viver, tardar, hesitar, prolongar, prorogar, dar tempore, urger, esser urgent, trenar in longore.

 

TEMPE

 

Barometre, termometre, meteorolog, meteorologie, - climat, temperatura, zone, atmosfere, aer, cal-ore, torrid, frig-ore, frig-id-itá, frig-id-ess, frost, tep-ore, tremore, sicc-ore, polve, humid-itá, vapor, nebul, nebul-itá, rosé, current de aer, sufflada, virl, burrasc, squall, vent, zefir, brise, tempest, storm, ciclon, tifon, uragan, storm-flut, storm-vent, sud-vent, fön; - tonner-tempe, fulmin-tempe, mal-tempe, pluvie, diluvie, in-und-ation, ciel-arc, arc in ciel, grel, grel-un, nive, niv-un, flocc, glacie, degel, electric-itá, tonner, fulmin, vesper-rubie, nubes (cirrus, cumulus, nimbus, stratus), tempe inconstant, variabil, april-tempe - Gela crinosi, pruine, caude de glacie, stalagmit, stalactit.

 

Adj.: Cal-id, frig-id, tep-id, frisc, glaci-al, sicc, humid, nebulosi, pluvi-osi, seren, clar, trubli, in-pur, obscur, in-seren, nub-os, torrid, impetu-os, severi, rigor-os, niv-os, niv-al, stormi, storm-os.

 

Verbes: Cal-er, tremer, temperar, soflar, ventar, gutt-ear, pluviar, tonner-ar, humid-ar se, in-nebul-ar, suda-r, a-clar-ar se, as-seren-ar se, stormar, storm-ear, gelar, degelar, gelar se, rigid-ar se, grelar, nivar, niv-ear, noct-ear, crepuscul-ar, obscur-ar, eclipsar.

 

-34-

 

 

 

Pro quo li del es blu ? Desde pluri millenes de annus, li homes canta, in lor poemas plu o minu immortal, li ínmaculat azur del ciel. Ili ne questiona se pro quo li cielan vulte apari blu, e tamen ti question es elementari. Ti fenomen es explicat scienticmen desde poc annus, mersí al recent studies pri li substanties nominat coloides.

 

Quande on introducte in un liquid cert substanties in tre fin particules, ti substanties monstra subitmen eclatant colores queles ili ne have habitualmen. Ti optic fenomen es debit al facte que un parte del luminosi radies - por exemple li radies con curt undes — es deviat pro li presentie del tre fin particules, quel lassa passar solmen li radies con long undes. 

 

Ma on save que li blanc lúmine del die - blanc solmen por nor ocules — es composit de un multité de luminosi undes, li unes curt, li altris long. Si on regarda li liquid precitat obliquimen, it apari blu ; si li lúmine traversa it completmen, it apari rubi. Li obtention de ti luminosi efecte es possibil solmen si li particules introductet in li liquid have un longore determinat, variant inter 10.000-im e 1.000.000-m de millimetres. Ti substanties es designat per li término de « colloid » (de grec Kolla quel significa colla). 

 

A ti fenomen optic es debit precismen li blu color del ciel. Li sole, plazzat lateralmen, invia su lúmine tra li atmosfere quel noi regarda perpendicularmen contra li nigri fund del astral spacie. Li blu radies, con curt undes, del solari lúmine es deviat vers li terre per li particules del aer. Ye li sole-descension, li rubi radies, con long undes, apari nos sub li aspect del vésper-rubie. Egalmen per ti fenomen es explicat li rubi color del lune ye su ascension e su descension. Ti fenomen de deviation del colores es nominat « opalescentie » in fisica. 

 

Li destruction del icebergs. Li grand icebergs, quam ti quel fat naufragear li « Titanic » ante 24 annus, posse esser destructet mem al « thermit ». To es un mixtura de ferr-oxide e de polve de aluminium, quel developa un calore de 2000 a 3000 gradus C. It sufice posir 50 kg. de thermit sur un iceberg por que li alt temperatura decomposi li aqua in oxigen e hidrogen. Li hidrogen explode, e li iceberg deveni simil a un vulcan in eruption. Unesimmen tot rubi, poy in omni colores, it bentost desapari in li aqua. 

 

Li Americanes ha ja constituet un brigade de « destructores de icebergs ». In april e may 1935, on ha talmen destructet, proxim Terre-Neuve, 624 icebergs. 

 

-35-

 

 

Yelb nive. In marte 1936 yelb-rubi nive ha cadet in li valley Engadine e in li region del Simplon in Svissia. Simil observationes ha esset fat in Tirol (Austria). Anc in Locarno on anuncia pluvies de yelb color. 

 

Ti fenomen ne es ínconosset del scientistes quel constatat it 

sovente. On suposi que it acte se pri li sand del Sahara chassat til grand altores per tempestes e quel cade sur li suol con li nive, dante a it su yelb color. Li eruption del Krakatoa in 1883 ha demonstrat que li polve posse esser sublevat til enorm altore. Ti polve projectet til li stratosfer expandet se tam mult, que on posset constatar it in Europa, in nocte, quam un brilliant vele lucidat del sole.

 

Un teorie scientic confirmat. Un pluvie de meteorites ha cadet recentmen in Arizona, in U. S. A. Scientistes, venit por examinar les, ha esset surprisat trovar in li interior de ti cielan córpores, un sat grand numere de micro-organismes. To esset micrissim entes vivent situat inter li animales e li plantes. Ti decovrition apari tam plu important que it sembla confirmar li old teorie de Helmsholtz, secun quel li tot vive terran proveni del gérmines cadet del stelles con li meteorites. Li adversarios de ti teorie sempre declarat que, traversante li atmosfere, li meteorites deveni incandescent e que omni vive es destructet. Nu, on deve constatar que li calore ne penetra til li interior del grand meteorites ; li sensational decovrition fat in Arizona pruva it inrefutabilmen. 

 

Li dangere del fúlmine. Desde alcun annus on renunciat li opinion que li restada in li forest durant stormes es dangerosi. Recent statistica pruva que in dens forestes format de presc egalmen grand árbores li colpes de fúlmines eveni relativmen rar. Solmen ta u grand spacies existe inter li árbores o u singul árbor mult eleva se súper li circumité, li probabilitá de fulmincolpes es plu grand. Li multitá de presc egal grand árbores efecte per compensation e absorption al electric tension. 

 

Ultra to, fúlmine cadent in forest, certmen vell sequer along li árbor e vell ear per li radicas in li suol. Do li fúlmin-dangere ne es grand por hom stant inter li árbores de un foreste. Mult plu grand es li dangere sub solitari árbor, e in maniere general de omni objecte quel es li max alt punctu de vast terren. Pro to, on mey ne serchar protection contra storm sub un árbor, plu bon on mey ear rapidmen in un forest. 

 

-36-

 

 

 

A: Cumulus

B: Stratus

C: Cirrus

D: Cirro-cumulus

E: Nimbus-fractus

F: Nimbus-mammatus

 

LI NUBES. Omnes save que li nubes es tre divers in form e in intensitá. Pro to li scientistes ha dat nómines, extraet del latin, al max caracteristic varietás. Noi va descrir tis quel omni hom cultivat deve conosser.

 

 

In prim it es amusant constatar que quande infantes o non-artistes dessina un paisage, ili instinctivmen mette li nubes in li vacue locos del ciel, it es inter li árbores, por que lor contures ne es celat (fig. A.). In plu, li nubes dessinat del infantes simila presc sempre un long terr-pomme! Un artist vell acter altrimen e far passar li nubes detra li árbores e domes (fig. B.). Talmen es li paisage mult plu versimil e natural.

 

Concernent li species de nubes, vi li max importantes:

 

-37-

 

 

Cúmulus. Durant li calid dies de estive, on vide sovente gross nubes arondat, isolat e amassat. Lor sómmite es blanc durant que lor base es max sovente horizontal e gris. Li marineros compara ti nubes a gross paccas de coton acumulat li unes sur li altres (fig. C.) Generalmen li cúmulus nasce in matin, atinge lor maximum in pos-midí e evanesce in vesper. Quande ili deveni numerosi con un obscur base, on posse previder un storm. 

 

Stratus. Ili es nubes simil a long horizontal bandes (fig. D.). Quande li sole descendent es proxim al horizonte, li bordes del stratus sovente splende quam aur. 

 

Cirrus. Ili es nubes tre alt, simil a lineamentes o a filices, presc transparent in li blu ciel (fig. E.). Ili es format de micri cristalles de glacie e annuncia un proxim change de tempe.

 

Nimbus. Quande li pluvie sembla proxim, on vide li ciel covrit de un vele gris obscur. Ti nubes, generalmen bass, es nominat nimbus. Si it venta, li bordes del nimbus deveni fractet e lacerat, e fractiones curre rapid e bass. Tande ti nubes es nominat nimbus-fractus (fig. C.). Ye altri vezes, li bord del nimbus es arondat quam mammes ; on nomina les nimbus-mammatus (fig. H.). 

 

Cirro-cumulus, Li quar principal species de nubes, cúmulus, nimbus, stratus, cirrus, posse dar, per combination, intermediari formes. Talmen, quande micri cúmulus es alineat alt in li ciel, ili forma cirro-cumulus (fig. F.) quel presenta sovente tre decorativ aspecte. 

---

 

 

Un curios fenomen in Hawai, li « liquid sole ». Li Hawaianes nomina « lor liquid sole » ti dulci pluvies quel balnea chascun die e mem pluri vezes in un die li verdeant natura de lor insules. In prim ti fenomen mult surprisa. Nam li ciel es perfectmen blu e li sole ne cessa radiar con magnificentie quande ti fin pluvie, fin quam un rosé e luminosi quam un polve de astres, cade subitmen, refriscante li brulant sand del insules e humidant li palmes e li flores de hibiscus. 

 

Sur li undes del Pacific Ocean, un arc-in-ciel posi se un moment, li liquid sole fini tam bruscmen quam it ha comensat, sin que un nube 

ha aparit.

 

Li nubes es in un altri region, acrocat sur li montanias vulcanic del insules. Li ventes, quel es ta tre violent, raffa del nubes masses de pluviettes rapidmen calentat e disperset til pluri kilometres lontan, sub li vulte del blu ciel. 

 

Li planet Venus. Venus es li sol planete pri quel Homer ha parlat. Il ha designat it ja per un nómine quel marcat su bellitá. Li Indianes nominat it Sukra, to es li Splendent. Li quantitá de lúmine e de calore emisset del sole a Venus es circa li duplic de ti quel ariva al terre. 

 

-38- 

 

 

MINERALES

 

(ples anc consultar li list del chimic elementes in Cosm. No 95)

 

Metalles: Mine, gallerie, minerale, crud metall, alliage, pezze, fust. - Ferre, stal, nickel, plumb-blende, aure, argent, latun, bronze, aluminium, mercur(ie), hidrarg, stanno, zinc, cupre. - Amalgam, melchior, verdine, verdigris, cupro-oxide, ferruine.

 

Lápides: Agat, jaspe, cristall, lignit, carbon, sulfure, diamant, rubin, turkis, safir, smerald, topaz, ametist, onix, opal, coralline, asbest, lapis, perlematre, ambre. - Petre precios, gemme, juvel, juvel-erie, carat. - Aluminie, argil, magnesium, calce, petre, lapid, gravio, silice, terre silicos, cret, marmor, alabastre, gips, sand, sand-petre, granit, mica, spat, basalt, smeril, porfir, quartz, bor, borax, alcali, iod, fluor, bismut, petr-oleo, benzin, amoniac, sal, alun.

 

Adj.: mineral, metall-ic, ductil, extensibil, fusibil, calc-os, sulfur-os, sulfur-ic.

 

PLANTES

 

Vegetales: plante, flor, flora, floration, vegetation, gérmine, folie, foli-age, laude, cresc-on, branch, germinant, verdura, stip, convolvul, vind, radic, bulb, cebul, túbere, succ-uore, umbelle, spica, petiol, calice, cope, pistill, stamin, pollen, peduncul, corole, petale, gran, ovarium, seme, capsul, pericarp, velle, lanuge, membran, pellicul, succ. - Arbor, trunc, blocc, rame, branch, branch-ette, branch-age, pacc, fascine, ligne, ligne resinos, vene de ligne, alburne, medull, cortice, velop, crust, tann, tann-ine, mofa, conifere, marcot, demergeon, demergette, fibre, halm, calame, radic, stump, buquet, corone, guirlande, flor-bed, feston, plante de flor, flor-plante. - Botanica, botanic-o (botan-ist).

 

Árbores e arbustes: abiet (picea), acacie, acere, alne, apricot-iero, arbor de pan, banan-iero, baobab, betul, bramber-iero, buxo, cactus, camfor-iero, castaniero, cedre, ceres-iero, cocos-iero, cipress, dattil-iero, eucaliptus, fago, frangul, fraxin, genista, ginkgo, ive (= haxus), junc, larice, mandul-iero, mirtill, oliv-iero, palme, persic-iero, pine, pir-iero, platane, pople, pom-iero, prun-iero, prunell-iero, querc (gland, corc, gall), santal, spin-crusber, tilie, trémul, ulme.

 

Fruct-arbore, fruct-iero, coli-ette, coli-uore, fructe-jardin, marcot, demergeon, demergette, ex-cortic-ator. - Fructe ossat, nucleo, osse.

 

Arbust, arbust-age, arbust-allia, bosc, bosc-allia, forest, allé.

 

Cereales: frument, saracen, secale, hordeo, mais, ris, aven. - Palle, spica, farine, halm.

 

Plantes nutritiv: leguminoses: potate, radis, caul, cauli-flor, rafan, rap, betrap, asparge, rubarb, carotte, cebul, cebulette, porell. - Vanille, ciname (cannel), muscat (nuce de muscat), cicoré, endivie, persic, cresson, cerefolie, salate. - Esparcete, lucerne, trifolie.

 

Diverses: canabe, calam, lin, cicute, urtica, filice, fuco, lichen, mirre, moss.

 

Herbiera, verdura, herb-arium, gazon, herb-ette, herbe, fen.

 

Flores: Aquilegia, aconit, anemone, arnica, aster, begonie, belladonna, camelia, centaurea, colchica, camomille, caprifolie, clochette nival, crocus, cianette, dahlie, daphné (laureole), epilobie, erica, fab, faseol, gentiane, geranie, gladiole, heliotrop, hortensie, hiacint, immortelle, sempre-vive, iris, jasmine, leontodon (leonodente), levcoie (gilliflor), lilie, lupine, magnolie, maiflor, margarite, mint, mirte, narcisse, nimfea (rose de mare), nivale (flor de nive), orchidé, exale, papavre, pelargonie, peonie, petunie, primul, pulsatilla, ranuncul, reseda, rhododendre, rose, rosmarin, sambuc, salvia, scabie, tulip, tussilag, urtica, viche, viole.

 

Adj. : indigen, exotic, vegetabil, vegetal, vigor-os, flor-eant, marc-id, precoci, matur, pre-matur, hibrid, bastard, hermafrodit, fructifer, fruct-os, dulci, amari, caliciform.

 

Verbes: crescer, germinar, pussar, burgeonar, verd-ear, flor-ear, florescer, prosperar, aperter se, efflorar, disflorer, fecundar, in-fruct-ar, siccar, ex-siccar. - Depellar, des-cortic-ar, exterminar, extirpar, e-radicar, botanisar, herb-ar-isar.

 

-39-

 

 

Li númer del plantes. Ante 2200 annus, Teofrast conosset circa 500 plantes, e 300 annus plu tard, circum li comensa de nor era, Dioscorides arivat a 600. In 1650, Bauhin citat 5366 plantes, e Linné, in li medie de 18-im posset indicar solmen 8551 species de ili. Ma, ja in 1819, de Candolle self contat 30.000 divers fanerogames, it es plantes portant flores. In 1845 Lindley indicat 80.000 e in 1885 Duchartre evaluat ye 100.000 li númer del conosset fanerogames ; ad ultra il contat 25.000 criptogames o plantes reproductent se per spores. Sett annus plu tard, Saccardo opinet 174.000 li númer del descrit plantes, ex queles 105.000 fanergames. 

 

Hodie, li prof. Charles Bessy, in li universitá de Nebraska, evalua ye circa 210.000 li species de plantes generalmen conosset del botanistes. E tamen li némer de 210.000 ne representa plu quam li demí del vegetal regne, nam Bessy pensa que li total numer del species de plantes existent sur li terra ascende til 400,000. 

 

Durada del vive che li plantes. Ulm : 350 annus. Acacie : 400 annus. Querc : 400-500 annus. Erice : 800 annus. Tilie : 500-1000 annus. Pine : 700-1200 annus. Ive : 2000-3000 annus. Baobab : 2000-5000 annus. 

 

Li max levi ligne. Li max levi ligne porta li vulgari nómine de « balsa » ma su botanical nómine es « orhome ». On trova it in li Republica de Equador. It apartene al familie del malvacées. Su ligne pesa 25% minu quam li corc, du o tri vez minu quam li ligne de abiete a quel it mult simila per su structura, e quin til set vez minu quam li querc. Su resistentie es li demí de ti del abiete. Li balsa posse esser laborat per li ordinari instrumentes por li ligne. It es utilisat principalmen in li construction del aeroplanes, e pro su flexibilitá e elasticitá it constitue un ideal medie por li impaccation de preciosi meubles. 

 

Li colore del flores. Si on questionat vos subitmen quel es li color max frequent in li flores de Europa, sin dubita vu vell esser perplex. Un scientist, consultat pri to, ha respondet que li max frequent color del flores es li blu, un altri scientist ha nominat li violett ; altri scientist nominat li rose, li verd, etc. Por soluer li question, un specialist ha fat un long e cuidosi statistica de quel it resulta que li max numerosi flores es yelb. Il contat in facte : 808 species de yelb flores, 687 esset blanc, 505 rubi, 313 verd, 157 blu, 136 variabil, 122 violett, 68 multi-color. 

 

Li repartition del colores del flores varia, ad-plu, secun li regiones : li yelb flores predomina principalmen in li bossut terrenes e li non-cultivat locos ; in li boscos e li forestes, li blanc flores li max numerosi. Li superioritá apartene al verd flores in li humid locos, in li paludosi terrenes e sur li rives del mar. 

 

-40- 

 

 

LI DURADA DEL VIVE DEL ANIMALES

 

Que li vival dura de singul species de animales es tre diferent, on ja save bon. Ma minu evident es quel factores causa ti diversitá. Generalmen on opine que animales quel es micri o quel durant un annu genite pluri yunes deveni minu etosi quam ti altres, e ti opinion 

es sovente just. 

 

Li max curt-etosi animales es li insectes de queles alcun species quam li efemere vive un o quelc dies. Generalmen li mascul insectes vive plu long quam li feminin. Just li contrari eveni che li formicas e li apes. Por exemple li unic fémine del apiera, li reyessa del apes, medialmen atinge 2-3 annus, quelcvez mem til 5 annus, durant que li mascules mori pos 5-6 mensus.

 

Sammen li plupart del scarabés peri ja pos poc témpor. Mal quelc species posse viver durant 3-5 annus. Regretabilmen ti animales quel Deo — on asserte - creat sub colere, li cimices, es relativmen tre vivaci. Nam on observat cimices, afamat durant 6 mensus e tamen genitent ronde de bell yunes. 

 

Li pisces ne vive tam long quam on crede. Ma li carpes, li ciprines e simil pisces posse atinger quelcvez 50-100 annus. Ex li reptiles, li tortugo monstra vital fortie. In li London zoologic jardin un tortugo Daudin esset gardat durant 150 annus. 

 

Anc li avies have sat considerabil vital fortie. Durant que plu micri species quam li avies cantatori (luscinia, serin, merle, sturn, canarí) ad-maxim vive durant 10-18 annus, li rapt-avies quam falcones e áquiles successa viver 50-70 annus. In li imperial zoologic jardin in Schenbrunn apu Wien morti in 1824 un vultur quel esset captet in 1706, do it esset old de ad-minim 118 annus. Anc papagayes deveni sovente tre etosi. Levaillant mentiona li historie de un papagaye quel, in su 60-im annu, perdit li memorie, devenit ciec in li 90-im e finalmen morit in li 93-im. 

 

Considerante li mammiferes, noi trova li max divers límites. In oportun circumstanties atinge li mus e li scurel : 6 annus, li lépor, 10 annus, li fox, 14, li agne 15, li cat e li can 16-18, li svin 20-25; li max etosi del domestic animales deveni li cavalle quel posse esser relativmen robust con 40 annus. Presc sempre plu etosi deveni li sovagi e li rapt-besties. Por exemple li urses, tigres e leones atinge sovente li etá de 30-50 annus. Che li mammiferes trova se un del max long-vivent animales, to es li elefante. Ti ci deveni in libertá sovente 120-150 annus, durant que quam domestic animale in li torrid zon it ne preterpassa li centesim, e m nor zoologic jardines li 30-im. Anc li balenes jui ti long etá, quelcvez 200 annus. 

 

Mmedial durada del vive che li animales. Efemer : 1 die. Melolont : 6 semanes. Papilion : 2 mensus. Mosca : 3-4 mensus. Mosquito : 

 

-41- 

 

 

6 mensus. Formic : I annu. Grillie : I annu. Reyessa de apes : 3 annus. Lépor : 6-10 annus. Agne : 8-10 annus. Viper : 10 annus. Luscinia : 12 annus. Lupo : 10-15 annus. Cat : 15 annus. Ran : 15 annus. Rosp : 20 annus. Can : 15-25 annus. Cardul : 18 annus. Bove : 25 annus. Cavalle : 25-30 annus. Áquil : 30 annus. Cervo : 35-40 annus. Ciconie : 35-40 annus. Camel : 35-40 annus. Orang-utan, salamandre : 40 annus. Heron, leon, urs : 50 annus. Corvo : 80 annus. Lucio, carpe, elefant, papagaye, tortugo : 100 annus. 

 

Un land u li simios ea al scol ! Li Sumatranes, habitantes de un grand insul in plen Indic Ocean, ha fundat un scol por li docentie del simios. Ma ne crede que on doce les li letura e li scritura : li labor es mult plu desfacil e penibil. Li leciones es dat in li líber aer ; li professor, un indigen, circumat de su disciples, explica per gestes e un ínfatigabil patientie qualmen on colie li nuces de cócos. Li simios grimpa docilmen sur li cocosieros. Quande ili es ta supra, ili fa tornar li cócos til quande ili cade. E ples creder que ili save tre bon conosser li matur fructes. Ti labor finit, on obliga li simios ancor nettar li nuces. E por recompensar li max bon eleves, li professor distribue, in vice bon notes, mult gurmandages. 

 

Forsan vu va questionar : Pro quo ti strangi scol? Nu ! li zel de ti sapient simios mult facilisa li tache del indigenes ; li colida del nuces in facte constitue por li homes un ver dangere pro li grand altore del palmieros.

---

 

Contrarimen a un credentie tre comun, li hyena have li sens del odorate poc developat. Sol, it es generalmen decovrir li cadavres in putrification constituent su nutritura. Ma li chacales, quel have un odorate plu subtil, ulula strax quande ili ha trovat alquo. 

 

Tande, li hyen ad-curre. 

 

On fa se fals idés pri li rugient leon. Quam li altri animales, on imagina it con li cap levat vers li ciel. Ma li leon, in contrari ha sempre li nase vers li suol quande it rugi. 

 

Un historie de iguanodon. Un anglés humorist asserte que li jocas pri li bel-matres es tam old quam li munde. E quam pruva il oferta li sequent anecdote de quel il garanti — naturalmen ! — li rigorós autenticitá: 

 

Un mann del cavernes dejunea tranquilmen con un medulle de osse, quande su fémina ad-curre, afollat : 

 

— Georg ! Georg ! Prende strax tui clobb ! Mi matre es ta exter, e nu un iguanodon veni vers la ! 

 

— Ma pro quo vole tu que yo interrupte mi dejunea por sucursar un iguanodon ?...

 

-42- 

 

 

Li victimes de feroci animales. Recentmen on ha fat li statistica del persones mortat in India del carnivores e del reptiles. On ha calculat que in un annu esset 26.000 victimes. Li serpentes, principalmen li terribil cobra, ha mortat circa 23.000 homes.

 

E tamen li mortates es solmen 35% del mordetes, to monstra quant frequent es li accidentes. Li mortalitá resta circa li sam chascun annu malgré li sucurses e li destruction del serpentes. In facte, on morta presc 200.000 cobras chascun annu e li númer del restantes ne sembla diminuer. On espera tamen luctar contra li mortalitá mersí al usa del antivenenos serumes. 

 

Li serpent cobra (Naia tripudians) quel have un longore de circa 1.60 m. til 1.70 m. es caracterisat per li possibilitá dilatar su coll til obtener un larg rond scud ; ti scud es concav ad-avan e convex ad-retro con li dessin sovente tre nett de un binocul. Ti dilatation del coll eveni in casu de timore o de colere ; In sam témpor li animale erecte se in un atitude de atacca o de defense.

 

Li cobra grimpa sur li arbustes, traversa li riveres svimmante, si to es necessi, e aproxima se sovente al cabanes del homes. It es cert que li Indianes quel es naturalmen supersticiosi ne ha combattet ti serpent quam it esset necessi.

 

Pri li mortes debit al carnivores, ili esset distribuet in un annu quam seque : tigres 1046 persones ; urses, leopardes 849 ; lupos 377 ; hyenes 64. Li animales domestic quel esset mortat del carnivores li sam annu es distribuet quam seque : tigres 30.555 ; leopardes 38,21 1 ; lupes 4719, urses 4128, hyenes 2387. On deve remarcar que si li reptiles morta 8 vezes plu mult homes quam li feroci animales, li proportion es exactmen inversat por li domestic animales.

 

Li arané salvatori. Apu li dorme-chambre del rey Frederic II de Prussia in li castelle Sans-Souci es li dejuné-chambre quel have un curiosi plafon-ornament. Ta es pictet un grand arané in su textura. Li orígine de ti pictura es li sequent eveniment. Ja ante que li construction de Sans-Souci esset tot finit, li rey logiat in it. Li triesim die, ye li habitual clocca, il intrat in li dejuné-chambre u su chocolate esset apretat por le. Ma ante que il trincat it, il quittat li apartament pro que il hat obliviat un object in su dorme-chambre. Quande il revenit con it, il videt que un arané hat cadet del plafon in li chocolate. Il tande reposat li tasse e petit por un altri. Ancor ante esser adportat, un colp de pistole eclatat. Li cocinero hat suicidiat se. Li chocolate hat esset venenat de il por mortar li rey e nu il credet que su atentate esset revelat. Quam memorie pri ti eveniment, li rey fat picter li plafon tal qual it es ancor hodie. 

 

-43- 

 

 

Li animales in hiverne. Li calcin limac save escapar habilmen ex li mortal influentie del frigore. It penetra in hiverne de 15 til 30 centimetres in li suol e clude su conche per calc. Poy it retira se max profund in li interior de ti conche sin que li activitá del pulmones e de cordie cessa completmen. In verne, li calcin limac apoya li base e ped de su córpore sur li covriment, pussa it ad-exter, poy ea serchar su nutritura. 

 

Inter li vertebrates, li pisces senti in minim gradu li frigore. Li rospes, li ranes sercha un asil in li sicc excavation del terre o in li fores del mures u ili cade in letargie. Omni reptiles intra in letargie durant hiverne ; alcunes conserva tamen in ti statu un cert mobilitá, durant que altres resta rigid e sin movement. 

 

Li combatte contra li mosquitos. — In estive 1936, 50 milliones de mosquitos va esser tintet ínefaciabilmen in omni colores del arc-in-ciel, in li paludes del circumité de Chicago. Mersí a ti coloration, li entomologos va posser sequer li vol del mosquitos e far precios constatationes quel va permisser les intensificar li lucta contra ti torment. 

 

Mordet de un decapitat viper. Recentmen, in Haifa, un agricultor de persan orígin, Hussein, revenit a su hem pos har laborat in su viniera. Sur li ped-via, tre abrupt, ductent a su dom, li mann incontrat un viper quel il mortat per un colp de baston. Poy, con su serpette, il tranchat li cap del serpent, quel il intentet presentar al sanitari buró, por reciver li premie. Il jettat li cap del serpent in su dors-corb, plen de folies e de ligne, poy continuat su marcha. 

 

Subitmen, li mann sentit, in li nuc, un acut dolore. Avansante su manu in ti loc, il captet li cap de serpent, de quel li ocules esset agitat e li lingue mobil de rabie. Terret, li cultivator for-jettat li cap del serpent e, per grand galoppa, eat al cité por consultar un medico. Ti-ci constatat li simptomas del intoxication : palpitationes, frigid sudores, etc. 

 

Durant alcun dies, li mann esset inter vive e morte. Ma li medico successat salvar le. Quin semanes plu tard, tamen, un furuncul aparit 

in li loc u il hat esset mordet del viper e ti-ci vez, malgré omni cuidas, Hussein morit. 

 

ANIMALES

 

Bestie, brute, mascul, fémina, vivipar, ovipar, quadruped, biped, biman, quadruman, reptil, amfibie, -o, ruminant, pachiderm, fauna, creatura, ente, besti-arium, menagerie, mammale, carnivor, herbivor, fructivor, insectivor. - Cornifer, hufate, ungulat, ungulós.

 

Partes del animal: cap, dors, pector, crupe, ventre, pans, spin, dorsal, gamb, pede, patte, musel, dent-age, mors, caude, quast, hufe, pede anteriori, posteriori. - Squelette, ossage, carcasse, putr-allia, cadavre, lure. - Tromp, tette, mamme, ivor. -

 

-44-

 

 

Ardore, calore sexual, témpore de copulation, amor-canta, musc. - Galopp, capriole. - Gratt, scrapa-tura. - Mui-da, rugi-ment, bel-ada, aboy-ada, blec-ada, etc.

 

Adj. : mans, a-mans-at, domestic, domit-abil, in-domit-abil.

 

Verbes: Li mammiferes posse muir (vacca), belar o blecar (agne), rugir (leon), stertorar, miaular (cat), aboyar (can), claffar, morrar (cat), criar, sniflar, ulular (lupo), ular, lamentar, plor-achar; - li avies posse gacardar, gagotar, rucular, chiripar; - li insectes posse susurar, burdonar, etc. - Li animales posse anc marchar, currer, galopar, cavalcar, regambar - sucar, tettar, mammar, machar, manjar, ruminar, remachar, massacrar, strangular. - Li homes posse les capturar, a-trap-ar, lurar, domesticar, domitar, manjar, castigar, a-cuplar, copular, etc.

 

Mammiferes: agne  (agn-o, agn-a, agn-ello, etc. por omni animales), ai-ai (bradi-pod), alc, alpaca, antilope, apro, armadill, ásino, balene, bove, bufle o buffalo, camel bactrian, can (dogg, bulldog, spitz, borsog, mops, sétter, dingo, basset, canuch, pudel), cangurú, capreol, capricorn, capre, caribú, castor, cat, cavalle, cervo, chacal, chamus, coati, cunicul, cuguar, delfin, dugong, dromedare, echidna, elefante, erinacio, foca, fox, fox polari, gazelle, gepard, giraf, gnu, guanaco, hippopotam, hiene, icneumon, jaguar, lama, leon, leon marin, leopard, lépor, lupo, lutre, lince, mammut, marmot, martro, morse, mus, musco-bove, musco-capre, narval, ocapi, opossum, ortinorinco, orix-antilope, pantere, porc-spinut (histric), puma, putor, putorette, quagga, racon, ratt, renn, rinocero (nasicorn), scunc, simio (macaco, gorill, orang-utan, gibbon, chimpansé), svin, talp, tapir, tauro, taxot, tigre, uro, urs (nigri, blanc, grizzli, brun), vacca, vicunia, viverra, vombat, yak, yurumi (mirmecofag), zebre, zobol.

 

Avies: Alaude, albatroz, alke, áquil, anat, astor, avio de paradis, becass, bussard, cacadú, canari, casuar, chuette, ciconie, colibrí, columb-o, condor, cornill, corvo, cucú, cigne, dronte, emberiza, emu, falcon, fasan, finc, flamingo, fringil, gallin, ganse, grue (gállin indic), merle, moa, motacilla, movette, nandu, palumbe, papagaye, paru, pavon, pector-ross, pelican, perdriz, pig, pinguin, pirrul, regolo (troglodit), serin, sisic, sparvero, sparro, struz, sturn, tarin, turdo, turtur, ul, urogallo, vultur.

 

Bec, cap, coll, plum e su barbes, plumage, patte, grap, sporn, caude, ove. - Volallia, avi-allia, cov-atura. - Cort-avies, avies passagi-ari, sedentari, granivor, fructivor, carnivor; grimperes, climberes.

 

Verbes: becar, picar, volar, vol-ettar, covar. - Gacardar, rucular, chiripar, gagotar. - Pavon-ear, des-plumar, in-plumar.

 

reptiles: tortug, crocodil, caiman, cameleon, alligator, dracon, lacerte, serpent, colubre, collier-colubre, viper, crotal, aspic, boa, anaconda. - Venen, croc, squam, dors-plac. - Sibilar, des-pellar, mutar li pelle, serpent-ear, repter.

 

Batracianes: Amfibie, salamandre, rosp, ran, ran-yun, ran-embrion, ran-ello, triton. - Coacar.

 

Pisces: Esqual, anguil, dorsc, morue, hareng, lempred, lucio, lota, salmon, trut, anchove, platt-fisc, butt, turbott, carp, perch, sardine, ray, carass.

 

Branchies, vessic natatori, squam, oves piscin, pisc-oves, spin, osse de pisc.

 

Ínvertebrates. - Mollusc(o)s.: pulp, octoped (téntacul), limac, limac calcin, ostre, nacre, musle, conche, sepia.

 

Vermes: lumbric, sanguisuc, lumbric solitari (tenia), trichine, larve.

 

Crustacés: crabb, crev, crev-ette, homar (pince del crev) langust.

 

Aracnides: arané, tarantul, scorpion, scolopendre.

 

Insectes: ove, larve, eruc, cocon, nimfe, crisalid, agulion, lamelle, ale, insectallia, verm-allia. - Lampir (verm lucent), scarabé, melolont, cantarid, cicindel, coccinell, capricorn, locust (saltarette), grill, cicade, blatte, cimice, cochenill, filoxera, libellul, formica, formic-leon, vespe, burdon, ape (agulion, apiere, ap-iera, alveol, miel, miel-cellulage, cire), papilion, bombix, tinea, mosca (mosc-allia), taban, mosquito, pulce, pedicul. - Formic-ar, turbul-ear.

 

Zoofites: asterisc, ursin, polip, madrepore, spongie, corall (corall-iera, banca de coralles, atoll), infusories.

 

-45-

 

 

TOINE 

 

Li patre Toine, proprietario del trincatoria de un micri village de Bretagne (Francia), esset famosi in li circumité pro su jovialitá ínfatigabil e su grassitá. Il esset li max gross hom del canton e su dom semblat derisorimen tro exigui por contener le. 

 

Su café havet quam nómine : « Li rendevú del amicos » e li patre Toine esset in veritá li amico de omni su vicines. On venit de tre lontan por vider le e por rider escutante le, nam ti gross hom vell har fat rider un petre de tombe. Il havet un special maniere blagar li homes sin incolerar les, poy palpebrar por expresser quo il ne dit, poy tappar sur su crure in su access de gailtá. 

 

Anc it esset curios audir le querellar con su sponsa. To esset un tal comedie que on vell har payat su plazza sin hesitation. Desde triant annus, durant queles ili esset maritat, ili querellat omni dies. Ma Toine ridet, durant que su fémina fulminat. Ella esset un grand paisana, marchant per long passus e portant sur un córpore magri e platt un cap de ul in colere. Ella passat su témpor per elevar gallinas in un micri corte, detra li trincatoria, e ella esset conosset per su talent ingrassar li avies domestic.

 

Ma ella hat nascet in mal humor e continuat esser íncontent pri omnicos. Colerant contra li tot munde, ella reprochat specialmen a su marito su sanitá, si grassitá, e su... pigritá. Ella reprochat le que il manjat e trincat quam deci homes sin voler laborar. E sempre exasperat, ella criat:

 

- Esque su plazza ne vell esser in un stall de svines. Quande on have tam mult grasse... Il va crevar quam un sacc tro plen. 

 

Toine ridet cordialmen e tappante sur su ventre, il respondet : 

 

- Eh ! mi planc, prova ingrassar tui gallina tam bon quam me. Prova ! 

 

E li trincatores eclatat de ride e sputat al suol in un delirie de gayitá. Furiosi, li olda repetit :

 

- Noi va vider, un vez tu va crevar quam un sacc de granes. Noi va vider, quo va evenir. 

 

It evenit que Toine havet un vez un subit atacca de apoplexie e restat paralisat. On cuchat ti colosse in un chambrette detra li parete del trincatoria a fin que il mey ancor parlar con su amicos. Nam, si su enorm córpore esset frappat de immobilitá, in revancha su idés esset ancor clar. 

 

Il manet tamen gay, ma plu timid avan su sponsa, quel criat li tot jorne : 

 

— Vide ti pigri, ti trincard, ti fa-necos. 

 

E al trincatores quel venit visitar le, ella repetit sempre plu in colere : 

 

— Vide le, nu, ti gross pigro quel yo deve nutrir, quel yo deve lavar, quel yo deve nettar quam un svin. 

 

Vidente la sempre plu exasperat, un del trincatores dit la un vez : 

 

-46-

 

 

— Hé, matre, save-vu quo yo vell far, in vor plazza? Il es calid quam un forn, vor sponso. Nu ! yo vell far le covar oves. 

 

Ella restat stupefat, pensante que on mocat la, ella questionat : 

 

- Esque to es possibil ?

 

- Pro quo ne? Si on fa covar oves in calid buxes, pro quo on ne vell posser far covar alcunes in un lette. 

 

Ella esset frappat de ti rasonament e departet calmat. 

 

Ott dies plu tard, ella intrat in li chambre de Toine con su avantale plen de oves. E ella dit : 

 

— Yo ha just mettet li yelb gallina in su nest con deci oves. Vi deci por te. Atente ne aplastar les. 

 

Toine, astonat, questionat:

 

-Quo tu vole ?

 

Yo vole que tu cova les, specie de ínutil ! 

 

Il ridet e refusat. Ma li olda, furiosi, declarat : 

 

- Tu va reciver nul manjage tam long quam tu ne va covar. 

 

Toine ínquiet, respondet necos. E quande il audit sonar midí, il vocat : 

 

- He, matre, esque li sup es cocinat?

 

Li olda criat de su cocine : 

 

— It ne existe sup por te, gross pigro. 

 

Il credet que to esset un joca, jurat, suplicat ; desesperat, il tappat li mur, vanmen. Il devet con resignation lassar introducter in su lette quin oves contra su levul flanc e quin contra su dextri. Pos quo, il obtenet su sup. 

 

Quande su amicos arrivat, ili credet le plu malad, nam il semblat droll e genat. Ili questionat : 

 

— Esque tui brasses devenit paralisat?

 

Yo have quasi un pesa in li epol. 

 

Subitmen, li borgo-mastre e su adjunct intrat in li café e comensat discusser pri li aferes del village. Pro que ili parlat per bass voce, Toine volet apoyar su orel al mur, e, obliviante su oves, il fat un brusc movement quel cuchat le sur un omelette. 

 

Ye blasfema quel il criat, li matre Toine ad-curret e divinant li desastre, decovrit su lette per un sucusse. Ella manet in prim ínmobil, indignat, tro suffocat por parlar avan li cataplasma yelb glutinat sur li flanc de su sponso. 

 

Poy, trement de furie, illa precipitat se sur li paralitico e comensat batter le per grand colpes sur li ventre, quam quande illa lavat su linage in li bord del stagne. 

 

Li amicos de Toine ridet til eclatar, tussante, sternutante, criante, e li gross hom, terrorisat protectet se contra su fémina, ma con prudentie por ne aplastar li quin oves restant sur li altri flanc. 

 

Toine esset victet. Il devet covar, il devet renunciar li lude, li movement, nam li olda supresset li nutritura con ferocitá chascun vez quande il ruptet un ove. 

 

-47-

 

 

Il manet sur li dorse, li regard vers li plafon, ínmobil, li brasses sublevat quam ales, calentant contra le li gérmines de gallines includet in blanc shelles. 

 

Il questionat su sponsa : 

 

- Esque li yelb gallina ha manjat yer ?

 

E li olda eat sin halta de su gallinas a su hom e de su hom a su gallinas, obsedet del preoccupation del micri gallinelles, quel esset maturijant in li lette e in li nest. 

 

Li vicinos, quel conosset li historie del covation, venit curios e serios, reciver novas pri Toine. Ili intrat per levi passus, quam on intra che malades e questionat con interesse pri li situation. 

 

Ma, un matin, su fémina intrat tre emoet e declarat : 

 

- Li yelba have sett gallinelles. Tri oves esset mal. 

 

Toine sentit su cordie batter. Il questionat pri su propri fate con un angustie de fémina quel es parturient. 

 

Li amicos, essente prevenit que li términe esset proxim, arrivat bentost, con ínquietitá. On parlat pri li eveniment in omni domes. On eat informar se che li vicinos. 

 

Circa clocca tri, Toine indormit se. Subitmen, il esset avigilat per un strangi titilla sub li dextri brass. Il avansat su levul manu e captet un creatura covrit de yelb lanuge, quel moet in su fingres. 

 

Su emotion esset tel que il criat, e lassat escapar li gallinelle quel curret sur su péctor. Li café esset plen de homes. Li trincatores precipitat se, invadet li chambre, e gruppat se circum Toine quam circum un acrobate ; e li olda captet con precaution li aviette celat sub li barba de su marito. 

 

Nequi plu parlat. It esset un bell jorne calid de april. On audit, per li fenestre apert, li yelb gallina vocante su nov-nascetes. 

 

Toine, quel sudat de emotion, de angustie e de ínquietitá, murmurat : 

 

- Yo have ancor un micre sub li levul brass. 

 

Su sponsa plongeat in lette su grand magri manu, e con prudent movementes de acuchera extraet un secund galinelle. 

 

Li vicinos volet vider it. Ili exarmnat it, li un pos li altri, atentivmen, quam si it esset un fenomen. 

 

Pos duant minutes, quar altris surtit in sam tempor de lor shell. 

 

Evenit un grand rumore che li assistentes. Toine subridet, content de su success e comensat inorgoliar se pro su singulari patrinitá. Vermen, il esset un drolli mann. 

 

— Vi ancor un, criat Toine. 

 

Ma il hat errat ; ili esset tri. 

 

Un triumf! Li ultim gallinelle crevat su velop ye clocca set in vesper. Omni oves esset bon ! E Toine afollat de joy, delivrat, glorios, sur li dors li debil animal, presc suffocat it per su labies. Il volet conservar it in su lette til li sequent die, pro un tendresse de matre por ti ente tam micri a quel il hat dat li vive ; ma li olda forprendet it quam li altres, sin escutar li suplicationes de su sponso. 

 

Guy DE MAUPASSANT (trad. de R. B.) 

 

-48-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.