Cosmoglotta A 112 (jan-feb 1937)


COSMOGLOTTA, jan.-febr. 1937. (Annu XVI.) No 1 (112) 

 

Numeró special dedicat al linguistes

 

Contene : †Dr Kemp. - Li criteria de IALA. — Tabelle comparativ. - Li derivation in li lingue international. — Occidental-Union. — Association por international servicie. — Cronica. 

 

Dr. Charles Kemp in memoriam 

 

Denove noi ha perdit un de nor valorosi coidealistes e colaboratores, quel just nu esset proposit quam membre por nor academie. 

 

Dr. Ch. Kemp, medico in Morriston-Swansea (Anglia) ha morit li 10 octobre per un acut access del cordie in li etá de 68 annus. 

 

Dr. Kemp esset li autor del grand lexico Anglés-Occidental quel il ha ductet til li parol « pretend ». Il laborat in strett juntion con li autor de Occidental e monstrat un extraordinari talente e erudition in ti branche, auxiliat per bon mastrisation anc del lingue german, per quo il posset bon usar li German-Occidental lexico de J. Gär. Su subit morte interrupte li unitá e homogenitá del lexico, quel nu va dever esser continuat per un altri coidealist. Noi tamen posse esperar trovar inter nor coidealistes digni successores, queles posse sequer li linea del unesim autor e finir su ovre. 

 

Dr. Kemp, nascet in Scotia, ha studiat in King's College, Aberdeen, e Marschal College e completat su academic studies per un special curs in Vienna pri maladies de ocules, nase e oreles. 

 

1900, il comensat su medical practica in Morriston. I esset medical oficiario del Suwansea Public Assistance e in li ultim annu honorari medico del Swansea Caledonian Society.

 

Li grand estima e amore quel li population sentit vers Dr. Kemp esset visibil in li grand númer de signes de simpatie che su interrament. Specialmen li povri parte del inhabitantes hat recivet mult auxilie e consolation del nobil filantrop. 

 

Ancor li ultim die de su vive, ne volet mancar visitar quelc patientes. Un hor ante Su morte, il fat ancor dispositiones pri su documentes pri Occidental. 

Requiescat in pace.   E. de Wahl.

---

 

LI „CRITERIA” DE IALA 

 

Interessante me pri li progresses del L.I. yo havet ocasion examinar li edition de IALA « Some criteria for an I.L., concerning which there is general agreement among the linguists consulted ». 

 

On save que li preparatores del resolutiones, i.e. li stab de IALA 

consiste principalmen ex esperantistes sub duction de prof. Collinson, quel es conosset al letores de « Cosmoglotta » pro su articul « Some weak points of Occidental ». Nu li « criteria », presentat a un circul de linguistes, es talmen formulat que del existent I.L. max bon responde a ili Esperanto. Ma on posse dir que ancor plu bon responde les li nu mort Volapük. 

 

In summa es enunciat 22 criteria. 

 

-1-

 

 

Noi ci va prender sub li lupe quelc de ili, traductente del anglés a Occidental. 

 

§ 1. Li radical elementes del vocabularium deve esser a posteriori. 

§ 2. Li structural formes mey esser a priori. 

 

Do li L.I. mey renunciar pri li prefixes e suffixes ja existent in international paroles ! Sammen li finales del declination e conjugation 

posse esser inventet ! 

 

On questiona se, pro quo ti eminentmen international structural elementes mey esser eliminat? Nu, proque talmen it es in Volapük e Esperanto ! 

 

§ 4. Estetic factores ne have primari importantie, proque « gustes difere e de gustibus non es disputandum ».

 

It es conosset cose, que li max apt form de alcun utensil, aparate, instrumente, organ es sempre ti, quel anc max coresponde al estetic postulationes. Ples comparar li unesim vapornaves e automobiles con li hodiales, adaptat al modem postulationes ! Ili ne solmen es plu practic, ma anc plu estetic. Li esthetic simplicitá es quasi li instinctiv criterium del aptitá. Ti paragraf es do un pregarda contra critica del Espistic desgustitás. 

 

 

§ 11. Li structura deve esser logical, regulari e ne depedent de caracteristic particularitás de etnic lingues. 

 

Un tal absolutmen abstract purmen mecanic lingue es ínpossibil, proque ne existe mult completmen general e commun qualitás por omni lingues del terra, li division in substantives e verbes manca in cert lingues. Inter li I.L.-es, mem li max mecanic tal « Ro » es ancor tipic europan, si ne anglés in su structura. It es vermen strangi, que li scientistes, queles ha approbat li teses de IALA, sembla ne har remarcat ti íncongruentie. 

 

Specialmen caracteristic es li § 12, quel noi cita completmen : 

 

§ 12. « Adaptante li ortografie del international radicas al I.L.-alfabmet, si ta ocase conflict inter li postulationes de pronunciation e ortografie, 

tande li postulationes del pronunciation quam general regul, deve prevaler : e si existe diferentie de pronunciation in different lingues, li pronunciation, quel es commun al plu grand númer de lingues, o quel es trovat in li max vastmen usat lingue o lingues, deve prevaler. Por exemple, 

suposit que es adoptet li principie del ínvariabilitá del corespondentie inter son e simbol, si li son K quam in «kite» es expresset per li lítter K, e li son Oo quam in « moon » per lítter U, e si li paroles « scola, école,  school, Schule » es prendet quam base por li idé « scol », tande li resultant I.L. form por li idé va esser « skol » o « skul » e ne « scol » o « scul ».

 

secun IALA on deve adaptar li ortografie del international radicas al teoric ortografie del I.L., electet per IALA ! Til nu noi pensat, que on deve quant possibil conservar li international grafisme del radicas e paroles, proque un international comun

 

-2- 

 

 

 

pronunciation ne existe ! do on ne posse adaptar li scrition a it. Adplu si on va adopter li pronunciation del lingue max vastmen usat, on va dever adopter ti del chinés ! o almen anglés por europan radicas, i. e. li max absurd pronunciation ! si li lingue anglés self vell perducter che se un tal ortografic reforma e scrir "foneticmen", tande in li sam moment it vell perdir su hodial mundan importantie e devenir íncomprensibil li majorité del non-angleses, queles hodie comprende anglés suficent facilmen. 

 

It es anc visibil per li fin del §, que it torna se directmen contra Occidental. Ma solmen per renunciation a ti aprioric principie, unesimmen proclamat per Volapük, Occidental ha atinget li juntion de naturalitá con regularitá de derivation. On posse variar li latin proverbie « principiis obsta » in modern maniere "oposi te a aprioric principies". Solmen li scrition ancor conserva in cert dimension li internationalitá, li fonetisme del lingues es quasi absolut divergent ! Si on vole haver un lingue "international" e "comun" e ne un "externational" e "foren a omnes" on deve basar se sur to, quo ja es comun, e to es solmen li image scritiv. 

 

Li consequentie de ti §12 es li §14 : Li ortografie deve esser simplic, clar e fonetic I 

 

Un fonetic orthographie por un lingue, quel ancor ne es parlat, do ne have ancor un fonetisme ! 

 

§15. A latin prototipes deve esser dat preferentie súper lor neolatin descendentes.

 

Do disjejunium por diné, computum por conto, conopium por canapé, consobrina por cusina, consuetumen por costume, crypta por grotte, damnaticum por damage, carricare por charjar, deexpactiar vice depechar, extendardum por standarte, etc. ! 

 

§18. Si alcun parol-formes es egalmen apt por claritá, li plu simplic, quam regul, deve esser regardat quam preferibil. 

 

Just ti regul ducte a mutilation de conosset international formes, quam on posse vider de mult Espo-formes: esprim (apu expression, expressiv, etc.), coro (cordial), infan (infantil), konduk (konductor), konstru (construction, -iv), pied (pedal, pedicure), polus (polari), rad (rotation), sang (sanguin), etc. 

 

§ 21. "Li principie de "un parol por un sense, e un sense por un parol" deve esser sequet in li max complet extension practicabil." 

 

Li aplication de ti principie vell postular milliardes e billiones de separat paroles, e nequi vell posser apprender ti lingue durant su tot vive. 

 

It es absolut íncomprensibil, qualmen un comité de Linguistes ha posset signar ti criteria. On posse solmen admirar li diplomatic habilitá de IALA. Vermen un mastre-ovre de hipnotic suggestion. 

Julian Prorok. 

 

-3- 

 

 

TABELLE COMPARATIV

 

Esperanto == Ido == Occidental

 

PREFIXES

 

bo- Ex.: bo-patrino == bo- Ex.: bo-matro == bel- Ex.: bel-matre

ge- ge-fratoj == ge- ge-frati == (supresset)

mal- mal-esperi == des- des-esperar == des-, ín- des-esperar, ín-fidel

re- re-diri == ri- ri-dicar == re- re-dir

dis- dis-semi == dis- dis-semar == dis- dis-semar

ek- ek-dormi == -esk dorm-eskar == (supresset) in-dormir se

 

 

SUFIXES

 

-a naci-a == -ala, -a nacion-ala == -al, -ic nation-al, hero-ic

-acho (?) popol-acho == -acho popul-acho -- -ach popul-ach

-ado dansado == -ado dans-ado == -da dansa-da

-ajho lan-ajho == -ajo == -age lan-age

-ano Pariz-ano == -ano Pariz-ano -- -an Paris-an

-aro hom-aro == -aro hom-aro -- ité, -arium socie-té, herb-arium

-ebla vid-ebla == -ebla vid-ebla == -(i)bil vis-ibil

-ec-o ver-eco == -eso ver-eso == -itá ver-itá

-eca spong-eca == -atra sponj-atra == -atri spongi-atri

-edo man-edo == -edo manu-edo == ade manu-ade

-ega fort-ega == -ega fort-ega == -issim fort-issim

-ejo dorm-ejo == -eyo dorm-eyo -- (-or)+ia dormi-t-or-ia

-ema viv-ema == -ema viv-ema == -aci viv-aci

-- == -enda divid-enda == -nd divide-nd

-ero sabl-ero == -- (sabl-un) == -

-estro polic-estro == -estro polic-estro == (chef) policie-chef

-eto chambr-eto == -eto chambr-eto == -ette chambr-ette

-ido sem-ido == -ido sem-ido == -ite sem-ite

- == -ifar cintil-ifar == - scintill-ar

-igi naci-igi == -igar nacion-igar == (-isar) national-isar

- == -iko pulmon-iko) == (-itis)

-ighi rugh-ighi == -eskar red-eskar == - rub-ijar

-ilo bros-ilo == -ilo bros-ilo == - (brosse)

-ino fil-ino == -ino fili-ino == -a fili-a

-inda am-inda == -inda am-inda == -(i)bil ama-bil

-ingo kandel-ingo == -iero kandel-iero == -iero candel-iero

- == -ismo social-ismo == -ism social-ism

-isto social-isto == -isto social-ist == -ist social-ist

- == -iva ag-iva == -iv act-iv

- == -izar argent-izar == -isar (con altri sense)

- == -oza audac-oza == -os audaci-os

- == -ulo kat-ulo == -o cat-o

- == -uro grab-uro == -ura grav-ura

-ujo Ital-ujo, pom-ujo == -io, ia Ital-ia, -iero pom-iero == -ia, -iera Ital-ia, min-iera, -iero, -iere pom-iere, incr-iere

-ulo grand-ulo == -o grando == (-o) grando

 

 

 

SUFIXES NUMERAL

 

-a du-a, -on du-ona == -esma du-esma, -imo du-imo == -esim du-esim (demí)

-obla tri-obla == -opla tri-opla == -plic tri-plic

 

-4-

 

 

 

LI DERIVATION IN LI LINGUE INTERNATIONAL

 

Quande on parla a neutral persones pri li necessitá de un international lingue, generalmen ili responde que existe pluri projectes, que on ne save quel es max bon, e deve esser studiat ; do ili conclude que interlinguistes deve comensar per concordar por propagar solmen un lingue. 

 

Li objection es comprensibil. E de ti opinion del neutres nasce li desir, che li interlinguistes, provar converter lor demí-fratres por talmen obtener ti unitá de opiniones 

quel es capabil promoer rapidmen li afere del lingue auxiliari. Pro to li partisanes de un del du sol lingues practicat til 1922 (Esperanto e Ido) pluri vezes tornat se directmen al altri camp por demonstrar li avantages de lor sistema. 

 

Li ultim tentative esset fat de Sr. Heinz Jacob, idist, quel publicat ante poc témpor du brochuras in Espo por explicar al li superioritá de Ido, con un vocabularium Espo-Ido.

 

(Ja ante 15 annus sub-signate hat composit un tal vocabularium quel esset machin-tipat e submisset a pluri amicos ma nequande printat.) 

 

Sr. Jacob mey pardonar nos : studiante su Internacia Lernolibro por Esperantistoj, in quel il critica li grammatica e li vocabularium de Espo, noi pensat ínvoluntarimen al famos expression francés : "C'est l'hôpital qui se fiche de l'infirmerie".

 

It es evident que Espo es plen de ínutil desfacilitás, de forma artificial e obsolet, ma li remedie quel Sr. Jacob proposi, it es Ido, es sovente plu mal quam li male self. Si on posse reprochar a Esperanto esser paralisat de su Fundamento quel impedi omni progress, omni amelioration, on posse reprochar a Ido esser ciec pri su propri íncapabilitás. Talmen li discussiones inter ambi deveni quasi inter un cieco e un paralitico. 

 

Pos har examinat ambi solutiones Espo e Ido, noi posse solmen concluder : ni li un, ni li altri. Li sequent studie va monstrar un poc pro quo noi refusa sequer ni Zamenhof ni Couturat. 

 

E pro que li problema es tro vast por esser tractat in un articul, noi va restricter nor studie al comparation del derivates, Talmen ti exámine va esser util al linguistes de IALA quel just decidet examinar ti important question del derivation, secun li desir expresset in li ultim reunion in Kobenhavn (vide "Cosmoglotta" de novembre-decembre 1936).

 

In comensa, Sr. Jacob apoya se tre habilmen sur Zamenhof por presentar Ido al Espistes ; il fa memorar que li plupart del reformes introductet de Ido esset ja proposit de Zamenhof self in 1894, in li famos votation quel ha stabilisat definitivmen Esperanto.

 

Secun li libre de Couturat Les nouvelles langues internationales aparit in 1907, li reform de Esperanto proposit de Zamenhof in 1894 esset in facte refusat de 144 voces conservativ contra 95 partisanes del reformes. Solmen du votat por un nov base tot modern ; un de ti du esset E. de Wahl. Inter li votantes oposit a omni amelioration esset... L. de Beaufront, quel poy tant criticat li conservatisme de Zamenhof! Do li Idistes mal inspirat parlar pri ti afere al Espistes, nam lor grand chef de Beaufront esset precismen un del responsabiles del petrification de Esperanto ! Un sol mann posse hodie revendicar li merite del clarvidentie : it es Wahl. 

 

U Ido es plu bon.

 

Examinante attentivmen li paroles de ti Vortaro Espo-ldo, on deve confesser que li selection del idistic radicas representa generalmen un grand progress, nam ili es plu proxim al internationalitá e da plu bon derivates. 

 

Por exemple al Espo arbo, infero, krepusko, nacio, revolucio, sekso, sensacio, signifi, edifi, etc., Ido substitue arboro, inferno, krepuskulo, naciono, revolutiono, sexuo, sensaciono, signifikar, edifikar, de queles on deriva arborikulturo (arborikultivo), infernala, krepuskula, nacionala, revolu-cion-ala, sexu-ala, sensacion-ala, signifiko, edifiko, etc. 

 

Principalmen li paroles composit in Espo con li prefixe mal— es felicimen de nov radicas international. Tal composites quam (Ido : tenebro)

 

-5- 

 

 

 

mal-fermi (apertar), mal-dormi (vigilar), mal-laksi (konstipar), mal-suksesego (dizastro), mal-supren-jeti (precipitar) es quasi rébuses pro que on deve reflecter un moment ante comprender lor ver signification.

 

Pri un sol parol Ido ne sembla esser rect : Ieda. Espo mal-bela aspecte drolli, ma leda es regretabilmen misguidant nam it es li nómine de un mitologic fémina reputat pro su bellitá : Leda. Ta li parol max mal es certmen des-bell. 

 

Un altri serie ha esset felicimen reformat de Ido, it es li paroles finient per -eno in Espo, tendeno, abomeno, abdomeno, etc., deveni in Ido tendino, abomino, abdomino, etc., pro li derivates international tendin-osi, abomin-ation, etc. Li reform bon, ma on questiona se pro quo Ido ha obliviat pluri corectiones del sam list e scri ancor exameno quande li international derivate es examinator, examination. 

 

Li nov sufixes de Ido. 

 

In Espo, scrit Couturat, manca li max util, max international, max vulgari sufixes quam -al, -iv, -oz. Lor introduction in Ido esset vermen justificat, tam plu que Espo possede sovente du radicas sin grammatical conexion, quam universala apu universo  kriminala apu krimo. Ido posset do regularisar les per un sol radica : univers-o, univers-ala, krimino, krimin-ala. 

 

On posse tamen reprochar al sufixe -ala esser tro pesant ; to veni del obligatori finale -a, quel on posse tre bon dispensar. Ad-plu, adjetives quam animal-ala, metal-ala, es apen suportabil. Tande it es bon haver, quam Occidental, un duesim sufixe tre proxim in signification, e dir animal-ic, metall-ic. 

 

Pri -iv, it deve esser adoptet, ma solmen con li regul de Wahl, nam paroles Ido quam nutr-iva. adher-iva, dekor-iva, etc., es repugnant. (In Occ. nutri-t-iv, adhes-iv, decora-t-iv.) 

 

U Espo es plu bon. 

 

Tamen in mult casus Ido ha correctet falsmen Espo. Compara ! 

 

Espo : spiritualismo, arda, armi, atenti, animo

Ido: spirit-al-ismo, ardoranta, arm-izar, atencar, anmo

 

It es evident que li internationalitá postula un radica spiritu e ne spirit. Anc por formar ardent on deve selecter quam verbe arder e ne ardorar. E por retrovar ardore it sufice adopter sufixe -ore, per quel es anc regularisat am-ar, am-ore, tim-er, tim-ore, etc. Armizar fa ínpossibil li international derivation arm-ar, arm-ament, des-arm-ament, etc. - Si on prende atencar con c, qualmen formar atent-iv, atent-ivmen? - Ido deformat anim a anmo por evitar que li adjective anim-ala collide con li ente, ma ti colision posse esser evitat mersí al duesim suffixe -ic, do anim-ic. Anim es índispensabil por formar li derivates anim-ar (quel es orfan in Ido) anim-atim, e un-anim (duesim orfan in Ido !) 

 

U Espo e Ido es ambi fals. 

 

Espo : virg-ul-ino, vir-ino, vir-seksa

Ido: virgino, dam-o, masculin-a

 

Li composites Espo ne es defensibil ma li finale idic -o aplicat a feminin entes e li finale -a a masculines es chocant. 

 

In li plupart del casus, ambi lingues es fals ; ni li un, ni altre presenta li bon solution, pro lor sistema artificial de derivation. Por exemple Espo aer-umi es viceat de Ido aer-iz-ar ; ambi sufixes es ínutil e impedi formar regularimen aer-ar, aer-a-tion. 

 

A Espo ali-figuri, Ido substitute tra-figur-ig-ar, ma per ili es impossibil retrovar li international derivate trans-figur-ation ! 

 

 

A Espo sviti, Ido substitue sudor-ifar, ma li radica es in realitá sud- quel sol permisse derivar sud-ation, ex-sud-ation; sud-ore es derivat per li suffix -ore. Plu tard, Ido devent vicear el-sviti un nov radica : exudar (pro quo ne exudor-if-ar?) quel in realitá deve esser scrit ex-suda-r, por dar regularimen ex-suda-tion. Un vez

 

-6- 

 

 

 

ad-plu, on vide li sam fenomen : pro ne har serchat li ver radica, Ido, quam Espo, es obligat plu tard accepter quam nov radica un international derivate quel ne posse esser derivat regularimen del unesim parol. 

 

A Espo turo, Ido substitue turmo quel es solmen german, vice li international turre ; Ido ne posset accepter ti parol pro que turo es ja ocupat. Ma si on utilisa li duplic consonantes, on posse haver tur e turre. 

 

Espo proksim-igi es in Ido aproximar, quel es just, ma ne posse esser derivat de proxim ! Espo en-karn-igi chocant ma almen it format regularimen. In contrari Ido inkarnacar es plu natural ma irregulari apu karn. It facil trovar li just combination per li regules de Occ. : carn, in-carn-ar, in-carn-ation. Ma por to, on deve inviar al diábol -igi, e -acar queles es ínutil e ínfelici inventiones. 

 

A Espo el-paroli, Ido substitue pronuncar, ma li parol international pronunci-ation monstra que li verb deve esser almen'' pronunciar''. Sam observation por renuncar. In Ido on evitat ti forma pro li duplic -i del plurale : pronuncii. 

 

Mem ta u Espo e Ido concorda, sovente li selection es mal. Por exemple Espo pluv-i, Ido pluv-ar, impedi derivar pluvi-os, e pro ti erra Ido adopte poy quam nov radicas pluvial-o, pluviometro ! Altri exemples : glavo existe in ambi lingues ta u Occ. prefere gladie. Ma plu tard Ido adopte gladiatoro, parol derivat regularimen in Occ. secun li regul de Wahl : gladie, gladi-ar, gladi-ator. 

 

Li sufixe -ion. 

 

On save que. concernent li deverbal nómines de action, li lingues es remarcabilmen concordant : li sufixe de action es presc sempre -ion, adjuntet al verbal radica pos li consonante eufonic -t. Ex. : decora-r, decora-t-ion ; audi-r, audi-t-ion. Nu, it es amusant vider Espo e Ido provar conformar se al internationalitá e chascun vez mis-successar pro li absentie del sufixe -ion. Un vez Espo departe del natural nómine per un finale -acio, durant que Ido prefere basar se sur li verb. 

 

Espo : institucio, interpelacio, konjugacio, reformacio, spekulacio.

Ido : instituco, interpelo, konverso, konjugo, reformo, spekulo. 

 

Ma in altri casus, li positiones es invers. Ido adopte li nómine quam radica e deriva de it li verb. 

 

Espo : kolizii, koluzii, komunio, kondicho, generacio, instrukcio. 

Ido : kolizionar, koluzionar, komuniono, kondiciono, generaciono, instruciono. 

 

Couturat motivat ti reform per li necessitá obtener derivates plu natural (ex. kondicion-al), e por evitar li accentu sur li -i-, e anc por evitar li finale -ii in li plurale. Li du ultim rasones vale necos con li bon accentuation e li plurale per -s. Li unesim argument es sol bon, ma on deve aplicar it a omni casus e ne solmen a alcunes. Por exemple, pro quo Ido di ecepto, edukado, quande li adjectives natural es exception-al, education-al? 

 

Ad-plu, un radica con -ion in li supra exemples sovente es fals, quo monstra altri natural derivates : instruct-iv, instruct-or, collus-iv, comuniant. Sol Occ. per su radicas obtene regularimen omni international derivates : 

 

Ex. : gener-ar, gener-a-t-or, genera-t-ion, genera-t-iv. 

 

Per ti derivation on ne plu trova se avan un dilemma : o esser regulari con ínnatural derivation, o natural con irregulari derivation. Li regules de Occidental solue completmen li question e inregistra milles e milles de paroles sin alcun hesitation. 

 

Mutation de t, d, g, a s. 

 

In su critica de Espo, de Beaufront sempre emfasat li stupiditá del parol mal-fermi quel il viceat in Ido per klozar. Ma anc klozar ne es li rect radicale ; li pruva que Ido adoptet plu tard konkluzar (con u) poy exkluzar e inkluzar : do 4 radicas. Vide nu li simplicitá de Occ: departente del verb clud-er, it forma per li regul de Wahl (mutation de d a s) clu-sion, con-clud-er, con-clus-ion, ex-clud-er, ex-clus-ion, ex-clus-iv, ex-clus-iv-itá, in-clud-er, in-clus-ion, in-clus-iv.

 

-7-

 

 

Ido adopte anc cedar, poy koncesar, e koncesionar, 3 radicas vice un sol! Vide Occidental: ced-er, cess-ion, con-ced-er, con-cess-ion, con-cess-ion-ar.

 

A Espo persvadi, Ido oposi persuadar, form plu modern ma quel ne posse geniter li paroles persuasion, persuasiv, sin li regul de Wahl.

 

Ido changea anc erozii a erodar, erupcii a eruptar, ma almen Espo forma erozio, erupcio, durant que li nómines in Ido es erodo, erupto!

 

In un brochura pri interlinguistica, de Beaufront scrit unquande: "It es un erra de Espo prender streci por li francés verbe tendre, por li idé de tension, nam tensar de Ido per ni substantiv tenso atinge omni neo-latines e anc li angleses! ..."

 

Li argument sembla just in prim vise. In realitá it monstra li íncapacitá de ambi, Ido e Espo, obtener li internationalitá per lor mal derivation. Ne tens es li ver radica pro que it existe li international paroles tendence, tendencieux (in Ido tendenc-o) e anc pretender (Ido pretendar). Do on deve departer de tend e ci Occ. monstra un admirabil unitá: mersí al regul de Wahl (mutation de d a s) omni international paroles es format in maniere surprisant: tend-er, pre-tend-er, ex-tend-er, tend-ent, tend-ent-ie, ten-ent-i-os, tens-or, ex-tens-or, ex-tens-iv, ex-tens-ion, pre-tens-ion. To veni tot naturalmen, e on comprende que ni streci, ni tensar, solue li question, nam ili obliga adopter orfan derivates quam tendenc-o.

 

Li finale -aco.

 

Ci noi tucha un del max ínfelici innovationes de Ido. Por aproximar ti lingue max possibil al international finale -ion, sin abandonar li artificial base heredat de Espo, Couturat imaginat alongar li mult radicas con li caude -aco, per quel il volet imitar li natural finale -ation. Zamenhof hat monstrat li via per su kurac-i, kurac-isto, ma Couturat extendet li truc til desbellisar li lingue.

 

Espo -- Ido: Remarcas

 

rotaci-i -- rotac-ar: deve esser derivat de rot, de u rot-ation, rot-atori.

fermenti -- fermentac-ar: e ferment-abil? e ferment-ant?

peri -- mediac-ar: li radica es medie, de u medi-ator, inter-medi-air.

perforti -- violac-ar: qualmen formar viola-tor, in-viola-bil, inviola-bil-itá?

planti -- plantac-ar: e plenta-tor, planta-t-ion? Ergo: planta-r.

postlasi -- legacar: e legator? Ergo: legar.

profani -- profanac-ar: e profana-tor, profana-tion? Ergo: profana-r.

scipovi -- dominacar: e domina-t-or, dominia? Ergo: domina-r.

seks-kun-igo -- kopulaco: e copula-tiv, coupla-tion? Ergo: copula-r.

surfluigi -- irigac-ar: e iriga-t-or, iriga-bil? Ergo: iriga-r.

avi-ado -- aviac-ado: e avia-t-or, avia-tion? Ergo: avia-r.

donaci -- donac-ar: e dona-t-ion, dona-t-or? Ergo: dona-r.

 

Ido adopte dominacar e poy dominanto. Pro quo ne un sol radica: domina-r e domina-nte? It anc accepte privacar sin pensar a priva-tiv quel do postula li verbe priva-r, de u priva-tion, priva-tiv.

 

In practica, si ti formes fermentaco, profanaco, es tolerabil in li nómines, ili deveni risibil in li conjugation: me profanacas, ol fermentacis! (In Occ.: yo profana, it fermentit).

 

Sovente li Espo-Idistes reprocha a Occ. su tri finales verbal -ar, -ir, -er, queles ili nómina: conjugationes, quo es fals. It existe un sol conjugation -r, li a e i apartene al radica.

 

It es interessant constatar que Couturat havet conscientie del necessitá de ti finale -ir, ma il imaginat intercalar it inter li radica e li finale -ar, sub li forme -is. Talmen on have:

 

Espo: pun-i, dividi, garni, konsumigi, provizi.

Ido: punis-ar, repartis-ar, garnis-ar, deperis-ar, furnis-ar.

 

Realmen, on ne posse dir punar, garnar, etc.! Ma, si on examina li derivates puni-t-iv, puni-t-ion, reparti-t-ion, garni-t-ura (quel Ido adopte quam nov radica!), furni-t-ura, on comprende que ne -is- apartene al radica, ma solmen -i.

 

-8-

 

 

E tande noi posse metter in ti verbes finient per -ir anc mult altres quam posi-r, do posi-t-ion, proposi-r (Espo: proponi - Ido: propozar), de u on deriva proposi-t-ion, etc.

 

Anc Espo vom-i e Ido vom-ar, scrit vom-ir, da regularimen vomi-t-ive, international parol quel Espo traducte per vom-ig-ilo e Ido per vom-ig-ivo. ambi monstrus ! 

 

A Espo prezenti, Ido substitue prizentar por evitar li coincidentie con pre-sentar, ma pro que ambi lingues have sentimenta(la) li coherentie es completmen destructet. Si on admisse li verbal finale -ir e -i on di senti-r, on obtene un familie tot regulari senti-r, senti-ment, pre-senti-r, pre-senti-ment, senti-ment-al, senti-ment-al-ism, e de un altri parte : present, present-ar, present-ation, representant, representabil, representativ. On ne plu besona mutilar conosset paroles quande on seque li natural derivation. 

 

Li finale -ma.

 

Couturat viceat Espo dramo, dogmo, enigmo, etc., per dramato, dogmato, enigmalo, por posser derivar li adjectives dramat-ala, dogmat-ala, etc., plu natural quam dram-ala, dogm-ala, etc. 

 

Ma si on consulta li international vocabularium, on constata que grec paroles finient per -ma da sempre adjectives per -atic, por exemple : 

 

Dramatic, dogmatic, enigmatic. problematic, emblematic, astmatic, prismatic, sistematic, flegmatic. 

 

Ti derivates es tant international que seriosmen on ne posse mutilar les con un finale -ala. It es facil formar li adjectives regularimen si on adopte in li radicas li original finale -ma (do : dogma, enigma, etc.) nam per medie del -t- eufonic, on forma dogma-t-ic, enigma-t-ic, etc. E to es plu facil a memorar quam li cáos de Ido, in quel on adopte arbitrarimen un vez -mo, un vez -mato (Ex.: temato. prismo, enigmato. flegmo, etc.) Ad plu to permisse regularisar li orfan parol de Ido dogmatiko quel posse esser derivat per li suffixe -ica : dogma, dogma-t-ica. 

 

Li sufixe -or. 

 

Compara : Espo : kuratoro, redaktoro, revizoro, inspektoro.

Ido : kuratisto, redakt-isto, reviz-isto, inspekt-isto. 

 

Li paroles Espo es international ma isolat in li sistema, it es : ne derivat del radica redact-i, vid-i, inspekt-i. Li paroles Ido in contrari es derivat regularimen ma ínnatural pro li mal selection del sufixe. Ci on deve adopter li international suffixe -or, e adopter it con li -t- intercalat, secun li regul de Wahl, altrimen on vell haver administr-oro, observ-oro. etc ! 

 

Ti sufixe significa in li international vocabularium ne solmen li actent person, ma anc un instrument. Su admission vell un masse de derivates in Espo e in Ido. Exemples : De seka, Espo deriva sek-ig-ilo, Ido declara ti radica mal selectet e changea it a sika, ma poy it es íncapabil derivar de ti radica li parol desikatoro quel it admisse quam nov radica ! It es facil derivar sic, sicc-ar, ex-sicc-ar, ex-sicc-ator. 

 

A Espo reson-tabulo, Ido substitue manipulatoro ma sin posser derivar it de mani-pular ! — A Espo pusilo, Ido substitue propuls-ilo, ma per ver sufixe -or, on posse derivar de puls-er ; pro-puls-er, pro-puls-or, pro-puls-ion. — E to ne es omnicos. 

 

Espo : labor-ejo, observ-ejo. Ido: laboratorio, observatorio.

 

Ci Espo es regulari, Ido irregulari. Per regul de Wahl e li sufixes -or + -ia on obtene li formation impeccabilmen just : 

 

Labor-ar, labora-t-or, labora-t-or-ia. - Observa-r. observa-t-or, observa-t-or-ia. 

 

Anc altri duplic radicas in Ido es regularisat mersí a ti suffixe -or. Ex.: protektar e protektorato. In Occ. protect-er, protect-or, protect-or-atu. 

 

On trova ancor in Ido : imper-ar, imperativo, imperator-o, 3 radicas quande on posse derivar per li sufixd; -or e -iv adjuntet secun li regul de Wahl : impera-r, impera-t-or, impera-t-iv. On trova ancor in Ido : elev-ar, elevacion-o, elevatoro, tri radicas quande on posse derivar eleva-r, eleva-t-ion, eleva-t-or. Mem karburatoro in Ido ne posse esser derivat de karburar ! 

 

-9-

 

 

 

Pos to on posse solmen esser astonat pri li pretension de Ido a "corecter" li derivation de Espo, nam in Ido es plu mult labor a far quam in su concurrente!

 

Li sufixe -iv.

 

De Beaufront mult criticat Espo pro li absentie de -iv in ti sistema. Su reproches es fundat; il solmen obliviar constatar que in li lingues natural ti sufixe es adjuntet al supine, it es con il intercalation de un -t-, o mutation de d, t a s, secun li regul de Wahl. Do: adhesiv e ne adher-iv, decora-t-iv e ne dekor-iv. - Pro ti ignorantie, Ido malgré su sufixe -iv ne posset derivar demonstrativo de demonstrar, ma devet adopter it quam irregulari parol!

 

Komparar in Ido da kompar-iva!, ma ti parol essente baroc, on adoptet komparativo por li grammatical término. Denov un complication. Li natura venja se!

 

Li Idistes criticat anc li absentie de questionar in Espo, ne remarcant, que interrogar es anc necessi. E plu tard ili devet adopter un orfan: interogativa por traducter Espo pri-demanda. Quant plu simplic vell esser: interroga-r, interroga-t-ion, interroga-t-iv.

 

Li sufixe -ura.

 

Credente falsmen que li lingues deve esser fundat sur li logica, Couturat abuset li sufixe -ura, aplicante it chascun vez quande it acte se pri un resultate.

 

Espo: civilizacio, federacio, disertacio, emulsio, koalicio.

Ido: civiliz-uro, feder-uro, disert-uro, emuls-uro, koalis-uro.

 

Ancor ci Espo es irregulari nam it ne posse derivar civilizacio de civilizi, etc. In contrari Ido deriva regularimen ma obtene grotesc derivates; li paroles Espo es plu simpatic. Pro quo ne contentar se per li finale -ion? Quande Ido oposi lig-uro a Espo ligaturo, it crea un derivate fals e risibil pro que manca a it li regul de Wahl per quel on obtene liga-r, liga-t-ion, liga-t-ura.

 

Li ínutil radicas.

 

 

Li duplic, triplic e mem quadruplic radicas pulula egalmen in Espo e in Ido pro li mal sistema de derivation, principalmen pro li absentie del sufixes international -ion, -or, -ie, -iv, -ura. It es ver que Ido possede li du ultimes ma pro que it ne have li regul de Wahl, su derivates es sovente ínnatural. Ex.: dekor-iva, adher-iva, aud-iva, admir-iva, administr-iva.

 

Noi comprende tre bon que pro rasones de simplicitá, on ne deve multiplicar li númer del afixes, tamen pro que li supracitat sufixes permisse formar milles e milles de international parol,s ili es índispensabil. Si on vole economisar, it vell esser plu logic comensar per supresser altri afixes quam -if e -ag, e in prim li ínutil prefixe ge- heredat de Espo e quel servi apen por 3 o 4 paroles. E ancor vice ge-patri, Ido di nu genitori. Por li rest on posse tre bon dir fratres e sestras, senioros e senioras.

 

Altri casus interessant:

 

Ti parol casu es dit kaz-o in Espo-Ido, ma pro li mal selection del radica, ti lingues es poy obligat adopter kazuisto, e kazuistiko (do 3 radicas) quande, per casu, on obtene regularimen, casu, casu-ist, casu-ist-ica.

 

Ido viceat sen-lime per infinitezima, ma ti parol es obtenet regularimen in Occ.: fini-r, in-fini-t, in-fini-t-esim, in-fini-t-esim-al. - Ido viceat sen-posed-igi per un nov radica expropriar. In Occ. ti parol ne es orfan ma es format regularimen de propri (ex-propri-ar) e mem Occ. forma tam simplicmen a-propri-ar, propri-etá, propri-et-ario.

 

Compara anc li 4 radicas de Ido con li unic in Occ.:

 

Ido: potenta, potenco, potencialo, potenciometro.

Occ.: potent, potent-ie, potent-i-al-e, potent-i-o-metro.

 

Compara anc li 5 radicas de Ido con li unic in Occ.:

 

Ido: pozar, poziciono, pozitiva, prepoziciono, postpoziciono.

Occ.: posi-r, posi-t-ion, posi-t-iv, pre-posi-t-ion, post-posi-t-ion.

 

-10-

 

 

Quande Zamenhof publicat su Esperanto, il havet solmen 28 annus; li defectes es do pardonabil, ma Ido, creat de un comité de "scientistes" e perfectionat durant 7 annus, es ínexcusabil! Ne li témpor ha mancat ci, solmen un poc de linguistic scientie che Couturat e de Beaufront, quel esset hipnotisat per Esperanto e obliviat regardar li natural lingues.

 

Li ínutil sufixe -ig.

 

Inter li afixes heredat de Esperanto, li sufixe -ig es certmen li max genant, li max ínsuportabil. Constantmen it rupte li regularitá del derivation, mutila milles de paroles in Espo-Ido, sin alcun beneficie, nam Occ. dispensa it sin esser minu clar. Ido abuset ti sufixe ancor plu quam Espo. Ex.:

 

Espo: korekti, saturi. Ido: korekt-igar, satur-igar (e saturation? e corection?)

 

E ta u Espo usa it, sovente Ido vicea it per -iz. Do in Espo-Ido it es impossibil retrovar li natural derivates per -ion:

 

Espo: lim-igi, kolor-igi, arm-i - E arma-ment? des-arma-ment? limit-ation?

Ido: limit-izar, kolor-izar, arm-izar, color-ation?

 

A Espo krachi, Ido substitue expektorar, quel adver es li form international, ma in Ido it ne posse esser derivat de pektoro, pro que regularimen on vell dir ex-pektor-ig-ar!

 

On save que plurvez, li Idistes proposit adopter li sufixe -ion, por "modernisar" lor lingue. Ma lor sistema de derivation fa to impossibil pro que it vell fortiar dir ex-pektor-ig-ation, o ex-pektor-ig-ion. (In Occ.: pector, ex-pector-ar, ex-pector-ation.)

 

In un altri loc, on trova in Espo-Ido en-korp-igi (o -igar). Ma to es anc fals, nam li international radica es corpor, de quel on deriva in-corpor-ar (sin -ig!) in-corpor-a-tion, corpor-a-t-ion, corpor-a-t-iv, etc.

 

Ti sufixe -ig causat curios íncoherenties. On trova por exemple in Ido centrigar e koncentrar (pro quo ne koncentr-igar?) e ecentrika, 3 radicas, u Occ. besona un sol: centre, centr-al, centr-al-is-ar, centr-ar, con-centr-ar, ex-centr-ic.

 

Ma li cúlmine del íncoherentie es atinget in li familie sequent: formo, ma formacar, ma deformar, ma konforma e konformigar, do 4 radicas diferent, quande it es facil derivar: form, form-ar (de u form-ation, form-ator, form-ativ), de-form-ar (de u deform-ation), con-form, con-form-ar (de u con-form-ation).

 

Ti derivation veni tot naturalmen a tis, quel abandona li ultra-logica de Couturat e li artificialitá de Zamenhof!

 

Li sufixes -if, -ag, -iz,

 

es ínfelici inventiones de Couturat, rejectet con rason del Esperantistes. Quande Ido vole far dir urin-if-ar vice urinar, it complica ínutilmen li lingue nam urinar es tam clar quam urinifar, tam plu que li nómine de action es urin-ation (ne urinifation).

 

Li absurditá del "logicitá" de Ido ha esset demonstrat de Couturat self quande, pos har imposit foli-ifo (= foliation), il proposit poy prefoliaciono, quel es in facte li international parol. Li natura reprende su jures, felicimen. - Quo impedi per un sol radica derivar: folie, foli-ar, pre-foli-ar, pre-foli-ation, de-foli-ar, de-foli-ation, etc.

 

E quande Ido corecte registri, tani, etc. a regist-agar, tan-agar, il ne di nos qualmen per ti pesant verbes on va posser formar in-registr-a-tion, tann-age, tann-ero, etc. (In Ido tann-ero es dit tan-ag-isto!)

 

Li sufixe -iz es plu admissibil, ma Ido da a it per erra li signification de provider per, quande in realitá it significa far tal. Por exemples: real-is-ar, vapor-is-ar.

 

Corectente Espo lim-igi a limit-izar, Ido oblivia que it existe limit-ation (e ne limit-iz-ation). E viceante Espo honori per honor-izar, Ido ne explica nos qualmen it va poy derivar honor-a-bil, des-honor-ar, etc., con un verb honor-iz-ar!

 

-11-

 

 

Li finale -ntie.

 

Un grand númer de international parolse fini per -ence, -ance, -enza, -antie, etc. In un international idioma, it se facil formar ti paroles regularimen per adjuntion de -ie al present participie. (Ex.: difere-r, difere-nt, difere-nt-ie) e ti form de finale permisse continuar li derivation diferenti-al, diferenti-ation, etc. - Per ti medie on ne besona nov radicas, ni nov sufixes, pro que -nt e -ie ja existe. To es do in realitá un simplification, quel permisse li supression de mult duplic e triplic radicas in Espo-Ido. Ex.:

 

Espo: kunsono, kvitanci. Occ.: con-son-ant-ie, quitt-ant-ie.

Ido have fidar, konfidar, poy konfidencar, ma departente de un unic radica on posse formar fide, fide-r, con-fide-r, con-fide-nt-ie, con-fide-nt-i-al.

 

Ido have sono, poy konsonanto, poy konsonanco, poy disonancar, u on posse derivar son, son-ar, con-son-ar, con-son-ant-ie, con-son-ant-e, dis-son-ar, dis-son-ant-ie.

 

De konciar, Ido ne posse derivar su parol koncienco, quo es possibil in Occ.: consci-er, consci-ent, consci-ent-ie, con-ci-ent-i-os.

 

Mem li parol Ido providenco sta sin coherentie grammatical e tamen li derivation es clar: vid-er, vid-ent, pro-vid-ent-ie, pro-vid-ent-i-al.

 

Quande on vide Ido adopter successivmen 3 radicas: difer-er, diferenci-ar, diferencialo, on comprende quant li solution de Occ. es genial: difere-r, difere-nt, difere-nt-ie, diferenti-ar, difere-nt-i-ale.

 

Li finale -itá.

 

Ido vicea un tot serie de composites íncomprensibil de Esperanto per nov radicas a queles it da li finale -itato por quel li accentu sta sur li just vocale -a.

 

Espo: mal-felico, pli-multo, mal-pli-multo, vant-eco, variaj-aro.

Ido: kalamitato, majoritato, minoritato, vanitato, varietato.

 

In realitá ti finale es ínpractic. Li derivates conosset calamit-osi, majorit-ari, minorit-ari, vanit-osi, etc. pruva que li ultim lítteres es superflui: plu bon vell esser calamitá, majoritá (quel on deve derivar de major, etc.), vanitós, etc. E por conservar li just accentuation it sufice plazzar it sur li ultim vocale.

 

Conclusion.

 

Li paroles queles noi examinat es solmen quelc exemples inter multes. It vell esser facil continuar li demonstration durant ancor un tot libre. Ma lu poc studiat sufice por pruvar que Ido ne es rect in su pretension har ameliorat Esperanto e trovat li sistema max international e max simplic. Si quelc modificationes es bon, li altres alontana li lingue del ver internationalitá.

 

LI grand erra del Idistes es har adoptet quam base un demí-artificial Esperanto. Poy ili devet penar transformar pezze pos pezze li tot sistema. De tot veni ti íncoherenties, ti manca de unitá in li radicas. Con li afixes de Esperanto, it es ínpossibil obtener li natural derivates; do on adoptet les quam nov radicas. Li lingue devenit sempre plu complicat. E ti defectes vell har esset evitat regardante un poc plu li natural lingues e un poc minu Esperanto!

 

Hodie un sol solution es possibil: studiar li natural lingues, extraer li radicas e li afixes international, poy harmonisar li totale in un simplic e regulari sistema. To ha fat Occidental.

 

R. Bg.

 

-12-

 

 

 

OCCIDENTAL-UNION 

Central Oficie, Chapelle (Vaud), Svissia 

 

Per li ultim votation dele Senat e del Plenum, li nov Statut del Occidental-Union ha esset adoptet per un grand majorité e it es validat desde li 1 januar 1937. 

 

Li ancian Senate, quel es li directiv-administrativ comité del Occidental-Union, resta in function til li 31 decembre 1938. Presentmen, it es composit ex : Sres Ing. Hans RObert Hoerbiger (Wien, Austria), honorari presidente; Dr. Hans Homolka (Wien, Austria), presidente; Prof. R. Berger (Morges, Svissia), unesim vice-presidente; Dr. C.E. Sjöstedt (Oestersund, Svedia), duesim vice-presidente. Céteri membres: Sres H.D. Akerman (London, Anglia), W. Blaschke (Wels, Austria), Ing. E. Pigal (Wien, Austria), Mag. A.Z. Ramstedt (Helsinki, Finnland), L.M. de Guesnet (Paris, Francia), Dr. A. Peipers (Köln, Germania), C. Varela (Figueres, Hispania), M. den Outer (Voorschoten, Nederland), A. Eschenasy (Craiova, Rumania), E. Berggren (Stockholm, Svedia), Apot. A. Haldin (Eskilstuna, Svedia), Dr. Phil. H. Nidecker (Basel, Svissia), J. Ritter (Chiasso, Svissia), Prof. H. Pasma (Tabor, Tchecoslovakia), J. Svec (Praha, Tchecoslovakia).

 

Li ancian Plenum consistet ex li landal organisationes o in li landes u ne existe ancor landal organisationes, ex landal representantes del Occidental-Union.

 

Secun li nov Statute, li PLENUM es composit ex omni ordinari e extraordinari membres. Li ordinari membres comprende individual membres, to es solmen Occidentalistes, e Occ.-organisationes. Ili have li jures partiprender al votationes, esser electet quam functionarios del Occidental-Union, signar un referendum o un iniciative, devenir representantes del Occidental-Union, reciver gratuitmen li oficial organ(es), usar li institutiones del Occidental-Union e juir pri omni avantages queles li Union obtene por su membres.

 

Li extraordinari membres consiste ex omni individual persones o colectiv organisationes queles desira subtener nor movement. Ili have li jures partiprender al votationes con consultativ vote e ili recive gratuitmen li oficial organ(es).

 

Contributiones: Li annual contributiones par 1937 e por 1938 es fixat quam sequent.

 

Individual ordinari membres

 

Activ membres: Sv. Fr. 5.-; recive gratuit abonnament al oficial organ(es); Sv. Fr. 8.50 con abonnament de propaganda (3 exemplares).

 

Protectori membres: Annual contribution sviss Fr. 10.- til sv. Fr. 49.-; recive li abonnament de propaganda o secun desir un abonnament de propaganda por singul sv. Fr. 10.-.

 

Mecen membre: Contribution annual sv. Fr. 50.-; recive secun desir de 1 til 5 abonnamentes de propaganda.

 

Perpetui membre: Unic contribution sv. Fr. 500.-; recive 1 til 2 abonnamentes de propaganda durant su tot vive.

 

 

 

Colectiv ordinari membres

 

Annual contribution: sv. Fr. 5.- por singul membre (exceptet contrari convention secun §16 del Statute).

 

Extraordinari membres (individual o colectiv)

 

Contribution annual: sv. Fr. 5.-; recive li oficial organ(es). Li extraordinari membres posse anc devenir protectori, mecen o perpetui con li contributiones mentionat sub ordinari membres.

 

Li Statute va esser publicat in un proxim numeró de Cosmoglotta. Til tande, li interessates posse reciver it del Central Oficie.

 

Chascun abonnate o letor de Cosmoglotta va trovar in anexe al present numeró un formulare de adhesion al Occidental-Union. Noi mult espera que omni coidealistes va adherer a nor chef organisation, auxiliar nos secun possibilitá e, quo es altmen important, recrutar nov adherentes. Noi ne deve obliviar li conosset proverbie: "Union fa potentie!"   Central Oficie.

 

-13-

 

 

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICE (A.P.I.S.) 

 

Sede : Chapelle (Vaud), Svissia 

 

Scope. APIS, fundat per nor venerat pionero J. A. Kais, Brno, Tchecoslovakia, nu intra in un nov stadie de su developament. Sempre plu su expansion deveni un beson por nor movement. De omni de omni land on desira un plu ampli materiale de propaganda por ganiar nov membres, interesar nov persones a nor movement. Quo plu mult quam li corespondendentie aperte nov idés, nov horizontes, nov amicitás, nov conossenties? Qui ne desira serchar apt correspondent secun su afin idés, secun su gustes, secun su etá, por cultivar e inrichar su practic e cultural education ? Nu ! hodie APIS es pret facilisar omni persones queles desira international relationes, precipue li YUNES queles es sempre avid conosser altri landes e li coses del munde. Secun li bell devise de Occidental Servicie al homanité APIS vole servir li masse del amatores de corespondentie e de extran informationes.

 

Qalmen adherer a APIS? It es necessi plenar con cuidas li carte de adhesion, que ha esset expedit a omni abonnates de Cosmoglotta. Ples scrir leibilmen per tipografic lítteres e abreviar secun code de abreviationes.

 

Pro que li adhesion a APIS es GRATUIT, omni letores, omni interessates, anc persones, queles ne ancor conosse Occ. have li jure devenir membre de APIS. Pro to noi peti omni coidealiste recrutar nov membres e por ti scope demandar nos li 

necessi carte de adhesion.

 

Un adressarium de APIS ? In comensa de 1937, noi va editer un printat ADRESSARIUM DE APIS, contenent omnicos interessant li corespondentie, li adresses de omni membres secun landes, cités e alfabetic órdine in li cités, con li desires de singul 

corespondente. Ti adressarium va esser vendit Fr. 0.50 sviss. 

 

Chascun corespondente va posser comprar tam mult exemplares quam desirat. Ples comendar it in sam témpor quam li expedition del carte de adhesion. 

 

Qui desire far printar su fotogramma apu su adresse ? Chascun membre de APIS posse far inserter su fotogramma apu su adresse. It es necessi inviar a APIS un fotogramma de 6x9 cm., contenent solmen li cap. Li custa del necessi cliché es Fr. 3.- sviss payabil in sam témpor quam li comende. Li cliché va haver 10 x 15 mm. e it va servir por li futur editiones del adressarium sin altri expense. 

 

Altri innovationes de APIS : Su sectiones. Li regulamentes de 3 sectiones ja es pret : 

 

(1) OCCIDENTAL-PRESSE. Servicie de textus li de Occidental (abreviat : OP). Omni organisat Occidentalist posse devenir membre 

de ti section per payament de un annual contribution de sv. Fr. 1-. Tis, queles desira adherer a ti section posse mentionar it sur li carte de adhesion de APIS o scrir It apart. Li adhesion deveni efectiv solmen pos aprobation del direction de OP. 

 

(2) Servicie de corection de traductiones (abreviat : SCD. Li membres de APIS posse partiprender a ti section si ili es abonnat a Cosmoglotta. Li scope persequet per ti section es interessar índirectmen a Occ. tis, queles desira studiar li lingues. Ili posse perfectionar se in un foren lingue per traducter articules  de Cosmoglotta a alcun lingue selectet per il. Li instituet servicie fa corecter li labores per apt coidealistes de quel li lingue selectet per li membre es su lingue matrin. 

 

Por partiprender a ti servicie, it sufice anunciar su intention a APIS e indicar li lingue(s) selectet. 

 

(3) In fine, un section, sub li activ impulsion de nor coidealist Harald Biörkrmn (Jänkisjärvi, Svedia) constituet se nu por li aplication de international corespondentie per ilustrat lettres circulant inter instructores e professores (abreviat : ILCI) Li corespondentes dividet in gruppes directet per un landal traductor. 

 

Por partiprender a ti section, it ne es necessi esser membre de APIS, to posse evenir plu tard si necessi. 

 

-14-

 

 

Nor projectes for li futur. Por auxiliar li propaganda in favor de APIS, noi intente editer lettre-paper, covertes e marcas glutinabil destinat a omni membres. Noi va reciver con gratitá omni suggestiones e projecte concernent ti editiones. Ja nu, 

noi li membres comendar li desirat quantitá de singul por permisser nos etablisser un budgete de ti editiones. 

 

Financies. Quam singul corespondent o membre de APIS va facilmen comprender it, li organisation de APIS sur li actual base ne fa se sin moné. Por editer circulares, statute, adressarium e plu tard lettre-paper, covertes, marcas glutinabil noi etablisset un budgete aproximativ quel atinge circa Fr. 300.— sviss. Pro que por motives de propaganda li adhesion a APIS resta gratuit, noi posse contar solmen sur li vende del adressarium o altri materiale de propaganda. Noi mem espera que mult coidealistes, queles es conscient pri nor eforties, va auxiliar nos per donationes. 

 

Li eforties de chascun, sive per recrutar membres, sive financial auxilie, va assecurar li success de nor interprense. 

 

Ne plu tarda vor adhesion a APIS ! Ultim termin por li ADRESSARlUM 1937: 15-esim februar 1937. 

 

CRONICA 

 

ANGLIA. — sr. Beer, licentiate del Universitá de London, just publica un prospecte in anglés por far conosser li problema del lingue int. e su solution per Occ. It es intitulat : The new scientific world-language : attack and defence. Precie fr. 0.10 

sviss, afrancat ; comprabil in Chapelle. 

 

FRANCIA. — Aparit li no 4 de Class-combatte, li trimestral Bulletin del Associalion proletari interlinguistic, scrit tot in Occ. Ti numeró exposi li eforties interprendet por evitar li guerre europan. On posse obtener it che li redactor G. Poujet, Isles sur Suippe (Marne) Francia.

 

Saturdí 16 januar evenit in li Bourse du Travail in Paris un conferentie sub li titul :"(Occidental o Esperanto"? Noi va raportar pri it in li proxim numeró. 

 

Li revúe Interlanguagæ, fundat ante 6 annus de nor excellent confratre Sr. Mauney in Paris, cessat aparir, sin dubita pro manca de subtenentie financial. Li idé publicar un revúe neutral in quel es presentat omni species de lingues international 

esset tre bon, ma con li condition que li redactor ne es obligat publicar omnicos, bon o mal, pro ti sol rason que li articul es payat de su autor. Nam in ti casu ne li lingue max bon es principalmen propagat, ma li lingue del rich autor. Talmen in Interlanguage esset tro sovente emfasat projectes ínsignificant, quel contribuet confuser publica in vice aclarar it pri li ver principies del lingue international. RB. 

 

Li revúe frances le Haut—parleur, de Paris, publica li sequent declaration: "Certmen, Esperanto ne es ja li idioma international ideal... li facte que mult persones aprende a parlar e comprender it, til quande un melior lingue va exister es max significativ." 

 

Li Haut-parleur ne plu besona attender ! Noi invita it examinar Occ. e confesser que ti ideal lingue existe ja, sin li defectes quel on reprocha con jure a Esperanto.   R.B.

 

-15- 

 

 

Li revúe humoristic del Esperantistes, La Pirato, cessat aparir; alquo por nos interessant: ne manca de moné es li cause, ma manca de témpor (che li redactor) e manca de material! In nor dies - manca de material !!! Qual bon idé, si it vell esser possibil far un combination inter li manca de material che li Pirato e li manca de moné che nos - o, quo es lu sam con altri paroles: posser utilisar li richess del Pirato (in moné) por publicar nor abundantie de material (litterari, social, filosofic, & c.)! Ma - pro quo abandonar nos a ilusiones?   Dr. H. Nid.

 

 

RUMANIA. — Ante un annu Occ. esset ancor ínconosset in ti land, ma hodie nor movement ha trovat ta entusiasmat partisanes. Ili just comensat lor action per publication de un curs in ruman "Occidental, limba internationala moderna". Ti curs es remarcabilmen bon composit de Sr. Saescu con un prefacie de Sr. prof. Geza Hant, ex-idist ; it contene un fotogramma de Sr. de Wahl e un cart del lingues de Europa. Precie 20 lei, che Tipografia "Speranta", Madona 38, Craiova, o che li Institute Occ. de Chapelle (Vd) Svissia (sFr. 0.60, afrancat). Bentost va sequer un Vocabularium ruman-Occ. de Sr. Hant e Eschenasy. 

 

SVEDIA. — Li bulletin de novembre 1936 del Svenska Occ.-Förbundet raporta pri li reunion autunal de nor sved coidealistes in Stockholm, in quel Sr. ing. Lindström racontat su viage che nor venerat mastro E. de Wahl. 

 

Li sam bulletin publica un tragic raconta "a mi assassino" traductet in Occ. de Sr. Y. Sköld. 

 

Pastor Aug. Erhard in Karlstad ha inaugurat un curs de occidental in K.F.U.M. (Christian Federation de Yun Mannes) in ti cité. Li interesse por Occidental sembla esser sat grand in ti federation e noi desira un bon success al curs e a su energic ductor. 

 

Li 18 nov. prof. von Sydow fat un discurs pri li L.l. córam li Rotary Club de Upsala. Li discurs evocat grandissim interesse e li club acceptet un resolution in favor de Occ. Li eveniment va esser raportat anc in li jurnales de Rotary.

 

SVISSIA. — Sr. Ed. Bieller, prof. de stenografie in Bienne, interprende difuser Occ. in li circules stenografic international. Desde januar 1937, publica un nov revúe tre interessant : "Revue internationale de Stenographie" quel va consacrar regularimen pluri págines a Occ. Li unesim numeró contene un curs e un concurs pn Occ. e quar págines extraet de Cosmoglotta con un portrete de E. de Wahl. Benque li revúe es consacrat principalmen al sistema Aimé Paris, it apertet largmen a omni idés concernent li stenografie e noi recomanda it calidmen. Abonnament fr. 4.— Sviss. Adresse : Revue int. de stmographie, 11. chemin Ritter, Bienne, Svissia. On save que til hodie Occ. ha esset adaptat ja a 4 sistemas de stenografie, ma ne al Aimé Paris. Ti ultim adaptation deve esser fat max bentost possibil. Noi desira al nov revúe long e prosper vive.

 

 TCHECOSLOVAKIA. — Per li Occ. Bulletin de ti land, noi informat pri un vivid interesse por Occ. in Tchecosl. Mult jurnales publica articules, curses, discussiones pri Occ., e mem concurses. Li plazza manca ci por mentionar omnis, ma nor letores posse abonnar ti tchec Bulletin. quel custa solmen 3 repons-cupones per annu. Adresse : J. Svec, Praha V Il, Skroupova 2. 

---

 

Abonnament a Cosmoglotta : 

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 francés; RM 2.10; Kc. 22.-; 0,80 dollar; 3 sv. 4 d. Fr. 22.— belgés ; fl. 1,5; dan kor. 3.60; sved kor. 3.20 ; Lira 14.—; öS 4.30; 12 respons-cupones. 

 

-16-