Cosmoglotta A 114 (may-jun 1937)


COSMOGLOTTA, may-junio 1937. (Annu XVI.) No 3 (113) 

 

Contene : Wells 70 annus. — A. Eschenasg. — Historie del international lingue. - Diploma de docente. - Centre de interesse : li cocine. — Li repast del leon. - Sitie de colubre. — Absorption del odore per li lacte. - Li grog. — Dr Sjöstedt. — Prof. Meazzini. - Cronica. — Un sensational adhesion. 

 

H.-G. WELLS 70 ANNUS 

 

Partes ex li discurs del celebri anglés autor, fat ye un diné in su honore dat del anglés section del club international de scritores, ye li 13. oct. 1936. Autorisat traduction ex anglés por Cosmoglotta, con amabil permission del autor, de Ilmari Federn. 

 

Li ovre, de quel yo ha comensat per conturar li historie e economic realitá e instigar du laboratores melior quam yo laborar pri li scientie del vive etc., ha docet me li manca a li possibilitá de un specie de encíclopedisme ínfinitmen plu potent, un real modern enciclopedisme quel vell posser acumular saventie, corelater idés, e far les accessibil a plu ampli publica e talmen tener junt li mente de ti munde distraet. Ti mi esquisses, contures, resumates, tal qual ili es, ha solmen monstrat quo posse esser fat per un micri efortie e un publica hasardal 

- palles in li vent. Yo crede que un nov movement ye grand scala vers un ampli-inbrassant enciclopedisme hodie es plu quam desirabil — urgentmen besonat ! Altri homes plu yun va far ti labor, ma ancor yo fortmen desira haver un fingre in it. 

 

...E poy scrir ancor un roman o simil. Hay témpores por scrir romanes e témpores por ne scrir romanes. Un roman ne es un cose ; it es mult coses. Chascun etá have su propri specie de roman. Quande noi es yun, noi ama luder con possibilitás, noi scri fantasies e vivid impressiones. To es li témpor por novelles, rapid e curt novelles. 

Quande noi deveni plu old, plu e plu interessa nos li real caractere. nor propri e ti de altris, e noi scri pri li reactiones del persones a lor fate. Li curt novelles deveni long. Pocos de nos have desde comensa alquel propri politic sense, til que no; atinge ca. li 40 annus e poy inclina a scrir romanes seriosi pri politica e aferes. Chascun fase del developament producte romanes secun su caractere. Tamen yo ne vide pro quo pos li 70 annus on ne vell dever provar scrir li roman de experientie e reflection. 

 

Yo ne solmen trova li vive tro curt a mi gust, ma anc tro strett. In li ultim dies yo naturalmen pensat mult pri nor P. E. N. Club 1. E it dole me reflecter pri quam limitat esset li contact quel yo posset haver inter su membres. Ci in nor club noi have un colection del max variant e interessant individualitás, ramificant súper li tot mund. It es apen alqui quel ne vell haver alquicos elucidant por me, si solmen yo vell har esset capabil accepter e absorpter it ; e necun, quem bon conosser ne vell har esset extremmen interessant. Si solmen noi vell haver un poc plu de cerebre e su fortie, quant mult noi vell posser profitar de unaltru ! ...

 

...Yo espera continuar laborar ancor durant quelc annus con li P. E. N. Club — benque ne quam vor president. It esset urgent témpor que vu justificar vor pretension esser un club international per electer un non-britannic presidente, e yo es cert, que in Sr. Jules Romains vu ha trovat un grand artist de reputation mundal quel anc es un personalitá tre sagi, generosi e activ. Yo espera e crede que il va continuar mantener li principies essential queles li P. E. N. Club representa in li tot munde, ad saver : 

 

Libertá del expression, extrem libertá de expression e criticisme, e franc e amical fraternitá e reciproc tolerantie inter omni honest scritores, pensatores e creatores, quamcunc fortmen li substantie e form de lor expression mey diferer. 

---

1 International club de scritores, de quel H.-G. Wells til nu esset presidente pos li morte de J. Galsworthy. 

 

-33-

 

 

Exceptet ta, u guvernamentes nega li principes de libertá intelectual e estetic, li P. E. N. ne have relationes al politica. It es in null sense del parol un "levul" o "dextri"organisation. It ne es anti-comunistic ni anti-fascistic : it es anti-necos except anti-silentie e anti-obscuritá. 

 

 

Ho-vésper yo desira accentuar con omni possibil emfase li fact que li P. E. N. ne es un "levul" organisation. It es un del max absurd de nor hodial limitationes, que tam pocos de nos escapa esser sive quo on nómina "levul" sive "dextri". Noi quasi viagea sur un strett strada con abrupt declivi scarpes. Sempre noi tende a glissar in un del fosses lateral. E ambi fosses, li levul e li dextri es nu plen de sangue e vive dissipat. 

 

Yo desira que yo mey posser completmen bannir ti du damnat paroles — levulisme e dextrisme. Alqui ha dit, que si li hom vell esser un stelle marin vice un animal bilateral, il vell pensar mult plu bon. Yo es curiosi, esque to es un question de natura íncurabil. Forsan noi vell acter plu bon si no; vell posser far nos pensar pri nor fingres vice sempre pensar pri un láter. Tande forsan noi vell esser capabil ne confuser anarchistic sindicalism con statal socialism, o fascisme con Toryism 1 o New Deal 2. 

 

Ma dolore e misere, confusion e opression ne es identic con derute. Coses monstruosi e terribil eveni, ma nequande li spíritu de civilisation esset plu vivi, o li pensa plu activ quam ho-témpor. Un líber movida intelectual e moral por reorganisar nor munde es possibil, practicabil e mem probabil. E ci it es, u organisationes quam li P. E. N. Club fa lor function. Con modest persistentie noi in ti club labora por un 

progressisme con ocules apert e diferent de ciec e tragic levulisme e dextrisme. 

 

Noi es solmen un parte de un long e varie front. Li P. E. N. es un internationale de jurnalisme e scritores in general, quel labora flanc a flanc con li internationales de scientie de arte e tecnica, por creativitá constant. Córam li tumultu e violentie del historie contemporan, li P. E. N. Club mantene in su propri maniere li conception de un mundal republica intelectual e estetic ; it proclama su crede in li final triumfe del líber fraternité del homanité. 

 

Homes deve oldijar, e homes deve passar, ma li vive, de quel nor labor fa un parte, ne besona finir. 

---

 

(Image: Sr. Eschenasy.)

 

NOR COLABORATORES 

Sr. Aurel Eschenasy, de Craiova, Rumania 

 

Nascet in 1900, Sr. Eschenasy studiat in li secundari scoles e in li politechnicum de Budapest. Hodie il habita Craiova u il have li profession de commerciante. Li unesim lingue quel il parlat esset german, poy il aprendet completmen francés, ruman e hungarian. Il anc studiat anglés e italian. 

 

Sr. Eschenasy declara : "Yo havet sempre li impression que un lingue universal deve exister, ma nequant posset decider me aprender Esperanto pro su ínnaturalitá e su dissonantie. Quande Sr. Piaget durant su passage tra mi land parlat me pri un nos sistema de lingue universal mult plu bon quam Espo, yo ínmediatmen abonnat Cosmoglotta por conosser it de plu proxim. Mi atende esset plu quam agreabilmen satisfat. Plu yo aprofundat li studie de Occ. e plu yo trova que it resumma omni qualitás possibil.”Pos har composit un Occ. grammatica in ruman, Sr. 

Eschenasy prepara nu un dictionarium Ruman-Occ. 

---

 

L Conservativisme anglés. 

2 Economic politica de presidente RooseveIt in U. S. A. 

 

-34- 

 

 

 

 

HISTORIE DEL INTERNATIONAL LINGUE 

 

Li articul quel sr. Pesch, idist, ha publicat in li revúe francés "l'en dehors" ante quelc mensus, merita esser mentionat ci, pro que it contene un historie tre curios del international lingue. In comensa li autor monstrat un relativ objectivitá in su critica del sistemas til quande il arivat al annu 1922. Tande li historiano esset viceat del rancorós polemist quel ancor ne ha pardonat a nor movement har absorptet li max bon propagandistes de Ido. On posse facilmen divinar quo posse racontar nor criticanto. Sr. Pesch explicant li principies de Occidental, to es quasi Mohamed explicant li Nov Testament a un Buddhist ! Ples audir :

 

Secun sr. Pesch, Occ. es defectosi pro que su paroles "ne have sempre un unic sens"! Sr. Pesch oblivia un sol cos : it es que Ido, quel il presenta quam ínpeccabil exemple, trova se in li sam casu ; e pri to nor criticante monstra un astonant eclipse de memorie, pro que il self ha publicat in "Centerbladet" li Radicarium Ido-ldo, in quel li paroles have sovente 2, 3, 4, e mem 5 different senses, queles il devet numerotar por evitar confusiones !!! In realitá li univocitá (in Ido unasenceso) es solmen un reclama por naives e stultes. On save bon que mult paroles international have pluri senses e nequi va impedir ti facte ; e un vocabularium de un million de paroles ne vell suficer por extirpar li duplic senses. 

 

Poy, sr. Pesch reprocha a Occidental que su ortografie "ne es fonetic". O sever criticante ! Esque forsan Ido, e mem Esperanto ha successat trovar un fonetic ortografie? Esque in Ido c (= ts), x (= ks, gz), j (=j, dj), i (=i, y) es fonetic transscritiones? Quande Couturat- de Beaufront adoptet x in vice de kg, o gz, ili explicat que ti torsura al principie del fonetism es motivat per li necessitá conservar li international ortografie. 

 

Nu, li motive es li sam por li duplic lítteres in annu, passabilmen, etc. 

 

In plu, li pur fonetic ortografie vell besonar adminim 100 different lítteres, quo vell plu mult complicar li ortografie quam li fonetisme de Occ.

 

Concernent li gramatica, sr. Pesch naturalmen cavalca sur li famos LOGICA. Ja mult vezes Cosmoglotta ha monstrat que li logica de Ido es solmen un pie mentie. Specialmen in un articul "Esque Ido es vermen logic?" publicat in Cosmoglotta nr. 78/1931, pág. 90, noi pruvat que li demí del derivation de Ido es contrari al logica. Nequande, til hodie, on ha respondet a nor demonstration, mem per li max micri contradition. E noi va ancor atender long un response ! Por sr. Pesch it es mult plu comod e minu compromissent servir li argument "logica" al neutral publica. To fa sempre un grand impression sur li auditores ancor ignorant pri interlinguistica. 

 

-35- 

 

 

 

 

Ma u li critica de sr. Pesch preterpassa lu ridicul permisset, it es in su alusion al afere del Delegation. Esque vu save pro quo Occidental ne merite li atention del seriós persones ? Sr. Pesch benevole explicar to talmen: "Occidental, nascet desde li guerre, ne ha esset submisset al apreciation del Comité del Delegation (1907). Ma ti-ci ha examinat projectes analog (in lor principies) al lingue de sr. de Wahl, e it ha rejectet les."

 

Admirabil candore ! Esque solmen vu save, excellent historiano, qualmen evenit ti famos exámine del Delegation? Esque vu conosse su autentic archives, su documentes? Ili es che nos, ye vor disposition. Noi ja parlat pri ili in Cosmoglotta Nr. 93 (1934), pag. 28. Per ili on aconosse que ti judicament esset solmen un tragi-comedie. Ti Delegation besonat solmen 2 1/2 ; díes por vider, studiar, adopter Ido, til tande absolutmen non conosset ; un record de rapiditá impossibil a superar in linguistica ! E ti hasta strax explica se quande on save que ex li 4 homes (Jespersen, Leau, de Beaufront, Couturat), queles votat por li adoption de Ido, li du ultimes esset precismen li non-suspectet autores de ti Ido. E sr. Jespersen, li sol linguist, hante apoyat Ido, ha abandonat it in 1928 por aproximar se a Occidental per su Novial, e ho-annu ha mem occidentalisat ancor ti Novial. To sr.  Pesch cuida celar a su letores ! 

 

Esque vu remarca li jesuitisme de ti argument : Li Delegation ha examinat ''projectes analog a Occ. e ha rejectet les''? No, null projecte "analog"esset studiat ; li max proxim, "Neutral reformed" esset ancor lontan de it. E in céteri, u nor examinatores vell har prendet li témpor examinar it? Noi repeti : un record de rapiditá, li lingues defilat quam aviones sur un toale de cinema. Seriosmen noi consilia al idistes interrar li Delegation e su judicament e ne plu usar ti risibil argument in lor discussiones pri respectiv avantage. Ili vell acter plu utilmen respondente nos pri question del logica ! 

 

In ultim moment, noi es informat que li revúe "l'en dehors" just ha insertet un protestation del Central-Officie de Chapelle, in quel li alegationes de sr. Pesch es completmen refutat. 

 

DIPLOMA DE DOCENTE 

 

Desde curt témpor li Academie de Occidental ha instituet exámines por li diploma de Docente de Occ.. secun un regulament detalliat (quel on posse obtener gratuitmen che ti Centrale de Chapelle). Noi publica in sequent extractes de un dissertation presentat de un candidate, Sr. Ritter de Chiasso (Svissia), por monstrar un example de scrit ovre presentat al jurie. Regretabilmen noi posse citar solmen un micri parte (circa li 1/5) de 

ti interessant studie. 

 

Redaction. 

 

J. Ritter : Qualmen Occidental facilisat me li apprension del tessinés dialect. 

 

1) Introduction : 

Li popules, che queles li parlat e li scrit lingue es identic es rar exceptiones. Talmen on es regularimen obligat aprender du sovent tre diferent lingues : li un por li litterari studies e li altri por li quotidian relationes con ínmediat circumité. Ti-ci situation trova se anc in li sviss canton Tessin. 

 

-36-

 

 

Quande yo comensat ta mi professional activitá, yo esset ancor fervorosi adherent de Ido. Ti facte creat me mult mal experienties. Yo constatat li desfacilitá por novicio del italian lingue, distinter li du sistemas de desinenties. Taimen yo dit quelc vezes : staciono (Ido) vice stazione (italian), reclamaciare vice reclamare (italian) e mult simil confusiones. Omni ti — per se ínsignificant — erras causat larg rididas che li tessinés colegs. Yo serchat explicar li cause de ti linguistic pelmel, nominante li sistema Ido. Si yo vell solmen nequande har pronunciat ti nómine ! Nam con li max grand facilitá on derivat de it li denomination : idiot ! Por completar mi desespera, ili declarat, que un tal horribil producte li larg masses del tessinés popul nequande va accepter. Li rasones de ti declaration va esser explicat sub li cifre 3 de ti composition. 

 

Interim yo abandonat Ido e transit a Occidental. Strax yo informat mi colegs pri ti changeament. "Ah", ili exclamat, "to es completmen altricos. Un idioma talmen simil a nor car dialecte va certmen trovar li simpatie de nor publica."

 

Ti relationes inter Occ. e li tessinés dialect va esser explicat in li sequent explorationes. In li Ticino it existe tant dialectes quam valleyes. To es comprensibil, nam omni valley have anc su propri historie. It es generalmen conosset que li retic cultura e li ladinic lingue posset conservar se solmen proque li barbares, queles penetrat in li romanic imperia, ne avansat in ti lontan valleyes con povri suol. Ja li romanic cultura arivat ta solmen desfacilmen. In plu in cert valleyes infiltrat tribes, queles in li altri regiones nequande esset videt. Talmen li Val Maggia (Tessin) esset partialmen habitat del "Walser" queles parlat un german dialect 1. Ultra to li pass del San Gottardo es de recent construction. Li tot trafic trans li Alpes passat li Lucomagno 

e li Gd. St. Bernhard. Talmen li nordic parte del Tessin esset poc tuchat del grand evenimentes, queles transformat pluri vezes li cultural aspect del céteri regiones. 

 

Por ducter mi labore ad un bon fine, yo deve limitar mi explorationes al lingue de mi strett circumité. E to es un idioma parent al Milanés (lingue parlat in li cité de Milano), anc nominat : Menenghino 2. Li expression "Menenghino" significa li masca del cité de Milano, sam quam li "arlecchino" es li masca del cité de Venezia. Li denomination del dialect con un tal expression va certmen esser causat del idé, que li paroles es un medie por velar li pensas... 

 

2) Menenghino e Occidental : 

 

Por expresser li grammatical apartenentie del paroles, li mundlingues del specie Espo, Ido, etc, have unic e obligatori desinenties. Por exemple (Ido) : 

 

Substantives : sing. -o, plur. -i, Adjectives: -a.

 

Verbes:

Infinitiv, activ: present -ar, perfect -ir, futur -or

Passiv: present -esar, perfect -esir, futur -esor

Conjunctiv: activ: present -as, perfect -is, futur -os

Passiv: -esas, -esis, -esos

 

De ti systemation nasce in comparation al italian lingues mult desastrosi monstruositás. Li frase in Ido : 

 

"La bela filio di ica matro ne konocas la fatigesi di la vivo." es por un italiano pronunciabil, solmen quande il va eliminar completmen su ínnascet lingual sentiment e su eufonic dote, nam in italian on vell dir : 

 

"II figlio bello di questa mamma non conosce le fatighe della vita."

 

Si noi junte nu a ti exemple li traduction in Occidental : 

 

Li bell filio de ti mamá ne conosse li fatigas del vive, noi va constatar un íncomparabil eufonic coherentie. Ma it es ancor mult plu perfect, si noi traducte ti frase in li Menenghino:

---

 

1 In li max alt situat commune Gurin (1506 s.m.) on parla quam unic casu in li Tessin ancor hodie un german dialect. 

 

2 Ci on va memorar, que li Tessino esset durant long témpores sub li domination del ducos de Milano e esset li "pom de discordie" inter ili e li antiqui Svissianes. 

 

-37- 

 

 

"El bell fioeu de sta mâma conoss minga i fadig del vîv."

 

Quam on posse facilmen constatar, ti dialect omisse in general li desinenties, por exemple 1 :

 

l'amor (l'amore), l'institütt (i'istituto), l'institütor (l'institutore), el caval (il cavallo), el guant (il guanto) etc. 

 

Ergo in omni ti casus, queles li substantivic desinentie : —e de Occidental ne covri se con li Menenghino, noi have li plen possibilitá, omisser it e crear talmen li complet coherentie con ti dialect. Occidental ne ducte a linguistic monstruositás, quam ili es creat del obligatori finales de Espo, Ido etc. ma contrarimen facilisa per su natural radicas e su ínobligatori desinenties li perfect aprension ne solmen del grand culturlingues, ma mem de regional dialectes, quam it es demonstrat per li confrontation de Occidental con li Menenghino. 

 

Anc li adjectives perdi in Menenghino lor desinenties e assimila se completmen al occidental formes : 

 

bôn (buono, -a), fôrt (forte), san (sano, -a), inütil (inutile), bell (bello, -a), picol (piccolo, -a), aIt (alto, -a), bass (basso, -a), etc. Si li occidental desinentie por adjectives : -i vell esser obligatori quam in altri sistemas, to vell crear disharmonies in comparation al Menenghino, nam ti dialect forma sam quam li italian su complet grammatical expressiones per li finales : (sing.) -o, -a, (plur.) -i, -e. 

 

Li arbitrari formation del infinitives e consequentmen del tot conjugation in Espo, Ido. etc. ne posse dar alcun indication concernent li corespondent formes in italian o Menenqhino. Ili contrarimen inducte a tot fals suppositiones e exposi li traductor al general risibilitá. Ma Occidental, con su tot natural construction, facilisa ne solmen li composition del italian frases, ma mem anc ti de dialectes. Talmen noi posse trovar 

de Occidental. omissente li -r. li infinitives del Menenghino : 

 

Occidental -- Menenghino -- Italian

-ar (parlar)  -- -â (parlâ) -- -are (parlare)

-er (vider) -- -ê (vedê) -- -ere (vedere)

-ir (sentir) -- -î (sentî) -- -ire (sentire)

 

Ma to ne es omnicos. Anc con li prefixes e sufixes on obtene ex li Occidental mem con plu grand coherentie li desirat formes del Menenghino quam ti del italian. Por exemple : 

 

Occ | Men | Italian

desgelar | desgelâ | dighiacciare

desimpregnar | desimpregnâ | sbarazzare

desligar | desligâ | slegare

desobedient | desübedient | disubbidiente

significativ | significativ | significativo

signification | significasion | significazione

concentrament | concentrament | concentramento

concentrar | concentrâ | concentrare

concentric | concentrich | concentrico

ambition | ambisiôn | ambizione

ambitionette | ambisionett | ambizioncella

ambitiosach | ambisiosasc | ambiziosaccio

ambitiós | ambisiôs | ambizioso

cavallach | cavallasc | cavallaccio

cavall | cavall | cavallo

cavallett | cavalett | cavalletto

dormir | dormî | dormire

dormida | dormîda | dormitona

dormion | dormiôn | dormiglione

 

---

1 Li paroles in parenteses es italian.

2 Li sufie asc es pronunciat in li parlat dialect exactmen quam li occ. -ach. It existe solmen un diferentie in li fonetic scrition. 

3 Pronunciation identic a ti del occ. sufie -ic. 

 

-38- 

 

 

 

CENTRES DE INTERESSE : COCINE 

 

Cocine, cocin-er-ia, forn, flamme. in-flamm-ette, gas-forn, portabil forn, triped, grill. — Scaf, platil-buffet, garda-manjage, camera de provision, buffet. — Table, tabl-ette, toale de table, toale cirat, bav-toale por bebé, table-linette, serviette, covert. Platt platil, argent-erie, coclare, furc, furc-ette. 

Cultel. canif, cultelot, manche, lame, tranchant, punte. 

Utensiles. — Apparate, prepar-ette, hacc-uore. pist-uore, rasp-uore, rasp-ette, scrap, scrap-uore, scrap-ette, hacc-uore, hacc-plate. — Quirl, pica, torna-pica, sofl-ette, sofl-uore, boll-iere, boll-uore, scum-iere, scum-ette, cribell, filtre, padelle, padell-ette, casserolle, calid-iere, caldron. 

Vasage. — Vase. vas-allia, platil, plate, argentin, vas-age. — Anse, col, fund, bec. — Servis, pott-erie, porcelane, fayance, sand-petre. — Class, cope, calicie, cop-ette, tymbal. calabass. carafe, flacone cruch, botel (coll de botel, corc, tira-corc), sup-iere, teiere, café-iere, sucr-iere, sauc-iere, salad-iere, ole-iere, pipr-tere, sal-iere, mustard-iere, case-iere, potte, scudell, terrine, bowle, tasse, sub-tasse, platil-planc. succ-reciv-uore. 

Nettation. — Aqu-iere, lav-uore, bassin, lav-petre, sitell, lignin sitell, ex-gutt-uore, ex-vers-uore. - Chiffon, lav-ette, lixive, essuy-ette, terson, tergi-lapp, ex-vers-uore, terg-ette, brosse, balay, balay-ette, plum-tof, plum-balay, e-polv-ette. — Scur-age. scur-ette, balay-age, balay-alya, residues, iett-alya, balay-bux, corb. corb-ette. 

Cava. — Céllar, cava, sub-terran, excavation, tonnel, baril, tonne, botel, corb-botel (daube, fund, annel de barril, de tonnel), tapon, tampon, corc, clave, robinete, tornette, lignin, stannin, cruch, funel, sub-tiration,

Repastes, — Alimentes, fame, famine, sitie. apetite, satur-itá, satur-ation, gloton-ene, subsistentie, nutri-ment, nutri-tura, nutri-tion, aliment, aliment-ation, consumation. victuales. — Arte culinari, libre de cocine, labor domestic, hem-labore, menage. — Repast, bankett, dejeuna, dejeunette, lunch, diné. collation, inter-manja, supé, trinca-tor-ia, orgie de trincada, baccanalie, pos-ebri-ach-ie — servis, manja, 

receptu, cocination, manna, ration, portion, menu, cart, serviette, mors-ade, bocc-ade, mania favorit, gust, sapore, covert, ante-manja, carnine, vegetabiles, dessert. 

Persones. — Gastronom, gurmand, manja-tor, gloton, trinca-tor, trinc-on, festin-ard, trinc-ard, libertino, deboch-ard. 

Econom. menagero, cocin-ero. cocin-era, chef-cocinero. — Servi-tor, domestico, factotum, ganymed, boy, serv-ero. servient, famulo servi-tora, servi-tressa, serv-era, bonna. 

Carne, — Carne de bove, de vacc-ello, de mutton, de agnell, rostat, bollit, in ragut, frit, haccat, con sauce. — Gallin, gallin-elle, perdriz. — Crev, crevette. fructe del mare. — Pisc, pisc-age, pisc fumicat, anguill, salmon, caviar, sardin, carp, anchove, morue, stur, lucio. — Carnine, bullion, scum, consommé. rost, rostbif, grill, bifsteck, filé rostat, bov-lumbe, gamb de agno, cotlet, lardat carne de vacello, carne bovin, bov-ine, vacell-ine, ren, ragut, stov-ate. — farcie, succ, sauce, blanc ragut, hach-ate, bul-ette, fri-tura. 

Carne svinin. — Carne svin-in, porc-in. — Jambon, sociss, sociss-ette, socisson, salami, sangue-sociss, sociss fum-icat, surcrut, cervelate, lard-pelle, lard fondet, grasse porc-in, carne fumicat, intrallia, intestines, fricassé, blanc ragut, pastete de vaccelle e jambon, sandwich. 

Legumes e farinages. — Potates, terr-pom, artichoc, cauliflor, brussel-caul, rubi-caul, blanc faseol, verd faseol, pise, carotte, nap, rap, radis, oxal, sauerkraut, asparge, champinion. — Farine, pan gris, blanc, (pan- 

 

-39- 

 

 

pezze, crust, crumel, crumel-ette). — Sup, potage, puré, bullion, gruel de farine, vermicell, maccarone, nudle, gruel, tapioca, sago, ris, leven, ferment-pasta, lad de cress, de cicoré, de lattugp de seleri, cidonio, marmel, suflé, gelé, ove, omelette, marganne, pasta, pasta foliat. 

Dessert. — Pastille, pastete, pastet-erie, lacte, flad, pudding, torte, tort-ette, creme crem battet, pastete de carne, macron, besé, biscuit, vafre, vafre-ferre, gurmand-erie, bonbon, dragé, anis, pistache, cracnel, praline, compot, marmelate, confitura, miel-torte, glacie, sorbet, butre, butre-torte, pan-covrit, caseo. 

Fructes. — Uve de Corinth, rosin, uve, figue, ananas, orange, mandarine, datil, nuce (craca-nuce, nuce-cracator), pom, pom-marmelade, compott, pir, citron, prun, orange, crusber, fresber, bramber, avellane. uve-fruct, apricose, cerese, mandul, castanie. melon, aqua-melon. banane, persica. 

Trincages.

Fermentat trincage, vin, champagne (parfum del vin), bir, bir-eria, chop, chopine, bir-glass, bock, carafe, cruche, boccale, cidre, pom-cidre, pir-alcohol, liquore, liqueur, aquavit. brandy, rum, punch, cognac, porter, 

kirsch, cherry-brandy, benedictine, absint, whisky, arac (= liqueur traet del ris), anis, anisette. curaçao, punch, grog, soda (tapon, tira-corc, tapon-scruv), mandel sirop, limonade, sifon, gasos aqua, hydromel, lacte, crem, café, cicoré, café-moline, residue, té, samovar, cacao, chocolade. 

Condimentes. 

— Ingredient-ie, aroma, oleo, vinagre, sal, spice, pipre, caryofil, cloves, muscad, cannel, vanille, salvia, cerfolie, cumine, safran, zingibre, cappare, mustard. 

Sucre. sucr-erie, sucr-age, sucre-cone, sucre-pane, sucre candit, rafinat, crud sucre. caramell, melasse. 

ADJ. : Li maniator posse esser : affamat, sitios, saturat, voracit gloton-esc, ebrie; trincut, in-satur-abil, avid. - Li alimentes posse esser : bon, mal, rancie, corupt, putrid, old, insipid, fad, sin gust, sin sapore, apetitos, nutri-tiv, crud, coctnat, spicat, sapor-os, gust-os, delicat, odoros, aromatic, fin, brul-odorant, frugal, coct, matur, in-matur. frisc, frigid. calid, tepid. 

VERBES: suffrer ye, sentir fame, fame-ar, morir de fame. — esser salutari. 

Inviter. des-anunciar, contramandar, nutrir, regalar, saturar. — Maniar, consumar, devorar, glotir, maniar, trincar. — Cocinar, accender li foy, soflar, bollir, frir, rostar, grillar, fricassar, calent-ar, a-frigid-ar. 

Condiment-ar, spicear, sal-ar, pipr-ar, sucr-ar, caramell-ar, candir. stovar, macerar, mannar. 

— Pistar, coagular, quirlar, aplastar. triturar. raspar, scrapar, tranchar, de-haccar, de-cupar, ex-cis-er, ex-cupar, servir, desservir, garrnr, in-tablar, apretar, preparar, ac-commod-ar. — Torrificar, 

molinar li café, cribell-ar. — Ex-calidad-ar, infuser, sur-vers-ar, tirar vin. in-botell-ar, 

trans-vas-ar, trans-vers-ar. — Trincar. trinc-achar, in-ebri-ar se, corc-ar, des-corc-ar, 

funel-ar. — Odor-ar, haver aroma, saper, haver guste. — Deboch-ar, bankett-ar, 

festin-ar, nippar. 

Balayar, scurar, brossar, nett-ar, rinsar, terger, essuyar, frottar 

Li alimentes posse : mofar. putrir, putrificar se, des-composir se, odorar. Concernent li alimentes, li homes posse : suffrer, tolerar, supportar, digester. 

 

Ll ARTE VERSAR LIQUORE EX CRUCHES TRO PLEN. — Li dómina ha invitat pluri gastes ; ella ha decorat li table secun su forties, precipue per un nov precios toale. Nu ella apporta un potte plen de cacáo. Ma qualmen versar it in li tasses sin que li liquore, fatalmen brun, flue along li potte e sordida li bellissim toale?

 

Vi un bon medie : prende un coclare, tene it, per su rond látere (ventre) contra li musel del potte, inclinat vers tasse, e talmen comensa versar ; li liquore va fluer along li coclare in li tasse. Mem si li potte es plenat presc til bord, on va successar. - On posse obtener li sam resultate, si on mette un poc grasse sub li musel. Inversmen, usant li unesim medie, li efecte ne va esser obtenet, si li superficie del coclare es grass. 

 

-40- 

 

 

LI CITRON - In Francia. in li 17esim secul, li scoleros del Universitá havet li custom ofertar, in li mensu junio, citrones a lor professores. Li citron esset tande un novitá, it just hat esset importat che nos. It esset usat tande quam refriscator e quam parfúm : li damas del corte portat sur se ti fructes quel ellas mordet de témpor a témpor por parfumar lor hala e rubiar lor labies. 

 

LI SERVIETTE — Li serviette, quel mult citeanes usa chascun die, quel li ruranes surti ex lor old scafes ye li grand festas, es, secun li dictionarium, li pezze de linage per quel on essuya se ye table e in li toilette. 

 

Che li Antiquos, li sclave presentat al invitates, ante li repast, li aqua por lavar li manus e un serviette por essuyar se. Por li repastes, li Romanos usat serviettes ("mappa") quel ordinarimen li invitates self aportat. In li medievie, li repastes esset precedet e sequet de un lava-manu ; manjante on essuyat su bocca e su fingres per lateres del table-tapisse. 

 

Solmen in li XV esim secul. sub li reyentie de Charles VI, li serviette esset changeat pluri vezes durant li repastes. Sub Louis XIII, on nodat li serviette circum li colle. E ja on presentat it plicat in agreabil maniere : in gallino, in lépor, in tortugo, in cruce. Solmen plu tard on ligat it elegantmen al robe o al gilete e finalmen on extendet it sur su genús, apen desplicat. 

 

QUANDE APARIT LI FURCETTE? - Li custom manjar per un furcette aparit in li XIesim secul. In prim ti custom causat scandale. Li doge de Venezia hat maritat un dama de Constantinopolis quel morit de un maladie quel on atribuet al usu del furcette. Li francés scritor Montaigne self manjat per su fingres. Noi save it pro que il self scri : "It es índecent manjar glotonicmen quam yo fa ; yo sovente morde mi lingue, e mem mi fingres pro rapiditá." 

 

TRINCAGES, — Li archeologos attribue al ancian Egiptianes li arte far per hordeo un trincage fermentat simil a nor bir. Li bir esset egalmen ordinari trincage de omni nationes del oriente e del nord : ma chascun de ili fat it per granes e procedes diferent. 

 

On save que li Gallos e li Hispanos hat trovat li medie conservar lor bires durant tre long témpor : on ignora qualmen ili fat, nam li usation del lupul quel impedi ti trincage acrar se, ne es posteriori al XVim secul. 

 

In medievie on trovat null altricos quam hidromel, hipocras, un poc vin sucrat e bir. Solmen circum li 16-im secul on comensat trincar aquavite. It esset vendit del vinagreros e del apotecarios queles vendit in detallie. Poy aparit li limonade e li orangeade. 

 

Circa 1660, li limonade esset detronat del café, li chocolate (cacáo) e li té; in ti epoca li butica del limonadero prendet li nómin de café (= caféia), quo monstra li grand favore trovat del benefant trincage. 

 

ORÍGINE DEL PAROL "COCKTAIL". — Omnes parla pri cocktail ma solmen poc persones conosse li orígine de ti expression. Ti parol anglés, quel significa litteralmen caude de gallino”(cock - gallino, tail — caude) origina de un epoca quande li combatte de gallinos esset un del max populari amusamentes del popul anglés. Pos chascun combatte, li pariatores, queles hat ganiat, trincat ye li sanitá de lor gallino, e poc-a-poc li custom etablisset se versar in ti glass tam mult species de trincages quam li gallino hat conservat plumes in su caude. 

 

UN ROSTATE OLD DE 10.000 ANNUS. — Un sved directet de professor Lindberg, ha revenit a Stockholm fro Taiga-Nord u it ha descovrit li retes de un mámmut conservat in li glacie e originant in li antediluvian epoca. 

 

-41-

 

 

 

In ti occasion, un banquette ha esset dat e on servit un rostate preparat con li carne de ti animale morit ante circa 10.000 annus in Sibiria. 

 

Naturalmen li carne hat esset examinat antey de specialistes e declarat perfectmen manjabil pos ti long sejorn in ti natural glaciera. 

 

LI SANDWICH. — Li sandwich es conosset del gastronomes desde presc du secules. Lord Sandwich esset un passionat ludero. Quande il esset avan li lud-table, il obliviat omnicos, su familie, su ocupationes, e sovente mem il obliviat prender su repastes. Por un hom tam ocupat quam Lord Sandwich un demí-hor es un cose important. Por satisfar su apetite sin perdir témpore il fat fabricar tranches de pan covrit de jambon. Li nov manjage recivet li nómin de "sandwich". 

 

Francia adoptet ti sistema de rapid repastes e dat per comparation li nómin de "sandwich-mann" al mann quel portat comercial reclames in avan e sur li dors, talmen que su córpor ludet quasi li rol del jambon. 

 

LI CAN IN LI ALIMENTATION. — Desde long, li carne de can intra li alimentation del Chineses e Senegaleses. In Europa ti carne es ja utilisat in pluri cités, por exemple in München, li municipie devet regulamentar su consumation. Secun J. Pertus, li carne de can aproxima se max a ti del agne per li natura del grasse e su repartition. Li confusion es mem possibil. 

 

LI CONSERVES ALIMENTARI. — In 1804, li parisan cocinero Appert trovat li medie conservar li alimentes: li sterilisation quel consiste in calidar les e cluder les hermeticmen. Li menageras usa ancor ti procede e to esset li comensa del industries del conserves. 

 

LI RIS. — On save que ex du milliardes de homes queles popula nor glob, circa li demí manja principalmen ris. 

 

Nascet in China, li ris ha conquestat li quin partes del munde. It es cultivat partú u es incontrat li necessi conditiones : it es mult calore e mult aqua. 

 

In Europa on fat mult provas por introducter li ris ma sin mult success. On trova it cultivat un poc in Italia e tre poc in li sud de Francia. 

 

In Madagascar li cultura del ris es combinat con ti del pisces, sub li nómin de risipisicultura. It permisset in sam témpor furnir abundantmen al indigenes un precios aliment e assanar vast regiones infectet de paludisme. In facte, vorante li larves de anofeles (specie de mosquito, difusor de malaria), li pisces queles on cultiva in li risiera causat li desaparition del insecte per quel li maladie esset transportat. 

 

It es regretabilmen presc ínpossibil panificar li ris. Pro que su densitá es tre diferent del frument, li farine del ris ne posse dar con li unesim un mixtura homogen. Mult plu lent in li hidratation, it atarda grandmen li pistation e pro que it fermenta desfacilmen, li pane infla mal quande it contene ris. Do li crumel resta blanc, tro densi, presc ínmanjabil in li frisc statu e índigestibil in li statu plu old. 

 

ORÍGINE DEL PANES IN FORM DE DEMÍ-LUNE. — Li micri panes in form de demí-lune have un tre ancian orígine : es un superviventie del grec tortes quel servit quam sacrificies e queles imitat li form de un demí-lune (crescente). Ti torte esset li simbolic image del sacrificies ofertat a Selene (li deessa del lune). 

 

Felix Dubois in su "Historie del panification" da li sequent altri orígine del crescentes : Li populari pan in form de crescent es un creation del viennés panificatores del annu 1683 durant li assedie de Wien per li Turcos. Circum li valles tis-ci excavat secretmen subterran tranchés per queles ili intentet surprisar li defensores. Ma in lor forn, li panificatores durant lor noctal labor audit colpes de hacca e alarmat li habitanta. Li Turcos, vice surprisar, esset surprisat del assediates queles fortiat la abandonar lor assedie. 

 

In memorie de ti eveniment panificatores de Wien creat un micri pan de quel li form imitat li crescent de lune, emblema quel trovat se sur li flagga turc. 

 

-42-

 

 

 

Li repast del leon 

 

In Sud-Africa, un chassero habitant un camp in companie de altri viageatores remarcat que chascun matin un brute mancat in li truppe. Ili decidet plazzar se in inboscada in li vicinitá de un grotte habitate de un familie de leones. 

 

In li clar nocte, un leon surtit del grotte e mettet se in via, per lent passus, in li direction del camp quel trovat se ye quar milles de ta. Li viageatores, guidat de un Cafro, sequet su tracies con precaution. 

 

Ili videt li tot truppe de brutes reunit in un compact masse, li tauros stant exter li circul por protecter li vaccas. Li terribil animale tornat circum li truppe con un strangi marcha quel esset inter li passu e li trotte. Il directet su ocules sur li unesim range. Li yun tauros, quel ne audaciat regardar le in facie, presentat le lor crupe, tornante lor cap sur lor epoles con regardes de angustie. Li old tauros tande avansat al unesim range frappante resolutmen li suol per lor ped por ducter li tot truppe al fugida. 

 

In ti moment li leon apparit sur li front del colonne, quam un chef inspectent su armé, haltante avan chascun animal. Il fat un horribil rugida, regardante chascun terrificat tauro e restat plu longmen avan un de ili. Su selection esset fat. Hante retro-eat de un metre circa, il frappat du vezes li suol per su patte e pussat un secund rugida. Li animal a quel il semblat directer se fat un passu ad-avan e poy rejectet se strax retro. Li leon frappat un triesim vez li suol de su patte e ahoccat se in li position prendet del feroci animales quande ili vole saltar. 

 

Li ínfelici tauro comprendet que il devet obedir al tiranno. Per chancelant passus, il aproximat se al leon quel retro-eat avan le quam por incoragear le, til quande il esset completmen separat del truppe. 

 

Durant deci minutes, li tot banda, frappat de stupore, manet ínmobil. In fine li tauro-chef avansat un poc, escutat e decovriente null altri cause de alarm, frappat del ped ; li tot masse del brutes mettet se in movement e desaparit in li savana. 

 

Durant li témpor, leon ductet su prisonario. Il havet mult a far, nam li tauro esset plen de vigore e ne volet lassar se for-ducter. Ye chascun moment, il renovat su tentatives de fugida, ma su ínamico haltat le strax. Li ocules del leon ne quittat su savagine e quande il constatat resistentie, il avansat lentmen, trottante, talmen cupante obliquimen

 

-43- 

 

 

 

li fugida del animale ; e quande il trovat se vis a vis, it suficet que il fixat sur li tauro su terribil regard, sin far li minim movement, por rupter su resistentie. 

 

Un sol vez, durant ti long e penibil conduida, li povri tauro fat un desesperat tentative. Il jettat se in un de ti stagnes queles on incontra in li meridional Africa e queles es generalmen habitat de crocodiles. Li brutes time les mult. In ti occasion tamen, li yun tauro inmerset se sin hesitar por escapar de su persecutor. Ma li leon fat surtir le ex li aqua quam il hat fat surtir le ex li truppe. Il contornat li stagne per quelc saltas, e trovat se in li loc u li tauro volet abordar. Ti-ci changeat In van li direction, su ínamico esset sempre avan le, e lor ocules finalmen incontrante se, li tauro restat ínmobil. 

 

Denove fascinat, li tauro surtit ex li aqua tot trement. Li leon lassat le passar, poy recomensat chassar le con li sam facilitá quam antey. 

 

Li tauro ne plu oposit resistentie, resignat a su fate, quantcunc horribil to posset esser e sin conosser li sucurse proxim e li presentie del tri mannes quel vigilat le. Li povri animale abassat tristmen li cap e avansat sin saver u il eat, obediente a omni movementes de su conductor. 

 

Pervenient con su captura in li ped del roccas queles cela su asil, li leon pussat un rugida quel semblat far tremer li montania self e li ínfelici victime cadet sur su genús, poy relevat se trement. Ye ti moment, li leonessa surtit ex su fore por vider li savagine quel li leon ad-ductet la. Li vision de ti secund ínamico fat retro-ear li tauro, ma un rugida fat haltar it. Il esset inundat de sudore e muit lamentabilmen quande li chasseros ajustante lor armes, mortat li du leones, liberante li tauro de su cruel persecutor. 

 

Li brute comprendet que il ne plu devet timer e aproximat se al chasseros. Su flancas palpitat convulsivmen e on audit chascun pulsation de su cordie. Li terrore hat le tam dominat que il sequet su liberatores al camp quam 

un can. 

(La Fourmi.) 

 

-44- 

 

 

Sitie de colubre. Carne de ranes es un favorit pisc-lure in America. Mi amico Sandy Goosebone un matin, quande eat por piscar con su papa, decovrit que ili hat obliviat li lure. Do il circum-spectat por trovar ranes. Ma li ran quel il decovrit esset forsnappat avan su nase per un colubre, quel captet it e poy desaparit detra un trunc de árbor. Sandy persequet it. It esset un old colubre Mocassin ; it tenet li ranain su bocca e just volet comfortabilmen devorar it. Sandy captet un furcat branche, con quel tenet li colubre fix in li nuc, e prendet li mort ran ex su bocca. Ma nu li expression del old colubre esset tam mortalmen trist, quande li captura esset prendet ex su bocca, que Sandy, emoet, ad-vocat su papa. Li du piscatores havet un mal conscientie e tant misericordie per li povri creatura, que ili decidet recompensar li colubre por li perde. Ma ili hat apportat con se null altri victuales quam un botelle de "Old White Oak Moonshine", to es un celatmen destillat brandy, quel es sat fort anc por fort mannes. Ili do versat un solid boccade de brandy in li apertet fauc del reptil ; It semblat content e dansettat for, e li piscatores dissectet li ran e comensat piscar. 

 

"Pos deciquin minutes", Sandy Goosebone racontat - e li papa confirma to - "yo recivet un colp al gambe. Yo spectat : li colubre hat retornat se e pussat me. It regardat me con un curios expression e — tenet un nov ran in su bocca." Noi comprendet subitmen : li colubre volet cambiar denove su ran contra li brandy ! 

(Raconta american.)  Ex : Landschäftler, trad. Dr H. Nidecker.

 

Li absorption del odores per li lacte. Apen quelcunc odore es sentibil quande li lacte, principalmen strax pos melcation absorpte it. Si on lassa in un chambre un vase plen de lacte, proxim apertet o mal cludet flacon, plen de qualcunc substantie fortmen odorant, on posse esser cert que ja pos quelc hores ex li lacte emana anc ti odore o sapore plu o minu fort. Specialmen fortmen comunica lor odore ''gudron, terebinte, cebul, tabac-fum, gas, musc, camfor''. Ad-plu es pruvat que tal infectet lacte retene li sordid odore circa durant 14 cloccas. Ma li lacte possede ti facultá de absorption anc quande it es ancor in li vacca self. Pro to on mey ne desinfecter li stall per alcun substantie, por exemple li ''fenol''. Nam tal substanties posse influer mal tam li melcat vacca quam li brute a buchar. On ja constatat que tam li lacte quam li carne de tal vacca posse nocer li homes, Pro to li max grand minuciosl puritá in li stalles e anc li max grand puritá in li aer circumant li vacca melcat es absolut conditiones por obtener bon lacte. 

 

QUI DONAT NOS LI GROG ? — Li orígine de li trincage es sat amusant e vale li pena esser racontat. 

 

Li marineros del ancian flotte reyal recivet antey, quande ili esset inbarcat, un dose quotidian de divers alcoholes (brandy o rum). Ti custom degenerat sovente in abuse, 

 

-45-

 

 

 

e li amirale Vernon, quel esset comandant li station de West-lndian, ordonat al cocineros moderar li fort liquores per 2/3 de aqua. Su reform esset mal acceptet, quam on pensa, e li amirale devenit rapidmen ínpopulari. 

 

Li amirale Vernon havet li custom, durant li tempestes, apparir sur li pont del amiral-nave invelopat in un ínpermeabil mantel nominat "grogancoat" o "gros-grain". To suficet por que li marineros, por venjar se, comensat dar al amirale li surnómine de "old grog". 

 

Del amirale, li nómine passat al trincage quel il imposit.

 

NOR COLABORATORES 

 

Sr. Sjöstedt, de Ostersund, Svedia 

Sr. Dr Sjöstedt nascet in 1900, in Eskilstuna, studiat in li universitá de Uppsala devenit licentiate in filosofie in 1927 e Dr in fil. in 1930. In prim instructor de matematica e fisica in li gimnasie privat de Uppsala (1924-1931), il esset nominat in 1931 professor de matematica e filosofie in li gimnasie de Ostersund. 

 

Su lingue matrin es sved. Sr. Sjöstedt conosse completmen german, anglés, francés, Occ. — Su ovre ja astona per su abundantie. Esset ja publicat:

 

1. Occidental, de internationella ordens sprak, Helsingfors 1928. - 2. (a,b) — Korrespondenzen, a,b = 2. auf elliptischen und hyperelliptischen Kurven, Inauguraldissertation, Uppsala 1929. — 3. Dubbel occidental-ordbok, Uppsala 1930. — 4. Geometriska övningsuppgifter och lösningsmetoder, Östersund 1932. — 5. Projektiv geometri, Ostersund 1932. — 6. De filosofiska problemens historia, Stockholm 1936. - 7. Översikt av den formella logiken, Stockholm 1936. — 8. Remarcas al teorie de cognition del geometrie. Ultra to numerosi essayes in periodicos scientific e pedagogic e in jurnales. 

 

Occidentalist desde 1928, Sr. Sjöstedt es un del fundatores del Sved occidental-federation e del Sved occidental-editoría. 

 

Prof. Giacomo Meazzini, de San Giovanni Valdarno, Italia 

 

Anteyan Esperantist e autor de Esperanto-italian lexicos, poy Idist e poy serchant propri simplificat form de Ido sin li obligatori finales. II ha collaborat in li unesim annus de Occidental in li unesim CELIA, quel esset apert a omni competent interlinguistes. Adplu il ha activmen colaborat per suggestiones e corectiones al Radicarium de Occidental, in amical contact con li autor, E. de Wahl. 

 

Prof. Meazzini es un fecund scritor. Ante 1925 il publicat li Italian-Esperanto Dizionario, li Novo Vocabolario Espo-italiano e italiano-Espo, con prefacie de prof. Peano, li Dizionario completo Espo-Italiano. De ti ultim ovre esset editet solmen 5 cadernes pro que li Esperantistes desaprobat li tendentie naturalistic del autor e excomunicat le !

 

In ultim Sr. Meazzini scri nos (10 april 1937) que "il joya que anc Matejka adheret a Occ." e que "il lucta in li Ido-Academie por que ti-ci perfectiona Ido in li direction de Occ.".

 

-46- 

 

 

 

CRONICA 

 

RUMANIA. — Un grand jurnale de Craiova rapporta pri li Occidental-grammatica de nor coidealist sr Eschenasy. On mentiona, que sr de Wahl ha consacrat 30 annus de su vive al labor por crear Occidental, e que li lingue es superior a Esperanto e Ido. 

 

SVEDIA. — In Stockholm, li 27 februar 1937, evenit li reunion annual del Svenska-Occidental-Forbundet. On adoptet divers propositiones por un intensiv propaganda in Svedia. Li sam comité esset reelectet. con sr. Docente von Sydow quam presidente. Sr. von Sydow just esset nominat Doctor honorari del Universitá de Irland. 

 

In li revúe "Studiekamraten" no 4, 1937, ha aparit un articul de Cand. Segerstahl intitulat "Studiefolket och de främmande orden" (Li studie-popul e li foren paroles). In ti articul Cand. Segerstahl demonstra un nov metode aprender li construction e signification del foren paroles per auxilie de occidental. Il fa it in tal maniere, que li letor pos har studiat li articul factmen ha aprendet occidental sin saver it e samtemporanmen ha obtenet plu exact conossentie pri li construction e signification del foren paroles. 

 

Un nov revúe Vindeln in su nr 1 publica un "dan nationalhymn" in Occ. 

 

SVISSIA. — Li "Revue internationale de sténographie", sistema "Aimé Paris", contene li duesim lecion de un curs de Occidental de Fred Lagnel, e quar págines de Cosmoglotta pri turisme, sur quel li lecion basa se. Noi posse recomandar ti procede a omni jurnale de format normal, quel interessa se a Occidental, nam, per ti maniere usar li original textu tipografic de Cosmoglotta, ili posse procurar se interessant textus por un precie tre modest. 

 

TCHECOSLOVACIA. — Assemblé general del Club Occidental in Praha - Li 7 marte a.c. evenit in Praha in sala de YMCA, Na Porici 12, li assemblé general del Club Occidental. Mersí al modellatri preparation del programma, arrangeat del presidente del Club sr. Jos. Svec, li assemblé havet plen success. Un raport pri li assemblé essente ja publicat in Occidental bulletin, ci yo vole mentionar solmen to, quo merita special atention del international publica. Li assemblé comensat per un declamation de litt Pepicek Prenosil, salut in verses composit de sr. Svec. Poy li assistentes havet li rar occasion audir cantat Occidental. Stta Jirina Chmelova, concert-cantatressa, havet li amabilitá presentar quelc canzones e aries in Occ. Quam introduction noi ha audit li canzon "Un rubi canzonette" de Sköld-Podobsky, poy li arie de Marenka (Marietta),  "Ah, quel dolor !" ex li opera "Li sponsa vendit"de Smetana (in traduction de sr. Svec), sequet li canzon "De u it veni?" de Sköld-Podobsky, e in fine li arie de Cherubin "Oh, vu qui save" ex li opera "Li nuptia de Figaro" de Mozart. Stta Chmelova ha ravisset li assistentes per su agreabil e cultivat voce, su production con li excellent acompaniament sur piano de madam Svecova, esset acceptet con sinceri aplause, ambi damas recivet pro lor artistic production bell buquettes e gratulationes. — Li oficial programma esset directet de sr. Svec. Su raport esset cuidosimen elaborat. Ci yo mentiona solmen que in annu passat li Club ha arrangeat 13 convenidas del comité, 1 convenida membral, 4 discurses in li sala del Club, 1 public discurs pri Occ., 1 discussion pri Espo o Occ. e 5 leciones del curs, quel continua. Anc li raport del cassero sr. Arthur Sommer esset favorabil. Li assemblé resoluet constituer du special labor-sectiones : Propaganda-Section e Occidental Presse servicie, presidente sr. V. Veverka, assessores prof. Prenosil e Sonuner. On ha recivet li lettres salutativ anc de extrania (prof. G. Hant, Cluj), on ha anc misset telegrammas e lettres salutativ, curt e bon, on posse solmen constatar, que Club Occ. in Praha ne existe solmen sur li paper, ma que it functiona e '''vive'''. Omni membres del Occ. club, queles ne posset visitar li assemblé, ha recivet ja li policopiat raport (in tchec) pri li assemblé e li discurs del c. J. Podobsky, pri li propaganda de Occ., pronunciat in ti assemblé. Nov functionarios es : presidente J. Svec, vice-presidente H. Malousek, membres des comité : K, Böhm, T. Horacek, prof. J. Prenosil. A. Sommer e V. Veverka, conto-revisores : 

J. Naznam e J. Sonberg, substitute del conto-revisores St. Fechtner. 

 

-47-

 

 

 

BRNO. — Li semanale "Nezavisla Politika" continua, pos fine del Occidental-curs, regularimen informar pri omni evenimentes occidentalistic. Li ultim numeró de marte contenet un traduction partial del raport in Cosmoglotta B pri li arriva de sr Federn in Chapelle, li unesim numeró de april recense detaliatmen li numeró 113 de Cosmoglotta A e su divers articules, exhortante a abonnament.   F.L.

 

UN SENSATIONAL ADHESION 

 

Li max grand adversario de Occidental adhere a nor movement ! 

 

Sr. A. Matejka, ex-chef-redactor de Progreso, ex-secretario del Ido-Uniono declara abandonar Ido e consacrar desde hodie su tot forties al propaganda de Occidental. 

 

On save que durant li 10 ultim annus Sr. Matejka esset li max activ e competent defensor de Ido, e polemist contra Occ. ; it sufice releer li annu-collectiones de 1927-1934 de Helvetia, Cosmoglotta, Interlanguages, Progreso, etc., por comprender quant acut e ardent ha esset li lucte. 

 

Ma Sr. Mateika ne esset un ordinari adversario, in li specie de Sr. Quarfood; il ne combattet Occ. pro que it es un "fushlaboruro"! Su objectiones esset plu profund ; noi sentit it e pro to ne cessat estimar le pro su loyalisme e su sinceritá, mem in li max nervosi polemicas : Sr. Matejka esset partisan del progress ma opinet que on posse obtener li ideal lingue per li perfectionament de Ido. Hodie, pos mult annus de experienties, il declara 

se desillusionat pro li ciecitá del restant conservatori Idistes.

 

In un circulare quel il inviat in Pasca a su amicos il ha explicat detalliatmen li rasones de su decision. Noi cita solmen quelc passages : 

 

"Un facte tamen impresset me profundmen ja pos un curt studie de Occ., it es li homogenitá e li intern harmonie linguistic quel caracterisa li ovre de Wahl, qualitás quel yo ne trovat realisat in li sam gradu in li lingue del Delegitaro. 

 

...Occ. ja possedet del comensa li du max grav factores de success : 1. Stabilitá absolut, resultant de rigorós aplication de su fundamental conceptiones, mem in li max micri detallies. 2. Adherentes fort e unanim in su vole e su aspirationes. 

 

...Li criticas e possibilmen li insultes del altres, pos mi adhesion a Occ., es a me índiferent. Pro que ili nequande efortiat studiar quo evenit exter lor propri strett sfere, ili anc nequande conosset li angustie del dúbite e ne posse saver quant tragic lucte intern e periodes de desesperantie es li precie por li abandon del idé quel on hat servit quam yo, durant plu quam 20 annus..."

 

E nu un remarca personal del subsignate : Forsan durant mi ardent polemicas contra Sr. Matejka, yo ha esset tro agressiv ; yo peti humilmen su pardon. Si il devet finalmen confesser su admiration por Occ., anc yo deve confesser mi admiration por su grand anim e su coragie — queles certmen yo ne vell haver in su plazza.   R. Bg.

 

-48-