| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 115 (jul 1937)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA, julí 1937.  (Annu XVI.) No 4 (115) 

---

 

CONTENE : Gandria. — Orígine, principies e usas del stenografie occidental. — Quo es ISA? — Nov epoca. — Evolution del lingues. — Li ultim argumentes de Esperanto. - Li unesim inflammettes. — Li vrec. — Lexico Occidental-Occidental. — Numeró festiv. — † Jules Gross. 

 

GANDRIA 

 

Li zone del Monte San Salvatore, del Bré e de Gandria ye li lago de Lugano es famosi. De Castagnola ye li pede e declive del Monte Bré noi ea a Gandria. Ples ne timer si li strada stretta se a un litt via. Un old image del Madonna marca li frontiera inter Castagnola e Gandria. Li pictoresc vietta along li lago devem capriclosi. It ascende, e sin li litt mur protectori it vell cader con vos in li lago. Subitmen it ascende un grand rocca e traversa un ravine. Poy veni un punctu de quel on jui un magnific regard. — si on ne have vertígine ! Lugano 

desapari. Ci es pace e solitá. Un barca con segles quadratic passa. Li rematores labora stante e canta in du voces un bell e trist canzon. Ancor un curt pezze de plan via e noi ha arivat. 

 

Noi ariva supra li village e deve descender presc verticalmen per un via quel es un scaliere e un scaliere quel es un via. Ni li sapates ordinari ni li litt bottes marcha bon ; it vell esser necessi metter li "zoccoli" del habitantes, queles clacca pianmen sur li pavament — ma vu ne vell posser portar les con gracie. Yo paría que vu vell perdir vos in ti labirint de stradettes e ciec vias larg de du metres e vu vell deviar sin fine. 

 

Ne hay plage, ne hay terra, hay solmen domes e aqua. Li barcas intra in li domes e vu ariva al céllar per ascender tri gradus. Li domes sembla esser posit súper unaltru, tam litt es li spacie inter les. Pro to, di li legende, li habitantes de Gandria jace horizontalmen solmen in li jardin del mortos, e li gallinas porta un litt sac, por que li oves ne mey rular in li lago. Nam hay gallines. In litt cages grillat, ili glussa apu li bede de salade grand de quar metres quadrat. Hay mem quar vaccas e quelc capres, ma pro que on ne save u ili mey posser surtir, on lassa les in li stall de cavalles. Omni transportes fa se per aqua e chascun cive have su barca. Povri gentes, vu di ? Ples ne ilusionar vos, ili ne es tam povri e probabilmen plu felici quam vu e yo ! 

 

Ples intrar in li domes. Ili es comfortabil, hay omnicos necessi, e mem plu. Gandria es un del rar villages tessinés sin emigration. Li

 

-49-

 

 

 

homes es ocupat in li burós e administrationes de Lugano. Ili comercia per cortice de tilie ex quel on fabrica cordes e per quel on clude li fensuras del barcas. Li Gandrieses es 250 in total. Hay un eclesia, un scol, un posta, un doane e un telefon. Hay quar restaurantes e un hotel u on logia admirabilmen. Hay terrasses vers li lago, leccat per li undes, in plen sole con un vision íncomparabil súper li tot brass oriental del lago.

 

It es sviss e sempre esset sviss. Ta li contrabandistes aprovisiona se e ta ili es in securitá. Ma ti mestiere es dur. Mani alpinist vell timer li vietta quel in demí altore conducte de Gandria a Oria, e sur li lago potent reflectores desde li cuchada til li levada del sole sercha in omni angules e lansa se con lor litt cannon-bote vers li barcas queles vell audaciar traversar li frontieras. Talmen in Gandria on gratuit electric ilumination mersí al rey de Italia, ma tamen sempre existe italianos sin timore queles passa tamen — on ne save qualmen — nam sucre, café, tabac e li profitabilissim sacarine permisse les ganiar 50 francs per un sol "viage".

 

In Gandria self omnicos es pacific, e li sviss doanero, sedente avan li grand dom u li vision es tam bell, reva ye li clapotage del aqua e regarda li stelles dansant in li lago, fumante su "brissago". Gandria es bell, die e nocte. It es sempre different e on ne save u e quande it es max bell. Yo ama it in matin quande omnicos scintilla e jubila, quande omnicos subride e canta. Yo ama it in midí quande omnicos apesanta se e reposa. Ma yo ama it precipue in vésper. Tande li cloches del eclesia sona sub li manus de un bonissim musico, quel lude multissim melodies trist e gay, desde li himne national til "Funiculi". Tande li bell fliccas del village, seriosi e nett, promena in barcas, remante stant con gestes graciosi e fier. Tande li ombres ascende e li cloches del villages italian responde al nores. Ples ascender al litt capella — to es li unic existent promenada  - ye un demí hor supra li village, de ta vor regard domina omnicos, e plena vos per ti grand e silentiosi bellitá. 

 

E in nocte, lass nos ear along li lago sur li charmant litt vietta doanal til li banco de petre u fini li munde. Li ultim vapor-nave passa e su lúmines reflecte se in li aqua. Poy silentie. Solmen li grilles canta perdit in li herbes, e li ul che li figuieros cria plenditorimen. Quelc muses-volant ínquiet voletta circum li domes. Li lune, grand e limpid leva se detra li Monte Caslè vis-a-vis. Lucettes lontan indica habitationes homan. It es tard, ma vu ne posse separar vos de ti image, it sembla vos que li bellitá absolut es realisat ci e que — por un vez — perfection existe in ti ci terra. 

 

Ed. Platzhof-Lejame, Le Brassus (Svissia). 

(Traduction autorisat ex francés de Ilmari Federn.) 

 

-50-

 

 

 

Orígine, principes e usas del modern stenografie occidental 

 

Li precursores del antiqui grecos in li dominia del arte del scrition, li egyptianes, semites e altri orientales, comensat scriente complet idés e plu tard complet paroles per separat signes. Poy ili aprendet designar síllabes, ma solmen consonantes o vocales. Esset li antiqui grecos, queles inventet li composition del síllabes per signes designant consonantes tam bon quam vocales. Ma lor signes ne esset juntet a unaltru quam in li modern scritura cursiv, quel es li contribution al arte del scrition fat per li antiqui romanos e lor cultural heredes. 

 

Li developament del stenografie occidental es analog a ti progressiv evolution del modern cursiv scritura del occidente. Li antiqui grecos e romanos comensat composir li steno-paroles principalmen de síllab-signes, poy on distintet plu inter li consonantes e vocales del síllabes, ma scriente o li unis o li altris. Ti limitation es anc caracteristic del oldmodic stenografie supervivent in Europa e in America. On distinte ta li old sistemas geometric, semi-geometric e cursiv. Al prim-citat sistemas apartene tis de Pitman (anglés), Duployé, Delaunay e Aimé Paris (francés) e Marti (hispan). Li american sistema Gregg representa li scol semi-geometric (o semi-cursiv), contra que Gabelsberger e cert relationat sistemas (quam Stolze-Schrey), prevalent in Germama e altri europan landes, es sistemas essentialmen cursiv. Ili possede li avantage esser plu comod a scrir quam li geometric e semi-geometric systemas, e monstra li inclination simbolisar li vocales per consonantsignes In vice de omisser les. Li culmination del stenografie occidental es li cursivmen coherent fixation del consonantes e del vocales del singul síllabes, quam practicat per Melin (sved), Scheithauer (german) e Groote (hollandés). 

 

Li stenografie de Scheithauer, ja adaptat a plu quam deciquin europan lingues es li max simplic de ti modern sistemas, particularimen in su form extra-simplificat, developat per li veteran steno-pionero Ferdinand Schrey. Chascun, quel ocupa se con li aprension de ti modern stenografie es surprisat per li facil memorabilitá de su signes. Li families de consonantes e consonant-combinationes es strettmen uniat per li similitá de lor signes. Lu sam es trovat relativ al familles de vocal-sones. 

 

Támen, ti sistema ne complee omni desiras de persones pensant que li lítteres de omni lingues deve esser scrit per identic signes. Quelc de ti lítteres representa in divers lingues occidental different sones, por ex. "G" in francés, hispan, etc. Ili representa different sones mem in quelc de ti lingues self ! E un stenografie ne servi reproducter li ortografie de un lingue, ma fixar li son de su paroles max rapidmen e distintmen. Pro to, li stenograf deve selecter por li max frequent sones de chascun lingue signes, quel posse esser scrit clarmen con 

 

 

-51-

 

 

 

 

rapiditá. De to resulta que li sam signes ne posse esser usat por li sam sones del different lingues sin diminuer li practic valore del stenografie. Li modern interlingual stenograf deve quelcvez designar identic sones de different lingues per diferent signes. Il deve far to con grand rapiditá, quasi mecanicmen. E il posse far to, quam li practica amplimen confirma. Por comprender to, novicios in interlingual stenografie deve considerar que on aprende stenografar solmen lentmen, scriente inter altris li max frequentmen usat paroles mult vezes til que on scri les mecanicmen, e ti paroles servi alor quam "ferrovia-reles"por guidar li rutinat stenograf scrir omni paroles de chascun lingue quasi automaticmen e con grand rapiditá. 

 

Li max simplic de modern systemas posse esser mecanisat con poc efortie. Lor principie scrir litteralmen da les un inherent extraordinari brevitá. Pro to. on besona poc special abreviationes, abundant in li old-modic sistemas. Adplu on posse simplic- e rapidmen abreviar lor parol-images sin plenar li stenogrammas de logogrammas, quel posse esser leet solmen per cert specialmen trenat adeptes del sistema. 

 

Li usation del modern stenografie (manual) permisse amplificar se in vice de diminuer. It es ver que noi posse scrir rapid- e clarmen per scri-machines, ma mem li portabiles de ili pesa alquicos e max important, lor manipulation absorpte plu del atention del scritor quam li scritura manual. Adplu, mem quande possibil, it es presc sempre desagreabil changear nettmen un textu ja scrit per un ordinari o stenotip-machine. Pro to, poc autores utilisa scri-machines por li prim fixation de lor idés. Naturalmen vu posse dictar a un stenograf, ma quo far, si vu ne posse payar le o si il ancor ne o plu ne es present quande vu vole fixar vor idés? Proquó ne haver recurs al modern stenografie, quel es tam simplic que anc adeptes del oldmodic sistemas posse facilmen aprender almen leer vor modern stenogrammas? Anc mult de vor corespondentes posse far to. E li modern stenografie ne usa re-infortiamentes de pression por distinter cert sones. Pro to, su stenogrammas es facil securmen leibil anc in carbon-copes, productet sin labor additional.  

 

Finalmen lass nos considerar li valore educational del modem stenografie. Ti valore ne es perceptet mem per mult professional instructores. Solmen li max avansates de ili save que it es avantageós: comensar instructer ja infantes de quin annus in ti simplic arte de scrir, quel ili aprende mult plu facilmen quam li scritura comun. On fa les stenografiar e enunciar In sam témpor li textus de litt bell canzones queles ili aprende per ti modo facilissimmen por cantar les plu tard e amplificar talmen lor lingual habilitá. Li fact, que li (historic) ortografie del lingue differe mult vezes del stenogramma, ne impedi li infantes corectmen aprender plu tard ti ortografie. In contrarie es pruvat que li stenografic practica augmenta li capabilitá del memorie. 

O. F. Mass (Berlin). 

 

-52- 

 

 

 

QUO ES ISA? 

 

In numeró 6, februar 1937, del Revúe "Elektrotechnik und Maschinazbau, Zeitschrift des Elektrotechnischen Vereines in Wien"(Redaction e Administration Wien VI, Theobaldgasse 12), aparit un articul de Dr Eugen Wüster, intitulat : "Internationaler Bund der Nationalen Normenausschüsse (ISA)" — t. e. International Federation del national institutiones de normation (ISA) — "Raport pri li general assemblé in Budapest, 31 August til 12 Septembre 1936". 

 

Por aconossentar nor letores con ti important institution, noi publica ci li principal partes de ti articul con li permission del Autor, del Administration del mentionat Revúe e del Sviss Association de Normation. 

 

To quo significa li International Electrotechnic Commission (IEC) por li electrotecnica, to es por li céteri dominias del tecnica li mundan federation del normativ institutiones "ISA" (International Federation of Associations), fundat solmen 20 annus pos IEC. Li scope de ISA ne es etablisser international normes obligativ por omni associat landes, ma adducter amplissim international concordantie del normes del singul landes. 

 

ISA ha esset fundat in 1926. Ho-témpore 20 landes es membres, to es (in li órdin del Decimal Classification) : Germania, Austria, Tchecoslovakia, Polonia, Hungaria, Francia, Italia, Hispania ; USSR, Finnland ; Norvegia, Svedia, Dania ; Holland, Belgia, Svissia ; Grecia, Rumania ; Japan e USA. — Grand-Britannia es solmen gast in 

quelc tecnic comités. Austria por exemple es representat per li Österreichischer Normen-Ausschuss (O.N.A.). Li general secretariatu es in Svissia (General-Secretario : Ing. A. Huber-Ruf). Presidente es ho-témpore Sr Niels Fredriksson, Stockholm. 

 

Por li singul dominias de normation, special "Tecnic Comités" es instituet. In present existe 40 tal comités con numerosi subcomités. Li secretariatus del Technic Comités es repartit inter li divers national institutiones de normation. 

 

Quande un problema de normation es tractat a fine, li resultates, talnominat "recomandationes", es printat sub li form de "ISA-Bulletines". Ti bulletines totvez ne es generalmen accessibil publicationes, ma vale solmen quam base de labor por li national institutiones de normation, queles possede anc, in lor region, li jure de autor concernent ti publicationes. Omni land publica to quo it adopte ex li recomandationes de ISA in li form-de propri norm-folles. Li ISA-bulletines es arrangeat in tri vertical columnes contenent li german, li francés e li anglés textu. Li unesim columne es ocupat per li lingue del Tecnic Comité quel have li secretariatu por li tema tractat. 

 

Til present li sequent ISA-bulletines ha esset editet : 

 

l. Ball Joumal Bearings = Roulements à billes = Querlager (= Transversal Supportes con Bules ; Tecnic Comité 4). 

 

2. Achshöhen für Maschinen = Axle Height for Machines — Hauteurs d'axe pour machines (= Altores de Axe por Machines; T. C. 13). 

 

3. Wellenenden für Maschinen und Apparate = Shaft Ends for Machines and Apparatus = Bout d'arbres pour machínes et appareils (= Extremitás de Arbores por Machines e Aparates ; T. C 14). 

 

4. Keile = Keys = Clavettes (= Clavettes; T. C. 16). 

 

5. Feste Kupplungen = Rigid Couplings = Accouplements fixes (= Rigid Acoplamentes ;”T.C. 15). 

 

6. Umrechnungstabelle Zoll-Millimeter = Conversion Tables Inches-Millimetres = Tables de conversion pouces-millimetres (= Tabelles de Conversion Inches-Millimetres; T. C. 9dl). 

 

7. Papierformate = Paper Sizes = Formats de papier (= Formates de Paper ; T.C. 6).

 

8. Thrust Ball Bearings = Butées à billes = Längslager (=Axil Suportes con Bules ; T. C 4). 

 

-53- 

 

 

 

9. Règles pour la mesure des débits des fluides par tuyères et diaphragmes = Rules for Measuring the FIow of Fluids by Means of Nozzles and Orifices Plates = Regeln für die Durchflussmessung mit Düsen und Blenden (= Regules por li Mesuration de Fluent Quantitás per Becos e Diafragmas ; T. C 30). 

 

IO. Automobiles = Automobils = Kraftwagen (= Automobiles; T. C. 22). 

 

Li assemblé de ISA in Budapest ha unionat 225 delegates ex 17 landes, ne contat li representantes del International Air Traffic Association (IATA) e del Comission Internationale de Navigation Aérienne (CINA). 13 Technic Comités ha tenet sessiones. 

 

Li unesim tri dies del Conferentie in Budapest esset consacrat inter altricos al oficial fundation de un nov Comité : "ISA 37, Terminologie". Un preparatori session de ti Comité hat ínoficialmen evenit ja del 2 al 4 julí 1936 in Wien. In ti session li landes Germania, Austria, Hungaria, Francia e Holland esset representat per delegates, durant que li Central Oficie de ISA, domiciliat in Svissia, hat delegat su General Secretario. Germania have li secretariatu por ISA 37. 

 

Li dominia de ti nov Comité, li terminologie, superposi se por talmen dir a omni altri comités ; it deve mem includer li labores de international nomenclatura queles es fat extra li cadre de ISA. 

 

ISA 37 considera quam su cardinal scope accelerar o iniciar li colection e li admission de unitari términos, precipue in li tri ISA-lingues (t.e. Anglés, Francés e German), de unitari definitiones, e in plu adjunter a ti términos unitari "code-paroles" por international usu. Por ti scope li Comité ISA 37 va colaborar con li singul Tecnic Comités de ISA e con international organisationes competent por special tecnic dominias. Li terminologic labores deve far se max possibilmen conform al órdine etablisset per li Decimal Classification 1.

 

Li fundation del Technic Comité ISA 37 resulta de un proposition del Russ Comission por Normation, fat in verne 1934. Li russ suggestion quel, de su parte, junte se a anteriori german labores recomandat que ISA mey etablisser international conventet paroles queles, por exemple, posse esser adposit quam subtitules al titules del national norm-folies. Ma pro que tal intention ne es realisabil sin studiar profundmen li national terminologies, li Conferenties in Wien e Budapest fixat se sur un adequatmen amplificat sfere de activitá. Li deliberationes del Comité 37 in Wien e Budapest totvez concernet precipue li structura del "Code". Li project presentat del Russ Comission por normation apoyat se strettmen sur Esperanto, de quel anc IEC in 1935 ha decidet li reception in su vocabularium. Ma in li curs del discussiones on ha recomandat divers altri solutiones e precipue proposit prender quam base un project latino-roman quel es conosset sub li nómin de Occidental.

 

Li sequent exemples, prendet ex un circulare de ISA 37 (concernent li dominia de ISA 30), mey ilustrar qualmen on imagina se li international code-paroles : 

 

deutsch  | Drosselgerät | Blende | Düse

français | dispositif d'étranglement | diaphragme | tuyère

english | throat | orifice | nozzle

Code Espo | string-ilo | diafragmo | beko

Code Occ. strangula-tor | diafragma | bec

 

On vide que li divergenties de opinion es relativmen ínsignificant e que in mult casus ili concerne solmen li scrition e li termination del paroles 2. Ma li questiones del structura del Code cohere fortmen con li problemas del international lingue, del rational ortografie e del purisme in li national lingues. Pro que ti dominias de labor suffre mult de un polemica ne sat basat sur factes, un plen acord pri li code probabilmen ne va evenir tre bentost. Li fact, totvez, que justmen Germania ha chargeat se del secretariatu por ISA 37 oferta tre bon chances, pro que li industrie de ti land ha ja fat modellatri eforties in scienticmen penetrar li controvers questiones e in editer international tecnic lexicos (lTW). 

(Trad. Dr Homolka, Wien.) 

---

 

1 Vide articul de E. Pigal in Cosmoglotta No 106. pg. 9-13 (1936). 

2 Qui ha ocupat se pri li problema del L.I., conosse li grav structural diferenties inter Occ. e Espo e li enorm avantages queles Occ. oferta por omni scientific e tecnic scopes. (Red.) 

 

-54- 

 

 

 

NOV EPOCA

 

Ante curt témpor noi signalat que li Idistes continua lor negativ attitude, ne digna discusser li solution de Occ. e contenta se nominar nor lingue per li despectent qualificative de "fushlaboruro"! Nu, ti politica de struce sembla cessar e con joya noi leet in li ultim "Progreso"un studie astonantmen objectiv. 

 

Advere, su autor, Sr. H. Jacob, ne responde a nor precis criticas del articul "Li derivation in li lingue international”aparit in Cosm. no 112. Vice to il publica e comenta un discurs de Dr E. Wüster in 1936, pri li sam tema del derivation. 

 

Ne savente quel opiniones apartene a Dr Wüster e queles a Sr. Jacob, noi hesita responder. Desde li adhesion subit e imprevidet de convictet Idistes a Occ. noi ne plu audacia prender li plum por refutar e prefere atender filosoficmen li resultates del "evolution natural"! 

 

Sin dubita, li tabelles comparativ publicat de Progreso ne es ínexact, ma lor grav defecte es que ili presenta solmen un facie del problema. Por laborar scienticmen on deve comparar ne solmen li du traductiones Esperanto-Occidental de un parol, ma de omni paroles del sam familie. Si, por exemple, noi compara 

 

Espo : esprim-i — esprim-o,   impres-i - impres-o

Ido : expres-ar — expres-o, impres-ar - impres-o

 

on recive li impression que Espo-ldo es in facte plu simplic quam Occ. quel have : 

 

express-er — express-ion, 

impress-er - impress-ion,

 

nam li finale -o es plu curt quam -ion. Ma si on examina li altri paroles del sam familie, on comprende que ti unesim deduction es fals e que li admission de -ion, vice -o, simplifica li derivation. Efectivmen, it existe altri paroles international, quam expression-ist, expression-ism, impression-ist, impression-ism, queles li systemas Espo-Ido es íncapabil formar e queles ili deve admisser quam nov radicas, extra lor derivation. Do, u Occ. have un sol radica por omni derivates, li altri lingues international besona pluris, pro que ili ne possede li international sufixes -ion, -or, etc. 

 

In ti "tabelles comparativ" on vole ancor monstrar que Occ. usa pluri suffixes, —ore, -ntie, -age, -da, -ion, -ment, -e, ta u Espo-ldo usa un sol -o. Ti egalitá es fals. In Occ. ti sufixes ne have sam signification ma differe per nuancies tre marcat. Just pro to Occ. conserva li charme, li nuancies del lingues natural, durant que 

Espo-ldo aspecte quam un artificialitá repugnant al publica. 

 

On posse dir que omni suffixes de Occ. es índispensabil por formar autonommen li paroles international. Li sufixes citat in supra, por exemple, es absolut necessi por li derivation : am-ar, am-ore, am-or-osi (esque on va dir am-osi ?) difer-er, difere-nt, difere-nt-i-al (esque on posse dir difer-al ?), redact-er, redact-ion, redact-ion-al (e ne redakt-ala, quam scri Ido !), fund-ar, funda-tion, funda-ment (ti du paroles ne have li sam signification, do ambi suffixes es necessi), funda-ment-al. Pri li sufixes -age e -da, ili existe anc in Espo-ldo. Alor quo ? Li Espo-ldo gratula se pro que ili evita li suffixes -ment, -ion, -ore, etc. ma ili ne di que just pro to ili deve adopter un masse de duplic e triplic radicas quam fundo e fundamento, amo e amoro, redakti e redakcio e redaktoro, etc., etc. 

 

U es do li ver simplicitá e facilitá : in li admission de un sufixe formant regularimen centes de derivates, o in li admission de centes de nov radicas pro li supression de un sufixe ? 

 

Noi anc ne accepte li distintion inter li "sistemas autonomistic e naturalistic”e classification de Occ. in li duesim camp, nam precismen li grand avantage de Occ. es que it reuni li du principies : autonomie e naturalitá. It ne existe un sol casu u Occ. ne es tam autonom quam Espo-ldo. Si on desira, noi posse furnir un list de pluri milles de pruvas. Vi quelc tipic exemples: de su radicas formo, centro, pektoro, folio, poz-ar, etc., Ido ne posse formar autonommen li paroles formacar, koncentrar, ex-pektorar, prefoliaciono, poziciono, etc., e deve adopter les quam nov radicas benque un derivation sembla evident. In Occ. li autonomie es perfect, quam on save. 

 

-55- 

 

 

Li sol reprocha quel on posse far a Occ. que inter pluri sufixes on posse quelcvez hesitar ; e naturalmen li Espo-ldistes ne oblivia insister, re-insister, e insister con insistentie pri ti "defecte". Ili ne vide que anc Espo-ldo trova se in li sam casu e que it es impossibil inventer un sistema in quel tal alternatives ne existe. Couturat credet naivmen que per li "logica" on vell determinar matematicmen li rect sufixe, ma li practica ha monstrat li vanitá de un tal pretension. Por exemple, Sr. Jacob sempre usa li parol deriv-uro, ma li grand dictionarium francés-ldo, redactet de Couturat self, traducte li parol francés "dérivé" per deriv-ito, deriv-ajo. Malgré su logica, Ido ne posse dir nos quel sufixe es apt e li max bon autores ne concorda. Un cáos complet. 

 

Naturalmen li Idistes ne considera ti continual alternatives in Ido quam grav. Solmen in Occ. ili deveni un "defecte", un pruva de "fushlaboruro"!!!

 

Lu max curios in ti afere es que li dictionarium de Occ. traducte F. dérivé per un sol parol "derivate" quel es plu natural e tam logic quam deriv-uro. 

 

Concernent li derivation, sol li practica del lingue posse monstrar quel es li sistema max facil. In li centrale de Chapelle, noi recive chascun die lettres in Occ. de omni landes del terra, anc de ne romanic. Nu... malgré li absentie de grammaticas, li divergenties in li usa del suffixes es tre rarissim. To es mem un facte impressionant, ti spontan unitá linguistic. Solmen por quelc casus on constata hesitationes ; por exemples li unes di print-age, li altres print-ates. Ma serchante li cause, on constata que print-age, quel ne es corect, es debit a un ancian acustomation idistic !!! Li logica de Ido falsa li lingual sentiment mem in Occ. 

 

In Ido, li unes di por exemple : asoci-it-aro, ma li altres asoci-uro, anc defino o definuro, etc. On nequande save quel on deve usar contra que in Occ. null hesitation es possibil : association, definition, etc. Li max genant de ti hesitationes in Espo-ldo es causat del sufixe -ado quel on adjunte o ne adjunte secun li humore del moment. Por exemple in 1934, Progreso es konsakrata al propagado, libera diskutado e perfektigado dil L.I., ma in 1937 solmen al propago, diskuto e perfektigo ! Li sufixe -ad indicante li durada, on ne comprende pro quo hodie li propago de Ido es minu durabil quam antey!

 

Anc Sr. Jacob ne obliviat signalar li "exceptiones" in li derivation de Occ. Ili es poc : un decene in un sistema quel regularisa plu quam 10.000 international derivates. Ma ti 10 ínfelici exceptiones, queles es apen perceptet o conosset del usatores del lingue, deveni por li Espo-ldistes lu essential, li afere capital. On ne falli citar que Occ. di -ntie pos ''espera'' ma -entie pos experi (por obtener experi-entie) ma in li tabelle comparativ on indica experi-ntie. Talmen li letores recive li impression que Occ. es plen de exceptiones e que in sam témpor it forma repugnant derivates ! 

 

On anc ne oblivia far remarcar que Occ. deriva de ced-er li parol cess-ion e ne cesion secun li regul general. Exact. Ma save vu qualmen Ido solue ti desfacil casu Per admisser tri radicas : ced-ar, konces-ar, koncesion-ar, quande li "defectosi" Occ. per un sol radica ced- retrova omni derivates natural, ced-er, conced-er, concess-ion. concession-ar, con-cess-ion-ario, etc. In realitá, quel es li sistema max simplic ? 

 

Li conclusion del studie de Sr. Jacob es vermen curiosi. Dr Wüster declara : de Wahl successat descrir li flexent derivation del verbal radicas con un litt númer de regules. Lor aprension forsan es minu penibil quam li acustomation al numerosi ínacustomat formes de derivation del autonomistic sistemas (= Espo-ldo). 

 

Ma Sra Jacob ne admissent ti conclusion, declara que li Idistes prefere li contrarie, it es li formes ínacustomat de Espo-ldo vice li formes aspectent international. On vide nu ti paradoxal situation. Durant que un eminent autor esperantistic, Dr Wüster, aprecia li naturalitá de Occ,un Idist defende li artificialitá de Esperanto 

contra le !!! 

 

Si Couturat vell ancor viver il ne plu vell comprender alquo in li "movement por li lingue international" ! 

 

Mem sin concordar con li assertiones de Sr, Jacob noi tamen aconosse que il ha monstrat un ínexpectat desir studiar objectivmen li problema. Por un conservatori Idist to es meritori e noi ne vole descoragear le per un tro radical demolition de su argumentes. Noi mersia le e invita le continuar su studies.    R. Bg.

 

-56-

 

 

 

EVOLUTION DEL LINGUES

 

de professor Otto Jespersen

 

Li sequent articul es prendet ex un populari ovre del grand linguist "Evolution e orígine del lingue". Autorisat traduction ex dan lingue por Cosmoglotta, de Ilmari Federn.

 

 

NOI ha comparat li max ancian ancor conosset stadies de nor westeuropan lingues con lor form hodial e noi ha trovat cert trates queles, generalmen videt, es comun a ili, talmen que it esset nos possibil trovar quelc grand lineas cardinal monstrant li direction del evolution; e noi ha motivat li opinion que li mutationes fat in li curs del secules ha quam totalitá esset avantagiosi por li parlantes, talmen que noi es justificat si noi parla pri progress. Li punctus per queles li plu recent lingues ha demonstrat lor superioritá, es li sequentes:

 

(1) Li formes es generalmen plu curt, talmen que ili besona minu mult efortie del muscules e pronuncia se plu rapidmen quam li ancian formes.

(2) It ne plu existe tam mult formes, pro to li memorie es minu chargeat.

(3) Lor formation es mult plu regulari.

(4) Lor usation in composition del paroles (derivation) es mult minu ínregulari.

(5) Lor caractere plu abstract e plu analitic facilisa li expression per possibilisar un multitá de combinationes e constructiones, queles antey esset ínpossibil o conflictet con usus lingual.

(6) Li plump repetitiones consequent ex li regules pri acordation del paroles subordinat con li paroles reyent es fat superflú.

(7) Clar e ínambigui comprension es garantit per un regulari consequentie del paroles.

 

Ti avantages ne esset ganiat per un colp e li lingues ha movet se in li directiones mentionat con rapiditá tre diferent p.ex. alt-german es in mult punctus in retard in comparation a bass-german; europan hollandés es in retard in comparation con sud-african; sved in quelc punctus in comparation con dan, e omni ti lingues in comparation con anglés. Anc li romanic lingues ne ha marchat omnis in sam tempo. Ci noi emfasa solmen que omni ti lingues ha in li historic témpor movet se in general in ti directiones, e que, del antropocentric vis-punctu - i.e. si noi mesura secun li besones del homes parlant - noi deve nominar to quo ha evenit un salutabil progress.

 

-57-

 

 

 

Ma esque ti tendenties es general, o mem forsan absolut guvernant in li munde del lingues? Omni exemples esset ya prendet ex un relativmen strett circul de lingues, a saver ti quel yo self e probabilmen anc li majorité de mi letores conosse max bon. Esque altri lingues monstra simil evolutiones? Sin pretender profund conossentie pri mult lingues yo tamen audacia asserter que li ganiat resultates es confirmat per omni lingues, de queles li historie es conosset: Li hodial irlandés e li parlat scott-gaelic es in mult punctus plu simplic in lor structura grammatical quam li max ancian irlandés. Russ ha liberat se de pluri complicat ínregularitás del ancian slav, e lu sam es in ancor plu alt gradu fat de quelc altri slavic lingues; bulgar ha in alt gradu simplificat li flexion de substantives e adjectives, e serb li conjugation. Li modern grec lingue parlat es considerabilmen plu simplic in su formes quam li lingue de Homeros e Demosthenes. Neo-pers es presc tam simplic in su structura quam anglés, durant que pers ancian esset un lingue complicatissim. In India noi vide un gradual simplification desde sanscrit tra pracrit e pali til li lingues parlat in present: hindi, hindustani, (urdu), bengali etc. Extra nor familie de lingues noi vide lu sam: hebréic es plu simplic e plu regulari quam assirian, arab parlat plu quam li ancian lingue scrit. Coptic monstra li sam facilitá comparat a egiptian.

 

...Brevimen, mem si noi posse clarmen pruvar nor teorie solmen ye un minorité del lingues parlat sur terra, ti minorité tamen inbrassa omni lingues conosset durant li era pri quel noi posse parlar quam havent un historie, e pro to noi posse sin scrupules asserter que li tendentie vers simplification del structura grammatical es universal in li munde del lingues.

 

Que ti tendentie es, in general, util, do que noi vermen posse parlar pri progress, pri to omni plu ancian linguistes esset ciec, pro que ili videt un "cosmo", un magnific e bonordinat munde in li ancian, specialmen in li classic lingues e pro que li modern lingues indiget un quantitá de coses queles ili hat aprendet admirar in li ancianes. It anc ne posse esser negat que in un cert gradu ili havet rason: chascun lingue presenta, quande on studia it in li rect spíritu, tam mult bellitás in sistematicmen coherent structura, que it posse esser qualificat quam un "cosmo". Ma it ne es in omni concern un cosmo plen de bellitá: sam quam omnicos homan it contene trates plu e minu bell, e un evaluation comparant ne deve esser unilateral. Sin dúbita hay alquicos extraordinarimen bell in li structura de grec ancian, e li ancian hellenes con lor artistic talent savet profitar li max mult possibil ex lor magnific litteratura. Ma anc ne es poc bellitá in mani modern lingues, benque li real evaluation de to basa se sur gust, quel in grand parte escapa a scientic critica.

 

Otto Jespersen.

 

-58-

 

 

LI ULTIM ARGUMENTES DE ESPERANTO

 

Fortiat aconosser li superioritá de Occidental, li adherentes de Esperanto usualmen prova auxiliar se per un del sequent 4 argumentes:

 

1. Li grand difusion de Esperanto pruva que it ja es li medie del comunication international.

 

Li sovente assertet númer de un demí o mem tot million es exagerat. Statisticas conta circa 120 mill Esperantistes. In ti númer es includet li membres de omni societés de Esperanto. Li membres del Universala Esperanto-Asocio e del landal organisationes (ante li schisma) addit dat 22 mill organisat Esperantistes. Ma it es notori, que in ti societés admaxim un ters del membres es activ, durant que li rest solmen manifesta su platonic interesse por li idé del lingue international. On do posse calcular admaxim 50 mill persones vermen savent Esperanto, e de tis li majorité es solmen colectores de post-marcas o ilustrat cartes. Un textu scrit in Esperanto es comprendet de circa tam mult persones quam habitantes de un litt cité. Mem se li númer de un million Esperantistes vell esser exact, tamen li radius de action de Esperanto ne vell esser plu grand quam ti del lingue estonian o lituan, pri queles certmen nequi va dir, que ili es specialmen fort difuset.

 

2. It existe ja un grand quantité de litteratura in Esperanto.

 

Li grandissim majorité del Esperanto-litteratura consiste in manuales, libres de letura, grammaticas, lexicos e traductiones ex lingues vivent. Ultra to existe hodie ancor circa 30 revúes, de queles solmen un litt númer posse exister sin subvention. Li totalité de litteratura aparit in Esperanto durant li 50 annus de su existentie, es ne ancor un centesim de to, quo li litt popul de un million estonianes ha productet in un sol annu, e ples considerar que li 9/10 del population estonian consiste ex paisanes e proletarios!

 

3. Esperanto ha esset aconosset de mult congresses e societés.

 

Li partiprendentes de congresses e reuniones, per lor votationes e resolutiones in favor de Esperanto, manifesta solmen lor desir, que un lingue international mey esser adoptet. Sovente to eveni, pos que on ha suggestet les li impression, que Esperanto ja es in fact li lingue international. Li caractere e particularitás de Esperanto ne es nequande exposit ye tal ocasiones, e ili pro to nequande es submisset a discussion.

 

Quande un vez li problema de Esperanto esset discusset in li Liga de Nationes, on demandat leer quelc frases in Esperanto. Li letion evocat un fort general ride. Pos to li question esset transdat al comission por colaboration intelectual e li judicie de prof. G. de Reynold pri Esperanto esset anihilant.

 

4. Occidental es apt por li instructet europano quel conosse pluri lingues, ma Esperanto es anc apt por li orientales.

 

-59-

 

 

In Esperanto necos es oriental, con exception del parol "koro" quel per hasard anc in japanés significa "cordie". Ni paroles, ni sintaxe. Just to quo es caracteristic por li orientalic lingues: analitisme e ínmutabilitá del paroles, existe in Esperanto minu quam in altri sistemas de L.I. Li caotic maniere in quel Esperanto tracta li expressiones international va solmen confuser li orientales, queles demanda un transparent etimologic formation de ti paroles. E li rasonament: "Si li L.I. ne es chinés-malay, it almen anc ne deve esser tro simil al cultur-lingues europan" vell esser un completmen negativ e steril conception del neutralitá.   Secun E. de Wahl.

----

 

Li unesim inflammettes

 

Ili aparit in 1809. On nominat les tande: oxigenat inflammettes; ma pro que ili esset solmen sulfurat, on devet por accender les, metter les in contact con li foy!

 

Li unesim inflammettes

 

Ili aparit in 1809. On nominat les tande: oxigenat inflammettes; ma pro que ili esset solmen sulfurat, on devet por accender les, metter les in contact con li foy!

 

Circum 1830 apari li unesim chimic inflammettes fosforic, venient de Austria. In Francia, ili esset nominat, german inflammettes. In ti epoca li francés publica esset oposit a omni progress, principalmen quande ti progress venit de extrania. Pro to li introduction in Francia de ti german inflammettes ne esset un facil afere. In Paris, un strad-venditor interprendet converter li publica.

 

Ti colportero stat sur un podium, plazza del Borse. Detra le, un pistol e un tambur punctuat li periodes de su boniment. Avan le un candel accendet e un quantité de micri paccas misteriosmen sigillat.

 

Quande li turbe hat adcurrent ye li bruida del tambur, li charlatan deprendet con respect su chapel, poy admonit li auditores sempre plu numerosi.

 

- Senioras e senioros, yo ne venit sur ti public plazza por vendir vos sterco de cunicules quam crem-bonbones; yo ne venit por abuser vor confidentie ofertante vos drogues quel resana in sam témpore li dent-dolores e li ped-calle. No, senioras, no senioros, mi scop es plu nobil, plu human. Quo do yo aporta vos? Yo aporta vos simplicmen li luce. Yo explica plu bon: Noi suposi que vu es invitat in li reyal palace. Vu vole fumar vor pip; vu plena it con tabac, poy vu accende ye li unic candel quel brula in li palace. Ma subitmen ti candel es extintet. Quel embarass por li tot societé reunit ta! Tande vu extrae un de mi german inflammettes e vu accende it talmen sur vor crur. Strax li luce. Ma, vu va dir, ti inflammettes deve esser tre custosi? Erra! Ili es comprabil de omnes. Yo da 5 de ili por un « sou » (quin centimes). Nu, qui vole ili?

 

Li bon borgeso comprat, e in li soledís, in su familie, il monstrat al infantes li maniere surtir del obscuritá!

 

-60-

 

 

 

LI VREC

(de Guy de Maupassant

 

In ti epoca yo esset inspector del Companie de assecurantie maritim quel yo directe hodie. Yo intentet ear passar li festa de Nov-annu in Paris, quande yo recivet un lettre de mi director ordonante me departer strax al insul de Ré u hat just naufrageat un tri-mast, assecurat de nor companie.

 

...Sur li nave quel transportat me de la Rochelle til li cité de St Martin in li insul de Ré, yo intrat in conversation con li capitan, un litt hom presc sin gambes, tot rond quam su nave. Yo desirat quelc detallies pri li catastrof quel yo devet constatar.

 

...Li capitan conosset perfectmen li afere, hante partiprendet li provas de salvation. Il racontat me li naufrage tre banal in realitá. Li grand tri-mast, nominat Marie-Josef, pussat de un furios vente, navigante in hasard sur un scumosi mare, hat naufrageat sur ti imens sand-banca quel transforma li costas de ti region in un ínlimitat Sahara ye li hores del bass marea...

 

E subitmen li capitan, extendente li dextri manu avan nos, monstrat me, in plen mar, lontan del insul quel no circumnavigat, e dit me:

 

- Vide, just vor nave!

 

- Li Marie-Josef?

 

- Yes!

 

Yo esset stupefat. Ti nigri puncte, presc ínvisibil semblat me star ye 3 kilometres del rive.

 

- Ma, capitan, to es ínpossibil, it deve esser almen cent metres de profundore in li loc quel vu indica me.

 

Il ridet.

 

- Cent metres? no! Ne mem un metre. Nu it es alt marea, ye clocca nin e quarant minutes. les promenar per li plage, manus in li tasca, pos li dejunea del « Hôtel del Delfin », e yo promesse vos que ye clocca tri vu va tuchar li vrec e vu va posser restar circa un hore e quarant-quin til du, ma ne plu long, pro que altrimen li flut vell circumar e capter vos. Plu li mar ea lontan, plu rapidmen it reveni. Ti rive es platt quam un pumice. Ples comensar li retorn ye clocca quar e quinant minutes, crede me!

 

Yo mersiat li capitan, descendet in St Martin...

 

Li 31 decembre, pos har dejuneat, quande just li reflut vadet retro rapidmen, yo eat tra li sandes, vers mi vrec quel yo perceptet lontan, lontan sur li mare.

 

Yo eat per grand passus tra li yelb planage elastic quam li carne e quel semblat sudar sub mi pedes. Li mare esset ta just antey; e nu yo videt it fugiente in lontan...

 

Yo marchat sin halta e regardat li vrec quel grandijat sam quam yo avansat, e similat nu un enorm naufrageat balen.

 

Finalmen yo atinget it pos un hor de marcha. It jacet sur li franc, crevat, ruptet, monstrante quam li costes de un bestie su osses, su osses de gudronat ligne, forat de enorm cloves. Li sand hat ja invadet it...

 

Yo ascendet ti cadavre de nave ye li max bass láter; poy perveniente sur li deck, yo penetrat in li interior. Li luce intrat tra li lucas e, tra li fensuras del flancas, clarat tristmen ti species de cavas long e obscur, plen de travages demolit. In ili restat solmen

 

-61-

 

 

sand quel servit quam suol a ti subterran de plancs. Yo comensat scrir notas pri li statu del nave. Sedente sur un vacui e ruptet baril yo scrit. Un frisson de frigore e de solitá curret sur mi pelle de témpor a témpor; e quelcvez yo cessat scrir por escutar li bruida vag e misteriosi del vrec.

 

E subitmen yo audit homan voces tre proxim a me. Yo saltat ad supra quam avan un fantoma e credet vermen que du dronates vell aparir me. Rapidmen yo climbat sur li deck per li fortie de mi punies; e yo videt sur li proa del nave un grand senior, un Angleso con tri yunas.

 

Certmen ili havet ancor plu grand timore quam yo, vidente aparir subitmen un ente vivent sur li tri-mast abandonat. Li max yun del fliccas for-curret; li du altres captet lor patre per plen brasses. Li Angleso hat apertet li bocca; to esset li sol signe quel lassat vider su emotion.

 

Pos quelc secondes, il parlat:

 

- Aoh, senior, vu es li proprietario de ti construction?

 

- Yes, senior!

 

- Esque yo posse visitar it?

 

- Yes, senior!

 

E yo indicat li apertura max comod por intrar. Su tri filias esset charmant, precipue li max old, un blondina de deci-ott annus, frisc quam un flor.

 

...Ella parlat francés plu bon quam su patre e ella servit quam interprete. Yo devet racontar li naufragea in su omni detallies, queles yo inventet, quam si yo vell har assistet al catastrof! Poy li tot familie descendet in li interior del vrec. Strax quande ili hat intrat in li obscur galerie, apen clarat, ili pussat cris de astonament e de admiration, e subitmen li patre e li tri filias tenet in lor manus albums, til tande probabilmen celat in lor grand ínpermeabil vestimentes, e ili comensat in sam témpor quar esquisses per crayon de ti loc trist e bizarr.

 

Ili esset sedent li un apu li altri, sur un trave, e li quar albums, sur li ott genús, covrit se per litt nigri lineas queles devet representar li apertet ventre del Marie-Josef.

 

Laborante, li blondina parlat con me, durant que yo continuat inspecter li squelette del nave...

 

Ella havet un tam drolli maniere parlar, racontar, rider, levar li ocules por interrogar me, - ocules blu quam profund aqua - cessar dessinar por divinar mi pensa, poy recomensar laborar, que yo esset ravisset, e yo vell har manet un ínlimitat témpor escutar e regardar la.

 

Subitmen ella murmurat:

 

- Yo audi un litt movement sur ti nave.

 

Yo escutat e perceptet tande un levi bruida, strangi, continui. Quo to esset? Yo levat me por regardar tra un fensura e criat violentmen. Li mare ascendet, e esset circumeant nos.

 

Noi rapidmen climbat sur li deck. It esset tro tard. Li aqua circumat nos, e it curret vers li rive per un astonant rapiditá. No, it ne curret, it glissat, reptet, alongat se quam un macul sin límites.

 

Li Angleso volet fugir; yo retenet le: li fugida esset ínpossibil, pro li profund stagnes queles noi devet evitar veniente e in queles noi vell cader durant li retorn.

 

Nor cordies esset invadet de un horribil angustie. Poy un del litt Anglesas subridet e murmurat:

 

- Noi es li naufrageates!

 

Yo volet rider, ma li timore sufocat me. Omni dangeres aparit me in sam témpor. Yo volet criar « A nor sucurs! » Criar a quem?

 

Li du litt Anglesas ahoccat se contra lor patre quel consternatmen contemplat li imens mar circum nos.

 

E li nocte cadet tam rapidmen quam li Ocean ascendet, un nocte pesant, humid, glacialmen frigid.

 

Yo dit: « It es necos a far quam maner sur ti nave. »

 

-62-

 

Li Angleso respondet: « Oh yes! »

 

E noi restat ta un quart de hor, un demí hor - yo ne save in veritá quant témpor - regardante ti yelb aqua gurgulear, scumear, semblant luder sur li imens plage reconquestat.

 

Un del filias plendit pri frigore, e noi intentet redescender por protecter nos contra li brise levi ma frigidissim quel picat nor pelle.

 

Yo inclinat me sur li luca: Li nave esset plen de aqua. Noi do devet ahoccar nos contra li bord del stern quel protectet nos un poc.

 

Li obscuritá, nu complet, invelopat nos, e noi esset presset li un contra li altru. Yo sentit tremer contra mi epol li epol del litt Anglesa, de quel li dentes claccat; e yo sentit anc li dulci calore de ti córpor tra li vestimentes. Noi ne plu parlat. Noi manet ínmobil mut, ahoccat quam besties in un fosse durant li storm. E tamen, malgré li nocte, malgré omnicos, malgré li danger terribil e grandijant, yo sentit me felici, felici pri ti long hores passat proxim ti ravissent flicca. Yo ne comprendet ti strangi sensation de benessere e de joya penetrant me.

 

Ma li silentie del tenebres devenit angustiosi; noi audit solmen circum nos vagmen un levi bruida, ínfinit, li rumore del mar quel ascendet e li monoton clapotage del aqua contra li nave.

 

Subitmen yo audit singlutar. Li max litt del Anglesas plorat. Tande su patre volet consolar la e ili comensat parlar in lor lingue quel yo ne comprendet.

 

Yo questionat mi vicina:

 

- Vu ne frige, senioretta?

 

- Yes, yo mult frige.

 

Yo volet dar la mi mantel. Ella refusat it, ma yo hat deprendet it, e covrit la, malgré su protestationes. In li curt lucta, yo incontrat su manu e to fat passar me un charmant frisson tra mi córpor.

 

Desde quelc minutes, li aer devenit plu frisc, li clapotage del aqua plu fort contra li flancas del nave. Yo levat me: un fort soffle passat sur mi facie: Li vent.

 

- To es mal por nos, ti vent.

 

Naturalmen to esset malissim. To esset li morte cert, si undes, mem debil undes vell venir, ataccar li vrec quel esset ja tam ruptet e disjuntet que li unesim sucusse un poc rud vell forportar it in fragmentallia.

 

Nor angustie crescet de seconde a seconde con li squall plu e plu fort. Nu, li mar scumeat un poc, e yo videt in li tenebres blanc lineas aparir e desaparir, lineas de scum, durant que chascun flut chocat li carcasse del Marie-Josef, agitante it de un curt tremore quel angustiat nor cordies.

 

Mi Anglesa tremet; yo sentit la frissonar contra me, e yo havet un foll desir capter la in mi brasses...

 

De témpor a témpor, li patre frottat un inflammette por regardar li clocca; poy il remettet su horloge in su tasca. Subitmen il dit me, súper li capes de su filias, con solemni gravitá:

 

- Senior, yo desira vos un bon nov-annu!

 

It esset mi-nocte. Yo tendet le mi manu quel il presset; poy il pronunciat quelc paroles in anglés, e su filias e il comensat cantar « God save the Queen », quel ascendet nigri aer, in li mut aer, poy evanescet in li spacie.

 

Ti cante esset alquicos sinistri e emoent, ti cante del naufrageates, del condamnates, alquicos quam un prega, e anc alquicos plu grand, comparabil al antiqui e sublim: « Ave Caesar, morituri te salutant. »

 

Quande ili hat finit, yo petit mi vicina cantar tot sol un ballade, un legende, quo ella volet, por far nos obliviar nor angusties. Ella consentit e strax su voce clar e yun volat in li nocte. Ella cantat un cos trist, sin dúbit, nam li sones trenat long, e volettat quam vulnerat avies, súper li undes.

 

Li mar continuat agitar se, battet nu nor vrec. Audiente li cante del yuna, yo pensat al sirenas! Si un barca vell har passat proxim, li marineros vell har certmen credet

 

-63-

 

 

audir les. Mi spíritu disvagat in li reva! Un sirena! In facte, esque ella ne esset un sirena, ti filia del mar quel hat retenet me sur ti nave, distraente me durant que li dangerosi flut ascendet, e quel nu vat inmerser se un li undes con me...

 

Bruscmen noi esset jettat omni quin sur li deck, nam li Marie-Josef hat cadet sur su dextri flanc. Li Anglesa esset projectet sur me e yo presset la in mi brasses, sin comprender, e besat su guancie, su tempie, su capilles, follimen, quam si to vell esser li ultim joya ante morir.

 

Ma li nave ne moet plu. Li patre dit: « Kate ». - Ti quel yo tenet, respondet « yes » e fat un movement por escapar. Yo relevat me lentmen, e strax yo videt un luce sur li mare, tre proxim a nos. Yo criat; on respondet. To esset un barcha serchant nos, li patron del hotel hante previdet nor ínprudentie.

 

Noi esset salvat. Ma yo esset desolat. Nam li idille havet su fine. On transportat nos al hotel e noi devet separar nos con mult promesses restar in relation. Yo esset completmen amorosi del yuna e volet demandar la in maritage. Quant li mann es debil e íncomprensibil.

 

Pos du annus yo recivet un lettre de New-York. Mi heroina esset maritat, e desde ti témpor omni unesim januar noi exchangea lettres in memorie de ti nocte... Ella es forsan li sol fémina quel yo ha amat, no: quel yo vell har amat... Esque on save? Li evenimentes fortporta vos. Poy omnicos passa. Ella hodie es old. Yo ne vell reconosser la. Ah, li yuna de antey, quel creatura divin. Ella scri me que su capilles es nu tot blanc. Mi Deo, to causa me un horribil dolore! Mi yuna es mort in realitá. Quam trist es omni to!   (Trad. de R. Bg.)

 

 

LEXICO OCCIDENTAL-OCCIDENTAL

 

Por accelerar su publication, yo sercha un colaborator preparativ: un benevolent person conossent li lingue german (preferibilmen lingue matrin) habitant exter Germania quel have suficent líber témpor por scrir li occidental paroles del lexico German-Occ. de Gär sur folies de cartoteca. Un parte de ti labor ja es fat, li rest deve esser fat durant circa un demí annu. Detallies pri labor-maniere e un exemplare de Gär va esser dat. Omni expenses va esser compensat. Li colaborator va esser mentionat in li lexico e va reciver du exemplares gratuit de it. Ples scrir strax a Ilmari Federn, Chapelle (Vaud) Svissia.

 

NUMERÓ FESTIV

 

Li numeró festiv in honore del 70. anniversarie de Edgar de Wahl va aparir in amplore de un caderne normal de Cosmoglotta A in comensa de august e va esser expedit junt con li august-numeró de Cosmoglotta B. Noi mersía calidmen omni donatores queles ha possibilisat li edition de ti special numeró. Per to, li serie de Cosmoglotta A va contener ho-annu 7 in vice de 6 cadernes.

Adm.

 

 

† JULES GROSS

 

In ultim moment noi es informat que li conosset litterator e mundlingues, canonico Jules Gross, de Martigny (Svissia), ha morit li 25 junio 1937.

---

 

Abonnament a Cosmoglotta : Fr. 3.50 sviss ; Fr. 17.50 francés ; RM 2.10 ; Kc 22.- ; 0,80 dollar ; 3 s. 4 d. ; Fr. 22.— belgés ; fl. 1,5 dan kor. 3,60 ; sved kor. 3.20 ; Lira 14.— ; öS 4.30 : 12 respons-cupones; 18,50 Esc.

 

-64-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.