| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 116 (aug 1937)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 12 months ago

COSMOGLOTTA, August 1937.   (Annu XVI)  No 5 (116)

 

LI VER HISTORIE DEL LINGUE INTERNATIONAL

secun documentes autentic e ínconosset

 

Quande un mann eminent festa un date de su vive, it es custom adressar le publicmen mult ditirambes. Por festar li 70. anniversarie de Edgar de Wahl noi prefere usar un medie plu conform a su modestie: simplicmen racontar li historie del lingue international e li rol til hodie tro poc conosset del creator de Occidental.

 

It existe ja pluri Histories del Lingue International, ma, exceptet ti de Couturat quel es antiquat e ti de sr Guérard, omnes tracta li question secun li vis-punctu de Esperanto o Ido, to es: conform al idés del demí-artificialitá.

 

Hodie it es necessi haver un historie redactet secun li modern conceptiones pri li Lingue International. Li publica deve saver que apu li sistemas demí-artificial quam Volapük, Esperanto, Ido, it ha existet anc un scol naturalistic quel serchat soluer li problema del lingue international per un sistema tam natural quam possibil. Ti scol ne posset atraer li public atention til quande li baltic professor Edgar de Wahl publicat in 1922 un sistema simultanmen natural e regulari.

 

 

Li present historie es solmen un resumate. Obligat restricter it a 16 págines noi regretabilmen devet tacer un masse de explicationes e justificationes. Ma noi indica al letor li fontes inter parenteses. Chascun posse completar su saventie studiante li fontes (Abreviationes: Doc: Documentes inviat gratuitmen del Centrale del Occidental-movement, Cosm.: Cosmoglotta, Progr.: Progreso, L.I. = Lingue international). Por li altri referenties ancor ne publicat, li autor de ti studie es pret furnir omni pruvas e documentes autentic.

 

VOLAPÜK - Li unesim L.I. quel esset practicmen usat es Volapük, creat in 1879 del catolic prestro Schleyer, de Konstanz (Germania).

 

Schleyer ne ha completmen inventet su lingue, quam por exemple li autor de Sol-re-sol; il prendet su radicas presc sempre monosíllabic ex li lingues natural, precipue anglés, ma deformat les tant que ili devenit ínreconossibil. Pro egard al Chineses, queles ne have in lor lingue li son r, Schleyer hat partú viceat it per l, ne savente que just li japaneses possede r, ma ne l!

 

Vi por exemple li traduction del Pater noster in Volapük: Fat obas, kel binol in süls, paisaludomöz mem ola! Kömomöd monargän ola! Jenomoz vil olik, äs in sül, i su tal! Bodi obsik vädeliki givolos obes adelo! E pardolös obes debis obsik, äs id obs aipardobs debeles obas. E no obis nindukolös in tentadi; sod aidalivolös obis de bad. Jenosöd!

 

Mem un expert poliglott va haver pena reconosser li paroles natural. On divina por exemple que Fat = G Vater, binol = A to be, G bin, sül = F ciel, as = A as, tentadi = tentation, sod = L sed, G sondern, bad = A bad.

 

De 1880 til 1888 Volapük obtenet un success íncredibil. Secun li « Histoire de la langue universelle » de Couturat, in 1889 it havet 283 societés de propaganda in omni partes del munde, plu quam 1600 diplomat professores, 35 revúes ex quel 7 totalmen in Volapük e 316 libres e manuales publicat in li 25 lingues principal. In ti epoca existet circa un million de Volapükistes. Ma pos 1889 Volapük cadet bruscmen. Evenit querelles inter li ductores. Li unes volet ameliorar it, ma li autor refusat omni changes. In 1890 it existet ancor apen quelc propagandistes de Volapük. Tro artificial, ti lingue ne posset viver. Su success esset causat del general beson por un L.I. ma li defectes del sistema strax descorageat li publica. - Hodie Volapük es sinonim de lingue fabricat e íncomprensibil. Quande on ne comprende alcun jargon, on di: to es Volapük.

 

-65-

 

 

ESPERANTO. - Li duesim lingue quel havet grand success es Esperanto, creat in 1887 de dr Zamenhof, oculist in Bielostok (tande polonés Russia). Emoet del constant ínamicitá inter li population judéic de divers lingues, Zamenhof, quel anc esset judéo, creat li lingue hodie bon conosset.

 

In ti epoca anc un yun studiante del universitá de St Petersburg, Edgar de Wahl, in etá de 20 annus, interessat se fortmen pri li problema del L.I. Il hat adheret a Volapük, tande triumfant, e mem composit un lexico de marina in Volapük, ma ti lingue esset tro barbaric por interessar le long. In 1888, informat pri li existentie del nov lingue Esperanto, De Wahl strax intrat in relation con li autor dr Zamenhof, e un long corespondentie evenit inter li du linguistes.

 

(Image: Zamenhof, autor de Esperanto (1859-1917)).

 

Forsan li Esperantistes ne save que un important amelioration de lor lingue es debit a De Wahl. Li unesim grammatica de Esperanto, aparit in 1887, indicat por li corelatives de témpor li paroles ian, kian, cxian, nenian, tian. De Wahl signalat quam unesim a dr Zamenhof, que ti corelatives colidet con li acusatives de ia, kia, cxia, nenia, tia, e proposit le li paroles adoptet desde tande: iam, kiam, cxiam, neniam, tiam. E quelc altri minu important corectiones proposit de De Wahl esset fat in li ALdono al dua libro, publicat in li annu sequent.

 

Ti fact monstra, que Esperanto ne ha esset « longmen incubat » quam su adeptes asserte hodie, nam ye su publication su autor ne hat perceptet li erra decovrit de De Wahl. In realitá Esperanto esset ja pret in 1879, quande Zamenhof havet 20 annus, ma il publicat it solmen 8 annus plu tard. Li defectes del lingue es do excusabil pro li extrem yunesse del autor. It es remarcabil que li sol changes fat in Esperanto desde su nascentie es debit a De Wahl. In sequent noi va vider que il ha ameliorat anc Idiom Neutral e Ido.

 

Pos Zamenhof e Grabowski, De Wahl es li triesim person, quel ha scrit un brochura in Esperanto: li traduction de « Princino Mary », de Lermontov. It esset editet de Zamenhof pro que De Wahl ne havet li pecuniari possibilitá payar li custas (il ha sempre esset sin fortun). In plu, li russ oficero composit li unesim lexico Hispan-Esperanto e un lexico de marina adaptat de ti in Volapük.

 

Zamenhof e Grabowski essente mort, on posse dir que De Wahl es hodie li max ancian autor esperantistic ancor vivent. Tamen li lingue Esperanto ne satisfat le. Il volet, con mult altri reformistes, desembarassar Esperanto de su artificial formes. Il persuadet Zamenhof far ti reformes ante que li lingue esset stabilisat pro li necessitás editori. 

 

  Li numeró 41 de Cosm. (julí-august 1927) contene un articul « Interlinguistic reminiscenties » in quel De Wahl raconta pri su interlinguistic activitá durant li epocas de Volapük e Esperanto. Noi recomanda leer it. Precipue Esperantistes va trovar ta mult interessant informationes pri li « heroic » periode de lor movement e pri li rol quel li futur autor de Occidental tande ludet in it.

 

 

LI REFORM DE 1894. - In 1894 Zamenhof do proposit li sequent project de reformes a su adeptes: Supression del lítteres circumflexat, del obligatori acusative e del inventet paroles corelativ, ínvariabilitá del adjective, revision del vocabularium.

 

« La Esperantisto » de novembre 1894 publicat li resultate del votation: por li reformes 107, contra li reformes 157. Du Esperantistes votat por un complet reform del lingue, un de ti du esset De Wahl, quel hat sempre instigat Zamenhof far li radical reformes durant que it ancor esset possibil. Pos li votation De Wahl abandonat Esperanto e laborat con Lott quel volet soluer li problema in direction naturalistic.

 

Li Idistes ha sovente evocat li votation de 1894, regretante li ciecitá del Esperantistes del epoca; in fact, li propositiones de Zamenhof coincide presc sempre con li postulationes del reformistes de 1907 e de Ido hodie. Ma li person realmen culpabil pri li fiasco del reform de 1894 es... De Beaufront! Il self ha declarat in su « Bulletin Français-Ido »

 

-66-

 

 

 

(april 1931): Si li reform de 1894 ne successat, to veni de que sr René Lemaire e yo fat a it li max energic oposition. E pro quo De Beaufront fat naufragear li projecte de Zamenhof? Pro que it abolit completmen li acusative (!), pro que it identificat adjectives e adverbies. (Li manca de acusative, e li frequent usation del adjectives quam adverbies nequande cause miscomprenses in Occidental!), e pro que on ne deve reformar un lingue quande it apen comensa difuser se! Stupid e fals rasonament quel forsan es ancor hodie li ver cause del ínsuccess del L.I.

 

LOUIS DE BEAUFRONT. - Marquese L. de Beaufront, mort in verne 1935, hat adheret Esperanto in 1888 (do pos que ti lingue ja hat esset corectet secun li consilies de De Wahl). Til 1895 il propagat con su amico René Lemaire, secun su propri declaration sin bruida e moderatmen (Bulletin Français-Ido 1933), nam it esset prudent atender por vider quo devenit li reform-project e votation anunciat in La Esperantisto.

 

Solmen pos 1890 il comensat propagar energicmen. In 1898 il fundat li Societé francés por li propaganda de Esperanto. Bentost pluri scientistes interessat se pri Esperanto. In 1898 Ernest Naville propagat it che li Academie del scienties moral e politic, in 1901 li francés generale Sébert presentat it al francés Academie. Con su amico Javal, li ciec e rich Academico medicinal, il fundat in 1905 li Centra Oficejo in Paris. Li potent librería Hachette in Paris interessat se pri li movement, e interprendet edition in Esperanto sur grand base. Li success venit rapidmen. De 1900 til 1907 Esperanto havet li sam crescent success quam Volapük 20 annus antey. Ma in sam témpor evenit anc li stabilisation definitiv del sistema. Por un altri lingue plu perfect li portas esset cludet, anc por qualcunc amelioration de Esperanto.

 

 

LI SCOL NATURALISTIC. - Til hodie li grand publica conosse solmen li lingues international del tip Volapük, Esperanto, Ido. Ma on deve saver que paralelmen a ti sistemas demí-artificial ha evoluet un scol de lingues quel sercha soluer li problema per li metode a posteriori, to es adoptente li vocabules sin mutilar les.

 

Li L.I. natural ne ha esset decovrit de un sol hom, it es li resultate de divers serchas de mult exploratores queles ha completat unaltru. Li unesim provas de a posteriori lingues ne es tam old quam tis del a priori sistemas queles data del epoca de Descartes e Leibnitz.

 

Li unesim idé de un L.I. natural trova se in li famosi Encyclopedie de Diderot. It esset proposit in 1765 de Faiguet, tresorero de Francia. It consistet solmen in un esquisse de grammatica. Li adjectives esset ja ínvariabil e li plurale finit per -s. Cose tre remarcabil: li presente del verbe finit per -as, li passate per -is, li future per -os. Pro que ti finales es inventet, on posse questionar, ca Zamenhof ha copiat Faiguet!

 

In 1839 un instructor de Wiesbaden, Schipfer, publicat su Communicationssprache quel il basat sur li francés pro que « li lingue francés es li max conosset ».

 

In 1858, Lucien de Rudelle, professor de lingues vivent in Paris, combinat li 10 lingues national queles il conosset. Solmen li grammatica de su Pantos-dimou-glossa, de quel li aspect esset sat baroc, aparit.

 

In 1868 Pirro crea un project vermen remarcabil in ti epoca, nominat Universl Glot, basat principalmen sur li latin vocabularium con mult germanic e mem grec paroles. Vi un exemple:

 

 

I habe perkursed el Holland, i habe visited seni principal citad, li Hollander ese molt amatli gent, ili ese mild e vorkli, lor konmerk ese molt extended, on finde Hollander in toti land e pertot ili ese amated e prised.

 

Li aspect es, quam di sr A.Z. Ramstedt, quel analisat ti lingue in Cosm. nro 78, « inter catalan e nord-germanic, quam un proto-Novial ». On comprende do que sr Jespersen mult admirat Pirro e considerat le quam su precursor.

 

In 1883, Volk e Fuchs de Berlin publica un Weltsprache de quel li vocabularium es in grand parte latin e li grammatica complicat.

 

In 1885, Courtone de Nice crea li Langue internationale neo-latine. Courtone esset li unesim quel usat li epitet « auxiliari » por caracterisar un L.I. Su project esset proposit del « Société niçoise des Sciences » a omni scientic societés del landes de lingue romanic.

 

Sammen in 1885, Steiner, professor in li gimnasie de Saverne publica su Pasilingua. Steiner volet, tam mult quam possibil, ne inventor necos arbitrarimen e presentat su project quam li antipode de Volapük, quel esset in ti epoca in plen triumf. Tamen, sam quam por Volapük, li base del vocabularium de Pasilingua esset anglés. Ti lingue ne obtenet adeptes ma solmen teoric aprobationes. Steiner provat lansar in 1889 un revúe mensual « Ta Pasifolia », ma sin success.

 

In 1887 aparit li « Weltsprache » de Eichhorn, in Bamberg (Germania), e Esperanto de dr Zamenhof.

 

Pos li subit decadentie de Volapük e li tendentie del interlinguistes vers un plu grand naturalitá, mult projectes naturalatri apari in reaction al artificialitá de Volapük.

 

In 1888 Lauda de Berlin, publica Kosmos, proclamante que « un L.I. ne deve esser inventet ». In li sam annu Henderson de London publica Lingua quel il poy perfectionat a Latinesce quel apari in 1901 e quel es tre proxim a Occidental. On aproxima se sempre plu al tip ideal e definitiv, ma li via es ancor long. In 1889, Heinix de London

 

-67-

 

 

pensante que li du max conosset lingues del tot munde es anglés e francés, crea Anglo-Franca, compromiss inter francés e anglés. Li grammatica es anglés ma li vocabularium presc completmen francés. Anc in 1889, Stempfl, prestro in Kempten (Bavaria), publica Myrana, reformat sub li nómin « Communia », quel prende latin quam base del vocabularium.

 

Ti epoca sembla vermen extraordinarimen fecund por li naturalisme in li L.I. In 1890 dr Rosa, director del Zoologic Muséo de Turin creat Nov latin de quel li titul indica li base. Dr Rosa proposit ja por li conditionale li auxiliari vell, quam in Occidental, e por li future vol.

 

In 1889 aparit li remarcabil project Mundo-lingue de Julius Lott, ex-oficero de artillerie, station-chef del Nordbahn in Wien. Li similitá de Mundolingue con Occidental es extraordinari e explica se per li intim corespondentie inter De Wahl e Lott. Li influentie ha esset reciproc. Mundolingue havet ja li aspect de Occidental, ma ne posset dar clar regules por formar li vocabularium international. De Wahl trovat les solmen mult plu tard.

 

In ti epoca, in li plen regne de Volapük e de Esperanto on ne comprendet li avantage del naturalitá, e li labores de Lott e De Wahl ne posset interessar li publica. Lott, descorageat, cessat ocupar se pri li L.I., resultate quam il. Il reprendet do li plum, perfectionat su project sub li influentie de su colaborator De Wahl e presentat it in un libre al Universal Exposition in Paris 1900. Ma interim De Beaufront in Francia hat gruppat li interessates del L.I. circum Esperanto e successat per su sofistic argumentes alontanar les del conception naturalistic. Lott, completmen demoralisat, cessat omni activitá interlinguistic e morit in 1905 ínconosset e íncomprendet mem de su propri familie quel hastat destructer omni su « paperallia » pos su morte. Malgré recent serchas in Vienna che su descendentes on ne retrovat necos de su labores. (Vide Cosm. nr 68).

 

In 1892, dr Liptay in Chile, medico del naval comission chilean in Francia, publica su Langue catholique, un titul tre ínhabil, nam li original signification del parol « catolic » (Grec « hat kolous » = por omnes) essente presc ínconosset apu li plu tard sens religiosi, li usation del lingue semblat restrictet a un special publica. Liptay reprochat a omni anterior projectes esser solmen arbitrari creationes, exceptet ti de Lott. Su libre, publicat in Paris e traductet in hispan e in german, redat corage a Lott.

 

In 1893 apari Universala de Heintzeler, quel esset professor in li gimnasie de Stuttgart e Novi-Latin de Beermann, professor in li gimnasie de Nordhausen (Leipzig), ambi fundat sur latin vocabularium.

 

In 1897, Puncher, professor de lingues modern in Linz, publica Nuove-Roman.

 

In 1900, Kürschner, anc professor de lingues vivent in Orselina apu Locarno perfini su Lingua komun quel esset tre proxim a Occidental e a Mundolingue.

 

LI DELEGATION. — In 1901 , li francés filosof e matematico Couturat, auxiliat de su amico Leau, interprendet soluer li question del L. I. scienticmen e ínpartialmen. II fundat un Delegation por li selection de un lingue international auxiliari, a quel adheret poc a poc circa 310 societés e 1250 academicos e professores del tot munde. Finalmen in 1907 li Delegation, sempre sub li impulsion de Couturat, decidet far li selection ; it nominat un Comié del Delegation quel reunit se in 18 sessiones del 15 al 24. octobre in li College de France por audir li autores de L. I., judicar lor projectes e adopter li max bon. 

 

Li Comité cludet su labores per li sequent declaration unanim, do anc con li voces del Esperantistes : Necun del lingues propagat til tande es adoptet in bloc, tamen li comité adopte in principie Esperanto pro su numerosi « aplicationes » ma con li modificationes in li sens indicat per li raport del secretarios e li project Ido. Zamenhof hat comisset su amico De Beaufront defender Esperanto in li comité. Separante se ye li 24. octobre, li comité nominat un « Comission permanent » por « interconsentir con li Esperantistes pri li reformes a introducter in Esperanto ». It esset composit ex srs Couturat, Leau, Jespersen, De Beaufront, Ostwald (li famosi scientist german) e Baudouin de Courtenay. Li du ultimes demissionat bentost pro que li tendentie e activitá de Couturat-De Beaufront ne pleset les. Li 4 persones restant decidet ja ante li ruptura con li Esperantistes prender Ido quam base de discussion. Do it es fals, dir que li Delegation adoptet Ido : solmen 4 membres del Comission permanent decidet to. Ma, quam noi fat remarcar in Cosm. nro 93, inter ti 4 persones almen 2 esset li autores (ver o anonim !) del lingue adoptet, Leau ne posset ne sequer su grand amico Couturat, e Jespersen secun su propri declaration in « Mondo » 1927 votat contra su linguistic convictiones, ne suspectente que su colegos esset judicos e judicates in sam témpor. 

 

Esque on posse vermen nominar scientic un judicament fat in tal conditiones e truder it por li eternitá a omni interlinguistes del terra??? 

 

Couturat, Leau, Jespersen, De Beaufront comensat propagar Ido. To incolerat li Esperantistes ; un long guerre inter li du parties evenit — it continua ancor hodie. Chascun camp rejecte li responsabilitá sur li altri. To es, in poc paroles, li oficial version del historie. On posse trovar su detallies in publicationes esperantistic e idistic. Noi desira completar it per documentes ínconosset til hodie. 

 

-68- 

 

 

LI ARCHIVES DEL DELEGATION. — In li comensa del secul Couturat hat colectet numerosi documentes pri li problema del L. I., documentes completat per li enorm corespondentie del filosof con interlinguistes de omni colores, e per li archives del Delegation. 

 

Desirante scrir un historie de Ido secun li documentes autentic, yo petit in estive 1920 li vidua de sr Couturat permisser me forprender de Paris li parte del corespondentie ti epoca de 1907 a 1913. Sra Couturat acceptet me tre amabilmen in Paris, e in li buró de Couturat noii selectet li max interessant pacca de lettres. Couturat hat morit bruscmen, in un accident de automibil in li unesim dies del guerre in 1914. Su tot corepondentie esset classificat in carton-covrimentes secun li nómines del expeditores. Omnicos esset complet exceptet que li pacca de corespondentie Couturat — De Beaufront mancat! To semblat me tam plu regretabil que in ti pacca devet trovar se li interessant documentes pri li afere de 1907. Questionat pri ti manca, sra Couturat dit me que 3 semanes antey De Beaufront, hante esset informat pri mi intention, hat venit e forportat cert lettres e specialmen su propris. 

 

Pro que in ti epoca yo esset conosset quam bon Idist e havet excellent relationes con De Beaufront, yo esset tre astonat pri ti action preventiv e comensat suspecter que alquicos ne rect hat evenit in 1907. Fortunosimen De Beaufront hat obliviat inspecter omni paccas de lettres, e talmen cert documentes compromissent hat restat. 

 

Con un valise plen de preciosi documentes yo revenit in Svissia, studiat les atentivmen e renunciat scrir li historie de Ido, pro que li letura del archives del Delegation bentost convictet me que li verdict de 1907 esset nullmen  seriosi e scientic ; ne pro li rasones alegat del Esperantistes. ma in contrari, pro que li decision del Delegation hat esset falgat per considerationes oportunistic e fat sub li exagerat e presc exclusiv influentie del movement esperantic.

 

Si yo publica li secret arkives del Delegation, it ne es por reviventar li long e maliciosi polemicas inter Esperantistes e Idistes — lor antagonisme es nos índiferent — it es solmen por monstrar que in 1907 on ne ha judicat scienticmen, on ha esset ínjust contra li defensores del naturalitá. Oh ha sacrificat les al interesses del esperantistic editores, in li fals esperantie que un compromiss esset possibil.

 

In 1907 Couturat esset considerat quam li max ardent defensor del idé del L. I.,  neutral inter li divers sistemas. Su grand Historie del lingue universal, aparit in 1901,  incontrat un tam grand success que it devet esser reprintat in 1907. In ti sam annu il  ancor publicat un excellent brochura Pour la langue internationale tractant ti problema  secun un vis-punctu general, e poy su famosi Studie pri li derivation in li L. I. in quel  il criticat li ínregularitás de Esperanto e proposit remedies por regularisar les.  

 

LI JUDICIE DEL DELEGATION. — Couturat hat consacrat su tot vive al solution del problema del L. l. Tre activ e tre rich, il negliget null medie por far successar  su interprense : li Delegation. Il ambitionat far de su Comité un aeropag del max  competent linguistes. Il ofertat un plazza in ti comité al famosi linguist Meillet.  

 

Meillet refusat pro manca de témpor, ma il dat a Couturat quelc bon consilies : il recomendat le ne accepter Esperanto sin radical reformes e, por exemple, supresser li acusative in li L.l. Il scrit : "Esperanto deve esser tre simplificat, tre purificat  de grammatic notiones e procedenties, queles li modern lingues tende a eliminar."

 

Inter li altri invitat linguistes solmen Jespersen (Copenhag) e B. de Courtenay  (St. Petersburg) acceptet. Li altri membres del Comité esset Esperantistes o Pro-esperantistes ; on conosset solmen Esperanto, li altri projectes esset apen egardat.  

 

Couturat, quel bon conosset li defectes de Esperanto e ne intentet laborar por  confirmar simplicmen ti ínsuficent sistema, esset fortiat contentar se per un compromiss : it es per un Esperanto reformat. Il esperat til li ultim moment, que Zamenhof vell accepter ti solution, pro que in 1894 ti ci self hat proposit un simil reform. Ma li  situation plu ne esset li sam. Desde pluri annus Zamenhof hat acceptet li apoy del  firmas comercial.  

 

To ne es solmen un suposition. Pastor Schneeberger, presidente del duesim congress  de Esperanto (Genéve 1906), monstrat me unquande li pruva : un lettre de Zamenhof  in 1906 in quel il assertet que it vell esser le ínpossibil changear quocunc in Esperanto  pro que il esset ligat per contracte con li firma Hachette.  

 

Un fact ha sempre astonat me. Li Idistes parla in omni prospecte de propaganda  pri li 310 societés hant adheret al Delegation, e in realitá ne un sol de ti 310 societés ha usat Ido pos 1907. Li archives del Delegation explicat me ti enigma :  

 

Li judicament de 1907 ne posser esset ínpartial e scientic, proque li Delegation laborat sub influentie total, quasi terrore esperantistic, sub li pression del editorial (Hachette e Presa Societo) e principalmen pro que ti 310 societés hat  

 

-69- 

 

 

adheret al Delegation mersí al eforties de quelc notori Esperantistes (de Saussure,  General Sébert, Privat. etc.) e esset influentiat per ili. Quande li Delegation preferet Esperanto reformat a Esperanto de Zamenhof, li intermediatores esperantistic naturalmen strax obtenet del sam societés lor retrada del Delegation!  To esset a previder. E finalmen ni un sol del 310 societés acceptet o propagat un sol vez li lingue del Delegation !  

 

Li duesim motive quel fat naufragear un acord inter li Esperantistes e li Comité es, que Zamenhof ne havet fide in li potentie del Delegation, in su medies imposar su decisiones. Devente selecter inter li successosi apoy del grand firmas postulant li mantenentie del primitiv Esperanto, e li eventual apoy de un litt comité ductet de  Couturat, Zamenhof ne hesitat !  

 

Anc un altri membre del Comité ludet un rol equivoc. Stead, influent jurnalist, director del grand Review of  Reviews, oposit se a omni reformes, e on descovrit plu tard, que il esset anc ligat con li firma Hachette! Do, in ti  comité, quel devet laborar scienticmen, trovat se homes ligat con un firma editorial per un contracte quel interdit les propagar un lingue altri quam Esperanto ortodox! Stead esset considerat quam un fantast in Anglia, il hat predit que va morir in un naufrage, inbarcat sur li Titanic in 1912, quel, quam on save, incontrat un iceberg. Quande li nave desaparit in li mare, Steed petit li orchestre luder li famosi cant : "Plu proxim a te, mi Deo".  

 

UN TACTIC ERRA DE COUTURAT. —  Couturat esset un mann sincer, devoet, e un incredibil laborator - ma quam sovente li homes activ, il ne sat egardat psicologic factores. In li moment del max acut tension inter li reformistes e li  stagnistes, il informat oficialmen li presidente del Lingva Komitato ye li 2. nov. pri  li resultate del sessiones : que li Comité del Delegation hat adoptet in principie li project Ido e que li Comission permanent ne intentet modificar ti project e que ti Comission atendet li propositiones del Lingva Komitato concernent Ido ante un mensu.

 

Boirac strax inviat a Ostwald un lettre por protestar contra un tal interpretation del decisiones final del comité. Il scrit : ''Yo ne comprende pro quo vice proposir al LK li modificationes queles on desira introducter in Esperanto adoptet in principie, sr Couturat parla nos pri un project Ido adoptet in principie... Adplu it es me impossibil consultar li  Lingva Komitato disperset in li tot munde pri questiones tam important pri queles yo self ne mem es bon informat e responder a sr Couturat in li curt spacie de un mensu.''

 

It es evident que sr Boirac esset in jure protestar. On ne comprende pro quo Couturat esset subitmen tam ínhabil e hastosi, pos que il hat retardat durant long annus li judicament del Delegation.  

 

Informat pri li subit postulationes de Couturat, li representant de Boirac, Moch, scrit a Couturat un lettre tre instructiv : ...''Vu peti me insister pri li idé que adoptente Ido li Comité del Delegation ha acceptet circa omnicos quo it posset accepter de Esperanto. Secun vu, to es li impression quel yo deve har retenet de nor sessiones...Ma yo ha retenet li impression just oposit. Li comité ha nullmen « adoptet Ido » ma solmen Esperanto a modificar in li sens indicat de Ido e in unesim loc de vor raport... Ma vu es tant hipnotisat per li project Ido, que vu ha scrit in li sam sens a sr Boirac um lettre a quel yo regretabilmen deve oposir un oficial proteste.''

 

Poy, mult lettres esset exchangeat inter Ostwald, Boirac, Moch e Couturat sin  resultate ; li fide hat desaparit, tam plu quam un altri afere juntet se al unesim :  

 

Li 10. novembre Boirac scrit a Ostwald que il ja ha recivet quelc responses de su Lingva Komitato concernent un acord con li Delegation. Il scri : ''omni membres desira  haver plu mult informationes pri ti project Ido, e on comensa creder que ti pseudonim cela un del membres del Comité, e tamen li regulament excludet de ti corporation omni autor  de lingue international.''

 

A ti tot natural demande, Couturat respondet in un ton tam brusc e ínexpectat que un acord devenit desfacil, presc ínpossibil.  

 

It es íncontestabil que Couturat monstrat un astonant manca de diplomatie in ti  delicat negociationes con li Esperantistes. Forsan to explica se ex un passu quel noi trova in un lettre quel Förster, li german scientist, honorari president del Comité, inviat a Couturat li 19. nov. 1907 : ''Qualmen li situation, quel esset favorabil in li sessiones del Delegation, ha esset changeat bruscmen in un statu de tension hostil... judicante secun li ton de vor lettres a Sr. Boirac yo have li dolorosi impression que vu suffre seriosimen de un  specie de superexcitation causat probabilmen del excess de vor labores...''  

 

-70- 

 

 

 

(Image: Louis Couturat, autor de Ido, 1868-1914.) 

 

LI VER AUTOR DE IDO. — Ancor hodie nequi dubita que  li autor del project Ido es De Beaufront. Noi posse revelar li veritá e pruvar it per li autentic documentes : li ver autor de Ido ne es De Beaufront, ma Couturat self.  

 

Li patrinitá de Ido ne posse astonar nos. Durant 10 annus Couturat hat studiat li problema del L.l. tam profundmen que il esset  considerat quam li max competent interlinguist. Su grand Histoire de la langue universelle completat per li Nouvelles langues internationales publicat in 1907, su brochuras de propaganda in favore del  L.l. in general, su creation del Delegation por adoption del L.I. e in fine su Etude sur la dérivation dans la langue internationale fat le li max sapient specialist del L. l.  

 

Esque on posse creder, que un mann quam Couturat ne havet anc  su propri idés pri li L. l. quam tam mult altri homes? Esque it ne esset natural que  pos har examinat e judicat tam mult projectes, e conossente li qualitás e defectes de  tam numerosi propositiones, il vell in fine condensar li final resultate de su observationes in un project? Li letura de su vast corespondentie pruva que ja pluri  mensus ante li reunion de 1907 Couturat hat elaborat un plan de reformes  de Esperanto e submisset it a su intim amicos.  

 

 

Li idé de un reform de Esperanto ja « flottat in li aer» : Ja durant li Esperanto-congress in Genéve 1906 evenit un reunion secret inter dr Zamenhof, dr Javal e comandante Lemaire por discusser li question del necessi reformes.  

 

Pro que dr Zamenhof alegat li obstacul comercial e financiari, dr Javal e li belg explorator, comandant Lemaire, ofertat le 250.000 fr. por liberar le del protection del editores. Dr Zamenhof acceptet in principie e promesset elaborar un plan de reformes.  Poy il revenit a Paris con reformes queles aparit ínsuficent, e dr Javal e Lemaire  retraet lor oferta. In fact dr Zamenhof proposit solmen vicear li accentus per un h pos li lítteres concernet !  

 

Li reform de Esperanto, li futur Ido, esset in realitá preparat durant estive 1907 de  Couturat, con aprobation de Lemaire. Lemaire reinviat a Couturat li detallies de ti  projecte ye li 2 may 1907 acompaniat per li sequent lineas, queles noi lassa pro lor  importantie in li original textu francés :  

 

"Pouvez-vous présenter vous-même votre projet á la Délégation ? Sinon je me mets à votre disposition comme homme de paille... Je vous fais cette proposition en tout bien tout honneur et, dois-je le dire, avec le seul désir de vous aider éventuellement, mieux que par mon simple appui."

 

Noi ne have li response de Couturat, ma on conosse li historie. Zamenhof ne admisset reformes, il do selectet De Beaufront por defender Esperanto ortodox in li sessiones del Delegation. De Beaufront quel desde quelc annus  stat un poc in li ombre, detra li nov chefes de Esperanto, videt in ti function un medie reprender su rol de ductor.  Esque il fat a Couturat li sam proposition quam Lemaire — it es luder li rol de "homme de paille" (pseudo—autor) — o esque Couturat proposit it a le, to on probabilmen nequande va saver, ma in omni casus omni principies de Ido esset poc a poc reunit de Couturat pos discussion con su amicos, durant que nequande li nómin de  De Beaufront esset mentionat. Ti ci aparit quelcvezes in li lettres de Couturat adressat al reformistes ja in estive 1907 (a Michaux e Lemaire) quo pruva que li Marquese ja inclinat secretmen a un reform. Ma li reform-propositiones  de De Beaufront concernet solmen li pronómines e adjectives demonstrativ.  

 

Omni altri principies de Ido esset idés favorit de Couturat durant li ultim annus. In su corespondentie il sempre  parla pri li sam reformes in Esperanto : plurale per i, abolition del lítteres circumflexat, del acord del adjective, del  obligatori acusative, adoption del derivation Couturat, revision del vocabularium. In contrari, De Beaufront hat  til li ultim moment combattet contra ti heresies in su publicationes e monstrat lor ínaptitá. Couturat esset  rect, quande il scrit a B. de Courtenay li 17 sept. ti lineas significativ : Li project Ido ne es altricos quam li sintese  del reformes postulat desde long del max bon, max competent, max clarvident Esperantistes. Si it ne har esset elaborat de sr De Beaufront, it vell har esset fat de altres, e li question vell esser sempre li sam.  

 

It esset un erra selecter quam "homme de paille" precismen De Beaufront quel ne esset amat pro su caractere  orgolliosi e susceptibil e conosset pro su conservatisme. Un reform presentat de il ne posset esser considerat quam  sincer del popul esperantistic. Adplu, pro que il hat acceptet defender Esperanto primitiv de Zamenhof, il moralmen ne devet accepter defender in sam témpor Esperanto reformat de Couturat. It es íncomprensibil que ni Couturat ni de Beaufront videt li ínevitabil resultate de ti manovre. O plu bon, ili previdet it, e pro to decidet li anonimatu, quo esset ancor plu ínhabil ! Ambi fat li sam erra quam mult altri chefes : ili ignorat  li potentie del sentiment che li hom. De Beaufront esset considerat quam li gendarme del ortodoxie. Ancor in 1904 il hat denunciat con indignation li revúe canadian La Lumo quel, ne possente trovar lítteres circumflexat, hat aparit sin ili. Boicottat, "La Lumo" morit. (Progr. nro 16).  

 

-71-

 

 

Adver, li Delegation De Beaufront sembla bat ludet mult plu bon li rol del avocate del Esperanto de Zamenhof quam de Esperanto reformat de Couturat ! Li pruva es trovabil in un lettre de Couturat a Courtenay in 1908 : Li duplicitá de De Beaufront indignat anc B. de Courtenay quel pos har conosset li veritá demissionat del "Comission permanent". Couturat respondet le inter altris per li sequent argument :  

 

Pri li de De Beaufront quam representant de de dr Zamenhof, esque vu, quel ne ea Esperantist, have li jure demandar un explication? On ne posse reprochar le que il ha pledat por li project Ido. Vu memora que il ha finit su explicationes per dir : minu vu va changear Esperanto, plu securmen vu va esser sequet del majorité del Esperantistes.  

 

De Beufront esset in su profund un conservator e ha restat un conservator anc che Ido. Ma il esset capabil defender un afere mem contra su convictiones si il judicat to util! (On ne mey obliviar que il esset un jesuit por quel li scope justifica li medies.) Un pruva : Parlante pri li sufix mal- de Esperanto, De Beaufront scrit in su Bulletin  Français-Ido de januar 1922 : Yo antey defendet ti ínfelici sufix, — yo esset obligat far it ("il le fallait bien") —  ma yo ja savet que li ver sufix del contrarie esset des-.

 

LI DUPLICITÁ DE DE BEAUFRONT. — U li duplicitá de De Beaufront ha excedet omni límites possibil, es in li facte sequent. Strax pos li reuniones del Comité,  De Beaufront exposit li situation in li organ del Esperantistes de Francia e concludet, contra un reform (!!!) : ''Lass nos continuar tranquilmen, energicmen nor propagranda e  developar Esperanto, lass nos ne perdir nor témpor in discussiones con Ido.'' Altrimen dit, pos adoption de Ido per li Delegation, De Beaufront consiliat al Esperantistes ne ocupar se pri it, por bon pruvar que il esset contra ti project. (Vide « Conférence contradictoire » in li « Bourse du Travail » 27. jan. 1912).

 

Ti hipocritie causat che li publica e che li Esperantistes un comprensibil indignation quel fat impossibil qualcunc interconsentiment. Li ínnumerabil articules scrit de Couturat inter 1908 e 1914, e de De Beaufront self desde 1908 til 1935 nequande posset justificar ti nauseant duplicitá.  

 

Li tactica de Couturat e De Beaufront esset far adopter Ido per li Esperantistes e solmen poy far conosser su autor. Nequi, exceptet ili self, conosset li veritá li altris solmen conjectet it.

 

Ma un eveniment presc comic destructet li combination. Scriente un vez in sam témpor a De Beaufront e Jespersen, Couturat interchangeat per erra li lettres in li covertes, talmen que Jespersen recivet li lettre adressat a De Beaufront e contenent alusiones al afere !  

 

Questionat de Jespersen, Couturat ne posset negar. Jespersen, tre vexat, scrit li 27. febr. 1908 a Couturat : "Yo ne esset content quande vu scrit me que Ido es De Beaufront... e per sam posta yo scrit le que il mey publicar su identitá in li unesim numeró de Progreso... nam su silentie prolongat posse nocer li afere del L.I. Plu long il ne va posser celar se - on comensa ja suspecter le - e mult expressiones de dr Zamenhof in su circulares e su privat lettres (queles on monstrat me) fat me divinar que su colere es directet contra sr De Beaufront e que il considera nos quam su complicios. E to yo comprende bon pro li position ed sr De B. quam representant oficial de Zamenhof avan nor tribunale."

 

Poy Jespersen menacia demissionar del Comission permanent si De Beaufront vole conservar su anonimatu e adjunte que sr Ostwald intente far lu sam. Il opine que un índispensabil condition de lor victorie es que il labora apertmen e francmen.

 

Qualmen Zamenhof acceptet li trahition de De Beaufront, pri to un lettre íneditet informa nos.

 

Li 29. august 1908 Jespersen scrit a Couturat: "Mi dan amicos hat arangeat un interview inter Zamenhof e me durant mi sejorn in Copenhag; noi parlat quam bon amicos ma naturalmen sin resultate; yo ne posset convicter le, ni il me, naturalmen! Il considerat li conduida de De Beaufront quam "scandalosi" (schändlich) e su paroles confirmat me in li conviction quel yo ja havet, que omnicos vell har havet un altri aspect, si sr De Beaufront vell har refusat esser li representante de Zamenhof che nor Comité. To naturalmen ne changea mi atitude pri li lingue self, ma yo ha repetit ti coses mult plu quam un vez.

 

LI COMISSION PERMANENT. — Li Comission permanent reunit se solmen  un vez, li 25. octobre 1907 (Progr. p. 9) con li sol presentie de Ostwald, De Courtenay, Jespersen e Couturat, queles discusset solmen detallies. Poy li discussiones  continuat per corespondentie. Nequande on discusset li problema cardinal :  li vocabularium. It esset composit de Couturat e De Beaufront sol, con quelc  consilies de Jespersen.  

 

Li Delegation hat nominat li Comission permanent solmen por interconsentir con li Lingva Komitato de Esperanto. Ma pro que on ne hat previdet quo ti Comission  devet far in casu de non-acord, li quar membres ancor activ (Courtenay e Ostwald hat retraet se) considerat se quam líber acter quam ili volet. Pos li ruption con li Esperantistes ili vell nu har posset laborar scienticmen, sin egard a concessiones a far con li  Esperantistes. Ma ti quartette havet un punctu de vise mult tro strett. Ili rasonat quam  si solmen Esperanto e Ido vell exister sur li terra ! Ne un sol pensa esset dedicat al naturalistic conception, quel Couturat tamen conosset bon. Jespersen self submisset al  vota del comission un project Eklekta quel il hat elaborat in hasta durant li sessiones  del Comité del Delegation.  

 

-72-

 

 

Du págines de manuscrite indicat li grammatica, ma ne li vocabularium quel devet esser ti de Ido. Vi quelc trates caracteristic: Pronominel personal: mo, to, vo, lo, la; refl.: so. Plural: ni, vi, li, loi, lai. Pronomines possessiv: mu, tu, vu lu (masc. lou, fem. lau) su, niu, viu, liu (loiu, laiu). Neutres possessiv: mum, tum etc. Substantives per -o; che entes vivent, -o indica li masculine, -a li feminine. Plurale per -i: horo, hori, fratoi, fratai. Por li possessiv adjectives regulari formes: laiu, laui, laiuli etc.

 

Vi un linea de Eklekta quam exemple: Le garsai plendas ke lai rompis liu lignu soldati e disjetis liu membri.

 

De Beaufront ne havet pena demonstrar li mancas de ti projecte. Il scrit al Comission permanent, it es a Ostwald, Couturat, Leau, Jespersen, De Courtenay: Yo repeti al Comission permanent, quo yo ja dit al Comité del Delegation, ti ci deve changear minim possibil li afixes de Esperanto. Yo dit it e repeti it con nov insistentie: chascun passu alontanant nos del supra opinion va alontanar nos del chance e presc del possibilitá de un acord con li Esperantistes.

 

Poy De Beaufront proposi restar che li project acceptet del Comité, i.e. Ido, e fa un critica tre long e detalliat del project Eklekta de Jespersen.

 

Eklekta esset rejectet. Jespersen self votat contra it! Couturat naturalmen insistet por prender li project Ido quam base de discussion. Noi cita su circulare in li sequent capitul. Leau ludet un rol presc passiv apu Couturat. Tamen un document monstra que il proposit changear Ido: supresser un vez li finale -o, un vez -a "por rupter li monotonie". Il anc proposit sufixes -or e -el por li persones, p.ex. kavalor, muzikor, kavalelo, muzikelo, e fat li sequent remarca quel justifica li conception naturalistic:

 

On ne deve timer un excess de afixes. Lor grand númer rupte li monotonie e permisse preciser cert nuancies. Minu radicales e quel sufixes in plu, esque to ne es un fundamental qualitá de un lingue artificial? Nor lingue national have un númer de afixes tri o quar vezes plu grand quam Esperanto.

 

Poy il proposit por li casu de un ruption definitiv con li Esperantistes al comission du reformes in plu: substitution del sufixe -yer a -ing e adoption de sufixes viceant cert succession de sufixes "por aleviar li paroles", p.ex. "kred-udo" vice "kred-em-eso", "ag-udo" vice "ag-em-eso"; "kred-ublo" vice "kred-ebl-eso", "universenzo" = universal-eso. Ti exemples pruva que ancor in 1907 li max "competentes" ne hesitat vicear li international paroles per personal fabricationes.

 

EDGAR DE WAHL E LI DELEGATION. — Li partisanes del naturalitá ne  restat ínactiv in ti memorabil epoca, ma regretabilmen ili ne posset concordar pri un  sistema. Ili contentat se per platonic protestes contra li judicie del Delegation e semblat paralisat del hegemonie de Esperanto.  

 

In novembre 1907 Molenaar scrit a Jespersen que li comité del Delegation hat esset ''ein esperantistisches Komplott''. Ne un "complot", ma un íncomprension total por li  solution natural del problema !  

 

Un sol mann protestat energicmen contra li solution claudicant e ínscientic del  Delegation : Edgar de Wahl. Per su vast erudition e li justesse de su conceptiones il hat devenit li chef del scol naturalistic. Il inviat al Delegation un memorandum quel  es mentionat in un circulare distribuet de Couturat al membres del Comision permanent li 6. novembre 1907 :  

 

"Yo ha recivet un memorandum de sr Edgar de Wahl, de Reval, de 16 págines  in 4o, datat del 11. octobre e adressat al Comité. Quam li autor self dit, il ne aporta un tot pret project, ma teoric idés, queles il ja ha exposit in li jurnal « Progres » (Red : Ples ne confuser Progres », plu tard « Progress » redactet de Rosenberger con Progreso de  Couturat) noi ja ha resumat les in nor libre "Les Nouvelles Langues Internationales" e vu save que ili ha inspirat a sr Rosenberger su project de reform de Idiom Neutral quel noi  ha discusset in li comité. Noi crede do posser dispensar nos copiar o mem resumar ti memorandum ; noi conserva it ye li disposition, si vu desira prender conossentie de it. It  critica Esperanto e Universal e conclude que li Comité vell dever declarar : 

 

1. que necun del existent systemas es satisfant;  

2. que li L. I. a constructer deve reposar sur materies international ;  

3. que it deve haver un sistema precis de formation de paroles quel, per propri regules, obtene paroles realmen international ;  

4. que it deve haver un grammatica natural productent null form anti-natural ;  

5. que it deve haver un international ortografie.  

 

Poy Couturat fini per li trublant declaration al membres del Comission : It es  consentit que li grammatica complet de Ido servi quam base de nor discussiones, e que chascun es suposit accepter de ti grammatica omni to quo il ne proposi changear.  

 

Null altri mention esset fat pri ti memorandum, quel noi ne posset retrovar in li archives del Delegation. E tamen it contenet just li principies de un ver L. l. : ortografie international e ne ti de Esperanto, sistema de derivation retrovant li formes international, in vice del sistema Couturat quel format horribil monstrus.  

 

-73- 

 

 

On ne comprende pro quo ti important memorandum, inviat li 11. octobre, recivet in li comensa del sessiones del Comité (15.-24 octobre), ne esset comunicat a ti Comité, ma solmen resumat in un págin in su circulare 2 semanes pos li sessiones. On anc ne comprende per quel jure Couturat imposat li project Ido quam base de discussion, li 6. novembre, in li Comission permanent, mem ante que li response del Esperantistes esset conosset.

 

In li revúe Korespondens internasional de marte 1908 de Wahl protestat contra li composition mult tro esperantistic del Comité e contra su decisiones. Il acusat li Comité har fat solmen moderat reformes por seducter li Esperantistes (quo esset tre just!).

 

De Wahl suspectes que li autor de Ido esset un membre del Comité (= Couturat) e sumnat? Couturat dir li veritá. Couturat afirmat que ni il ni Leau esset li autor e parlat ancor pri li "ridinda insinuajo" de De Wahl (Prog. 1, 184). Ma li autor de Occidental ha sempre esset dotat de un cert clarvidentie (Vide 20 annus plu tard Cosm. 1936, p. 88).

 

In Progreso I 468, De Wahl excusat se pro har suspectet falsmen Couturat e adjuntet in su proto-Occidental: Ceterly mi deve subtener mu opinion que l mysteriositá con quel l Comité covri su labores dona loc a tut suspectiones... Cel declaration ne es un insinuation, come le noma sr Couturat ma un postulation publicar l material, que no essi enviat a l Comité por esser interrat in su archiv!

 

LI SISTEMA DE DERIVATION DE COUTURAT. — Pluri coses esset bon  in li Reform-Esperanto, p. ex. li supression del obligatori acusative e del acord del adjectives. In revancha li plurale per -i esset un erra, nam -s es mult plu international. On preferet li -i por posser conservar finales -is, -os de Esperanto !  

 

Ma li sistema de derivation, basat ne sur li logica (quam on crede falsmen), ma sur du regules conventional inventet de Couturat e nullmen logic, ha constituet durant  30 annus li max grand impediment al difusion del lingue, li max bon arm del Esperantistes contra Ido.  

 

Vi quelc excerptes de lettres:

 

Generale Sébert scrit le li 10 septembre 1907: yo releet con interesse desde mi retorn del congress (de Esperanto in Cambridge 1907) vor "Studie pri li Derivation." Ti ovre es importantissim e apare me meriter li tot aprobation concernent su conclusiones queles sembla dever esser adoptet del ínpartial Esperantistes.

 

Li avocate Michaux, presidente del unesim congress de Esperanto in Boulogne sur Mer in 1905, consiliat ja in un lettre datat del 14. may 1907 a ne changear alquo in Esperanto sin necessitá... Li pronómines queles vu proposi posse nocer li ver reform quel vu deve far, li logic derivation. Lu max bon vell do esser changear necos in to quo existe, supleer to quo manca e editer seriosi regule de derivation.

 

Professor Aymonier anc scrit le li 27. septembre 1907: Yo ha esset astonat del grand númer de casus queles vu ha regularisat in vor "Studie pri li Derivation". In summa, vor reformes completa felicimen li lingue sin minim alterar it.

 

Mem Jespersen aprobat completmen ti sistema e in li prefacie del unesim vocabularium de Ido in 1908 proclamat que concernent li derivation "Couturat ha tre bon monstrat li via a sequer!"

 

Anc li grand esperantistic autor Zakrzowski scrit a Couturat in 1908: "yo deve confesser it sincermen, li project Ido sembla me in su totalité inferiori a Esperanto, exceptet cert partes remarcabil, por exemple li principies del derivation.

 

Ancor in 1909 De Courtenay scrit: Li derivation del paroles in Ido es perfectionat. Ta it es plu logic quam in Esperanto original.

 

Impressionat e dupat per un tal unanimitá Couturat elaborat li unesim vocabulariums de Ido con li conviction que su sistema constituet un splendid decovrition.

 

Pro que noi ha exposit e criticat li regules de Couturat in apart documentes, noi va ci solmen citar les curtmen: ili es basat sur li principies de reversibilitá quel Couturat considerat quam li "corolarie" natural del unasenceso o monosemie postulat de Ostwald. Ancor hodie li Idistes asserte que li bases de Ido es li unasenceso de Ostwald, li renversebleso de Couturat, li maximal internacioneso de Jespersen. Li ultim nequi contesta. Li du altri principies constitue un intrusion ínutil del matematica in li dominia tot diferent del linguistica. Reversibilitá es: si on departe per un regul de un parol, on deve revenir al punctu de departe per li regul oposit. Teoricmen ti "reversibilitá" apare util; in practica it ducte al mutilation del vocabularium international e al creation de un lingue de matematicos.

 

Su orígine ? Studiante li derivation de Esperanto, Couturat remarcat quelc diferenties e hesitationes in li usation del sufixes. Il opinet regularisar ti derivation e  exposit su propositiones in un brochura ''Etude sur la Dérivation'' publicat in comensa  de august 1907 e distribuet in li duesim Esperanto-congress in Cambridge. Ti studie fat un grand impression favorabil sur li Esperantistes ; pro to Couturat includet su sistema de derivation du mensus plu tard in li projecte Ido quel De Beaufront acceptet presentar in li Comité. Enorm erra : on ne posse judicar in 2 mensus li valore de un sistema.  Couturat esset completmen dupat del unesim impression.  

 

Examinante omni testimonies queles Couturat recivet pos li publication de su  sistema de derivation on es astonat del unanimitá del responses. Omni Esperantista  o presc omnis aprobat ti sistema, mem tis queles plu tard combattet it max  violentmen. Talmen Couturat venit avan li Comité de Delegation con li conviction  que il hat trovat li ove de Columbus ! 

 

Vi quelc excerptes de lettres:

 

Generale Sébert scrit le li 10 septembre 1907: yo releet con interesse desde mi retorn del congress (de Esperanto in Cambridge 1907) vor "Studie pri li Derivation." Ti ovre es importantissim e apare me meriter li tot aprobation concernent su conclusiones queles sembla dever esser adoptet del ínpartial Esperantistes.

 

Li avocate Michaux, presidente del unesim congress de Esperanto in Boulogne sur Mer in 1905, consiliat ja in un lettre datat del 14. may 1907 a ne changear alquo in Esperanto sin necessitá... Li pronómines queles vu proposi posse nocer li ver reform quel vu deve far, li logic derivation. Lu max bon vell do esser changear necos in to quo existe, supleer to quo manca e editer seriosi regule de derivation.

 

Professor Aymonier anc scrit le li 27. septembre 1907: Yo ha esset astonat del grand númer de casus queles vu ha regularisat in vor "Studie pri li Derivation". In summa, vor reformes completa felicimen li lingue sin minim alterar it.

 

Mem Jespersen aprobat completmen ti sistema e in li prefacie del unesim vocabularium de Ido in 1908 proclamat que concernent li derivation "Couturat ha tre bon monstrat li via a sequer!"

 

Anc li grand esperantistic autor Zakrzowski scrit a Couturat in 1908: "yo deve confesser it sincermen, li project Ido sembla me in su totalité inferiori a Esperanto, exceptet cert partes remarcabil, por exemple li principies del derivation.

 

Ancor in 1909 De Courtenay scrit: Li derivation del paroles in Ido es perfectionat. Ta it es plu logic quam in Esperanto original.

 

Impressionat e dupat per un tal unanimitá Couturat elaborat li unesim vocabulariums de Ido con li conviction que su sistema constituet un splendid decovrition.

 

Pro que noi ha exposit e criticat li regules de Couturat in apart documentes, noi va ci solmen citar les curtmen: ili es basat sur li principies de reversibilitá quel Couturat considerat quam li "corolarie" natural del unasenceso o monosemie postulat de Ostwald. Ancor hodie li Idistes asserte que li bases de Ido es li unasenceso de Ostwald, li renversebleso de Couturat, li maximal internacioneso de Jespersen. Li ultim nequi contesta. Li du altri principies constitue un intrusion ínutil del matematica in li dominia tot diferent del linguistica. Reversibilitá es: si on departe per un regul de un parol, on deve revenir al punctu de departe per li regul oposit. Teoricmen ti "reversibilitá" apare util; in practica it ducte al mutilation del vocabularium international e al creation de un lingue de matematicos.

 

Basante se sur ti principie del reversibilitá, Couturat regularisat li derivation verb-substantive e li derivation adjective-substantive: Si al finale del verbes, -ar, on substitue -o, li parol obtenet indica sempre li action. Quande p. ex. on deriva vid-o de vid-ar, li derivate vid-o indica sempre un action. Li ínmediat consequentie de ti

 

-74-

 

 

regul es que on ne posse dir p.ex. kron-ar, urin-ar, martel-ar etc., pro que reventente al nómin por -o, li paroles obtenet kron-o, urin-o, martel-o, etc. vell significar ne li coron, li urin, li martell, ma li action coron-ar (coron-ation), urin-ar (= urin-ation), martell-ar (martell-ation). Pro to Couturat adjuntet a su verbes li sufixes -ic, -if, -ag etc. (urin-if-ar, kron-iz-ar, martel-ag-ar). Talmen in su sistema martelo, krono, urino indica li cos concret e kron-izo, urin-ifo, martel-ago li action.

 

Couturat considerat quam ínadmissibil li derivation direct e citat quelc verbes havent divers signification in li lingues natural, p.ex. dokumentar quel significa in francés dar documentes e in german e tchec pruvar per documentes, ma to esset presc li sol exemple de divergentie quel il posset dar. Ti ínfelici "documentar" ha servit durant 7 annus quam scude contra qualcunc simplification del derivation de Ido. Couturat obstinat se alongar su verbes per li sufixes -iz, -if etc. Il admonit su letores: Supresez un de ta afixi e la tota konstrukturo krulas: l'unasenceso esas ruinita neremedieble. Tala konsidero valoras plu multe kam l'exemplo di nia lingui qui esas omni nelogikala... (Progr. 1911, p. 219).

 

Li duesim regul de Ido concernet li derivation adjective-substantive. Couturat hat esset chocat del facte que in Esperanto on deriva p.ex. de sana san), de felicha (felici) índiferentmen san-o o san-eco, felich-o o felich-eco, etc. por formar li nómines de qualitá. In su Krestomatio Zamenhof self scrit p.ex. kun fiero durant que li lexico indica fier-eco. Couturat ne admisset ti variationes, il etablisset do li regul: un substantive derivat ínmediatmen de un adjective per substitution de -o a -a significa sempre: "qui es tal". Por li qualitá on deve sempre adjunter -eso. Do san-a = san, san=o = san person, san-eso = san-itá, felica = felici, felic-o = felici person, felic-eso = felicitá. Per ti geometric sistema Couturat credet har fixat, regularisat li derivation e impedit omni hesitation. Pro manca de plazza noi ne posse demonstrar ci li anti-logic e anti-natural consequentie del regules Couturat, ma or letores va constatar les in li excellent brochura Essai sur la Dérivation comparée dans les langues naturelles et artificielles de Aymonier, anc in Cosm. nro 78 (p. 90), nro 83 (p. 53) e nro 93 (p. 21). Concernent li monosemie o una senceso, ples leer nor Doc. 107, u noi ha pruvat que ti principie ne es aplicat in Ido.

 

ANTIDO. — Couturat strax trovat un seriosi adversario in un altri matematico, René de Saussure. Ti sviss professor, quel hat in prim aprobat li derivation Couturat,  comensat criticar it departente de un altri principie : ti de necessitá e suficentie. (Exposit in Cosm. nro 81 p. 22). Secun De Saussure li sufix de qualitá -eso ne deve esser  adjuntet al adjective pro que li idé de qualitá es ja contenet in li adjective ; do util-o  e ne util-eso por significar li util-itá. Por saver esque on deve adjunter un sufix o ne, on deve in prim analisar li parol ! Por emfasar su oposition al sistema Couturat, De Saussure adoptet li pseudonym Antido (= Anti-Ido) e desde 1908 combatte in ínnumerabil articules, brochuras e libres li derivation Couturat quam ínlogic.  

 

Li orígine del derivation Antido es facil a divinar. It veni directmen del formules usat por definir un form geometric. In funde Couturat e De Saussure es matematicos querellant pri principies matematic: reversibilitá o necessitá?

 

Anc li "principie de necessitá e de suficentie" ne solue li problema del derivation. Contrarimen a to quo crede De Saussure, it ne es sempre conform al natura homan. Noi va citar un exemple: Secun li principie De Saussure, on deve evitar li sufix de qualitá -eco pos li adjectives (p. ex. utilo e ne util-eco, bono e ne bonitá) pro que li idé de qualitá es ja contenet in li radica util, bon etc. Benque li Academie de Esperanto adoptet ti principie oficialmen, ancor hodie li Esperantistes continua usar li sufix -eco por li adjectives, e li revúe "Esperanto" de april 1919 explicat ti resistentie diente que ti supression de -eco es un ''pecca contra li linguistic instincte e que li lingues natural adjunte un special sufix egalmen al adjectives primitiv o derivat''.

 

On vide do que, malgré omni regules imposat, li Esperantistes parla secun li modelle del lingues natural e ne secun li teorie de un sistema matematic de derivation.

 

-75-

 

 

DE WAHL E LI SISTEMA COUTURAT. — Li querell inter Couturat e  De Saussure ha ocupat li interlinguistes durant plu quam 7 annus e dividet les in du  campes hostil, querell enorm, ardent, íncessant e tedant. Hodie ti discussiones apare  risibil, mem mesquin e scolastic, nam ili basat se sur li artificial grammatica de Esperanto,  it es sur li finales a priori -o, -a.  

 

Anc De Wahl protestat strax contra li pseudo-logic derivation Couturat, ma pro  motives linguistic e ne matematic, ja in un moment quande De Courtenay e Jespersen  ancor admirat it. In Progr. 1908, p. 71 il contradi corageosimen Couturat : Esque sr Couturat va audaciar leder ti practicmen logic custom de omni popules, que on posse derivar  ínmediatmen verbes de concret substantives, e imposar sur propri logica al munde? Esque  per tal maniere on obtene un lingue max facil por li majorité?  

 

Ne solmen li romanic e germanic lingues have tal derivation, ma anc li slav, finn, turc  lingues, etc. P. ex. : German : Krone, krönen ; Anglés : comb. to comb ; Hispan : fruto,  frutar ; Ital. : corona, coronare ; Francés : plomb, plomber.  

 

PROGRESO. — Si Couturat escamotat li discussiones linguistic in li comité  de 1907, almen il havet li merite admisser les in su revúe Progreso. Talmen, li labore quel Comité devet har fat, esset fat plu tard, ma tro tard ; it ne servit a necos : on corectet

 

-75-

 

 

quelc detallies, ma ne volet tuchar li esperantic fundament por ne  « subverter » li lingue.

 

In li 7 tomes de Progreso, Couturat ha fat un labor gigantesc. On posse solmen regretar que ti enorm activitá usat se in fals direction, in li obstination imposar un  specie de fals logica in li interlinguistica.  

 

Couturat ne omisset ni un ocasion mocar li eforties del scol naturalistic por etablisser un sistema regulari basat sur li naturalitá. Recensente p. ex. li contenete del revúe Corespondens international, il mentiona "ti qui propozas la sufixo -aciono vice la sola logikala sufixo -o. (Quande Couturat volet far un parol tabú il nominat it "logikal !"  Hodie on subride avan tal assertion. nam on ne comprende qualmen -o es plu ''logikal''  quam -ation !) Anc Couturat remarcat : Si on accepte -aciono, on deve anc accepter  -iciono, -uciono, -mento etc. e li regularitá es perdit.

 

Hodie Couturat ne plu vell posser condamnar li naturalitá in li nómin del regularitá :  -ation. -ition, etc., omnicos es ordinat per un sol regul.  

 

De Wahl sempre protestat, anc in Progreso, contra li mecanic logica inplantat sub li suggestion del potent personalitá de prof. Couturat e postulat que on mey egardar  plu li leges del psicologie e analogie queles es certmen plu facil al max multes, quam li logica, quel in general ne es amat (Kosmoglott, januar 1926).  

 

Il ne timet proclamar a Couturat (Progreso l, 646) : Noi vole un lingue international e ne filosofic basat sur li logica. Li logica es li minim expandet qualitá del homes, quo yo  posse constatar per 15 annus de labor quam professor. Custom e imitation es li du qualitás  per queles li max grand partes del homanité aquisite lor conossenties.  

 

Quande on lee Progreso 1908-1914 on es frappat per li continui pussada vers li naturalisme. On senti que Couturat esset dividet inter du tendenties contrari: in un láter il havet apu su manie del "logica" un grand qualitá: li amore al progress, e il insertet sin hesitar in Progreso omni contributiones linguistic, mem contrari a su idés; pro to ti revúe es ancor hodie tre interessant a consultar. In altri láter il volet conservar li disciplina in Ido, pro que sin disciplina it esset ínpossibil editer libres de aprension e victer li Esperantistes. Pro ti paradoxal situation, Progreso es sempre plu interessant per li reformes proposit, ma ne admisset, quam per li propositiones acceptet! On posse dir que omni principies del scol naturalistic esset exposit in Progreso, benque ne egardat del Idistes. Li interesse editorial e li tactic necessitás esset tro potent.

 

Talmen on posse presc sequer in Progreso li evolution del scol naturalistic, li formules trovat poc a poc per De Wahl o su gruppe e li discussiones in revúes desaparit quam "Progress", "Idei" etc. (vide Tabelle sinoptic, Doc. 79)

 

 

IDIOM NEUTRAL. — Durant li sessiones del Comité del Delegation on mult  parlat pri Idiom Neutral quam possibil concurrent de Esperanto. Aparit in 1902, it esset elaborat de un Academie international quel hat departet de Volapük e quel, per successiv reformes votat de su membres, hat evoluet til un naturalatri lingue  auxiliari, sub li direction del russ ingeniero Rosenberger de St. Petersburg. Idiom  Neutral es un del projectes max complet quel esset proposit desde Volapük. It presc contrabalanciat Esperanto in li judicament del Delegation in 1907 e con plu mult  reclame  — e sin li regretabil influende de De Beaufront  — it forsan vell har  esset preferet, nam Couturat e Jespersen esset tre favorabil a it.  

 

Adver Rosenberger ne presentat Idiom Neutral self al Delegation, ma un modification de it, nominat Neutral Reformed. Il hat venit in octobre 1906 a Reval (vide su revúe Progres) por far conossentie del labores de De Wahl, labores ancor ne finit, poy il reformat su Idiom neutral primitiv ma regretabilmen sin voler sequer omni consilies de De Wahl. Si il vell har sequet les, il vell har successat che li Delegation. Ti projecte de Idiom Neutral Reformed, quel Rosenberger presentat in manuscrite al Comité de 1907, esset publicat in li revúe Proges septembre-novembre 1907. In Progreso 1908 p. 71 Couturat opine que to es un grav labor quel merita grand atention e cuidosi exámin (On questiona se pro quo ti exámin ne esset fat just plu cuidosimen in li Comité!) In li sam numeró de Progres Rosenberger citat extractes de su corespondentie con De Wahl, quel ductet le a su reform-project.

 

Li grand defect de Idiom Neutral es, que it ne posset dar clar regules de derivation. It hesitat sempre inter regularitá artificial e naturalitá ínregulari. It havet p.ex. dirigar e direcktor, do du radicas, ma inventar dat regularimen inventator e Idiom Neutral admisset un duesim radica inventor por evitar inventator. On anc trovat in Neutral ''invension'' ínregulari e ''inventasion'', regulari ma repugnant. Li problema del naturalitá devet esser soluet de De Wahl solmen 15 annus plu tard.

 

Pos Idiom Neutral li max remarcabil project del scol naturalistic, presentat in 1907, esset Universal del german dr Molenaar. Vi un specimen:

 

Vi ad plan, along spument fluv Pesio, vad tra inclinet florent prati e sub aléi de antik kastanieri.

 

Omni ti naturalistic sistemas evitat li artificial finales de Esperanto, ma lor grand defecte es que ili ne posset derivar regularimen li international paroles. Ili admisset p.ex. li paroles natural per -ation, -tion, -or, -ator, sin posser indicar qualmen on deriva les de un radica.

 

-76-

 

 

 

INTERLINGUA O LATINO SINE FLEXIONE.

 

Un altri tre simpatic gruppe in li scol naturalistic serchat li solution sur li base del Latin. Su chef esset Giuseppe Peano, prof. de matematica (ancor un matematico!) in li universitá de Torino. Vi un exemple de Interlingua:

 

"Interlingua proclama su vexillo de insurrectione contra tyrannia de grammaticos...

 

Latino (di Interlingua) per causa de suo politico neutralitate, et valore culturale es saepe proposito quale lingua auxiliare ; sed latino classico habe difficultates et irregularitates, et suo charactere flexivo es contra tendentia de spiritu moderno.

 

(Image: E. de Wahl in li epoca del Delegation)

 

Peano, invitat venir avan li Comité quam autor de lingue, declarat que  il havet solmen teoric idés, e pos ti declaration per quel il semblat renunciar a omni personal proiecte, il esset electet membre del Comité. Poy il  refusat aprobar li decisiones de ti Comité, pro que il "ne assistet li final sessiones", e reservat su libertá.  

 

Poy Peano restaurat li Akademi de Idiom Neutral e fundat li revúe "Discussiones" nominat plu tard "Schola et Vita". II successat substituer su Latino sine flexione a Neutral in ti Academie, contra li protestes de Rosenberger.  

 

Concernent li valore del sistema de Peano noi refere al studie detalliat de prof. von Sydow de Svedia in Cosm. nro 74 : Li conossentie del latin es in nor témpor tam poc difuset que un ordinari hom ne save it, e anc inter li scientistes existe multes queles ne save it o save it tam mal, que ili ne posse comprender un textu scrit in li simplificat latin. To depende anc  del fact que li latin have mult paroles ne international, e mult international paroles manca in latin, e deve esser haustet de altri fontes.  

 

LI L.I. CÓRAM LI LIGA DEL NATIONES. — Strax pos li fundation del Liga  del Nationes, li Esperantistes efortiat obtener li adoption de lor lingue quam lingue oficial. Ili possedet tenaci avocates quam dr Privat, li belg senator Lafontaine etc.  Malgré un habil diplomatic preparation, ili ne successat. Li Liga decidet nominar un  Comission por studiar li problema ne solmen de Esperanto, ma del L.l. general.  Li raportator de ti comission, prof. Gonzague de Reynold, professor in li universitá de Bern, enunciat in 1923 li verdicte quel aparit 2 annus plu tard in li "Revúe de Genève" (may 1925). Ti raport declarat Esperanto "barbaric, sin precision" e su  usa "cause e efect de decadentie intelectual". 

 

De Reynold esset un scritor de alt aristocratic rang, grand admirator del classicisme e del tradition. Su verdicte  esset previsibil del comensa. Por condamnar Esperanto il besonat solmen prender li arsenale del argumentes idistic.  e, por condamnar Ido, citar li criticas del Esperantistes ! Pos to il ne havet pena demonstrar que ni Esperanto ni  Ido es apt e que li sol solution possibil es revenir al latin del medievie ! Qualmen li popul va posser usar un lingue mort quam L.l. quande mem li latinistes ne posse comprender unaltru per ti lingue, to il ne considerat. Per un  ironie del fate, li sam numeró del Revúe de Genève contenet un long studie de un doct latinist, prof. J.  de Paris, concludent que it es un van reva creder que latin va denov posse luder li rol de L.l. Visibilmen sr de Reynold hat consiliat qualcunc solution, mem ínrealisabil, pro su comprensibil horrore pri un lingue artificial.  

 

De Wahl adressat al sede del L. d. N, un apelle in li nómin del ''Societé interlinguistic Kosmoglott'' de Reval (Tallinn).  

 

Sam quam al Delegation, De Wahl ne proposit un lingue, ma indicat e justificat li ver principies del l. (Kosm. nró februar 1922). II developat li tri sequent teses :  

 

I. On deve selecter li L.l. max perfect in se e ne li max expandet.  

II. Li max bon L.I. es ti quel es max international (pro que noi aprende un lingue tam plu facilmen, que it contene  conosset términos.)  

III. Por trovar li max perfect L.I. on vell dever aperter un general concurs. 

 

In sam témpor (februar 1922) De Wahl comensat publicar un litt revúe "Kosmoglott" de quel li unesim numeró, redactet in Occidental just aparit, exposit li principies del lingue con un clave monstrant lor aplication. Do li comission emanat del L. d. N. posset prender conossentie de Occidental. Tamen su raport mentiona Occidental per un sol linea ; in revancha Romanal de sr Michaux esset discusset con mult simpatie pro su proximitá al latin !  

 

OCCIDENTAL E KOSMOGLOTT. — Li articules publicat de De Wahl in  Kosmoglott, poy Cosmoglotta, de 1922 til hodie constitue certmen li max important  contribution aportat de un sol mann in li dominia interlinguistic. Mult plu valorosi  

 

-77- 

 

 

 

quam tis de Couturat in 1908-1914, quel perdit su témpor in polemicas steril contra  De Saussure, ti studies ne posse esser exposit, ni mem resummat in li present "Historie". Ma pro que li ancian numerós de Kosmoglott es hodie exhaustet, un colection del max important articules de De Wahl, sub li nómin de « Spiritu de Occidental »  es in preparation. Noi recomanda al letor ti important ovre.  

 

Occidental ne ha surtit per un sol colp quam Minerva tot armat, ex li cerebre de un mann. De Wahl ha elaborat it in plu quam 30 annus e pensat a it ye omni moment desde su yunesse. It es interessant sequer ti lent elaboration tra divers revúes interlinguistic desde 1887. Regretabilmen ti revúes es íntrovabil hodie, ma in un brochura '''Orígines de Occidental''', li sviss prestro Creux ha resumat li historie de Occidental ante su publication. In it on vide Occidental preciser se poc a poc, evoluer in Auli, un specie de Proto-Occidental. On anc va trovar mult detalies interessant in un brochura pri Lott, scrit in 1935 de sr Janotta in Vienna.  

 

Ci noi da solmen quelc dates : Ja in 1896 De Wahl exposit su sistema del 3 vocales  del verbal radicas quel constitue hodie li base de Occidental. In 1909 il decovrit li division del verbes static e dinamic pri queles Couturat mocat in Progreso benque ti division just permisse regularisar li derivates per -ntie e -tion. In 1912 il publicat li 3 famosi regules del supine, per queles plu quam 10.000 paroles, til tande  considerat quam ínregularisabil, es incorporat in li sistema per un maniere ingeniosi. Couturat denove mocat e criticat ti decovrition sin comprender que it dat li solution. 

 

Ja in 1888, Lott hat constatat que max grand obstacul in li creation de un lingue  natural e regulari consiste in li duplic radicas de multissim paroles international, it es  inter li infinitive e li supine del verbes latin. Qualmen passar del radica del infinitive a ti supinal sin conservar du radicas por chascun familie? On discusset long ti problema in li revúe "Interpretor e Linguist" (vide tabelle del revúes, Doc. 37) ma sin successar soluer it. Rosenberger e Molenaar eludet li desfacilitá in lor sistemas Neutral e Universal.  

 

De Wahl laborat pri ti problema j desde 1894 ; in 1922 il publicat li solution.  

 

De Wahl asserte que: "til Occidental li direction naturalistic restat steril pro que tal sistemas depende de latin con su ínregulari derivationes e, ne havente un clar proposi sistema de derivation, ne posset formar autonommen nov formationes de paroles. Solmen Rosenberger in su Reform-Neutral ha provat soluer li problema, utilisante mi explorationes tande ancor ne finit e ne publicat. Ma basante se sur principies volapükatri il ha misviat."

 

Null lingue del scole naturalistic posse successar ante li aparition de Occidental, pro que necun de ili esset suficentmen regulari. Quam noi monstrat in Doc. 113, Rosenberger efortiat regularisar su lingue, ma in su ultim projecte Neutral Reformed de 1908, recenset de Couturat in Progreso 1908, p. 308, il esset ancor obligat admisser 81 verbes con ínregulari derivation. Ti 81 verbes queles producte mult altri verbes derivat (p.ex. prender, comprenders, prens, comprens) havet in Idiom Neutral du radicas, quo es tam plu genant que ili es inter li verbes max usat.

 

De Wahl ha indicat ínsuperabilmen in Mondo de januar 1927 li ver fundament del lingue international: "Por laborar vermen scientic, on deve absolutmen obliviar omni Esperanto-reminiscentie, e comensar su explorationes ye li materie de international paroles, specialmen tis queles contene divers sovente repetit sufixes: -ion, -entia, -ura, -tor, -sion, -in, -iv, -ette, etc., e serchar comprender li ver relation inter ti elementes, e tande poy ne decretar ma escutar e serchar harmonisar li trovat coherenties.

 

 

On vide nu li diferentie de metode inter De Wahl e li altri interlinguistes in li selection del sufixes. De Wahl considera li vocabularium international e li sufixes international ja usat quam un fact índiscussibil. Il sercha solmen trovar tam exactmen quam possibil li signification de chascun sufixe ja existent, evitante inventer un sol. Li altri interlinguistes adopte solmen quelc sufixes international, mutila altres o da les un signification ínexact pro que ili ne prendet li pena studiar li leges del derivation natural.

 

Ti determination del ros exact del sufixes natural ha esset tam long que it ne esset tot finit in 1922. Noi save it per li passage sequent de un articul aparit in 1924 in Cosmoglotta.

 

On hat reprochat a De Wahl que in 1922 il ne hat dat li exact signification de '''omni''' su sufixes. De Wahl respondet:

 

"Yo ha preciset suficent bon circa 20-30 sufixes. Li max precis sense p.ex. de -atu yo trovat du annus antey. Forsan yo va con témpor trovar anc li sense precis de -il, -est, -itudo etc... Regretabilmen yo posse dir que ne mem un sol hom ha auxiliat me in ti labore, quel es un del principal in construction de L.I. Si yo ha publicat mi ovre ante absolut perfection, to ha esset li consequentie del tactica del Esperantistes, queles per lor solicitationes che li Liga de Nationes ha me fortiat publicar mi ovre ne tot harmonisat, por monstrar que existe anc un altri solution possibil e plu international."

 

In 1908, Couturat posset questionar Molenaar, un del representantes del scol naturalistic: Qualmen on posse derivar komprensibilitat de vor verb komprender, si vu ne admisse, quam Rosenberger, du radicas por un verb? - Hodie Couturat vell dever tacer, nam mersí a De Wahl li regularitá e li autonomie es perfect: comprend-er, comprens-, comprens-ibil, comprens-ibil-itá.

 

Couturat e De Beaufront esset convictet que li lingues natural es ínregulari, ínlogic lingues. De Wahl monstrat que in contrari ili es mult plu logic e regulari quam on crede; il efortiat penetrar lor structura, comprender lor celat harmonie.

 

-78-

 

 

 

Desde su aparition, Occidental ha developat se gradualmen. Su Organ central, Kosmoglott, in comensa apertet a omni sistemas de L.I., esset redactet til fine de 1926 de Sr E. de Wahl. Desde 1927 un gruppe de ingenieros in Wien (Austria) continuat li publication del revúe sub li nómin "Cosmoglotta" proposit del linguist american Guérard in su brochura A short History of the int. language.

 

Quam on posse constatar per li annu-colectiones de Cosmoglotta, Occidental presc ne besonat changes. Solmen quelc detallies esset modificat, li aspect del lingue restat li sam. Inter li cardinal modificationes noi cita: Admission del contraction del passate composit, in maniere anglés: il ha videt - il videt. Supression del lítteres apostrofat. Li circa 60 paroles contenent ti lítteres recivet un ortografie levimen modificat.

 

Omni substantives queles da derivates per -matic prendet li finale -ma, quel forma regularimen li finales adjectivc per -t- eufonic, p.e. sistema, sistema-t-ic etc. Mi esset viceat per yo, mu per mi, vo per vu etc. Altri, changes proposit esset in experimentation durant pluri annus ma ne sanctionat del practica.

 

Hodie noi conosse apen 2-3 adeptes proposient changes in Occidental, e changes concernent solmen detallies, paroles isolat. Quande on conosse li historie de Volapük, Esperanto e Ido e li long luctas inter conservatores e reformistes, on deve constatar que Occidental es li unesim lingue quel compleet ti extraordinari cose: li pace intern. It debi ti avantage de stabilitá a su equilibrie inter regularitá e naturalitá.

 

CURTITÁ, MEDIALISATION, ANALITISME. — Del circa 400 projectes aparit desde Esperanto, poc presenta nov idés o nov conceptiones. Li plupart es variantes  o imitationes de Esperanto, Ido, Occidental. Quam apart sistemas noi posse citar Pan-Kel, Medial, Uniti Langue.  

 

Pan-Kel aparit in 1905 ; su autor, Wald, Germania nominat it "die kürzeste und leichteste Weltsprache". It es composit del max curt paroles prendet ex 37 vivent lingues, precipue ex anglés e german. Un frase quam : "pos que yo hat leet un jurnal yo scrit un ilustrat post-cart" es dit in Pan-Kel : sytho ye vilap o.  

 

Li facilitá resultant del acurtation es ilusori nam si li letor o auditor deve serchar durant quelc minutes li sens del paroles mutilat pro acurtation, li beneficie del curtitá es perdit. Li stenografie es un arte util in mult casus, tamen nequi va proposir supresser li lingue scrit e publicar nu li libres, romanes, jurnales in stenografie !  

 

Li principie de medialisation esset aplicat del german Weisbart in su lingue  Medial. It consiste in combinar paroles ex pluri lingues e trovar un form medial.  Li resultate es presc sempre un parol íncomprensibil. Vi quelc exemples :  

 

F Pentecôte + G Pfingsten  Pingosto. — E need + G. benötigen = nodir.  F fer + H hierro + A iron — fiere.  

 

Ma li resultate ne auxilia letor in li comprension, nam pingoste sembla esser ye  unesim vise un pinguine !, nodir li verb nodar, e fiere li francés adjective fier. Adplu li  formes obtenet — sr Weisbart confesse it — depende del arbitrie del autor. In facte li  medialisation vell tam bon dar por li supra exemples : Pfingote, benedir, heron,  etc. NulI criterie scientic !  

 

 

Sr Weisbart comprendet bentost que il sequet un fals via e recomensat su labores,  quele resultat ti vez in un solution presc identic a Occidental. Su  Mundi-Latin difere de ti-ci solmen per quelc vocabules un poc plu latin.  

 

Uniti Langue, creat in 1922 de du Idistes german, srs Scheffers e Riedel, ha sequet li principie del analitisme til un gradu nequande atinget. Vice formar families de per li medie de prefixes e sufixes adjuntet a un radicale, it accepte li paroles international sin ocupar se pri lor composition o derivation. Sol 3 sufixes have li favore  (on ne save pro quo !) posser formar derivates regulari in U. L. : -te (numerales),  —er (actores), —eri (loc). On trova p. ex. li parol langue, ma linguist, e poy linguistic sin conexion grammatical. Li autores de U. L. justifica li rejection del autonomie per li facte que li lingues con derivation regulari forma sempre repugnant derivates !  Ti acusation es rect por li sistemas in queles li afixes es inventet, deformat o mal selectet, ma ne por Occidental. Li timore del innaturalitás ductet srs Scheffers e Riedel a renunciar omni autonomie, quo es exagerat. Noi concorda completmen con sr De Wahl quandeil di : Li creativ autonomie es un índispensabil qualitá de un ver real lingue. Uniti Iangue quel ne posse crear ni un sol propri parol, ma deve hauster ye hasard su paroles sin coherentie mutual ex un del 3-4 divers lingues, plu rectmen vell portar li nómin "Diversiti Langue" (Doc. 57).

 

Li aspect de U.L. plazza it inter german e anglés. Un exemple de U.L.: dat nos did success. (Occ.: que noi successat.)

 

-79-

 

 

ESPERANTO DESDE 1907 

 

Li Esperanto-movement ha naturalmen mult suffret del concurrentie de Ido, precipue durant li activitá de Couturat 1907-1914. Ma pos li guerre it ha developat se vigorosimen pro que li popules sentit beson de concordie inter se. To es un reaction instinctiv pos omni long e terribil guerres. Li congress de Nürnberg in 1923 reunit ca. 4000 congressantes. Poy li publica visibilmen detornat se de ti lingue tro artificial, malgré un intensiv reclame.  economic crise, li leges edictet in quelc grand landes contra organisationes con tendenties pacifistic ha fat Esperanto seriosimen regresser. Desde 1935 un schisma del oficial organisation Universala Esperanto-Asocio e fundation de un nov Internacia Esperanto-Ligo, queles trova se in acri mutual polemicas ancor durant li scrition de  ti lineas, ha agravat li situation.  

 

Malgré secession idistic, li Esperantistes esset sovente dividet  pri reformes linguistic. Precipue li sufix -ujo por landes causat  long polemicas. Quelc revúes viceat it per o -lando. Altri combattet ti innovation pro que si on viola li fundament in un sol detallie,  altres va haver jure reformar altri punctus. Li argument sembla evident, nam quande on comensa reformar un lingue artificial on ne save u on deve haltar. It vell esser li comensa del fine. Li Esperanto-Academie energicmen protestat contra tal innovationes, quo  ne impedi li "progressistes" continuar usar les.  

 

(Image: E. de Wahl (in levul) e Prof. von Sydow  avan li reyal biblioteca de Copenhag (1935)) 

 

LI SITUATION ACTUAL. — It es presc ínpossibil racontar li historie max recent, nam it manca li distantie temporal por judicar. Noi prefere tacer pro li personalitás ancor vivent. Li opiniones evolue sovente tam rapidmen que un adversario de hodie posse deman esser un alliate.  

 

Sr Guérard in su Short History 1922 mentionat per órdin de importantie li 4  sistemas sequent : Esperanto, Ido, Interlingua, Romanal. Hodie li secution vell esser, secun extension del lingues : Esperanto, Occidental, Ido, Interlingua, Novial.  

 

30 annus ha passat desde li evenimentes de 1907, 30 annus de antagonisme inter Esperanto e Ido, guerre fratricid, íncessant e ínutil. Hodie pro morte del principal actores de ti drama, Couturat, De Beaufront, Ostwald, Lemaire, Sébert, Cart,  Bourlet etc., li passiones es un poc calmat, ma li situation resta li sam, it resta  ínsoluibil, e it ha durat sat long.  

 

Sol un nov conception, ti del naturalitá regularisat, posse reunir li fratres ínamical. E hodie, Occidental efectua ti miracul : it reuni ex-Esperantistes e ex-Idistes in un comun ideale.  

 

In Occidental on trova combinat un natural stabilitá con omni reformes desirat del progressistic Esperantistes e Idistes.  

 

Li autor de Occidental ne ha juit li subit e grand fama quam Schleyer e Zamenhof ;  durant mult e mult annus on ne comprendet le, benque il colaborat successivmen al amelioration de Esperanto, Idiom Neutral e Ido. In 1927 on posset ja nominar le li max grand interlinguist vivent. Hodie, deci annus plu tard, il resta li max alt lúmine del Interlinguistica. Festante li 11 august 1937 li 70-im anniversarie de su nascentie il mey reciver li emoet homage de nor gratitá.  

 

Ric Berger.  

---

 

 

Quelc capitules de ti Historie devet esser omisset pro manca de spacie. Noi cita : li  sistema Romanal — li sintetic passive, manca de logica e 3 infinitives de Ido - li polemicas inter de De Beaufront e De Wahl — li funest influentie de De Beaufront durant omni fases del historie del L.l. —- li historie de Ido e nascentie de Novial — colaboration inter Prof. Jespersen e De Wahl — li convergentie de Novial e del reformistic Idistes vers Occidental — li revúe Tolero-lnterlanguages.  

 

Nor letores va trovar li omisset capitules in li proxim numeró del Cosmoglotta A, 117,  septembre 1937.  

 

-80-

 

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.