| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 118 (nov-dec 1937)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 12 months ago

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1937. (Annu XVI.) No 7 (118)  

 

Contene : Li lingue international, un artistic problema. — Prof. Madhrepore solue li problema del L.l. — Li latin proverbies e lor traduction in occ. — Scrir in li tren  de ferrovia. -  Vocabularium del viages. — Acompaniator de Viage. — Cronica.  Thomas Masaryk.  

 

LI LINGUE INTERNATIONAL - UN ARTISTIC PROBLEMA  

 

On ha plurivez insistet pri que li creation de un L.l. es un '''tecnic''' problema.  To es fals ! It es un '''artistic''' problema.  Un lingue ne es un instrument, ni un machine, ma psicologic function, do efectentie de un organisme, e benque it self ne es un organisme, tamen in su form it es modellat paralel al singul psichic organisme. Alqui ha dit : Chascun lingue quel noi mastrisa, da nos un nov anim. To es certmen ver. Li lingue es li image del anim, e li anim forma li organisme, ne  invers.  

 

(Image: E. de Wahl, aspirante de marine in li epoca de Volapük.)

 

Li vive ne ha nascet del anorganic  mort materie. Anorganic materie es dejettallia del vive. Vive e organisme es solmen du divers aspectes de un sam cose.  De ta venit li idé que li lingue es un organisme. Advere to ne es, ma it efecte talmen quam si it vell esser. 

 

E sammen quam inter córpor e anim existe un constant action reciproc, sam anc inter li lingue e li genie del popul.  

 

Un popul quel accepte un foren lingue, muta it secun su psiche. Ma anc li psiche del popul es mutat, influentiat per li foren lingue.  In li témpor primitiv ne existet ni germanes, ni franceses, existet solmen  divers tribes germanic, gallic, anc in li medievie. Por li germanes li  traduction del Bible per Luther esset li creation del germanic nation ex li singul tribes. Hodie prepara se li via a un europanité. Li emanation  de ti comun europanité es li europan lingue.  

 

It es format per li europan psiche, e it forma li psiche europan.  

 

In li arte, formation es nominat styi. Pro to fotografie ne es arte.  Stil es to quo es caracteristic por un témpor e por un popul, li norm !  Ma stil creat ne del tecnico, ma del artist. Stil es un artistic. It include  e limita li ínfinit varietá del natura in cert regules, formes, queles coresponde al psichic sentiment conform al spíritu del epoca.  

 

Per to naturalmen ne es dit que li tecnica ne have un important  

 

-97-

 

 

signification che li creation del stil. Pontes de ferre o petre have un  altri styl quam pontes pendent fat de lianes. Talmen li stil de un  hodial europan comun lingue necessimen deve esser un altri quam in antiqui Roma o in li medievie. To on posse sentir anc in li lingues  artificial. Zamenhof havet instincte por stil ; Couturat, Rosenberger esset solmen tecnicos. Pro to li relativ success de Esperanto ! e li missuccess de Ido, Neutral, etc., proque lor autores ne esset artistes.  

 

Naturalmen un ver artist besona un precis conossentie del tecnica quel apartene a su ovre, e li scientic bases por it. Ma li creation self  ne es un problema del tecnica, ma un ovre de arte. Pro to it ne posse esser corectet. Li necessi progress es inaugurat per un nov ovre de  arte in un nov stil.  

 

Noi have solmen 3 tal lingues con propri autonom coherent stil intern ; ili es Volapük, Esperanto, Occidental. Malgré li total diferentie de ti tri lingues noi posse remarcar que ili apartene al sam  categorie de lingues, tam in li metode del parol-formation per sufixes,  prefixes e desinenties, quam per li maniere del expression, quel in omni 3 es europan, e in li curs del témpor ha etablisset un cert tradition, progressente poc a poc del statu de pur aglutination, per Mackensenic paroles, a un comensa de flexion.  

 

Lingues isolativ del tip chinés-anglés con ínchangeabil paroles sin distintion del grammatical caractere (substantiv, adjectiv, verb, adverbie) til nu es representat per Latino sine flexione, Etem e  Uniti langue, li unesim un torso, li duesim un esquisse, li triesim un ínharmonic mosaica de pruntat materiale. Omni tri sin fortie creativ.  Quam parasites ili vive del capitale del altres, e quam omni parasites ili es íncapabil por vive autonom.  

 

Inter ti tri divers types (aglutination, flexion, isolation) sta Occidental. Su derivation es quasi totalmen aglutinativ, li sol flexiv formes es li casu indicat in li regul del perfect con d e r, e in li grec  scientic paroles (1) ye -ma, queles intercala -t- in derivation, e (2) li substantives in -s(e), queles deriva adjectives in -tic, e quelc international paroles Mackensenic stant extra li derivation. Li grammatical parte es quasi totalmen analytic tam in declination quam In conjugation, con li sol micri diversion pri li casu objectiv che li personal  pronómines.  

 

Talmen it representa un juntion del tri tipes in li max economic  e practic maniere, evitante un steril e rigid unilateralitá del du extrem tipes : aglutination e isolation, e juntente les per un curt elastic vivent charnire : li flexion.  

 

Per ti combination Occidental atinge ti atraent charme de naturalitá (flexion) apu un maximum de regularitá (aglutination-), (sintetisme) e simplicitá (isolation, analitisme).  Edgar de Wahl. 

 

-98-

 

 

Ex li paper-corb : Angul humoristic  

(Li redaction de Cosm. ne es responsabil pri ti angul)  

 

Professor Madhrepore solue li problema del Lingue International  

 

Recentmen noi promesset a nor letores un articul pri li nov lingue del mundi-famosi professor. Noi deve decepter les. Li ha decidet abandonar li idé publicar  un propri sistema. Il vole soluer neutralmen li problema del lingue international.  

 

Sin dúbit li afere es in max bon manus : Professor Sysiphos Q. Madhrepore ha esset  ganiat por li idé del L. l. solmen in li annu passat. Antey il ne interessat se pri it,  e ancor hodie il ne crede in it. Il do ancor ne have un opinion definit, to garanti su  neutralitá. E su grandissim competentie in bibliomanic questiones predestina le quasi  quam suprem arbitro de interlinguistica, pro li grand afinitá del du materies. Ma  li professor have un generosi ánima : "Yo ha renunciat a far un propri sistema — to  ja es un pruva de grand objectivitá e neutralitá. In plu yo ne va admisser in mi societé null critica contra unaltru. Solmen abstract questiones va esser permisset. Noi va  elaborar un serie de criteries secun queles li diferent sistemas de L. l. va esser judicat.  Si ili ne es conform a mi criteries, tant plu mal por ili."  

 

Li criteries ja es in parte etablisset, e anc adoptet con unanimitá per li max competent person, professor Madhrepore self. Noi es autorisat mentionar ci quelc criteries, esperante que sr Prorok ne va leer les. Ti senior have un desagreabil maniere destructer  omni joya quel on posse sentir pri un scientic, competent. neutral, objectiv labore.  Tal criticastros vell dever esser excludet ex li movement de L. l.  

 

Li unesim criterie de prof. Madhrepore es :  

 

Crit. 1 Li lingue international ne besona esser international.  

 

Si li internationalitá es indicat in li nómin, it es evidentmen self-comprensibil,  que it ne besona esser anc in li lingue self. To vell esser un pleonasme, un delicte contra li principie de "necessitá e suficentie". It es clar, que it es necessi expresser li internationalitá, ma que it sufice far to in li nómin. It es to quo li professor nomina per un parol sanscrit: teleosophie.

 

Crit. 2. Li paroles international deve esser excludet ex li Lingue International.  

 

Chineses e Japaneses ne comprende li grand lingues nominat international. Pro  to it vell esser un ínjustificabil privilegiation del west-europan popules, on vell  prender paroles comprensibil inter omni occidental nationes, ma ne inter li orientales.  Li neutralitá demanda, que sam desfacilitá existe por omnes. Do, si on prende un parol international, it deve almen esser tam defigurat, que it presenta un cert desfacilitá  anc al europanos e americanos, quam consolation por li orientales.  

 

Crit. 3. Li structura del L. l. posse esser a-priori.  

 

Ti criterie es necessi pro neutralitá, por ne excluder Volapük. In céteri it ne deve deve esser miscomprendet : A-priori e a-posteriori ne es tam oposit a unaltru, quam on vell creder, si on consenti pri un gradu medial, quel on posse nominar modificat apriorisme-aposteriorisme. 

 

P.ex. li finale -ön del infinitive in Volapük es aposteriori, nam it es suggestet per li german infinitives "tönen, verschönern". Li finale -ob del indicative 1. person singulare, "löfob" (yo ama) retrova se in german "si fragte mich, ob ich sie liebe" durant que li participial finale -öl, "löföl" (amant) es reconossibil in german "Erdöl, Olivenöl, Maschinenöl". In sam maniere li conjugation per prefixes: "älöfob" (yo amat), "elöfob" (yo ha amat), "ilöfob" (yo hat amat), "olöfob" (yo va amar), "ulöfob" (yo vell amar), es visibilmen suggestet per francés "j'aimais" (pronunciat "ämä"), per german "ich habe geliebt", "ich hatte geliebt", "ich werde morgen lieben", "ich würde lieben". Do li sistematisation del verbal vocales in Volapük es "modificat a-priorisme".

 

Talmen a-priorisme e a-posteriorisme admisse mult gradus, e li atribution del términos a-priori e a-posteriori depende del vis-punctu adoptet. Ti important decovrition de professor Madhrepore revolutiona omnicos quo ha existet til nu.

 

-99-

 

 

Crit. 4. Adaptation del ortografie de international paroles.  

 

Si ye li adaptation del ortografie de international paroles al alfabete del L.l. eveni  un conflicte inter li besones de pronunciation e ortografie, li necessitás de pronunciation  deve generalmen prevaler, e si it existe un divergentie del pronunciation, pronunciation comun al max grand númer de lingues o trovat in max largmen usat lingues, deve prevaler.  

 

Por exemple, si on adopte li principie de invariabilitá del corespondentie inter son  e simbol, e si li son "sh" quam in anglés "sheep" deve esser simbolisat per li líttere s e li son "a" quam in "nation" per líttere "e" e si li diferent pronunciationes  del parol "station" deve esser prendet quam base por li notion station h, e si omni substantive deve finir per -o, tande on va dever prender pronunciation del lingue  max difuset, it es li anglés, e adaptar li ortografie a ti pronunciation, do li resultant form in Lingue International va esser "stesno" e ne "station, stacion, o stazione".  

 

Crit. 5. On ne mey serchar erras in ti criteries, tande on ne va trovar les.  

 

Quant capes, tant opiniones ! (Latin "Quot capital, tot consensus") e malevolent criticastros sempre va trovar objectiones. Per li proposit criteries li desfacil unitá del problema es dividet in mult problemas partial. It vell esser un absolut miscomprension  del parol "sintetisme", regardar li criteries in sinoptica e serchar contraditiones inter les.  

 

Ti criteries aprobat per li competent linguistic opinion de prof. Madhrepore, posse  esser regardat quam un solid base de quel posse proceder li labor por li definitiv  solution del problema del lingue international.  Farfarello.  

 

 

La internationale Ido e son application aux sciences pharmacologiques de Dr Laurent. — Noi regreta ne har conosset antey li important libre publicat ja in 1935. Su autor, Sr. J. Laurent de Marseille, presentat it quam tese por obtener li gradu de Dr in farmacologie. Exter li parte scientic pri quel noi va parlar un altri vez, ti tese consacra mult págines al historie del lingue international e raconta li orígine de Ido, evidentmen sin conosser li ver factes revelat solmen in li ultim numeró de Cosm.  Sr. Laurent parla anc pri Occ. ma it es evident que il vide it tra li binocules de Beaufront. Il parla pri li anarchie de su derivation pri su anomalies e su illogismes. Assertiones sin  pruvas ne auxilia li solution del problema. Noi peti Sr. Laurent benevoler citar nos  exemples de anarchie e de "illogismes" in Occ. e si il trova tales noi ingagea nos  citar le un duplic númer de tal exemples in Ido ! Tro sovente on ha condamnat Occ. per assertiones sin pruvas. Til hodie un sol Idist ha penat colecter un list de exemples "defectosi" in Occ. por apoyar su demonstration, e ti adversario,  quel nominat se A. Matejka, ex chef-redactor de Progreso, es nu in li range del admiratores de Wahl ! In li págine 97 de su libre, Sr Laurent proposi introducter quelc ameliorationes in Ido. Il suggeste por exemple li adoption del sufixe -asiono por indicar li idé de action, mancant in Ido, e il cita quelc derivates obtenet : expozasiono,  produktasioni, etc. Esque Sr. Laurent save que just tal abstrus formationes causat li fiasco de Idiom Neutral avan li Comité del Delegation in 1907? It ne valet li pena  repussar ti idioma pro tal derivation si hodie on introducte it in Ido. Noi ne comprende  qualmen on vole nu fortiar li homes dir audasiono, ppropozasiono, produktasiono, redaktasiono, etc. quande, ante 15 annus, de Wahl ha trovat li medie formar regularimen audition, proposition, redaction, etc. Desde long li Idistes ha  constatat quant necessi es li introduction del sufixe international -ion in lor lingue e  ili ne vide que sol li regul de Wahl solue li question.  

 

Ancor in 1934 preident del Ido Academie, Sr. Quarfood, constatat que Mutaciono esas internacione plu komprenebla kam mutaco. Tre just ! Ma anc li altri paroles finient  per -aco deve esser changeat a -aciono. E li verb ne possente esser sempre -acionar,  ma -ar (muta-r, muta-t-ion) it resta ancor a trovar li regul por derivar —aciono de  -ar. Ínfallibilmen on reveni al regul de Wahl ! To noi ha ja demonstrat multissim  vezes ; ma on resta surd!   R. Bg. 

 

-100- 

 

 

 

LI LATIN PROVERBIES E LOR TRADUCTION IN OCCIDENTAL

 

Latin: Occidental

 

 

Ab absurdo: Per lu absurd

Ab irato: Pro colere

Abusus non tollit usum: Li abusa ne impedi li usa

Abyssu abyssum invocat: Li abiss invoca li abiss

Acta est fabula: Li act es ludet

Ad aperturam libri: Con apert libre

Ad gloriam: Por li glorie

Ad patres: Al patres

Ad majorem dei gloriam: Al plu grand glorie de Deo

Ad unguem: Al ungul

Ad vitam aeternam: Por li eterni vive

Age quod agis: Acte quo tu acte

Alea jacta est: Li lot es jettat

Alter ego: Altri ego

Amicus humani generis: Amico del génere homan

Ante mare, undae: Ante li mare esset li undes

Aquilla non capit muscas: Li áquil ne capte moscas

Ars longa, vita brevis: Li arte es long, li vive es brevi

Audaces fortuna juvat: Fortuna favorisa audacioses

Audi alteram partem: Audi anc li altri partie

Aurea mediocritas: Aurin mediocritá

Aures habent et non audient: Ili have oreles e ne audi

Auri sacra fames: Execrabil fame del aure

Ave Imperator, morituri te salutant: Salute, Imperator, lis destinat al morte te saluta

Bella matribus detestata: Li guerre maledit del matres

Caeli enarrant gloriam Dei: Li ciel narra li glorie de Deo

Calumniare audacter, semper aliquid haeret: Calumniar audacimen, sempre alquicós resta

Carpe diem: Usa li hor

Carpent tua poma nepotes: Tui nepotes va colier tui pomes

Casus belli: Casu de guerre

Cave ne cadas: Atente ne cader

Cedant arma togae: Mey li armes ceder al toga

Circulus vitiosus: Circul viciosi

Cogito ergo sum: Yo pensa ergo yo existe

Concedo: Yo concede

Coram populo: Córam popul

Corpus delicti: Corpor del delicte

 

-101-

 

 

Credo quia absurdum: Yo crede pro que it es absurd

Cum grano salis: Con granul de sale

Currente calamo: Per plum current

Curriculum vitae: Li carriera del vive

De gustibus et coloribus non disputandum: Pri gustes e colores on ne disputa

Denisit in piscem: Finit in caude de pisc

De te fabula narratur: Pri te raconta li fabul

Difficile est satiram non scribere: Desfacil ne scrir satire

Dignus est intrare: Il es digni intrar

Divide et impera: Divide e impera

Dulce est pro patria mori: Dulci es morir por li patria

Dura lex, sed lex: Dur lege, ma lege

Errare humanum est: Errar es homan

Ex ungue leonem: Del ungul es conosset li leon

Felix culpa: Felici culpa

Fiat justitia pereat mundus: Justicie deve esser, mey perir li munde

Finis coronat opus: Li fine corona li ovre

Flagrante delicto: In flagrant delicte

Fluctuat nec mergitur: It fluctua ma ne inmerse

Fugit irreparabile tempus: Li témpor irreparabil fugi

Gutta cavat lapidem: Li gutte cava li lápide

Hoc signo vinces: Sub ti signe tu va victer

Homo homini lupus: Li hom es lupo por li hom

Horror vacui: Li horrore del vacui

In cauda venenum: In li caude es li venen

In tempore opportuno: In opportun témpor

Inter nos: Inter nos

In vino veritas: In vin es veritá

Ira furor brevis est: Li colere es un curt follie

Manu militari: Per manu militari

Medice, cura te ipsum: Medico, cura te self

Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris: Memora, hom, que tu es polve e que tu va retornar al polve

Mens sana in corpore sano: Mente san in córpor san

Mors ultima ratio: Li morte es li ultim rason

Multi sunt vocati, pauci vero electi: Multes es vocat, poc es electet

Natura non facit saltus: Li natura ne fa saltas

Nil novi sub sole: Nequó nov sub li sole

O sancta simplicitas: O sant simplicitá

Post mortem nihil est: Pos li morte, nihil es

 

-102-

 

 

Pro domo sua: Por su dom

Quia nominor leo: Pro que yo es nominat leon

Qui bene amat, bene castigat: Qui ama bon, puni bon

Qui habet aures audiendi audiat: Qui have oreles por audir, audi

Qui sine peccato est: Qui es sin pecca

Sapiens nihil affirmat quod non probet: LI sapient afirma necós, quo il ne pruva

Stand pede in uno: Stant sur un sol ped

Summum jus, summa injuria: Maxim jure, maxim injurie

Timeo Danaos et dona ferentes: Vider quem fider

Veni, vidi, vici: Venit, videt, victet

Verba volant, scripta manent: Li paroles vola, li scrites mane

Vox clamantis in deserto: Voce clamant in li desert

Vox populi, vox Dei: Voce del popul, voce de Deo

Vulnerant omnes, ultima necat: Omnes vulnera, li ultim morta

 

Li fisic labor del scritor : Un matematico ha calculat li longore del via sequet del plum quel scri. Li resultates es astonant.  

 

In facte, un scritor tracia circa 30 paroles in un minute, ergo 1800 paroles in un hor. Si il labora ott hores in un die, to fa 14400 paroles. Ad ultra, on ha contat que li strec necessi por scrir 30 paroles have circa 5 m. In li fine del die li scritor ha do fat percurrer a su plum 2400 m. In un  annu de 300 dies de labor, on obtene 720 km.  

 

Scrir in li tren de ferrovia  

 

Vu possede un bell fontan-plum por posser scrir in omni loc e témpore. Ma sedente in li tren de ferrovia, quel passa long distanties tra vast e enoyant planages, vu senti li beson scrir un lettre o altri cos.  Vu scruva li capuce fro vor plum e prende paper. Ho ve ! li scritura  aspecte quam un mosca vell har cadet in incre e poy fat un promenada  sur li paper ! Qualmen scrir in un movent tren? Yo ha experit un  medie : on prende alcun suport, p. ex. un caderne con un rigid  covritura ; poy on prende li paper con li micri fingre del dextri manu;  simultanmen on tene li suport anc per li levul manu, per quel on  tene anc li micri fingre del dextri manu sub li suport. Ambi brasses  es tenet líbermen horizontal. Li tric es que talmen li chocas del vagon  traducte se simultanmen sur ambi brasses, do it nasce null diferentie  inter li movementes del scrient manu e del tenet paper. Benque it es  un poc íncomod scrir talmen, li scritura es suficent secur e ne tro  desfigurat per li chocas del vagon. Poc a poc on es fortiat changear  li situation del manu e del paper. Li metode es aplicabil solmen por scrir sur un micri pezze de paper, admaxim sur un post-carte ; ma  to ya sufice si on have alquo urgent a scrir. Dr. Peipers, Köln.  

 

-103- 

 

 

 VOCABULARIUM DEL CENTRES DE INTERESSE : VIAGES

 

Por automobile e aviation, Ples vider sub ti titules.  

 

Via. — Move-ntie. viag-e, viage-ator, viag-ero. depart, start, destination, arriva,  vi-arium, for-marcha, ab-marcha, detorn, circuit. indirect via, curvi via, mis-via, ye  demi-via, curse, curr-ida, zig-zag, re-veni-da, passagie, traject, sejorn — pacc-age,  bagage, coli, valise, pacca, cofre, -ette, sac - passport, permiss de restantie —  caravane. safari.  

 

Vehiculation. — Vehicul, coche, carre, carr-ette, carr-ede, landau, caleche, tilbury  — timon, furcat timon, rot, radion, felg, nabe, rot-axe, fren, porta, tenette, fenestre,  sede, harnes, brid, flagel, attelage —  taximetre, remise, hangar, garage, omnibus,  tram, tram-via, strad-rel-via, diligence — postilion, coch-ero, carr-ero, carr-ett-ero,  carr-ductor, con-ductor —  halta, relé.  

 

Marcha. — Promenada, excursion  — march-ator, ped-on  — via, rut, ped-via.  vi-ette, pal indicatori, born, carril, rot- sulc, slamm-fore, slamm-iera, ravin — baston,  bastonazzo, sac, dors-sac,  tur, tur-ism, tur-ist, alpin, -ism, -ist, ascension,  guid, port-ator, Pica.  Ferrovia. — Rel-via, rel-rut, rel-age, rel-ament, rel, ferrovi-ari rete, rel-sistema,  interspacie del rotes, escarte del rotes, traverse, pal, viaduct, tunnel, cable, rel-via  funiculare, nivel-passage, agulye, bifurcation, aguly-ero, garda-via, station, intr-ada,  surti-da, plat-form, tornant placc, disco, signal, trott-uore, caye, sala de attende,  buffet, café-ia, in-registr-ation del bagages, venditoria del — lava-toria,  latrine, closet  — tren, convoy, express, direct tren, locomotive, ténder, station-chef,  chauffero, control-ero, tren-chef  — furgon, transport-wagon, wagon, charj-wagon,  cupé, partition, compartiment, banca, porta, fenestre, danger-signal, corde de alarm —  parachoc, bufre —  vi-arium, tren-libre, tren-list, guid de relvias, bagage-depó,  cargo, charie, bilet, abonnament, porte, transport-polis, ballot, fret-wagon, merce  de ordinari velocitá.  

 

Verbes : Ear, vader, veni-r, departer, for-vehicular, viagiar, moer. arrivar, avansar,  vehicul-ar, retornar, retro-ear, revenir, sejornar, attelar, des-attelar, frenar, haltar,  flagel-ar, bridar, harnesar, startar, rapid-ear, lent-ear, stoppar, in-pacc-ar, in-ball-ar,  promenar, ex-ear, quittar, for-ear, curr-er, ex-currer, marchar, ascender, descender,  de-rel-ar, currer ex li reles.  

---

 

Un magnetic balayator. Li administration del Vias de Quebec  ha just provat un nov machine balayatori.  Li balayator possede, vice un balay, un electro-magnete. Durant  li unesim prova along li strada de Little-River in Quebec, li electromagnet atraet circa 9 kg. de cloves, scruves e altri metallic fragmentes.  

 

Micri cause e  grand efecte. — In li fine del annu 1936, li circulation del electric  trenes inter Vallor e Lausanne, in Svissia, esset interruptet durant pluri hores. Pos  mult serchas on finalmen constatat que ti accident esset causat del eclatation de un isolator plazzat contra un ponte proxim li village de Cossonay. On inquestet por saver qui esset li autor de ti ruption, e on finalmen decovrit que li culpabiles esset tri galoppones de  9 til 11 annus queles hat pissat passante sur li ponte. Por amusar se, ili aroseat li  electric fila e causat un curt-circuit, quo posset fulminar les. Felicimen ili escapat del danger, ma lor genitores devet payar un bell factura!  

 

-104-

 

 

Acompaniator de viage  

 

Original raconta in Occidental  

 

Essente in Stockholm, in un mal pecuniari situation, per hasard  yo leet in un jurnale li sequent anuncia :  

 

"Serchat confidibil person, catolico, preferibilmen francés, por discret mission in afere familial. Alt honorarie. Responses al redaction sub chiffre..."  

 

"Alt honorarie, catolico, francés..." Ti anuncia esset quasi destinat  por me. Yo scrit, e pos tri dies yo recivet li response sur lettre-paper con coron de comte e signat per un nómin francés, incitant me venir a un solitari castelle sur un del grand benes in Svedia medial. Un chec  payant li viage esset juntet. Yo departet.  

 

Li ferrovia fat un ters, forsan li demí del rute quel junte li du extremitás de Svedia along li bottnic golf. Del cité un ferrovia secundari  ductet me durant quelc hores a west, vers li montania, e ye li station  final un carre atendet me ; in li fine del via, un demí hor yo devet  ascender per pedes li scarp colline sur quel esset situat li castelle. It  esset bass e larg, e havet li sam caractere quam li bass gris nubes, queles  pendet largmen supra li trist paisage, con poc plantes. Vidente to,  yo presentit, que mi mission ne vat esser gay.  

 

Li comte, nobil e elegant, ye poc plu quam sixant annus, parlat  me in nor lingue matrin. Su historie es racontat per poc paroles :  

 

Su avo hat venit con Bernadotte in Svedia, li familie hat fixat se ta, ma, deveniente sved cives, ili hat conservat lingue e religion con  li tenacitá del minorité isolat e includet del majorité diferent.  

 

Su filia, un yun flicca de apen duant annus, quem il hat inviat por  education a un monastere de nonnas in Sud-Francia, hat morit subitmen  ante brevi témpor. Il desirat que li sarc mey esser aportat a Svedia  por esser interrat in li capella del castell. Il hat avisat li abatessa del  monastere pri to, e vell viagear self, ma li nova pri li morte del filia  amat hat fat malad li comtessa, e il ne audaciat abandonar su suffrent  marita. Pro to il hat anunciat pri un conreligionario preferibilmen francés, quel, contra bon payament, mey charjar se del mission ear  in Francia por directer li transport del sarc. "Yo ne desira" il dit,  "que mi povri filia es transportat quam un specie de pacca. Vu va por li eada prender li tren via Germania, ma por li retorn, vu va prender un nave direct de Marseille a Stockholm. Yo desira que li riscas del  change de tren mey esser evitat, e anc li possibil molestationes per li  doanes. Li doane de Stockholm yo va avisar self...  In li monastere  vu va dever acter e con tact e con energie", il cludet, "ínprevidet  desfacilitás ne es ínpossibil... "  

 

Yo acceptet li mortic mission e departet. Yo arivat in li loc de mi  destination, un litt colorosi cité in Sud-Francia. Yo va acurtar li formal  parte de mi mission : yo trovat li monastere, quel fat un impression  

 

-105- 

 

 

 

desordinat, con portas apert, e con long coridores u nequi esset. Ja  ye li intrada yo hat videt tra li porta apertet li sarc in li cellul del portario, sin cuida, sin candeles.  

 

In fine yo incontrat li abatessa. Ella parlat mult, con grand dignitá  ma anc con un cert confusion. Li fine esset, que yo ne posset reciver li  sarc : li yun comtessa hat prendet li sacramentes e hat morit quam nonna,  e li lege del monaster prescrit, que chascun nonna devet esser interrat in su jardine, e que in consequentie it esset interdit forprender un sarc.  

 

Li consacration de su filia hat semblat ínconosset al comte, o almen il ne hat dit me it. To ne esset mi afere. Yo havet órden aportar li  cadavre de su filia in Svedia.  

 

Yo abandonat li digni dama, semblantmen resignante, ma in veritá  reflectente pri qualmen executer mi tache. E li revide con li sarc in li cellul del portario dat me li idé :  

 

Yo esset providet con moné suficent por payar six yun mannes del cité, a queles yo explicat li aventura. E con ili, in li nocte sequent, yo furtet li sarc, sin grand desfacilitá ex li íncuidat monastere. Ili portat li sarc al station. De ta yo viageat a Marseille, u yo fat metter li sarc  lignin In un chest de zinc, e poc dies poy yo inbarcat me con mi mortic bagage.  

 

Ye unesim vez yo fat un viage naval con un sarc in mi cayute, e yo ne sentit me tre comfortabil. Un bel flicca, yes, ma un flicca mort...  Ma mi honorarie quam "acompaniator In viage" esset considerabil, e órdenes es órdenes.  

 

Mi dies passat sin evenimentes remarcabil, ma strangi esset li unesim  nocte in li solitá de mi cayute de unesim classe con li sarc. It esset  un chest de zinc, bell, glatt, perfectmen cludet, quel, exceptet per su  form oblong, ne trahit su trist contenete.  

 

Yo ne crede in fantomas. Yo es cert, que yo ne avigilat me durant  li nocte, yo es cert que yo dormit profundmen, ma yo somniat, que li  porta de mi cayute apertet se, e que intrat un bellissim yun flicca de  circa duant annus, pallid, con grand e trist nigri ocules, e con ella intrat  un pallid luce, quel permisset me vider omnicos clarmen : li litt table  fixat al mur, li unic stul e li sarc sur li suol, apen du metres de me.  Ella avansat vers me, sin parlar, regardat me intensmen per su trist  e magnific ocules, fat me signe levar me e tornat se poy vers li sarc  til que in fine yo comprendet que ella invitat me aperter it. Un strangi frisson captet me : ella portat li veste del nonnas...  

 

Yo ne save qualmen ella desaparit, mal li tenebres del dorme sin somnie devorat li fine del vision. Yo ne posse dir, que ti bell fantoma inspirat me horrore. In contrari. Li die sequent, yo presc hat obliviat li vision. sub li sole brilliant e calid del Mediterrané. Ma in nocte ella  revenit in mi somnie, quel repetit se, egalmen al nocte passat. In li  triesim nocte yo ja expectat la, mem desirat su venida. Yo vell har esset  

 

-106- 

 

 

deceptet, si ella ne vell har venit e con ella ti strangi, dulci frisson pri quel yo devenit consciosi solmen quande ella hat desaparit, chascun vez plu bell e plu trist, pro que yo ne hat satisfat su desir...  

 

Ma esque yo posset aperter un sarc, pro que un figura de somnie demandat to de me? Chascun matin, li nonsens de un tal action stat clarmen avan mi reflection.  

 

Ma quande venit li pallid luce, e li trist ocules brilliant del yun flicca inprofundat se in mis in mut petida, un ínexpressibil tristess captet anc me. Yes, yo ne va negar it : yo esset inamorat, follmen inamorat, in un morta, in un nonna, in un fantoma, un figura de somnie, vu mey nominar it quam vu vole  — yo amat la passionatmen. E plu yo amat, plu it semblat me cruel resister a su desir. Yo questionat me, esque li córpor del flicca, de quel li ombre, forsan li anima visitat me chascun  nocte, ja vell esser putrit e descomposit, o ca yo vell trovar la inbalsamat e tam bell in carne, quam yo videt la omni nocte in spíritu...  

 

Ma ante que yo posset decider me a devenir complicio de su dulci demonic tentationes, li nave arivat in Stockholm. Yo desinbarcat mi preciosi charge, tractat con grand tact del doaneros avisat, e recomensat li viage per ferrovia. In li station final yo prendet un carre. Con me viageat al castelle quelc mannes por comensar ta lor employa quam auxilieros por li recolte.  

 

It esset un mal e tempestosi nocte. It ne pluviat, ma un ínusualmen  Impetuosi storm chassat li grand nubes sub li plen lune, e alternativmen noi viat tra tenebre, o esset balneat in un pallid luce, quel evocat in me strangi reminiscenties al noctes sur li nave.  

 

Noi hat arivat al pede del colline, quel li carre ne posset ascender. Noi surtit ex it, e quande yo explicat al mannes, que li grand chest esset destinat por li castelle, ili ne hesitat prender it sur lor epoles, e ascendet lentmen, anhelante sub lor charge pesant. Un larg nube celat li lune, durant quelc témpor noi ne videt necos, ne mem li blanc castelle  sur li sómmite del colline. Un squall subit frappat nos de láter. Yo audit un terribil fracass : li sarc hat glissat del epoles del altri mannes e hat cadet a terra, u it rulat a bass.  

 

It esset un mal pelmel in li tenebre, plen de blasfemas. "Esque alqui es vulnerat ?" yo questionat. Pos un curt silentie it devenit evident, que fortunosimen li sarc ne hat cadet sur alquem, ma que  solmen un mann hat dislocat su pede per un mispassu.  

 

Li lune reaparit. Noi sedet sur li terra, e plu bass, u it hat rulat, yo  videt li sarc... crevat. Noi aproximat nos, yo sentit un fort e dulci frisson, e in li pallid luce del lune yo videt... li facie barbosi e plicat de un old  mann, quel jacet calm, mort, con cludet ocules inter li blasfemant e  curiosi mannes...  

 

Del castell on adcurret por auxiliar.  

 

Yo va indulger li letor e me pri to quo sequet. Yo ne va mentionar  

 

-107-

 

 

in detallie li desesperat deception e furiosi paroles del old comte, ni li mordent remarcas pri mi inteligentie e mi confidibilitá con quel  il payat ye li altri matin sin discusser li rest de mi honorarie.  

 

Yo hat raportat precismen omni evemnientes, ma to nullmen posset  excusar o solmen explicar pro quo yo bat arivat con li cadavre de un  old mann vice ti del yun comtessa.  

 

Li proxim die yo esset congediat. On ne desirat mi servicies por  corecter li afere. Ma yo havet suficent moné por retornar a Paris  (in triesim classe ti ci vez) u yo bentost trovat un employ.  

 

Yo tormentat mi cerebre pri li explication del enigma. Li sol cose  quel yo comprendet, esset li veritabil motive pro que li fantoma del bell nonna hat invitat me aperter li sarc : ella hat volet, que yo verifica  li identitá del cadavre e decovri li erra !  

 

Li detallies del explication yo aprendet quande yo esset citat quam  testimon avan un tribunale in Paris : un processu inter li comte e li  monastere hat eclatat. Yo ne videt ni le, ni li abatessa ; ambi esset  representat per avocates, e li processu esset fat ye exclusion del publica — to esset li unic punctu in quel li du parties concordat.  

 

Pos har dat mi testimonie e jurat su veritá, yo anc audit li rest del  afere, quel es sat simplic :  

 

Sin conossentie de su patre, quel credet la solmen in education,  li yun flicca hat prendet li sacramentes, e hat morit quam nonna. In  fact, li lege del monastere prescrit que mort nonnas devet esser sepultet in li monastere. Pro to li abatessa hat refusat me li sarc —  quel céterimen ja esset interrat. Ma per hasard, du dies ante mi ariva, li unic  mann del monastere, li old portario, hat anc morit  — pro to li statu de desórdine quel yo hat trovat - e su sarc yo hat videt in su cellul e furtet. Li abatessa, remarcante li furte hat esset consternat, ma ella  ne audaciat vocar li policie por evitar un sensation; ella esperat que per  mi furte vell esser satisfat e li lege del monastere e li desir del comte,  quel — ella suposit — ne vell aperter li sarc por controlar. Li accidente ye li colline hat destructet su espera. Pos mi retorn del castelle, telegrammas hat esset exchangeat, e pro que li abatessa refusat exhumar li  cadavre del yun flicca, li comte fat li processu...  

 

Pri su fine yo ne posset audir necos, nam it ne esset public, e ye li  tribunale on hat racontat me solmen to quo esset etablisset ye li témpor  de mi testimonie. Poy yo ne posset aprender necos nov, e on comprende  que yo ne volet questionar ni li comte, ni li abatessa. Ma li bell fantoma  plu ne ha hantat me, e pro to yo tende a conjecter, que ella ha trovat  repose, e que li tribunale ha in fine decidet in favore del old comte.  Adver, qui ha repetit mi viage, il self o un nov catolico francés, to yo ignora...    Ilmari Federn.  

 

(Omni jures reservat. Traduction o reproduction sin permission  interdit.)  

 

-108- 

 

 

Li unesim ferrovias. In 1925, Anglia festat li centenarie del nascentie del ferrovia per un retrospectiv exposition in Darlington, micri mineral cité del comtia de Durham. In ti loc un locomotive trenat ye  li unesim vez in 1825 un serie de vagones avan alcun spectatores plu  astonat quam convictet pri li utilitá de ti nov invention. In facte li  contemporanes totalmen ne monstrat li sam impression de entusiasmat  surprise quam nor generation avan li comensa del aviation. In Anglia  quam in Francia li construction del ferrovias trovat íncredibil resistenties. Ne solmen li anglés carreros fat refusar durant alcun témpor in  li Britannic Parlament li autorisation crear ti ferrovias, ma ili ancor  impedit li ingenieros traciar li ferrovia sur li terren. Ti ingenieros devet  laborar in nocte por ne esser lapidat. Un activ propaganda esset  ductet contra li ferrovias. Populari caricaturas representat li joya  del cavalles sin labor, li anxie del agricultores ruinat per li mal-vende del fenes e mem li fugida del gallines ex li gallin-corte plenat de fum !!!  

 

In Francia, sam opposition. Thiers considerat li nov invention introductet in 1828 quam solmen un « object de luxu ». Li scientist  Arago declarat seriosmen que li transportation del soldates in tren  posse solmen « afeminar » les. E quande on decidet forar un tunnel  inter Paris e Versailles, li sam Arago oposit se energicmen, criante  que li tunneles riscat dar al viageatores, pleurites, catarres, etc. Il demonstrat li perdes subeat de Francia pro li diminution del expenses de transit por li extran merces : circa du milliones de francs perdit por li comissionaries, carreros, albergistes, mercantes de cavalles, etc.  

 

Mem li defensores del ferrovias fat mult restrictiones in lor argumentes. Un de ili, Jaubert, assertet que canales, li riveres, li rutes  constitue lu necessi, li ferrovias possente esser considerat solmen quam  « un luxu, li bell luxu de un avansat civilisation » !!  

 

Un rancorós inventor. — Quande Georges Westinghouse inventet li fren per compresset aer, il scrit al presidente de un companie ferroviari por presentar le su invention.  

 

Li presidente hastat responder : « Yo ne have témpor a perdir con follos » e il strax reinviat li plan del invention sin mem studiar it.  

 

Un annu plu tard, li altri societés ferroviari comensat adopter li  fren Westinghouse. Tande li poc polit presidente petit li inventor benevoler visitar le. Westinghouse in su torn reinviat le su unesim response con ti adjuntion : Anc ne yo !

 

Prejudicies. - In li comensa del 19im secul, on credet que li rotes de un locomotive ne vell posser adherer sur li metallic reles. Ti teoric  opinion retardat durant long témpor li creation del ferrovias. In fine,  un anglés ingeniero, Sr. Blackett, decidet, in 1813, far experienties.  Tis-ci demonstrat ínmediatmen que li rotes adheret perfectmen e  li ferrovias esset creat.  

 

-109-

 

 

CRONICA  Anglia. — Li « ver historie del L. I. » publicat in Cosmoglotta ha fortmen interessat li Esperantistes. Un de lor cardinal revúes, The British Esperantist, reproductet  li portret de Couturat, signalat li valore de nor revelationes e recomandat a su letores leer ti numeró festiv de Cosm. Un cordial mersí a nor confratre por su objectivitá.  

 

Belgia. — Con retard on comunica li morte de Joseph Jamin, idistic pionero  de Belgia, ye li 14 may in etá de 73 annus. Il esset in comensa Esperantist, poy devenit Idist, esset membre del circul poliglott in Bruxelles, director de « La Belga Sonorilo ».  

 

Francia. — Pro li International Exposition pluri Wahlistes de extrania ha visitat Paris : Sr Ilmari Federn (Kobenhavn), Ing Eng. Pigal (Wien), Prof Berger, Major Tanner (Bern), Dr Homolka (Wien). Regretabilmen, pro absentie, noi ne posset  recepter Prof. von Sydow (Uppsala).  

Sr Beer (London) esset li gast de Sr Poujet in Isles sur Suippe.  

Noi es felici saver que Sr Daniel Carion, habil poliglott e practicant occidentalist  ha esset nominat interpretero in li ferrovial Nord station in Paris.     L.M.G.

 

Hungaria. - Li ex-idistes inter nos va audir con grand tristess li morte de prof.  Josef Csatkai, in Szombathely (etá solmen 44 annus). Prof. Csatkai apartenet inter ti rar homes queles ganiat omni lor conossetes per un ínresistibil e sincer cordialitá.  Il esset li ánima del yun Idistes de Hungaria. Con il ha morit un amabilissim e ínfatigabil pionero de nor idé.    I.F.

 

Italia. — Li nró august/octobre del revúe Italia Filatelica contene un articul italian introductiv pri Occidental, de su redactor sr Giuseppe Bevilacqua, quel recentmen ha devenit membre de A.P.I.S., in plu un long articul in Occidental de nor coidealist dr. E. Dal Martello, e un anuncia pri Occidental in Occidental. Noi posse cordialmen mersiar li redaction de Italia Filatelica pro simpatie vers nor afere, e in contra recomandar li revúe a omni occidentalistic colectionistes de post-marcas, cp. anuncia in Cgl. A. 117.    I.F.

 

Rumania.  — Li jurnal Jurnalul del 23 sept. in Craiova publica un biografic noticie  pri li li anniversarie de sr de Wahl e su ovre.  C.R.  

 

Svedia. — Novialiste septembre 1937 contene un long e amicalissim articul pri  sr De Wahl, su ovre e su anniversarie ex li plum del redactor sr P. Ahlberg, un bell  manifestation del spíritu fraternal reyent inter nor movementes !     I.F.

 

Svissia. - In Lausanne, li 10. oct, evenit li ho-annual reunion del S.A.P.O.  Un detalliat raport va esser publicat in li proxim numeró de Cosmoglotta B. Li present comité esset reelectet ; to es : presidente Dr. H. Nidecker (Basel) ; secretario-cassero :  F. Lagnel (Chapelle) ; membres : srs. Dr. Emery (Geneve), F. Haller (Erstfeld),  E. Mayor (busanne), A. Moeckli (Lausanne). C. Piaget (Bienne), J. Ritter (Chiasso),  Major Tanner (Bern). Noi havet li plesura audir un discurs pri « lingue e libertá »  de dr. Nidecker. e pri propagandistic questiones de nor activissnm coidealist A. Moeckli de Lausanne. Major Tanner fat un constructiv critica del labores del comité. Quelc  populari canzones in diferent lingues arondat li programma. Un special plesura e  honore esset li presentie de Dr. Hans Homolka, presidente del Occidental-Union,  quel passat tra Lausanne ye su retorn del Exposition in Paris a Vienna, e fat un excellentissim raport pri li present situation interlinguistic. Li reunion esset un plen success, li session oficial durat 4 hores sin interruption, e esset tam interessant, que solmen in li  ultim moment ante li depart del respectiv trenes, diferent partiprendentes devet precipitar se in li station.   F.L.

 

 

La Gazette de Lausanne del 3. oct. publica un articul pri Occ. sub li titul « Por jargonisar li lingue francés : Occidental ». Tal mocant articules es melior por Occidental quam silentie. Li articul mentiona li anniversarie de sr Wahl, e cita un textu in Occidental.  

 

-110- 

 

 

 

Li Revue internationale de sténographie nro de august/septembre publica li 4.esim lecion del curs in Occ. de sr. Lagnel, in plu it reproducte ex Cosm. li articules « Evolution del Lingues » de Prof. Jespersen, « Li ultim argumentes de Esperanto » e « Li unesim inflammettes ».   I.F.

 

Tchecoslovacia  — Per iniciative de sr Björkman noi successat realisar corespondentie inter sved e tchec scoleros. Li scoleros scri in lor lingue matrin, noi traducte a Occ., e in li land destinatari li procede es invers. Noi mem recivet li oficial permission  por tal corespondentie del ministerie del public instruction tchecoslovac. On ne propaga Occ. directmen ; solmen plu tard noi va comensar recomandar anc Occ. al corespondentes. Anc sr. Podobsky ducte un tal corespondentie con li sved scoleros. J. S.  

 

Nezavislá Politika del 2. oct. contene un long articul « Edgar de Wahl e su ovre »  in ocasion del 70. esim anniversarie. Li articul, retardat pro manca de spacie, es scrit de nor coidealist Jaroslav Podobsky. C.R.

 

 

Thomas G. Masaryk †

 

Li 14 septembre 1937, in Lány proxim Praha, morit li prim presidente de Tchecoslovacia, sr. Thomas G. Masaryk, professor e filosof, nominat President-Liberator. Li vive de ti mann esset un epopé de activitá, de  labor e de heroism. Masaryk esset un de ti mannes, queles nasce solmen un vez durant un secul. Un personalitá clarmen cristallisat,  marchant firm vers su scopes. Modelle de un  brav e corageosi mann e assidui defensor del veritá. Su devise « Li veritá victe ». Un hom de formate europan, li conceptiones de quel transpassa li límites de su land. Alqui ha  nominat Masaryk li max bon Europano. Il esset rect. Masaryk ínfatigabilmen predicat li europanisme, li intercomprension inter nationes, li internationalitá. Il esset un patriot in li max bell sense del parol e savet pruvar su patriotisme per actes e per labor, ma il abhorret li chovinisme. In su ovre ''Li revolution mundan'' il dit : ''Ne li amore al propri nation, ma li chovinisme es li ínamico del nationes e del homanité. Amore al propri nation ne postula odiar un altri nation... Si yo tam sovente predicat li universalitá, tande to es solmen un altri parol  por ti natural desir e a ti desir corespondent eforties de omni homes al general amicitá e union. Sam, quam un individue ne posse viver sin simpaties de su circumité, anc un  nation besona simpaties de altri nationes. Li historie tende vers un plu uniform organisation del tot homanité.'' E in un altri loc : ''Benque noi ama nor propri nation, noi condamna li national chovinisme e noi defende li ideale del internationalitá e del interstaltalitá, li efortie, que Europa e mem li tot homanité mey organisar se max unitarimen possibil...  Noi ne da al internationalitá li sense externational, contranational o supernational.''  

 

Ti constant accentuation del internationalitá e del international organisation del homanité fa Masaryk tre proxim a nor ideales e eforties.  

 

Poc homes esset tant amat, quam Masaryk in su land. Pos su morte on videt partú spontan manifestationes de ti amore. Die e nocte, sin interruption, un enorm fluvie  de homan masse, long 5 km, fluet lentmen avan li catafalc del mort president por  presentar le li ultim honore. Plu quam 1 million homes assistet li funerale de Masaryk e mem mannes ne posset retener lácrimes.  

 

Quant Masaryks deve ancor nascer por que li homanité realisa li alt ideales de  amicitá e intercomprension inter nationes ?  J. Podobsky.  

 

-111- 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.