| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 120 (mar 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

Annu XVII -- Marte 1938 -- No 2 (120)

 

COSMOGLOTTA

 

 

CONTENE: DISCUSSION: R. Berger: — Precision. - Erik Stenberg: Un « Fush-laboruro» malgré bon intentiones. - LINGUE: R. Berger: Vocabularium del centres de interesse : Vive e morte. — O. Jespersen : Declaration. - LITTERATURA: S. W. Beer: Vive li Passate! — R. Berger: — Li old castelle. - Li terrore che li animales. — Karl Federn : Li vision de senior de Brion. — Ex li « Conversationes con Goethe ». — CRONICA. 

 

Ric Berger : 

PRECISION 

DISCUSSION 

 

Pos ancor har declarat que « la aserto aperinta en Cosmoglotta (pri li oferta de 250.000 a Zamenhof, cp. nro 116) similas al rakontacxo en ordinara romano » (!!!), li revúe « Esperanto », pro li pruvas publicat In nor nró 119, es fortiat aconosser li veritá de nor assertiones. In su numeró del 31 januar it reproducte in Esperanto nor documentes e adjunte « ni ne pridubas (dúbita) la autentikecon de la dokumentoj. » Ma it dúbita pri li seriositá del negocie e del oferta de Dr. Javal. 

 

Pro quo malgré omnicos suspecter li intentiones de Javal e Lemaire e far creder que ili esset hontosi por Esperanto? Noi ne posse comprender tal malevolent suspectiones contra du homes queles monstrat mult interesse e generositá por li esperantic movement. 

 

Si Javal e Lemaire proposit reformar Esperanto ja in 1906, to es precipue pro li famosi lítteres accentuat queles sempre monstrat se un grand impediment por li difusion de Esperanto. Dr. Zamenhof self confesse it a Dr. Javal ye li 3. august 1904, in un lettre quel noi possede e posse exhibir : 

 

« Viaj remarkoj pri la alfabeto esperanta estas tute gxustaj, La literoj akcentitaj estas tre neoportunaj kaj mi estus tre kontenta se ili ne ekzistus. » 

 

Al Esperantistes defendent ti lítteres noi dedica ti confession : Zamenhof self aconosset ti defecte de Esperanto ! 

 

Vidente que ti defecte impedi Esperanto esser reproductet in jurnales e que Zamenhof ne posse ameliorar su lingue pro que il es ligat per contracte con su editores, nor du rich Esperantistes Javal e Lemaire oferta le un grand summa (1/4 de million) por liberar le del obligationes editorial e laborar líbermen pri li perfectionament del lingue. Pro quo ti « nobil » proposition vell esser bluff, quam pretende li revúe « Esperanto » ? Li redaction de ti revúe self fa memorar que in 1907, Dr. Javal donat 80.000 frs. al Centra Oficeyo esperantistic, e to sin condition. De un altri láter, Lemaire, quel esset anc tre rich, donat plu tard mult moné por li propaganda de Ido, a quel il hat adheret. Nu, esque ti du generosi mannes junt ne posset in 1906 donar 250.000 por ameliorar Esperanto in un témpor quande ili esset convictet partisanes del reformes? Esque Zamenhof vell har fat un grand viage til Bruxelles e perdit su témpor si li propositiones de su amicos ne vell har aparet le quam seriosi ? 

 

-17-

 

 

 

UN « FUSH-LABORURO » MALCRE BON INTENTIONES 

de Erik Stenberg 

 

Li ex-president del Ido-Union, Ing. P. Eriksson, ha dismisset un studie comparativ, quel merite atention quam exemple, qualmen grand diligentie posse producter un labore enorm e van, pro departer de fals premisses e basar se sur conossenties e materiale ínsuficent. 

 

Si on considera li L.I. quam un compromiss, it esset originalmen sin dúbit intentionat quam un compromiss inter li lingues national-natural. Sr E. in contrari sembla creder, que li scope de IALA es unificar per un specie de aritmetic compromiss, identic o tre proxim a Ido, quelc existent sistemas de L.I. 

 

Su tese es, que Ido es li compromiss Inter omni sistemas de L.I. in general, e inter Esperanto e Occidental in particulari, e que pro to it es max apt quam basic lingue por IALA.

 

Por pruvar to, li autor compara circa 150-200 elementes in 6 sistemas, e da 1 punctu a chascun sistema por chascun detallie in quel it presenta li solution del majorité. Lítteres e sones, desinenties, paroles grammatical, afixes, chascun detallie es tractat con egal gravitá, sin egard al veritabil importantie. A tal mecanic observation naturalmen escapa li comprension del grand principies essential. Li autor ne percepte que, generalmen considerat, Ido ne es un compromiss inter Esperanto e Occidental, ma solmen un variante de Esperanto de quel it conserva omni fundamental principies. In altri láter il ne vide, que in li procede del derivation Ido nullmen es un compromiss, ma un extremitá, quel per « logikaleso, renversebleso » e altri Couturat:imes oposi se radicalmen a omni céteri lingues, national o international, durant que li procedes (ne li formes ! ) de Esperanto e Occidental es passabilmen simil a unaltru. 

 

Un compromiss depende del dat factores. Ci li resultate (Ido) es prefixat ( «Petito principii » ), e li factores selectet — secun confession del autor — in sequent maniere : Por constatar quel lingue es max bon « yo detalliatmen comparat Esperanto, Ido, Novial e Occidental. E pro que in sam témpor yo leet noticies pri Esperant'''a''' e Novam, yo decidet comparar anc tis. » Do ti efemeric sistemas, un variante de Esperanto e un vanriante de Ido, obliviat desde deci annus, constitue un ters del materiale e have per to un influentie decisiv al resultate. L. s. F., íncomparabilmen plu important, es omisset. Tal constellation permisse facilmen arivar a Ido quam compromiss. Un altri selection, p, ex. omission de Occidental e adjuntion e Volapük e Ro, vell permisser presentar quam compromiss Esperanto. 

 

Per un litt diagramma li autor demonstra : « La developala tendenco esas konverganta vers Ido. Ido esas quase la rezultanto di movi en konservativa e radikala direcioni. Ido do vere reprezentas la stabileso. » Ne ti subjectiv opinion interessa nos, ma li Occidentalismes 

 

-18- 

 

 

usat vice li corect Ido-formes « quaze, konservema ». Altriloc li autor scri « definiciono, delegaciono » vice « definuro, delegitaro » : su Ego melior protesta per practica contra li artificialitá de Ido, e manifesta un preferentie por Occidental. 

 

Altrimen li ovre abunda de criticas pri Occidental, sin malicie, ma de un superficialitá e prejudicie demonstrant li inseriositá del autor. Il alude conosser « Occidental, die Weltsprache », ma mem con ti libre il ne posset liberar se del usual idistic legendes pri Occidental. Il similea a un historico quel vell basar un studie pri Gustaf Adolf sur militari conzones del armé imperial sub Wallenstein. 

 

Sr E. invita su letores informar le pri erras : plazza e témpor manca nos por corecter chascun, il mey seriosimen studiar Occidental e rescrir su ovre. In sam ocasion il va posser reconstituer su materiale de comparation ; nu li principies de Esperanto es representat ne solmen per 3 variantes (50%), quam in li comparationes de IALA, ma mem 4 schematic sistemas es oposit a 2 natural tales. 

 

Un sol punctu del tot ovre posse dar indicationes util. Un tabelle compara series de tecnic términos in German, Anglés, Francés. Ordinat secun li alfabete german, it naturalmen demonstra un grand analogie in li paroles german, contra divergenties inter li expressiones del altri lingues, composit ex paroles plu international. Ti tabelle (quel deve combatter li international paroles de Occidental) vell naturalmen far un altri impression, si on vell har selectet parol-series secun li alfabete anglés e francés. Ma it tamen monstra nos que it es util evitar in nor practica un erra imaginat del autor : il sembla creder que Occidental es obligat sequer omni usus francés e anglés, e que it sta sin auxilie, quande tis difere. Ma Occidental, quam lingue antonom, posse combinar li paroles international con maximal observation de util analogies e per to evitar ínregularitás del lingues national. 

 

Un grav ne-linguistic ilusion del autor mey esser rectificat : il crede e di que li Occidentalistes certmen vell esser content, si adminim li reformes proposit de Ido vell esser acceptet in Esperanto. Il conosse li adherentes tam poc quam li lingue, e ignora li historie del L.I. Qui vell seriosimen sequer li naiv consilies de sr Eriksson por «contentar» li Occidentalistes, vell esser surprisat trovar che ili un atitude astonantmen negativ.

 

Tuchant es li recomendation sequent : « It es un avantage por li yunité esser informat pri li vocabularium del lingues national per aprender li naturalistic vocabularium, ma certmen it es ancor plu avantagiosi per aprension de Ido praticar logic pensada. » 

 

Un págin de quelcunc idistic argumention convicte pri que til hodie ancor null Idist ha aprendet pensar logicmen per studiar Ido. In contrari, it sembla que li Ido-ideologie sufoca ti util facultate che su adherentes. It vell esser un calamitá abandonar li yunité del munde a un tal sistematic deformation mental. 

 

-19- 

 

 

LINGUE 

VOCABULARIUM DEL CENTRES DE INTERESSE 

VIVE E MORTE 

VIVE. — Nomines : vive. vital-itá, ente, existent-ie, etá, era, fili-ation, genealogie, destin, sortet fate, carriera, etá, infant-ie, puber-tá, adolescent-o, boy, garson, infant-o, adolescent-ie. yun-esse, yun-itá, yun-o, yun-a, yun-etta, flicca, vlrgina, viril-itá, matur-itá, adult, adult-ie, old-esse, old-o, old-a, ott-ant-ario, centen-a-rio, etc., senil-itá, ruga, —  gemell. trigemell, orfan, filio dorlotat, dorloton, — vigilie, dorme, coche- retiratie, pension, emerition. 

mare, reva 

Adj. : Li córpor homan posse esser : infant-esc, infant-il, infant-in, yun, juvenil, adolescent, viril. puber, mann-ic, mann-esc, matur, adult, plen-crescet, old, senil, rugat, caduc, vital, minor, de minor etá, junior, senior. : viver, habitar, esser extra lette, esser vigil, vigilar, dormi-r, somni-ar, revar, roncar, dorm-illar. 

NASCENTIE. INFANTE. — Nomine : maritagie, nuptie, natal-itá, embrion, fétus, acucha, acuch-era, lette de nascentie, bebé, suc-on, a-lact-at. 

involuette, a-lact-ation, anniversarie, die de nascentie, infant-era, nutr-essa, bonna, coche de bebé, infant garderia, asyl de infantes, simplicitá infantin, in-nocent-ie, 

naiv-itá. infantagie, infantil-esse, infantil-itá, pueril-itá. 

Adj. : nasce-nt, mort-nascet, infantin, pueril, originari, natural, indigen. 

Verbes : nasce-r, venir al munde, nascent-ar, far viver, vivent-ar, re-nascer, re-viver. re-vive-nt-ar. 

SEXUAL VIVE. — Nomines : amore, passion, inclination, flamme, affection, foy, tendri sentiment, flirt, galant-erie, tendresse, pena de cordie, capricie, idolatrie, amorette, jalusie, constantie, fidelitá, in-fidelitá, frigore, conquesta, caresse, gentil-esse, amic-itá, amabil-itá, cat-eríe, bon-tá, egard, comples-ent-ie, gracios-itá, testimonie de affection, dulc-ore, imbrass-ada, besa, relation amorosi, amor-affere, cokett-eríe, charm, sensu, sensu-al-ism, voluptá, declaration de amore , — continentie, chast-itá, pur-itá, pudore, pud-ic-itá, decent-ie, luxurie, excess, libertin-age, deboche, incontinent-ie, inconvenent-ie, obscen-itá, scandal, in-pur-itá, in-pud-ic-itá, in-pud-ore, in-decent-ie, deboch-erie, prostitution, impudicie, coit-ion, co-habit-ation, castration. 

Persones : am-ant, amant-es, amant-o, amant-a, amor-os-o, amor-os-a, am-at-o, am-at-a, idol, car-o, car-issim-o, galant, don Juan, seduct-or, adonis, amic-o, amic-a, favorit, amit-essa, metressa, cuple, pare inamorat, deboch-ero, suten-ero, alfons, proxenet, eunuc, castrat, harem, curtisana, hetera, concubina, prostituta. 

Adj. : ardent. tendri, foll, ciec, platonic, sentimental, brulant, caressant, dulci, 

miel-osi, comples-ent, dulc-or-osi, ama-bil, libertin, sensu-al, volupt-osi, pur, in-pur, inconvenent, lubric, glissid, obscen, lasciv, debochant, scandal-osi, luxun-osi, in-constant, flirt-aci, levi. 

Verbes : am-ar. amor-ettar, in-amor-ar se por, in-passionar se por, idolatrar, arder por, rucular, flirtar. cort-es-ar, preferer, caressar, dorlot-ar, im-brass-ar, besar, bes-ettar, serrar in su brasses, presser sur su cordie, ocul-ettar, a-femin-ar, seduct-er, raviss-er. charmar, copular, dormir con, coit-er, castrar, pud-er, dec-er, deboch-ar, incontine-r, prostitu-er, geniter, inconvener. 

MARITAGE. — Nomines : spons-agie, alliant-ie, union, — civil, religiosi, morganatic maritage, demanda de maritage, promesse de maritage, marit-antie, notification de maritage, consenti-ment, publication, spons-ion, celebration del maritage, nuptie, nuptial ceremonie e benedition, vestes nuptial, nocte nuptial, notario, contracte, regime del comunitá, dot, provision, linage-stock, corb, nupt-ial anell, miel-lune, doarie, viage nuptial, menage, separation, repudiation, divorcie, maritage de inclination, de rason, de moné, mis-alliantie, nuptie argent-in, aur-in, vidu-axie, re-marit-age, celib-atu, adulteration, inleyitim relationes, flagrant delicte, in-fidelitá, concubin-atu, bigam-ie. monogam-ie, polygam-ie. 

 

-20- 

 

 

Persones : pretendent, mari-to, marit-a, spons-o, spons-a, bel-fili-o, bel-fili-a, bel- patre, bel-matre, bel-parente, femina, pare, testimonio, vidu-o, vidu-a, conjunct. doar-iera, bigam, monogam, polygam, celib, celibat-ario, celib-o, celib-a, divorciat, adulter-ant-o, metressa, concubin-o, concubin-a, fals marites. 

Adj. : matrimonial. nupti-al, marit-al, marit-ibil, dot-al, nubil, puber. 

Verbes : spond-er, benedir. dupar, trahi-r, des-honor-ar, dot-ar, divorci-ar, sepa-rar. 

FAMILIE. — Nomines : gánere, gente, rasse, genealogie, origine, genit-ura- 

filiation, parent, parent-itá, patre, patr-in-iti, papi, patr-ette, mami, matr-ette, matre, infant, puer, puer-il-itá, filie, fratre, sestra, gemel, o- , a- , senior, junior, bapt, bapt-bassin, matrona, com-patre, com-matre, famili-ari-tá. 

Adj. : famili-ari, genealogic, patr-in, paternal, matr-in, maternal, 

Verbes : descender, originar, geniter, progeniter, bapt-isar. 

GENERATION. — Nomines : reproduction, multi-plic-ation, creation, formation, genese, matern-ith, matr-in-iti, patr-in iti, mascul, feminin, sexu, fecundation, conception, gestation, formation, parturition, hereditá, atavism, genit-alya, genit-ura, embryon, fetus, ove, micre, progenitura, infant, mulatt, mulatt-essa, hybrid, mestizo, — abort-ion, partur, mis-partur. 

Adj.; genesic, reproductori, prolific, fecund, steril, vivibil, vivipar, ovipar, ovovivipar. 

Verbes : fecund-ar, copular, genit-er, gener-ar, pro-cre-ar, reproduct-er, ov-ar, acuch-ar, parturir, dar nascentie a, far nascer, a-lact-ar, mammant-ar, dorlotar. 

MORTE. — Nomines : morte, mort-al-itá, in-mort-al-iti, agonie, — morto, cadavre, suicid, suicid-ie, self-mortation, salta mortal, culbut, luctu, funebre, affliction, tristesse, poster-itá, epigones, herede, — supervivent, superviventie, resurrection, re-vivent-ie, sarc, sepult-toal, sarco-toal, catafalc, sarco-coche, funeral convoy, escorte, in-terr-ament, in-terr-ator, in-humation, crema-tion, cremator-ia, in-cindr-ation, sepult-or, sepult-or-ia, foss, foss-ero, sepulcre. tombe, tomb, — camp, jardin del mortes, — sarcofag, cenotafio, mausolé, epitafe, necrolog, -ie, necroscopie, urne cindral, funebre, funeral messe, monument sepultori. 

Adj. : mori-ent, mort-al, in-mort-al, cadavr-ic, sepulcr-al, supervivent. 

Verbe : mori-r, peri-r, agonisar, pend-er, strangular, mort-ar, — esser afllictet, 

esser trist, portar luctu, — resurrecter, re-viver, re-vive-nt-ar, — in-terr-ar, in-hum-ar, cremar, in-cindr-ar, sepult-er, foss-ar. 

 

 

 

UN DECLARATION DE PROF. JESPERSEN EX LI TÉMPOR DEL DELEGATION 

(Traductet secun li francés version ex Discussiones de Academia pro Interlingua, 1909, p. 39.) 

 

It es in li natura de un lingue natural o artificial que it existe solmen per e por li homes queles usa it por comunicar lor idés a altri persones. Omni individue posse introducter changeamentes in it, consciosimen o inconsciosimen. Si il trova nequem por imitar it, su modification mori per ti fact self. Si, in contrari, il trova imitatores o si li sam modification es aplicat de pluri persones independentmen, it deveni regul gradualmen, in li mesura quam it es aplicat plu frequentmen. It vell esser petrificar un lingue, si on vell voler etablisser un sol libre quam un norm ínvariabil por omnes o por sempre. Sammen, un sol person o un academie, mem si it vell esser un academie electet per omni guvernamentes del munde civilisat, nequande posse prescrir leges absolut e ínviolabil in lingual materies, benque it posse haver grand autoritá por dar consilies por li max bon usagie. 

 

-21- 

 

 

 

LITTERATURA

 

S. W. Beer:  VIVE LI PASSATE ! 

 

It es strangi : ti desir del hom idealisar li passate e inbellar it, ma it es universal. Yo self ha tre amat li 18-im secul, ti secul quel productet li domes nominat « Queen Anne » in Anglia — de un stil tam tranquill, comparat con nor fanfaronant modern architectura — e quel anc videt ti gigantes de Francia, li Enciclopedistes, homes queles discusset omnicos, del quaresim dimension til li lingue international. Ma yo save que ti secul anc genitet li francés revolution, quel indica que alqui mancat in li bell societá del 18-im secul. 

 

Ante nelong yo audit un yun mann parlar pri li « old témpor » quande li conductores de automobiles vermen savet conducter les. It esset amusant proque li periode pri quel il parlat ne posset esser mult plu quam deci annus passat. Ja li idealisation hat comensat! It esset droll, ma ne tam tre droll. Yo self vole parlar in un maniere simil pri li periode ante li guerre de 1914-1918. 

 

Yo ha leet li historie del lingue international, scrit de Sr Berger, quel aparit in li august-numeró de Cosmoglotta. Yo apartene al pos-guerral generation e li narration del discussiones por e contra Esperanto dat me un strangi sensation. Quam diferent li munde esset tande ! Li munde semblat pret developar se vers li utopie predicat del ductores del francés revolution, u vell esser li libertá, li egalitá e li fraternitá e u on vell soluer omnicos per far un congress. Por me it aparet esser un munde simil a tis del romanes de H.-C. Wells. Ti munde Anatole rancc e Georges Bernard Shaw habitat quam yun mannes : mastro-ironistes simil a ili noi mult besona hodie. 

 

Li plu old letores de ti-ci articul va rider e dir que li munde de lor yunesse ne esset specialmen bell : ili va dir que sub li subrident superficie jacet li povritá e li misere abominabil. Ma ples considerar li munde hodial. Li munde de ante 1914 esset quasi un posmidí : li munde present es simplicmen noctal. Ex li guerre crescet monstrus : depos 1918 it ha esset guerre in quelc loc sempre. (De 1918 til 1938 it ha esset un constant lucta inter democratie e monarchisme, comunisme e fascisme.) It sembla que li munde va nequande dar se un poc reposa. Forsan it es li ultim lucta del Natura contra su conquestator? Forsan li nocte es max obscur ante li ariva del nov die ? 

 

Talmen yo espera. Ma yo considera qualmen on va regardar nor epoca in li futur. Li munde de ante 1914 fat un grav erra — li historicos va scrir — it perdit 1.000.000 homes. Ma li munde de pos 1918 — quo ili va dir ; Probabilmen just to-ci : « Ti-ci homes solmen indiget li corage. » 

 

Abonnament a Cosmoglotta : Fr. 4.— sviss ; Fr. 27.— francés ; RM 2.30 ; Kc 26.— 

1 dollar; 4 s. anglés ; Fr. 27.— belg; fl. 1.70; dan Kr. 4.10 ; sved Kr. 3.60 ; L. it. 18.— ; öS 5.— ; 21 Esc. ; 13 respons-cupones. 

 

-22- 

 

 

 

Ric Berger : 

LI OLD CASTELL 

 

Yo hat just finit mi studies quande un regissor del circumité de Genève proposit me un oficie de controlero durant li vin-recolte, in un dominia quel il vigilat. 

 

Li prevision passar quelc dies de repose in plen campania in un region ínconosset de me pleset me strax e yo acceptet li oferta. It esset in comensa de octobre. Li autun hat ja maculat per ocre e rubore li fructieras e li boscos queles covrit li flancas del pede del Jura. Li mild atmosfere de ti melancolic epoca esset por me un ver juida, nam ye li etá de 20 annus, on have sempre li anim impregnat de romantisme. Yo mettet me in via alegrimen vers li village de B. in quel stat li proprietá u on besonat me. 

 

Mi function de controlero ne esset desfacil. It consistet in verificar du o tri vezes in un die li quantitá de most quel li vinicultor incava por li proprietario e inscrir it sur un litt tabelle. Extra to, on fa quo on vole, on promena del viniera al pressoria e del pressoria al viniera, sempre fumante cigarettes. 

 

Ma ne havente mult inclination por fumagie, yo hat decidet prender mi instrumentes por picter li paisage. 

 

Quande yo arivat in B. , li tempe menaciat devenir malin. Obscur nubes descendet del declives del Jura. Yo intrat in li proprietá just in li moment quande li unesim guttes de pluvie comensat cader. Yo presentat me che li vinicultor quel acceptet me con simplicitá, quam on accepte un person expectat e ínevitabil. 

 

Li vinicultor, un viduo con visage cocinat del sole de un calidissim estive considerat me sin amicitá. Apen il respondet me al rar questiones queles yo fat le. On sentit que il esset descontent, despitat. Li annu ne ha esset bon por le : mult labor e un magri recolte. E pos ti omni deceptiones, li proprietario invia le un extrano por controlar li recolte. 

 

Li menage de vinicultor esset cuidat de su filia, un ravissent yuna de 20 annus de quel li atitude reservat e li visage un poc trist intimidat me. Qualmen un tam bell flor posset crescer in ti loc perdit u li vive self semblat esser solmen pena e tristesse. Per ella yo esset informat pri li situation del proprietá. Li vinieras queles su patre cultivat appartenet al Castell del Gracies de quel li alt siluette erectet se ye quelc distantie. Li proprietarios essent absent li tot annu, li castell restat cludet, ma pro que li plazza mancat in li dom del vinicultor, un chambre esset reservat por me in li castell self durant li du o tri dies del vin-recolte. 

 

Pos supé, yo petit que on mey ducter me strax a mi chambre por dormir pro que li viages per ped hat mult fatigat me. Li yun fémina prendet li claves e invitat me sequer la. In extra, it pluviat torrentosimen. Li grand árbores del parc inclinat se sub li storm. Mi guidanta intrat in li castell silentiosi e obscur per li grand porta, quel ella apertet per un clave. Quande noi esset in li coridor protectet contra li vent, 

 

-23- 

 

 

 

li candel esset accendet e li yuna precedet me in li alt corridores. Yo sequet la, trublat de su bellitá. Li chancelant luce del candel clarat su nuc sub li torsade del nigri capilles. To fat me un deliciosi spectacul quel memorat me un pictura de Greuze. Ma sin atenter mi admiration, ella apertet li porta de mi chambre, desirat me un bon nocte e desaparit. 

 

Yo audit ancor li ínsonor brui del grand porta de intrada resonant in li vacui coridores ; poy dominat li silentie trublat solmen del lontan muida del vent tra li árbores. Yo esset sol in ti grand castell isolat e ne-habitat, sol til li sequent die. Un sentiment de mal-esser ínexplicabil invadet me, sin cause aparent. 

 

Lentimen yo glissat me in li frigid drapes, in sam témpor felici e ínquiet esser sol. In extra li tempeste continuat, ma diminuet pro li lontanitá : to esset sive subit clamore, sive long gemidas in li superior parte del castell. De omni partes, yo credet audir plenditiv sospires. Por quietar me, yo dit me que in un castell mal cuidat e tam vast it existet certmen portas e fenestres mal cludet per queles li vent penetrat sibilante. Ma mi pensa continuant divagar in ti direction, un curios facte bruscmen revenit a mi mente. 

 

Poc témpor antey, in un altri region, malfatores hat introductet se in un cludet dom e durant li tot hiverne, ili vivet ta, sin avigilar li attention del vicines, omni covricules cuidosimen cludet, cocinante lor repastes solmen in nocte por que li fum surtient del camine ne mey trahir lor presentie. 

 

In mi castell abandonat desde pluri annus, quo pruvat me que null malfator hat introductet se? 

 

E nu, it semblat me audir bruis plu precis, quasi chuchotages detra mi porta. On vell posser intrar in mi chambre durant mi somnie, strangular me, assassinar me sin que alqui veni a mi sucurse. Li fenestre de mi chambre regardat in li corte del castell, corte isolat. Li dom max proxim del vinicultor esset in li altri láter, tro lontan por que apelle posse atinger it. E in ti tempeste omni apelle esset ínutil. 

 

In ti moment, yo comensat vermen esser terret. Un frigid sudore covrit mi facie.

 

Pernoctar in ti chambre semblat me tande impossibil. Yo surtit del lette, vestit me, accendet li candel e decidet surtir strax de ti cise-gurgul. Per li fenestre, null medie ; li altore esset tro grand; yo vell har ruptet mi gambes sur li pavage del corte.

 

Yo prendet tande un heroic resolution ; yo surtit in li coridor obscur, li candel in li manu e fat quelc passus por orientar me. 

 

Subitmen, in li fund del coridor, yo perceptet du formes homan. Mi sangue glaciat se in mi venes. E just in ti moment un currente de aer extintet mi lúmine. Yo reintrat in mi chambre, tremente del cap al pede e cludet li porta. Ma quo augmentat ancor mi terrore esset li constatation que li serrure have ni clave, ni clud-bolt. Instinctivmen 

 

-24- 

 

 

 

yo pussat mi lette contra li porta e contra li lette un scaf e yo atendet in li obscuritá, apoyat contra li scaf, pret resister al apertion del porta con li energie del desesperantie. Li pluvie continuat frappar li vitres e li vent murir in li árbores. 

 

Li nocte passat, un nocte terrificant de quel chascun brui es gravet in mi memorie. In matin, fatigat atender li lucta, yo finalmen indormit me sur un stule, mi cap apoyat sur li bord del lette, tremente ye omni son. 

 

...Quande yo avigilat me, un gay sole clarat li sómmit del alt árbores inter queles aparit spacie de blu ciel. Yo apertet li fenestre e videt in li fund del corte li filia del vinicultor lavante linage in li bronn. Ti vision dissipat completmen mi terrores. Pos har remettet li meubles in lor plazza, yo apertet li porta con li resolution ne timer necos. In obscuritá yo esset sin defense, ma nu li luce, li pace quel reyet partú hat redat me li corage.

 

Tamen yo sentit un violent emotion invader me vidente in li fund del corridor li sam homes intervidet in li nocte. Con voce tragic quel resonat strangimen in li castell, yo criat : « Quo vu fa tá » Null response. Li personages manet ínmobil. Yo avansat un poc. 

 

...Tande yo comprendet ! Mi du malfatores esset du statues, grandore natural, du bell statues marmorin. Probabilmen ili devet ornar li parc, ma li proprietario hat plazzat les ta durant su absentie. Li statues subridet sub li caresse de un radie de sole ; un subrise quel semblat ironic e mocaci. 

 

Qualmen yo ne hat videt les intrante Naturalmen, li cause de ti distraction esset li admiration por li yuna. Mi bell vinicultora esset li cause del ti male. 

 

Un moment plu tard, yo esset sedent ye li table del cocine. Serviente mi litt dejunea, li yuna questionat me, forsan per politesse : 

 

— Esque vu ha bon dormit, senior? 

 

- Ma, tre bon, senioretta, yo mersia vos ! 

 

Yo ne posset responder altrimen sin trahir li drama. 

---

 

 

Li terrore che li animales. Li elefante, li max grand animale pos li balen, es capabil conservar un admirabil sangue-frigore. On raconta li sequent eveniment pri un de ti pachidermes apartenent a un circo : durant un representation, un petroleo-lamp cadet sur su dorse e explodet ; li inflammat liquid fluet sur li bestie e fat de it un ver vivent torche. Li elefant comensat saltar pro dolore tra li circo plenat de spectatores. Durant que li terrorisat turbe aplastat se al portas, tramplante li infantes, li elefant fat damage a nequi, evitante tuchar quicunc malgré li intensitá del sufrentie. Vi un astonant domination de se self.

 

Tamen li sam besties da nos exemples de desrasonabil timores: un altri elefant subvertet un tot quartere de London per su horribil muidas pro que un mus, un jolli micri mus hat glissat se in li palle. 

 

-25-

 

 

Un chassero de tigres, in Siam, hat lassat sol quin gross elefantes, quel timet null savagi bestie. Il audit les subitmen criar pro terrore : li colosses muit ye li vision de un micri tortuga quel trenat se sur li sand. 

 

On va dir : « u to es natural, omnicos reptent causa timore ». Forsan. Ma to ne explica li tot misterie celat in li cranie de un elefant. Talmen, ti enorm animale posse fallir e cader mort subitmen. Si, por exemple, on imposi a it un labor tro fatigant, it perdi corage, cucha se e mori. 

 

Ex « Notre Journal » de Lausanne. 

---

 

 

Karl Federn: LI VISION DE SENIOR DE BRION 

 

Del Tarn al Aude, trans li nigri montes, du stradas ductet abass in li calid valley del Fresquel. Apu un de ili esset situat un village ; blanc domes de lápide inter castanieros e fagos, granatieros e olivieros. Tard in august 1632 frappas de cavall-pedes e raslada de armes sonat del monte; poy deci-six seniores con curasse cutin e colares de dentelles, con chapeles plumat e bandolieres, venit cavalcante, stoppat avan li max grand dom e questionat esque li logí hat esset comendat. Ja un altri senior, simil a ili, surtit ex li dom, ridente e salutante, sequet del grand hósped, servitores prendet li cavalles sudant in li bell harnesses e traet les vers li stalles, e con profundissim reverenties li hósped ductet in su max bon chambre li max nobil del seniores, quel esset ancor yun, ma havet ocules fatigat, e quel, quam omnis, portat bucles e barbe puntat ; con gay babillada li altres sequet : un long table esset arangeat, on aportat vin e manjages ; un bell old fémina intrat con reverenties e salutat ; yun visages spiat tra coridores e portas. 

 

In extra, it obscurat se rapidmen ; li seniores festinat ancor, quande intrat li max yun e max bell inter ili (yun esset li majorité) : « Fliccas, féminas es ci », il raportat, « gracil e de alt statura, con splendid eada, li un plu bell quam li altri ; li Gracies deve har fundat ti localitá ! — Vor Altesse Reyal... » il comensat, probabilmen il desirat dir alquicos special, ma ti con li ocules fatigat refusat. « Deman, posdeman forsan omni nor peccas va esser judicat », il dit, « noi hodie ne vole chargear nos per noves. — Bon nocte, seniores ! Noi vole omnes ear in lette e deman continuar li via tre temporanmen ! » Il departet, e li altres sequet. Mannes con torches iluminat les li cortes, e precedet les sur li scalieres petrin, supra in li larg chambres con li vast duplic lettes baldakinat, durant que altris distribuet se in li village. 

 

Tri hores plu tard du del mannes, queles ancor hat sedet ye lor paperes, intrat li balcon petrin avan li porta de lor chambres ; un old con blanc barbe, li altri yun ma pallid e seriosi. Li hala calid del sudic nocte undeat a lor incontra. In li lontanie, trans li valley, lúmines movet along li montes. 

 

-26-

 

 

« To es li nores !» dit li yuno. Li altru inclinat li cap afirmante. 

 

Musica represset de violines atinget lor orel. Subitmen it devenit plu fort, mixtet se in canta e tramplada ; poy un porta cludet se claccante, e li son represset se denove. Tra li jardin sub li árbores un figura lucid e un obscur movet. 

 

« Ples excusar me, Monsieur », li yuno dit subitmen e passuat vers li scaliere. — « Ples ear, comte », li oldo dit subridente. 

 

Ma li altru restat seriosi. Il marchat tra li corte, in li dom in avan, il tastat se tra li coridores, vers li musica, apertet un porta, videt li musicantes sudant, videt in li medie forsan un decene del seniores, hante secretmen abandonat lor chambres, dansar e jocar con li fliccas. Tra li fenestres il videt obscur visages rigidmen inregardar de extra. Ye su intration un pause nascet. 

 

« U es senior de Conigy ? » il questionat. 

 

« Oh, Conigy ? — Conigy ! Senior de Conigy ! » li altres altmen clamat, « Senior de Conigy ! Senior de Brion demanda vos ! » 

 

It durat un cert témpor, til que aparit li vocato, li max yun del seniores. Distraet ridente il alontanat su blond capilles ex su front. 

 

« Esque li cavalles ha esset cuidat? Esque li mi es bandageat? » Brion questionat. 

 

« Yo ne save ; yo suposi », li altru respondet. 

 

« Vu ne save... ? Esque vu es stallmastro sub me o ne? » 

 

« Yo ha desingageat me de vor servicie ! » li yuno replicat obstinat. 

 

« Vor témpor ancor ne ha finit ! » li altru dit, sempre con egal seriositá. 

 

« Bon. Ma nu yo have altricos a far. Vu pardona ! » Conigy respondet ridente, tornat se sur li talones e surtit. 

 

Li altres tacet. Brion stat silent e ne dit necos. Un, li max richmen vestit del dansatores, aproximat se por conciliar le. Brion questionat pri li cavall-servitores, ordonat avigilar les, fat aportar un lanterne e vadet con ili al stalles. Li musica recomensat. Quande il passuat tra li corte, il videt du ombres hastar vers unaltru. 

 

 

Quande in li matin temporan un tambur trumpetat por depart in li stradas scarp e lapidosi, e li duc descendet li scaliere con li plu old seniores, ancor sempre musica sonat, li pallid mannes e féminas stat o sedet ancor con desordinat capilles in li dans-sala. Con excusas ili hastat vers lor cavalles ; li duc esset visibilmen íncontent. Li hósped con quel li blanc-barbato calculat, inclinat se íncontabil vezes. 

 

In li instant quande ili volet forcavalcar, un fémina gris-capillat jettat se in lor via. « Senior ! Altess ! mi filia ! » ella lamentat, « on ha fat la desfortun ho-nocte ! » 

 

« Un tam old gallina vell dever posser gardar su gallinellas ! » li duc respondet ridente. — « Tu ne posse desirar plu nobil nepotes ! » un altru clamat e jettat la un monete. 

 

-27- 

 

 

Obscur visages regardat detra li forcavalcantes. Subitmen un lápid volat, e un duesim. Du seniores tornat lor cavalles ; on fugit. 

 

Fatigat, morosimen ili cavalcat in li valley. Ye li fluvie, u li altri strada arivat, ili incontrat lor truppe. In lontanie nubes de polve ascendet. Trans li fluvie li prates esset plen de cavalieros. « Montmorency ! » ili criat ; « Orléans ! » li arivates vocat quam response. 

 

Un bellissim cavaliero fat su cavall passar li fluvie e descendet de it. Li duc de Orléans fat lu sam, e ambi inbrassat unaltru. Altres aproximat se, exchangeat lettres, desplicat cartes e fat consilie de guerre. 

 

« Ye Castelnaudary Schomberg sta con poc mannes. Ta noi deman va ataccar le e victer le », dit senior de Montmorency, « e nu non cavalca til que noi trova a manjar. » 

 

 

In vésper in su logí in li castell de Beaucaire li comte de Brion scrit un provocation a senior de Conigy ; poy il ordonat a un servitor vider esque seniores de Jouy e de La Mothe-Goulas esset ancor ta ; ili devet transmetter su provocation. Pro que ili dormit, il posit li lettre sur li table, jettat se sur su lette e, fatigatissim, self cadet in dorme. 

 

Frappada ye su porta avigilat le : tra li fenestre li clar matin lucet. Tamen il credet jacer ancor in somnie. Inter il e li table stat un long, pallid monaco e regardat le per ocules seriosi e penetrant. Nu il apertet li bocca por un salutation frigid e trist : « Memento mori ! » il dit. Consternatmen, Brion erectet se demí in li lette, ma li monaco levat li manu e dit mild e tristmen : « Yo save que vu hodie cavalca a un grav battallie : pro to yo veni exhortar vos, que vu memora ho-hore vor peccas, e ne chargea vos per noves. Li morte atende partú, detra chascun lápid ; ma it es solmen li morte temporal, ne li duesim, li etern. Batter se e morir in li combattes de lor seniores es li deventie del nobiles ; ma ínreflectentes fa un pecca mortal per assassinar in duelles pro futil motives li propri fratre, quam Cain... » Il tacet, plectet li manus e semblat precar. « Felici ti, quel trova un judico indulgent ! » il dit ancor, fat li signe del cruce súper li jacento e passuat lentmen ex li porta. 

 

Consternat, sin mover, Brion regardat detra le. Sur li table, blanc, jacet li lettre a Conigy. Levi flammes semblat flagrar circum it, ili grandijat, ascendet verticalmen ex li table e li suol, flagrat transparentmen e altmen, e in lor medie jacet alquicos pesant, quo il ne posset conosser : nu il videt que it esset un hom, quel jacet prosternat, ma ne sur li table, ma plu bass, benque supra li suol. Sub li curasse surtit li silk colorat del uniform ; blond capilles cadet del tempie ; il ne posset vider clarmen li facie. Tamen il reconosset Conigy ; un manu pendet ; sub li curasse sangue obscur guttat sur li uniform e li franges aurin del charpe de blu silk ; it fluet sempre plu fortmen e colectet se, durant que flammes serpenteat silentiosimen circum li morto. 

 

-28-

 

 

In ti moment li frappada ye su porta, quem subitmen il credet har audit durant li tot témpor devenit plu fort ; li porta apertet se, e seniores de Jouy e La Mothe-Goulas gaymen intrat. 

 

Brion, quel ancor sempre jacet in lette, demí erectet, apoyat sur su du manus detra se, regardat les perturbatmen. Ili petit le far saver quo il desira de ili, nam ili, quam sempre, es completmen ye su disposition. Ma il solmen sucusset li cap e questionat, esque ili hat videt un monaco. Ili negat. Poy il questionat li altres in li dom ; ma che necun hat esset un monaco. Alor il tacet e excusat se, pro que il plu ne besonat les, e ili foreat astonatmen. Li lettre, quel il hat scrit, il brulat ye li candel apu su lette, poy il questionat u trovar un prestro. On dit le que in distantie de un hore trova se un litt monaciera. Quande ili passat préter it, il descendet del cavall, desirat confesser e recivet li comunion. Quande il questionat, esque un monaco de ci hat esset ho-matin in li castell de Beaucaire, on sucusset li cap. 

 

Quasi in somnie, il continuat cavalcar, detra li litt armé. Alor ride frappat su orel, e il videt Conigy racontant un joc. Il ne posset altrimen : il cavalcat vers il. Li yun mann erectet se in li sedle e regardat incontra il. Ambi salutat rigidmen. Ma quande Brion solmen questionat : « Esque vu ha confesset, Conigy ? », tande li altru denove devet rider. « Ne solmen pri li salute de nor cavalles, anc pri ti de nor animas vu cuida, comte? » il questionat. 

 

Brion plu ne replicat e continuat cavalcar. Quam in somnie il videt li coline con li blanc mures e domes de Castelnaudary, videt in li agres e vinieras lucer li helmes e lanses e brilliar li aqua del fluvie, quel barrat li via, in li calid sole. Ja li unesimes in avan saltat tra li long e strett pont petrin ; il audit li unesim colpes de fusil, videt senior de Montmorency cavalcar con tri o quar altres sur li pontette, saltar súper un fosse e cader del cavall ; il videt li comte de Moret, quel hat provat penetrar per un angustia, esser retroportat moriente con epol fracassat ; il videt li tot avanguardie in desórdine retroceder tra li pont. Del castell tonnerat li cannones ; blu nubes de fum stat súper li mures. Il videt li gay seniores, queles hat dansat in li nocte passat, tornar lor cavalles e fugir, e quande on trumpetat retraida, li masse dens e excitat in terrore fluet vers il in virles de polve ; il evitat les per ear in li prates. Alor su cavall pavet e saltat adláter : avan le Conigy jacet sur terra ; un brass pendet, li blond bucles cadet trubli súper li pallid facie ; sub li curasse, súper li uniform de silk e li franges aurin del blu charpe, sangue obscur fluet, colectent se sur terra... 

 

 

Solmen mult dies plu tard li comte de Brion racontat ti traviventie al seniores de Jouy-Sardini e de La Mothe-Goulas, e senior de Goulas ha notat it in li duant-quaresim capitul de su memories. 

 

Autorisat traduction de Ilmari Federn. 

 

-29-

 

 

 

EX LI « CONVERSATIONES CON GOETHE » 

 

...Yo honora li matematica quam scientie max sublim e max util, tam long quam on aplica it ta u it es in su plazza ; ma yo ne posse laudar que on vole misurar it ye coses queles totmen ne es in su dominia, e u li nobil scientie strax apare esser un nonsens. Quam si omnicos vell exister solmen si on posse matematicmen pruvar it ! It ya vell esser stult, si alqui ne vell creder in li amore de un flicca, pro que ella ne posse matematicmen pruvar it a il ! Ella posse matematicmen pruvar le su dot, ma ne su amore. Ya li matematicos anc ne ha trovat li metamorfose del plante ! Yo ha trovat it sin matematica, e li matematicos esset obligat aconosser it. Por comprender li fenomenes del colorilogie on ne besona altricos quam un perception pur e un cap san ; adver ambi coses es plu rar quam on vell creder... 

 

 

Noi parlat poy pri li scienties natural, specialmen pri li minuciache, per quel li scientistes disputa se li prioritá. « Per necos », dit Goethe, « yo ha plu bon aprendet conosser li homes, quam per mi scientic activitá. It ha custat me mult e esset ligat con mani sufrentie ; ma yo tamen joya har fat li experientie. » 

 

« In li scienties », yo dit, « it sembla me, que es inspirat in special maniere li egoisme del homes ; e quande ti sta mettet in activitá, tande tre bentost omni debilitás del caractere comensa aparir. » 

 

« Li problemas del scientie », Goethe respondet, « es tre sovente questiones de existentie. Un sol decovrition posser far famosi un mann e constituer su fortun in sens borgés. Pro to in li scienties reye tal rigore e tal sens de proprietá e tal jalusie pri li perceptiones (decovritiones) del altru. In li dominia del estetica omnicos es plu lax ; li pensas es pluminu un proprietá innat de omni homes, e lu important es li maniere del presentation e del execution, e to comprensibilmen ne da ocasion a mult invidie. Un unic pensa posse dar li fundament por cent epigrammas, e li question important es, quel poet ha savet expresser ti pensa in maniere max bell e max efectiv. 

 

« Ma ye li scienties, li presentation ne vale necos, e omni efect es in li perception. In to hay poc general e subjectiv, ma li singul manifestationes del leges natural omnis jace sfinxatri rigid, fix e mut extra nos. Omni nov fenomen perceptet es un decovrition, omni decovrition un proprietá. Ples tuchar li proprietá, e strax apari li hom con su passiones. » 

 

Goethe continuat « Ma in li scienties anc to es considerat quam proprietá quo on ha recivet traditionat in li academies e quo on ha aprendet. Si ariva alqui quel aporta alquícos nov quo contradi o mem menacia subverter nor credo, quel noi repeti desde annus e quel in nor láter noi traditiona a altris, tande on incita omni passiones contra il e prova opresser le in omni manieres. On resiste contra it secun quo 

 

-30- 

 

 

on posse ; on ficte ne audir, ne comprender ; on parla pri it con depreciation, quam si it ne vell valer esser regardat e examinat ; e talmen un nov veritá posse atender long témpor til que it imposa se. Un francese dit a un de mi amicos concernent mi colorilogie : Noi ha laborat durant quinant annus, por fundar li imperia de Newton e consolidar it ; it va oporter duesim quinant annus por subverser it. 

 

Li matematic clicca ha tant provat denigrar mi nómin in li scientie, que on time solmen mentionar it. Ante quelc témpor yo videt un brochura, in quel on tractat temas del colorilogie, li autor semblat completmen convictet pri mi teorie e hat constructet e fundat omnicos sur li sam fundamentes. Yo leet li scrite con grand joya ; ma con ne litt surprise yo devet vider, que li autor ne mem hat mentionat mi nómin. Plu tard on soluet me ti enigma. Un amico comun visitat me e confesset me, que li talentat yun autor hat volet far su reputation per ti ovre e il hat con jure timet nocer se che li munde scientistic si il vell har audaciat apoyar su propri idées per mi nómin. Li litt ovre havet success e li espritosi yun autor ha plu tard personalmen presentat se a me e excusat se. » 

 

« Ti casu sembla me tam plu remarcabil », yo dit, « quam in omni altri coses on have motives por esser fier pri vor autoritá e omni hom estima se felici trovar in vor consentiment córam li munde un protection potent. Ye vor colorilogie it sembla me esser lu mal, que vu ne conflicte per it solmen con li grand e generalmen aconosset Newton, ma anc per su disciplos difuset in li tot munde, queles adhere a lor mastro e de queles li númer es legion. Mem suposit que vu va in fine ganiar rason, tamen vu va restar sol con vor nov doctrina durant un considerabil témpor. » 

 

« Yo es acustomat a to », Goethe replicat, « e yo es preparat a to.  Ma ples dir self » il continuat, « esque yo ne posset esser fier, confessente me desde duant annus, que li grand Newton e omni matematicos e famosi calculatores con il esset in un decidet erra pri li colorilogie, e que yo inter milliones es li sol, quel save lu rect pri ti grand tema natural? Con ti sentiment de superioritá it esset me possibil tolerar li stupid arogantie de mi adversarios. On provat ataccar mi doctrina in omni maniere e risibilisar mi idés, ma tamen yo havet pri mi ovre perfat un grand joya. Omni ataccas de mi adversarios servit me solmen por vider li homes in lor debilitá. » 

 

Durant que Goethe parlat talmen per un fortie e richess de expresion, quel yo ne es capabil reproducter veritabilmen, su ocules brilliat de un foy extraordinari. On videt in to li expression del triumfe, durant que un subrise ironic ludet circum su labies. Li trates de su bell facie esset plu imposant quam jamá. 

trad. I.F.

 

-31- 

 

 

 

CRONICA 

 

Remarca redactional : Cosmoglotta es neutral pri politic aferes, do it solmen signala li politic revúes o jurnales queles utilisa practicmen Occidental, ma it ne mentiona li contenete. Interessates mey tornar se directmen al respectiv adresses. 

 

CATALONIA. Desde quelc témpor apari un revúe exclusivmen in Occidental : « Catalonia in lucta. » Li abonnament es gratuit. Interessates mey tornar se a Occidental-Buró, Macià 5, Figueres, Catalonia, Hispania. 

 

FINNLAND. Coidealist J. Saarinen, Mikkeli, ha interprendet li traduction del finnic national épos « Kalevala ». Li unesim cant (de 50) es finit; traduction es de considerabil literari valore, e demonstra li enorm utilitá de Occidental quam lingue traductori international por li litteratura national de litt lingues. Ci li avantage del ínmediat comprensibilitá constitue un factor decisiv de superioritá súper li schematic sistemas. Un traduction in Esperanto aperte li finn tresor literari a 20 mill Esperantistes. Un traduction in Occidental aperte it al tot munde cultivat, a decenes de milliones. Institute Occidental intente editer un extrate de ti deliciosi poesie. 

 

FRANCIA. Continua aparir li revúes « Class-combatte », redaction G. Poujet, Isles-sur-Suippe, e « Sempre », redaction J. Toublet, 21, rue de Loos, Paris 10me, Postchec-conto Paris 1844-58. Ples corecter li adresse indicat in ultim Cg B. 

 

« Nia Gazeto », decembre 1937 contenet un articul sur li tot unesim págine (formate A 3) del famos; Esperanto-autoritá prof. Camille Aymonier pri li question « Qui es li autor de Ido », un simpatic recension del « Ver Historie » de Ric. Berger. Li recensente junte interessant psicologic detallies pri sr De Beaufront. 

 

ITALIA. « Italia Filatelica », nro 3, del januar 1938, organ trimestral de colectores, contene un articul in Occidental de dr. Emilio Dal Martello e un anuncia in Occidental por Occidental. Interessates mey tornar se al redaction : Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Abonnament annual extra Italia 1 Dollar, specimen 1 respons-cupon. It es intentionat far « Italia Filatelica » oficial organ del Italian Occidental-movement. — « Fronte Unico » del 10. febr. publica un corespondentie pri politic questiones in Occidental inter dr. Dal Martello e sr W. Rädler, Germania. 

 

SVEDIA. Li considerabil crescentie de nor movement in Svedia fat recomendabil li institution de un propri sved organ por li propaganda de Occidental. In februar 1938 aparit li unesim numeró de « LI SVED OCCIDENTALIST » oficial organ del Occidental-movement in Svedia. It apari 4 vezes per annu, 8 págines formate de Cosmoglotta, arangeament e print es ínreprochabil. Li articules (in parte con textus paralel in sved e Occidental) ne es signat. Stil e argumentation trahi autores de grand propagandistic experientie e rich ye util idés. Li abonnament annual custa 0,75 öre 0 0.85 SFr. Redaction-Administration : Sved Occidental-Federation, Box 171, Stockholm l, Postgiro 70 315. Li abonnation del revúe es calidmen recomendat a omni Occidental-propagatores. Li partes in Occidental e li clar disposition del textus e tabelles comparativ con schematic sistemas de L.I. permisse anc a coidealistes ne comprendent sved hauster inspirationes por lor propaganda ex un fonte experit e habil. 

 

- Un original comenda. In comensa de februar li Institute Occidental recivet ex Svedia un disco de grammofon e un serie de Bons, sin alcun indication pri li expeditor o li scope. Ludet, li disco revelat su secrete, per un textu parlat in e clarmen comprensibil : 

 

« Occidentalia, li ottesim februar mill e nin cent e triant e ott. Institute Occidental, Chapelle. Ples inviar me strax Spiritu de Occidental secun li separat anuncia e in plu un insigne, to es un tilde. Tri francs ottanti centesimes sviss es adjuntet in Bons. Ples accepter mi cordial salutationes. Andreas Lindström. — Berg e Wennerström saluta. »

Noi mersia sr Lindström sincermen pro su original comenda ! 

 

SVISSIA. Ye li 11, februar, Prof. A. Debrunner, presidente del Committee for Agreement de IALA e professor del univeritá de Bern, fat un discurs pri « Nov organisatori tentatives vers li unic lingue international auxiliari ». Professor D. exposit brevimen li situation present del L.I. e raportat pri li intentiones e li activitá de IALA. 

 

-32-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.