| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 122 (sep 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

Annu XVII  -- Septembre 1938  -- No 4 (122)

 

COSMOGLOTTA

 

 

CONTENE: Comunicationes del OCC. Academie. - Criteries por un auxiliari lingue. — Berger : Noi es agressiv. Pro quo IALA deve esser caut. — E. de Wahl : Esperanto quam lingue international auxiliari. — Berger : Ortografic decisiones del francés academie. — R. Faesi : Antiqui e modern cultura. — Scientie, litteratura, bibliografie. 

---

 

Comunicationes del Occ.-Academie 

 

Li diploma de docente ha esset acordat al sequent seniores : In Finnland : Ramstedt. — In Francia : de Guesnet. — In Germania : Dr Homolka, Janotta, Blaschke, Pigal, Deminger. Dr Peipers, Dr Wormser. — In Hispania : Varela. — In Svedia : Dr Blomé, Berggren, Sköld, Dr von Sydow. — In Svissia : Berger, Federn, Lagnel, Matejka, Ritter. — In Tchekoslovacia : Kajs, Podobsky, Pasma, Svec. — In U.R.R.S. : Kofman. In Nederland : Littlewood. 

 

Li Occidental-Academie ha instituet membratu corespondent. Ha esset electet quam corespondent membres del Occidental-Academie srs Cand. Mag. Nils Haislund (Copenhag), secretario de prof. Jespersen, e sr A. Matejka (La Chaux-de-Fonds). 

 

Li persones queles desira passar examination por obtener sive li diploma de aprension sive diploma de docentie es petit demandar li conditiones al Occ.- Institute de Chapelle-Vd, Svissia. 

---

 

CRITERIES POR UN AUXILIARI LINGUE 

 

Oficial version modificat del OCCIDENTAL-UNION. 

 

l. Li A.L. deve esser max apt por li international relationes. 

 

Ex ti cardinal principie conseque li sequent postulates : 

 

2. A priori o a posteriori : Li A. L. deve esser quant possibil a posteriori. It deve esser a posteriori tam pri li radical quam pri li structural elementes. 

 

3. Structura analitic : Por garantir li ínmediat comprension it deve esser in alt gradu analytic secun modelle del evoluet europan lingues. 

 

4. Structuras logical, regulari, autonom : Li structura deve esser simplic e regulari e aproximar se quant possibil al general usanties del europan cultur-lingues. 

 

Logicalitá es un qualitá contrari al leges psicologic del lingues vivent. It do ne posse esser egardat quam ductent principie por li construction de un A. L. 

 

Tamen li structura deve esser autonom in ti sens que it fa li lingue vivicapabil e apt a nov creationes ex propri forties, sin depender del 

 

-49-

 

 

etnic lingues plu quam ili depende inter se. Su autonomie deve totvez esser, in caractere e resultates, paralel e ne contrari al etnic lingues. 

 

5. Fonetic eufonie : quam crit. 5 de IALA. 

 

6. Adaptabilitá por modern mecanismes : quam crit. 6 de IALA. (Li A. L. deve esser bon usabil in telegraf, telefon e radio, printa, scrimachine, stenografie etc.) 

 

7. Alfabet : Li A. L. deve usar li latin alfabet e si necessi solmen tal diacritics, queles es trovat in li majorité del printerías. 

(Remarca : Li sol necessita e utilitá del diacritics reside in li possibilita, garantir li natural accentuation del paroles.) 

 

8. Ortografie : Li ortografie deve esser simplic e clar, tam in etimologic quam in fonetic relation. 

 

9. Provenientie del radicas : Li paroles international deve formar li base del A. L. e consequentmen esser extraet del West-Europan lingues (romanic e germanic). Li selection del radicas deve esser fat talmen que ili da li international derivates per regulari formation. 

 

10-13 sam quam crit. 10-13 de IALA. 

 

14. Activ usa-passiv usa : Proque li A. L. have li scope facilisar li relationes inter divers popules, li ínmediat facil comprension es plu valorosi quam pur teoric simplicitá del regules. 

 

(Remarca : Decisiv por li valore de un regul grammatical ne es li simplicitá de su formulation, ma su facilitá in practic aplication.) 

 

15-20. Reservat. 

 

21. Estetic factores ! Li A. L. mey haver un estetic form, proque omnicos quo atinge su perfection have un form estetic. 

 

22. Li A. L. mey haver un stil homogen. 

 

23. Li A. L. deve haver li possibilitá far suficent proxim e clar traductiones del lingues natural, specialmen del lingues con valorosi litteratura. 

 

24. Adaptation del ortografie de international radicas : Proque li preponderantie del grafic internationalitá súper li fonetic tal es un fact íncontestabil, li ortografie deve basar se primarimen sur li comunitás grafic del lingues. 

 

25. International paroles : International paroles de etnic proenientie va esser adoptet quant possibil sin change, ev. con micri adaptation al stil, fonetica e ortografie del A. L. 

 

26-28. Sam quam crit. 26-28 de IALA. 

 

Li version ci presentat basa se sur un manuscrit de sr de Wahl. Por lor presentation (in version anglés) a IALA quam base de discussion por desirabil modificationes, li colaboratores de sr de Wahl arangeat ti criteries secun li numeration observat in li unesim «Criteria»-project proposit de IALA. Interim Prof. Jespersen ha demonstrat que li arangeament de IALA es arbitrari e ínmantenibil del scientic vispunctu. 

 

-50-

 

 

NOI ES AGRESSIV!

 

De pluri láteres on ha reprochat al camp de Occidental esser « agressiv ». Lass nos examinar ca ti reproche es fundat e ca noi deve changear nor atitude.

 

It existe pluri species de agressivitá. On posse agresser pro invidie, pro jalusie, ma anc pro que on constata un ínjustitá e pro que on desira defender energicmen un idé, un ideale misconosset.

 

Anc noi condamna li agressivitá quande it es dictat del invidie o del jalusie, ma it sufice traleer nor revúe por constatar que sempre noi actet solmen por defender un just afere e sempre per argumentes linguistic. Nor criticas contra altri sistemas esset apoyat per mult exemples e pruvas. Esque on posse trovar in Cosmoglotta judicies, condamnationes sin motivation per pruvas eclatant? Noi comprende tro bon li argumentation de nor adversarios: secun ili noi es agressiv quande noi audacia criticar lor opiniones e lor atitude. To es vermen comod! - On critica Ido o Esperanto? Ergo li criticantes es agressiv e per ti epitet li criticates sembla luder li rol de ínnocent victimes e es dispensat responder! (In realitá ili es íncapabil responder!)

 

Qui ha studiat li historie del Lingue International save que li idés in ti dominia ha sequet un evolution natural del sistemas « a priori » quam Sol-re-sol, poy demí « a priori » quam Volapük, poy schematic quam Esperanto e Ido, e finalmen natural quam Occidental. Ti evolution esset ínevitabil pro que conform al natura homan; it es anc simil al evolution del vive homan: quande on es tre yun, on generalmen have idés de perfection absolut e tende crear lingues filosofic de queles omni elementes es arbitrari.

 

 

Plu tard, constatante que existe ja un vocabularium international, on prende it quam base, ma « ameliora » i.e. deforma it pluminu por su satisfation personal. (Ti periode coresponde al epoca de Volapük, poy de Esperanto e Ido). Finalmen, comprendente que it es van negar li potentie del custom, on contenta se per simplificar to quo existe, sin postular del homes que ili subitmen parla un fabrication creat arbitrarimen.

 

Teoricmen li evolution vell dever far se tot naturalmen, sin li intervention de qualcunc « propaganda ». Ma in practica li afere ne es tam simplic, pro du motives: li interesse editorial e li principie del inertie. Sistemas defectosi e ínsuficent esset sovente protectet per editorías o influent persones queles ha investit grand capitales in editiones custosi. Tande un conflicte deveni acut e violent inter li progressistes e li comerciantes.

 

-51-

 

 

Hodie tri movementes trova se presc sol in concurrentie sur li camp interlinguistic : Esperanto, Ido e Occidental. Li du unesimes, pro lor ancianitá e pro li hasard del fate, recivet mult donationes e possede important stocks de lexicos e grammaticas necessi al propaganda. Li Esperantistes asserte mem que ili expense chascun annu un million de francs sviss — ne por progresser, ma por mantener se. Couturat, Lemaire e Ostwald investit plu quam 300.000 frs. in Ido, e malgré nov donationes Ido lentmen ma continualmen regresse. 

 

Occidental have nu In mult landes un falange de entusiastic e competent e habil propagatores e defensores, queles possede omni armes por successar, exceptet ancor li moné. Strax quande un mecen va presentar se, nor avans va esser ínresistibil. Noi have li índestructibil conviction que sempre victe lu max bon. Li future apartene nos. Plu bentost o plu tard va trovar se un mecen por comprender it, e tande li 

victorie es nor. 

 

Li principie del inertie contra-acte ancor plu fortmen. Quande homes ha penat aprender un lingue, ili es profundmen deceptet e incolera se constatante que un altri lingue es propagat e que talmen lor meritori eforties devenit van. It ne es in li natura homan changear facilmen su opiniones. Li psicolog francés Gustave Lebon dit un vez tre justmen : adaptar se postula un grand pena, far reproches ne postula necun ; pro to li pluparte del homes prefere reprochar quam adaptar se. Signalante unquande li oposition del Esperantistes contra Ido, li grand orator Edmond Privat explicat it ne per rasones essentialmen linguistic, ma per li conosset « principie del inertie » e concludet que ti principie lude ci un rol « util ». Per to es confesset que li grand cause del oposition al progress es in facte li inertie. 

 

Nor adversarios evidentmen desira conservar li Statu-quo, ili desira conservar lor positiones pro que ili ama lor sistemas. To es un specie de patriotisme presc tam fort quam li patriotisme national. Ili pensa que si ili ha penat aprender un lingue, to ne es por abandonar it ! Ili prefere que li munde pena venir a ili por que ili ne mey esser obligat ear al munde. In funde to es un sentiment francmen egoistic, e to es tam plu curiosi que ti sentiment guverna animes queles crede esser altmen altruistic ! 

 

Anc del láter de IALA, on ha reprochat nos nor « agressivitá ». Ta, linguistes, laborant sub li direction de un american filantropa e mersí a un grand donation sercha soluer li problema del Lingue International scienticmen ; to sembla esser un ver chance por nos interlinguistes. Ma ti societé fat li culpa confider li redaction de criteries a un notori e militant Esperantist, quel successat arangear li afere talmen que li criteries confirma li conception Zamenhofan in principie e elimina in facte li naturalistic solution per considerationes indigni de scientistes.

 

-52-

 

 

Quo noi devet far? Tacer? Inclinar nos? Li indignation sucusset nos. Cosmoglotta publicat in su nró 1 12 un protestation de sr Prorók contra li criteries, e quande ili esset poy publicat in print con solmen tre poc modificationes, un stab de quar persones conossent completmen li materie, — e inter queles li autor self de Occidental — redactet un detalliat response, in quel omni ínexactitás contra li scientie, omni arbitraritás esset spinglat e criticat sin compatiment. 

 

Contrarimen a mult membres de IALA, noi considera li problema del Lingue International quam alquicos supremmen seriosi. Null erra in li solution deve esser permisset, nam plu tard it va esser tro desfacil corecter un mal decision. On ha bon videt to in li afere del Delegation de 1907 in quel li stult interventiones de De Beaufront ha esset desastrosi por li Lingue International. Vidente que li linguistes comensa signar e aprobar « criteries » sin percepter li anti-scientic consequenties, noi alarmat li munde interlinguistic. To es nor sol culpa e pro to noi esset considerat quam agressiv in li ocules de Collinson e su amicos. Nor agressivitá consiste in to que noi vocat scientistes a un plu seriosi conception de lor deventie. Si, in 1907, li partisanes del naturalitá vell har parlat plu energicmen, forsan on ne vell har laborat tam mal !!! 

 

Un proverbie francés di con rason que « du choc des idées jaillit la lumière » (ex li choc inter li idés spruzza li luce). Li comparationes, li discussiones (ma ne li disputes !) es un necessitá por progresser intelectualmen. To es un lege del vive. Omni movementes creatori ha In comensa provocat discussiones sovente passionat pro que ili deve in prim victer li índiferentie del publica, sucusser su apatie e precipue convicter li partisanes del ancian metode. 

 

Anc Zola defendente li ínnocentie de Dreyfus esset agressiv. Anc Pascal pledante por li Jansenistes esset agressiv. Omni persones lansant un grand cose, omni reformatores esset agressiv contra li defensores de lu ancian, Cristo contra li fariséos, Mahomet, Luther, Dante li previsor del unitá de Italia. 

 

Omnes esset agressiv pro que lor conscientie imperat les esser tal. Qui hodie posse incriminar les pro to ?

 

Anc noi es agressiv por defender li ver lingue international ! 

 

R. Bg.

---

 

 

PRO QUO IALA DEVE ESSER CAUT ! 

 

In 1907, quande Couturat, li animator del Delegation, confidet a su corespondentes que il intentet far adopter che ti Delegation un Esperanto reformat, Sr René de Saussure scrit le un lettre significativ quel fini talmen : 

 

-53-

 

 

Quant à l'alphabet, plus on l'étudie, moins on voit comment le changer ; vous dites que c'est un grand obstacle chez les Anglo-Saxons ; au premier abord peut-être, mais je connais trop les Anglo-Saxons ayant vécu 10 ans aux Etats-Unis pour ignorer leur maniére de juger avant tout basée sur les résultats acquis de fait et sur cette maxime : on ne change pas l'attelage au milieu de la rivière. 

 

(Concernent li alfabet, plu on studia it, minu on vide qualmen changear it ; vu di que it es un grand obstacul che li Anglo-Saxones ; to posse semblar, ma yo conosse tro bon li Anglo-Saxones, hante vivet 10 annus in li States Unit, por ignorar lor maniere judicar quel es basat precipue sur li factic resultates e sur li principie : On ne changea li atelage in lim edie del fuvie.) 

 

Ti tendentie conservatori, tam exactmen notat de R. de Saussure, es, sin dúbit, un avantage in tecnicas bon etablisset e plu ne possent evoluer : ma in li interlinguistica, un scientie ancor yun, de quel li principies es ancor mult discusset, ti cristallisation posse esser dangerosi. 

 

E to ne es solmen nigri pensas de un hom timorosi. Ja un vez, in un casu memorabil, li positiv caractere anglo-saxonic ha ciecat mem li max competent anglés scientistes. On forsan memora li facte apen credibil : in 1888 li American Philosophical Society hat proposit crear o selecter un lingue international prendente li vocabules ex li lingues vivent. Ma li Philological Society de London respondet que ti proposition venit tro tard pro que Volapük es ja expandet e practicat in omni landes e que on ne deve nocer su progresses, creante rivales a it !!! (Ti fact historic es raportat in li Historie del lingue universal de Couturat p. 370). 

 

On save que hodie un nov Delegation, IALA, labora ye li solution del problema del Lingue International. Regretabilmen ti association es constituet precipue ex anglo-saxonic personalitás. Noi save que ili desira sincermen laborar scienticmen e ínpartialmen ma esque tamen li tendentie conservatori anglosaxon ne va far deviar li arbitrage, serchante mult plu a sanctionar li sistema max difuset hodie (Esperanto), 

quam a trovar un altri plu bon ?

 

On va forsan dir me que IALA ha confidet su max important functiones a competent scientistes, linguistes. To es exact, ma to ne es un garantíe ! On ha videt que in 1888 li linguistes posset errar plu mult quam profanes in li question del interlinguistica ! 

 

IALA, sam quam li Philological Society, vell har sanctionat in 1888... Volapük e condamnat Zamenhof e su Esperanto !!! Pro to noi hodie di a IALA : CAVEANT CONSULES. Ples ne lassar influentiar vos per li situation actual pro li pricipies anglo-saxon, e ples memorar li verdicte de vor antecessores de 1888 !    R. Bg.

 

-54-

 

 

ESPERANTO QUAM LINGUE INTERNATIONAL AUXILIARI 

(Document 125) - (Continuation de Nró 121.) 

 

Li paroles international 

 

In Esp. omni vermen international paroles es eliminat. Ili es sive remplazzat per — sovente abstrus — combinationes de Esperanto-elementes, o ili es incorporat, in un form mutilat, in li special ortografie e con special desinenties, quam córpores extran sin conexion ni con li radicas de Esperanto ni con su regules por parol-formation. 

 

P. ex. li parol nation apari in Esperanto in li form nacio accentuat sur li i, e su derivates es nacia (national), nacieco (pr. natsietso) = nationalitá, naciismo (nationalism), naciigo (nationalisation). 

 

In altri láter li paroles « direktoro » e « direkcio » (= direction, con i accentuat) esset adoptet in Esperanto quam paroles isolat ; pro que li sufixes -or e -ion ne fa parte del sistema de derivation de Esperanto, ili ne posse esser derivat del radica direkti (= directer) e es in consequentie sin etimologic coherentie con li rest del lingue. Li regulari Esperanto-derivates de « direkti » es « direktejo, direktado, direktistaro » apu « direktoraro ».

 

Do, ye Esperanto, noi trova li paradoxal situation, que in un lingue pretendent esser international, li vermen international paroles es foren e ínregulari, durant que li formation conform al regules del lingue ne es ínternational ma arbitrari e ínatractiv. 

 

Li paroles international, i. e. comun al grand culturlingues europan, es in majorité derivates, durantque li radicas difere sovente in li divers lingues. P. ex. temporari, con solmen litt variationes, existe anc in F.A.G.I.H.Sv. durantque li primari paroles difere grandmen : A times. F. temps. I. tempo. H. tiempo. G. Zeit. Sv. tid. Specialmen in anglés noi vide soventmen un radica saxon, ma un derivate latino-international : p. ex. moon - lunar (lune - lunari), year — annual (annu — annual). 

 

Do li radica international deve esser extraet ex li derivates international. Vice far to, Esperanto prende les de diferent lingues, sovente in un form unilateralmen national, benque esperantisat. P. ex. :

 

rajto de A right (jure) (form sonal.) cp. jurist, jurisprud. 

birdo de A bird (avio) (form scrit) cp. aviar, aviation. 

cevalo de F cheval (cavall) cp. cavallerie. 

detrui de F détruire (destructer) cp. destructiv, destruction. 

rado de C Rad (rot) cp. rotar, rotation. 

 

Talmen, paroles queles vell dever haver li sam radica, es ne solmen, quam indicat in supra, paroles isolat sin reciproc conexion, ma mem have diferent formes del radica latent, o mem completmen diferent radicas. 

 

-55-

 

 

Esperanto - Form international - Esperanto - Form international

rilato - relation - relativa - relativ

montri - monstrar - demonstri - demonstrar

induko - induction - dedukcio - deduction

rado - rot - rotacii - rotar

hoko - croc - kroci - acrocar

povi - posser - ebla - possibil

nei - negar - negativa - negativ

haro - capill - kapilara - capillari

premi - presser - esprimi - expresser

impresi - impresser

 

Li cardinal obstacul incontrat del autor de Esperanto (quam de mult altres) esset li paroles finient in -ion (tion, sion), -or (-tor, -sor), -ura, iv, -nde (-antie, -entie), -ori etc. quam p. ex. construction, division, acumulator, productiv, reparation, garnitura, organisatori, diferentie, multiplication, tolerantie, provisori, definitiv, ruptura, etc. 

 

Ti paroles — mult milles — es derivat de ca. 300 in majorité ínregulari verbes latin. Esperanto ha eliminat ti international paroles e remplazzat les per artificial constructiones p, ex. . 

 

Esperanto - Form international - Esperanto - Form international 

ripeto  - repetition - ekzekuciisto - executor

eksplodema - explosiv - restarigo - restauration

imperiestro - imperator - neo - negation

 

Anc altri afixes international esset remplazzat per ínusual tales o mem per propri inventiones ; ples comparar li sequent Esperanto-charades con li form international e traduction in (lingue national). 

 

Esperanto - Form international - Esperanto - Form international

 

barb-isto - barb-ero - ekspansiebleco - expansibilitá

patr-ino - matre - saneca - sanitari

nepre - absolut - aviadisto - aviator

pesimism-ema - pessimist-ic - edukiteco - education

vir-ino - fémina - militista - militari

in-aro - féminas - obligado - multiplication

ornam-ajo - orna-ment - malebla - ímpossibil

natura - natural - kiom-eco - quant-itá

denunc-ulo - denunci-ant - kialo - cause

mal-san-ul-ejo - hospitale - foresto - absentie

dineo - ateism - ega - extrem, colossal

krozulo - cruzator - eco - qual-itá

enigi - introducter - ar-ig-adi - a-cumul-ar

pafilego - cannon - geresanigbezonuloj - reconvalescentes

perigi - mediar - sipirebla - navigabil

kunulino - camarada - koran - cordial

kuracejo - sanatoria - indigo - valorisation

pliularo - majorité - alajo - suplement

estraro - direction - monisto - financiario

rabakiro - conquestation - organizajo - organisation

un-eca - unit-ari - ne-erar-poveco - organisation

un-eca - unit-ari - organizajo - organisation

devoligado - obligation

 

-56- 

 

 

Ti liste da solmen un litt selection. In li plu recent grand lexicos de Espo on posse trovar mult millenes de tal paroles « autonom » (inventet, sintetic, artificial) e chascun numeró de « Heroldo de Esperanto » o altri central Esperanto-revúes publica circa un dozen de novationes. 

 

In ti concern, Esperanto monstra li sam tendentie quam li majorité del lingues natural, i.e. substituer paroles self-format al paroles foren, benque just ti paroles foren forma propri materie del vocabularium international. P. ex. telefon es nominat in German Fernsprecher (lontan-parlator), in Finn puhelin (= parla-cord), in Estonian köne-traad (conversation-fil) etc. Anc Lituanian, Irlandés, Grec, Norvegian elontana se del usage international. 

 

Plu li Esperantistes senti se quam un litt popul con un propri lingue, — ili emfasa to sovente in lor revúes — plu ti tendentie a autonomie, ti linguistic separatisme e autarchie augmenta ; e specialmen desde que persones minu instructet e adherentes del recentmen fundat litt nationes prende li duction del Esp-movement. Li tendentie oposit, remplazzar tal « inventet » composites per paroles extrasistematic ma internationalmen comprensibil (p. ex. obligi per multipliki, nea per negativa) es anc observabil, ma it sovente incontra energic protestationes, specialmen de oriental popules. 

 

Li consciosi renunciation pri li sta-punctu International e li insistentie pri un vis-punctu purmen autonom, pruva que Esperanto es ínapt por li scope por quel it es intentet. In contrari, it es un dangere por li idé de un veritabil L.I. 

 

Reform de Esperanto? — On vell posser discusser, esque Esperanto vell posser esser modernisat e devenir usabil per un reform. Plu quam 50 tal provas ha esset fat : Ido, Nov-Esperanto, Esperanta, Esperantida, Esperido, Espido etc. Ma just li defecte cardinal de Espo ili ha conservat : li artificial deformation del paroles international. E mem si un tal reform vell haver success, it vell in tal gradu changear Esp que it vell devenir un altri lingue, e su tot litteratura vell devenir sin valore. 

---

 

Li luctuosi parentes 

 

In Marseille arivat recentmen per li nave de Corsica un luxuosi sarc, sequet de un gruppe de familianes in nigri vestimentes. Pos satisfation del formalitás usual ye transportes de cadavres, li sarc esset transportat a terra u ja li carre funebri atendet it. Acompaniat per li singlutes del familianes, li functionarios del institute de interrament fat lor devores e levat li sarc sur li carre. Ma un doanero — quel in comensa ha regardat li eventu con plen compatiment — trovat poc a poc que ti storm-acustomat mannes abandonat se un poc tro sin reserve a lor dolore ; il postulat sin pietá que on mey aperter li sarc. Malgré li iritat protestes del luctuantes li órden esset executet, e on trovat que li richmen versat lácrimes hat esset dedicat a un — grandissim cargo de anglés cigarettes plenant li sarc til li extrem angules... Quande li companie, sempre sequent li sarc, migrat al proxim policial prison, lor tristess esset minu sonori, ma considerabilmen plu genuin. 

 

-57- 

 

ORTOGRAFIC DECISIONES DEL FRANCÉS ACADEMIE

 

On save que li 40 membres del francés Academie labora sempre por inregistrar oficialmen nov paroles introductet in li francés per li usation general. Noi crede que li ultim decisiones va certmen interessar tis de nor letores queles conosse ti lingue. Secun li unesim tom, contenent li lítteres A-C, li Academie ha fixat li ortografie de mult paroles queles til nu posset esser scrit secun du ortografies egalmen bon. Li paroles grass es li formes nu oficialisat, tis in parenteses es considerat quam plu ne corect. 

 

Aboiement (aboîment), agréger, agrégat, agrégation (aggréger, aggrégat, aggrégation), agglomérer (aglomérer), agglutiner (aglutiner), aggraver (agraver), alise, alisier (alize, alizier) ; alcali (alkali), allonge, allonger etc. (alonge, alonger), appariement (aparîment), aryen (arien), atermoiement (atermoîment), advenir (avenir, verb), bagasse (bagace), balle d'avoine (bale), baptême (batéme, batiser), bégaiement (bégayement), belvédère (belveder), béret (berret), béryl (beril), becquée, becqueter (béquée, béqueter), boyard (boiard), boulevard (boulevart), bourrelet (bourlet), broiement (broîment), cafetan (caftan), kaolin (caolin), quarteron (carteron), cariatide (caryatide), celer (céler), chatoiement (chatoîment), couette (coite), kopeck (copeck), corselet (corcelet), chorée (corée), crucifiement (crucifîment), cristal (crystal), dénuement (denûment), déploiement (déploîment), dessiller (déciller), différencier (differentier), échoir (échéoir), ecchymose (échimose), écoinçon (écoinson), oecuménique (écuménique), effendi (efendi), amble (emble), empyrée (empirée), enjôler (engeoler), enjôleur (engeoleur), engouement (engoûment), enjouement (enjoûment), enraiement (enrayement), enrouement (enroûment), éternuement (éternûment), estouffade (étoufade), fakir (faquir), faux (faulx), faïence, faïencerie, faïencier (fayence, 

fayencerie, fayencier), faine (fène), festoyer (fétoyer), philtre (filtre), phlegmon (flegmon), foudroiement (foudroîment), gabarit (gabari), gaiement (gaîment), gaieté (gaîté), gajure (gageure), grand-mère (grand'mère), grand-tante (grand'tante), gréement (grément), grainetier (grènetier), giratoire (gyratoire). 

 

 

Altri paroles : bluet (bleuet), alpaga (alpaca), aunaie (aulnaie), dime (dixme), compte (acompte). 

 

Ti decisiones monstra que li publica sembla preferer un unic form, completmen fixat, al ortografic libertá. Noi deve egardar ti tendentie anc in li fixation del ortografie de Occidental. Noi va corecter omni paroles citat in li duesim edition del grand dictionarium Francés-Occidental secun li ortografie fixat.    R. Bg.

 

-58- 

 

 

ANTIQUI E MODERN CULTURA 

 

Li sequent articul, de ínalterat actualitá, ha aparit 1911. Su autor, profesor, de german litteratura ye li universitá de Zurich, ha amabilmen autorisat li traduction. Cert alusiones explica se ex li epoca de aparition e li special conditiones de Svissia e li lingual territoria german.

 

...Córam li evident sterilitá del humanistic gymnasium noi questiona nos sempre plu ínpatientmen : Quousque tandem? Quid mihi Hecuba ? (Quam long ancor? Quo it importa me?) Mem, horribile dictu (horribil a dir), ceterum censeo (céterimen yo opine) que li instruction pri mort lingues esse delendam (deve esser abolit), o per expresser ti « pereat » (mey perir) plu energicmen e in francés : « écrasez l'infâme ! » 

 

On posse objectionar que to, quo vale por landes de lingue german, forsan ne vale por landes francés. Latin es li matre del lingue francés, do in un conex plu organic e plu facil a aprender quam por nos german svisses. Pietá have sens e avantages. Tamen yo opine que Francia veli posser renunciar sin damage a ti cultu de mortos. Su cultura es solid, organic, e precipue plu penetrant, plu general quam li nor. 

...Céterimen, si yo es bon informat, anc voces important del munde scientic francés ha pledat contra li instruction in lingues antiqui. 

 

...Per mi citates yo ja ha legitimat me quam latinsavent. Mult altri aplicabilitá por mi conossenties latin penosimen aquisitet in circa 2000 (du mill) leciones, yo regretabilmen ne ha trovat. Cui bono ? cui bono? (a quo bon ?) yo questiona me in van. E to malgré un instruction in parte excellent. Ma quant plu vell har avansat me un espritosi instructor per filosofie o scientie natural quam per Sallust e Cicero ! 

 

Just qui prefere un cap organisat a un cap plenachat, deve condamnar li instruction latin quam un charje por vocabules, regules e exceptiones ; yo contesta que it es specialmen apt a « disciplinar li spíritu, procurar a it órdin, claritá e logica. » No, yo ha trovat li max clar capes ne che li latinistes ma che li chimicos, biologos e juristes, e un pensation conform al epoca e objectiv aprende se hodie ex critica del lingue, teorie de conossentie e scientie natural. Por parlar pri « bellitá perfect e pro to etern, pri li max pur fontes del poesie », visante li prosaic romanos, por to importa ja li corage del desesperantie. Si lu max important por nos es li conossentie de un poesie original e genuin, tande yo proposi remplazzar latin per chinés, Yes, seriosimen ! ...Li aconossibil poetes, li rafinat tard romanos, quam Catull e Propertio, ti fin decadentes on ya 

 

-59- 

 

 

ne posi in unesim plan in li scol. Li grandesse roman ne manifesta se in li litteratura ; — li instruction historic, un tur in li jure roman, li regard al temples e aquaductes roman posse dar nos un notion mult plu clar pri it. No, li motives cultural, ideal ne vell valer un decesim parte del du mill penosi leciones servit al scoleros. 

 

Resta li practic argumentes in favore del latin. No, anc ili ne resta. Unesimmen : li studie del jure roman diminue visibilmen ; li introduction del nov code legal civil va bentost completmen remplazzar it. Duesimmen : On di, que latin facilisa al german-parlant li aprension de italian e francés. Corect. Secun li sam principie noi vell posser recomandar al franceses prender un curs preliminari in gotic o german medieval. To grandmen facilisa li studie german ! Ma in ambi casus li preparation es tam ampli, que nequande on va rejunter a tis queles stira strax vers lor scope. In fact, pro tro mult latin, solmen un minimal minorité de nos obtene solmen mem li elementari conossenties pri italian, o possession complet del lingue francés. E ambicos vell esser ya tam ínfinitmen plu important por nos german-svisses ! Pro practic motives. Ex francés poetes noi bosse ganiar íncomparabilmen plu mult quam ex poetes latin. E in fine un detriment direct quel li latin fa nos, benque ne che nor vicinos de west : it corupte li stil del lingue matrin. Ti infection explica nor stil german cutin, abstract, trenant... in fine, noi deve cuidar li cultura german e ne ti antiqui. 

 

Ye grec, « practic argumentes » a priori ne hay. It acte se pri comprender un altissim cultura, quel certmen apare quam contrast a nor « industrialisme, utilitarisme e nor politica real. » Ma esque jamá on ha audit, que in Germania li grec professor es un factor de erudition vivent, o un hom hellenic? Ordinarimen il es descrit quam li precis contrarie : quam un filologo pedantisat. Qualmen il posse satisfar su tache tam risibilmen contrari a su person? In su profund pensas pri li « future de nor institutiones eruditori » Nietzsche di « Un veritabil « classic erudition » es un cose tam ínauditmen desfacil e rar, e demanda un tam complicat talent, que it es reservat a naivitá o insolentie, promesser it quam atingibil scope del gimnasie. » 

 

Pro que it do posse acter se solmen pri un impression fort e durabil, un important inspiration, ma ne pri un complet comprension del hellenic munde, e pro que notorimen li rutine instructori fa nausear a multes li juida, it questiona se esque on ne posse economisar li conossentie del antiqui e modern cultura. 

 

In un láter yo ha personalmen experit, que malgré conosser li lingue latin, li roman litteratura posse restar nos mort, yo save in altri láter, que noi posse obtener un suficent idé pri li nucleo del cultura hellenic sin li minimal notion pri li lingue grec. Esque li mal conossentie linguistic ha impedit Schiller comprender e formar grandesse antiqui? Anc Goethe yo deve alegar. In su oldesse il enuncia se (regretabilmen 

 

-60- 

 

 

yo ha obliviat li textu precis) que pro li mult excellent traductiones il proprimen desconsilia li studie del grec quam superflú. To il ha dit ante cent annus ! Quant plu to deve valer ho-témpor, quande ultra li arte traductori plu developat un excellent litteratura de historie cultural e artistic, un multité de facilmen accessibil reproductiones e li plu facil accessibilitá del originales ínauditmen facilisa li comprension... 

 

...Esque it ne vell esser un foll tentative auxiliar li retorn del debil humanisme ? Mort lingues deve esser sepultet, poc a poc ili posse dangerosimen infecter li frisc aer. Nequi va Impedir lor ulteriori section a filologos e specialistes ; ma on va serchar deschargear li mentalmen hipernutrit yunité — e to es completmen conform al sens del antiqui ideale eruditional — del studie devorant témpor e fortie pri mort lingues e va provar directer les vers sport, cultura corporal e un líber juition de nor propri creationes artistic.   (Trad. I.F.)

Prof. Robert Faesi. 

---

 

 

Li musica de Beethoven tro modern ! 

 

Precios manuscrites, scrit de Beethoven self, ha just esset decovrit. Li yelbat folies, sur queles le corectiones astona per lor multitá, pruva li cuida aportat del mastro al max litt variationes. Ti rarissim documentes representa un considerabil valore. On crede que Beethoven, durant un sejorn in Austria, obliviat su compositiones che su hósped, li prince Nicolas Esterhazy, de u ili venit tra ínconosset vias til li butíca del antiquario. 

 

Ma on ne savet — on aconosse it per un litt note tre leibilmen scrit — que li prince trovat li musica del genial compositor « tro modern ». Il expresset su desaprobation a Beethoven self. E. Beethoven, justmen ofendet, nequande retornat in li castell. Li pezze talmen criticat esset li celebri Messe in re quel, quam on save, es li simetric del Solemni Messe. 

 

Vi pro quo quande Messe in re aparit, in 1812, it esset dedicat al prince Kinsky. 

 

 

Li civilisation. — Un explorator-viageator, captet de canibales sur un solitari insul, successat in ultim moment fugir per un canó de lor caldron. In li tenebre li persequeto atinget un costa ínconosset e eat a terra. Cautmen il aproximat se a un cabane por audir de qual specie esset li habitantes. In li cabane un rud voce muit : « Tu infam rascale, si ancor un vez tu súpera mi ass, yo paffa te un balle al capach » e clic de un revólvere sonat. Aleviat li viageator sospirat : « Mersí a Deo ! Homes civilisat ! » 

 

-61-

 

 

Li tepid hivernes 

 

Qualmen va esser li proxim hiverne ? Frigid, dulci, tepid? Contrarimen al vulgari opinion, li max desirabil es li frigid. Vi quelc historic factes pri li hivernal temperaturas. In 1172, li hiverne esset tam dulci que li avies comensat nestar in januar ; in februar li árbores esset ja covrit de folies. In 1183 li hiverne ne evenit ; li vegetation esset tam avansat que li fruct-árbores esset floreant in decembre e que li viniero floreat six semanes poy ; li vin-recolta posset esser fat in julí ma li quantitá esset tre litt. Januar de 1258 videt li pomieros e li fresieros in flores ; on vendit violes in li die de Cristfest. In 1421, li árbores floreat in marte e li viniero in april ; in li fine del sam mensu li cereses esset matur. In 1529 ne evenit un sol frost. Januar 1538 videt li jardines florear. Francia ne conosset li frost in 1588, 1605, 1609, 1617, 1619, 1622, 1650. Durant hiverne 1658-1659 ne cadet li nive in li planage. Si li comensa del hiverne 1709 esset extraordinarimen dulci, li comensa de 1710 esset tam frigid que li Channel, que li Mediterrané esset gelat in parte e que mult persones morit de frigore. 

 

Li hiverne 1782-1783 esset caracterisat de numerosi stormes. Considerabil perdes in 1796 esset causat pro li frost quel evenit pos un tre dulci hiverne. Recentmen anc li hivernes de 1877, 1881, 1889, 1892 esset anc tre dulci ma li frost in marte surprisat li vegetation tro avansat e destructet un parte del recolta. On posse dir que dulci hivernes es nociv. Li populari proverbies save it tre bon : « Nivosi annu es fructosi », « Tro bell hiverne promesse un estive in li aqua ».

 

Li fortie del reclame. — Un letor videt un die, in su jurnale, in li págine de anuncies, ti-ci : 

 

« A vendir, un cavall unoculat ».

 

- Quel imbecil, il exclamat, pro quo metter tal anuncie? Qui va do comprar ti old cavallach. 

 

Li sequent die, il sercha rapidmen in li anuncie « A vendir, un cavall unoculat ». E li letor ancor plu ridet. 

 

Li triesim die, li anuncie esset ancor in it e letor ancor ridet. Talmen it evenit li quaresim, li quinesim die. 

 

Li sixesim die, li anuncie ne plu esset in it. Li letor hat comprat li cavalle unoculat. 

 

 

Un grand poliglott. — Li cité de Frankfurt sur Main possede un celebritá : li professor Hans Schutz, quel parla circa 290 lingues e dialectes del munde. Su patre conosset in tot 12 lingues. Li filio heredat naturalmen su linguistic capacitás. In li etá de 9 annus il comensat per italian, poy anglés e francés. Poc a poc il studiat li diferent lingues gruppante les per families e su conossenties inrichat se rapidmen. Secun su opinion li max desfacil lingues a assimilar es li dialectes de India e Caucasia. Anc hungarés e basc postula mult eforties. 

 

-62- 

 

 

Anaconda li max long serpent. Li max long serpent sembla esser li anaconda, habitant li spess forestes del Brasil. Un viageator raporta que il hat mesurat li longore del pelle de un anaconda e trovat 16 metres ; il anc trovat un vez un squelette del sam serpent quel esset 15 m. long. Su inquestes sembla pruvar que li límite es 18 m. che ti serpentes, longore quel aparenta li anaconda al monstrus del tertiari terrenes e del inferior cretacé. In fact li diplodocus have 25 m. del musel til li extremitá del caude. 

 

Li númer de librerías in li munde 

 

Francia es considerat quam li land in quel on lee max mult. « Le Bulletin du Livre » ha publicat evaluationes del Librería mundal in Stuttgart queles sembla pruvar to. Li númer de librerías distribue se quam seque al quin grand nationes : 

 

Germania : 15.000 libreros por 63 milliones de habitantes ; Unit States : 6000 libreros por 126 milliones, Grand-Britannia : 10.000 libreros por 43 milliones, Italia : 3000 libreros por 43 milliones ; Francia 60.000 libreros por 42 milliones de habitantes. 

 

Hay do in Francia un librería por 700 habitantes, in Germania un por 4200, in Grand-Britannia un por 4300 ; in Italia un por 14.334, e in U.S.A. un por 21.000 habitantes. 

 

Li centenarie del cigarette. - Secun un legende, un egiptian soldat, durant li guerre contra li Turcos in 1832, trovat paccas de tabac abandonat de un caravane e, ne havent pip, utilisat li paperin etuí de cartuche por posser traer alcun saporosi halada de su raptage. Li principie del cigarette esset decovrit. 

 

Ma solmen in 1861, fa memorar li francés jurnal « Le Temps », un Greco, exoficero in li russ armé, nominat Théodoriti, apertet, in Leicester square, in London, li unesim butica de cigarettes tot fat. Quar annus antey, un altri Greco hat installat, in li sam quartere, un micri magasin u il vendit hachat tabac e special paper. Il havet quam clientes Russes, Grecos, Hispanos e Angleses quel hat acustomat se al cigarette durant li guerre de Criméa. 

 

Li cigarettes de sr Théodoriti esset omnis con li extremitá in carton, secun li russ maniere. Lor popularitá incitat un altri Greco, sr Aurarnachi concurrentiar le in 1865. In comensa evenit un violent oposition del mercatores de cigarres quel protestat contra li nocivitá del paper. To decidet un fabricant mascar li paper per un folie de tabac. Circum 1878 li unesim american cigarettes in tabac de Virginia aparit sur li anglés mercate. 

 

 

 

Li tro astut apotecario. — Un bell yun dama intrat li apoteca e questionat li apotecario con genat facie, ca ne hay un medie prender li oleo ricin sin sentir mal sapore. 

 

Li facie del apotecario iluminat se. « Ples prender plazza durant un moment, yo va parlar con li chef self. Forsan vu interim prende un glass de limonade ? » 

 

Il surtit e retornat con li trinc, quel li yun dama trincat con plesura. Poy ella questionat : esque li apotecario ne va venir bentost? » 

 

Li apotecario ridet contentmen : « To esset solmen un pretext. Li oleo quel vu tant timet, esset in li limonade ! » 

 

Li yun dama pallidijat e hastat al porta : « Idiot ! » ella criat, li oleo esset por mi fratre ! » 

 

-63- 

 

Bibliographie 

 

Mitteilungen des Hoerbiger-Instituts 1938 (6/7.) 

 

— Ti revúe, redactet de sr. E. Pigal in Wien, contene in chascun numeró un sumarie in Occidental de omni articules publicat e scrit in lingue German. Li max recent numeró have quam titul « Terrestri tempe iniciat e dominat ex li cosmo» e tracta li importantie del cosmic influenties sur fenomenes meteorologic, secun li explorationes scientic del Hörbiger-Institut in Wien. Li tema es tro vast por possibilitar un reproduction sub form de summari condensation, tam plu quam li materie es desfacilmen accessibil a letores queles possede null o solmen rudimentari conossenties pri fisica, matematica e astronomie, quo es céterimen anc li casu del recensor. Yo vole do adminim expresser nor grand joya que li lingue Occidental ha trovat in li publication del Institute Hörbiger un tant preciosi possibilitá de practic aplication. Por noi it es nullmen astonant vider con quant elegantie e fidelitá nor lingue presta se al traduction e redaction de textus scientic, mersí a su qualitás íncomparabil, ma it es tre bon que li neutral publica 

e precipue li scientistes mey posser convicter se sammen per li letura del summaries in Occidental pri li grand valore de nor lingue specialmen in lor propri dominia. De ti vis-punctu un sol summarie vale plu quam cent brochuras de propaganda. E it es injoyant que li activitá del Institute Hörbiger ne ha suffret sub li actual circumstanties economic e politic tre desfavorabil queles afecta presentmen presc omni landes in li munde, ma posse continuar su ovre de scientic exploration in li sam maniere e spíritu quam til nu. Adresse del editoría : Hiessgasse 12, Wien III.    A. Matejka. 

 

 

Ex li paper-corb 

 

Quo on va vider in 1939 ! 

 

Noi visitat in ultim témpor un celebri profetessa, quel pos har studiat atentivmen li sediment de su café, formulat li sequent evenimentes por li annu 1939 in li munde interlinguistic. 

 

l. René de Saussure va parturir un nov sistema quel il va nominar Proto-Esperanto por bon pruvar que to es li unesim, e ne li 20-esim, quam asserte maliciosi historianes. 

2. Sr Collinson va corecter criteries de IALA talmen que li finales -ojn, -ajn, -ujn va esser excludet del futur lingue selectet de ti corporation. 

3. Sr Röhnisch va far constructer un nov asil destinat al dementes, de quel li númer cresce ínquietantmen in li munde interlinguistic. 

4. E. de Wahl va renunciar a su fushlaboruro e crear un altri lingue international modern sur li base greco-sanscrit. 

5. Ti nova va tam entusiasmar sr Quarfood, que il va decider comprar un libre de aprension de Occidental por finalmen conossentar se con ti lingue maledit. 

6. Sr Ilmari Federn va far un sejorn che li redaction de Progreso por curar se de su access de « agressivitá » de quel li contagion ha captet le durant su sejorn in Chapelle. 

7. Sr Berger va revelar, secun nov documentes autentic e ínconosset, que li ver creator de Occidental ne es de Wahl ma in realitá Rollet de L'Isle, pos quo ti ultim senior va far processu por revendicar li propretá de su ovre. 

 

Ma nor profetessa asserte que su sediment de café have ancor mult coses a revelar. 

Ella va continuar su exámin e comunicar nos altri novas li proxim vez.    Moskito. 

 

 

Un fémina a invidiar 

 

Sr Maria Zogarska in Lodz es un medicinic enigma por li medicos. Ella have 65 annus, es maritat desde 37 annus, ma ne monstra necun simptoma de olditá : ancor hodie ella aspecte quam un yun flicca. Li medicos queles ha examinat la, raporta, que su pelle ne ha oldijat o arugat se nullmen. Sra Zogarska vive normalmen, ama trincar ocasionalmen un litt glass de vin, ma ni fuma, ni — pro gusta personal — trinca ni café ni té. 

 

-64-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.