| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 124 (jan 1939)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

Annu XVIII -- Januar 1939 -- No 1 (124)

 

COSMOGLOTTA 

 

CONTENE : Berger : Li charades e noi. Confession. Tabelle del revúes interlinguistic. - I. F. : Comparation. - Wahl : Autonomie. Lingue international e telefon. - Lagnel : Abonnament cumulativ. - Arcis : Li chapel. Divers racontas. Cronica. 

 

LI CHARADES E NOI 

Li redaction de Cosmoglotta ha recivet de Sr Montagu C. Butler, presidente del « Education Committee of The British Esperanto Association » li sequent lettre in anglés :

 

Dear Sir,

 

It is not for me to give you the correct translations of Occidental words into Esperanto, the more that I do not know in all cases what is the meaning of the Occidental word. But it is up to you, in giving texts for comparison, not to invent « Esperanto-charades », but to give Esperanto forms as shown in all dictionaries and in current use.

 

It is quite true, for example, that Di-neo is a possible form (as I have given it), but to give it as a translation of atheism instead of ateismo is not an honest procedure. If in Occidental feminas is the plural of femina, then in Esperanto the plural of virino is virinoj. The words pesimista, hospitalo, ateismo, enkonduki, kanono, kamarado, konkero, devigo, edukado, multipliko, kvanto, ekstrema, kolosa, kvalito, akurnuli, resaniganto, navigebla, kora, valorigo, suplemento, financisto, and many more roots whose existence you ignore, are normal Esperanto roots, in common use, and their existence can be verified by anyone who will take the trouble to look them up. What is the meaning of devoligado or geresanigbezonuloj, for example, I could not even guess, though I have been an Esperantist for thirty years. To resort to these subterfuges shows the Occidentalist to be in a verv desperate case in his search for an argument. It is the same kind of misrepresentation that discredited the Ido apologists in the old days. 

Sincerely yours, 

M. C. BUTLER. 

 

In 16 annus Cosmoglotta ha publicat ínnumerabil articules pri Esperanto e su defectes a queles li presse esperantistic ha respondet per un silentie impressionant. Ne un sol de nor argumentes ha esset refutat. Ma subitmen un eminent Esperantist selecte un duantene de 

paroles in nor listes, acusa nos « inventer » nor exemples pro que in Esperanto anc li paroles international es usat (p. ex. hospitalo e ne solmen malsanulejo, etc.) E il asserte que usante tal « subterfuges » noi pruva « que noi es in vermen desesperat casu in nor serchas por 

un argument ».

 

Por comensar, noi gratula sr Butler que il havet li amabilitá portar li discussion sur li terren linguistic vice strax parlar, quam fa generalmen li Esperantistes, pri li grand successes del « kara lingvo ».

 

-1-

 

 

Tamen li reproches quel il adressa nos, noi ne posse accepter : Que li paroles international hospitalo, ateismo, etc. es anc usat in Esperanto, ne impedi li facte que li charades malsanulejo, dineo, es trovabil anc in textus e lexicos orthodox. Li plupart del lexicos da mem li du traductiones paralel. Ma just ti procedentie pruva que it existe du lingues in Esperanto e que li adeptes deve aprender du vocabuparoles international. Pro manca de un sistema international de derivation, Esperanto fortia su adeptes aprender du lingues vice un ! durant que Occidental, lingue unitari, da li derivate international per su derivation, simil al grand lingues de civilisation, mersí al regul trovat de sr de Wahl. 

 

Naturalmen it es nos desfacil retrovar li libre o revée e li págin de omni paroles esperantic queles noi ha citat, ma in future noi sempre va notar les. Ma in omni casu noi deve protestar contra li acusation har inventet nor exemples ! Li parol geresanighbezonuloj, por exemple, trova se in un prospect, scrit del Esperantistes de Bern por li turistes in Svissia. Li textu esset reproductet in li revúe « Idisto Katolika » nro 111, pág. 40. si sr Butler, un expert Esperantist, declara ne posser divinar li sens de ti parol, on ne comprende qualmen li sviss Esperantistes audaciat usar it in un prospecte destinat al propaganda inter li turistes!

 

In Heroldo de Esperanto, nro 339, sr Butler va trovar li altri parol incriminat dineantoj quel ne significa, quam on vell creder it, li persones queles manja un diné, ma queles es ateistes (« Gottesleugner » in German). It ne es nor culpa si li Esperantistes self fabrica dineanto vice usar ateist. 

 

It es ver, que li plurale de virino es virinoj, ma just pro que ti paroles suggeste un ente viril, li autores esperantistic prefere fabricar in + aro. In li Esperanto-traduction del arie ex li operette Paganini noi trovat anc « Vole inojn kisis mi » (« Gern habe ich die Frauen 

geküsst » ).

 

Devo-lig-ado es un rect formation in Esperanto, ne plu strangi quam kunulino, kuracejo e milles de altri simil formationes. 

 

Sr Butler va trovar alcun charades in li Dictionnaire Français-Esperanto editet in Paris del Presa Esperantista Societo, con prefacie de Cart, anteyan presidente del Esperanto-Academie. Por exemple : F. hôpital es traductet per malsanutejo ; introduire = enigi ; canon = pafegilo e pafilego : camarade = kunulo ; conquête = kunakirajho ; education = edukiteco ; multiplier = obligi ; extrême = treega ; colossal = grandega : qualité = eco ; accumuler = amasigi ; naviguer = shipiri, marveturi ; supplément = pliajho. 

 

Sr Butler mey esser patient : va poc a poc retrovar li fontes de omni altri charades. Interim un de nor corespondentes amusat se extraer ex li bon autores de Esperanto quelc altri exemples del sam specie per queles on va vider que nor unesim list publicat in Cosmoglotta de 1938, pág. 56, ne esset exagerat. 

 

In li libre « 5 noveloJ »: irantino, poshtupe, alakvigis, egan, jhet-kushigus, malvirgigus, ambruloj, enajhon, disaj, ebriigaj, disighema,

 

-2- 

 

 

homidino, tirstarigis, denthava, lignejaro, falkushighis, chebrusta, shtelsekvis, pligajighis, lumbalonoj, elingigis, vojiro, raukblekis, shuvestis, viziigis, elbushigis, lantuko.

 

In li « Taschenwörterbuch von Karl Log: » sintrotakso, sidvango, porzorgatula, onigilo, kromgusto, tenpagajho, ekselighi, kromfolio, malamigi, reenaligebla, emi, esti ema.

 

Ex divers revúes (HE = Heroldo de Esperanto, ET = Esperanto triumfonta): Marenfalego, erikejo (ET, nro 137), ilara (ET, 152), unuopulo (ET, 132), pliigo (ET 210), tritagaghu (ET 36), allogemo, amindumo, onidire, endas (Informoj del Eston. Asocio nro 40), elektitulinojn, disa eminentuligi, malkonsilanto, someras (Esperanto, nro 9 de 1929), maskulino (= mascat dama), senakuzativulo, maskulacho (HE 339), priindas, hominde, gesamartanoj (HE, 10. oct. 1928) ekestintaj, imagaro, kialon, senkiale, estinghatoj, alighoj (HE 84), ebligus, neprigi (HE 87), militistighinta, estraranighi (Informoj 42 e 43), tianulojn, simiemo, inonomoj, senc-havaj, alajhoj, acha, erojn (Informoj, 49), traas, ulego, timegiga, ighi, elrusigis (Nova epoko, 123), homecigho (Sennacieca revúe, nro 40), eligas (Esperanto nro 275), altencelemo, malpripensemulo, ecaco, pasiemo, samtiel, konebligo, elrelighis (HE 291), ujego, gereghoj (HE 88), senmalutiligita, malvenkemuloj, lacighintaj, pliuloj, ludoni (HE 57).

 

 

Ti list noi vell posser alongar durant un tot brochura, it va suficer por ti-ci vez. Vanmen on va explicar nos que li paroles international corespondent es possibil in Esperanto. Li charades pri queles sr Butler honta es usat continualmen in Esperanto e ili ne es un « subterfuge » inventet de nos ! 

 

De un ex-redactor de revúe esperantistic, habitant in Australia, noi recivet, amicalmen expresset, reproches in li sam sens quam tis de Sr Butler. Nor response es anc li sam quam supra : Li charades de Esperanto ne trova se solmen in li « plej ridinde primitiva literaturo de Esperanto » ma in li max modern quam noi pruva it per li fontes. In céteri nor ex-colego confesse it in li fine de su lettre quande il scri : 

 

''Esperanto, vidate laú vortprovizo, havas du flankojn... la internacian (de vi ignorata) kaj la propre konstrueman el siaj internaj kapabloj. Mi emfazas la unuan en miaj rilatoj kun Eúropanoj pli-malpli kulturaj ; la duan en miaj rilatoj kun simplaj nékleraj homoj en 

Eúropo aú homoj ekster Eûropo-Ameriko. Al sroj profesoroj Azana, Bourlet, Richter, Johnson, la unuan ; al sroj Wang-pu, Shimigetsu, Ras Bambu, la duan.'' 

 

Ti declaration confirma li facte que it existe du species de Esperanto, li unesim usante precipue li paroles international ne derivat autonommen del radica Espo e li duesim usante li charades format regularimen, ma íncomprensibil. Secun que vu es Europano o Asiano on parla vos in li unesim form o in li duesim form del lingue. To es vermen ingeniós. Ma, in realitá, to fa du dialectes a aprender ! 

R. Bg.

 

-3-

 

 

in ultim moment noi recive un lettre del Presidente del Academie de Esperanto, anc pri nor articul. Nor response es li sam quam por Sr Butler.

 

Un de nor colaboratores, Sr A. Matejka, ex-redactor de Progreso, invia nos ancor li sequent remarca pri li problema del duplic paroles in Esperanto:

 

In HEROLDO DE ESPERANTO Nr. 999 (13/11/38) noi trova sub li titul: « La senutilaj radikoj » (li ínutil radicas) un proteste de un letor contra li crescent númere de nov radicas in Espo-jurnales e libres. Yo cita ex it: ... « Quande on propaga Espo, on ordinarimen sublinea li fact que it es un lingue facil. Ma remarcante li gradual introduction de nov ínutil radicas, on senti que li simplicitá e facilitá desapari. Ni noi have du radicas por expresser li sam notion, noi duplica li labor de aprension. Adplu, li tal nominat paroles international es sovente familiari solmen al Europanes e to subtene li tre difuset opinion que Espo es solmen un lingue europan(!). Secun mi opinion, li paroles combinat es preferibil a nov radicas queles postula apart aprension.

 

... Yo opine que li témpor ha venit por li oficial supression gradual de omni ínutil radicas. Semblantmen li remplazzation de ver Esperanto-formes per tal nominat paroles international es un modern mode. Si yes, noi ne mey hesitar restar demodat e noi mey imitar li simplicitá de Dr Zamenhof de qui li stil es modellic in omni relation. »

 

Vi un nov confession quel noi vole retener: Esperanto e internationalitá del vocabularium es antonimes. Noi savet to ja de long, ma ti confirmation ex li presse esperantistic ne es superflú.

 

 

CONFESSION

 

Li Esperantistes proclama sempre que mem si Occidental es superiori a Esperanto, ti-ci es tro intrat in li practica por esser nu changeat o remplazzat. Ma li Volapükistes fat exactmen li sam objection contra li nov-nascet Esperanto in 1888. On asserte que existe 100 mill Esperantistes. In realitá, secun li propri statistica del revúe Esperanto in 1934, it existe in tot 28.000 Esperantistes organisat e desde ti annu li movement ha regresset in pluri landes. E mem pri li practic usation de Esperanto in li soarés esperantic, yo ne vole contradir nor demí-fratres benque yo ha esset durant pluri annus fervent Esperantist e Delegito de UEA, e do save bon quant ti lingue es desfacil a parlar. No! yo solmen va citar un franc testimonie publicat in Heroldo de Esperanto in April 1934 (p. 4) e signat de Brian Price-Heywood.

 

« ... Mi cheestis (= assistet) multajn kunvenojn, kie el 20-50 homoj sin nomantaj Esperantistoj neniu, au apenau unu au du, ech fluete parolis, ech ghuste uzis akuzativon! Kredeble ekzistas centoj da tiaj grupoj tra la mondo. »   RBg.

 

-4-

 

 

 

(Grand image: TABELLE DEL REVÚES INTERLINGUISTIC DE LÍBER DISCUSSION)

 

Ti tabelle, extraet del futuri « Histoire de la langue universelle » de Ric Berger, resuma til li annu 1938 li presse interlinguistic. On posse constatar que E. de Wahl ha colaborat a presc omni revúes interlinguistic desde 50 annus.

 

-5-

 

 

COMPARATION 

 

Esperanto

 

Svisa Alpveturado

 

Laudire ekzistas en la mondo proksimume tri mil lingvoj, eble pli, sed tion oni ne scias. Tamen, jam suficaj baroj por reciproka interkomprenigo. Imagu tri mil eblecojn por esprimi saman aferon, samtempe ankaû tri mil malhelpojn por sin kompreni. 

 

Sed estas lingvo foriganta ciun malhelpon, lingvo kiun komprenas kaj konceptas la anoj de ciu nacio kaj lingvo. Gi forigas ciun malhelpon kaj baron, libera kaj ne malhelpata estas la kompreno kaj koncepto de la objektoj... tio estas la lingvo de la naturo. 

 

Vidante la imponajn mirindajojn de la naturo ekesas en ni nur miro kaj respekto, du emocioj 

same esprimataj on ciu lingvo. 

 

Sed kie oni pli bone komprenus ci tiun mirindan lingvon de la naturo ol antaû la alpoj ! Zig-zagaj pintoj, brilaj glaciajoj, bruegantaj akvoj, vastaj herbejoj kunigas en samfortna efika bildo. Ili kune estas la paroloj kiujn la naturo adresas al ni, paroloj kompreneblaj al la logantaro de ciu zono, la lingvo senpere enpenetranta en nian koron kaj parolanta al niaj sentoj. 

 

La arango de svisaj alpveturadoj ebligas al ni sendangere enpenetri en la mirindan alparon. Vojagante tra Svislando do ne preterlasu veturadon per alpa post-aûtomobilo de la posta adminisracio, gi sendube postlasos en vi neforgeseblajn impresojn. 

 

La Generala Posta Direckcio en Bern estas preta ciu informo. Dernandu niajn vojkartojn! Ili enhavas priskribon de la linioj kun bildoj kaj karton en skalo I. 

 

Occidental 

 

Sviss automobil-servicie alpin

 

On di que existe circa tri mill lingues in li munde, forsan plu mult, ma to on ne save. Tamen, ja suficent barrieres contra reciproc intercomprension. Ples imaginar tri mill manieres por expresser li sam cose, simultanmen anc tri mill impedimentes por comprender unaltru.

 

Ma hay un lingue quel aboli omni impediment, lingue quem comprende e concepte li membres de omni nation e lingue. It escarta omni impediment e barriere, líber e ínimpedit es li comprension e conception del objectes...to es li lingue del natura.

 

Vidente li imposant mirabilitás del natura, nasce in nos solmen admiration e respect, du emotiones expresset in sam maniere in omni lingues.

 

Ma u on vell comprender plu bon ti admirabil lingue del natura quam avan li Alpes ! Puntas in zigzag, brilliant glacieros, aquas bruient, vast herbieras junte se a un harmonic image impressionant. Junt, ili es li paroles queles li natura adressa nos, paroles comprensibil al habitantes de omni zone, li lingue directmen penetrant in nor cordie e parlant a nor sentimentes.

 

Li arangeament de sviss tures alpin possibilisa nos penetrar sin dangere in li admirabil alpage. Viageante tra Svissia do ples ne omisser un tur per li post-automobil alpin del administration postal; sin dúbit it va lassar vos impressiones ínobliviabil.

 

Li General Post-Direction in Bern es pret a dar omni information. Ples demandar nor tur-cartes. Ili contene un descrition del lineas con images e un plan in scala I.

 

-6-

 

 

AUTONOMIE 

Autonomie es li possibilitá e capacitá self decider pri su vive e determinar li leges queles on posi quam base de it.

 

Lu sam it es anc pri li autonomie in li lingues, li natural crescet e li constructet. Talmen, p. ex. Volapük e Esperanto es lingues completmen autonom, nam ili posse far nov derivates secun lor propri leges de composition e derivates secun lor propri leges de composition e derivation. Latino sine flexione ne es autonom, it es absolutmen ligat, nam it ne have leges de parol-formation ni derivation, it depende absolutmen del formes elaborat in latin, li sol quasi autonomie consiste in to, que it posse incorporar se foren paroles modern ex divers lingues, ma it ne have li possibilitá digester e adaptar les al stil, li unitá latin, e pro to es chocant e genant in li parlada pro lor totalmen altri sonalitá. Omni lingues natural pro to transforja li introductet fonetica e formes del lingue self. Ili resta por sempre foren córpores in foren paroles, adapta les a lor stil, fonetisme, sonalitá. Exemples in german es Arzt (archiatros), Pferd (paraveredus), Regel (regula), Pfarrei (parochia), in Francés chaire (cathedra), guêpe (Wespe), mât (Mast) , auberge (heriberga) , etc. 

 

Un special fenomene noi vide in lingue anglés, quel foneticmen totalmen transforma e adapta li foren paroles, ma in scritura conserva li form foren, p. ex. néishn (nation), aissobéric (isobaric), ényuel (annuàl), etc. specialmen con transportation del accentu in li comensa

del parol. 

 

Un altri form del autonomie consiste in un regularisation del paroles secun nov grammatical regules, p. ex. Portug. estudar, estudo, descparecer, depositado, Ital. aprendista, genesico, teologal, omnipossente, tolere (Latin : velle), Hisp. amistoso, adquisicion, comisionista, reflectador, inamovible, desmejorar, Francés interromption, patriotard, Angl. agentive, dramatist, unreality, greenery, Sved seglation, etc., etc. 

 

Advere ti exemples es rar e monstra solmen li existentie de tal tendenties. Ma durant li creation del lingues, p. ex. li transition del Latin al romanic lingues, ti forties esset plu activ. 

 

It es clar que anc ye li creation e nascentie del lingues constructet, international, reye li sam leges. 

 

Do de ti punctu on ne posse criticar Esperanto ; quam lingue autonom in se self it es ínreprochabil, e ha monstrat su vivicapabilitá. Li cose es solmen, que li leges e li formes del nov sufixes es inventet e pro to li pretendet internationalitá de Esperanto es un bluff. 

 

In omni casu li definition de IALA pri autonomie del L.I.: que it es egal quel metode de derivation on vell usar, sin alcun relation a to quo fa « etnic » lingues, es fals por un L.I. Pro quo tande ne electer Volapük, quel have ancor minu relation a « ethnic languages » quam Esperanto ! Ti definition esset fat por demonstrar que Occidental ne es autonom pro que it prende egard in su structura al usu international! To IALA sembla considerar quam un crímine in un lingue « international ». Li cose es solmen ti, que Occidental usa

 

-7-

 

 

li sufixes international secun lor ver sense. Ma havente ti leges it posse sequer les totalmen autonommen, quo es demonstrat per exemples quam « comensa, scrition, volentie, ínmatur, developation..., » etc., etc.  quam '''regulari''' derivates.

Edgar de WAHL. 

 

 

LI LINGUE INTERNATIONAL E LI TELEFON 

 

Probabilmen mult persones ha remarcat que it es sovente tre desfacil explicar se per telefon sin posser auxiliar li parlada per gestes, specialmen si li paroles usat es simil a altris con altri signification. To ha ductet p. ex. in Germania a sempre dir in telefon « zwo » vice « zwei » (2) pro possibil confusion con « drei » (3) . In li anglés marine on havet li du paroles sovente usat in comandes : « starbord e larbord » (Stirbord e bacbord) queles on posset facilmen confuser. Pro to on mutat « larbord » ye « port ». 

 

It es do eminentmen important que just tal paroles quam li pronomines personal mey distinter se inter unaltru, quam just in Occidental : yo, tu, il, ella, it, noi, ve noi, vu e ne quam in Esperanto mi, ci, li, shi, ni, vi, ghi. On va forsan citar Frances nous - vous, ma ci es un grand diferentie, nam in Frances li form del verb sequent clarmen indica quel pronómin es usat : nous parlons, vous parlez ; li finales -ons e -ez es mem accentuat, durantque in li lingues international li form verbal es identic. In Occidental to vell esser yo di e noi va dir, clarmen distintibil. Li sam íncomoditá on vide in li classic tabul corelativ in Esperanto : 

 

Esperanto : kiam, tiam, chiam. 

Occidental : quande, alor, sempre, 

specialmen si on prende ancor li simil paroles de Esperanto kian, tian, chian, nian, Vian, cian, lian, shian, ghian. 

 

Do schematisme in paroles, queles deve esser strictmen distintet, es nociv e ne conform al modern témpor ! Coses e notioses diferent deve esser expresset per clarmen diferent paroles, relationes identic e simil per identic metodes. 

Edgar de Wahl. 

 

 

COMPLET GRAMMATICA DE OCCIDENTAL 

 

Senior Karl Janotta (12 Rottenhauser Strasse, Wieselburg an der Erlauf, Austria) prepara nu li reedition del Complet Grammatica. In ti occasion il peti omni persones, queles desira cert ameliorationes in li unesim tri capitules (hant aparit in Cosmoglotta, nrs. 64 til 72), informar le pri lor propositiones. In ultra il desira saver, qualmen on nomina in manuales modern (ples nominar li fontes) in Anglesi, Francesi, Hispan e Italian síllabes finient per consonante (quam in « des-ar-mar ») e tales finient per vocale (quam in « ba-na-li-ta ») eventualmen qualmen on nomina lor vocales e li position de ti vocales. In fine il desira li indication de bon manuales pri derivation e etimologie del lingues nominat supra e anc del lingues slav, precipue de Russ. » 

 

-8- 

 

 

ACORD PRI ABONNAMENTES CUMULATIV 

INTER LI REVÚES « COSMOGLOTTA » E « PROGRESO » 

 

Quam noi ja ha avisat in Cosmoglotta B, li administration de Cosmoglotta, in response a ínjustificat reproches, ha monstrat su intersistematic bonvolentie per far li unesim concret proposition pri intersistematic cooperation. Noi publica in sequent li form definitiv de nor acord, quam it ha resultat ex li corespondentie inter li du revúes. Concludet por comensar solmen con Progreo, li acord es in principie apert a omni interlinguistic gazette interessat. 

Red. 

 

1. Li revúes « Cosmoglotta » e « Progreso » conclude un acord pri abonnament cumulativ de ambi revúes durant 1939. Pos fine de ti annu li acord posse esser prolongat, si li administrationes de ambi revúes desira it. 

 

2. Li acord consiste in to que li administrationes de ambi revúes da reciprocmen abonnamentes al payant abonnatores del altri revúe. Progreso va dar un rabatte de 25 % del oficial precie del abonnament, Cosmoglotta va dar 50 %. 

 

3. Li fact que li númeres efectiv de liverat abonnamentes reductet ne es egal por ambi revúes, ne posse esser object de pecuniari reclamationes inter li administrationes. 

 

4. Chascun abonnator de un revúe abonna li altri revúe che li administration de su propri revúe. Li du administrationes comunica a unaltru chascun mensu li abonnamentes comendat e balancia li diferentie por 6 e 12 mensus desde li comensa de validitá del acord. Li expedition es fat del administrationes del respectiv revúe self. 

 

5. Li abonnament de Cosmoglotta posse comensar, si li abonnator desira to, per li unesim numeró del annu 1939. Si to es explicitmen indicat, it comensa per li numeró precedent li date de comunication inter li administrationes e expira pos liveration de 12 numerós. Progreso posse esser abonnat solmen por li annu calendari complet. Ambi revúes es pret liverar anc complet annu-series 1938 sub li sam conditiones. 

 

6. Li abonnament annual ye precie reductet esser acordat al sam person solmen unvez e solmen in un exemplare. 

 

7. Solmen abonnatores, queles ja ha payat li propri revúe, have jure pri un abonnament reductet del altri revúe. Excludet jure pri un abonnament reductet es : (a) persones essent abonnatores normal de ambi revúes ye li date de comensa de validitá del present acord. (b) persones recivent gratuitmen (pro propaganda o altri motives) li propri revúe. 

 

8. Ambi revúes obliga se publicar (a) unvez li form definitiv del present acord. (b) trivez in form de anuncie am information a lor abonnatores pri li fact e li del reductet abonnament del altri revúe. Li information deve esser de circa egal grandore in ambi e deve esser aprobat de ambi administrationes e redactiones. Convention pri un textu analog por ambi revúes es desirabil.

 

-9-

 

 

9. Li present acord obliga exclusivmen li administrationes, ne li redactiones del revúes mentionat. 

10. Li present acord lassa a ambi revúes plen libertá concluder analog acordes con ulteriori revúes. 

Chapelle, li 22 octobre 1938. Li administrator de Cosmoglotta : 

Sig. : Fred LAGNEL. 

Loughton, li 24 oct. 1938. Vice li administrator de Progreso, li secretario de ULI. Sig. : Heinz Jakob. 

---

 

LI LINGUISTICA CONTRA LI FINALES O e A DE ESPERANTO-IDO 

 

In li famosi libre publicat in francés « Les lois de l'Imitation » de G. Tarde, on posse leer li sequent passage : 

 

Un lingue deveni plu e plu comod e manuabil quande li vocales adulcia se, diferentiante se. In sanscrit omnicos es eclatant sonoritás per a o per o ; in grec, in latin li o, li u, li i ha juntet se al vocal claviere. 

 

Pro to grand Linguistes quam sr Regnaud ha etablisset un lege : li vocalic adulciation in li indo-europan familie. 

 

Li facte es que in zend, in grec, in latin, in francés, in anglés, in german, etc., li plu debil '''e''' substitue se in multissim casus a '''a''', durant que nequande o presc nequande evente li procede contrari, que '''a''' substitue se a '''e'''. 

 

RESPONSE A PROGRESO 

 

Quande li president del Ido-Union invia al redactor de Cosmoglotta un lettre injuriosi (vide Cg B, Oct. 1938), li revúe Progreso qualifica quam ataccante ne li expeditor, ma li destinatario ; ti destinatario - sempre secun Progreso - fa « deplorinda ataki personala ! » -

Admirabil rasonament. 

 

Adplu Sr C. have li candore apellar a « omna amiki dil mondolinguo » pro que yo publicat « neyurizite » citationes de su lettre. Do, pos har scrit me malsonant epitetes, il postula ancor que yo peti su autorisation ante divulgar les ! E il asserte que mi « alegaji ne korespondas al fakti ». Nu ! il mey publicar in total su lettre de quel il possede un copie, e li publica va posser judicar. 

 

Yo save tre bon in quo consiste in realitá mi crímine : in har desvelat que li ver autor de Ido ne es ti quel li Idistes credet, e in har demonstrat que li judicie del Delegation ne ha esset ínpartial ni scientic. Si mi argumentes esset fals, it esset facil refutar les, ma til hodie ne un sol linea de mi Ver Historie ha esset contradit del Idistes. Genat de mi revelationes ili prefere adopter li old conosset tactica consistent in tacer li factes por ataccar li historian per epitetes e injuries : « histeric jurnalist, demagog, etc. » Poy Progreso informa gravmen su letores que yo « trublas la interrelati. » 

 

Oh, no, seniores ! yo solmen trubla li fals ideologie idistic. 

 

To ne es li sam cose.    R.B.

 

-10-

 

 

LI CHAPEL 

 

Ti-ta vésper yo esset li gast del old guide Peter Almen in Lauterbrunnen, li conosset alpin village de Svissia. Mi atention esset atraet de un chapel covrit de un glob vitrin simil a tis in quel in mani regiones li féminas conserva lor coron de maritage. 

 

« Esque mi chapel interessa vos », dit Peter? « Yo va monstrar it vos ».

 

Sublevante cuidosimen li glob, il prendet li chapel e tenet it con li sam respect quam si it vell har esset un reliquie. It esset un old chapel feltrin con larg bord ; ma pro li mult ruditás del tempe, pluvies, nives, e sole, it hat devenit presc verdatri e quasi mossut ; sur li cute un date esset inscrit ínhabilmen : « 16. julí 1886 ».

 

« Esque it es un memorette, ti chapel, Peter ? »

 

« Yes, it ha salvat mi vive ; it amemora me que on nequande deve esser ínprudent e tro audaciosi. »

 

E Peter racontat li historie : 

 

« Yo hat ductet du Anglesos al Schingelhorn, poy in li Loetschental sur li altri láter del monte, u yo lassat les. Yo esperat trovar ta un client por li retorn, ma pos un die de atendida, ne vidente alquem venir, yo pensat que yo vell posser sol traversar li monte e revenir a Lauterbrunnen. Yo esset ancor yun, in plen fortie, exercit, conossent completmen li glacieros ; pro to me venit me li idé que vell posser evenir un accident. Quande on es yun e fort, on ne reflecte pri to. 

 

Bentost yo esset marchant in li nive quel covrit li imens glaciero de Petersgrat. Yo marchat desde quin hores ; ancor quar hores e yo vell vider li valley. In ti moment li nive cracat sub mi pedes, e sin haver témpor por comprender quo evenit, yo cadet in un fensura quel yo ne hat videt pro que it esset covrit de un strate de nive. Yo cadet in li funde de un horribil nigri fore e restat presset inter du paretes de glacie, tam proxim, que yo apen posset mover. Tamen pos quelc témpor, yo successat liberar me, e hante retrovat mi pica, yo posset elargar mi prison e etablisser un promenuore in quel yo eat e venit quam un scurel in cage e ne cessat marchar durant settant e du hores por evitar li afrigidation e usante mesquinmen mi restant provisiones por subtener mi forties. Vu posse facilmen imaginar mi sufrenties, mi angusties durant ti tragic hores ; de témpor a témpor yo vocat in li espera atraer li atention de passantes, sempre fante desesperat eforties por ne indormir me, nam, quam on save, li dorme vell har esset mi complet congelation e li morte in ti glacin prison.

 

-11-

 

 

Or, per un providential hasard, mi chapel, ti ci quel yo monstra vos, hat restat sur li bord del fensura. Un caravane perceptet it de lontan e aproximat se a it : per to yo esset salvat. On vocat, yo respondet e on extraet me ex li bronn profund de 16 metres in quel yo hat vivet durant tri horribil dies. 

 

Yo esset demí-mort : manus e pedes gelat, vúlneres un poc partú, ma mersí al medico e precipue a mi fort constitution, yo esset curat pos du semanes. Yo asserte vos que pos ti aventura yo plu ne riscat me sol sur un glaciero fensurat e covrit de nive. 

 

Vu comprende nu pro quo yo conserva piemen ti old chapel, mi salvator ; ne solmen que yo debi mi vive a it, ma ancor chascun die it amemora me que necos es plu folli quam tro fider se a su forties e aventurar sol in li montes. » 

 

Noi separat nos tard in li vésper e yo plu ne revidet Peter Almen. Il morit li sequent annu, de oldesse. Secun su desir on interrat le in su vestiment de guide e con su chapel sur su cap. 

C. S. ďARCIS (Les Alpes, 1932) Trad. R. B. 

 

 

LI CENTENARIE DEL FEZ 

 

In 1938 li fez festat su centesim anniversarie. It havet un brilliant cariera inter li Mohamedanes, de queles it hat devenit quasi li simbolic cap-covriment. It es nominat « fez » in Turcia, « tarburch » in Egiptia, « taghié » in Tunisia, « chechia » in Marocco e Algeria. Li fez esset inventet ante 100 annus de un grec chapelero quel esset sin dúbit inspirat del chapel del prestros ortodox, simil in form ma nigri in colore. 

 

Li Sultan Ahmed II videt ti novitá e adoptet it por su armé, poy por omni su functionarios e cives queles ne adoptet it sin mal voluntá. Li nómin « Fez » proveni del cité Fez quel durant long témpor furnit n max bon modelles. Li fez expandet se in omni landes sub li turc domination, poy anc in Egiptia e in Nord-Africa. 

 

Li unesim land quel abandonat li fez es just ti quel hat quam unesim adoptet it : Kemal pacha declarat in 1928 que li fez es poc modern e interdit it sur li tot turc territoria. Li châ de Iran sequet li exemple de Kemal por ne esser in retard e li tarbuch desaparit de Persia. 

 

Li max bon fezes es fabricat in Tchecoslovacia, ma li concurrentie del egiptian fabricas es tre fort, pro li modicitá del laborcusta.

---

 

Abonnament a Cosmoglotta : Fr. 4.— sviss ; Fr. 34. — francés ; RM 2.30 ; Kc 26.—; 1 dollar ; 4 s. anglés ; Fr. 27. — belg- ; fl. 1.70 ; dan Kr. 4.10 ; sved Kr. 3.60 ; L. it. 18. — 21 Esc. ; 13 respons-cupones. 

 

-12- 

 

 

 

LI EFECTES DE BOMBARDATIONES AERAN 

 

Li opinion, que in un guerre futur li aviones vell esser usat precipue contra li « hinterland » (regiones detra li front), es contradit per divers experienties fat in li guerre hispan. Malgré li grand radius di action, malgré li rapiditá del aviones — in Hispania ha monstrat se que ye volant ataccas a locos distant de plu quam 150 km. del front, un bon organisat servicie de observation presc sempre successa alarmar sat temporanmen. Li risca del ataccator augmenta proportionalmen al númer del aviones expedit. Li rapiditá e mobilitá de un gruppe es inferiori a ti de un singul avion. Plu important gruppes de aviones solmen rarmen atinge scopes distant, pro que ili antey es ataccat del avion-gruppes defensori. Ex to ha resultat li norm, que un gruppe complet de bomb-aviones con chass-aviones ne deve exceder li númer total de 16 unités. In plu li experientie ha docet que levi e medial bomberos es plu util quam grand tales.

 

Li bombardationes de portus ha monstrat altri conditiones, si ili posse esser ataccat ex li mare, pro que tande li ariva del aviones ne es observat. 

 

Li success del bombardationes es — in li casus conosset — negativ ; on constata que omni provas influentiar li process del guerre per moral depression, revoltes, ha fallit. Li max important motive del missuccess es li curt durantie. Necos resta con efect durativ. Bombardationes veni e passa. It es interessant que li timore del population civil es max grand durant li alarm e practicmen ja diminue quande li bombe cade. Panica nasce admaxim durant li ululada del sirenes, ma solmen si ne existe suficent refugitorias. Durant li bombardation li manifestationes de timore cessa e es sequet de un reaction natural. Anc li disciplina population del cités in tal ocasiones es explicat per li possibilitá metter se rapidmen in securitá. Li liberant sentiment pos li depart del aviones ínamical es plu fort e plu durabil, talmen que it fa obliviar li terrore passat. Sovente li cafeerías es reocupat ja deci minutes pos li bombardation. Si bombardationes have alquel moralic efect ultra li terrore momentan, it es just li contrarie de to quo li adversario desira : odie e furie capte profundmen li cordie del popul, specialmen si on audi pri victimes inter féminas e precipue infantes. 

 

It ha monstrat se que li efect es desproportionat al custas. Til hodie on ha descrit al populationes li terrore del bombardationes aeran ; to esset necessi por convicter les pri li gravitá del realitá ; ma hodie il es conosset, e nu it importa monstrar quam numerosi es li possibilitás de protection por un cité disciplinat. De deci bombes forsan un have efect. On save, que mani bombe ne have altri resultates quam un grand cava quel on possibilmen posse strax usar quam refugitoria subterran. Ancor plu desfavorabil deveni li proportion de custas e resultate, si it acte se pri destructer scopes determinat, quam stationes de ferrovia, depos de munition, reservuores de combustibiles, punctus strategic etc. Quant to custa e con quant desfacilitás it es conexet, li laico' practicmen apen posse imaginar. 

(Secun Neue Zürcher Zeitung) 

 

-13- 

 

 

LI INVENTOR DEL ZEPPELIN 

 

Germania ha festat ante curt témpor li centenarie del comte Zeppelin. Ma esque ti comte es vermen li inventor del directibil aer-naves ? In facte, su idé quel il ne hat posset realisar malgré repetit tentatives mult ocupat anc un povri mercant de ligne, David Schwartz, de Zagreb, quel inviat le su planes de construction. 

 

Schwartz, receptet triumfalmen in Berlin de Zeppelin e del altri membres del Luftschiffahrtgesellschaft videt bentost realisat su max audaciosi projectes. On constructet, secun su planes, un unesim aer-nave directibil quel il self stirat in novembre 1896 e con quel il fat li unesim provas in li militari aerodrom de Tempelhof. Li prova successat completmen. Schwartz fat li complet circuit del aerodrom, talmen demonstrante li rectitá del principie del directibilitá del aerostates til tande contestat. 

 

Tri mensus plu tard, Schwartz morit bruscmen e ne posset assister su triumf. Tamen, Schwartz hante fat patentar in Zagreb su invention, Zeppelin e li german Societé de aero-navigation (precessor del Societé Zeppelin de hodie) devet comprar it legalmen de su vidua, mem 

payante a ella regulari ratas annual durant pluri annus.

 

In 1897, secun li demande de Zeppelin, pluri german e austrian polytecnic scoles donat a Schwartz, « post mortem », li titul de ingeniero « honoris causa ». 

 

Li calculatori machines. — Complicat problemas de matematica devenit tam usual in li li scientic serchas, specialmen in fisica, que on auxilia se sempre plu per machines por obtener li solution del problemas. 

 

Durant ti ultim annus, li universitá de Cambridge expenset adminim 200 000 Frs. por finir calcul-machines.

 

Li max complicat matematical instrument in li es ti quel li Angleses nomina « product integraph ». It es trovabil in li Institute de tecnologie de Massachusetts. Ti calculator es moet per electricitá e it soluet diferent matematical problemas queles es tro complicat por li cerebre homan. Calcules queles vell far necessi pluri semanes per li ancian metodes, posse hodie esser finit in quelc hores. 

 

Li terra es platt. — In U. S. A. existe un geologic-religiosi secta quel persiste creder, quam nor antecessores, que li terra es platt. E pensar lu contrari es naturalmen considerat de su membres quam un pecca capital. 

 

Durant un long periode de siccore quel atinget America in 1936, li apóstol del cultu del platt terra pronunciat in Chicago un sermon in quel il demonstrat que li calamitá esset inviat al por punir les pro har que li terra es sferic. Li siccore, ili afirmat, devet durar til 1937. 

 

Regretabilmen por li ardent predicator, un terribil storm eclatat li die e esset sat maliciosi por inundar per aqua li dom del apóstol. 

 

-14- 

 

 

LI DUEL DE COURTELINE 

 

Li francés scritor Courteline hat un die provocat in duell su politic adversario Pierre Mortier e inviat le su « testimones ». Mortier anc designat li sus. E li du adversarios incontrat unaltru in li coridor del jurnale ''Gil Blas'' durant que li testimones discusset. 

 

Courteline e Mortier sedentat se vis-a-vis ma lor regardes ne esset charjat de odie. 

 

« It es calid », dit subitmen Courteline. 

« Lor discussion ne fini », dit Mortier. 

« Esque ili va ancor besonar mult témpor ? »

« Desde tri-quart hores to dura ».

« Yo proposi ear trincar un bir ».

 

Ili descendet, traversat li strada, intrat in un cafeería, trincat un « boc », poy du, poy tri, e discusset alegrimen. 

 

Durant ti témpor li testimones, queles hat successat concordar pri li arangeament del duell, serchat lor duellantes. « U es ti seniores ? » il questionat li garson del buró. 

 

« Li seniores es che Pouset (li cafeería) ».

 

Li quar testimones eat ta solemnimen. 

 

Quande ili trovat li du adversarios, tis ci subridente racontat gay histories a unaltru. 

 

« Ah, » exclamat Courteline, vidente les, « ea al diábol con vor duel, si ne, noi va inviar vos nor testimones ».

 

 

ACADEMIC COMUNICATION 

 

Li Occidental-Acedemie ha cooptat quam membres correspondent li sequent interlinguistes : 

 

Sr H. Littlewood, Occidentalist e specialist de lingual pedagogie. 

 

Sr Dśnes Szilâgyl, scientic interlinguist índependent. Il ha publicat un ovre important « Versus Interlinguistica » in Latino sine Flexione, o publicat articules plurivez in « Schola et Vita ».

Sr Josef Weisbart, interlinguist índependent, conosset long témpor, autor de « Medial » e « Mundilatin ».

Li secretario del Academie. 

 

 

CRONICA 

Svissia. — Ye li 21 nov. 1938 esset fundat li Circul Occidentalistic de Lausanne. It reuni se chascun mensu ye li 15. si it es un lunedí o li lunedí sequent, in li restauration sin alcohol Carillon. Presidente sr E. Mayor, vice-presidente sr Petter, secretario-cassero sr Moeckli.    F.L.

 

 

Schweizer Radio-Zeitung, organ oficial del Sviss radio-societé in lingue german contene in su rubrica « Auffahrt zur Kritic » un remarca pri lingue german e sviss dialect, quel fini per un mention de Occidental: « It existe li lingue international por comunication mundal « Occidental ». 38 percent del paroles es parent ex li lingues national. Li grammatica es simplic e aprensibil in poc hores. Ma un tal cose repugna li national sentimentes lingual. On ya deve esser de mentalitá international, e aconosser li practic láter de it. — Un person posse esser Cristan e tamen un soldat, posse esser patriot e tamen manjar coses extran. Li quadrilingual Svissia deve esser solidari in unitá e harmonie ! » Signat. A. B. in Suberg. 

 

-15-

 

 

 

Revúe Internationale de Sténographie continua su curs de Occidental. 9-esim lecion. It es sequet de un textu in Occidental (Studie del lingue) extra li customari quar págines extraet de Cosmoglotta. F. L. 

 

Li revúe Hermes editet in Yverdon in su ultim numeró de 1938 publica un textu in Occidental pri li scope de nor movement e un textu comparativ Esperanto-Occidental. 

 

Nederland. — Li Algemeen Handelsblad, un del tri max grand e conosset jurnales de Nederland, del 16/12/38, edition matinal, contene li articul sequent in traduction : 

 

« Ancor un lingue mundal. 

 

On invia nos un plicate (anglés : folder-Ltw) con anexet circulare pri un semblantmen novissim lingue mundal quel ha recivet li nómin « Occidental », e de quel li sede es che A.P.I.S. in Chapelle, Canton Vaud, Svissia, u on posse far inscrir se quam membre del Institute Occidental. Li curt grammatica sta printat sur un litt págine, e es manifestmen ver to, quo noi lee : Occidental es comprensibil quasi sin studie. It contene anc un jolli ilustration del carte de Europa con li lingual barrieres. » 

 

It acte evidentmen pri doc 200 e form 10/25, ma qui inviat les al Handelsblad, to yo ne save. In omni casu it — malgré A.P.I.S. e Ii « membre del Institute ! » — es un bell success.    Ltw. 

 

Tchecoslovacia. — Occidental-Bulletin de decembre 1938 raporta pri articules in jurnales tchecoslovac : 

 

NEZ. POLITIKA, nr. 19 : Li studie de Occ. ne es un témpor perdit. Aplica Occ. practicmen. 

 

nr. 26 : Un citation del revúe « Catalonia in Lucta ». - PAX, nr. 25 (anglés edition) : London e li evenimentes del 21 may (in Occ.) In nr. 26 :. Un noticie recomandat Occ. ORLICKO, nr. 14 : Li autor del international lingue Occidental. In nr. 16 : Un textu specimen de Occ. - TYDEN, nr. 31 : Noticie pri preparat edition de un brochura tchec-occidental, propagant Vysoká Myto. In nr. 36 : Anuncie del reunion de occidentalistes de Vys. Myto. In nr. 37 : Traduction in Occ. del slovak canzon populari « Aqua flue frigid... » - CESKOSLOVENSKY LEGIONAR, nr. 36 : Recension del libre « Al memorie de T. G. Masaryk ».

 

Li redaction va in future passar ex li manus de sr Svec a tis de sr Kajs. Cosmoglotta havet plurivez ocasion recenser secun merite li exemplari labore fat de sr Svec, expresse su fide in que li expert fortie de sr Kajs va continuar li sempre interessant e vivaci bulletin in 

li sam spiritu e sur li sam nivelle.    C.R.

 

Italia. — SCHOLA ET VITA : Nr. 1-4 Armu 1937. Con contenete sempre pri temas scientic, tecnic e linguistic. Nr. 2 da un extrat tre interessant ex li « Discussiones Academia pro Interlingua ». In nr. 2 noi trova un articul de G. Canesi : « Li Latin ne posse esser L.I. » Li autor constata que li antiqui latin es tro desfacil mem in passiv usu pruva it per li publication del original textu del radio—oration del Papa al XXXIII congress eucaristic in Manila con juxtaposit traduction in Interlingua. It es remarcabil constatar quel li textu in Interlingua monstra un plu grand similitá con Occidental quam con li antiqui Latin ex quel it es teoricmen derivat. Ti congruentie es un pruva ínrefutabil pri li justitá del conceptiones del scole naturalistic.     A.M.

 

Prof. Meazini de S. Giovanni Valdamo, conosset interlinguist, ha morit li 14 januar 1939 ye li etá de 59 annus. 

 

-16-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.