Cosmoglotta A 125 (mar 1939)


Annu XVIII  -- Marte 1939  -- No 2 (125)

 

COSMOGLOTTA 

 

HISTORIE DEL ALFABET 

 

Qui es li Inventores del alfabet ?

 

Li nómin self, alfabet, veni del lingue grec, in quel li du unesim lítteres del alfabet nominat se alfa e beta. Por designar li totalité de lor lítteres, li Grecos dit li « alfa-beta », quam noi di li « abecedarium » de A, B, C, D.

 

Por comensar on deve conceder que nor alfabet grecolatin es composit in tre strangi maniere. Li vocales e consonantes es inmixtet ye hasard ; on vell facilmen har posset trovar un arangeament plu bon.

 

Ti bizarritá explica se per li fenician scritura. Nor alfabet veni del Latinos, queles hat prendet it del Grecos, queles hat recivet it del Fenicianes. 

 

Li Fenicianes ne ha inventet li scritura. Long ante ili, altri popules, quam li Egiptianes e li Chineses, hat creat signes por transmisser li idés, ma ti unesim signes esset ideografic : chascun de ili representat un parol, un idé e ne un son. On besonat do tant signes diferent quant idés. Li actual scritura chinés contene circa 40.000 signes. In li ancian Egiptian li complicationes esset ancor plu grand, pro que cert signes, o hieroglifes, representat idés, altres síllabes, e altres sones. On comprende do pro quo li scritura egiptian, expandet abundantmen sur omni monumentes del Valley del Nil, restat índechiffrabil desde li unesim secules del Era Cristian til 1821, quande li francés scientist Champollion successat trovar li « clave ». 

 

Li Fenicianes, li grand mercatores e viageatores del antiquitá, besonat un scritura rapid por redacter lor contos. Pro que ili esset in constant relation con li Egiptianes, de queles ili imitat li artes e utilisat mem li sarcos por metter in ili lor propri mortos, ili prendet anc li elementes de lor scritura. Ma quam practic homes ili selectet inter li enorm quantitá de hieroglifes solmen un duantene de signes, tis queles representat li consonantes.

 

Modificante e simplificante ti signes, li Fenicianes obtenet li unesim fonetic alfabet : noi reproducte it in li unesim linea de nor sinoptic tabelle (Fig. 1) . 

 

On vell posser questionar pro quo li popul egiptian, quel esset tam inteligent, ne creat self un fonetic alfabet, vice embarassar se con un masse de complicat hieroglifes. Li cause es que li Egiptianes possedet tre bentost un abundant litteratura quel hat fixat li scrit lingue. A ili esset do desfacil, presc ínpossibil, transformar li traditional scritura. On save que hodie presc omni tentatives supresser li ortografic complicationes in francés e anglés fat fiasco, principalmen pro li enorm litteratura existent in ti lingues. 

 

-17-

 

 

(Image)

 

 

Li alfabet fenician.

 

Li Fenicianes ne havet litteratura. Necos impedit les crear un sistema de scritura tam simplic quam ili volet. Con rason, on fat remarcar que li fonetic alfabet posset nascer solmen che un popul ne ligat per un long litterari tradition. 

 

Lass nos nu studiar ti fonetic alfabet, li unesim quel aparit in li munde. (Fig. 1) . Nor sinoptic tabelle adver ne es complet. Por simplificar noi eliminat du lítteres fenician queles ne intrat in li grec lingue. Li fenician alfabet havet do 22 lítteres. 

 

Reascendente del demi-unciale (Fig. 10) quel es familiari a nos, til li orígine, on divina strax li filiation de nor A, Z, H, K, L, M, N, O, Q. Li altri lítteres fenician ne sembla comprensibil, ili va esser tal pos li sequent demonstration. 

 

Li nómines, queles li Fenicianes dat a chascun de lor lítteres, explica se per un ínvoluntari similitá. Constatante que lor signes simileat pluminu a images conosset, lor creatores dat les li nómin del concernet image. It es extra dúbit, por exemple, que Alef similea a un 

 

-18-

 

 

(Image)

 

(Li explicationes ne es in Occidental ma in francés) 

 

cap de bove con li jug, que Daleth suggeste li triangulari porta de un tenda, que Vau sembla esser un clove, Lamed : un croc, Ain : un ocul, Sin : dentes, Tau : un cruce. 

 

Por li altri signes li similitá ne es evident, forsan pro que noi ne conosse suficentmen li lingue fenician. Tamen it es cert que li parol Bet (= dom in fenician e canaanés) es precismen ti quel retrova se in mult nómines de locs quam Bet—lehem, Bet-esda, Bet—el. Poc persones save que li paroles alfabet e Betlehem contene un síllabe de sam signification. 

 

Li primitiv grec alfabet.

 

Li Fenicianes, queles esset li comiso-viageros del antiquitá, hat etablisset contores in li tot Mediterrania. Naturalmen, ili intrat in contact con li Grecos per li insules del mare Egeic. Ta, secun li historicos, on trova li unesim tracies de ti scritura aportat del Fenicianes al Grecos de quel li civilisation esset minu avansat. In li insules Thera, Milos, Creta on ha decovrit numerosi inscritiones gravet sur petre e queles data del epoca de ti introduction del alfabet in Grecia. (It es ver que ti fenician orígine es hodie contestat) . 

 

-19- 

 

 

(Image) 

 

In li fig. 12 noi da un exemple de ti arcaic scritura ; to es li famosi lápid trovat in li insul de Thera (hodie Santorin). On reconosse tre bon li lítteres fenician Rho, Há, Kaf, caracteristic del fenician scritura. Ma on constata ja in it un important modification : Durant que li Fenicianes scrit sempre de dextri a levul quam li altri popules semitic (p. ex. li Judéos) , li unesim Grecos ne tardat innovar. Pos har comensat per scrir anc de dextri a levul, ili provat li altri direction. On constata in lor historie un periode de hesitationes, de quel li lápid de Thera es un bell exemple: Li 1-im e 4-im lineas ea de dextri a levul, li 2-im e li 3-im lineas, in contrari, ea de levul a dextri, li lítteres essente tornat in li sam direction. 

 

On nu comprende pro quo in nor lítteres quam B, D, R, K, etc. li streca vertical es in levul e li altri strecas avansa vers dextri. It es causat per li direction del scritura. Li sol exception, J, explica se per su recent creation, it ne existet in grec e latin. 

 

Li Grecos transforma li fenician alfabet. 

 

Recivente li scritura del Fenicianes, li Grecos fat progressivmen tri essential modificationes in it :

 

(1) ili adoptet finalmen li direction de levul a dextri ; 

(2) ili creat li vocales ; 

(3) ili fat li lítteres vertical. 

 

Pos li epoca del inscrition de Thera, li Grecos prendet li custom scrir alternativmen levul e vers dextri:

 

----->

<-----

----->

 

Ti disposition, quel fat memorar li sulcas cavat de un plug, esset nominat bustrofedon, i.e. reveniente sur su tracie quam li boves plugant. 

 

Ma li bustrofedon presentat li íncomoditá mutar li form del lítteres de un linea al altri. Bentost on renunciat a it por adopter un uniform direction, de levul a dextri, disposition poy adoptet de omni scrituras originat del grec, it es : de omni europan scrituras. 

 

Li direction vers dextri, quel apare nos li max natural, pro que li scritura fat ne es celat del manu quel scri, tamen ne es universal. Talmen li hebréic scritura (sam quam li Fenician), li arab, li persan, li caldean, li tatar es scrit de dextri a levul. Li chinés e japanés es scrit generalmen de supra a infra, durant que ii ancian Mexicanes o Aztecos scrit de infra a supra. On vide que chascun direction havet su partisanes.

 

-20-

 

 

Li invention del vocales. 

 

Li Fenicianes ne scrit omni sones de lor lingue, solmen li consonantes, ne li vocales. Ma li grec esset un lingue sonori, rich in vocales, it aparet índispensabil, por evitar confusiones, scrir anc li vocales, a, e, i, o, u, y. Esque on devet inventer nov lítteres por representar les ? Ples consultar li duesim range de nor sinoptic tabelle por comprender qualmen li problema esset soluet. 

 

Li Fenician alfabet ne possedet vocales, ma esset rich in gutturales e demí-vocales, p. ex. Alef, Vau, Hé, Iod, Ain. Pro que ti sones ne existet in Grec, li lítteres devenit disponibil. Tande li Grecos havet li genial idé adopter les por traducter li 5 vocales. Li Alef devenit A, li Hé = E, Iod = I, li Ain = O. 

 

Poy ili duplicat li Vau fenician, quel esset pronunciat tande quam w (anglés), e traet de it li digamma F (pronunciat quam w in Anglés e Occidental), poy li Y (pronunciat quam in Occidental), quel ili plazzat in li fine del alfabet, quam it dece a un nov-arivat. 

 

Li fenician Vau nominat se in Grec digamma pro que it simileat a un duplic gamma (E) . (Poc a poc it devenit mut in pronunciation e desaparit anc ex li scritura. Li son U esset representat in Grec, analog quam plu tard in francés, por combinar li lítteres representant li sones O e Y.) Li gamma esset, quam monstra nor sinoptic tabelle, li 3-esim lítter del alfabet. De gamma ha venit li expression « cruce gammat » (format de 4 gammas formant un rote), usat in quelc lingues por li cruce Swastika, simbol del sole ascendent e del rote del vive o del reincarnationes, in recent témpores adoptet quam emblema del national-socialisme. 

 

Li verticalisation del lítteres.

 

Transprendente li alfabet del Fenicianes, li Grecos ne solmen completat it, ma ili ancor fat li lítteres plu vertical. Por comprender ti transformation on deve memorar li gust instinctiv de ti litt popul por li artes. Null altri popul possedet plu bon li sensu del ponderation, del equilibrie. Li Fenicianes, in contrari, esset plu comerciant quam artistic ; por ili it esset un creation essentialmen utilitari ; ili traciat li lítteres ínregularimen. 

 

Li Grecos verticalisat les, dessinat les plu geometric, deprendente omnicos quo preterpassat supra e infra. Li comparation inter li 1-esim e 2-esim linea de nor tabelle sinoptic es instructiv pri to. Li obliqui lineas de Alfa, Delta, My, Ny prende nu egal inclination. Poy, durant li secules, li barre del Alfa deveni horizontal, li principal streca de Gamma, Delta, Epsilon, Iota, Lambda, deveni vertical pos har esset obliqui.

 

Quelc lítteres, quam H, I, S, X, simplifica se. Sol PI (= P) vide su gambe alongar se. On divina li cause de to : reerectente Gamma, on fat it simil a Pi. Por evitar un confusion, on adjuntet un triesim streca a ti ultim lítter, quo dat li pi bon conosset in aritmetica. 

 

Plu tard Gamma subisset un nov mutation : li cude esset plazzat ye demí-altore. Li lítter C, quel li Greco-latines pronunciat Q dur, in comensa ha surtit de Gamma per li arondation del lítter. 

 

-21- 

 

 

Li arondation del lítteres.

 

Quam monstra li ranges 5, 6, 7 de nor tabelle sinoptic, un nov evolution evenit in li formes del lítteres durant li grec historie. Antey angulosi, li lítteres devenit rond. Li cause de ti arondation esser serchat in li natura del instrument usat por scrir. In comensa, li scritura esset gravet in ligne, in petre, sur li monumentes. Ma, in un dur materie, it es plu facil graver rect lineas quam curvat tales ; de to veni li formes angulosi del primitiv alfabet. Ma li usation del cálame sur papire e li necessitá scrir rapidmen ductet li scritores a arondar li angules, a vicear les per curves. Por exemple it es plu facil traciar li O per un sol curve (C) quam per du rect lineas (<). Sam remarca por D, S, etc.

 

Li custom scrir rapidmen ductet anc li Grecos a crear cursiv lítteres, analog a nor minuscules e bon conosset hodie, nam ili es constantmen usat in scientie : alfa, beta, gamma, etc. Ti cursiv lítteres finalmen viceat li lítteres primitiv in li ordinari scritura. 

 

Por monstrar til quel punctu li natura del instrument influe li form del lítteres, on vell posser citar li casu del lingue chinés. Li alfabet chinés, quam omni scrituras, comensat per esser dessin, it es per representar li object self : Talmen in prim li sole esset figurat per un disco (fig. 14) , li lune un crescent (fig. 16) . Ma li chineses scri ne per un plum o per un crayon ma per un pinsel, quel tracia plu facilmen rect lineas quam curves. Pro to li chinés scritura, de secul a secul, ha devenit sempre plu angulosi. Hodie it traducte li 

idé del sole per li figura 15. e ti del lune per li fig. 17.

 

On posse do afirmar que li scritura chinés ha evoluet in un direction exactemen contrari a ti del grec scritura, pro li diferentie del instrument : de rond it devenit angulosi, durant que li greco-roman scritura de angulosi devenit rond. 

 

Li nov lítteres del grec alfabet. 

 

Extra li vocales Alfa, Iota, Omicron, Ypsilon, li Grecos creat quelc altri signes queles havet un vive plu o minu long, por exemple Phi, Khi, Psi, queles servit plu tard a far li roman ciffres D = 500, L = 50, e X = 10 (de u venit nor X = 10). Finalmen ili creat O long, nominat Omega, per oposition a O curt, nominat Omicron. Omega esset plazzat in li fine del grec alfabet ; De to venit li expression : « li Alfa e Omega » significant : « li comensa e li fine ».

 

Li Chalcidian. 

 

On ne deve creder que li grec alfabet evoluet regularimen e simultanmen in li tot peninsul, quam sembla far creder nor tabelle sinoptic. In realitá existet pluri varietás de alfabetes, quar principal. Ti quel max interessa nos es li chalcidian, talmen nominat pro que it esset usat in li region de Chalcidia in li insul Euboea. Efectivmen ti 

 

-22-

 

 

alfabet nascentat li alfabet latin, pro circumstanties queles noi va studiar in sequent. Ti alfabet dat a Lambda ne li form usual V ma li form L, quo explica li orígine de actual L.

 

Long pos que li hat adoptet li alfabet chalcidian, li Grecos continuat usar simultanmen li altri varietás. Solmen in li epoca de Socrates, li unitá esset fat in Grecia. In 403 ante J.-C., un decret del popul athenian decidet adopter oficialmen li alfabet ionian e bentost omni altri grec popules sequet ti exemple. Ma tande li progress del instruction causat ti duplication del scritura pri quel noi parlat supra : li capital utilisat por li monumentes, e li cursiv por li ordinari besones e li libres. 

 

Li roman alfabet. 

 

Del VIIIesim al VIesim secul (a.C.), Chalcis in Li insul Euboea esset un del max rich cités de Grecia. Precipue de ta departet li unesim grec colonies queles venit etablisser se in li Sud de Italia e queles fundat inter altri li cité de Cumes proxim Napoli, circum li annu 800 ante J-C. Naturalmen li Chalcidianes aportat con se li grec artes e lor particulari sistema de scritura. (Alcun historicos asserte que li intermediatores esset li Etruscos). 

 

Li Romanes ne adoptet ti alfabet quam it esset ; ili adaptat it a lor lingue, lassante cader li signes queles ili judicat ínutil, Theta, Omega, Phi, Khi. Pri li altres on va constatar, comparante li lineas 6 e 7 que ili retrova se in latin sin mult changes, exceptet que Z es viceat de G. Ci un explication es necessi.

 

In li unesim secules del roman historie, li C latin servit traducter li son G (= pronunciation guttural) quam fat li grec lítter Gamma de quel it veni. Li K traductet li sam son, ma dur, quam ancor hodie. Bentost li distintion inter ti du consonantes dur e dulci obscurat se, li C sol servit traducter ambi sones (G e K). Poy li Romanes denove sentit li beson distinter per scrit inter li du sones K e G. Por expresser li son G, ili modificat levimen li C adjuntente a it un litt apendice, poy ili serchat un plazza in lor alfabet por metter li nov lítter. 

 

Ma it existet just un plazza líber inter F e H pro li desaparition de Zeta quel esset ínutil al Romanes. On mettet do ta li nov lítter G. 

 

E pro que li C ne plu servit expresser li C dur, li K heredat del Grecos ne plu havet utilitá. Tamen it ne desaparit completmen ; on conservat it in li comensa de quelc rar paroles, quam Kalendae, Kaeso, benque li grammaticos considerat it quam superflú. 

 

Pos li conquestation de li Romanes interessat se mult al litteratura de ti land. Li grec cultura, plu rafinat quam lor propri, aquisitet un grand prestigie in lor ocules. On comensat traducter li ovres grec in latin ; li paroles grec invadet li lingue latin. It aparit posser in latin li sones v e z. On reprendet tande, in li unesim secul ante J-C., li du grec lítteres eliminat antey, Y e Z, durant que til ti epoca li alfabet roman haltat ye X, quel Quintilianus nomina « Li ultim de nor lítteres ».

 

-23-

 

 

 

Li invasion del grec paroles in latin fat ancor necessi li admission de Theta e Phi queles li Romanes in comensa hat rejectet. Por evitar li introduction de nov lítteres on usat li medie de diagrammas : Theta esset traductet per th e Phi per ph (Ex. Theosophie). 

 

Un altri lítter, P, changeat su form. Remarca que li Romanes hat cludet li bucle del Pi chalcidian por far ex it nor P. Ma tande ti líttere esset confuset con Rho (= R) ; pro to on decidet modificar ti ultim líttere adjuntente a it un obliqui streca, in comensa tre curt, poy alongat til li linea de base. Talmen nascet li actual form del R.

 

Pri li F o Digamma, quel in grec esset pronunciat quam w demí-consonant, it prendet li valore del F in latin. 

 

Li latin alfabet, talmen format, esset composit de 23 lítteres. 3 lítteres do manca por formar nor alfabet modern. Ti tri lítteres es J, V e W, queles esset introductet in un recent epoca. Desde li unesim secul ante J-C. til li fine del Medievie, ti alfabet restat sin mutation. 

 

Influent persones, grammaticos o imperatores provat pluri vezes far admisser nov lítteres, ma sin durabil success. Li imperator Claudius, por exemple, ordonat li adoption del vertet digamma (image) por representar V consonant (in ti epoca V representat li son u), li antisigma li son psi e un signe (image) expressent un intermediari son inter ü e i. Alcun inscritiones, pervenit til nos, monstra quelc exemples u li reform esset aplicat durant quelc témpor. Ma pos li morte del imperator, ti lítteres desaparit del alfabet. 

 

Li proportiones del lítteres roman. 

 

Assertente que desde li Romanes li form del lítteres ne ha changeat, noi deve preciser que li proportion de chascun lítter tamen ha evoluet un poc. On va comprender it studiante atentivmen un roman inscrition del grand roman epoca, poc exemples ti del trajanic colonne 

(fig. 18) gravet in 114 pos J-C. (altore del lítteres : 12 cm.) 

 

(Image)

 

To es li perfect tip del roman scritura monumental. It es interessant serchar per quo it difere de nor capital scritura. 

 

Li modern capital lítteres dessina se presc omnis in un rectangul con constant proportiones, generalmen 4 a 3. Ma li Romanes dat a ili tre diferent largores. Li C, D, Q, O, Q, esset presc circules o fragmentes de circules. In revancha, li E, B, F, P, R, S esset plu strett quam hodie. Li Romanes dessinat les con du quadrates superposit ; lor proportiones esset do 2 a l.

 

Li sones V e li U esset scrit sammen ; to es li rason pro quo ancor hodie in li monumental inscritiones on scri in imitation del stil roman : MVSEVM.

 

-24-

 

 

Ples remarcar anc que li gambes del M es escartat durant que noi tracia les hodie vertical. Regardante denov al figura 5 de nor sinoptic tabelle, on constata que li Romanes conservat li form recivet del Grecos. 

 

Li monumental latin scritura es ancor caracterisat per li elargation del streca in extremitá del gambes. Ti elargation, nominat ''apis'' contribue mult a dar a lítteres ti aspect solid e imposant ; pro to ti specie de lítteres es utilisat hodie por li titules. 

 

Ultim remarca : In li latin inscritiones omni lítteres have li sam altore, exceptet li L quel es sovente plu curt o plu long quam li altres. 

 

Li cursiv roman scritura. 

 

Sam quam li Grecos, anc li Romanes utilisat, apu li capitales, un rapid cursiv scritura por li omnidial besones, por exemple por li notation sur li tabulette ex cire (li paper ancor ne existet). Ha restat numerosi exemples de ti cursiv scritura, specialmen tabulettes de cire retrovat in li ruinas de Pompeii. Noi da in li fig 19 un linea de tal scritura con transscrition in modern minuscules. 

 

(Fig. 19 Tablette de cire de Pompei: privatus colonorum coloniae vener)

 

On suposi que ti cursiv scritura esset solmen capital scritura deformat per li rapiditá. In it li circules es viceat del rect strecas tre poc curvat, nam in li cire li stil tende sempre ear secun rect lineas. Anc ta li specie del instrument ha modificat li form del lítteres. 

 

Tamen ne ex ti scritura surtit nor ordinari scritura. Li evolution ha esset plu complicat. Ti orígine deve esser serchat in li capitales queles per un lent transformation e passante per li unciale e li demí-unciale finalmen nascentat li minuscules queles noi usa hodie. 

 

Li uncial scritura. 

 

Durant que su formes manet ínchangeat sur li monumentes, li roman capitales evoluet poc a poc in li manuscrites. Sur li petre o metall, u on avansa lentmen, li capitales con rect lineas es in fact facil a graver ; ma sur un materie plu tendri u on avansa rapidmen per li medie de un plum (cálame) , it es avantagiosi arondar li angules. Noi ja constatat it parlante pri li evolution del grec scritura. 

 

Noi mey prender un exemple : Por traciar li capital líttere E, on ne besona minu quam quar strecas de plum, quo postula tro long témpor. (Fig. 20). 

 

Instinctivmen li scritor sercha simplificar it traciante per sol colp de plum li vertical e li superiori e inferiori strecas (fig. 21). Finalmen pro que li cudes alenta ancor tro li movement, on aronda plu e plu li 

 

-25-

 

 

angules superiori e inferiori e on obtene tot naturalmen li fig. 22. 

 

(Francés: Evolution du E, Evolution du H)

 

Talmen ha esset creat li scritura nominat unciale quel apari circum li IV secul. Plu tard ancor on ha format li ''e'' per un sol streca de plum e on creat li ''e'' minuscul del fig. 23. Sam evolution por li H (fig. 24-29), li A, li V, etc. 

 

Ples remarcar passante que si li U vicea li V in li unciale, to ne significa que evenit un change de pronunciation. Li U continua traducter quam li V li sones V e U. Li du lítteres va esser distintet solmen plu tard. 

 

Li unciale difere del capitale solmen per li form arondat del lítteres indicat in grass in nor fig. 9. In li lítteres conservant li sam form, alcun vertical strecas comensa preterpassar li trunc del scritura, supra e infra, por exemple D, G, H, P, G. Li unciale constituet do un unesim passu vers li creation del minuscules. 

 

(Fig. 30 - Onciale VI' Siècle - Nemo enim vult esse freniticus etiam si videat frenetici vires...)

 

On ha serchat saver de u proveni ti término de unciale quel caracterisa ti scritura. In li antiquité li ''uncie'' esset li deciduesim parte del pede (circa 3 cm). On crede do que ti término de unciale servit a designar lítteres de grand dimensiones, in oposition al current scritura. Tamen li caracteristica del unciale ne trova se in li altore ma in li arondat form de un decene de lítteres queles esset angulosi in li capital alfabet. 

 

(Fig. 31 - Onciale - Bible (Codex Amiontinus) -- et ipse stabat secus stagnum genesareth et vidit duas naves stantes secus stagnum)

 

Del IV-im al VII-im secules, presc omni libres esset scrit in unciale, si ne in un mixtura de lítteres uncial e capital. Inplu, li constant usation del célame causat li diferentiation del strecas in larg e strett lineas. 

 

-26-

 

 

Li demí-unciale.

 

Li tendentie del unciale a prolongar li verticales supra e infra del lítteres por facilisar li letura e a traciar tis ci per un sol streca por scrir les plu rapidmen causat li creation del scritura nominat demí—unciale, quel esset usat del VI. al VIII. secul, just ante li reform de Carolus Magnus, de u su nómine de pre-carolin quel on da it quelc vezes. 

 

(Fig. 32 - Demi-onciale - Commencement du IXe s. -- Ubi oleum sub eius benedictione crevit et ampulla cum oleo)

 

Comparante li lineas 9 e 10 del sinoptic tabelle, on vide li transformation finit : li demí-unciale ha creat li minuscules. Li formes es presc tis de nor minuscul alfabet actual, exceptet li t, de quel li cap ancor ne súpera li trunc del scritura, e li n, quel conserva su form de capitale. Ti superviventie del majuscul es sin dúbit al necessitá evitar li confusion con li r de quel li duesim streca esset in ti epoca tre alongat. 

 

Li minuscules do ne esset creat per un sol colp ; ili resulta de un lent evolution quel ea del III-esim al VI-esim secul pos J.-C. 

 

Pro quo minuscules es plu usat quam li capitales? 

 

To veni ne solmen pro que ili es plu simplic e plu rapidmen scrit. In li printerías, it ne es plu long composir textus per capitales quam per minuscules. Ti preferentie es debit a un rason plu grav : si vu mette vis-a-vis du textus printat de sam grandore, li un in majuscules, li altri in minuscules, vu va constatar que li duesim es mult plu leibil. Li gambes queles surti supra e infra del trunc es quasi brasses queles signala li presentie de un cert lítter e permisse reconosser plu facilmen li paroles. Pro to li capitales ne plu es utilisat in nor dies exceptet por li titules in gross lítteres o por li propri nómines. 

 

Li separation del paroles. 

 

Li exemples de greco-latin textus queles noi da, monstra que in li antiquitá on scrit max sovente sin separar li paroles, quo esset tre genant por li letura. De altri láter, li lítteres de chascun parol ne esset interlineat quam hodie, mem ne in li cursiv (fig. 30). Poc a poc li scritores ligat li lítteres por ne esser obligat interrupter li streca de plum. Li ligaturas ha mult contribuet a modificar li form del lítteres e a crear li minuscules. 

 

Li national scrituras.

 

In omni landes submisset del Romanes, li scritura latin expandet se in sam témpor quam li lingue latin. Ma pos li invasion del Barbares e li disruption del roman Imperia in índependent nationes, li latin scritura transforma in tam mult national scrituras, adver ne tre 

 

-27-

 

 

diferent. Sur li continente li demí-unciale nascentat li lombardic scritura in Italia, li wisigotic in Hispania, li merovingian in Francia. 

 

Li wisigotic scritura aparit in li VIII e desaparit in li XII secul, pro li penetration del carolin scritura pri quel noi va parlar in sequent. Secun li exemple quel noi da in li fig. 33 con transscrition in modern minuscules, on vide que poc lítteres esset diferent de tis del demí-unciale ; li ''a'' es scrit quam c, li ''t'' quam a, li ''s'' quam f. 

 

(Fig. 33 Écriture Wisigothique 919 - Tunc astacius comes. Iussit eum capite plecti: quuq (= quumquei) decollatus esset)

 

Li scritura carolin chassat progressivmen li wisigotic, unesimmen in li nord, mersí al monacos quel li celebri abatia de Cluny in Francia hat inviat in li altri láter del Pirenés. 

 

Li merovingian scritura es caracterisat precipue per li a quel es scrit cc e per li u quel es scrit presc quam un a, in li majuscules quam in li minuscules. 

 

Li lombardic scritura es li scritura del Italianes del IX-esim til li XIII-im secules. It reyet principalmen in li Sud del peninsul u it esset expandet del monacos del Monte Cassini proxim Napoli e tis de La Cava proxim Salerna.

 

(Fig. 34 Écriture lombardique: In sanguine suo' et fecit nrm (= nostrum) regnum sacerdotes do (=deo) et patri suo. ipsi gla)

 

In li nord, li domination de Carolus Magnus fat preferer li carolin scritura. - In li lombardic scritura, li caracteristic lítteres es li ''a'' quel es scrit quam cc e li ''t'' quel es scrit quam un a prolongat per un horizontal streca in li angul superiori. In fine, li lombardic prendet un special aspect, quam monstra li fig. 34. Usante un larg plum, tenet con li manu ad-extra, on dat li max grand largore al strecas obliqui durant que li vertical gambes es strangulat in lor medie. De to resulta un tre bell aspect ornamental, ma anc un leibilitá reductet. 

 

Li reform de Carolus Magnus. 

 

Carolus Magnus esset un calid partisan del developament del instruction. IIlcreat numerosi scoles e un movement de renovation del artes e del litteratura. In consequentie li arte scrir, quel esset in plen decadentie, prendet un nov elan. Li abatia de Tours in li annu 800, developat un grand activitá in ti dominia e creat un nov form de scritura

 

-28- 

 

 

nominat carolin. In it li V es sempre scrit U, quam in unciale, ma li a prende finalmen li form ''a'' e plu ne ''cc''. 

 

Li gotic scritura o Fractura.

 

Li término « gotic » aplicat al scritura e al architectura es absolutmen fals. It es debit al Italianes del Renascentie por queles omnicos venient del Nord esset barbaric o « gotic », mem si li gotic popul ne esset concernet. In fact li scritura del Gotes, conosset sub li nómin « runes », esset totalmen diferent del scritura nominat « gotic ». 

 

(Fig. 35)

 

Durant li medievie li latin alfabet expandet se lentmen in li tot Europa mersí al prestigie del lingue e del civilisation latin. It finalmen viceat completmen li particulari scrituras del barbares, mem in li landes scandinav (dan, sved, norvegian) e in li landes germanic (anglés, hollandés, german) de queles li lingues esset tamen foren al latin. It ha mem intrudet se al lingues completmen extra li familie indo-europan, quam li hungarian (madyar) e li basc (e recentmen mem al turc). 

 

Pos li XII secul, li latin caracteres devenit plu angulosi, sin dúbit sub li influentie del architectura gotic in quel dominat li verticale. Ti gotic scritura durat tam long quam li architectura de sam nómin, til li XV secul u it esset viceat del cursiv o italic. It ancor dominat in Germania quande li printation esset inventet ; li unesim caracteres de printería esset do gravet in gotic e li unesim libres difuset ti génere de scritura in li de lingue german. On posse dir que li printeríe ha fixat in Germania li gotic scritura. Ma pro que li gotic es solmen un deformation general del latin scritura ye un cert epoca, it ne existe rasones considerar it quam un scritura specialmen « german ».

 

Li gotic scritura del medievie ne havet proportiones e formes tam rigid quam li gotic docet hodie in li scoles. In realitá, it mult variat e ti variationes es tre preciosi por li archeolog e li historico a queles ili permisse determinar li date de un in un maniere sat precis. 

 

-29-

 

 

 

Por exemple li gotic del XV-esim secul es plu strett quam ti del XIV, e li vertical strecas dómina tant que it es tre desfacil distinter li lítteres. 

 

In omni casu li gotic majuscules del medievie esset mult plu simplic e plu bell (vide fig. 35) quam li formes ínutilmen complicat trovabil in omni manuales de calligrafie e queles es imitat de un gotic scritura decadent del XVI secul ! Noi va citar inter altris li lítter E quel in li gotic scritura del bell epoca es format de un C e de un verticale ligat de un barre transversal ; li M quel similat a un O reposant sur un barre horizontal e separat in du partes per un linea vertical ; li H e li N, de quel li duesim gambe esset format in fine quam un croc. 

 

Li scritura del Renascentie.

 

In li fine del XV-esim secul, sub li influentie del humanistes, on abandonat li gotic scritura por reprender li arondat demí-unciale plu leibil e plu conform al gustes latin. Li reform esset propagat principalmen de un Italiano nominat Aldo Manuce (1449-1515), pro to li nov scritura esset nominat italic. Manuce fat graver li caracteres per li juvelero Francia, secun li scritura de Petrarca. 

 

Li scritura nominat « anglés » in li scoles de lingue francés ne es altricos quam li italic tal, ornat del gravores amant li jolli curves. Li término « anglés » es do ínexact, ma pro que li usage vole que on nomina « italic » li scritura inclinat in li printation (in landes de lingue francés), on esset obligat serchar un altri nómin. 

 

Li difusion del printeríe havet un felici influentie sur li manuscrit scritura quel devenit plu leibil in li XVII-esim secul.

 

Li 3 ultim lítteres in nor scritura : 

 

Noi videt in li fig. 7 que li alfabet latin havet solmen 23 lítteres : ABCDEFGHIKLMNOPQRSTVXYZ. Li J e li I esset un sol lítter I, scrit quelcvez J. Adplu, pos har longmen representat li consonante V e li vocale U per li sam form angulosi V, li Latines arondat li lítter desde li fine del II-esim secul a U. In li XI-esim secul, li form angulosi reaparit e por li consonant e por li vocale. 

 

Ancor in li XVI-esim secul, on usat alternativmen I e J, poy U e V por sones queles on distintet tre bon in li parlada, e on scrit por exemple in francés auec, avra, jl, jnutile, etc. por avec, aura, il, inutile. Ja in 1530 un francés grammatico hat proposit atribuer un líttere a un son determinat, por far cessar ti confusion. Ma solmen in 1762 li lexico del francés Academie admisset ti reform in li 4-esim edition de su dictionarium. 

 

Li W es un líttere foren al latin alfabet. It veni de nordic landes. On admisset it in li romanic lingues por posser ortografiar li paroles de germanic orígine, quam William, wagon, etc. On memora que li sam casu hat presentat se in latin con Y e Z queles esset admisset in ti lingue por posser ortografiar li paroles venient del grec. 

 

-30-

 

 

L punctu sur li I.

 

In comensa, li Grecos representat li son I per un streca in zigzag (fig. 2), heredat del Fenicianes. Desde que ili fat it rect, li lítter ne ha mutat su form, exceptet que on adjuntet un punctu. Ti punctu quel ne existet in li antiquitá, origina del epoca u on adoptet li gotic scritura in quel pluri lítteres havet gambes de sam formes. Por distinter du I successiv de un u, on mettet sur it un accentu e on scrit thesauraríí, filíí. In li XV-esim secul, li accentu esset viceat per un simplic punctu. Durant long témpor anc y esset accentuat, poy ti custom extintet. 

 

Quande in li XVII secul, on creat li J modificante levimen li I, on plazzat sur it anc un punctu, pro analogie. Tamen ti punctu ne esset índispensabil pro que null confusion esset possibil inter du J e un altri líttere. Li analogie ci ha esset plu fort quam li lege del minimal efortie. 

 

Li punctuation (interpunctuation).

 

Li punctuation esset admisset e regularisat long pos li nascentie del scritura. Ancor in li antiquitá e in medievie on ne separat li paroles, quo fat tre desfacil li letion de textus. Cert autores scrit per verses por dar un poc de claritá in lor textus, ma generalmen li punctuation es absent in ili. 

 

Li unesim sistema de punctuation esset inventet circum li annu 200 ante J.-C. per li grammatico Aristophanes de Byzanz. Li plazza del punctu constituet li principie de it, de u li parol punctuation. Plazzat in infra, li punctu indicat un litt pause (hodie on vell metter un comma) ; in li medie del linea it indicat un pause plu long (= punctu-comma (semicolon) hodie). In fine on plazzat it in supra quande li frase esset finit (= un punctu hodie). 

 

In li curs del secules ti metode ha constantmen variat, e li historicos basa se sovente sur li punctuation de un manuscrit por determinar li epoca de it. In li comensa del secules del Era Cristian, por exemple, on usat li punctu sive unic, sive duplic, triplic, o quadriplic, disposit in pluri manieres. Por marcar plu bon li fine del frases, li principal separation, on usat figuras plu frappant, p. ex. cordies, rosettes, folies, etc. 

 

In medievie, li punctu es viceat per un specie de 7 ; in li XI secul per li arab cifre 5. 

 

Li comma aparit solmen li IV-esim secul pos J.-C. ; unesimmen it servit solmen a marcar li erras. Li parol francés « virgule », veni del latin « virgula » significant « litt flagell ». Esque to ne es deliciosi ironie ! 

 

Desde li XIII-esim secul, li regules del punctuation es plu e plu negliget ; ili comensa esser fixat solmen in li XV-esim, ye li invention del printeríe, e li unesim printeros punctuat sovente sin metode. 

 

Punctu de interrogation. 

 

Por marcar li interrogation, li grecos usat li punctu-comma ; li Latinos adoptet ti signe por marcar un medial pause, it es in li sam casu quam hodie; poy, mettende li comma sur li punctu (!), ili creat li punctu de interrogation (?).

 

-31-

 

 

Li ciffres roman.

 

Du species de cifres es usat hodie simultanmen : li ciffres arab in aritmetica, e li ciffres roman in cert numerotationes (p. ex. secules, cloccas, reyes, etc.) Durant que li roman ciffres ha esset usat constantmen del antiquité, li cifres arab esset introductet in Europa in li X-esim secul. 

 

In comensa on vell creder que li essential signes del roman numerotationes I, V, X, L, C, D, M, es omnes traet del lítteres. To es ver solmen por C e M queles es vermen li iniciales de Cent e Mill. Concernent li altri signes, on deve revenir al sinoptic tabelle por comprender lor orígine. Quam on constata in li fig. 7, li Romanes hat renunciat a pluri lítteres del alfabet grec, specialmen al aspirates chalcidian Theta, Phi e Khi. Sam quam li Grecos hat atribuet un nov signification, ti de vocales, a ti lítteres fenician queles ili ne besonat, sammen li Romanes utilisat li tri chalcidian aspirates por un nov scope. 

 

Li scientistes es presc cert que primitivmen li signe de Khi servit representar 100 in latin, e Phi 1000, e que plu tard on preferet li iniciales de Centum e Mille. Tamen on continuat usar li dextri demí de Phi (= D) por indicar li demí de 1000, it es 500 ; durant que Psi, adoptet por 100, prendet li form _|_, perdit su demí de levul por significar L = 50, quo ha restat. 

 

Pri X significant 10, on crede que su orígine es etrusc ; it es probabil que li Romanes adoptet su superiori demí por representar li demí de 10, it es 5. 

 

Li oiffres arab. 

 

It es un erra nominar les arabe In realitá ili esset creat del Hindus. Li Arabes ha solmen transmisset les al Cristianes, in li X-esim secul, con lor scientie matematic quel havet un grand avansa sur ti del altri popules. 

 

Li null (zero) esset inventet solmen plu tard, in li XII-esim secul, e tamen it dat su nómin al totalité del signes. Li parol « ciffre » veni efectivmen de ciffra, o zifra (sifr), quo significa ''null'' in arab. 

 

Long pos li adoption del ciffres arab per li matematicos, li popul continuat usar li roman ciffres por li calculation. On deve atender til li XV-esim secul por vider li usage del ciffres arab devenir populari. 

 

Al Hindus on debi ne solmen li invention del cifres ma anc ti del decimal sistema quel Schleger considera quam li max important del homan decovritiones pos li invention del lítteres. On trova li ciffres usat in li edictes del rey Açoka, 256 annus ante J.-C. On atribue finalmen al Hindu Bhaskara li idé plazzar li numerator del fractiones súper li denominator. 

 

(Ex li libre « Manuel d'écriture » (Payot, Lausanne 1937) de prof. R. BERGER. Traduction ex francés del autor.) 

 

N.-B. — Li titules del figuras es in francés proque ili apartene al clichés del original textu. 

 

-32-