| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (nov 1928)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 4 months ago

SVISSIA

 

Bulletin mensual del Sviss Association Por Occidental (S.A.P.O.)

Redaction: Ric Berger, professor in Morges (Vd)

Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd). - Postchec-conto: II.1969

Abonnament por 1928: Svissia - SFr. 2.--; Extrania: SFr. 2,50.

 

N-o 6    Novembre   1928

 

CONTENE: Nov redaction - Comité del SAPO - Donationes del SAPO - Svissia in nov formate - Concurs de traductiones - Nor movement - Atention (pri abonnament a COSMOGLOTTA e SVISSIA) - International hemes - PÁGINE LITTERARI - QUESTIONES LINGUISTIC: De un lettre de un francés instructora - Ido e Occidental, Ric Berger - Rect pronunciation, A Creux - Respondo a sri Dr Aschwanden e Ric Berger, J. Kreis - Replica a sres B.K. - Li max bon medicament, Dr Aschwanden. - Un amusant e ínvoluntari confession - Al amatores de logicissim lingue - Qual instructiones da nos li historie de lingue universal, E. de Wahl - Li Evolution de lingues e Ido, E. de Wahl. - TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC (Diverses) - LI MUNDE QUI RIDE.

 

-----

 

Nov redaction

 

Córam li extension de nor movement in Svissia, noi es obligat divider li labor. Depoy hodie, sr. Ric Berger, prende in manu li redaction de Svissia por descargar un poc sr. Lagnel quel va ocupar se specialmen del administration, abonnamentes, expeditiones del revúes, servicie de libreríe. Ergo, desde nu, li articules deve esser misset al nov redactor in omni casu ante li 20 de chascun mensu por posser aparir in li n-o del sequent mensu.

 

Comité del S.A.P.O.

 

Secun li statutes (ili va esser publicat in li n-o de decembre), li presidentes de gruppes occidentalistes deveni membre del central comité. In consequentie, Sres Dr Aschwanden e Dr Nidecker es cooptat del comité quel es nu composit quam sequent:

 

Presidente: Ric Berger, prof. Morges (Vd)

Vice-presidente: Ad. Creux, curé, Rue (Glâne)

Secretario-cassero: Fred Lagnel, instructor, Chapelle (Vd)

Secretario-adjunte: Ed. Mayor, Chemin du Mont-Tendre, 14, Lausanne

Membres: Dr. Aschwanden, Biel

Dr. Nidecker, Blauenstr. 12, Basel

 

 

Donationes al S.A.P.O.

 

S-ra M. Guibert, instructora, Baufleur (Francia) Fr. 5.--. Sr. Ad. Liardon, instructoro, Champvent, Fr. 2.-- Sr. E. de Wahl ,Reval, Fr. 2,40. -- Dr. Aschwanden, Biel, Fr. 5.--. Sr. Gerald A. Moore, London, un mimeograf, Fr. 400. Sr. Gerald A. Moore, London, Fr. 250.--. Sr. Ing. Hoerbiger, Wien, 10 austr. shil.

Cordial mersías a omnes!

----

 

Contos del S.A.P.O. 1-im may - 1-im novembre 1928 (Extracte)

 

 

---- | Revenús | Expenses

Donationes - Contributiones - Abonnamentes - Libreria: 985.65

Paper 35.90

Incre 88.60

Librería 87.55

Post-expenses 87.55

Print-machine Edison 400.--

Scri-machine 75.--

Diversi 20.10

Resta in cassa, li 1-esim novembre 1928 151.20

Egal summas Sfr. 985.65   985.65

-----

 

"Svissia" in nov formate

 

Li Comité del SAPO in su du convenidas de octobre in Lausanne e Chapelle ha examinat li question del formate por "Svissia". Li ancian formate tro long ne es practic pro que it ne permisse cadernar nor numerós. In plu it vell esser avantageosi posser printar sur li du láteres del paper. Pro to noi decidet divider li folie Teratyp in du, usar paper plu fort e printar sur li du láteres. Regretabilmen ppro li formate del folies Teratyp e pro li dimensiones de nor machine Edison, it ne es possibil adopter li DIN-formate por nor editiones quam Cosmoglotta consilia it.

 

Ti nov formate va permisser a nor letores far plu tard brochuras ex nor jurnale. In fact, it sufice desligar li agraffes por reuniar li folies secun li temas tractat. Talmen on va posser far un caderne con "Linguistic questiones", un altri con "Litterari págines", etc., etc.

 

Curiós coincidentie: In li sam die quande li Comité reunit in Chapelle decidet acurtar li formate de "Svissia", sr. Lagnel recivet un carte de nor abonnat sr. major Tanner de Bern quel fat li sam proposition. Sin dúbita, nor letores va anc aprobar.

 

Nor letores mey excusar nos si ti numeró in su nov formate ne es ancor perfect; ye li ultim moment noi incontra quelc tecnic desfacilitás.

 

 

Concurs de traductiones

 

In septembre, noi apertet un concurs de traductiones inter sviss abonnates de Cosmoglotta, ma pro que li aparition del grand dictionarium "Deutsch-Occidental" retardat se, noi esset obligat retardar anc li concurs til 2 mensus. Nu, pro que li dictionarium de Gär es nu in vendida che li Occ-Oficies, noi decidet cluder li unesim concurs ye li 30 novembre, li duesim ye li 31 januar e li sequentes omni tri mensus. In plu, pro que "Svissia" vas esser juntet a "Cosmoglotta" quam suplement gratuit por li Svissianos queles va abonnar se e misser al Occidental-Buró, Chapelle lor abonnament (Fr.5, 20 Sv.), ante li 31-esim decembre 1928, it va esser possibil a omni abonnates del du jurnales concurrer.

 

Li textu a traducter de german o frances a Occ. deve esser prendet in un bon litteratural ovre national e deve haver quam longore de 2 a 4 actual págines de SVISSIA. On posse misser pluri traductiones ma chascun deve esser acompaniat del original in lingue national.

 

Quam premie es ofertat a chascun concurse 1 oleo-pictura, incadrat, de quel li valore es almen Fr. 50.-- in pictura-expositiones. Li traductiones premiat va esser publicat in "Svissia". Li concursantes es pregat misser lor traductiones li 30 novembre al redaction de Svissia quel va transmisser les al jurie format de Sres Creux, filolog, Dr. Nidecker de Basel e Dr. Aschwanden de Biel.

 

(Image: Ingeniero Hoerbiger, Wien. Un del precipue protectores de Occidental)

 

Opiniones

 

Vor publication es tre interessant. Vu ha pregat vor letores indicar vos lor desires. Ples dar in unesim págine li titul del articules.

Heutregiville (Francia) -- Poujet, instructor

 

---

 

Mersí a vor Occ-cures francesi, mi amica sr. G. ja scri in presc perfect Occidental. Ella laude li elan e esprite con quel "SVISSIA" es redactet.

A. Deminger, Wien

 

Intot li jurnale plese me! Li alt excellentie del portretes es lontan súper mi capabilitás - mem per traciant medies.  Otto W. Ferguson

 

 

(6/64)

 

Nor movement

 

Sr. Dr. Aschwanden de Biel es un astonant pionero del lingue international. Mersí a si devoet propaganda, Occidental comensa penetrar in li German Svissia. Il ha scrit pluri modellic articules in SEELÄNDER VOLKSTIMME, EXPRESS pri Occidental e anc in Occidental, queles avigilat un grand atention in li Bernan publica. Excellent preparation por li proxim international conferentie Occidental in Bern. In fact, jamá on vell creder que Occidental esset totalmen ínconosset ante 6 mensus in Svissia, nam Dr Aschwanden scri nos:

 

"Li nómine Occidental malgré omni desfacilitás comensa lentmen esser conosset. Yo esset astonat quande jovedí passat un senioretta, sedent apu me in li cinema, interessat se subitmen pri Occidental quande yo monstrat a un ami(??) li jurnale ilustrat: "Revúe romande" con li portrete de de Wahl. Ti senioretta conosset ja li nómine Occidental. Yo misset strax la quelc folies e un lettre e indicat li adresse del Occidental-Buró."

 

Pos li romand Svissia, li german parte comensa interessar se a Occidental, pluri conosset Idistes ja adheret e altres es nu studiant Occidental e declarat bentost sequer. Pri to, noi ancor tace e reserva pluri surprisas a nor letores.

 

In Anglia un important success es li adhesion a Occidental de un tre conosset e ancian Idist, sr Reeve (ex-cassero del Brita-Ido-Societo) que ante ??? témpore visitat li Ido-Gruppe de Zürich. Poc a poc, Occidental gania omni progressistic mundlinguistes.

 

In America apari un "Occidental-Bulletin" redactet de un ex-Esperantist. Inter altris noi lee in it: "Occidental es basat sur li teorie que ne existe necessitá fabricar un lingue international, pro que omni tal partes ja existe in li Romanic lingues. Nam ti-ci lingues es intim relatet e es usat de circa 300 000 000 homes in Europa, Australia, America, etc. Sr. E. de Wahl, autor de Occ., labora 20 annus por selecter e arangear harmoniós parol-formes apt por international usation. Esperanto ha esset de íncalculabil valore pro li facte que su successes e mancas ha indicat li rect direction vers quel li futur L.I. deve marchar por obtener plen-mesuri victorie contra li forties de índiferentie e inertie."

 

Ido-Francia publica:

 

"Romanda-Ido-Societo -- Reçu le rapport de la transformation de cette société idiste en société Occidentaliste. Il convient, parce que rare, de rendre hommage a l'objectivité (je dirais, moi à l'honnêteté) du dit rapport. ??en ressort que l'adhesion de R.I.S. a l'Occidental fut dûe à l'énergie et à l'influence personnelle de Ric Berger et non au fait seul que: Comme L.I., Ido est inférieur à Occidental. En vérité, même ainsi comprise, la perte de ?? 8 Idistes, parmi lesquels se trouve le très travailleux Legal(?), ne..??? que nous être pénible".

 

(7/64)

 

It es ??tios constatar que li Idistes ne vole admisser que sil li linguistic motives es li cause de un adhesion a Occidental. Noi peti sr. Mauney ??der que si Occ. ne vell esser vermen superior a Ido, li tot energie de Ric Berger vell har actet in van in li R.I.S. Ma forsan sr. Mauney ne conosse li orígine linguistic de ti transition. Vi: In li fine de 1927, córam li progresses de Occ., li vice-presidente del RIS., sr. J. Gross petit me studiar Occ. per redacter un brochura contra Occ. Desirante auxiliar Ido, yo strax comensat studiar li argumentes del Occ-istes in lor jurnale Cosmoglotta e pos poc semanes, malgré me, yo bentost esset convictet que Occ. esset li ver solution del problema del lingue international. It ne es mi culpa si in li raport quel yo adressat al RIS (on posse obtener it che li Occidental-Buró de Chapelle) vice combatter Occ., yo devet recomandar le colorissimmen. Pos 3 mensus de discussiones, li majorité del RIS sequet li 2 unesim Occistes Creux e yo. Sr. Gross ne pardonat me ti raport quel il self hat demandat. Strangi ínconsequentie! Il strax exhortat nos restar che Ido e declarat que Occidental es tant desfacil que in 3 mensus il ne successat aprender it. E li sam die, noi recivet un grand traduction sin alcun erra in Occ. de sr. Pesch qui declarat har fat it pos quel hores de studie de Occ.!!!

 

Depoy ti duplic atestation pri li facilitá de aprension de Occ., yo es tre sceptic pri li personal experienties queles nor amicos Idistes anuncia nos.

Ric Berger

 

Atention

 

Por auxiliar li difusion del cardinal revúe occidentalist "COSMOGLOTTA" noi decidet misser "SVISSIA" quam suplement gratuit a omni sviss abonnates de COSMOGLOTTA por 1929 quel va expedir Fr. 5.20 al Administration de SVISSIA (Postchec-conto II.1969) ANTE LI 31-ESIM DECEMBRE 1928.

 

Talmen ili va reciver li du jurnales durant 1929 e anc li 2 ultim n-os de ho-annu.

---

 

Sententies de Oscar Wilde pri arte

 

-- Li artist es un creator de bellitá.

-- Tis qui trova in bell ovres alcun vilan signification es coruptet sin esser elegant. To es un culpa.

-- Li diversitá de opiniones pri un ovre artistic indica que ti ovre es nov, complex e vivent.

 

---

 

Fatiga li insolentie per li patientie (Tertullien)

Venjante se on fa se egal a su ínamico, pardonante le, on monstra se superior. (Bacon)

 

 

 

(8/64)

 

International hemes

 

(Proposition de un sviss mundlinguist - Sept. 28)

 

Amicos,

 

Noi proposi crear du "International hemes libertari", un al Nordsee por li estive e un al Mediterran por li hiverne.

 

Esque to va esser possibil? Noi crede: yes.

 

On va trovar un familie in li Nord e un in li Sud, queles es pret auxiliar ye li solution de ti problema.

 

E certmen li problema existe. Existe mult homes, yun o plu old queles desira li possibilitá viver laborant durant quelc témpore in un altri land e clima, existe anc homes queles posse e vole payar por un tal sejorne in simplic, ma líber circumstanties.

 

Crear li possibilitás por li realisation de tal desiras, to vell esser un labor por li international comprension e pace. Pro to vale efortiar se por tal scope.

 

Qualmen far? Unesimmen, li persones queles have interesse por li cose, ples scrir sub: "International hemes" al Redaction de "Svissia" quel va transmisser.

 

Occidental - Librería

 

Just aparit:

 

1. Manual de corespondentie per L.M. de Guesnet -- Fr. 0,40

2. Kurze Occidental Grammatik -- Fr. 0,40

3. Dictionarium "Deutsch-Occidental" per J. Gär, brochat Fr. 4,50 / cadernat 6,50

4. L'Occidental (Petite grammaire) per L.M. de Guesnet   Fr. 0,30

5. Radicarium directiv in 8 lingues per E. de Wahl    Fr. 4.00

Por german linguanes: n-os 1, 3 (contene 2), 5 junt por  Fr. 8.--

Por francés linguanes: n-os 1, 4, 5 junt por   Fr. 4,50

 

Che: Occidental-Buró, Chapelle (Vd). Postchec-conto: II.1969

 

LITTERARI PÁGINES

======

 

Sententies de Abel Bonnard pri amicitá:

 

Amore fa promesses que it ne va tener, amicitá tene promesses queles nequande fat.

 

Omnicos es bon si noi have quam amicos tis qui maxim bon conosse nos e quam ínamicos tis qui maxim mal conosse nos.

 

Li ver amicos es ancor plu polit inter ili quam con li rest del homes, ma ili gusta li exquisit plesur plenar lor politesse per sinceritá.

 

 

 

CANTE per Alfred de Musset

 

Quande on perdi per circumstantie

  Su esperantie

  E gayitá

Li remedie al melancolie

  Es li musica

  E bellitá

 

Nos obliga con plu eficacie

  Un bell facie

  Quam hom armat

E necos es audir plu bon

  Quam dulci son

  Un vez amat

(Ex. SeK: Ex francés trad. E. de W.)

 

Li flech e li cant per LONFELLOW

 

Un flech yo in l'aer misset

E yo ne sav' u it cadet

Proque it passa tam rapid

Sequer ne posse it li vid'

 

Un cant in l'aer yo ha vocat,

Ne save, u it til terr' arivat

Nam qui hav' ocul tam penetrant

Quel mey sequer li vol des cant

 

Long poy li flech yo ha trovat

Integri in un querc lansat

Li cante, del comens' til fin

In cordie de amic fratrin.    Del Anglés trad. E.W.

 

A NOR LETORES

 

Va bentost aparir:

 

SUPPLEMENT AL RADICARIUM, por francés, per Ad. Creux.

 

Ti suplement va far complet li radicarium in 8 lingues de E. de Wahl.

 

VOCABULARIUM FRANCAIS-OCCIDENTAL, per Ad. Creux e Ric Berger

Adaptation del stenografie DUPLOYE a Occidental, per Ad. Creux.

 

Editiones del Occidental-Buró, Chapelle (Vd)

Poligrafat, sam format quam SVISSIA

---

 

Es tre possibil que SVISSIA va bentost dar curs de stenografie (sist. Duployé) secun li adaptation de nor ínfatigabil colaborator e auxiliator Ad. Creux.

 

Tis omnes queles interesse se pri ti curs, ples scrir al redaction.

---

 

Tisi(?) -- Di, papá! es it ver que li dom descende del simie?

Papá: -- Yes... pro quo?

Tisi(?) -- (pos un moment de reflection) Alor... ti papá... talmen... es minu simie quam tu!

 

Págines litterari

 

Reflectiones de Leonard de Vinci

(Traductet per Sra M. Guibert --)

 

"Patientmen, audi omni opiniones provocat pri ti pictura; pondera les; demanda te si li homes qui critica te ne have rason, signalisante tui erras. In ti casu, corecte; in contrari, simula ne har audit, e pruva que ili erra - ma solmen pruva to, córam seriós e inteligent mannes.

 

Li judicie de un ínamico es sovent plu just e util quam ti de un amico. Odie es presc sempre plu profund quam amore. Li regard de un ínamico es plu clarvident quam ti de un amico. Un sinceri amico es un duesim te-self. Li ínamico ne simila te in nequo, - e su potentie es in to. Odie detecte plu coses quam amore.

 

Memora to e ne repulse li blama del ínamicos."

 

---

 

"Artist, tui potentie es in li solitá. Quande tu es sol, tu apartene perfectmen. Quande tu es solmen con un unic amico, tu apartene te solmen li demí - o ancor minu, secun li índiscretion de tui amico. Si tu have pluri amicos, tu plu ancor perdi te. E si tu declara al homes queles es circum -- "Yo va abandonar vos e yo va esser sol por aplicar perfectmen me ye admiration del natura" -- yo di te: "To va tre poc profitar te, nam tu ne va haver suficent volentie por ne esser trublat pri lor conversation. Talmen actente, tu va esser mal camarado e malissim ovrero, nam nequi ne posse servir du maestros. E si tu responde: "Yo va ear lontan, tam lontan quam yo ne va audir vos" ili va considerar te quam foll - ma tu va esser sol.

 

Artiste, memora: tui potentie es in li solitá."

 

-----

 

"Fa atention: que li amore del moné ne sufoca li amore del arte in te. Memora, aquisiter glorie es súper li glorie aquisitet. Ama li glorie e ne time li povritá. Pensa quant filosofos, nascet in li richesses, ha voet se al misere pro ne nigrar lor anim... Quelc vezes, li amore del moné mem abject grand magistros til profanation. Anc, mi Florentin conpatriot e amico, li Perugin, hat atinget tal rapiditá in li execution del comandes quam alquande il respondet su fémina, qual vocat le pri li diné: -- Servi li sup, durant ti-ci témpore, yo ancor va picter un santo!

 

QUESTIONES LINGUISTIC

 

De un lettre de un francés instructora

 

Senioretta Guilbert scrit in Occ. a Sr. Lagnel (11 oct. 28)

 

Quande Franceses studia Occ., ili retrova in it li grand regules, e mem li spíritu de lor lingue maternal, ili ne es foren in ti idioma... Mem yo ha videt in li ultim numeró de "SVISSIA" que li LI es "li solution de un tecnic problema". Yes, ma anc li solution de un psicologic problema... On di: Idés conducte munde. Certmen, ti idé del LI es li maxim bon via al universal pace... Yo trova Occ. plu rapid quam Francés.

 

(Image: L.M. de Guesnet

Paris

Chef OCCIDENTALIST

de Francia)

 

-- Nu, permisse me parlar un poc vos de SVISSIA. Sincermen, yo trova ti revúe tre spiritual e tre vivent. Yo recive it con grand plesura. Yo precipue ama li págines reservat al linguistic questiones, e yo vide con joya li extension de nor movement. Yo save quant vu fa bonissim labor. Yo ne dubita que li unesim conferentie de Bern va haver grand success. Vermen, yo vell esser tre felici venir a ti conferentie...

 

Ido e Occidental.

 

Nor amico Matejka ne es content. Il hat scrit in IDO-FRANCIA un long articul contra Occidental. In SVISSIA, yo respondet le que li historie repeti se nam su argumentes contra Occ. es exactmen li sam quam tis usat del Espistes self contra Ido ante 20 annus. Ma in IDO-FRANCIA de august (n-o quel atinget me solmen ye li fine de oct. pro li interceptent procedes del Sviss Ido-agento) sr. Matejka replica que yo responde apu li question. "Me devas", il di, "respektoze remarkigar da sioro Berger ke me ne expektas de lu examenar ka me uzas la sam argumenti quale l'espisti, ma prefere *ka li es justa* o ne."

 

Do sr. Matejka ne contesta que su argumentes es li sam quam tis del espistes, ma mi deve es pruvar que ili es fals!

 

Car amico Matejka, nu vu posi vos self in un strangi dilemma: O ti argumentes es just, alor li espistes es just contra vu idistes e vu es just contra noi, do noi omnes deve retornar a Espo e strax, sin tambur, ni trumpete. O ti argumentes es fals, alor yo ne besona refutar les, nam it sufice que *vu mey aperter un jurnal idistic contenent ti polemicas e copiar li response del idistes al espistes.* -- On vide que to es tre simplic.

 

E si on desira precisiones, vi:

 

Matejka asserte inter altres que "De Wahl formaca la vorti segun la kustumo dil nacionala lingui, de per analogie, dum ke en Ido li esas formacita segun la nura principio dil logiko"

 

Nu, to es fals, archifals. Ido ne es sempre logic. Por exemple in Ido "urinifar" deve significar producter urine. Nu quande on urina, li urine es ja productet in li interior del córpor. Talmen li tot serie in -ifar dona in grand parte verbes pedant e contra natura; volente esser ultra-logic, ili es fals.

 

Un altri serie de derivates, tis in -o es anc ínlogic, nam in Ido -o significa omni nómines, on ne vide pro quo "logiko", "grando", "micro" posse significar un hom logic, un hom grand, un hom micri.

 

Tis qui ha discusset pri ti questiones de derivationes con esperantistes ja devet agnoscer que li logica ne es sempre in li látere idistic!!

 

Matejka poy reprende contra Occ. precismen li grand argument del Espistes contra Ido. Il scri: "... En Ido ca principo atingas omna populi sen excepto, dum ke en Occidental ol efikas nur ye la profito dil romana lingui; l'altri esas praktike komplete sakrifikata". -- Ma to es li exact argument de Dr. Privat qui sempre proclama "La Idisti egardis nur la bezoni e la gusti dil Europani ed Amerikani, dum ke la generoz Espisti pensis anke al Chiniani e Japoniani" (Vide "Ido 1923, págine 59) -- "Ido (scri ancor Dr. Privat), divenas neuzebla da Chiniano o Japoniano, qua ne savas Angla o Franca" (vide "Esperanto" decembre 1922. Reproductet in "Ido" febr. 1923, p. 18)

 

Esque yo ne esset just diente que li historie repeti se?

 

Plu lontan, Matejka reprende un altri famós argument espistic contra Ido quande il asserte que Occidental es solmen bon por li elite: "Ol komplete sakrifikas la ne-eruditi, t.e. ti qui maxim necese bezonas internaciona komprenigilo" ...

 

Ja in 1914 li Espistes scrit in li TRAVAILLEUR IDISTE (août-sept. 1914, p. 23): "L'Ido servira peut-être un jour comme langue internationale à des aristocrates prêtentieux. L'Espéranto restera la langue populaire"

 

Tal opinion pri Ido es presc un dogma che li Espistes e nu li Idistes crea li sam dogma contra Occ.! Amusant, tre amusant!

 

Anc Matejka estima que Occ. have un *grammatica tro complicat* e noi trova in li "REVUE DE l'UNIVERS" sept. 1925, p. 11: Sous prétexte de perfectionnament de l'Espéranto, l'Ido a compliqué la grammaire de celui-ci, jeté le trouble dans les esprits et retardé pendant de longues années le triomphe de la langue universelle".

 

Finalmen, sr. Matejka reprocha me: "frappar u ne es ínamic, refutar coses quel il nequande assertet e lassar completmen in ombre li maxim important punctus de mi argumentation"

 

Yo vell esser grat a ti car Matejka si il bonvole citar me almen un de ti famosi punctus queles mi maladresse manca tam bon e queles mi lampe ne successa decovrir in li tenebres idistic.

 

Ric Berger

 

 

(Image: A. Creux de Rue, Vice-presidente del S.A.P.O.)

 

Rect pronunciation de Occidental

======

(vide articul precedent: Pri eufonie de I e O

 

Similmen quam altri lingues O. possede su *tonalitá* e pri "eufonie" (to noi ha ja demonstrat) nor idioma ne es inferior a IDO. Ma por conservar a ti lingue su propri caractere eufonic, it es necessi:

 

1. Nettmen pronunciar li lítteres;

2. Rectmen accentuar li paroles;

3. Far un frase fluent.

 

Noi va studiar ti punctus.

 

§ 1. Nettmen pronunciar

 

On parla por expresser su idés, do por esser comprendet del auditores. Consequentmen it es necessi nettmen pronunciar singul líttere, sive consonante sive vocale, donante a chascun su propri son. It vell esser un grav errore imitar, ad exemple li germanes, queles ne fa li distintion inter li consonantes fort e debil (p-b, t-d, c-g, etc); o li angleses, queles pronuncia sovente "a,e,i,o,u" quasi un "eu" francés (servant, mortal, active, seldom, genius). -- In Occidental, on deve nettmen audir un p e un b, un t e un d, un s e un c (pulp - bulb, to - do, seder - ceder); similmen chascun vocale deve tener su propri son - e quande du vocales es consecutiv, chascun veni pronunciat separatmen; ad exemple: Isa-ac; le-er; co-operar; ci-el; pa-is; a-udir, etc. Talvez on deve ancor indicar in li pronunciation esque li síllabe sona long o brevi, por evitar un equivoc; talmen: stāl e stăll; bāl e băll; bōte e bŏtte.

 

(NB. -- Un vocale es brev, quande it seque du consonantes)

 

Similmen in D.: stĕllen - stēhlen; Stāhl - Stăll; -- in Fr.: māître - mĕttre; pâte - pătte, etc. sona long o brevi con diferent significationes.

 

Ples remarcar que un vocale accentuat es long; quande li accentu departe ti sam vocale deveni brevi; talmen:

 

A es long in "isolār" e deveni brev in "isolătion"

E es long in "fidēl" e deveni brev in "fidĕlitá"

I es long in "venīr" e deveni brev in "veni"

O es long in "natiōn" e deveni brev in "natiŏnál"

U es long in "vūlnĕrĕ" e deveni brev in "vŭlnĕrār"

 

Ti remarcas es *purmen teoric*, proque in li practica ti mutation eveni automaticmen.

 

§ 2. - Rectmen accentuar

 

Omni lingues possede su tonal accentuation quel dona les su propri tonalitá; si vu muta ti accentuation, tande li lingue perdi su caractere eufonic. To es quotidian experientie: ples audir un francese parlar italian o un german parlar francés; li lingue italian perdi su musicalitá e li francés deveni dur e haccat!

 

Talvez un mutation de accentuation muta egalmen li signification del parol; talmen: pápa - papá ; pária - paría; ténder - tendér, etc.

 

Pri to on raconta que Voltaire hat criticat li lingue italian e trovat it monoton pri li frequent "e", quande il leet talmen:

 

Canto l'armi pietose e il capitano,

Che il gran sepolcro libero di Christo

 

li unesim verses de "La Gerusalemme liberata del Tasso" vice rimar:

 

Canto l'armi pietose e il capitano,

Che il grand sepolcro libero di Cristo.

 

to es: 

Yo canta li cruceada e li capitano

Qui de Cristo liberat li sacri tombe.

 

Voltaire ne comprendet li "role" del accentu tonic!

 

Bene. Yo concorda; ma qual es li regules del accentu tonic in Occidental? Vi li tri regules de ti accentuation:

 

I. - In polisillabes li accentu tonic reposi sur *li vocale ante li ultim consonante*; exemples: motór, cursív, natión, nationál, natúr, naturál, sófa, glórie, Európa, Ásia, amár - amát; venír - venít; vidér - vidét.

 

II. - Li sufixes "bil, ic, im, men, ul" *ne es accentuat*; consequentmen che li paroles derivat per ti sufixes, *li accentu tonic reposi sur li preultim vocale; exemples: stábil, móbil, eléctric, únic, América, África, próxim, unésim, fortíssim, nébul, pópul, réctmen, clármen.

 

III. - Quande veni un exception a ti du regules, tande *on indica sempre li vocale tonic per un accentu grav*. Ex.: árbore, muséo, café, témpore, stúpid, amíco.

 

-- Remarcas =

 

I. - Li desinentie del plurale (s-es), li suffixes men, li, ne muta li accentuation. Ex. lámpe - lámpes; árbore - árbores; fílio - fílios; nébul - nébules, natión - natiónes; stúpid - stúpidmen; unésim - unésimli.

 

II. - Li monosíllabes veni accentuat o ne accentuat secun li necessitá; ex.: Yo né vole; - ne yó, ma vú comanda ci!

 

III. - In paroles composit e derivat, chascun parte conserva su propri accentuation; ex. pórtafólie; rétrogressión; párafúlmine; vocabulárium itálo-hispánic.

 

§ 3. - Far un frase fluent

 

Por conservar ad Occidental su caractere eufonic, on deve far un frase fluent. Qualmen? 1. Per mutar un parole, usante sinonimes, Ex. Li fieri soldates = lu corageosi, valorosi soldates.

 

2. Per interverter alcun paroles; ex.: Un obligation strict = un strict obligation; il strax departe = il departe strax; it es necessi ancor far frases fluent = it es ancor necessi far fluent frases; li national lingues = li lingues national; un vermen interessant libre = un libre vermen interessant

 

3. Plu sovente per adjunter un "e, i" eufonic; ex.: rect strad = recti strade; fort storm = forti storme; grand dom = grandi dome; strett strades = stretti strades; fluent frase = fluenti frase; li popul roman = li popule romani.

 

Conclusion: Mey do, letor benevolent, sequer li consilies precedenti por parlar Occidental bell e corectmen e por donar a vor linguage un ritme musical.

Rue, li 26-9-28.    A. Creux.

 

-----

 

Respondo a sri Dr. Aschwanden e Ric. Berger

 

Ante omno ni deziras dankar al redakterio di "Svissia" pro la posibleso, povar respondar en lia jurnalo al publik letri de sr. Dr. Aschwanden e R. Berger a Buck e Kreis.

 

Pri la ne-konsequemeso, qua sr. Lagnel reprochis a ni, pro ke ni rekomendis al lekteri di "INFORMILO" praktikar la permisat elizioni en Ido, quankam ni laudis kelka linei antee l'eufonio di Ido, ni ne povis konsentar. Nam ni ne komprenas, pro quo *fakultativ* eliziono di vokali irge povus influar la ritmo e l'eufonio di Ido. Cetere se on volus sam-severe kontrolar omna argumenti, on certe anke povus remarkar en la motivi de vi Occidentalisti kelka ne-konsequi. Mem sr. Lagnel skribis a ni, kande la unesma probi de Novial aparis en Mondo, ke lu tre deceptesis pri ta linguo e poka tempo plu tarde me lektis un de via argumenti kontre la redakteri di Ido-jurnali pro ke il insertabis citajo kontre Occidental de prof. Jesperson "qua ipse kreis linguo preske tote simil ad Occ..."

 

Tre bone on povas samtempe respondar ad omna du letri en "Svissia" de septembre a sr. Buck e me. Nam on preske sempre renkontras la sam argumenti che l'Occidentalisti, ed on quik remarkas ke kun pok ecepti li kustumas regardar  la tota problemo de un sol vidpunto, ta dil *maxim grand internacioneso en l'aspekto.* 

Certe en ta punto Occidental es nekontesteble super Ido, quale Dr. Auerbach ed omna loyala Idisti agnoskis to lor la kongreso Idista! Ma esus eroro regardar la problemo di L.I. nur de ta latero! Forsan adminime tam importanta es *regulozeso* e *l'eufonio*, e per to anke la facileso en la lernado e la ritmo. Pri ta punti l'Idisti e l'Occidentalisti serioze povas diskutar, e malgre omna esforci, vi Occidentalisti til cadie ne povis konvinker ni, ke via lingue anke tarelate es absolute super Ido. To ja suficus por justifikar l'antipatio e l'objectioni dil idisti kontre Occ.

 

Ma me permisas a me alegar un plusa motiva favor Ido: *La taktiko en la progreso!* Ja plu frue en letro a sr. Berger me citis ta motivo. Sr. Berger respondis a me ke la publiko "mokos pri li strategio interlinguista, e ke ol fine adoptos ta lingue qua *maxim bone plezos a lu"!* Grav e danjeroz eroro! Dum longa tempo certe anke mult Idisti pensis tale. Ma la historio donas a ni sat mult exempli ke ne sempre lo maxim bona vinkis. Nur un exemplo: En Germania nova stenografal sistemo esis introduktat per dekreto statal por la skoli. Ta sistemo devas substitucar la tilnuna diversa sistemi, quamkam ta "Reichskurzschrift" es konsiderat del plumulto dil stenografisti kom inferior al tilnuna maxim difuzita sistemi. Or ta stenografal sistemo nur povis introduktesar pro ke ol juis la susteno di statal autoritato. Simila kozi anke per la mondlinguo povus eventar. Nam me es konvinkit ke la ideo di L.I. restos problemo, tam longe kam nur idealisti e filologi okupas su pri ol. Nur statal autoritato, sive nacionala, sive internaciona, povas garantiar la definitiva vinko dil ideo mundlingual. To es motivo por quik retroirar ad Espo, vi Occidentalisti forsan objecionas. Tote ne!

 

La disputo inter l'Idisti e l'Occisti divenas ridinda, se on aspektas la tot afero kelke de fore. Ni facez simpla reflekto: Pro quo ni interdisputas? Ni volas mondlinguo! E pro quo ni ne praktikas ta linguo internaciona, de qua on pretendas ke ol es la mondlinguo Espo? Pro ke ni ne kredas ke olua interna qualesi es sat bona, ke irg autoritato ulfoye introduktos ol tale ol prezente es. Tamen la experienci tilnuna pruvas, ke mankas nur tre poke, ke ta linguo vere juos statal protekto ed agnosko, e se on enduktas en ta linguo la necesa ed en Ido realigita chanji, ta statal aprobo eventos certe tre balde. L'Espisti refuzas omna chanji, vi respondas. Certe, tam longe kam nul autoritato plu kompetenta o plu povoza kam la Delegitaro en 1907, enduktos li. Prezente ankore Espo dominacas sur la merkato mondlingual e la triesma etapo, Ido, quan vi volas havar ja dop vi, ne ja es atingit. Pro to ni procedez racionoze. Tam longe kam Espo existo, *anke la questiono di Espo reformita restos aktuala!*   J. Kreis

 

Replica a seniores Buch e Kreis

 

On memora que s-res Buck e Kreis de Zürich publicat in lor litt "Informilo" un articul pri "Svissia" pri nor Raport del Ido-Congress. Noi respondet per un rectification in Occ. quel Sres Buck e Kreis ne volet inserter pro divers motives. Ma pro compensation, ili ofertat nos mentionar in lor "Informilo" que nor response es leibil in "Svissia" e samtemporanmen pregat nos publicar lor replica ci-junt. On ne posse acusar nos ne monstrar bon voluntá!

 

Nor colegos Buck e Kreis crede in prim har trovat che noi un ínconsequentie pro que "noi esset deceptet pri Novial e que noi anc assertet que ti lingue es presc simil a Occ.". Ma, noi vide null ínconsequentie in ti du opiniones nam li parol "presc" sufice por explicar diferentie. Por exemple, yo posse anc declarar que un simie es *presc* simil a un hom e to ne impedi me preferer un hom a un simie malgré li quasi similitá!

 

Sr. B. e K. hat criticat li *eufonie de Occ.* e pro to sres Dr. Nidecker, Dr Aschwanden e yo respondet les specialmen pri ti punctu (on mey releer li n-o 5 de Svissia). E támen, con grand astonantie noi vide nor amicos B. e C. criticar nos hodie pro que noi "kustumas regardar la tota problemo de un sol vid-punto, ta dil maxim grand internacioneso en l'aspekto". Ma no, no, nam nor ultim triplic response tractat li question solmen del vis-punctu del *eufonie*, precismen li punctu desirat de vos! Quo on desira in plu?

 

It es tre curiós vider que in omni campes chascun adepte es persuadet que li altri lingues international *gravmen pecca contra li eufonie*. Si vu discusse con un esperantist vu va bentost constatar su conviction que Ido posse esser superior quam aspect a Esperanto ma sin dúbite *it es inferior quam eufonie*... In li jurnale "Esperanto" decembre 1922, noi lee ti declaration de Dr. Privat: Si oni laute legas komparatajn tekstojn, oni devas lojale confesi, ke Ido farigxas pli kaj pli roka, dum ke Esperanto konservas kaj ecx pligrandigas sian harmonion"

 

Hodie, nor amicos Idistic oposi nos sincermen li sam objectiones contra Occ. Til quande li historie va repetir se?

 

Sr. B. e K. es anc persuadet que Esperanto va bentost juir li "statal agnoscentie" (depoy 30 annus, li Espistes atende it!) *Ergo on deve contentar se per un reform de ti lingue*. To es un opinion. Ma noi, Occistes crede que reformar Esperanto es un interprense practicmen van. Noi estima que on deve constructer li lingue international directmen sur li lingues natural (íncomparabilmen plu difuset quam Esperanto) e ne sur un sistema obsolet, old de 40 annus e quel secun li propri citationes Idistic es un "monstruositá linguistic".

 

   Ric Berger.

 

 

Li maxim bon medicament!  (Dedicat a s-res Buck & Kreis)

 

Coloquie inter li doctores mundlinguistic apu li lette de maladie de lor patiente:

 

Doctor Esperanto: -- Yo vole dar a mi patiente un excellent tot nov medicament composit ex oj, aj, ojn, ajn, as, is, os, us, eyo, uyo.

 

Doctor Ido: -- Yo ne crede que vor medicament es li maxim bon, ma proque ja tant homes ha gustat it sin morir yo vole conservar li principal formul, ma changear quelcos e junter ancor un quantitá de ar, ir, or, ata, ita, ota, anta, inta, onta, de di, da.

 

Doctor Occidental: -- Yo crede que vor patiente ne posse convalescer per vor *nov* mixturas. Yo prefere dar a mi patiente li medicament a quel su stomac es ja acustomat: li ortografie millannual e li grammatica natural!

Dr. med. Aschwanden

 

 

Un amusant e ínvoluntari confession

 

es leibil in Ido-Francia quel parla pri "la joie de voir M. de Beaufront présenter, sans *commentaires* (c'est à dire défavorablement pour Ido) des textus comparatifs...

 

Ti parentese es un poem! Talmen, quande on publica textus Ido-Occidental tot nud, sin comentar les, ti comparation, secun li propri confession del Idistes posse esser solmen *desfavorabil a Ido*!!!

 

Al amatores de logicissim lingue

 

Li idistes sempre vanta se que lor lingue, mersí a su logica, oferta jamá confusiones. Or, noi recivet ante quelc mensus del autor self de Ido un folie de propaganda con ti titul: "La linguo supleanta Ido". Ho! noi pensat, vi sr de B. qui propaga un lingue quel va supleer Ido, astonant, astonant! Noi mey vider quel es ti lingue. Ma pos letura, noi comprendet que on deve comprender: "la lingue supleent quel es nominat Ido" e ne "li lingue quel suplee Ido". Noi consilia a sr. de B. scrir un altri vez su titul: "la supleanta linguo Ido". Altrimen li Esperantistes va strax prender ti exemple por monstrar que li acusative obligatori (La lingvo supleanta Idon) es li sol medie evitar un confusion!

 

----

 

"Kosmotechnische Nachrichten" (Wien), n-o 1/1927 raportante pri li Occidental-cursu arangeat de "Kosmotechnische Gesellschaft" in Hôtel de Francia, declara Ooccidental quam *tre eufonic lingue*.

 

----

 

Jos. Gär li autor del lexico German-Occidental (aparit): "hores Occidental ha dat me plu comprension pri paroles quam Ido in 5 annus!"

 

 

 

 

??????? da nos li historie de lingue universal

 

Si noi compara li successiv florescentie de Volapük, Esperanto, Ido e.c. noi posse constatar que chascun vez triumfa un nov idé. Ante Volapük on ha meditat solmen un solution filosofic con paroles electet secun categories de pensation, tam lontan de omni practic e vivent pensamaniere, que null de ti projectes ha posset jamá incarnar se in li realitá. Unesim li inteligent e energic clerico Johann Martin Schleyer ha conceptet un regulari, schematic e suficent simplic grammatica, por quel il ha prendet paroles del lingues Europan, principalmen del anglés, queles ha esset adaptat a su arbitrari sistema grammatical, quo ne ha esset possibil sin mutilation e deformation complet. P.e. in Volapük omni radicas deve comensar e finir per consonante, pro vocalic finitiones de declination e vocalic prefixes de conjugation. Talmaniere omni paroles comensant per vocale ha esset excludet e viceat per arbitrari formes. Ma anc paroles quam "ros" ne ha trovat plazza in Volapük, pro que li "r" ha esset remoet pro chineses, e "s" ne ha esset tolerabil, pro que it es sufixe de plurale. Talmen "ros" in Volapük ha devenit "lol". Talmen Vp ha recivet un aspect plu African quam Europan. "Menade bal püki bal" (a un homanité un lingue) li motto del Vp.

 

Malgré tal grav defectes Vp. ha fat imens progresses, queles on posse atribuer solmen al grand idé e ne al solution bizarr. In 6 annus Vp. have 22 jurnales, gazettes e altri periodicos, inter ili un ilustrat jurnale humoristic, quel ha existet plu quam du annus. Tri congresses ha esset arangeat. E pos ti-ci florescentie, Vp. ha morit absolut durante du annus. Li cause de tal rapid desaparition ha esset li aparition de Esperanto e li reformes radical, per queles on ha penat salvar li vive de Vp. contra tal terribil concurrente. Ma li concurrente ha esset tro genial e li reformat Vp. nominat "Neutral" es un embrionache, quel depoy ha evoluet se til "Reform Neutral" quel támen anc ne es vivicapabil in tal form.

 

Del sorte tragic de Vp. Esperanto ha traet li fals consequentie que solmen li reformes ha mortat Vp. e pro to pos li unesim provas de reformation on ha completmen refusat omni reformas, ha proclamat su "sankta fundamento" e concentrat omni forties in propaganda.

 

Si noi compara nu li resultates atinges per Vp in six annus e per Esperanto in 36, on deve constatar que it ne es favorabil a Esperanto, malgré li superioritá íncontestabil e genialitá enorm de Esperanto. Apare a mi que li cause es que Vp. ha esset sol, it ne ha havet concurrentes, proque li projectes quam Spelin de Bauer e altri ha aparit tande, quande Vp. ja esset in decadentie, durant li aparition de masses de projectes pos li morte de Vp. ha 

 

Dec. 8    P. 1

 

afrigidat li publica por Esperanto. Ma li tactica de Esperanto apare precipitat e fals. Pos li decadentie de Vp li interesse del munde ha talmen diminuet, que Esperanto ha posset far li reformes necessi durant 10 annus, e li statu tande vell esser li sam, quam li atinget sin reformas. Ma li obstination contra reformas ha includet un altri grand dangere. Li max bon e conosset Esperantistes pos quelc témpor ha comensat abandonar Esperanto vidente li ínpossibilitá perfectionar Esperanto quel ja ne respondet al postulationes del nov témpor, quam li genialissim machine de Watt es ja antiquat in témpor modern.

 

 

Ex mult centes de Esperanto-renegates yo va citar solmen quelc max conosset interlinguistes: Beaufront, Couturat, Michaux, Schneeberger, Ahlberg, G. Moch, Janotta, Sausurre, e.c., e.c. Ti-ci fugida, in comensa de chascun persones, ha in fine productet un grand reform-movement quel ha finit in li grand schisma "Esperanto-Ido", ti-ci du fratres ínamic. Do noi posse vider que li tactica ha esset dangerós. Quel nu ha esset li via de evolution de Ido? In comensa aparent quam Esperanto ameliorat, bentost it plu e plu complica se, unesimmen acumulante li dictionarium per masses de sinonimes purmen francés e tre desfacil por homes ne conossent lor minuciosi diferenties; e duesimmen per plu e plu matematic e pseudoscientific metode de parolformation, acumulante monstruositás quam desarmizado (desarmation), martelagar (martellar), reguloza (regulari), simpatioza, kronizo. In general Ido ne es plu facil quam Esperanto e monstra manca de unitá, ma mersí a introduction de mult paroles international e desaparentation de mult "charades" de Esperanto, es plu comprensibil a unesim vide. Esperanto es un poc savagi ma autonom e unitari quam producte de un sol genial hom; Ido es un creation de 10-20 persones inteligent ma nullmen genial queles in ultra ne ha comprendet li fundamental erra de Zamenhof, consistent in li arbitrari finitiones a, o, u, e, i.

 

Noi ha dit in comensa que omni ti provas representa li victorie de un nov idé. In Volapük ha victoriat li idé combinar a un clar sistema grammatical paroles simil a paroles in lingues vivent. It es li max neutral lingue international, sammen extran por negres quam por Europanes ma minst international. *Pos Vp. lingues filosofic ja es ínpossibil". Esperanto ha prendet li radicas de omni paroles de 3-4 europan lingues e ha combinat les per arbitrari grammatica e demiarbitrari parolformation. Espo es un lingue quasi Europan.

 

*Pos Esp-o lingues quam Vp. havent radicas ne Europan es ínpossibil.* Li autores de Ido ha comprendet que absolut regularitá ne es possibil, ni desirabil, e que sufixes deve esser electet e aplicat secun logica e scientie.

 

*Pos Ido lingues ne basat sur scientie e con parolformation arbitrari ha devenit ínpossibil*. Ínfelicimen li redactores de IDO ne ha esset versat in li materie, ma dilettantes. Pro to li resultate es dubiós. Ultra to noi vide que a Ido sammen quam a Neutral (primitiv), elaborates de pluri persones, manca li unitá e friscore de Vp., Esp-o, Universal e altri autonom projectes. Si noi torna nos a total altri flanc, al naturalistes, noi vide que comensante per Julius Lott in Vienna (1889), Daniele Rosa, Molenaar, Harti, Meysmans e.c. e finiente per prof. Peano in Turin, lor lingues es quasi solmen dialectes de un sol lingue, e omni comprensibil a unesim vide. *Proquo* ti-ci direction ha restat steril? Li cause es que ili depende del latin con su ínregulari derivationes e ne havente un clar *propri* sistema de derivation ne posse formar autonom noviformationes de paroles. Solmen Rosenberger in su Reform-Neutral ha provat soluer li problema, utilisante mi explorationes tande ancor ne finit e ne publicat. Ma, basante se sur principie volapukatri il ha misviat.

 

*Ma pos Neutral on posse vider, que nu un lingue contenent un arbitrari grammatica quam Esperanto-Ido es ínpossibil*.

 

E noi posse ja vider que li ver futur lingue international es situat inter Esp.-Ido., Reform-Neutral, Universal e Interlingua. Li terren ne es tro grand e noi posse pro to preciser su qualitás: *Grammatica analitic, simil al anglés*. Ortografie simil al grand nationes de Europa. Sufixes, scientificmen explorat e finissim definit in lor sense, es adaptat al autonom parolformation, quel per just usation de regules producte paroles derivat identic o simil al international paroles existent in natural lingues de occidental civilisation. Regularitá maximum in acord con internationalitá e naturalitá maximum. Ne absolutismes, ma practical e unitari compromisses de omni postulationes.

 

(Ex Kosmoglott, N-o 1, februar 1922)    E. de Wahl

 

(Ex "Suplement a Cosmoglotta", januar 1927)

 

Bonissim stenografos

 

Quande li expresidente Roosevelt ha preparat su expedition til Africa, li redaction del revúe "Outlook" ha ofertat le un dollar por chascun parol de su articules, Roosevelt do serchat quelc ??? stenografos, quis mey notar omnicos quel il va dictar les.

 

"Il mey ingagear acter ??? dit un hom e ??? it in li ???

 

 

Li evolution de lingues e Ido

 

Si noi compara li antiqui formes de nor lingues con lor aspect modern, noi vide que lor evolution consiste principalmen in to, que ili ha perdit su pleonasme de grammatical formes, e aspira a un analitic form de expression del idés grammatical. Li ultim gradu ha atinget li lingue chinés, quel ha havet quelc mill annus de evolution. In Europa li anglés aproxima se a ti ideale, e pro to da un exemple, que deve esser sequet del lingue international. It deve forjettar li ultim sintetic formes del anglés: li 3 person de present e li ínperfect, e vicear anc les per formes analitic, p.e. li ínperfect per li auxiliari *fe* (in dialect de Vosges on parla "il fe remesser - il ramassa") quel equivale al anglés "did". Ma in L.I. it deve aplicar se generalmen.

 

Sammen li mult témpores e aspectes ha fat plazza a poc, ma expressiv: presente, ínperfect, perfect, futur. Li altri es presc ne necessi. De 2 latin ínfinitives ha restat un, de 3 participies solmen 2. E on ne posse dir, que li expressivitá del modern lingues es minu grand quam del antiqui, just contrari. -- Si noi regarda nu Ido quam evolution de Esp-o, noi deve constatar, que su evolution ha marchat just in li sense oposit. It ha agrandat li númere de sintetic formes, queles ja in Esp-o es tro grand (6 participies!). Me li lingues slavic ne have plu quam 4. Esp-o have *un* ínfinitive, Ido 6, i.e. tri vezes plu quam latin. Ma li apoteoso de ti-ci retrograd evolution es li sintactic passive, quel ne existe plu ni in un sol lingue Europan, ni mem in li slavic. Talmen li summa de sintetic modes in Ido es plu grand quam in qualcunc lingue Europan. To es li "ciencoza evoluco". Li verbes ja ínnaturalmen alongat per sufixes -ig, -iz, -ag, deveni per to vermen monstruosi, p.e. "armizar" (armar), armizesir, armizesor, armizesinta, etc. Ples notar separatmen li ínfinitive ye *or*; p.e. "inspektor, komandor, konduktor", etc. queles ne significa persones, quam pensa li simplic hom. Li nómines de persones in Ido es format per su propri sciential metode sequentmen: inspektisto, komandestro, konduktisto. On vide que li evolution de Ido es patologic! Ples retrovenir, seniores Idistes til que it es ancor témpor! Vu ja ha comensat vor evolution tam bon con reformes de ortografie, de accentuation e quelc sufixes. It resta forjettar li C polonés, li final etiquettes a, o, u, e, i, e reviser alcun sufixes; e noi va incontrar nos in li sam via.

(Ex. "Kosmoglott" marte 1922, n-o 2)    E. de Wahl.

 

-----

 

Tra li munde interlinguistic

 

IN LI SAFFA(?)

 

On save que nor amicos Esperantist successat obtener un micri stand in li national Exposition del feminin labor in Bern, durant li passat estive. Ye ti ocasion ili mobilisat omni lor "propagilojn" precipue lor jurnales esset exposit in complet por talmen impressionar li publica. E por pruvar quant enorm es li presse esperantistic, nor mi-fratres exposit mem...li morit revúes quam SCIENCA REVUO quel ne plu apari depoy...circa 20 annus. E por que li publica ne mey vider ti exageration de zelotisme, ili trovat un admirabil truc, to es recovrir li dates del extintet jurnales per li inferiori parte del altres. Noi confesse que, quam li buc in li fabul de La Fontaine, noi nequande vell har trovat ti medie!

 

Un de nor abonnates tamen esset índiscret por sublevar un numeró e constatar li antiquitá del presse esperantistic. Il pretende mem que il ha trovat un jurnale del annu 632, to es del epoca de Mohamed. Ma noi opine que il exagera!

 

 

Horribil revelationes:

 

Quelc Idistes ha decovrit e nu publica horribil coses. Noi Occistes es payat, comprat del Espistes por destructer Ido. Durant li congress de Zurich Linotz confidet mem a su amicos "que li conosset Occist Sr. Moore es solmen un Espist...mascat...Abominabil! Comprensibilmen noi apertet inqueste por saver de u veni ti abracadabrant historie tre amat che li Idistes e finalmen noi trovat li fonte de it.

 

Un de nor colegos espistic, qui es mercero de besties, informat su fratre, qui desirat un yun mutton, per ti telegramma: "Yo ha comprat l'agnell por 20 fr. Li telegrafist, un idisto, ne bon observat li apostrof e con horror credet leer: "Yo ha comprat Lagnel por 20 fr."

 

Talmen omnicos explica se.

 

Nor amico Lagnell es tre flattat saver que il vale almen tam mult quam su chapel.

 

 

UN NOV MEDIE DE REFUTATION.

 

Li sviss agento del revúe Ido Francia, Sr. G., ha trova un nov truc simplic curt, practic e sin dolore por impedir li Occidentalistes responder al criticas del Idistes. Vice distribuer secun su deve li revúe al abonnates Occistes il...intercepte it. Por exemple Berger, quel es abonnate, recivet li no de junio-julio solmen... ye li 25 octobre. Ego il posset leer li response de Matejka a su articul solmen 4 mensus pos su aparition. Noi gratula Mauney pro li ingeniositá de su representanto.

 

 

TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC

 

Droll informationes

 

Noi lee li Oficial circular del SVISA ESPERANTO SOCIETO:

Kelkaj societoj bone prosperas, unuarange Le Locle, Morges kaj Bern, aliaj suferas sub certaj gazetpublikajoj, kiuj celas delogi niajn interesulojn en alian kampon (Red.: to es Ido!..), kun la kutima rezultato ke la publika kredas al la ekzisto de diversaj, same uzeblaj kaj disvantigataj mondlingvoj. Ne cxesu do konatigi ke sole Esperanto estas internacia multuzata kaj oficiale rekomendata. Klopodu utili nian lingvon kaj la servojn de U.E.A. Vigligi la vivon en via societo, ke la novaj membroj sentu en gxi esperantistan spiriton.

 

La plej nova atako konsistas en la pretendo, ke siatempe D-ro Zamenhof mem proponis reformojn. Estas vere, ke en la jaro 1894 li konatigis liston de eblajn sxangxoj, sed malvere, ke li mem rekomendis ilin. Zamenhof sciis, ke teorie ankau aliaj formoj estas eblaj kaj, estante homo pli largxanima ka cedema ol certaj nuntempaj profetoj, li volis enketi la opinion de la tiamaj Esperantistoj. Nur 12 personoj vocxdonis por la sxangxoj, do li retiris ilin.

 

NOi ne posse gratular nor mi-fratres espistic pri lor conossenties historic, nam li factes talmen presentat es completmen errativ. Zamenhof hat proposit un project de reformas (To ne es un pretension ma un facte facilmen verificabil in li jurnale ''l'ESPERANTISTO'' ). Li resultates del votation esset:

 

1/ Conservar li lingue ínchangeat: 144 voces

2/ Adopter sin modification li lingue reformat proposit del Dr Zamenhof: 12 voces

3/ Far reformas essentialmen diferent de tis proposit de Zamenhof: 3 voces

4/ Adopter li nov lingue de Zamenhof con quelc modificationes de detallies: 95 voces.

 

On vide do que, in realitá, un tre fort proportion esset FAVORABIL a un reforma qualcunc del lingue. Si Zamenhof retirat su project de nov lingue, to ne es pro li 12 voces ma pro li minorité, etsi tre fort, del reformistes. Passante, noi fa memorar que inter li 3 Esperantistes votant por li No 3 esset precismen Sr. de Wahl, li autor de Occidental. Pos ti votation anti-progressist Sr. de Wahl abandonat Esperanto e comensat laborar in li direction naturalistic totmen sol.

 

Es anc memorabil que inter li 144 qui refusat omni changes esset Sr. de Beaufront e Sr. Per Ahlberg, li actual redactor de Mondo.

 

IDO E OCCIDENTAL

 

Sub ti titul, nor amico Blank VerdAmidono de Paris responde a Berger e questiona le pro quo il ne prende li pena developar su argumentes. Il scri: Ka ni forsan es min interesanta por lu kam l'Espisti. No! no! In contrari! Ma si Berger sparnia su incre, to ne es pro li qualitá del Idistes ma pro del... quantitá restant!

 

ULTIM RESOLUTIONES

 

Li Comité del Ido-Federuro havet li 14 octobre in Zürich un importantissim e secret conferentie. In fact, ti estimat seniores devet discusser pri du punctus per li tot seriositá desirabil: I/ Quo es facenda kontre Occidental. 2/ Ka personi livrinta adresi al Occidentalisti darfas restar membri dil SIF?

 

Comprensibilmen, noi misset un spion payat qui celat se in li chimené e qui audit li energic decisiones sequent.

 

In prim, por far desaparir li stupid ''linguacho'' Occidental, on decidet arestar omni su adherentes, pender les per li pedes al plafon e fortiar les absorpter IDO '' Detaloza Gramatiki'' por talmen exhauster rapidmen li stock.

 

Pri li punctu 2/ li decision ne esset facil. Ma primmen, yo deve explicar ti abominabil historie de adresses: Ante un annu, Sr Kreis comunicat 7 adresses de zurichés Idistes a Lagnel qui esset in ti témpore li secretario del International Radio KLUBO Idista. Pos su adhesion a Occ. li comité del SAPO naturalmen comensat per colecter li adresses de sviss mundlinguistes, trovat circa 200 in li tot series del jurnale '' IDO'' , e juntet a ili li 7 de Kreis. Pos ti constatation on posse judicar quel del du, Linotz e Kreis, merita esser maxim alt pendet... To ne impedi que Linotz strax videt in to un bon medie demolir su adversario e do proposi li exclusion de ti sin-honti trahitor.

E dir que SAPO prende li 99% de su adresses in li jurnale de Linotz!..

 

 

HONOR AL BRAVES

 

Un gruppe de Idistes confesse nos: La remarki de Berger ke ni esas sempre plu izolat es regretinde tro justa...ma ni preferas restar sur la sinkanta navo e durar la kombato kontre ti qui sinkigis ol. Anke se ni dronus, ni havus ad-minime la satisfaco ke ni ne esis soldati qui dezertis koram l'enemiko.

 

Alor, li ínamico...to es noi Occistes????

 

PÁGINES HUMORISTIC

 

Un aventura de Ampère

 

Sub li ''Empire'' periode, li distractiones del matematico Ampere esset famosi.

 

In un vésper-festa quel dat Sr. de Fontanes, rector del Universitá, Ampère por esser plu líber hat demettet su spade de Academiano e posit it detra li cussines del canapé. Il studiat tant profundmen su quotidian problemas, que il obliviat li loc e li témpore. Finalmen restat nequi exceptet Ampère quel esset calculant in un angul e li mastressa del dom quel credet su deve restar con su ultim gast e de quel támen ella ne audaciat interrupter li meditation.

 

Fatigat de atender, ella finit per indormir se. Ma ella esset sedent sur li canapé in quel li spade esset celat. Ampère, comprendente finalmen li necessitá alontanar se, desirat reprender su spade quel il volet degagear traente it dulcimen sin trublar li dormientie de Seniora de Fontanes. Li estuche restat captet inter li canapé e li rob del dama. Li scientisto, havente in manu solmen li nudi lame, esset tant contrariant que il fat un exclamation. Avigilat per ti bruida, Sra. de Fontanes self comensat clamar tre fort vidente córam ella un mann quel brandisse un nudi spade.

 

On adcurre e on trova Ampère, ancor sur su genús, hontosi, li spade in li manu, terret quam un assassino prendet in su crímine.

 

Ye li sequent die, ti aventura amusat li tot Paris.

 

 

Ínnocentie.

 

- Tui fratre ha fixat un caldron al caude del cat. To es tre desgentil. Esque tu vell far to, tu?

- Yo, oh, nequande!

- MA pro quo ha tu ne impedit tui fratre far it?

- Yo ne posset, yo esset ocupat.

- Ocupat far quo?

- Tener li cat...

 

 

Ne tre galant

 

- Seniora, di li medico, li maladie de vor marito ne es grav. To quo il besona es un absolut repose. Yo ha prescrit un calmant remedie.

- E quant vezes in li die yo deve donar ti remedie a mi marito.

- Vu deve far le prender nullcos, car Seniora, li remedie es por Vu... Quar vezes in li die. 

 

 

Li Munde qui ride

 

(Image 1): Li droguisto a su fémina: - Ples ne passar tra li farmacie, mi cara. Ta es just un cliente qui vole comprar mi elixire por magrijar! 

 

(Image 2)

Un psicologo.

- Quo tu fa? Tu atrappa moscas?

- Yes, yo have ja du mascules e tri féminas.

- Qualmen save tu it?

- Yo prendet du sur li table del manja-table e tri sur li spegul del chambre.

 

DIPLOMATIE

- Pri quo on deve parlar a un fémina por pleser la?

- Pri su bellitá.

- Ma si ella ne es bell?

- Pri li desbellitá del altres.

 

UN BON PRUVA

- Acusate, vu pretende har frappat solmen tre levimen li plendiento. Or, ti-ci asserte precismen lu contrari.

- Quo il save pri to, senior presidente? Ye li unesim frappa, il ha evanescet.

 

LI BON LINGUES

- Nu, pri quo concerne me, senior, mi instruction e education custat 50000 fr. a mi familie.

- Es tre curiosi constatar quant poc on obtene hodie por mult pecunie.

 

LI MUNDE QUI RIDE.

 

PROMPTITÁ DE PENSATION.

 

James Thornhill, celebri anglés pictor, esset laborant sur un del alt cupoles del ecclesia de St. Paul in London. Li scafotage erectet se til pluri centenes de pedes e null parapete garnit li bord de it.

 

Thornhill recivet quelcvez ta li visite de amatores desirant regardar su ovre. Pos har just finit li cap de St. Paul, volente judicar li efecte, il vadet retro, obliviante que il esset solmen sur un strett platform.

 

Lord Arundel, su amico, vide que il have solmen ancor un passu a far pro cader in li vacuitá... Avertir le?...monstrar le li dangere?.. It es tro tard, li emotion vell far mem precipitar li catastrofe.

 

Li lord, obediente a un subit inspiration, prendet un pinsel chargeat de colores e jetta it al cape de St. Paul quel il picte malmen.

- Grand Deo...clama li pictor currente ad-avan vers li profanator, quo Vu ha fat?

- Yo destructet Vor ovre...ma yo salvat Vor vive...responde li ver amico, e il monstra li strett spacie...

Li pictor, comprendente li dangere ex quel il ha escapat, havet un tal emotion, que il esset malad durante pluri dies.

Il pictet, plu tard, un micri pictura quel representa ti emotionant scene, e quel es hodie in li familie de lor Arundel.

 

LI ÍNAMICAS DEL MARITAGE

 

Ante quelc annus esset fundat, in Philadelphia, un club de yunas quel hat jurat restar celibi durant lor tot vive. Li formul del juration esset ''Noi nequande va apartener a un mann'' .

Omnicos eat bon durant du annus. Ma un vez li presidenta, miss Brown, esset salvat corageosimen de Sr. John Monchan, in li moment quande ella just esset aplattat per un automobil.

On deve confesser it: Sr. John Monahan ne aparit in li ocules del severi seniora quam un mann tot ordinari. Ella revidet le, sospirat, e comensat regretar su jurament.

Bruscmen ella maritat su salvator.

Li secretaria del club anunciat publicmen li ''scandale''  al membres reunit. Li impression esset profund, ínobliviabil, li resultate ínexpectat.

Por punir li presidenta ne har tenet su jurament omni ti seniorettas resolut maritar se maxim bentost possibil, e li club esset dissoluet.

 

MODERN MARITAGE

Li patre al sponsa de su filia:

- Yo dona 25000 fr. quam dote a chascun de mi filias. Si támen Vu absolutmen besona 50000 fr. por Vor merce, tande ples invitar Vor associato maritar mi duesim filia.

 

(Image 1)

- Yo regarda per li tru(=fore) del serrure e quo yo vide... vu, Baptiste, fumant mi propri cigares!

- Quo pruva, Senior, que on ne deve regardar per li trus del serrures!

 

IN LI RURAN HOTEL

- Di me, Sr. hóspedo, vu have un public danse ho-véspere in vor etablissement. Li publica va esser sin dúbite tre heteroclit. Crede vu decent que yo va assister.

- Pro quo ne?

- Pro que, ples remarcar, yo apartene al bon societá.

- Bah, ne - qui va vider it.

 

NE JA DECIDET

Un sponsa de acrobate, quel da representation in li ferie de St. Germain in Paris, ha just parturit un infanto. Li proprietario de un vicin baracca demanda al felici genitores:

- Quo vu va far de vor filio?

- Noi ne ja save. Noi es tre índecent. Noi ne decidet esque il va esser gigant, nano, can o fémina con barbe.

 

 

LI EFECTE DE UN ANUNCIE

Unesim comerciante:

- Yo videt yer in li jurnales que Vu demanda un nocte-guardie. Esque Vor anuncie havet alcun resultate?

Duesim comerciante:

- Certmen. Mi magasin ha esset cambriolat ti ultim nocte.

 

(Image 2): Li jardinero e li infanto

 

 

LI MAXIM JUST PREVISION

 

Li instructora:

- Yo suposi, Yvonna, que tui matre compra un chapel por 30 fr, un altri por 50 fr., un rob por 150 fr. e un mantel por 200 fr. Quo to va far?

Yvonna. - Un terribil historie con Papá.

 

 

CONFESSION SINCERI

Boireau viage in li sam compartiment quam un dama quel, ye chascun sucusse un poc fort, clama stridentmen que li tren va desrelar.

- E Vu, senior, ella demanda a su compano, esque Vu nequande time perdir Vor vive in un accident?

Boireau, cert producter su efecte responde:

- Oh mi Deo, no, seniora... on predit me plurvez que yo va morir sur li eschafod(??).

 

Bizarr identitá

 

Un Franceso, qui hat viageat in Norvegia, raconta nos li amusant sequent aventura.

Il arivat un die in li maxim bon hotel de un micri cité e demandat un chambre.

Just quande il volet promenar, il subitmen pensat que il ne ja hat inscrit su nómine in li registre del forenos.

Il informat do li gerente pri to, expressente in norvegian lingue li desira inscrir se.

-Ínutil, senior, respondet ti-ci, to es ja fat.

-Qualmen to es possibil, replicat li Franceso astonat. De u Vu conosse mi nómine?

-Yo copiat it de sur Vor sac, dit li Norvegiano.

E il passat a su cliente li registre in quel ti-ci leet con stupefaction su nómine:

Senior Cuir de Russie garantiat 

 

 

MIL REGRETAS.

 

Un brav jurnalist anunciat per errore li morte de un cert Sr. X..Un rectification imposit se; it esset publicat talmen:

''Noi mult regreta anunciar que li nova del mort de Sr. X es dementit. Il es un perfect sanitá.''

Ti lineas ne pleset al familie del malado. Un nov rectification esset necessi e li die sequent, on posset leer in li jurnale:

Nor nota de yer hante esset miscomprendet, noi pensa preciser que nor regrete naturalmen concerne solmen li facte har anunciat tro bentost li morte de Sr. X.

 

 

ANGLÉS FLEGMA

 

Circa ott horas vésper, un Angleso ariva in un restaurante del Champs Elysées in Paris.

Il sede a un table e comanda li supé: li suppe passa sin impediment, ma li rostate es apen servit quande nor Angleso voca li garson con un autoritativ ton:

- Ples dar me pan firmat.

- Ma Senior...

- Yo vole pan firmat e strax. Vu ne comprende mi imperas, Vu es surdi o idiote?

Li garson curre al cocinerías e retroveni con vacui manus.

- Noi have absolut solmen frisc pan, Senior.

- Ach, solmen frisc pan?

- Yes, Senior.

- Nu, alor, responde li Angleso adorsante se a su stul...que....???

 

(desde ci in li scanate li textu deveni íncomprensibil - fine de ti-ci numeró)

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.