Helvetia (dec 1928)


SVISSIA

 

Bulletin mensual del Sviss Association Por Occidental (S.A.P.O.)

 

Redaction: Ric Berger, professor in Morges (Vd)

 

Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd). - Postchec-conto: II.1969

 

Abonnament por 1928: Svissia - SFr. 2.--; Extrania: SFr. 2,50.

 

 

 

N-o 7    Decembre 1928

 

CONTENE:

 

Nor movement - Anecdotes - Unesim scarmuche - Condolentie - Nor revúe in 1929. - Humoristic anecdotes - Questiones linguistic: Ric Berger: Li scientie del jurnale Ido - Bentost sur li bon via? - Pri Novial. Ed. de Wahl: Li signification exact del sufixes. SOCIAL-ECONOMIE: Dr H. Nidecker: International hemes. - Tra li munde interlinguistic - Li munde qui ride - Li ínmediat comprension - Logica - Al abonnates del Ido-jurnales - Li curriere del SAPO. Conferentie international de Occidental in Bern 1929.

REVELATIONES NECESSI per R.B.

 

 

HUMOR

 

Du confratres.

 

In un grand restaurante interdit al micri burses, un senior e un seniora just ha dejuneat. Li garson presenta un addition de cent duant francs. Li senior fa vocar li gerento:

Ples dir al patron que il mey far me dulci precies, yo es un confratre.

Quelc minutes plu tard, li gerento retrovenit con un nov addition: Fr.60.

Li senior subridet e payat. E pos que li gerento ha questionat:

-- Qual etablissement directe vu?

-- Yo, il respondet, ma... null!

-- Ma, vu di me que vu es un confratre?

-- Yes, yo es un furtero... quam vu!

 

SVISSIA

 

Organ Del Sviss "Association por Occidental"

 

Image:

- "SVISSIA". Li jurnale qui ride

- "COSMOGLOTTA" Li jurnale seriós

- Li jurnale ne existe che noi!

- Li du junt custa Vos 5,20 fr por 1929 si vu abonna les ante li 31im decembre

 

Redaction: Ric Berger, prof. MORGES (Vd)

Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd)

Postchec-conto: II.1969

Abonnament por 1929: Svissia - Fr. 2.--

Extrania - Fr. 2.50

 

N-o 7    Decembre     1928

 

 

Nor movement

 

Excellent novas de America: Un ex-espist, sr Ferguson, scri nos:

 

"In Usona, Esperanto es presc sub li del morte. Che li ultim national congress esset 46 usantes - 19 ex li central oficie ye Minneapolis e tre proxim cités Milwaukee e Madison - 27 ex li altri 47 states. Solmen 30 ex 87 delegates de UEA in U.S. e Canada pensat misser bondesiras. Factmen, quelc de ti delegates ha expresset me total perde de interesse pri Esperanto. In New Llano Colony, un mult tamburat experiment esset fat pri instruction al infantes, li administration informa me que li afere nu es practicmen ye fine -- e li chefes self expresse desira plu bon conosser se pri Occ.

 

Es nu in Usona e Canada 42 Occ'istes conosset a me, e mult de tis informa me de témpore a témpore pri altris queles studia it. Do, yo estima nor amicos ye minim 100 -- E ili va rapidmen crescer.

 

Svedia.  Li societé Occidental de Uppsala havet session li 4 nov. sub li presidentie de sr Albert Haldin, li pionero de nor lingue in Svedia. Desde su comensa in januar ho-annu, li societé ha intentet unir omni sved occidentalistes, e nu on resoluet fundar li SVED OCCIDENTAL UNION (S.O.U.). Li sequent direction esset electet: Docent C.W. von Sydow, Lund (presidente); apotecario Albert Haldin, Erkilstuna (vice-presidente); Dr. C.E. Sjöstedt, Uppsala (secretario e cassero); lector Nils Sund, Göteborg; e Cand. Lars Dahlerus, Uppsala.

 

(Fine del articul "Pri Novial in li Questiones linguistic")

 

...vive in li special dominia del lingue international, mey trovar un plu bon solution quam un Doctor linguist qui ocupa se pri ti question solmen in "perdit" témpore. Noi have un grand consideration por sr. Jespersen, con qui noi es nu in excellent relationes, ma noi támen estima que on deve judicar *un ovre secun su intrinsec valore e ne secun li titul de su autor*.

 

Es tre important constatar que Dr Jespersen ha mult prendet che Occidental contra que E. de Wahl ha constructet un lingue original sin prender alquicos che Esperanto o Ido. Li grand principies de Occ. esset ja in gérmine in li unesim project Auli, aparit in 1906, do ante que Dr Jespersen ocupat se publicmen pri L.I.. Ergo, on posse dir que ci, it es Dr J. qui aprendet de E. de W. e ne li contrari!

 

Un altri vez, noi va dir que noi reprocha a Novial e pro quo ti lingue apari nos quam un regresse apu Occidental. Hodie, noi fa memorar solmen que Dr. Jespersen in un brochura presenta Occ. per ti paroles:

 

"Pos Ido aparit ne poc projectes, mult evidentmen changeas de Espo o Ido, altri un poc plu índependent; ma null de ili es pri importantie egal a Occidental del Estoniano E. de Wahl. (Yo dedica to al professor qui, in li congress de Zürich postulat de yo li pruva que pos Ido, li lingues li maxim important es Occ. e Latino de Peano!)

 

Pos har rendit homage al qualitás de Occ., Dr Jespersen fat quelc criticas a ti lingue, ma ti criticas que nor estimat ancian ductor idistic o es ancor tro intoxicat del artificialitá de Espo-Ido o ne studiat sat bon Occ. e pro to fa reprochas pri coses ne existent. Pri to, on mey leer li response de E. de Wahl publicat in li ultim Nos de "Cosmoglotta". Tre justmen E. de Wahl monstra li mancas de sr Jesp. e addi tre spiritualmen: "Advere it ne es possibil pensar a omnicos si on deve in 6 mensus "inventer" un nov lingue".

 

Pro que E. de W. estimat necessi 30 annus de su vive por descovrir li bon via, il es in jure expresser li supra remarca.

 

Es ínutil dir que nor amicos Idistes trincat avidmen e ofertat ancor plu avidmen li criticas de Dr. Jespersen pri Occ.. e ... obliviat (!!) citar li aprobationes!

 

Li redactor de "Ido" scri: "Anke en sua libro Jespersen klare montras la defekti di Ido".... Es nu elementari deve de honestitá monstrar li ver opinion de un autor e ne solmen to quo plese a se.

 

Ric Berger

--------

 

(Image: Josephina, lassa brular li gigot e falli li mayonese, li matre de mi marita ha just arivat e vole dejunear.)

 

Anecdotes

 

Li cúlmine del diplomatie

 

Harel, quel esset durant long témpore director del Teatre del Porta St Martin, havet un existentie tre movimentosi. Extraordinarimen ingeniosi, duant vezes, il colectet un grand fortune, ma anc duant vezes, il strax expenset it completmen. Finalmen il decidet reprender su profession de scritor. A ti hom habil, alqui demandat un vez quel eveniment lassat le maxim vivaci memorie.

 

-- Ples serchar! il respondet.

-- Esque it es fórsan vor incontra con Victor Hugo?

-- Tot ne.

-- Esque it es li fact que vu sequestrat un vez Alexandre Dumas por fortiar le scrir un drama in 15 dies?

-- Ancor ne.

-- Yo ne trova, yo confesse esser victet.

Harel subridet dulcimen, poy:

-- Nu, vi! Un vez, un judico con su secretario venit arestar me por ducter me in li prison por debitores. Durant li viage in un carre, yo fat ti íncredibil cose *obtener mi libertá...* e *pruntar pecunie a mi companos!*

To, efectivmen, es un cúlmine.

 

Anecdotes

 

Li scritor e li hotelero.

 

Un celebri scritor, ma plu avari quam li classic Harpagon, viageat in companie de un yun studianto.

 

Ili inlogiat in un comfortabil hotel e strax pos que ili esset in possession de lor chambre, li celebri scritor visitat li hotelero.

 

-- Senior, il dit, yo vell esser tre grat a vos si vu vell far payar minim possibil li yun mann quel acompania me. Il ne es rich.

 

Li patron del hotel tre honorat posseder sub su tecte - vivent reclame - li famosi litterator, inclinat se, promessente que li borse del studianto vell esser sparniat.

 

-- Ancor un cose, dit li scritor reveniente a su idé, ples cuidar que mi factura ne vell esser plu grand quam ti de mi yun amico, to vell humiliar le, li yun mannes es tant susceptibil!!

 

 

Qui donat nos li grog?

 

Li orígine de ti trincage es sat amusant e vale li pena esser racontat.

Li marineros del ancian flotte reyal recivet antey, quande ili esset inbarcat, un dose quotidian de divers alcoholes (genievre, brandy o rum). Ti custome degenerat sovente in abuse, e li amirale Vernon, qui esset comandant li station de West-Indian, imperat al cocineros moderar li fort liquores per 2/3 de aqua. Su reform esset mal acceptet, quam bon on pensa, e li amirale devenit rapidmen ínpopular.

 

Li amirale Vernon havet li costume, durant li tempestes, aparir sur li pont del amiral-nave invelopat in un ínpermeabil mantel nominat "grogancoat" o "gros-grain". To suficet por que li marineros, por venjar se comensat dar al amirale li surnomine de "old grog".

 

Del amirale, li nómine passat al trincage quel il imposit.

 

Vi li orígine del grog.

 

Desgentilesse

 

Pos 5 annus de separation, ti malditora seniora Laspie crucea in li strade su amica sra Troc, quel pro un ínmoderat amore del economie, considerat sempre li toilette quam un cos completmen negligibil.

Sra Laspie considera su amica e precipita se vers ella diente:

-- Bon die, cara, ja depoy long témpore, noi ne videt unaltru.

-- Desde quin annus! certmen yo ne ha mult changeat pro que vu reconosset me.

-- It ne es vos quel yo reconosset, ma vor chapel!

 

 

Nor movement

 

In Svissia. Li brochura de Guesnet e li "Kurze Grammatik" es nu in vendida in li kioskes de Svissia. In mult jurnales apari informationes pri li proxim conferentie international de Occ., quelcvez con li portrete de E. de Wahl.

Li Occ. gruppe de Biel organisat se. Presidente: Dr Aschwanden; secretario: Dr Cl. Aeby, dentista. Li gruppe conveni omni lunedís.

Ye li ocasion del reunion semestral del medicos de Biel, Dr Schwanden fat un discurs pri Occidental e vendit pluri manuales.

In Basel, Dr Nidecker fa excellent labor. Pluri interessates petit informationes e libres.

Nor propaganda in li german Svissia comensa fructificar. Pri to, noi va bentost dar interessant novas.

 

Unesim scarmuche.

 

Al du articules, scrit por Occ. per Dr Aschwanden in "Seeländer Volkstimme", respondet li secretario de Dr Privat, sr Kreuz de Genève. Sr K. reprendet li eterni argumentes del Espistes, to es que Espo es ja tro difuset por tolerar un nov concurrente, que Espo es li sol lingue del practica, etc. In 1888, Volapük esset anc li sol lingue del practica, il havet circa 1 million de adherentes e Esperanto ne un sol (exceptet su autor!). Pro quo Dr Zamenhof persistet propagar un altri lingue apu ti del "practica". Il fa bon e... noi hodie anc. Nam sempre li maxim bon finalmen victe. -- Sr Kreiz fat un remarca quel noi tot aproba. To es que generalmen li famós inventiones es fat de simplic autodidactes (noi dedica to a sr. Ahlberg). Almen pri to noi concorda con sr. K. -- Dr. Aschwanden replicat per un articul excellent "mise au point" quel noi intente includer in un brochura de propaganda a publicar in german.

 

Condolentie.

Nor devoet colaborator sr. Lagnel ha just perdit su patre. Noi presenta le li expression de nor profund simpatie. Ja, ante quelc mensus, sr Creux, nor vice-presidente havet anc li dolore perdir su matre, quo mult chagrinat nos... Nor du amicos mey trovar per li labor por nor comun afere un poc consolation in lor funebre.

 

Nor revúe in 1929.

 

SVISSIA va publicar in 1929 mult articules e un rich documentation pri Interlinguistic questiones, Historie del LI, Social Economie, Litteratura, Medicina, Higiene, Anecdotes, Zoologie, Botanica, Radiofonie, etc. Concurses con premies, Portretes de mundlinguistes, Curs de Occidental, Racontas, etc.

 

 

Noi fa memorar que "Svissia" es misset gratuitmen a omni abonnates de "COSMOGLOTTA" qui invia lor abonnament ante li 31 decembre al administration de SVISSIA (Fr. 5,20).

 

Nor revúe va esser anc honorat del colaboration de sr de Wahl, ultra tis de sres Dr. Aschwanden, Nidecker, Creux, L. de Guesnet, etc...

 

Ye li ultim moment noi recive un tre interessant propaganda brochura in anglés lingue de sr Eric Biddle: "The problem of an International language and its solution in "OCCIDENTAL" the language of international words", price 4 d., post free. It have 8 págines con covritura. Vi li titules in anglés del precipui capitules: Why not a National Language? - An artificial Language - Earlier Systems - Progress in Interlanguage. - Intelligibility at sight - Occidental and Science - Educational Value of Occidental - Diffusion of Occidental. - Outline of Occidental Grammar - Grammar - Comparison Between Occidental and Esperanto. - Some advantages of Occidental compared with Esperanto - Specimens of Occidental.

 

Por reciver ti brochura ples scrir a sr Eric Biddle, hon. secretario del "British Occidental Society", 18, Meadows Lane, CHESTER (Anglia).

 

Noi calidmen recomanda ti brochura a omni Occidental propagatores del anglés lingue.

 

----------------------

Por studiar Occidental

----------------------

 

Por german linguanes:

1. Kurze Grammatik (it es includet in li n-o 3)    Fr. 0,40

2. Radicarium directiv in 8 lingues   Fr. 4,--

3. Dictionarium German-Occidental, de J. Gär (cadernat Fr. 6,50)    Fr. 4,50

4. Manuale de conversation, de L.M. de Guesnet (Nós 2.3.4 junt, afrancat Fr. 8.--)    Fr. 0,40

 

Por francés ilnguanes:

1. Cours complet par correspondance en 7 leçons'inscription    Fr. 1.--

2. Courte grammarie (l'"Occidental")    Fr. 0,30

3. Radicarium in 8 lingues     Fr. 4.--

-Occidental-Buró, Chapelle (Vd)

 

Bentost va aparir:

1. Suplemente al Radicarium, per A. Creux (pour français)

2. Adaptation del Stenografie Duployé a Occidental

 

SOCIAL-ECONOMIE

 

International hemes

 

(Image: Dr Nidecker, Baselan sociolog - Nor colaborator por Svissia.)

 

Con grand interesse yo leet li proposition de nor Sviss amico "Pri International hemes" in SVISSIA, No 6 p. 6. Do ples permisser me contribuer un proposition "qualmen far". Yo vole racontar un curt historie quel evenit realmen:

 

Ante circa 100 annus li habitantes de Saint Peter Port in li insul Guernesey volet constructer un mercat-hall. Por obtener li necessi moné, ili volet acter quam li tot munde acte in simil casu, to es, ili format un comité, e li comité scrit un petition, quel ili presentat al guverno, Daniel de l'Isle Brock; petition por quel ili demandat que li guvernero mey emisser obligationes portant interest, quel ili vell dever far vendir per un bank in Paris o London por obtener moné. Si li guvernero hat acceptet ti proposition, li habitantes de Sr. Peter vell har devet payar annual interest ad infinitum, e li mercat-hall nequande vell har apartenet a les, ma al bank, a quel ili vell har devet hipotecar it.

 

Felicimen li guvernero ne acceptat li proposition, ma fat un altri. Il questionat li comité esque li comunité possedet li necessi laboreres por li construction. Il respondet: yes! Il poy questionat les esque ili anc possedet omni materiales: Ili anc afirmat to. Ili dit que ili possedet omnicos, exceptet li moné por payar li laboreres e li materiales. Guvernero Brock nu explicat, que to ne esset un motive por far se sclaves del bankeres de Paris o London. On va posser plu bon atinger su scope, si on va far moné qui ne va demandar interest; do, vice obligationes, il proposit emisser mercat-hall-checs por li total summa del construction. Per ti checs on va posser comprar omnicos quam per national moné. On va comprar li merces del 

 

 

merces esset payat per li merces quele ili comprat in li mercate o altriloc e ne mem un centime esset perdit ye payation de interestes. Li venditores gradualmen re-payat li checs quam luage-precies pro li usu del hall, talmen que finalmen omni checs revenit al emissente, guvernero Brock. Ti-ci arangeat un grand jubilé, li culmination de quel consistet in li sequent: Brock fat aportar li checs in du grand paccas: Pos un curt discurse il apertet li paccas e brulat li checs córam li tot habitantité e con viv aplause.

 

Yo vell salutar li interprension proposit de nor amico Sviss, si noi posset esperar que it va esser fat in simil maniere. Existe ya ja essayes crear e far circular tal moné líber, to es sin interest; yo posse citar quelc: 1) Li Wära-action del German fisiocrates, 2) Li sam action, qui nu bentost va comensar in Svissia, 3) Li Wära-checs del "Selbsthilfe der Arbeit" (self-auxilie labor) in Frankfurt a/Main, qui anc proba practicmen soluer li problema del "propri-hem" ye base cooperativ, 4) Li checs del "Industrial Exchange" ductet de E.Z. Ernst, Los Angeles (California).

 

Yo resuma: li efectuation del proposition del autor es tre facil, si existe un gruppe de interessates, qui inter se constitue un passabil cludet change-circul, qui include li laboreres e li furnitores de materiales por li construction.

 

Dr. Henri Nidecker, Basel.

 

Anecdote.

 

Sur li plancs: Un tre amusant scene evenit recentmen in USA, in un grand teatre de Boston in quel on representat li "Tosca" de Puccini, in italian.

 

Li du precipui persones del ópera, Mario Cavaradossi e li Tosca, esset cantant un passionosi duo, quande folli rises, ínextintibil rises departet del unesim ranges del orchestre. Qual esset li insolit(?) cause de ti ínpolitesse. Ec(?)

 

Li cantatoressa just hat perceptet que li pantalon del tenor hat cedet in li dorse, e alor, por far servicie a il, quam un bon camarad, ella hat comensat cantar, sempre in italian e in un passionosi ton: "Ples ne tornar vu, vor pantalon ha cracat in li dorse". Ma li artist hat contat con li ignorantie del publica pri li italian lingue. Ínfelicimen, pluri de su compatriotes assistet li representation. E esset precismen ili queles hat ridet tant bruidosimen. Li publica comprendet nullcos e li spectatores reclamat lor expulsion. Malgré lor explication al policist, ili devet payar pecunie-punition pro li truble.

 

QUESTIONES LINGUISTIC.

 

Li scientie del jurnale "Ido"...

 

-- ne sembla star tre alt quande on lee (in li no de junio) li sequent abracadabrant opinion:

 

"Aparis nova projeto (Occ.) kun duopla literi en la radiki, e la autoro audacis nomizar ol internaciona helpolinguo. Semblas a me, ke "linguo" kun tala vorti "abonnament, accessori, assertion, congress, cristall, Finnland, leente, vell, success, succession, ec." vere esas absurda linguachala monstro".

 

Vi li cúlmine de intoxication causat per li artificialitá. Ergo por un Idisto, li paroles international e natural ha devenit "monstruós" e "absurd" contra que li ínacustomat formes Ido: "abono, acesora, aserto, congresisto, kristaligo (Occ. cristallisation!), Finlando, suceso, sucedo" sembla probabilmen natural. Noi prega li autor del supra lineas bonvoler aperter un dictionarium national e constatar quel del du formes, Occ. o Ido, es monstruós?

 

Vidente un tam bell exemple de intoxication, on comprende li justesse del remarca de Sr Creux in su raporte al R.I.S. "Pour juger l'Occ. objectivement, les idistes doivent sortir du cadre de l'Ido, c'est-à-dire de l'artificiel auquel ils sont trop habitués, pour entrer dans le cadre du naturel.... lequel pour eux n'est plus du tout naturel..."

----------

 

 

Bentost sur li bon via?

 

In li No de oct. de Ido, sr. de Beaufront anuncia: "Un de nia precipua taski esas purgar la L.I. de l'Esperantaji e de omna konfuzaji e konfundi, quin ni heredis de Esperanto". Excellent intention! Sr. de Beaufront oblivia adjunter que si Ido conservat tam mult esperantismes, to es pro *su propri influentie che li Comité del Delegation*. Sin su intervention, li comité vell har certmen adoptet un lingue plu natural, minu Esperantic e hodie, noi (ne?) vell esser obligat recomensar li propaganda con un nov sistema international.

 

Támen, it ne es tro tard por bon far... ma, ho vé! nor joya pri li nov

 

 

intention de Sr de B. ha esset curt, nam in li sam numeró, il cementa definitivmen li maxim visibil, obsolet e ínsuportabil vestimentes Esperantic: li famosi -as, -is, -os. Sr de B. informa nos que ti finales es sant... pro que ili trova se in li ... Lettonian conjugation. Que ti finales es ínconosset del 99/100 de Europa, to ne importa, nam li Lettonian lingue pruva su "naturalitá". E ti ultim parol, tant desestimat e odiat in li Idistité, servi a sr. de B. quam solid scud.

 

Noi responde que serchante in omni lingues, del Patagonie til Kamtschaka, on vell anc posser justificar e "naturalisar" omni formes, mem li maxim baroc. E si li homan lingues ne sufice, on va fórsan retrovar "natural" finales che li habitantes del lune o che li hipopotames del central Africa.

 

In omni casu, sr. de B. ne ad-plu posse contradir li Esperantistes qui pretende lor oj-, -aj, -uj tre *natural* pro que ti síllabes trova se in li ancian grec lingue. Ergo, li defensor del -as, -is, -os deve, por esser logic, strax retornar al -oj, -aj, -uj, nam li ancian grec es tam bon conosset quam li Lettonian (e mem plu, nam li ancian grec es ancor docet in omni licéos e universitás de Europa).

 

 Malgré su intentiones purgar Ido del Esperantismes, sr. de B. surti ancor su spade por defender li pronunciation esperantic de c e g. Il scri: "Ni suposez, ke Ido donez a "c" ed a "g" du pronunci o valori, quale Occidental, anke ne plus povus uzar -as, -os, -us, -ez pos "doc, lig" exemple. Nam esus tro videbla, mem ne tolerebla la konstanta chanjo dil sono finale en la radiko, secun la vocalo sequanta; lore "c" egalesus "k": "docas, docus"; lore ol egalesus "ts": "docis, docez". Lore "g" egalesus "g" en "gala": "ligas, ligus", e lore egalesus "j": "ligis, ligez".

 

Vi un rasonament tipic, on justifica un son presc ínconosset e tot ne-international (c = ts avan a, o, u) per artificial formes esperantic -as, -is, -on. E on nomina to "purgar li lingue del esperantismes". 

 

To monstra que sr de B. tot ne comprendet li genial trova de su colego E. de Wahl: to es li conservation in li derivation o conjugation del vocalic finales. Ex. docer, il doce, docent; ligar, ligament, ligatura; conservar, conservativ, conservator; audir, audition, auditor, auditorie; formar, formation, reformator. Per ti quelc exemples, on vide que internationalmen, li vocales sublineat retrova se in omni derivates e consequentmen apartene al radicale. Formes Ido-Espo quam: docar, docanto, docus (queles presc omni civilisates va pronunciar dokar, dokanto, dokus) monstra un absolut ignorantie del leges del derivation international. Ergo on ne posse alegar contra li duplic *international* pronunciation de c e g li formes Espo-Ido "docis, docas, docez", nam in Occ. quam in li natural lingues, li c e li g *es sequet sempre del sam vocale".     Ric Berger.

 

 

(Image: Quelc conosset Idistes. Dr Auerbach de Frankfurt, Sr. Kreis de Zurich, Nixon de Anglia, Per Ahlberg de Stockholm)

 

 

Pri NOVIAL

 

Es tre amusant vider li tactica del restant conservatores idistic. Ili vole absolutmen jettar li projecte de Jespersen "Novial" in nor gambes. Li revúes Idistic afecta mem ocupar se mult plu pri "Novial" quam pri Occ. por talmen detornar li atention de lor letores del progresses de Occ. Ja ante 20 annus, li Espistes parlante pri li concurrente de lor lingue afectat citar negligentmen Ido (li sol lingue a timer por ili) inter Sol-RE-Sol e Volapük. Ti ruse es tre amusant precipue che li jurnale "Ido" quel mult parlat in li ultim mensus pri "Novial", quel mem publicat textus comparativ Novial-Ido, durant que con horrore, sr Noetzli refusat energicmen publicar simil textus Occ.-Ido !!!

 

In su No de julí, sr. Noetzli fa a sr Jespersen li grand, ínexpectat honore, presentar su lingue a su letores e conclude: "Omnakaze Novial es plano(!!!) de linguo, qua ne repugnas (!) quale la linguacho (!!) Occidental... Me rekomendas la lekto di "An International Language" ad omna Idisti komprenanta la Angla".

 

Car amicos e amicas, leente inter li lineas, on ja divina, que si sr. Noetzli recomanda li libre pri Novial e nomina Occ. "linguacho", vu ne besona

 

 

long meditar por trovar que li lingue quel va remplazzar Ido ne es Novial... ma Occ. Si Novial vell har un qualcunc chance de successe, nor amic Noetzli ne vell riscar recomandar it !!!

 

Factmen, vi li ver orígine de Novial:

 

Sr. Dr. Jespersen esset un del membres del Delegation quel, in 1907, selectet un project de "Esperanto reformat", project presentat sub li pseudonim de Ido per sr. de Beaufront, e de quel li ver autor es realmen Dr. Couturat. In li comense, Dr. Jespersen mult auxiliat li propaganda de Ido, ma samtemporanmen demandat li supression del formes artificial esperantic, queles on hat conservat pro concession (compromisse) al Esperantistes. Ma Dr. Couturat e sr. de Beaufront, li precipui ductores del "Reform-Esperanto" (o Ido) oposit se al tendenties reformistic de Dr. Jespersen, qui poc a poc, desinteressat se pri ti lingue ancor tro Esperantic por il.

 

Pos li aparition de Occidental, quelc Idistes seductet per li naturalitá e bell aspect del nov lingue, pos har studiat seriosimen li question, transeat malgré un long amicitá por lor Idistic companos de lucte. Ye chascun annu li transfugientes devenit sempre plu numerosi. Li redactor del precipui revúe idistic "MONDO" comprendente que ti situation ne posset durar e que por salvar Ido, it esset necessi rapidmen modernisar it, apertet in su jurnale un discussion pri li principies del L.I. e pri li reformas ancor necessi in Ido.

 

Ma un altri redactor e editor Idistic sr Noetzli, de Zürich, credente ancor que on posse impedir li progress, denunciat sr. Ahlberg e altri progressistes quam "pseudo-idistes" e in conferentie de 1927 in Paris, ínprudentmen declarat "que tis qui vole reformas deve presentar un *sistema complet* e ne propositiones de detallies".

 

To es li ver cause pro quel Dr. Jespersen decidet composit un sistema complet nominat NOVIAL; il ha exposit it in un libre scrit in anglés "A plea for an International language", de quel li traduction german esset fat de Dr Auerbach de Francfort. Ma Novial ne sembla contentar li progressistes idistic, qui continua adherer a Occ.. Sol, li redactor de Mondo proba avigilar li entusiasme por li creation de Dr. Jespersen, per li sequent rasonament: Occidental esset elaborat de un ex-oficero del russ flotte, contra que Novial esset creat de un grand linguist. Sr. Ahlberg oblivia que li plupart del progresses e descovritiones in omni dominias ha esset fat ne per doctores o diplomatos ma per simplic mannes, autodidactes. Por exemple li fratres Wright qui inventet li aeroplane ne esset ingenieros ma simplic mecanicos. Ergo, it ne es ínpossibil que un ex-oficero naval, erudit ma ne doctor, e hante laborat durant su tot

 

(Vider li fine de ti articul ye li duesim págine de ti No)

 

 

Li signification exact del sufixes

 

Del campe de Espistes e Idistes on ha criticat Occidental, que it have tro mult sufixes e con ne clar sense; que mani sufixes have tri divers senses, e por mani sam sense on ha pluri sufixes.

 

To es absolut fals. It es solmen necessi ne mesurar per scala Esperantan ma per scala de existent internationalitá.

 

Noi vole constatar ci nor *fundamental principie*. Un grand amasse de international paroles *existe*. Ili es format per un quantitá de afixes. De ili quelc es frequent, altri rar. Omni frequent e vivent afixes con clar sense posse esser usat por formar ne solmen li vocabules international, ja conosset, ma anc nov vocabules. Li sufixes rar es solmen por comprender li sense de international derivationes, sin posser usar les por nov formationes.

 

Si noi examina nor sufixes con simil sense, noi posse constatar, que ti sense ne es egal, e que, serchante li distintion, noi seque li psicologie del popul.

 

Un de tal sufixes pretendet cameleonatri es -age: it significa li activitá, specialmen industrial e professional, e li resultate concret de ti activitá, li medie de provocar li activitá, li loc e li témpore in quel es productet li activitá, e li pecunie payat por it. To sembla esser tre mult diferent senses, ma in veritá es ni plu, ni minu, quam simplicmen li translatet sense, proque on ne posse limitar li extension de un parol in su crescentie. To veni per se self per li natural evolution quel aprecia tam li Espistes.

 

Por ex. yo prende li parol ancr-age. To es li substantive quel monstra li action (professional) de *ancrar*. Si yo di; Ci es un bon ancrage, to significa, que ci es bon far action de ancrar, consequentmen it es un bon loc de *ancrar*, e durante ti action del nave "star ye ancre" i.e. "ancrar", sequentmen durante li *ancrage*, yo posse chargear li nave. Ma in ti sense it monstra un témpore. To es talmen natural que omni lingues usa tal metáfores. Anc in Espo ili ja ha intrat. Quo significa "Esperanto"? Un person o cose quel espera? ples pardonar, it nu significa un *lingue*! Li max precis e unsensic signification del Esperantal sufixes -ant e o ne ha posset preventer ti-ci change de sense. To es li vive! E si yo di: "Yo deve payar al portu-oficie li ancrage", omni hom, si il ne es just idiote, va comprender, que ci yo parla pri pecunie por li ancrage in portu. Yo es cert que anc in Espo on vell dir just in sam maniere, e nequi vell trovar in alquo contra-fundamental. Ma solmen on tace li facte, durant que yo clarmen monstra li sense anc por li max ineptes.

 

Do li semblant mult divers senses... (??? índeciffrabil til li fine del págine) 

 

Espo-Ido on posse derivar li sense tot clarmen, p.e. ankrejo, ankrotempo, ankrejego e.c. -- Nu! on posse formar ti ci paroles anc si on vole preciser: loc o funde de ancrage, témpore de ancrage, payament por ancrage ec. Ti formes es un poc plu long ma mult plu precis quam li Esp-an. Vermen, quo significa ankrejo? - "La loko de la ankro". Esque it es li loc u li ancre pende al borde del nave, o li loc in li funde del nave (ancre-bux), o li loc u li ancre jace in li funde del mare, o li terren u on ancra? On vide que tal derivationes Espal es ancor plu mustisensic quam li criticat de Occidental.

 

Simil reflexiones on posse citar pri li sufixe -atu, significante un dignitá p.e. papatu, directoratu, comtatu, queles in sense translatet naturalmen posse significar anc li extension del dignitá in spacie e témpor.

 

Li oposit casu quande li sam sense es representat per pluri sufixes, anc va evanescer.

 

Li max visibil casu es li substantive verbal abstract: it es expresset per -da, -ment, -ntie, -ion, -ura, -age.

 

Ci li finitiones -ion, -ntie, -ura es li max antiqui e pro to have max translatet sense, durante que -da es li max pregnant sufixe del action self. Li sufixes -ion e -ura constata que alquo eveni e resta in li nov statu, durante que -nt-ie, derivat del participie de presente, significa li statu permanent quel ne muta se, p.e. depender (statu constant) - dependentie, competer - competentie, tolerar - tolerantie (condition, statu) ma toleration = li action concret te "tolera". *Tolerada* vell esser li durant toleration activ, *tolerament* si on vell formar un tal parol, vell significar un concret fact de toleration, un special action, fórsan judiciari, quel on vell posser tolerar.

 

On va dir que to es tro desfacil por ín-instructet persones. To es un erra. Quo es plu facil? memorar li derivation in -ie (general sufixe de abstractes) ex li participie in -nt e posser formar omni ti paroles in -tie, o memorar chascun tal parol quam special parol extran sin alcun coherentie con li verbes? O quo es ancor plu mal, si tal paroles es provisat de "tabú" es despermisset, quam in Esperanto, u on deve vicear mult de ili per arbitrari "faritajhoj". To es violation! On despermisse al munde usar li parol "international" malgré que ti parol es conosset absolut *a omni*! On vole imposir nos paroles "internacia" o "internaciona" secun Zamenhof o Beaufront-Couturat. Esque on have li jure? e quo es ancor plu decisiv, esque on ha li potentie? Do, li paroles international va intrar in li lingue per tal nominat "natural evolution",  per "contrabande". Esque un tal situation anarchic es tolerabil? Do on deve serchar tal leges queles satisfa omni demandas.

 

Por li íninstructet it es totmen índiferent, quel del nominat sufixes il va usar. O il usa un parol ja conosset, tande li question es soluet; o il forma un nov parol per un del sufixes, e to va esser bon e just. Si li nuancie va esser fórsan un poc altri, to in li contextu va esser totmen egal, proque on comprende li paroles in li contextu mult plu facilmen quam isolat. Ma li existentie de ti diversi sufixes da al hom studiat li possibilitá parlar talmen, quam il es acustomat e far li distintiones desirat. It es follie voler fortiar homes cultivat parlar quam negres de Africa-central. It existe in li conceptiones de nor cultura tal diferenties, queles on deve posser distinter e tande it ne auxilia nos, si noi have in Espo-Ido li possibilitá far tot altri diferenties, queles in li altri lingues on ne fa, p.e. special finesses, expresset per li 6 participies! Ili in general ne es necessi, ma superflú.

 

----

Un altri semblant exemple de egal o sinonimic sufixes monstra nos li composition de **abstractes** e **qualitás**.

 

----

Yo prende li paroles francés: longueur, diablerie, beauté, attention, maladie, con 5 diversi sufixes, queles in Espo-Ido es format per li sol sufixe **eco-eso**, significant un statu o un qualitá: **longeso, diableco, beleso, atenteco, maladeso**.

 

----

Nu, **longeso = longueur** totmen ne significa li qualitá de **esser long**. 

Li **longore del table** ne da li idé que **li table es long**, ma **quam long it es**; ti sufixe talmen significa ne un **qualitá** ma un **grandore**. Sammen **diableco = diaboleríe** ne es un quantitá de diábol, ma un diábolic maniere de acter. Exemples analogic esse **pedanteríe, buffoneríe, bigotteríe, coquetteríe, svineríe**.

 

----

**Atention** (atenteso) es li activitá de atenter. **Maladie** es li abstract statu de malad. Resta solmen **beleso**, quel es un qualitá, ma have un sufixe minu international quam Occidental -itá.

 

----

Sembla que sufixes **-ess, -ezza** etc. have un altri special signification quem li scientie deve ancor explotar e preciser. Noi posse vider ti diferent sense in paroles **richesse**, quel ne es li qualitá esser rich; **altesse** = A Highness, D Hoheit, R ???, quel have un totmen altri sense quam altore (F hauteur, A height, D Höhe, R **). Analogicmen on posse comparar F **largesse** e **largeur, grandesse**, I **grandezza** e **grandeur**.

 

Si it es permisset expresser ci un hipotese, yo vell esser inclinat suposir, que li sufixe **ess, ezza** expresse un statu o qualitá emfatic, valorosi, preciosi, elevat, pregnant, drastic, battent in li ocules, evocant psichic emotion, admiration, devotion, invidie, anxietá, horrore.

 

Yo cita li paroles F: rudesse, sagesse, hardiesse, liesse, noblesse, vielesse(?), gentillesse, mollesse, souplesse, finesse, aînesse, tendresse, ivresse, bassesse.

 

----

Fórsan alcun del leentes va posser auxiliar nos, trovante li ver signification del mentionat sufixe. Un cose es támen clar, que it **ne** have li sense atribuet a it in Esperanto-Ido.

 

(Ex Kosmoglott Nos 9 e 10 / 1922)   Edgar de Wahl.

 

## Opinion pri Occidental

 

Prof. Dr. K. Asakawa, Yale University, New Haven, Conn., (USA) scri al autor de Occidental (traduction ex anglés):

 

>"Car senior,

 

>Vu ha esset tre amabil por misser me quelc exemplares de Cosmoglotta e yo regreta que, pro mult labores, yo ha tam long procrastinat mi aconossentie. Yo es tre convictet pri li necessitá de un adequat lingue por li intercomunication del nationes. Pro ti cause yo es membre del "International Auxiliary Language Association" de USA, e ha colaborat in un de su comités. Yo plu o minu examinat li possibilitá de plu conosset sistemas de Lingue International e yo personalmen pensa que Esperanto, malgré su honorabil record e su relativ hegemonie, es detrimentat per defectes, queles, yo crede, fa in ínacceptabil por universal introduction. In comparation con Esperanto, yo es extrem impressionat per li superioritá de vor Occidental e it es tam natural, tam afin al vivent lingues europan e tam facilmen leibil, que mi propri opinion pri vor sistema es absolut favorabil. To yo posse dir mem per mi tre limitat conossentie de Occidental - Yo aconosse que vu electet li nómine Occidental por vor lingue. It es problematic esque un sistema incorporant elementes e occidental e oriental in nor dies posse esser creat. Solmen per long practica e studie un lingue vermen panmundan posse evoluer in li curs del témpore. Yo cordialmen saluta li eforties por far conosset generalmen vor Occidental. Ples permisser me expresser li crede que vu fa un distint e nobil servicie al homanité e que yo desira vos omni success. Yo vell joyar per conosser plu complet li principies de vor sistema. Su grammatica es simplic e comprensibil.

 

**J. Weisbart, li conosset mundlinguist de Nürnberg**: "Occidental es un lingue fascinant".

 

 

## Ínresistibil argument

(Image:) Le borgeso al furtero: "Mi garson, it ne vale li pena insister. Yo ha just payat mi impostes, e it resta me tam mult quam te... null!

 

## Historic loc (trad. per senioretta Guibert)

In Svissia, sur li sómmite del glaciero de Rhône, li guide, parlante a un Angleso, acompaniat de su filia:

 

"Ci es li loc u un caravane de turistes ha esset precipitat in li abisse."

 

Li Angleso:

 

"Qualmen? Ti loc es ye du hores de ci. Vu ja ha monstrat it me li ultim annu!"

 

Li guide per firm voce:

 

"Es possibil! Ma yo credet que to vell esser tro lontan por senioretta vor filia."

 

## Li coclare (trad. sra G.)

Tristan Bernard es sedet in un restaurante in Nice. Il voca li garson:

 

"Garson, yo ne posse manjar ti sup."

 

Li garson veni, adporta(?) li platil e presenta li liste al celebri humorist. Tristan Bernard prende li cart e selecte li bisque sup.

 

Li garson aporta it. Denov, pos un minute, Tristan Bernard voca le.

 

"Garson, yo ne posse manjar ti sup."

 

Li garson comprendet necos, e voca li gerente. Ti-ci rapidmen veni e tre respectosimen, di a Tristan Bernard:

 

"Quo es, Senior? Omnes trova ti sup excellent e fat nos gratulationes pri it.

 

Tristan Bernard responde:

 

"Yo ne di lu contrari. Ma...yo ne have coclare."

 

## Li grand dolores (trad. Sra G.)

Quande Talma morit, li jurnales scrit pri le tre elogiós articules. Un ministro astonat se pri to:

 

"Quant congratulationes por un simplic comediante! Quo ili vell dir si yo vell morir?"

 

Li secretario del ministro respondet, pos un moment de silentie:

 

"Nequo, Senior Ministro!"

 

"???"

 

"Nequo. Vu save que li grand dolores es mut." 

 

##LI MUNDE QUI RIDE!

 

(Image: Un fémina con "OCCASION 3fr95" scrit sur li dorse e un mann con "SOLDE 4fr95" sur su propri dorse)

 

- Oh! Seniora, Seniora, on fat vos un vermen stupid joca!

 

###Li esprite in li ancian epoca

Un yun vanitoso, volente ridiculisar li íncapacitá de un nov ministro, dit a Louis XIV que on vell posser far un grand libre ex quo li ministro ne savet. "E on vell far", respondet li rey, "un tre litt ex quo vu save!"

 

###Lection pri francés

Un licéana, quel just hat ludet ye ténnis, ne posset retener ti exclamation:

 

"Oh, quant mult yo suda!"

 

"Senioretta", respondet su mastressa, "yo espera ne ad-plu audir tal expression in Vor bocca. Ples memorar que li besties sol suda, que li homes transpira, e que li seniorettas bon educat contenta se haver "calore"".

 

(Image: Li fémina a su marito:

 

"Felicimen ili va strax departer... Yo dit les que noi have por dinear un platt de champiniones preparat per tu self.")

 

###Paroles de infantes

"Nu Jacques, pro quo tu refusa luder con ti litt púer?"

 

"Pro que il es mentiard."

 

"Oh! Vermen!"

 

"Ma yes, yo questionat le por saver quant fratres il have e il respondet me: "solmen un". Yo demandat lu sam a su litt sestra, e ella respondet me que ella have du!!! Tu vide bon que il es mentiard."

 

###Li terribil infantes

"Potor(?), demanda Papá a su filio, ha tu serchat li inflammettes?"

 

"Yes, papá."

 

"Esque ili es bon?"

 

"Oh yes, papá, yo probat les omni."

 

##SUPLEMENT FRANCÉS A RADICARIUM DE OCCIDENTAL

 

Editoria:

 

Occidental-Buró

 

**CHAPELLE (VAUD)**

 

1928.

 

----

Letor benevolent,

 

Li present **Suplement al Radicarium** dona: 1. Pluri milles de **nov radicas** ne contenet in li **Radicarium**; 2. Tre mult **usual derivates** de radicas ja contenet in li Radicarium.

 

Omni vocabules, per un labor long e fatigant, venit extraet in lor tre grand majorité del excellent "Deutsch-Occidental Wörterbuch" de Joseph Gär - e li céteris de "Kosmoglott" e "Cosmoglotta"; consequentmen ti **Suplement** contene vocabules **rectmen** Occidental.

 

Li Suplement es redactet secun li metode del Radicarium (vide p. IV) e del "D.-Occ. Wörterbuch" (vide pag. VII-XI)

 

Chascun parol de Occidental possede su traduction in lingue F.; yo pensat anc donar li traduction in D., ma proque me manca li témpore, yo lassa completar mi labor per un german Occidentalist.

 

------------

 

 

Nu, letor benevolent, ti **Suplement** unit al **Radicarium** dona vos li colection complet del **Vocabularium usual** de nor idioma.  

Mey ergo ti librette esser util ad omnes e preparar li publication del complet **Vocabularium de Occidental.**

 

Rue, li 10 octobre 1928.

 

   Ad. Creux.

 

SaR. 1.

 

## TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC

 

###Grafica del expansion del precipui LI.

 

(Grafica: 1880 - Volapük - 1888  

1887 - Esperanto -- 1901  

1907 Afere del Delegation  

1907 - Concurrentie de Ido - 1914  

1914 - Mundal guerre  - 1918

1922 - Occidental

 

###Droll argumentes!

 

In li no de nov-dec. de su "Bulletin de la L. Auxiliare", Sr de Beaufront exposi un nov argument por cramponar se ad **-as -is -os** heredat de Esperanto. Il scri: "La sisanta(?) **s** dil verbi es aparate bona; nam ol indikas fino e verbal valoro sen efektigar, quale agus pura vokalo, konfundo o tre ofta hiati desagreabla. To suficus por preferar olu en verbala kam en plurala rolo."  

 

Ergo, secun Sr. de B., li finale **s** che li verbes es util por impedir hiatus. Bon, tre bon. Ma alor noi ne posse comprender pro quo ti **s** ne vell haver li sam utilitá quam finale del nómines!! (in li plurale) Si noi di in Occ: "Yo canta_in vésper", li hiatus ne sembla me plu horribil quam in Ido: "La kanti en la vespero" (Occ: li cantes in vésper) Fórsan noi es grand idiotes(idistes?) e noi voluntarimen confesse it, ma in omni casu, noi ne posse vider pro quo "to suficus por preferar la **s** en verbala kam en plurala rolo"!!

 

###Bravo

 

De Zürich, Sr Linotz, li redactor de "Ido", informa nos oficialmen que il va crear in su jurnale in nov rubrica: "Textus comparativ Ido-Occ", con un specala redaktero".  

Plu bon tard quam jamá!

 

 

## Li Munde qui ride!

 

(Image: Li anelle de maritage)

 

###In visite (trad. de Sra Guibert)

 

Li micri Jean dinea che amicos. On admira su corect manieres. li plattes circula. In su platil, on mette...un tre litt torte.

 

Felici monstrar qualmen il es bon educat, su mamá di le, apu su orel:

 

"Quo on deve dir?"

 

Jean, tristmen, per lent e profund voce:

 

"Es tro poc..."

 

(Image:  

"Yo es decidet. Li annu ne va passar sin que yo traversa li Atlantic in avion."  

"Mi car nevo, esque vu ne posse trovar un specie de suicidie íneditet?")

 

###Un bon response (trad. de C.W.T. Reeve)

 

Un tirannic avocat persecutional resoluet sucusser li evidentie del defense.  

"Nu, Senior, Vu ha dit que vu percurret tricent milies solmen pro que Vu volet serchar un employament. Yo questiona esque existe un altri e mult plu fort motive por ducter Vos ci?"

"Tot vermen", admisset li defendente.  

"O nu! noi progresse", criat li avocate, tre content pri se self, "e quo esset ti motive?"  

"Un locomotive", esset li response.

 

###Ne sat rusat (trad. de C.W.T. Reeve)

Un púer qui hat desertet li scol un die por evidentmen evitar li lectiones telefonat al scolmastre.  

Parlante, il afectat li bass voce de su patre.  

"Yo regreta, mi filio es malad e ne posse venir hodie al scol!"  

"Tre bon. Noi excusa le... Ma qui nu parla?"  

"Mi patre", di li púer, ancor in li sam bass voce!

 

##TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC

 

###Scorpion contra Mosquito!

Es tre curiosi vider quant vivaci es li nociv besties ho-annu. Li existentie de un romand mosquito ha subitmen avigilat un scorpion in li Zolliker-str de Zurich, e ti du sordid besties, malgré li long distantie, comensa un bruient duell por li amusament del publica.

 

###Li response del scorpion

 

Ti-ci oferta a vendir un grand stock duplic lítteres. Si to es ver, noi consilia al scorpion conservar les cuidosimen por li usation del paroles Ido quam: "villa, tonneau, squatter, miss, hozanna, dollar, vendetta", etc! - Un vez ad-plu, li historie del pallie e del trave!  

Li sam scorpion desira anc vendir nos "supersignes" por li textus Occ. Tre bon. Noi accepta les e proposi in cambie 500000 *fals** e **anli(?) natural** accentu-aliones(?) queles Ido usa abundantmen, por ex. in vetero, somero, numero, e in omni paroles finient per ulo, ino, etc.... Un accentu es certmen un ínconvenient, ma un fals accentuation es un mull(?) plu grand e inter du males, Occ. have li jure selecter li minim!

 

(Image: Ver-Idist, pseudo-idist)

 

### Li Dictator trova li grand Medie

 

Por anihilar li tendenties progressistic che li Idistes, li editor Linotz havet til nu null secur (???) e con grand chagrine, il devet suportar ti odiat pseudo idistes in su societé sviss.  

Ma Linotz ha finalmen trovat li medie sin replica. Il va far votar nov statutes con ti paragraf 13; "La centrala komitato darfas considerar kom ex-membro omna persono aganta contre, o nocanta la skopo dil S.I.F."  

In bon Ido, to significa que strax quande un Idist va haver un poc pena exgurgulear lis "as-is-os", lis "ulo", lis "komencas-cis", lis "satisfaceso"(uf!) e altri bell "esperantismes", Linotz, secun ti paragraf 13, va posser expedir li deshonest mann al inferne a su diábol. Nu, oust!(?) Null pseudo-idist che noi, specie de sordid "Wahl-isto".  

Noi questiona humilmen Linotz esque it es per ironie que il dat a ti famosi paragraf ti numeró 13? - In 1908 li Espistes usat li sam medie contra li Idistes, ma in li témpore, Linotz esset inter li "expulsetes"! e il alor mult criat con indignation contra li fanatisme del "conservatores".

 

##Tra li munde interlinguistic

 

###Strangi election!

 

Grand bruida in "Idistaro", li dictator Linotz fat nominar quam representante de Dr Nidecker su amic Sr. F. simplicmen pro ti aplatant argument: "Sr. F. esus tre apta pro ke ica kom fervoyisto juas anke pri reduktita bilietopreci".

 

Til nu, es li unesim vez que noi vide un senior electet quam presidente de un societé pro un tal cause! Do, li aptitá de alqui mesura se al custa de su tren-billete! Talmen yo va proposir a Linotz nominar quam vice-presidente li chofero de mi bel-matre pro que il-ci have li benzin ye demí-precie.

 

To ne impedi nos mult estimar Sr. F. qui es un grand idealist, ma noi opine que li argument invocat de Sr. Linotz es un gratuit injurie por il.

 

###Brav Nemo!

 

Nor amic Nemo de Paris informa su letores que nor Bulletin del SAPO "kontenas jokado pri Mauney. To ne es grava pro ke, de longe, me surpresis propr-amo qua es li celit radiko di superbeso".  

 

(Image: "superbeso", "radiko dil propr'amo"  

 

Con emotion, noi leet ti confession. Do, pro que Nemo considera nor jocas quam ne-grav, noi va continuar les e pregar le, durant que il es in li capitul del "supressiones", anc supresser li radicas esperantic "-as, -is, -os, -ind, -eg",  etc, queles es li "celit radiki" de un compromisse. Brav Nemo qui successat supresser li propri amore. Damage que il crampona se a un old caude Esperantic. It vell esser por noi un ver plesura haver plu strett relationes con un tal spiritu.

 

### NOV EDITIONES

 

Pos quelc semanes va aparir in Anglia un brochura de propaganda scrit de Eric Biddle, ex-esperantist; li sam autor anc prepara li dictionarium Anglés-Occidental. Talmen armat, nor Anglés amicos va posser comensar un energic propaganda. E it trova se Idistes qui es persuadet que li movement Occ. es ductet e payat de... Esperantistes! Pri to, ples adressar se a Linotz!

 

Un brochura tot en Occ. "Anecdotes" (trad. ex francés e anglés per Ric Berger) va anc aparir pos 3 semanes.

 

###LI ÍNMEDIAT COMPRENSION

 

Sub li grand titul "LA tre bel deceptilo dil quika komprenebleso", Sr. de Beaufront in li ultim "Ido" scri un grand articul por pruvar que li ínmediat comprension es solmen un dupilo. It apari, secun Sr de B., que noi Occistes dupa li publica per ti "famosa quika komprenebleso, un bel formula teoriala"... 

 

Ma, alor, Sr de B., quo significa ti lineas **scrit de Vu self** in pluri brochuras por exemple in "La langue auxiliaire et l'armée" (1916) págine 31: "L'Ido possède une qualité pratique essentielle qui le met hors de pair: il est immédiatement compréhensible, **sans aucune étude préalable**, à l'aide du seul dictionnaire."

 

..Li "quik komprenebleso" quel esset antey por Sr de Beaufront un "qualitá essential" in Ido ha subitmen devenit un "dupilo" quande it es aplicat in Occ.

 

Sin comentarie!

 

###LOGICA

 

Es tre amusant discusser con li intoxicatos del artificialitá. Ili ama serchar sempre micri besties por condamnar li formes natural de Occ..Li maxim amusant exemple de ti sport es li critica del parol "concurrentie" quel nor amico Schep de Geneve exposit in plen congress Idistic de Zurich..Schepp, un excellent garson de qui li sol defecte es voler sempre fender li capilles in quar, monstrat do al Idistes (qui ascoltat le religiosimen) que ti parol Occ. "concurrentie" es un abominabil trovallia quel monstra bon li ignorantie de E de Wahl pri lingues, nam ti parol have divers significationes in li lingues natural. Audiente to, Linotz presc plorat de joya.

 

Noi ne contesta que "concurrentie" mey haver un diferent signification in anglés e hispan, ma noi prega humilmen Schep benevoler dir nos per quel parol il intente remplazzar it?..O yo ne save Ido o it existe in omni dictionariums Ido un parol "konkurenco" quel have li sam qualitás e li sam defectes quam "concurrentie", exceptet que omni civilisates va pronunciar it "concurenko". Li Idistes qui cavalca sempre sur li logica in li L.I. vell dever metter un poc plu de it in lor rasonamentes.

 

###Al abonnates del Ido-jurnales

 

Noi informa nor letores que li administration de "Svissia" cambia nor jurnale con revúes Idistic e Espistic. Tis qui ne vole reabonnar ti revúe e támen desira conossentar les posse demandar nos presta de ili por quelc dies.

 

 

###Curriero del S.A.P.O.

 

Omni du semanes, un currier fa li tur del membres del comité por que tis mey esser informat pri omni novas public e privat concernent li propaganda de Occ. in Svissia. Ti currier es sempre transmisset de Berger (Morges) a Sres Mayor (Lausanne), Creux (Rue, Frbg), Dr Aschwanden (Biel), Dr. Nidecker (Basel), Lagnel (Chapelle sur Moudon) e retro a Berger. Do li persones qui desira scrir colectivmen al Comité mey adressar lor lettres simplicmen al presidente Berger qui va junter ti comunicationes al proxim currier.

 

###CONFERENTIE INTERNATIONAL DE OCC. IN BERN 1929

 

Noi ja informat que Bern, pro su central situation europan, esset selectet quam loc del unesim conferentie international de Occ., quel va evenir li 2-5 august 1929. In li proxim No de SVISSIA, noi va comensar publicar li list del persones qui anuncia lor participation. On posse inscrir se per simplic cart postal al redactor de "SVISSIA". Noi fa memorar que in ti conferentie null lingue es interdictet e que adeptes de altri sistemas es admisset. Li intrada al conferentie es gratuit.

 

##Humor

 

###CRUEL ALTERNATIVE

 

Un mann, circumeat de valises, sacs e bagage hat stoppat in li angul de un strade de New-York, probante sin dúbite resoluer un problema de portation. In un manu, il tenet su portafolie e in li altri su tasca-horloge.

 

"Ples circular", dit un policist, "Vu gena li trafica."

 

"Un moment", dit li altre. "Yo have solmen ancor 15 minutes por prender mi tren express e yo esset questionant me esque it vale plu bon comprar un automobile o comandar un special tren!"

 

###TRO NETTAR NOCE

 

Gubard regardat su tasca-horloge con anxietá.

 

"Yo ne posse comprender", il dit a su sponsa, "quo evenit a mi tasca-horloge; yo crede que it besona esser nettat."

 

"No, Papá", respondet li litt Paul, "yo es cert que it es nett, pro que Bebé e yo ha lavat it ho-matine in li fontane."

 

##REVELATIONES NECESSI

 

Quelc Idistes ínremediabilmen intoxicat del artificialitá e ne possente comprender qualmen li naturalitá de Occ. es suficent por un conversion, continua lor campanie de stupid calumnies. Ili scri a nor membres que li precipui Occistes es payat del Espistes por "destructer" Ido, e que, por exemple de Guesnet ha esset comprat. Noi ne mem vell inserter ti stupiditá si it ne vell influer un de nor membres qui declarat nos retornar a Ido, nam il ne posse apoyar amicos qui labora pro li pecunie del Espistes". Ti comité del S.A.P.O., reunit in Chapelle, leet con stupefation ti acusationes detra queles noi tro bon conosse un editor Idist, ex-membre del comité del U.L.I. Noi respondet a nor scritor que si on da nos li pruva que un Occist ha recivet un sol centime de un Espist por su adhesion, noi strax abandona li movement Occ.. Til nu noi recivet ni response ni pruva e por cause... Ma probabilmen, on va continuar calumniar nos detra nor dorse e pay escapar li deve pruvar ti acusationes.

 

Tre bon, vu va bentost vider, car amicos, per qual ligne yo calida me. Pro que li editores Idistic usa contra nos li ultim medie del calumnie, yo ne plu hesita pri li publication del veritá, to es del

 

**Historie secret de Ido**, secun li archives del Deelegation. Mi intention esset nequande parlar pri ti documentes, completmen ínconosset til nu e tre compromettent por Ido; ma nu, quande yo vide Idistes sordidar nos per falsitás, on ne deve atender de me que yo va ancor conservar sub clave li veritá pri li orígines de lor lingue.

 

Ti Historie de Ido va esser publica poc a poc in "Svissia" e poy un brochura editet del Occ.-Buró de Chapelle. Inter altris, it va etablisser li pruva que:

 

1/ Li ver autor de Ido ne es Sr de Beaufront ma Dr Couturat. Li grand liminies(?) del lingue esset ja decidet e arangeat inter Couturat e su amicos (precipue li major Belgian Lemaire) long ante li reunion del Comité del Delegation e mem ante que Sr hat idé ocupar se pri un reform de Esperanto.

 

2/ Si li Comité adoptet in principie Esperanto e ne un altri lingue minu artificial, to es ante omni **por ganiar li apoy del Espistes**. Pluri membres desirat un sistema plu modern. It es precipue li intervention de Sr. de

 

 

Beaufront quel fa directer li preferentie vers un tipe Espo-Ido per ti grand argument que un lingue alontanant se de ti tipe ne vell esser acceptat del Espistes. In resumate it es simplicmen pro timore pro concession al Espistes que on abandonat li base scientific.

 

4/ Pos li ruptura con li Espistes, li Comission permanent vell har posset rectificar ti fals direction esperantistic (ínutil pos un ruptura) ma li du membres maxim influent e maxim activ, Sres Couturat e de Beaufront, usat omni lor forties por far prender li project de Ido quam base, lassante creder que su autor esset un person éxter li Comission. Vi li grand culpa historic. Pos li ruptura li enorm concessiones fat al Espistes vell har devet esser retirat, nam ili esset índigni de un **Comité neutral**.

 

5/ Jus in ti moment, li "Comission permanent" recivet un memorandum de E. de Wahl, contenent li maxim preciós argumentes, por un base natural. It esset escartat sin discussion.

 

6/ It ne es ver que Sr. de Beaufront denunciat se spontanimen quam autor de Ido. To evenit per un amusant erra: In li verne 1908, Dr Couturat scriente a su du colaboratores mis-mettet li lettres in li invelopes. Talmen Dr Jespersen recivet li lettre a Sr. de Beaufront e vice versa. Descovriente li veritá e vidente que il ha esset "joué", Sr Jespersen ne posset dormir durant pluri noctes. Il scrit alor a Couturat que il postulat un ínmediat public e franc declaration pri li paternitá de Ido, sin quo il vell cessar su colaboration...e Sr de Beaufront prendet li plum.. por ne perdir Sr. Jespersen..

 

...Pri li rest on mey leer li proxim numerós de "Svissia"..   RB

 

##KOSMOGLOTT

 

Li unesim annus de ti jurnale, in queles Sr de Wahl exposit e discusset numerosi punctus de nor lingue, es nu completmen exhaustet. In Svissia it existe un sol colection complet. Pro que ti articules de Sr. de Wahl have un enorm importantie e es absolut necessi por nor propagatores, noi va reprintar les poc a poc in "Svissia" e poy cadernar les in brochura quel va aparir pos 4 o 5 mensus.

 

Li redaction recompra sempre li ancian numerós. Ples far ofertas a Sr. Ric Berger, prof. in Morges, Svissia.