| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (feb 1929)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 4 months ago

#HELVETIA

#Organ del Sviss Association por Occidental

#RED. Ric Berger, prof. Morges

#ADM. F. Lagne, Chapelle-Vaud

#Svissia - Annu 1929

 

##No 2 (9)    Helvetia    Februar 1929

 

##Abonnament por 1929: Svissia: SFr. 2.--; Extrania: SFr. 2,50

##Che: Fred Lagnel, CHAPELLE (Vd). Postchec-conto: II.1969

 

##HELVETIA

 

Li titul "Svissia" monstrat se esser un grav ínconveniente pro que in corespondentie on nequande save esque on parla pri nor jurnale o pri nor land. Pro to noi pensat bon vicear "Svissia" per su sinonim "Helvetia" quel es tre poc usat e támen tre conosset. Il dolet nos esser obligat far ti change, ma quande un change es necessi, it es plu bon far it strax.

 

Noi excusa nos ne posser far dessines in ti numeró. Nor tot témpore ha esset usat por li dictionarium "Français-Occidental". Desde ti mensu noi va posser ocupar nos pri li developation e amelioration de nor bulletin.

 

###Un opinion pri "Svissia" (Helvetia).

 

Dr Nidecker de Basel scrit nos:

 

>Svissia deveni sempre plu atractiv; ja nu it es li maxim amusant jurnale quel yo conosse. Yo vell bon posser usar un micri númere de exemplares por homes qui interessa se por it e qui posse fórsan per it esser convictet e persuadet del desirabilitá de un tal mundlingue.

 

###Nor movement

 

**Ex un lettre de Paris:** ... Secun li "Idiste Français" recivet soledí, nor idistic amicos comensa devenir íncontent pri nor action e acusa nos mentir. Vermen yo ne comprende qualmen ili ne vide que it es nequo a esperar de Ido, e que it vell esser plu inteligent transear a Occ.  L.M. Guesnet

 

**Costa-Rica:** Li trimestriale "Le Semeur", editet de Miguel Palomares de Santiago de Puriscal, publica pluri articules in Occidental. Ti jurnale ha selectet quam permanent colaboratora Sra Coles, de Francia.

 

**Reval:** Pluri de nor letores questionat nos u on posse obtener li unesim annus de "Kosmoglott". Noi inquestet che li ancian redactor Sr. de Wahl qui comunica: "Yo possede ancor un tre micri stock de plu exemplares reservat por li centres de landal propaganda e eminentes. Ma del unesim

 

 

annus yo posse ancor vendir 12 exemplares complet ye precie de Fr. 7.- sviss, e del V annu 10 exemplares ye Fr. 5,20 sviss. Íncomplet colectiones: in ínsuficent quantitá. I No 3-12, II No 6, III No 3-4, IV No 1-2, 5, 6, 7, V omnis sin No 2. Chascun No es vendit Fr. 0,25, anc singul numeró. On posse payar per german post-marcas."

 

### Raport del anglés Occ.-Societé.

 

Li British Occidental Society es nu fundat, quáncam li membres es poc. Li presidente es un ex-Idist, sr. H. Brisbane Eldon. Pro anuncies in du gazettes yo ha recivet pluri demandas por informationes. Li propaganda ha apen comensat, ma va esser developat gradualmen in li futur. Yo nu prepara un curt grammatica e un dictionarium anglés-Occ., queles va esser pret pos du o tri mensus.    Eric Biddl., secretario-cassero.

 

### Li dictionarium Francés-Occidental

 

es nu presc finit. It custa nos un enorm labor e sacrificies. Ma li pioneros save que sin dictionariums li propaganda es presc ínpossibil. Nor maxim urgent deve esset do composir ti índispensabil auxiliator e publicar it maxim rapidmen. Un unesim tirage de 200 exemplares va esser suficent por nor actual besones e li practica va monstrar li corectiones ancor necessi por un duesim edition. Un de nor abonnates opine que ti dictionarium es tro **detalliat**. Yes e no! Tis qui ha fat traductiones save quant it es despitant ne trovar un parol in un dictionarium... despitant e descorageant. E noi ne desira descoragear li yun adeptes.

 

Noi ya misset li líttere A a quelc amicos por criticat. Vi quelc unesim impressiones:

 

De sr **Biddle**, ex-espist anglés: Yo recivet li excerpte del Dict. Français-Occ. It va esser un bonissim ovre. Yo have poc témpore, do ne ha posset examinar it tre detalliatmen, támen yo ha leet pluri págines sin trovar alcos quel yo posse criticar.

 

**De sr Furgerot**, secretario del ex-gruppe idistic de Reims: Yo recivet li unesim caderne del grand dict. Fr.-Occ. e mersia vos. Yo ha leet it rapidmen... Yo studia solmen nu Occ. qui ya es plu facil quam ido. Yo scri it plu facilmen e rapidmen quam Ido, in comparation al studie-témpore... Bravo por vor jurnale "Svissia" quel es tre interessant.

 

###Almanac Occidental por 1930?

 

Nor estimat colaborator sr Dr Nidecker de Basel proposi publicar un almanac Occ. por li proxim annu, con ilustrationes si possibil. To es excellent idé e noi voluntarimen oferta composir ti ilustrationes. On mey solmen preparar ja nu textus amusant e seriós pri omni species de objectes.

 

###"Die moderne Weltsprache"

 

Sub ti titul, nor editoria just publica un brochura in german lingue, per mimeograf. Noi ne besona recomandar ti ovre, nam it sufice dir que su autores es li tri maxim competent sviss mundlinguistes: Sr. Dr. A. Schrag, inspector del secundari scoles del canton Bern, Dr. Aschwanden, med.-oculiste in Biel e Dr. phil. H. Nidecker in Basel, li anteyan presidente del Suisa-Ido-Federuro. Sr. Schrag ha scrit li parte general, Sr. Aschwanden li exposition del principies de Occidental e sr. Nidecker ha dissectet li lingue e studiat li látere tecnic. Noi va reparlar plu detalliat pri ti interessantissim brochura in nor proxim No. In vende che: Occidental-Buró, Chapelle (Vd) (Precie: Fr. 0,50).

 

**Li Suplement al Radicarium** es nu in printation. Quam on save it esset composit maxim conscientiosimen de nor devoet colaborator, Sr. A. Creux, membre de CELIA, prestro in Rue (Frib,). (Precie: Fr. 1.- che Occ.-Buró)

 

###Pri li circulare No 40.

 

Noi recivet de sr prof. Meazzini de Italia li sequent carte in Occidental: "Yo ha recivet e leet con gaudie vor "Svissia". Yo permisse me expresser ci mi opinion pri lu sequent.

 

Li abolition del scrition **l'** e **n'** es un ver necessitá pro que it es sistema ínutil e complicat. Anteriormen yo anc ha fat mi remarcas in CELIA.

 

Nu sembla me que li opinion de sr Nidecker atinge li quasi complet bon solution.Anc yo aproba do: babillar, billet, brillar, guillotine, coagular, colier, auricule, balne, castanie, distinguer, extincter, pugne, treillie.

 

Li radica **venjar** es fals, on deve adopter **vindicar** quel es plu international. -- **Strani** es max simplic e clar (I. strano). It anc have analogie con extrani.    Con salutationes max cordial.   Prof. Meazzini.

 

###† H. Senegallia

 

De Marseille, anuncia nos li morte del unesim francés occidentalist H. Senigallia, comerciante e fervent mundlinguist, membre de CELIA. Noi va publicar un articul biografic pri ti devoet amico in nor proxim No. Su familie mey reciver li expression de nor profund simpatie.

 

### Historie de Ido.

 

Li publication de nor documentes va esser tam plu oportun que sr Noetzli in su ultim "Informilo del Uniono Idista" ha publicat un burlesc, e ominosi atacca contra pluri conosset mundlinguistes quam sres Dr Jespersen, Auerbach, Ahlberg, Moore, etc.. Quáncam noi ne es in li camp de sr Jespersen, **noi protesta energicmen contra qualcunc suspecte pri su loyalitá**. Noi trova que li idistes monstra un revoltant íngratitá contra li hom qui ha servit les quam scude durant 20 annus. Noi va monstrar per nor "Historie de Ido" quant sr Jespersen esset sempre li mann franc e benevolent malgré su divergenties con li altri membres del Idistic Academie. Un sol exemple: On save (o on ne save!) que Couturat proposit un vez a sr Jespersen que on mey demandar a sr de Beaufront su retraida del movement per calmar li spíritus. Vi quo respondet sr. Jespersen a Couturat in un lettre datat del 31.10.08: "L'idée de demander à M. de B. qu'il se retire de notre affaire me paraît inutile et injuste. Je ne crois pas que cela nous ramène une seule brebis de la troupe espérantiste; et quoique je croie qu'il nois a beaucoup nui, surtout en France, on commence à l'oublier, et il serait malhonnête d'oublier ce que notre language doit à ses travaux".

 

Simil pruvas de rectitá noi vell posser citar abudantmen, anc pri sr. Auerbach. Ma to ne impedi sr Noetzli jettar mudde sur ti ancian, e sempre loyal companiones de lucte pro que ili have li audacie considerar li question plu largimen quam il self. Sr Moore ha finalmen decidet responder publicmen al asineríes. Interim li centrale de Vienna ha scrit al presidente del Ido-Academie, sr Lusana por saver esque il aproba li metode de discussion linguistic de su cassero Noetzli. Noi occidentalistes atende li response de sr Lusana por publicar quelc veritás. -- Pri "Historie secret de Ido" su publication va comensar strax pos li finition del grand Dict. Francés-Occ. quel prende nu nor tot témpor.    R.B.

 

##QUESTIONES LINGUISTIC

 

###Pri li pronunciation de que = ke, etc. *

 

"Li ortografic problema tractat in vor lettre ha esset discusset durant mult annus, in CELIA e privat, ma on ne ha arivat a un solution, proque on ne ha posset decider se... Li metode, indicat de vos, t.e. **gue = ge, gui = gi, que = ke** e **qui = ki**, es li sam quam ti del genial Rosenberger in Reform Neutral. It ne es solmen defensibil, ma anc tre simpatic. Existe anc altri metodes, ma li problema, in fact, ne consiste in to, que on ne vell posser trovar expedientes, ma in to, esque on deve fixar e stabilisar li ortografie o lassar li porta apert? Quam vu save, li opinion de sr de Wahl es contra decretation. Ma it vell esser tre desirabil, si alcun coidealist vell interprender elaborar un detalliat, complet studie súper ti problema e presentar it por CELIA o por publication in Cosmoglotta. Ma it ne have valore, si it ne es tam detalliat e motivat quam possibil e li critica ja es refutat.

 

Anc yo scri sempre solmen "esque", un parol, quam mult altris in Occ., prendet ex Reform Neutral de Rosenberger. In addition a vor circulare, yo vell dir, que li present form de Occ. es un resultate del labores de mult interlinguistes, noi debi ne a un mann, ma a mult alt meritat exploratores, queles ha contribuet al LI durant tri decennies, li un ti idé, li altri ti detallie. Li fundamental idés ha esset expresset ja in 1888 de Lott, e su Mundelingue e Occidental have mult coses comun. Noi ne deve obliviar li project del Dr Rosa: li Novlatin, quel es tre simpatic, li Universal de Molenaar, etc.. e anc li articules del prof. Monseure e li ínfatigabil labor de Rosenberger, qui hat soluet li ortografic problema in li maniere indicat de vos."  

(* Ex un lettre de Sr A.Z. Ramstedt a Dr Aschwanden)

 

----------

 

###Un opinion de Dr Aschwanden.

 

Depoy que li lingue latin ne plu es usat quam lingue international li homanité ha restat sin medie adequat de intercomprension linguistic. It es van voler denov introducter e usar Latin! Ye li ultim congresse de medicos in Budapest (international) un colego volet far un discurs latin, ma ne plu esset comprendet o solmen partialmen!

 

De altri látere justmen lingues queles ho-témpore es employat maxim sovente, li lingues anglés, francés e german es desfacil sive pro lor pronunciation sive pro lor construction grammatical. Pro to just li persones qui conosse pluri lingues es persuadet pri li necessitá de un international quel reducte ad un minimum li desfacilitás del lingues national!

 

Ma ti reduction del desfacilitás del lingues national ne posse extender se til li creation de un lingue primitiv, con poc paroles e formes grammatical artificial! It es un idé van voler constructer un lingue artificial precipue por persones íncultivat e íninteligent!

 

In contrari noi besona un lingue vermen developat, flexibil, apt por omni exigenties del vive modern, del scientie e del tecnica.

 

Noi ne posse anc crear un lingue vermen panmundan, egalmen facil por li popules del tot munde! To ha esset li error fundamental de Volapük! Li lingue international va esser sat panmundan si it es basat sur li gruppe maxim numerós del globe, li gruppe indo-europan. Ti gruppe conta li demí del homanité, it es 450 milliones de persones in Europa, 250 in America e circa 300 in India. Li afinitá del lingues de ti grand gruppe posse tre bon justificar li creation de un lingue international o europan-american, anc li nómine de Occidental (li nómine por li reste es secundari).

 

In Esperanto li radicas del paroles es ja sat international, ma li grammatica es ancor artificial, ne comprensibil sin studie anterior. Ido ha modernisat Esperanto, ma tot superfluimen introductet complicationes p.ex. tri participies activ e passiv, tri infinitives, un sintetic passive, etc.

 

Occidental es nu un decisiv passu in avan, un progress enorm secun mi profund persuasion. LI conservation del ortografie latin fa Occidental ínmediatmen comprensibil a mult milliones de homes e procura li possibilitá incorporar in Occidental sin alterationes li tot terminologie latin. To es un avantage enorm!

 

Por un person qui conosse latin li aprension de Occidental es un bagatelle! Un senioretta Dr. med. dent. in Biel a quel yo ha misset quelc folies de propaganda retromisset me li proxim die un lettre in Occidental (sin hante havet anteriormen ni un grammatica, ni un vocabularium!). Yo self ha aprendet Occidental solmen per un micri clave, li radicarium e quelc numerós de Cosmoglotta. Scientie Occidental yo have li sentiment scrir un lingue national europan e ne un lingue artificial.    Dr. med. Aschwanden.

 

##OCCIDENTAL-ACADEMIE

 

###Nov membres.

 

Yo have li honore informar li estimat membres de nor comité que li directoria de CELIA ha decidet proposir quam nov membres de nor comité li sequent tri seniores:

 

1) **Dr C.W. von Sydow**, Lund, Svedia, docente in li universitá de Lund, autor de mult conosset scientic ovres de filologie e folkloristica, ancian esperantist, un del maxim ilustri scandinavian scientistes.

 

2) **Dr J. Meymans**, Bruxelles, Belgia, ancian interlinguist, editor 1911-12 de alt-qualificat jurnale "Lingua internationale", consacrat a líber discussion del interlinguistic problema, 1912-13 presidente del Comitatu Linguistico pro Latino Internationale, colaborator del Vocabulario de prof. Peano, nu adherente de Occidental.

 

3) **Ing. A. Wormser**, Offenbach a/M., ancian idist, autor de un tecnic lexico idistic pri machin-elementes.

 

Dr Wormser ha havet li amabilitá arangear in su cité machin-copiation del CELIA-circulares in plu grand númere quam til nu ha esset possibil e anc prender sur se li administration e distribution de ili. Pro ti-ci generós oferta omni coidealistes debi mult a sr Wormser, specialmen li subsignato, por qui li líber témpore disponibil va esser tre restrictet durant li nov annu.    Li secretario: (sign.) A.Z. Ramstedt.

 

----

 

##Textus comparativ

###Die anständigen Frauen

 

Dies geschah in einer kleinen französischen Provinzstadt. Sensationsprozess mit erotischem Einschlag - der Zuschauerraum überfüllt von Damen, die mit brennendem Interesse den Verhandlungen folgen.

 

Schliesslich wurde es dem Vorsitzenden zu viel;

 

###Li respectabil féminas

 

To ocasionat in un litt francés cité provincial. Un sensational process con erotic contenentie - li sala de publica superplen de damas queles seque li deliberationes con ardent interesse.

 

In fine, to enoya li presidente:

 

"Meine Damen, der Prozess nimmt jetzt eine Wendung, die nicht für die Ohren anständiger Frauen ist, ich ersuche sie daher den Zaal zu verlassen."

 

"Mi damas, li processe nu prende un direction, quel ne es apt por oreles de respectabil féminas, yo do invita les abandonar li sala."

 

Nichts rührt sich im Zuschauerraum. Der moderne Salomo rückt in Position:

 

In li publica null movement. Li modern Salomon se da un position oficial:

 

"So, Gerichtsdiener, nachdem die anständigen Frauen den Saal verlassen haben, schmeissen Sie jetzt die übrigen Frauenzimmer hinaus!"

 

"Nu, bedell(?) judiciari, pos quam nu li respectabil damas ha abandonat li sala, nu expulse ex porta li restant feminachallia!" (Trad. E. Wahl)

 

-----

 

###Remarcas pri li circulares No 41, 42 & 44 de CELIA

 

Ti circulares es li maxim bon refutation que nu anc Occidental stagna o resta sub un comando conservativ. Nam ex omni ti comunicationes noi vide que li occidentalistes guidant have li bon e just conception marchar ad-avan in li via del sempre plu grand internationalitá, e comprensibilitá. Ex li circulare No 41 noi reconosse in qual maniere li numerale va haver un form plu international e plu reconossibil. Li adjuntion de "ti" (tin, ten D =tzig) certmen esset curt e bon por li cardinales self ma strangi in combination con li síllabes adjuntet "esim" o "ic". Paroles qual dutiesim, quartiesim, dutiplic, quartiplic índubitabilmen ne es sat international e bon comprensibil.

 

Ma certmen it vell esser un grand error vicear ti síllabe "ti" per "enti"! Solmen li formes "ant" es recomandabil sam quam senior Ramstedt e anc senior Dr. Wormser exposi. Li proposition de senior Wormser vicear "quin" per "cinque" es tre bon proque vermen "cinque" es interromanic e li form "quin" e "quinanta" ne vell esser comprendet del romanes. E pro que "quin" e "quinanta" ne es comprendet anc del germanes noi certmen fa bon prender almen un parol quel es comprendet de omni romanes e omnes qui ha studiat quelc lingue roman. Ma proque ja li numerales (cardinales): "sett" "ott" es acomodat al modern lingues roman on fórsan va reflecter esque anc li form "six" vell esser viceat per li form "siss" o "sess". Li form **original** es certmen **sex** e ne **six**. Ma **six** es usat nu in francés e anglés e italian "sei", "sess" in hispan (= seis) e german "sechs". Li form "sissant" o "sessant" vell esser un poc plu facil por li pronunciation. On do vell haver li cardinales:

 

Un, du, tri, quar, cinque (cinq?), siss (o sess), sett, ott, nin. Unesim, duesim, triesim, quaresim, cinquesim, sissesim (sessessim), settesim, sissanta o sessanta vice sixanta. Ma ti question del **six** o **siss** o **sess** es secundari e fórsan li form **six es max international** pro que employat in anglés.

 

Yo crede que anc li opinion de senior Wormser que un unic form por li cardinales sufice es just. Li formes: deciun, decidu, decitri, etc. es plu corect.

 

Contra li usu del paroles international: prim, secund, tres, quart, quint, etc. on certmen ne posse far objectiones. Solmen **ordinarimen** on deve preferer li formes regular!

 

Concernente li paroles con n' o l' li folies de CELIA monstra nos que on es proxim ad un bon solution. Li tabelle (list) de senior Wormser es **perstudiat e bon**. On va disputar ancor fórsan pri li parol "nadle" vice "aguile" o "acu" e "stro" vice "pailie"! Li form "agulie" es un poc desfacil por li pronuciation suposit que on pronuncia anc li vocal "u" a-g-u-i-lee. Yo self ha copiat li list de sr Wormser e va employar ti formes til universal convention.

 

In summa, null stagnation in li camp occidentalist e null doctrinarisme! Li cose principal nu es que omni ductores supresse personal susceptibilitás e continua laborar junt, mem si quelcos es contra lor sentiment o contra lor perception. Ex li corespondentie noi omnes posse concluder que li movement por Occidental gania terren, lentmen, ma securmen. Li ultim numeró de Cosmoglotta esset (abstraet de quelc errores) excellent e fa tre bon impression.   Dr. Aschwanden.

 

-----

 

###RECTIFICATION

 

In li protocoll del "Interlinguistic conferentie de Bern" noi mentionat que sr Major Tanner de Bern vell proposir li lingue Rheto-romanche quam

 

 

lingue international. Nor estimat co-idealist scri nos que to es un misinterpretation de su idés. Il save tre bon que un lingue national, sempre desfacil e complicat have null chance esser adoptet universalmen, precipue si li lingue es poc parlat quam li Rheto-romanche. Sr Tanner desira simplicmen que on mey sempre consultar li Rheto-romanche quande on discusse pri formen natural latin, nam ti lingue es li sol latin vivent ancor hodie parlat.

 

Noi deve adjunter que it es un ver plesura audir sr Major Tanner leer textus occidental; che ti filio de nor quaresim lingue national (Valley de Engadina) noi esset surprisat constatar quant harmonie nor amat Occidental posse atinger quande it es pronunciat **con li accentu natural**, ne deformat per un long practica del artificial Ido o Esperanto. Tis qui crede Occ **ín-eufonic** deve audir Sr Tanner!

 

**Sententie:**o' It es possibil que generós eforties vell esser perdit por long témpor, ma it es ínpossibil que it vell esser perdit por sempre. (Trad. F.L.)

 

-----

 

###HUMOR: Diferent visiones (Trad. C.W. Reeve)

 

Un explorator arivat in un sud-marin insul, adportant mult strangi coses queles li indigenes hat ne videt antey; inter altris esset un spegul quel li explorator presentat al chef del local tribe. Vidente su propri visage reflectet, li oldo suposit que it esset li pictura de su patre e il diligentmen celat it. Chascun die támen, il regularmen serchat it por far ancor un altri reverent inspection. Tande venit li témpore quande su marita, dama de cert temperament, descovrit li spegul e, regardante in it, dit colerosimen: "Ah, to es li desbell cat a quel il tant longmen dissipat se témpore!"

 

###Un bon idé. (ex anglés, trad. R.B.)

 

Un comerciante de sale hat constructet un villa quam un palace. Monstrante it a su amicos, il observat que un statue esset necessi in un larg niche in li vestibule. "Yo pensa plazzar ta, il dit, un alegoric statue relatent mi comercie". -- Alor, vu posse plazzar li marita de Loth, qui esset changeat in un statue de sale, respondet un de su amicos!

 

-----

 

**Sententie:** Li future va apartener a tis qui va har laborat maxim mult por li suffrent homanité.    - Louis Pasteur.

 

 

http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e1e&datum=1929&page=13&size=45 (totmen scrit in romanch)

 

http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e1e&datum=1929&page=14&size=45 (totmen scrit in romanch)

 

##INTERLINGUISTIC REMINISCENTIES

###de

###Prof. Augustin Levanzin, B.A., P.H.D., F.Ch., L.L.B.

 

##Ex-volapukist, ex-neutralist, ex-espist, ex-idist

 

Yo nascet in li insul Malta, li "perle del Mediterraneo" in 1872 (23 mai) in li cité Cospicua. Do mi lingue nativ es li maltés, li maxim antiqui lingue vivent e existent in li tot munde e li conjunction anelle inter li oriente e li occidente. Li lingue maltés es derivat fundamentalmen ex li tre antiqui lingue de Mazda (luce) de Persia, li lingue del grand poeto Rubayat. Nor eminent linguist, avocate e jurnalist Dr Lewis Mizzi, ex-redactor del "Levant Herald" de Constantinople, ha editet un tre interessant brochura pri li lingue maltés quam derivation del lingue mazda de Persia, e in tal brochura il ha publicat centenes de paroles persian queles es li sam in li lingue maltés, e es paroles fundamental de coses domestic e comun del vive.

 

In Persia li lingue ha dividet se in pluri branches e un de ti ramificationes ha passat in Phenicia sur li bord del Mediterraneo, li terre de Chanaan del Bible.

 

Nor tre eminent linguist, filolog e litteraturist Emanuel Carvana ha editet un ovre colossal de grand valore interlinguistic pri li orígine del lingue maltés ex li fenician. Il ha anc public ti importantissim roman "Ines Farrug", quel es considerat quam li "Promessi Sposi" del lingue maltés. It es scrit in maltés absolutmen pur, sin mixtura con li paroles romanic queles abunda nu in li lingue parlat e scrit. Il ha publicat anc in dictionarium etimologic del lingue maltés quel es un ínmortal monument per su grand profunditá e competentie pri lingues oriental. Il ha esset mi grand amico e mi mastre e inspirator in li amor por li pur lingue maltés e su propaganda. Il ha morit e su ovres es tre rar e exhaustet.

 

Ma un altri ramification del lingue mazda difuset se in Palestina e developat se in li lingue hebreic. Li Hebreos ha hat un lingue original ante li sclavage in Persia, ma vivent durant un tre long témpor in Persia

 

ha acquisitet un tre grand númere de paroles mazda e persian, e ha modificat li original lingue in un mixtura de mazda-persian-hebreic quel es li lingue hebreic del hodial témpore.

 

Nor eminent linguist e orientalist Annibale Preca ha publicat un altri ovre monumental pri li orígine del lingue maltés e il ha volet derivar it ex hebreic e ha publicat mult centenes de paroles derivat del hebreic.

 

Un altri eminent malteso, li canonico De Soldanis, ha publicat un brochura tre interessant por explicar li derivation del lingues maltés ex li lingue punic del carthagines, qui esset fenicianes etablisset in Cartago proxim Tunis. Plantus, li eminent scritor roman ha publicat in su dramas quelc passages in lingue punic quel hodie es perdit e ne conosset del linguistes. De Soldanis ha comparat ti-ci paragrafes de Plantus con li lingue pur de Malta e lor signification salta al ocules tre facilmen pro que it es presc li sam paroles.

 

Mult altris insiste sur li derivation del lingue maltés ex li arab. In li ultim hiverne, yo viageat tra Tunisia, Algeria, Oran e Maroc e yo parlat con li Arabes de Barberia e Maroc in pur maltés e ili ha comprendet me tre facilmen quam yo comprendet les, nam li lingue arab es anc un ramification del lingue Mazda quel es plu antiqui quam persian self, li persian essente solmen li matre del ramificationes del Mediterraneo. Un altri ramification del Mazda ha passat in India e un altri in Grecia e li civilisation hellenic quam li civilisation hindustanic es derivat del tre antiqui civilisation mazda. Li eminent linguist e etnografo american Dr Woodruff in su remarcabil ovre pri li difusion del popules afirma que li civilisation mazda es li sam quam li nordic quel venit de Scandinavia e li Baltica al Mediterraneo ya tra Malta, Egiptia til India. In Malta noi have mult blu-ocul natives, descendentes del nordicos.

 

Si yo scri tam long sur ti-ci divers linguistes e ovres, to es por far comprender vos que li lingue maltés pur contene plur paroles ex divers lingues oriental, persian e del litorale del Mediterraneo. Li lingue fenician ha morit desde long témpore e li poc quel on conosse de it es conosset per li lingue maltés pur e antiqui.

 

Quande li grand archeolog francés Barthelemy ha serchat explicar li inscritiones sur li monumentes fenician decovrit sutemporli(?), il ne ha posset successar trovar ti explication. Ma nor linguist De Soldanis ha auxiliat le per li lingue maltés, e Barthelemy alor ha dechiffrat li alfabete fenician quel nu servi a dechiffrar li altri inscritiones fenician.

 

Do, omni malteso quam yo e specialmen ti qui dedicat su tot vive al studie del lingue maltés antiqui e modern quam yo ha fat ja conosse un grand parte del lingues oriental e es naturalmen inspirat al serchas del derivationes etimologic e al studie del lingues specialmen international. Malta ha esset colonie nordic in prehistorie e poy fenician (Malta es li parol fenician "malet" quel significa "refugia" pro que it ha esset li portu quel li naves fenician trovat in unesim in lor viages vers Anglia), poy colonie grec (noi have mult paroles grec in maltés: "iskof", episcop, "sejf", espade, "papa", papas, etc.), e poy colonie cartaginés (li grand Hannibal ha nascet in Malta), e poy arab til 1090. In ti-ci annu li comto Roger li Norman ha conquestat li insul e expulset li Arabes, e in tal maniere ha introductet in Malta li civilisation occidental e li lingue romanic. (A)

 

Li lingue italian ha esset parlat in Sicilia ante que it ha esset parlat in Italia self. Ti lingue italian introductet in Malta del sequentos del Comto Roger, ha esset usat in Malta durant 800 annus ante esser parlat in Italia.

 

In lingue maltés noi di "sinjuri" (seniores) e ne "signori" quam in lingue italian! Ma li sant Francisco in li "canzon al sole" comensa con li sam parol usat in Malta "sinjuri"!

 

Poy li Hispanos ha regnat li insul e noi trova in li lingue maltés mult paroles derivat del lingue hispan e anc portugalés. Noi have in Malta mult centenes de families de derivation hispan e portugalés e un "soborg" (pre-cité) del capitale Valetta es nominat Barcellonetta pro que it ha esset habitat del Catalanos de Barcelona qui ha fat un grand comercie con Malta.

 

In li lingue maltés li líttere **x** pronuncia se quam li angles **sh**, e in li lingues portugalés e catalan li **x** es anc pronunciat quam li **-sh** anglés: in maltés xemx (shemsh) = sol; xih (shih) = old mann, etc. In maltés on di "laringia" (orange) quam in portugalés e ne "naranja" quam in hispan.

 

Pos li domination hispan li franceses ha ocupat li insul durant presc du cent annus e noi ha in maltés mult paroles e customes de derivation francés.

 

Pos li franceses, in 1530 Carolus le Grand donat li insul al cavalieros de Sant Joanes nominat nu li cavalieros de Malta. Li membres de tal institution religiós-militari ha esset li flore del nobilitá edel aristocratie de Europa; e chascun membre ha adportat in li insul su lingue e su customes. Durant plu quam du secules Malta ha esset un pandemonie del lingues oriental e romanic e li divers lingues oriental e occidental ha fat un fusion natural e un adaptation tre interessant quel vell posser esser tre bon li base scientific e natural e legition(?) del lingue international.

 

Ti-ci fusion del lingues nordic-oriental-romanic por li ultim 130 annus ha esset sub li influentie del lingue anglés e ja mult paroles anglés ha esset modificat in maniere anglés.

 

Do li lingue maltés es li lingue natural li maxim international del munde pro que it es basat sur li lingues nordic-oriental-romanic-anglés, e have sones de pronunciation tam oriental quam europan.

 

Un malteso quam yo, specialmen un maltés qui desde li unesim annus de su vive ha interessat se con profund amore a su lingue nativ, e ha publicat in maltés poemas, romanes, jurnales, libres, articules scientic, etc. e li regules del lingue international, ne posset ne interessar se vividmen al problema del interlingue. Omni maltés es un interlinguist natural e parlante su lingue, il ja parla in li lingue international sin saver it. (B)

 

Yo ha passat mi unesim annu con mi avo qui amat mult li lingue maltés. Il havet un gross libre de poemas e biografies de santos scrit in maltés. Su vide esset tre debil e il ne posset leer con li luce artificial. Alor, quande yo havet ancor 5-6 annus, durant li vésper til tard in li nocte, yo leet a il in ti libre; e in tal maniere yo ne solmen ha aprendet a leer li lingue maltés tre bon, ma il anc infuset in me li amore por mi lingue nativ.

 

Ti libre ha esset scrit in tre pur lingue maltés de divers de nor maxim bon scritores: Taylor, nor maxim grand poet religiós; Mifsud = Tommasi, un del maxim eminent prosatores e poetes religiós, etc. e in tal maniere yo ha afectionat li maxim bon e li maxim pur lingue.

 

Ti libre ha esset scrit in tre pur lingue maltés de divers de nor maxim bon scritores: Taylor, nor maxim grand poete religiós; Mifsud = Tommasi, un del maxim eminent prosatores e poetes religiós, etc. e in tal maniere yo ha afectionat li maxim bon e li maxim pur lingue. 

 

Ye mi ninesim annu yo ha publicat mi unesim libre in maltés absolutmen pur pri Ginanna (Jeanne) d'Arc. Mi avo hat custome prender me omni dies e promenar me in li campania e il esset tre populari in li domes del ruranos e quande ili babillat, yo inregistrat in mi notas-libre li paroles pur e li nov idiotismes. Yo hat colectet plu quam mill idiotismes ante mi 10-im annu. Ti caderne yo ha donat a un germano venit a Malta por perfectionar se in li lingue maltés e qui misset it in Germania nam li imperator Wilhelm II hat just instituet un catedre in li universitá de Dresden por docer li maltés quam introduction facil al lingues oriental.

 

Mi unesim litt ovre pleset mult a nor eminent archeolog e linguist Prof. Napoleon Tagliaferro qui esset in ti témpore li Rector de nor universitá (un ex li maxim antiqui de Europa). Il invitat me ear che il, corectet quelc errores in mi librette e incorageat me con entusiasme a continuar e studiar li lingue maltés e a scrir in it. Yo ha sequet su consilie e ha publicat me ovres sempre sub su influentie e inspiration.

 

Durant que il parlat me, yo videt sur li scri-table un brochurette, li grammatica de Volapük. Yo demandat le quel lingue it esset, e il respondet que it esset un lingue international quel on posset aprender in 6 hores. Yo devenit tot rubi e trement pro emotion e questionat le u on posset comprar un exemplare, nam yo volet aprender it.

 

Li bon-cordial professor, ridettante, donat me ti brochura adjuntente: "Ples studiar it e noi va parlar in Volapük". Yo mersiat le, con lácrimes de felicitá in li ocules e yo hastat currer ad-hem leente li brochura in li strade, talmen que, essente miop de nascentie, yo tenet li brochura tro vicin a mi ocules (yo ne hat ja oculvitres) e yo chocat per mi nase un fanale del strade tre fortmen; durant que yo frottat li bosse, yo petit excusas pro que yo pensat har incontrat e trublat un mann.

 

Yo arivat che me, hante ja devorat li demí del grammatica Volapük, yo ne volet manjar, yo saltat in mi chambre, jettat me sur mi lette e fixante 

 

mi grand nase sur li grammatica yo restat ta til que yo hat finit it ye li 11-im clocca del nocte. Mi matre incolerat se por far me manjar, ma yo ululat e agitat mi pedes por que on mey lassar me tranquil. Yo explicat que ti libre esset donat a me de Prof. Tagliaferro qui hat recomandat studiar it por posser parlar con il in Volapük. Alor, pro que li professor esset ne solmen amic ma lontan parent de mi matre, ti-ci lassat me sol in mi chambre e mem adportat me ta mi manjages.

 

To evenit in li unesim die del annu 1883, quande yo havet 11 annus. Do yo ha interessat me seriosmen e con entusiasme ye li studie e propaganda del lingue international durant ja 46 annus e yo pensa que yo es li maxim ancian vivent interlinguist in li tot munde. Yo desira mult saver esque it existe interlinguistes plu ancian quam me.

 

Durant li nocte yo ne posset dormir pro ti grammatica del Volapük quel esset sub mi cap-cussin. Quande mi familie esset indormit, yo levat me ex mi lette, yo accendet li candele e yo studiat li grammatica durant plur hores; poy dormiente, yo articulat in reva li strangi combinationes del barbari lingue del grand pastor Schleyer.

 

Tre bentost in li sequent die, yo curret che li du plu car amicos de mi infantie: Carnelo Trionfi e Giuseppe Lucchese (poy canonico e nu morit) e yo fat con entusiasme secun mi temperament fortmen emotiv li unesim propaganda por li lingue international, e yo convertet les al studie del nov lingue. In li vésper, noi junt fat un promenada e studiat li unesim lection del Volapük. Ma ili ne continuat tre long interessar se pri tal studie. Sol, yo aprendet Volapük sub li direction de sr. Tagliaferro e preparat me passar li exámine por li diploma de Volapükatidel (mastre) quel permisse docer li lingue in li licéos. Interim in 1887, sr Tagliaferro eat al congress Volapukistic de Paris e ye su retro informat me que li confusion babelic de ti congress havet un desastrosi efecte, que li prof. Kerkhoff e su amicos hat volet reformar li lingue e que li pastor Schleyer hat refusat. Desde ti témpore, li prof. Tagliaferro perdit interesse por Volapük e yo anc con il.

 

Ma quelc témpore pos to, mi Mentor interessat se pri Idiom Neutral de Rosenberger e donat me plur printates queles yo leet con grand interesse e plesura pro que yo conosset bon li italian e un poc latin. Do yo comprendet it tre facilmen. Yo studiat it durant quelc témpore e poy yo departet con mi matre por Egiptia.

 

#OCCIDENTAL - LITTERATURA

 

(* Editiones del Occ.-Buró)

 

1. *COURS D'OCCIDENTAL en 7 lettres-leçons Inscription   Fr. 1.--

2. RADICARIUM DIRECTIV in 8 lingues de E. de Wahl (in german, anglés, francés, hispan, portugalés, italian, sved, russ)  Fr. 4.--

3. *SUPLEMENT AL RADICARIUM (pour Français) par A. Creux  Fr. 1.--

4. * DICTIONNAIRE FRANÇAIS-OCCIDENTAL par Ric Berger Fr. 3.--

5. Manual de conversation, de L.M. de Guesnet   Fr. -.40

6. L'OCCIDENTAL, par L.M. de Guesnet  Fr. -.30

7. * IDO E OCCIDENTAL, Raport de A. Creux   Fr. -.50

8. * Protocoll del interlinguistic conferentie de Bern  Fr. -.30

9. * Correspondance MM. Leau-Berger   Fr. -.30

10. Essentie de Occidental (Cosmoglotta No 56)   Fr. -.50

11. OCCIDENTAL, gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationalen Verkehr, Begründung, Grammatik, Wortbildung   Fr. -.40

12. Wörterbuch DEUTSCH-OCCIDENTAL, von J. Gär, bindiert Fr. 6,50  brochiert Fr. 4.--

13. * DIE MODERNE WELTSPRACHE, on Dr. A. Schrag, Dr Aschwanden und Dr Nidecker   Fr. -.50

14. OCCIDENTAL the language of international words, by Eric Biddle   Fr. -.40

15. Propaganda covertes e postcartes, 100 ex.   Fr. 1.--

16. Marcas glutinabil, con globe "Occidental", 100 ex.   Fr. -.50

17. COSMOGLOTTA, Oficial revúe mensual del Occidental-Union, abonnament annual   Fr. 5,20

18. * HELVETIA (antey "Svissia"), organ mensual del Sviss Association Por Occidental. Abonnament: Svissia Fr. 2.-- Extrania  Fr. 2,50

 

Omni tis es recivibil del

Occidental - Buró, CHAPELLE (Vd), Svissia. Postchec-conto: II.19669.

 

 

-=oOo=-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.