| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (may 1929)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 3 months ago

#HELVETIA

#Organ del Sviss Association por Occidental

#RED. Ric Berger, prof. Morges

#ADM. F. Lagne, Chapelle-Vaud

#Svissia - Annu 1929

 

##No 5 (12)    Helvetia    May 1929

 

 

**Pri CONTENETE, vide ultim págine!**

 

##Atention al furtero!

 

Sr. Kreis de Zürich precat nos traducter li articul sequent in Occ. e publicar it in "Helvetia":

 

Con grand interesse, yo leet li articul "Atention al furtero" quel aparit in "Helvetia". Adver, li list del mundlinguanes qui esset visitat del famós senior Bohren ne esset tot complet. Nam anc yo juit li honor reciver li visite de ti dubitabil individuo.

 

Por ne liverar gratuit e bonvenient materiale a amico "Mosquito" yo silentiat pri li afere. Hodie, yo es fier posser raportar pri it, nam yo constatat con grand joya, que sr Bohren ne solmen successat dupar li bornat Idistes, ma trovat mem inter li rusat Occidentalistes su victimes.

 

Esset anc in decembre quande, yo posmidí recivet li visite de alcun senior, in li firma u yo labora. Ti senior esset in hem che me, u il esset informat pri mi comercial adresse. Il pretendet esser Idist e savet narrar mult ex li mundlingual movement, quáncam il dit ne parlar fluentmen Ido, ma parlat un Bernés dialect. Su adresse esset: Sr Boss, Avenue de Laharpe 22, Lausanne. Yo devet notar it sin saver pro quel motive e sin desirar it. Sr Boss savet informar me pri mult interessant e anc ne interessant. Il parlat pri Sr. Petter, Pesch, etc. e ne plu volet cessar. Il parlat, parlachat presc durant un hor. Yo devenit ínquiet, nam yo es acustomat laborar in li comercería e ne parlar. In fine, li famós senior racontat me, que il esset in Arbon e perdit su retro-billete a Lausanne, que il ya vell posser reciver pecunie de Lausanne per misser telegramma, ma que it vell venir solmen deman adhem durant que il desirat viagear ancor hodie. Si il do vell reciver li summa necessi...

 

Yo strax perceptet su intention e pro que li to afere semblat me esser fortmen dubitabil, yo strax dit que yo regreta su desfortuna, ma que yo principie ne presta a ínconossetes.

 

Senior Boss, vidente que su eforties esset van, támen ne volet departer tot sin alcun successe de Zürich. Il do dit me que il have ancor pecunie e

 

 

que manca le solmen ancor quelc francs por comprar billete a Lausanne, Fr. 6.- completmen suficet. Esperante que il vell departer, yo dat le ti summa, quáncam yo ja esset convictet ne ad-plu reciver it. Il prendet li summa con mersía e durat parlar!! Nu yo perdit patientie. Yo curret al porta e apertet it, li desagreabil gast nu devet levar se. E in fine, il anc venit. Sub li porta, il denov durat con su discurse. Nu yo fat un cos quel yo nequande fat antey: Yo cludet li porta córam su nase e il subitmen stat éxter li porta. E yo esset felici esser liberat de tal tedant individuo. Yo nequande expectat li pecunie e anc ne scrit al indicat adresse, pro que yo esset cert que li lettre vell har retrovenit. Si yo dat le li pecunie, to esset solmen por prevenir scandale, nam to vell har esset ancor plu desagreabil por me.

 

Si sr Boss (Bohren) es íncontent pri su magri recolta in Zürich - yo regreta it - támen yo ne crede que il va revenir ci.   J. Kreis

 

(Nota del Red.: Noi just es informat que sr Cornioley in Bern anc recivet li visite de Bohren e que sr Pesch in Genève prestat Fr. 4.- a un sr Roth qui es evidentmen li sam Bohren, nam il racontat li sam historie de billete perdit quam al altres.

 

Ancor un vez, letores, atention al pruntator Bohren. Vu es suficentmen avisat nu.)    R.B.

 

##Qui posse furnir ti libre ? 

 

Sr Dr Sjötedt, secretario del "Sved Societé por li propaganda de Occ." scri nos: 

 

"Li famos scientist prof. B. comensa interessar se por li lingue international e es in mani regardes favorabil a Occidental. Durant un parlada, quel yo havet con le yer, il mentionat un information de Dr Privat, que li principal objetion del esperantistes contra Occ. vell esser, que mani paroles del lingues anglés e francés have li sam form ma un different signification quo vell evocar desfacilitás in Occ. Que tal paroles existe es ja conosset, ma esque ili es numerosi, yo til nu ne ha audit. Yo ne crede. Prof. B. nu mentionat, que on vell har editet un liste de tal paroles anglés e francés, e probabilmen in Svissia. Esque conosse to ? Si ti librette existe, ples informar me... "

 

**Rem. del Red.:** Noi ne conosse tal libre, ma si un de nor letores ha audit pri it, noi preca le strax relater con nos. Pri li objetion de sr Privat 

 

 

-it—es- responder que ne solmen inter angles e frances, ma inter **omni lingues** it existe paroles con sam form e diferent signification. It es ínpossibil crear L.I. quel ne have plu simil casus, e Esperanto self presenta un bel colection de ili ! Por exemple Esp—o: **gras** (Occ. **grass**) = **herb** in german. 

 

Ma in practica li ínconvenientie de tal homonimie es presc null, quam noi ja remarcat in nor corespondentie in Occ, con Angleses. 

 

##Nov editiones. 

 

Nor ínfatigabil colaborator sr. Creux parocco in Rue (Frib.) ha. just finit un labor in Occ.: "Ritmica in Occ:" dividet quam sequent: 

 

1. Li ritme in generale. 2. Li divers species de verses. 3. Li contrationes medial e final. 4. Li mesura — li ritme, li cesura del verses por letura del verses. 5. Li licenties poetic. 6. Li divers compositiones poetic. 

 

In un duesim parte, sr. Creux, sub li titul "Versarium" da mult exemples e poesies variat in omni ritmes e cadenties. 

 

Ti tre important labor va esser publicat per li Editoria del SAPO. Li "Vocabularium Occidental-Francé" anc es composit e va esser publicat pos quelc témpore. It va contener solmen li paroles ne tot simil inter li du lingues con li justification de chascun radica per su derivates. 

 

##Nov paroles...

Li ultim circulares del "Comité explorativ de lingue international" es tre interessant. Ho—témpore es in discussion li 1' e n' mollat, li sufixe **—ibil**, li paroles "scope" etc.

 

**Hay:** Por traducter F.: il y a, D.: es gibt, S: hay, sr. de Wahl proposi usar li curt hispan parol **hay**, ultra li expression sempre just: **it existe**. "Hay" esset ja mentionat in li suplement al lexico Gär. Noi va do experimentar ti nov parol in nor revúe. 

 

Ecce: In li circulare No 51, sr. de Wahl monstra que ti form es mort—latin (Li parol italian **ecco** conflicte con **ecó** ja in Occ.) e que li grand lingues have presc omni un parol derivat del verb vider. Pro to, il proposi por ex. **vi**, o, si ne, simplicmen li Ido, **yen** venient del german **jener**. Conform a ti suggestion noi va de nu provar vi e yen.

 

 

Practic aplication de Lingue universal 

 

Occidental essente quasi Ladinesc yo ha pensat li melior provisori procedura vell esser aplicar it líbermen. Li diferenties inter li varie projectes interlingual súper latin base es talmen micri e li comprensibilitá de li ultim tant grand por chascun instructete, que li developament de Occidental 

vers Ladinesc es plu afere de filologos quam de practicantes de interlingues maximmen latin. Yo do fat du pruvas. Li unesim hat plen success. Yo publicat poem in Occidental de nor estimat Senior paroco Creux in romantsh angul sin dir que it ne es ladin o quel lingue o dialect it mey esser. Li resultate es que "competentissim" linguist romantsh opinet li poesie esser romantsh—ladin con **nov** orthografie ! Esque vu vole plu ? Súper li duesim experiment yo ne have ancor li resultate, ma va comunicar it strax post ariva. Ti exemple sol ja pruva que noi vell dever proposir a Celia omni util aparition sur li via Ladinesc.* 

 

* ) Por Ladin ples consultar li vocabularium de Pallioppi e li grammatica de Velleman.     Major Tanner

 

 

##Linguistica amusant 

Esque, car letores, vu ha ja videt animales sin sexu, a—sexual, neutri? Probabilmen no! In omni casu tal animales es excessivmen rar. Quande noi trapassa li diversi classes de animales noi constata que, in present, just in li specie homan, li distintion del sexu del yunes es plu facil quam inter li adultes. Yo asserte quam medico que li distintion inter un púer e un puella neo—nascet nequande ha causat me desfacilitás. Ma quande yo incontrat persones barbut, con voce bassatri—profund, con bubi—cap e sport—costum, yo ja esset íncert esque it es un mann o un fémina ! 

 

Altrimen li distinction del sexu del mammiferes, con quelc conossenties zoologic, es facil. Yo espera que vu posse tre bon distinter un vacca de un tauro, un capra de un capro o buc, un leone, tigre o elefanto de un leonessa, tigressa, elefantessa! E con sagacitá mental vu va remarcar que in omni casu li animal es conosset e li du sexus bon distintibil li lingues natural have du formes diferent, li un por li animal masculin, li altri por li animal feminin. Yo consilia a omni occidentalistes imitar li lingues natural e ne scrir e dir artificialitás!

 

P. ex. quáncam it ve11 esser grammaticalmen corect dir: camelo e camela, mem in grand colere, nequande va exclamar: tu camelo o tu camela, 

 

 

ma simplicmen: tu camel!

 

Yo conosse un sol mammifere quel possibilmen es asexual o neutri: li mul! Ma ti bestie ne es un product natural, ma un bastard artificial! Nam, sin li tric del cultivator, null cavallo vell esser tant ásino por prender un ásina quam cavalla e null cavalla tant ásina por prender un ásino por cavallo! 

 

Descendente o ascendente in li regnum del avios noi constata que, exceptet li coc (gallino) quel es plu bell quam li gallina, quasi omni avios feminin similea li féminas homan e distinte se del avios masculin per li richesse e li multicoloritá de lor plumage! Pensa, ples, al pavon simplic e modest e al pavonessa orgolliosimen desplicant li conosset rote multicolor. Ma por li majorité del avios it ne existe du diferent expressiones por ambi sexus. On ne di: struzos e struzas, colibrios e colibrias, probabilmen proque li plumes del struzes masculin e feminin ne es distintibil sur li chapeles del damas! 

 

Plu noi descen@e in li classes inferior del animales plu li distintion del sexu deveni desfacil e practicmen ínutil. Noi certmen ne va examinar esque li pulces queles ha mordet nos es masculin o feminin. Mem quande noi es picat per li apes nor curiositá es minim saver esque li picatura veni del reyessa o de un ordinari drone. Solmen quande un micri bell scarabetta comensa crablar seniores, tis—ci deveni sensibil por li sexu de ti insecte. 

 

Ma it es specialmen li numerós **moscas** queles irita tant 1i: occidentalistes. In nor land Svissia ja un joyós debatte ha comensat pri li tema: moscas ! It es occidentalistes qui pretende que li moscas have **tri** sexus e que noi deve scrir e dir: mosces, moscos, moscas! Yo self asserte que probabilmen solmen li moscas anglés (=flies) es neutri ma que li mosca italian, hispan, portugalés, li mouche francés, li mycha russ, li Fliege german apartene ínfalibilmen al picant génere feminin! E quam gentilhom, yo da, in ti casu, li precedentie e preferentie al senioras moscas, damas tre international e facilmen reconossibil. 

 

Yo ne comprende proque quelc occidentalistes absolutmen vole haver ancor altri: mosces! Noi have ya sat tal besties! Yo es cert que ni angleses o germanes, ni romanes ni slaves reconosse tal nov mosces! On va nominar les in Italia: moshes, in francia; moss, in Anglia, moosis. Desfortunosimen

 

 

ti maledit besties have ancor sestras minor, li mosquites! Nov desfacilitá! Esque noi deve baptisar ti micri sangisucantes: moscites, mosquites o moskites? O moscitos, mosquitos, moskitos? Nam, fact strangissim! Durant que li grand moscas in quasi omni lingues es feminin li micri moscas o mosquitos es masculin! 

 

Li tot question del moscas ne vell interessar me **tant** si it ne havet consequenties. Nam, quande vu pretende que ja li **insectes** deve haver **tri** sexus, naturalmen anc omni animales superior til li homes deve esser **trisexual!** Tre consequentmen noi va haver: "amices, amicos, amicas" . Esque to vell esser agreabil? Certmen no! Nam, quande vole scrir a vor amicos o conversar con vor amicas vu chascun vez deve minutiosimen examinar esque fórsan, inter ti amicos o amicas es anc un amica o un amico. In tal casu tu neplu posse titular tu amicos "amicos" e tu amicas "amicas" ma omnis solmen 

amices! E naturalmen on va anc dir: "medices" proque partú inter li medicos es ja medicas. E nu vu comprende mi excitation e consternation! 

 

In mi propri interesse e in li nómine de mi amicos, amicas, colegos e colegas yo protesta contra li projectet neutralisation, por ne dir altrimen! Yo suplica omni occidentalistes lassar nos nor sexualitá! Ma si, malgré nor suplicas vu va scrir e dir: "amics, medics, amices, medices" 

vor amicos medicos va devenir vor ínamicos medicos.

 

Esque li formes: amics, medics, amices, medices plese vos talmen ? Alor tu mey ear in Catalonia por trovar li unes e in Null—landia por serchar li altres! **Amics, medics, fi ! Ma amicos, medicos, sí!** Quande in Paris o Buenos Aires tu va demandar: "amix o medix" on va aportar te forsan un scatull de cire por bottes, ma quande tu desira trovar cert medicos o cert amicas 

tu strax va haver lu desirat! 

 

Li finale "o" por coses masculin e li finales "a", "-essa", "-trice" por coses feminin da a Occidental li precision, li naturalitá e li charme del maxim bell lingues natural. In mult, mult landes vu posse susurrar e dir a vor amica: carissima, dulcissima, finissima! Yo assecura, ella va comprender vos! In lingue occidental vu have mem li chance trovar ancor in ciel vor: "Angelos e vor Angelas" durant que li franceses va incontrar solmen "anges" e li angleses solmen "angels" . Ma in ti casu special, to es in 

altri munde, omni occidentalistes forsan vell preferer trovar **solmen** angeles **a—sexual**! Nam, proque ja in ti munde li sexualitá ha vexat e excitat les, ili certmen va amar reposar finalmen: "sin—sexual".  Dr. Aschwanden 

 

##Occidental Societé de Francia

### Strasbourg, 16 may 29

 

Al redaction de HELVETIA.

 

Car coidealist,

 

Noi have li plesura informar vos pri li fundation del "Occidental Societé de Francia", quam section del "Occidental-Union" (Wien)

 

Nor organisation accepta li statutes del Occ.-Union, publicat in Cosmoglotta (dec. 1928)

 

Li comité provisori del Occidental Societé de Francia es constituet del sequent persones:

 

Presidente: L.M. de Guesnet, comercial agente, Paris

 

Secretario-cassero: G. Bohin, director del École Moderne, Strasbourg

 

Vice-secretaria: Senioretta J. Colas, instructora, Souday (Loir et Cher)

 

Membres: Ingenior Thibault, director del Hidro-distribution, Angers

 

Senioretta Guilbert, instructora, Videcosville (Manche)

 

Li unesim scope de nor societé es li organisation del propaganda por Occidental in Francia e colonies. Li contribution annual es fixat provisorimen a Fr. 10.-- includet li contribution a "Occ.-Union"

 

Per un lettre circulari, noi peti omni amicos del lingue Occ., omni letores de "Cosmoglotta" e "Helvetia" in Francia dar lor adhesion e misser li contribution.

 

Por li comité provisori,

 

C. Bohin, Director

 

 

##Just aparit: Suplement al Radicarium

 

de nor colaborator sr A. Creux

 

Formate de HELVETIA, 58 págines con covritura.  Precie: Fr. 1.- sv.

 

Ples comandar it che: "Occidental-Buró, **Chapelle** (Vd) Svissia"

 

Ne oblivia abonnar **Cosmoglotta**, li bell e seriós revúe del Occidental-Union

 

2-im semestre 1929, Fr. 2,60 che "Occidental-Buró" Chapelle (Vd) Svissia.

 

 

##HISTORTETTES 

 

###In li colegie 

 

In un collegie u li púeres es particularimen instructet, un docero questiona un unesim disciple: 

 

"Qualmen on nomina li fact viver con pluri féminas?"

 

"Li poligamie."

 

"Tre bon. E con 2 féminas?" il questionat un altri elev.

 

"Li bigamie."

 

"It es exact." Li docero interroga un triesim disciple:

 

"E li fact viver con un sol fémina?"

 

"Null parol existe por designar ti facte" dit li interrogat púer pos un moment de hesitation. Ma un altri scolero protesta e clacca del dígites. Il save. Il vole responder: "Li monotonie".

 

##Li orígine del anglés yard 

Ante li accession de Henri I al tron de Anglia, on ne possedet alcun norma de mesura in su land. Advere, on usat li "yard" , ma su longore esset variant secun li regiones. In consequentie, li comercial relationes esset tre desfacil por pluri mestieres, particularimen por li tallieros. Mem mani tallieros, poc scrupulos, ne genat se acurtar sin honte ti mesura.

 

Li rey Henri I decidet regularisar ti situation e etablisser un longore ínmutabil por omnes. It restat a trovar ti longore normativ e ti problema esset un cause de inquietitá por li soverano.  

 

Un die, on liverat a Henri I un vestiment de quel li manches apen atinget súper li carpe. Ma li monarco esset tre avari. Il vocat su furnitor, admonit le vivmen, impera le far un nov vestiment, e  ti vez gratuit, e prender cuidosimen li mesura de su brass.

 

Li brass mesurat 914 millimetres, Henri I decretat que ti longore esset desde ti témpore, obligatorimen ti del "yard" por li tot reyia. 

 

(Trad. R.B.) 

 

###Ancor tro proxim al simie

 

Li Dr american Tilney, de New—York, es un convictet partisano del teories de Darwin.

 

"Li cerebre del modern hom, il dit recentmen, es solmen ye medi-via de su evolution. It ne es plu perfect quam ti del antropoido quel vivet ante cent mil annus."

 

Li Dr Tilney ne save pos quant milles de annus, li homan cerebre va har atingetsu apogé, ma il es cert que in ye ti epoca it ne plu va esser rivalitás inter li homes, que li terre va formar un unic republica parlant un unic lingue. "Omni desfacilitás, il explicat, proveni del facte que noi es 

ancor tro proxim al simie quel esset nor antecessor. Un social progress ne posse provenir de un revolution ma per e augmentation del cerebral materie" . 

(trad. R.B.) 

 

 

(ci un págine sembla perdit)

 

>protester et faire la grève du lait.

 

protestar e far li bastament del lacte.

 

>On dit, à tort également, "faire la vache", lorsqu'il s'agit d'une bêtise; alors que la vache accomplit, au contraire, le moindre de ses actes avec le sérieux le plus imperturbable.

 

On di, anc ínjustmen, "far li vacca", quande it acte se pri stulteríe; durant que li vacca, in contrari, acomplee li minim de su actes con li seriositá li maxim ínperturbabil.

 

> -- Un des grands avantages de la vache, c'est de savoire faire ralentir les automobilistes les plus enragés à leur passage dans les villages.

 

Un del grand avantages del vacca, es saver far alentar li maxim rabiós automobilistes durant lor passage in li villages.

 

> -- Très utile pendant sa vie, la vache ne l'est pas moins après sa mort; elle donne alors d'excellents rôtis de boeuf, et, de son cuir, l'on fait des bottines de chevreau.

 

Tre util durant su vive, li vacca ne minu tal pos su morte; ella alor da excellent bovin rostage e de su cute on fa bottettes de caprello.

 

> -- Tâchons donc d'égaler la vache en candeur, en sérieux et surtout en utilitá, pendant notre vie; car, hélas, après, nous ne servons plus à rien.

 

Lass nos do efortiar egalar li vacca pri candore, pri seriositá e, precipue pri utilitá, durant nor vive, nam, ho vé! pos it noi ne plu servi a nullcos.

 

###L'art de voler son prochain (Li arte furter su proximo)

 

> Un audacieux voleur, agenouillé dans un confessional, dérobait la montre de son curé, tout en se confessant: "Mon père", lui dit-il, "je vole."

 

Un audaciós furtero, agenuat in un confessionale, esset furtent li tasc-horloge de su paroco, durant que il confesset se: "Mi patri", il dit, "yo furte."

 

> "Comment, mon enfant?"

 

"Qualmen, mi infante?"

 

> "Mon père, j'ai volé." (la montre était déjà dans sa poche.)

 

"Mi patre, yo ha furtet." (li tasc-horloge esset ja in su tasca.)

 

> "Alors, il faut rendre."

 

"Alor vu deve retrodar it."

 

> "Eh bien! mon père, je vais vous rendre..."

 

"Nu! mi patre, yo va retrodar vos..."

 

> "Ce n'est pas à moi qu'il faut rendre, mais à celui que vous avez volé."

 

"Ne a me vu deve retrodar, ma a ti quem vu ha furtet."

 

>  "Mais, mon père, celui que j'ai volé n'en veut pas."

 

"Ma, mi patre, ti quem yo ha furtet, ne vole it."

 

> "Eh! bien gardez."

 

"Nu! conserva it."

 

##Le maréchal de Saxe et le maréchal-ferrant. -- Li marchale de Saxe e li huf-ferrator.

 

>Le maréchal de Saxe était, dit-on, de force peu commune.

 

Li marchale de Saxe havet, on dit, un fortie poc comun.

 

>Voulant un jour en faire la preuve en présence de quelques seigneurs, il entra chez un forgeron sous prétexte de faire ferrer son cheval, et comme il vit plusieurs fers déjà préparés: "N'en as-tu pas de meilleurs que ceux-ci, mon ami?" dit-il à l'ouvrier.

 

Volente un die far li pruva de it córam quelc gentilhomes, il intrat che un huf-ferrator per li pretexte far ferrar su cavalle, e vidente pluri huf-ferres ja preparat: "Esque tu ne have plu bon quam tis-ci, mi amic?" il dit al ovrero.

 

>Et comme celui-ci lui faisait observer qu'ils étaient excellents, le comte en prit cinq ou six qu'il rompit successivement.

 

E ti-ci fat le observar que ili esset excellent, li comte prendet quin o six de ili, quel il ruptet successivmen.

 

>Le forgeron admire et ne dit mot.

 

Li huf-ferrator admira e ne dit parol.

 

>Enfin le maréchal de Saxe feignit d'en trouver un plus solide que les autres, qu'il fit mettre au pied de son cheval.

 

In fine li marchale de Saxe fictet trovar un plu solid quam li altris, quel il fat metter al pede de su cavalle.

 

>L'opération faite, il jette un écu de six francs sur l'enclume.

 

Li operation fat, il jetta un táler sur li incude.

 

>"Pardon, monsieur", dit l'ouvrier, "je vous ai donné un bon fer, il vous faut me donner un bon écu de six francs." Et en disant cela, il rompt l'écu en deux, et en fait autant de cinq ou six autres que l ecomte lui présenta.

 

"Pardon, senior", li ovrero dit, "yo ha dat vos un bon huf-ferre, vu deve dar me un bon táler de six francs." E diente to, il rupte li táler in du, e fat tam mult al quin o six altris, quel li comte presentat le.

 

>"Parbleu, tu as raison, je n'ai que de mauvais écus; mais voici une pièce de vingt francs, qui, j'espère sera bonne."

 

"Per li diábol, tu es rect, yo have solmen mal táleres; ma ta es un pezze de duant francs, quel, yo espera, va esser bon."

 

>On rit beaucoup de l'aventure et le comte dut convenir qu'il avait trouvé son maître.

 

On ridet mult pri li aventura, e li comte devet conceder que il hat trovat su mastre.

 

 

##Pri finales: -or e -ero, -iero.

De Henri Nidecker.

 

Sr. F. Tz., instigat per nor articul "Finale e sexu" in li ultim num. de "Helvetia", misse nos li sequent valorós remarcas:

 

"Certmen yo aproba **robar** e **robero**. - Ma pro quo parlar pri **heredario**? Yo forma **herede, heredar, hereditá, hereditari**. To sufice e es international (con **heredage**, ...). - Un altri detallie: Pro quo ne formar: v.: **torter, tortor** (fr. bourreau, D. Henker); **tortura (torment?)- ?**

 

**Officiero** posse esser format directmen ex **officie**.

 

Nu: in li exigenties del sensu, del pensada, it va sempre restar un fluctuation inter li sistema **-(a)-tor -sor** e li sistema **-ero**. Lu practic es utilisar ti fluctuation por eluder li ínevitabil desfacilitá - organic al ortografie del Occ. - de formar derivates ye **-ero** che verbes ye **-car** o **-gar**.

 

E finalmen in cert casus li solution de "plugmann" fórsan va esser li sol.

 

Ti fluctuation va permisser traer li fr. **-eur** morfologicmen ampnibolic in li sensu de **-éro** e de **-atòr** de u il veni.

 

Ma in general it resta firm principies: **-ero** = mestiere (plu o minu manual, salariat), **-ario** = omni activitá - plu liberal, p.e. profession o vocation; **-(a)tor -sor** = agent mem ocasional (e: instrument).

 

Nu li question pri **-iero** o **-ero**:

 

Li casu de écuyer es un poc accidental (1). Ma in fact li sufixe fr. **-ier** ha esset sat difuset in italian: **barbiere** etc. Ma it existe un desfacilitá fonetic.

 

Pos c e g, -iero, advere, ne es plu desfacil quam **-ero**. Ma **-iero** ne es possibil pos un i: **carpentiero: -tsiero!**

 

Ergo lass nos consolar nos pensante que: 1) **-ero** sintetisa li hispan **-éro** con li germanic **-er** anglo-german (li quel, in fact, veni anc del latin **-àrio**!). 2) it opera anc li sintese del monosillabic fr. **-eur** in li ínnumerabil casus u it ne ha ancor reprendet li latin form **-ateur**."

 

>1) "Un casu invers es: **cocher**, quel es international sin i e de un usage plu actual."

 

F. Tz.

 

 

##Remarcas linguistic pri li precedent lettre:

 

**Herede, &c.** - Yo concorda; vi denov un punctu de acord con L.s.f.! **tortment**? No! ti-ci vell esser **torment**, quel existe internationalmen. Ples contemplar quo nascet ex L. **torqueo, torsi, tirtum**: Yo copia paroles ex un dictionarium anglés, sublineant tis qui es anc francés: **torment, tormentil, tormentor, tormina, torquate, torque, torsion, tort, tortile, tortious, tortoise, tortulous, tortuous, torture, torturer.** Nor radicarium reducte ti paroles, queles omni es derivat del sam verb L., a quar radicas: **tord-, torment-, tort-**, e **tortur**. Ex li liste vu vide que ne existe dubita pri li duplicitá de **torment** (tormentator, tormentero) e **tortura** (torturero), anc ne pri li substantive derivat del tema perfectic: **torsion**. Solmen pri li present **tord-** on posset discusser, ma yo ne fa to, pro que yo concorda e prefere it al form derivat del supine: **torter**. Do yo proposi conservar **torder**, o **tòrdr**. - **torment** existe apu **tortura** in divers lingues; pro que abolir un?e si noi mantene ambi verbes, pro quo ne anc li substantives derivat de ili? Do conserva: **torment, tormentar, tormentator** o **tormentero** apu: **tortura, torturar, torturero**.

 

**officiero** (de L. offici-arius). Null dubita! Céterimen yo crede que li question de -iere contra -ero depende del accent! F. officiér, A. òfficer. F. barbièr, A. bàrber. Noi in Occ (e anc in german!) ha adoptet li accent romanic, do on besona anc adoptar (o plu precismen: conservar) li I **i**, quel originalmen apartene al radica.

 

**cocher**. - Ne latin! do null derivation de ---arius! F. cocher deriva se del substantive **coche**, e ti-ci del subst. magyar: **kocsi**.

 

**-iero** ne es possibil pos t.- Yo ne vide pro quo ne? To presenta null desfacilitá ad un Italian, Anglés, German, &c. pro quo solmen ad un Francés?

 

Por repetir: yo ne dubita que grand parte del problema solue se per li consideration del accentu. Sr. F. Tz. justmen observa to in su remarca pri -ero quam un sorte de sintese ex (li romanic) -éro e (li anglo-germanic) `-er. Ma ne es tot precis dir que li du "veni" ex li latin "-ario"; no: ili es identic o analog al latin -ario, pro que ili existet ja in german e anglo-saxon, ante omni possibil influentie del latin.

 

Li sistema -(a)tor (-sor) e li sistema -ero. - Ne existe un sistema -ator contra un sistema -ero, ma solmen un sistema -or versus -er(o).

 

 

-or es latin e es adjuntet **sempre al tema perfectic**. Consequentmen: **compilator, finitor, creditor, constructor**. In contra, -er es anglo-german e posse esser adjuntet ad omni verb (ínfinitiv): **laborero, robero**, &c. Solmen, ci on posse har scrupules pro li accentu. Nam, quam yo ha monstrat in mi articul, li termination (derivat del latin laboratorem, laborerr(??), F. labo(ureur) ja contene li indication del sexu. Li **o** do es justificabil pro li fact que li sexu ne plu es reconossibil, e que on ha introductet un artificial medie por indicar denov li sexu.

 

**Suplement**: es possibil que alcun letores va esser miscontent pro mi adoption de cert linguistic reformes in ti-ci articul. Yo ha mi bon cause, e vole adjunter un remarca principal pri li question de publication o ne-publication de linguistic propositiones in un public organ. On conosse li vidpunctu de CELIA, de Cosmoglotta, e de quelc individual coidealistes. Mem un tre competent coidealist scrit me que il hat regretas pro vider discussiones linguistic in "Svissia". Il credet que li sol loc por tal problemas esset li circulares de CELIA, ne jurnales leet del publica.

 

Secun li opinion de ti coidealistes on do devet in prim raportar su propositiones a CELIA, quel va clarificar li problema ante submisser it al publica. Li lettre de sr. F.Tz. es por me un **nov confirmation** que on **ne es justificat** a interdir tal public discussion! On senti li fort inclination de mult letores del revúes **participar** in li formation e developament del L.I., e que Helvetia, **admissente** tal articules, ha esset til nu sur li practic via.

 

**Yo fortmen protesta** contra omni imitation del tendentie espidistic reservar linguistic decisiones a un "academie"! Li lingue **ne** es fat del **academies**, ma del **nationes**. Li lingue forma se max securmen per **li practic usu** interhomal e international!

 

Yo respecta CELIA, ma regarda it, almen quam "academie", quam presc superflú por li solution del problema de L.I. Su membres, queles yo estima quam supremmen competent in li linguistic domen, posset aplicar lor labores in mult plu fructificant maniere per direct comunication con li mundlinguistic

 

 

 

publica. It es tot natural, que li publica have interesse anc por li lingue; altri casu it ne vell ocupar se pri L.I. Pro quo do interdir al publica interrelatar pri lingue anc per su propri revúes?

 

Yo have sat grav propositiones; tis qui lee ti mi articul, va har observat to. It vell interessar me saver, quam mult coidealistes desira leer les in "Helvetia", e al altri látere, quam mult prefere restricter li discussion de reform-propositiones quam bulletin de CELIA.

 

Vi ancor un textu con mi propositiones realisat:

 

**Giordiano Bruno**: 

 

>De l'infinito universo et Mondi.

 

Pri li ínfinit universe e li mundes.

 

>Italian original de 1584:

 

Version international:

 

[Li autor di pri li terra:]

 

>Lon(?) st. si svolge et gira

 

Ella ne sta! Disvolve se e gira

 

>Quando nel ciel, et sott' il ciel si mira.

 

Quo in li ciel e sub li ciel on vide.

 

>Ogni cosa discorre hor alto, hor basso,

 

Nu alt, nu bass, hasta omnicos,

 

>Benche sie'n lungo o'n breve;

 

Ca it lontan es o vicin,

 

>?? sia grave o sia leve;

 

O gravi o levi;

 

>Et forse tu va al medesmo passo,

 

E al sam passu ea fórsan tu,

 

>Et al medesmo punto;

 

E al sam fine;

 

>Tanto il tutto discorre sin ch'è giunto.

 

Tam hasta il tot til it ha arrivat.

 

>Tanto gira sozzopra l'acqua il buglo,

 

Tam gira li aqua in pelmel,

 

>Ch'una medesma parte

 

>Hor di su in giu, hor di giu in su si parte,

 

Que un sam parte se divide

 

De supra nu in bass, e nu de bass in supra,

 

>E il medesmo garbuglo

 

E del sam turbul

 

>Medesme tutte sorti a tutti imparte.

 

Egalmen omni sortes forma se por omnes.

 

 

##HISTORIETTES.

###Li prudent judico

 

Ti historie evenit in un de ti micri índependent states de Antilles.

 

Omnivez quande un Europano esset punit pro qualcunc culpa, su land ne hesitat reclamar indemna e infortiar ti demanda per li mission de un curassat nave.

 

Talmen it sempre esset tre custosi imposir al blancos li general jure.

 

To ne ignorat li judico pri quel yo vole parlar vos.

 

Un blanco hat maltractat un indigeno. Il esset arestat e ductet córam li judico.

 

Ti-ci posit li sequent question:

 

-- A qual nationalitá apartene vu?

 

Li blanco respondet que il esset Sviss cive. Alor li judico, tornante se a su secretario, questionat:

 

-- Esque Svissia es un land de Europa?

 

-- Yes, senior Presidente.

 

-- Esque it es in li bord del mare?

 

-- No; Svissia es completmen circumeat de terres.

 

-- It ha null marin naves?

 

-- No, senior Presidente.

 

-- Bon, dit li judico.

 

E tornante se vers li acusato:

 

-- Vu es condamnat a six mensus de prison, mi amico.

 

###To quo custa li féminas

 

Un Americano, li prof. B. Leavitt, autor de numerosi libres de sociologie tre apreciat in li universitás de America, ha just publicat, in un articul aparit in li "Review of America", li conclusiones de un inqueste quel il ha fat, tra li munde, pri li féminas. De ti investigationes, it resulta que nor companes del old Europa e America custa maxim mult al mann considerat quam patre o marito.

 

In fact, si noi crede li doct professor, un sponsa custa, in Uganda por exemple, solmen tri tauros, contra que in li Kurdistan, un litt svin es suficent. Li Cafres deve dar a lor bel-patre ott vaccas in bon statu e li Tartares un poc butre solmen. To es li cúlmine del modicitá che li Bengalesos, quelc fetiches "porta-felicie" e pelles de savagi besties es li sol coses queles on postula. Si noi ea al arctic landes, noi va trovar que inter li Eskimós, li patres posse facilmen vendir lor filias e li maritos lor féminas por un poc de tabac.

 

 

In resuma, in landes plu o min barbari, li bell sexu es vendit e comprat ma nequande tre car.

 

In revancha, li prof. Leavitt estima que in America quam in Europa, it ne es exagerat dir que un marito o un patre vide li 70% de lor revenús absorptet de lor filias o fémina, sive quam dot, sive in expenses de toilette, vestimentes o subsistentie.

 

To pruva, evidentmen, nor superioritá, de civilisates. (Trad. R.B.)

 

###A NOR LETORES:

Desde pluri mensus, por cause tecnical, noi ne numerat li págines de HELVETIA. Noi recomensa desde ti mensu. Ples atenter que li págines queles ne es numerat in ti numeró es págines ex nor VOCABULARIUM. Chascun letor posse far ti labor lor(?) li reception del fascicul. Noi conta li págines desde li No de januar.

 

###CONTENE (Del No 5):

 

Atention al furtero! - Qui posse furnir ti libre? - Nor editiones. - Nov paroles. - Practic aplication de Lingue universal, de Major Tanner. - Linguistic amusant, de Dr. Aschwanden. - Occidental Societá de Francia. - Li Suplement al Radicarium. - Cosmoglotta. - Historiettes. - Ex li VOCABULARIUM: Li vacca (fine. - Ples vider li unesim parte de Helvetia de **marte**). - Li arte furter su proximo. - Li marchale de Saxe e li huf-ferrator. - QUESTIONES LINGUISTIC: Pri finales -or, -ero, -iero, de Dr. H. Nidecker. - Pri li ínfinit universe e li mundes (Traductet per Dr. Nidecker). - Historiette: Li prudent judico. - Li custa del féminas. - A nor letores.

 

###Memora que:

 

Li "Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd), Svissia" es un oficie por li lingue international Occidental quel ocupa se pri li secretariatu del SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL e de su editoria; del administration del revúe HELVETIA; del agentie del grand revúe del Occidental-Union COSMOGLOTTA, por Svissia solmen; del servicie de informationes e del librería concernent li Occidental movement. Su chec-conto es: II. 1969.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.