Suplement al Kosmoglott 2


 

 

#SUPLEMENT AL KOSMOGLOTT

 

## PARTE SCIENTIC-LITTERARI

 

## IN OCCIDENTAL)

 

## Nr. 2 1926

 

 

 

##Li Hypotese de Wegener pri translocation del continentes. 

 

###Prof. Dr. C. Gagel. 

 

Inter li cert, absolut íncontestabil facies ex li historie del terre, sammen inter li factes del hodial geografie de animales e plantes, existe un grand númere de tales, qui ea totalmen íncomprensibil ye li contemporan situation del continentes inter se, e ye li hodial position del poles e del equator. Li geologic provas de explication, per queles on ha penat aproximar a nor comprension li supramentionat factes, ne es ligabil con li cert geofisical factes, decovrit per li intensiv explorationes del ultim decennies. Talmen li geologos sta perplex avan li mentionat geologic e zoo-geografic factes. 

 

Per quo on vole explicar, que li continentes separat per larg e profund oceanes, quam p. ex. Sud-America e Australia possede un partmen totalmen surprisant proxim flora e fauna, e ye altri parte que in medie tra li strett vicinat insules del Sunda-archipelago inter Vali e Lombok, passa li max strict conosset zoogeografic límite, li tal-nominat Wallace-linea, quel separa li absolut diferent fauna de Australia e India? 

 

Quo es li causa que ye li diluvial glacial periode America ha esset covrit de glacieros til li districte de St. Louis, do til li 38m gradu - latitúdine de Palermo, — que Europa ye li sam témpore li nordic glacieros ha extendet se til — sud-oriental Anglia, Holland e medial Germania, do til 51 gradu, durante que in Sibiria, li nu max frigid parte del terre, totmen ne existe glacial sedimentes, ma que tande in li nov-siberian insules, i. e. sub 75—79 de nord latitúdine li mámmut vivet in tal hordes, que lor fossilisat dentes ha liverat ante li guerre circa un quaresim de omni ivor, quo postula talmen favorabil conditiones de existentie — un tre luxuriosi vegetation — qual on trova solmen 20—25 gradus plu til sud? 

 

Qualmen explicar se, que sur Grënland e Grinelland in li region de quinmensual nocte polari e ye — 20 gradus de medial annual temperatura in li periode tertiari ha crescet semprevivi plantes: laures, magnolies, palmes etc., e ha format se carbon-lignit-sedimentes, durant que in Spitzbergen existe mem veritabil minieras de carbon fossil, atestatores de exuberant tropic vegetation. 

 

Qualmen comprender, que in contrari in li témpore quande in Anglia e Germania se ha format li max grand sedimentes de carbon, in Sud-Africa, Indostan e Australia ha originat formationes de tipic glacial periode con morenes e imens erratic blocs, do devet exister un total inversion del climatic zones? — Quant questiones, tant til nu ne soluet enigmas! 

 

Li tam proxim e surprisant parentitá del flora e fauna in li continentes, nu lontan e separat per profundi mares, li geologos til nu ha penat explicar per li suposition, que li oceanes, almen li Atlantic e Indic, ha format se per cataclisma e submersion del originalmen existent pontes terrestri inter li continentes, sur queles antey li animales e plantes ha posset expander se sin impedimentes.

 

Ma ultra li geofisical ínpossibilitá del "submersion" (ad in quo?) de tal imens masses de terre til profundores del ocean - 4-6 kilometres, - ú do vell har esset antey li masses de aqua, queles nu plena li colossal spacies del oceanes? - ili vell dever inundar li tot continentes almen 2-3 kilometres in altore, quo contradi a omni geologic experienties. Que li climatic zones - do li poles e li equator - antey ha devet esser locat tot altrimen quam nu, es ja long un ínevitabil deduction del conosset factes, ma on ha evitat traer li consequenties, proque li translocation del poles, - i.e. del axe de rotation e de inertie del terre - vell suposir vermen imensi deplazzationes del cortice terral, li possibilitá de queles esset totmen íncomprensibil. Omni ti desfacilitás li geofisico Wegener pena soluer e far comprensibil per li suposition que li original cortice de condensation del terre, quel consiste ye silicates, specific levi petres - li tal-nominat "sal osial" del geologos, (derivat de Si silicium a Al aluminium) - per li formation de montes in li cursu de milliones de annus es extremmen plicat, conpussat, e nu forma solmen li tabules de continentes, durante que li funde del oceanes consiste ye li original base del condensat cortice, specificmen plu ponderosi basaltic petres, del "Sima" (derivat de Silicium e Magnesium, e tre ferrosi), quel noi conosse sur li continentes solmen quam eruptiv productes del vulcanes. Secun Wegener li continentes svimma sur li "fluir" sima, quam montes de glacie sur aqua, e ti continentes originalmen ha format un unitari bloc, quel per immensi scissures es dislacerat, talmen, que tande p.ex. America ha separat se de Europasia, e in li flue del geologic témpores ha migrat til occidente trans li largore del hodial Atlantic Ocean (2000 til 6000 kilometres), e per to ha acumulat al front-látere li gigantic plicat montes del Andes; que sammen Industan, li fauna de quel have grandissim similitá ye ti de Sudafrica e Madagascar, se ha separat de su original loc apu Sud-africa, ha migrat circa 3000 kilometres til nord e per to in li direction del move ha format li max grand montes plicat, li Himalaya, e li max elevat plató montan Tibet; que Australia con Nov-Guinéa ha formigrat de su anteyan loc apu Antarctica e ha atinget al totalmen extrani region del Sunda-archipelago, e per to ha plicat li montes de Nov-Guinéa talmen que it nu colide con un region de totmen altri flora e fauna, etc.

 

Li pruva de su hipotese Wegener vide in un grand númere de factes del geofisica e geologie, queles es íncontestabil, ma til nu ne suficent remarcat. Ta es unesimmen li isostasie, li equilibrie de pression, quel existe partú sur li terre, sammen sur alt montes, queles supera li nivelle del mare ye 5-8 kilometres, quam apu li coste del mare, quam súper li profundesses del ocean, u manca 5-10 kilometres de petres til funde del mare e es compensat per li mult plu levi aqua. Tal equilibrie de pression es possibil solmen, si li funde del profund mare consiste ex mult plu ponderosi petres quam li terre firm, e si sub li montes li plu levi petres continental del "sial" es talmen fort plicat, que ili inmerse se profundmen in li funde e suplanta li plu ponderosi "sima", e talmen atinge li equilibrie pressional, li egal summa del póndere (gravitation)>

 

Poy Wegener utilisa li facte que li tal-nominat medial nivelle del cruste in practica ne existe sur li terre, que in contra existe du clarmen fixat maximums de frequentie de nivell-planes, distant un del altri circa 6000 metres. Li un es inter 0 e 1000 metres súper li superficie del mare (li medial altore del continentes), e li altri inter 4000 e 5000 metres de profunditá sub li mar-superficie (li medial funde del oceanes). 

 

Ye ti du altores distribue se li max grand parte de omni nivell-planes, e del fundamental diferentie del nivelles Wegener deducte anc li diferentie del petres, de queles es constructet li continentes e li funde del oceanes - quo evidentmen es just e explica li supra-mentionat factes del isostasie.

 

Quam geologic argument Wegener mentiona, que li bordes del Atlantic Ocean monstra un stupefant paralelitá e es in acorde ye omni formes, anc in lor geologic structura, talmen que si on admove li geologic carte de America a ti de Europ-Asia, li reciproc caracteristic sedimentes e montes harmonisa precisimen, quo vell esser ínpossibil, si inter ili vell har submerset "pontes terrestri" de 2000-6000 kilometres. -- Ye tal admove de ambi continental masses, comprensibilmen on deve prender quam límite de continentes ne li hodial lineas del coste, ma li declive del desprofund mare (quel es solmen inundat borde de continente) al oceanic profundesse.

 

Finalmen Wegener adducte quam ultim pruva, que secun li longitudinal mesuramentes del tri expeditiones al Grenland in li annus 1823, 1870 e 1907, Grenland in ti témpore ha augmentat su geografic "Longitúdine", que inter li unesim e duesim mesuration it ha desproximat se de Europa ye 420 metres e inter li duesim e triesim migrat al occidente ye 1190 metres! Ti resultate sta long extra suposibil límites de erras de tal astronomic determinationes de longitúdine, e almen in ti casu constata li facte del translocation de continental masses.

 

Ma si un tal translocation es plu quam probabil, tande anc es dat li intern cause por li migrationes del pol ja longmen postulat, por li translocation del axe de rotation e de inertie de terre. -- Ti migrationes del pol per to transea del dominia del íncomprensibil in ti del natural.

 

Li geodesie ne have principal objectiones contra li hipotese de Wegener. Mult factes del geologie parla in favor de it, e quo li geologos ultra to objectiona contra li hipotese, origina plu de lu íncustomat del novi, vidpunctu quam de real factes. In singul punctus li nov hipotese, stipulat solmen in su fundamental principies, naturalmen va haver ancor a corecter mani cose e clarificar semblant minim íncongruenties. Li factes del geofisica parla absolutmen por li justesse del hipotese: ili es completmen ínconciliabil con li antiqui supositiones del "infraction del oceanes".

 

Que li montes plicat, p. ex. li Alpes, es compresset per plication ye un quaresim til ottesim de lor largore, es un pruvat facte, quel totmen ne es explicabil per li tilnú suposition del contraction del terre in sequentie de descalorisation - secun li coeficientes de extension del petres, ja li sol plication del Alpes vell suposir un frigidation del terre ye plu quam 2000 gradus. Li Wegener-hipotese clarifica anc ti plicationes e compressiones, e si on presenta se p. ex. li plicas del Himalaya denov retroglattat secun li mesura del compression ye un quaresim, quam in li Alpes, tande li sudpunte de Indostan tot per se self vell transmover se 300 kilometres til sud ad li zoogeografic loc de sud-Madagascar e Sud-Africa, e on ne besona inventer li zoogeograficmen necessi continente "Lemuria" quel til nu devet soluer ti enigma, etc.

 

Trad. de E. de W.

 

##PROVERBIES

 

Sovente li esperantie es un chimere.

 

Es facil obliviar, quo ne es nos car.

 

Misere nos visita sin atender invita.

 

A ti omni cede, qui moné possede.

 

Li valor de un objecte es clar pos su defecte.

 

Chascun tam manja quam il arangea.

 

Ne mette tu nase in un altri vase.

 

Gast sin avise - agreabil surprise.

 

Ne fide parol sin propri control.

 

Fortun e glass facil fracass.

 

Omni merite da nos credite.

 

Feminal plore ne have valore.

 

Quam li fripon, tam li baston.

 

In su propri dom omni es grand hom.

 

Damage fa sagi.

 

Li hom proposi e Deo disposi.

 

Saventie es potentie.   --- Pgl.

 

Qui ne accepte consilie, ne merite auxilie.

 

Null fructe sin lucte.

 

Li ocasion fa ladron.

 

Honores muta mores.    --- A.T.

 

 

Lupos saturat, e agnellos conservat.

 

Es in fin con su latin.

 

Es defecte in su intelecte.

 

Manca clapp in su cap.   -- E.W.

 

##Ex "DOLARAS" de Ramon de Campoamor.

 

Un galan la ha adorat,

 

Ella ridet e il ha plorat.

 

Pos curt témpor on ha videt,

 

Que ella plorat, e il ha ridet.

 

Ex hispan trad. de E.W.