| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (sep 1929)

Page history last edited by Dave MacLeod 3 years, 7 months ago

# HELVETIA

 

 

Organ del sviss...

 

 

Association por Occidental

 

 

 

 

Red. Ric Berger, prof. Morges

 

 

Adm.:F. Lagenc, Chapelle-Vaud

 

 

Svissia-Annu 1929

 

 

 

 

Sept./Oct.

 

 

 

 

No 9/10 (16/17)

 

 

HELVETIA

 

 

Sept.-Octobre 1929.

 

 

-------------

 

 

Abonnament por 1930: Svissia: SFr. 2.-; Extrania: SFr.: 2.50.

 

 

Che: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd). Postchec-conto:II.1969.

 

 

-------------

 

 

 

 

Vide nor concurs, p. 155 --- Li abonnates por 1930 recive li ultim No.s 1929 **gratuitmen**.

 

 

 

 

## A NOR LETORES:

 

 

Pro li grand labor quel dá nos li printation del grand dictionarium "Français-Occidental" e del "Cours comlpet d'Occidental", noi es obligat reuniar li numerós de septembre e octobre de HELVETIA in un sol numeró. Ples do, car letores, excusar nos. Red. e Adm.

 

 

 

 

## Nor editiones

 

 

Noi mult recomenda a nor amicos comprar nor editiones, nam li **tot precie** de vende es versat in li cassa del SAPO e servi al altri editiones o al propaganda (Li grand labor de redaction e printation es fat completmen gratuitmen por nor Association). Por difuser Occidental, manuales e dictionarium es absolut necessi; nor unesim deve esset do editer les, precipue in frances ú it existe presc nullcos. Noi joya annunciar que li grand **dictionarium Frances-Occ.** va har aparit completmen pos un mensu; ja nu 9 cadernes ex 13 es printat (til li líttere P). Li tot edition de ti dictionarium custa nos circa Fr. 300 (Fr. 200 por li paper e Fr. 100 por li incre). On comprende do que li vende de mult exemplares es necessi por payar almen un parte de nor expenses. Ante 1 mensu nor editoria ha publicat un excellent **curs de stenografie** in Occ. de sr. Creux, fructe de mult e mult annus de experienties in li dominia del stenografie. - Pos quel semanes va aparir li "Cours complet d'Occidental" por Franceses. It es nu in revision por corectiones e li proxim No de Helvetia va commensar publicar it. Al brochura de ti curs va esser juntet li historiettes con traductiones francés, queles nor jurnale ha sovente publicat e de queles noi fat un suplementari tirage por ti scope.

 

 

## Resultate de nor unesim concurs de traduction

 

 

Li jurie chargeat selecter li maxim bon traduction in Occidental del textu publicat in nor numeró de julí ha designat per 2 voces contra 1 li labor de sr. Blaschke de Traunegg (Austria). Li membres del jurie ne conosset li nómines del concurrentes.

 

 

Sr. Blaschke va do reciver un original oleo-pictura (de un valore minimal de 100 Fr. sviss) representant un lago in li sviss Alpes. Noi peti sr. Blaschke  **_far? tener?_** li pictura de un experte e raportar nos si li valore indicat ne es exact.

 

 

Noi publica in li present No li textu del **duesim** concurs, textu a traducter de  **francés a Occ**. Li premie es anc un original pictura valent 100 Fr.. Li responses deve arrivar al redactor de "Helvetia" ante li 1-im decembre 1929.

 

 

E nu, vi li traduction de sr. Blaschke:

 

 

 

 

## Li paisan e li diábol

 

 

Unquande esset un prudent e astut paisannette pri li trucs de quel mult vell esser racontand: ma li max bell raconta es tamen qualmen il unquande mistificat li diábol.

 

 

Un die li paisanette hat cultivat su agre e preparat se retornar ad-heme  quande li crepuscul ja hat venit. Alor il perceptet in medie de su agre un cumul de carbones ardent e quande il, plen de astonantie, vadet ta, alor sedet sur li brase un micri nigri diábol. "Tu sede certmen sur un tresore? dit li paisanette. "Yes, replicat li diábol, sur un tresore quel contene plu de aure e argente quam tu ha videt durant tui tot vive."- Li tresore jace sur mi agre e apartene me", dit li paisannette. "It es tui, replicat li diábol, si tu me da durant du annus li demí de to quo tui agre producte; moné yo possede suficentmen, ma yo desira li fructes del terre."

 

 

Li ruranette consentit pri li negocie. "Ma proque ye li distribution nul querell eveni, dit il, do mey te appartener quo es súper li terre". To placet bon al diábol; ma li astut paisannette hat semat rapes. Quande venit li témpore del recolte, li diábol aparit e volet prender su fructe; ma il trovat necos quam li yelb, marcid folies e li paisannette, tot joyós, exfossat su rapes. "Unvez tu  ha havet li profit, dit li diábol, ma to ne mey valer por li proxim vez. Tui es quo cresce súper li terre, e mei - quo es sub it". "Yo consenti" replicat li ruranette. Ma quande venit li témpore por li semida, li ruranette ne denove semat rapes, ma frumente. Li fructe hat maturijat, li paisanatte eat al agre e decupat li plen halmes til al terre. Quande li diábol veni, il trovat necos quam stopples e furiosimen precipitate se ad-bass in un abiss de roccas. "Talmen on deve dupar li foxes" dit li paisanette qui eat a ta e prendet li tresore. Grimm

 

 

--------

 

 

**Por li duesim concurs** ples comprar li grand dictionarium

 

 

che: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd) Svissia. Precie Fr. 3.- sviss (plu quam 300 págines e 25,000 vocabules)

 

 

 

## Duesim concurs de traduction

 

 

Pro que HELVETIA va bentost editer un numeró special por angleses, noi retarda li concurs anunciat de  **anglés a Occ**. e noi remplazza it per un concurs de  **francés a Occ**. Ti-ci va esser plu actual nam li grammatica por franceses va esser publicat ante li unesim novembre. Pro que li dictionarium frances-Occ. es editet solmen til li parol *phenix*, noi da ci-infra li traduction del paroles venient pos ti vocabul. Li altri paroles es trovabil in li dictionarium FRANCAIS-OCCIDENTAL in vende che li Occidental-Buró (preice Fr.3.-- sviss + Fr.0.30 postal expenses por Svissia o Fr.1.-, por Extrania). Li traductiones de ti textu deve arivar che li redaction de Helvetia ante li  **unesim decembre** 1929.

 

 

**Vocabularium**: Juif = Hebreo; Grec = Greco; Romain = Romano; Franc = Franco; repas = repast; remonter à: retro-ear til, originar in; terrestre: terrestri; pomme: pom; veau: vaccello; soit: to es; tête: cap; plutôt: preferibilmen; quant à: pri; porc: svin; pointe: punte: pique: pic; suffire: suficer; rassasier: saturar; réellement: realmen: pratique: practicar; souvent: sovent; pique-nique: pic-nic; table: table; reunir: reuniar; vin: vine; somme; summa; tout au moins: alminu; prendre: prender; seul: sol; vers: circum; tarder: tardar; transformer: transformar; presque: presc; servir: servir; plat: platil; poisson: pisce; pièce: pezze; à travers: tra; souper: supé; soir: véspere: vieux: old; règne: reyatu; prédécesseur: precessor; six: six.

 

 

 

 

## TEXTU DEL CONCURS: LES REPAS

 

 

L'habitude de manger est très ancienne!... Elle remonte à la plus haute antiquité. Adam lui-même, pour ne pas remonter plus loin, se nourrissait des fruits du Paradis terrestre; on sait qu'Eve mangea une pomme; on en parle même ancore

 

 

Les anciens Juifs, si l'on en croit la Bible, avaient un très gros appétit: Abraham, par exemple, servit un jour à trois de ses invités un veau entier et trois mesures de farine pétries et cuites sous la cendre, soit environ 26 kilos de nourriture par tête - ou plutôt par bouche... Isaac, de son côté, se contentait, paraît-il, d'une paire de chevreaux par repas...

 

 

Quant aux héros d'Homère, la moitié d'un boeuf, un grand porc de cinq ans et une demi-douzaine de moutons grillés à la pointe des piques leur suffisaient à peine pour se rassasier - et c'est dans ces conditions que Mme L. de Castelmore se demandait jadis si c'était réellement la baleine qui avait mangé Jonas, ou si c'était Jonas qui avait mangé la baleine?

 

 

***

 

 

Les Grecs faisaient trois repas par jour. Mais le premier seul étaient important, c'était l'**ariston**. Ils s'invitaient peu à déjeuner, mais il pratiquaient souvent ce que nous nommons aujourd'hui le pique-nique.

 

 

Les célèbres repas en communs de Lycurgue, par exemple, n'étaient, au juste, que des pique-nique; on se réunissait par tables de 15 couverts et chaque convive, au début du moins, devait apporter un boisseau de farine, 8 mesures de vin, 5 livres de fromage, 2 livres et demie de figues, et une petite somme d'argent pour les épices.

 

 

***

 

 

Les Romains, - les  **premiers** Romains tout au moins - ne prenaient qu'un seul grand repas à midi.

 

 

Peu à peu, ils ajouterent un premier repas vers midi (pain et fruits) et leur frugalité ne tarda guère à se transformer en un luxe presque honteux. On cite notamment le célèbre banquet qu'offrirent Vitellius, qui étaite empereur, et Francius qui ne l'était pas, - un banquet au cours duquel on servit 2000 plats de poisson et 7000 pièces de gibier.

 

 

... Mais cet article n'est pas une étude sur l'**indigestion à travers les âges**.

 

 

***

 

 

Les Francs étaient, eux aussi, de gros mangeurs; mais ce n'étaient pas des gourmets: ils mangeaient n'importe quand, n'importe quoi et, avouons-le, n'importe comment... avec la main.

 

 

Les premiers rois de France mirent bon ordre à ce laisser-aller, et, jusque sous François 1-er on fit deux repas par jour à la cour: le  **dîner**, à 9 heures du matin, et le souper, à 5 heures du soir...

 

 

Louis XII changea deux fois ces vieilles habitudes; il prit d'abord son dîner à 8 heures du matin, puis, à la fin de son règne, à midi. Et, au lieu de se coucher vers 6 heures du soir, comme ses prédécesseurs, il ne se mit plus guère au lit avant 11 heures du soir ou minuit...

 

 

Henri IV et Louis XIII revinrent aux anciennes heures: dix heures et demie pour le dîner; six heures du soir pour le souper. (Fin del textu)

 

 

 

 

---

 

 

 

 

**Sententie**: Noi nomina  **dangerosi** tis qui have un spíritu diferent del nor, e  **ínmoral** tis qui ne have nor propri morale. Noi nomina  **sofist** tis qui ne have nor propri ilusiones sin mem questionar nos esque ili ne have altris. A. France

 

 

 

 

## NOR MOVEMENT

 

 

Basel li 12 septembre 1929

 

 

 

 

Li 12 septembre li "Europäerclub Völkerweg BASEL" arrangeat su prim autunal conferentie in li "Schuhmachern-Zunft". Ci vésper Dr. H. Nidecker fat un discurs pri "Weltbund und Weltsprache" (Mund-union e mundlingue), quel incitat li interesse del auditoria. Li fundator del Union del Europanes, de quel li club es un local grupp, Dr. Arnold Nüesch, fat li proposition crear un club, quel devet studiar li question del europan lingue, to es, esque anglés, o un lingue auxiliari va dever esser li mundlingue, e quel deve efortiar, que un futur Europan Union va efecter, que ti maxim apt lingue mey esser oficialmen declarat quam **europan** lingue.

 

 

Li referent remarcat, que un **europan** lingue vell sin altri ja esser li **universal** lingue, pro li grandore del britannic imperia e del hispan Sud-America. Pro to, si Dr. Nüesch judicat it apt por li propaganda, on bon posset comensar per propagar li idé de un lingue **europan**, por esser plu conform al programma del Union del Europanes.

 

 

Secun li proposition de Dr. Nüesch, Dr. N. declarat se pret unionar e organisar tis, qui interessa se pri li problema e qui vole laborar ye it. Un micri grupp ja dat su signaturas, e noi va bentost posser commensar nor conferenties. Dr. H. Nidecker.

 

 

**N. d. Adm.** Noi regreta ne posser inserter altri articul de Dr. N. pri ti tema, pro manca de spacie. Il mey excusar nos.

 

 

 

 

TRA LI PRESSE: Li "Fögl d'Engiadina", 30 august 1929, ha reproductet in extenso e **in Occ.**, li articul de sr. Major Tanner (aparit in Helvetia de august) pri li dictionarium de Velleman. It es tre surprisant leer un textu Occ. in un jurnal Ladin, nam li aspect, in prim vise, **sembla completmen identic**. Null lingue international es plu proxim a Ladin quam Occidental.

 

 

"Letzte Politik" de Berlin, "Juli-Nummer" 1929, ha publicat un recension de sr. Dr. Nidecker del brochura "Die moderne Weltsprache". In ti articul, sr. Nidecker parla pri nor movement e monstra quant remarcabil es li similitá inter Occ. e li lingue vivent **Ladin**, quáncam li autor de Occ. ne basat su lingue sur Ladin ma sur li internationalità del grand lingues de Europa. Excellent exemple de articul de propaganda.

 

 

 

 

NANCY: In li revúe "LE POLYGLOTTE" (1 oct. 29) aparit un excellent articul de propaganda por Occ. de sr. Bohin.

 

 

 

 

**PARIS**. In "LA CHRONIQUE ARTISTIQUE" (7 sept. 29) sr. L. Ravasse ha publicat un modellic articul por e in Occ. Li sam articul anc aparit in L'AVENIR IMMOBILIER (21 sept. 29). In li No del 5 oct. de LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, sr. Ravasse inserte un duesim articul "L'Occidental, langue auxiliaire de compréhension immédiate" in quel il di que li L.I. deve 'adaptar se al mecanic medies por difuser it". Esp-o, per ex., ne posse esser scrit per li **clavmachines universal** e ne posse esser transmisset **sin deformationes** per li alfabet universal MORSE. Sr. R. da ancor quelc principies de grammatica e, to quo sembla nos li maxim efectent, **un micri textu in Occ**.

 

 

Secun li "Tri-mensual Bulletin de Informationes del Occidental Societé de Francia" (OSF), noi save que articules de propaganda anc apparit in LE QUOTIDIEN, LE JOURNAL, L'OUEST, LE PROGRES DE BORDEAUX, LE NOUVELLISTE DE LA GUADELOUPE.

 

 

BASEL. "LETZTE POLITIK" de junio contene un interessant recension scrit de nor colaborator sr. Dr. Nidecker pri li brochura editet de nor editoria "Die moderne Weltsprache".

 

 

BERN. Quar inter li maxim important diales ha anunciat li Occ.-Reunion del 22 sept. con textu del programma in Occ.. Ti unesim public propaganda in li cité federal es debit a nor fervent amico sr. Major Tanner.

 

 

TRA li REVÚES: "Tri-Mensual Bulletin de Informationes del O. S. F.". Editor: G. Bohin, secretario del O. S. F., Place de Bordeaux 7,  Strasbourg (FRANCIA). Ti excellent folie poligrafat de nor francés coidealistes va esser un tre bon medie de informationes inter li membres del SOF. Nor gratulationes.

 

 

COSMOGLOTTA, organ del Occidental-Union,  Mauer b. Wien. No de  sept. : In ti numeró es printat li unesim capitul del complet grammatica de Occidental, tre important ovre de nor codealist sr. K. Janotta. Ed. de Wahl: Duplic consonantes. Chronica. Litteratura.

 

 

No de oct.: Fine del unesim capitul e li duesim capitul del complet grammatica de Occidental. Cronica. Litteratura. Subventiones.

 

 

INTER NOS, Bulletin dumensual del British Occidental Society, No 2. Ti folie raporta pri li important informationes del Occ.-movement.

 

 

 

 

Stenografie Duployé por Occidental

 

 

Precie: fr.1.- sviss, che Occ.-Buro,  Chapelle (Vd)

 

 

de Ad. Creux, 18 págines poligrafat.

 

 

Ti excellent ovre deve mancar che null occidentalist qui interessa se pri stenografie

 

 

 

 

**LI ORÍGINE DE QUELC INTERNATIONAL PAROLES**

 

 

 

 

Li orígine del paroles es forsan quo es maxim interessant in li studie del dictionarium. Per ili on posse vider quant li primitiv sens del vocabules esset poc a poc efaciat tra li secules; li paroles de un lingue es monetes de quel li efigie ha desaparit in parte per li témpore: de it resta solmen vestigies, o anc un nov efigie ha esset frappat sur li unesim.

 

 

**COMPANION**: veni del popular latin **companionem**, quel significa "ti qui parti li **pane** con un altre", de **cum** (con) e **panis** (pane).

 

 

**BALOTAR**: Li verb **balotar** e li nómine **balotage** deriva de **ballotte**, litt bul con quel on votat antey.

 

 

**BOYCOTT**. In 1880, Irland ne ja havet li Sinn-feiners, ma it havet li grand tribune Parnell e li Land-League (Liga por li land). Sur li dominia de un anglés senior, Lord Erne, esset tande quam regissor un ancian capitan nominat James Boycott. Quam represalie contra su rigores relativmen al farmeros, li Land-League mettet le in interdiction il self e li landes quel il geret. E li syistema esset extendet a altri landes. De to ha venit li angles verb: to boycott, de quel noi fa **boycottar, boycottage**.

 

 

**CREDENCE**. It existe un nómine de meuble tre significativ quam indicie del mores quel regnat in li epoca quande esset format; to es li nómine de **credence**, pruntat del italian **credenza**. Ti parol havet unesimmen li sens de **confidentie**; per extension il designat li prova fat, sur li bufet, del manjages e del trincages, ante servir les al princes, por chassar lor tot defiantie. Poy, quande li usation del toxicationes hat passat, on adoptet it por nominar un bufet o un table sur quel on deposit simplicmen li platiles.

 

 

**BURÓ**: es ancor un plu interessant exemple de mutation de sens per extension. Ti parol derivat de **bure** (grossieri stoff de lane) significat unesimmen un drap de lane quel servit quam tapiss de table, poy significat li table covrit per ti drap, poy un tiruor-meuble sur quel on scri, poy li table sur quel alqui labora, poy li loc de un administration e mem li homes qui directe un assemblé.

 

 

**ETIQUETTE**: Litt afichette plazzat sur sac, sur merces, etc. Antey li proceduras esset scrit in latin e on mettet sur li sac includent les ti tri paroles: **est hic questio** (ci es li question inter un tel e un tel.) Sovente on scrit, per abreviation: **est hic quest**, e quelc ignorantes finalmen scrit **etiquet, etiquette**. De to, li nómine **etiquette** ha esset dat a omni distinctiv marca.

 

 

**FANFARE**: Ti parol es un onomatopéa. Li plupart del aerinstrument es caracterisat del líttere F. scri Charles Nodier, pro que ti consonante, productet del emission del aer chassat inter li dentes es li expression del sibilament. De to venit **fanfare**, quel es un cant de trumpetes.

 

 

De **fanfare** veni **fanfaron**, hom qui fa plu mult brui quam labor, fals brav, rodomont; e anc li derivates fanfaronada, fanfaroneríe.

 

 

**TOAST**: Parol angles pronunciat "tost" e quel significa **rostat pane**. Antey, in Anglia, li person qui desirat li sanitá al altres ye li fin del repaste, mettet un cruste de rostat pane in su glass. Pos har fat li tur del table, li glass revenit al unesim gast, qui trincat li liquore e manjat li rostat pane. Li usage del rostat pane ha passat, ma li parol expressent it ha esset conservat.

 

 

**GILET**: Li nómine de ti vestiment veni de **Gilles**, un del unesim clownes qui aparit sur li theatre del hotel de Burgundia. Il hat adoptet quam costume un long veste sin manches, quel on trovat tre drolli e quel, plu tard, pos modification, noi adoptet con li nómine de gilet.

 

 

 

 

## Orígine de quelc paroles international (seque)

 

 

**STYLE**: Li Ancianos havet ni plumes, ni incre, ni paper. Ili usat cortice de árbor o tabulettes de cire, sur queles ili gravet per un gravette nominat **style** o **stylet**. Un del extremitás de ti style esset plat e on usat it por efaciar to, quo on desirat changear. In ti sens Horatio dit: "Soepe stylum vertas". Retorna sovente vor style. Transportante li signification del cause al efecte, **style** es usat hodie por indicar li maniere, li ton, li color queles regna in li ovres del spíritu o del art. On di un bon, un mal **style**, quam noi di un bon, un mal plume.

 

 

**FIACRE**: Specie de vehicul por li public trafica, inventet in 1662. On dat le li nómine de **fiacre** pro un image de St. Fiacre plazzat súper li porta del etablissement de ti nov vehicules, strade St. Antonio, in Paris.

 

 

**MERSÍ**: Ti parol, del latin **merces**, significant originarimen li precie quel li victet payat al victor por recomprar se. **Merce** e **mersí** have do li sam orígine.

 

 

**PORTA**: Che li ancian latin popules, quande on dessinat li cintura-mur de un cité, on atelat un tauro e un vacca al sam plug e on traciat li circular sulca quel determinat li amplitá. Quande on arivat in li loc marcat por servir quam intrada, on sublevat li plug e on **portat** it plu lontan: de ta veni li nómine de portas, dat al intrada-locas del cités e anc del domes.

 

 

**CADAVRE**: On ha pretendet que **cadavre** es format del unesim síllabes del tri paroles " **ca**ro **da**ta **ver**mibus" (carne dat al vermes). Ti etimologie es ingeniós, sin dúbita; ma on posse considerar it solmen quam un joca. **Cadavre** veni del latin verb **cadere** (Occ.: cader); li cadavre, in fact, es li hom quel cade in polve, quel deveni polve.

 

 

**CURIOS**: Por comprender li etyiologie de ti parol, on deve memorar que li roman popul esset dividet in tribes e li tribes in **curies**. Li **curion**, chef del curie, nominat anc curiosus, esset un officero chargeat vigilar li interesses de su cri e qui necessarimen devet conosser omnicos. Plu tard, on dat li nómine de **curiosus** a ti qui mixtet se al gruppes de su curie por saver li novas.

 

 

**SCLAVE**: Carlomagne e li imperatores qui succedet le fat un rud guerre al divers slav nationes quel menaciat invader li Occidente e quel avansat til Adriatica. Pos lor derupte, li **slaves** esset vendit in grand númere e li Italianes traficat ili quam recentmen on traficat li negres. De ta venit li nómine de **sclave**.

 

 

**SCIENTIC NEOLOGISMES**: Esque vu save quo li medicos nomina **mistakostrepsomanie**? To ne es altri cos quam li levi tic del adolescentes qui caressa per li manu lor nascent mustache. E li **strepsorabdomanie**? To es li regretabil hábitu exercit precipue del espade-mastres e li ancian tambur-mastres qui fa rotationes per lor canne e lor parapluvie. L'**octodactylomanie** consiste metter li litt fingre in li orele, agitante it nervosimen. Altres prefere metter un fingre in li bocca: ili es li **stomadactylomanes**; si, in plu, ili rode lor ungul, ili deveni **onyxophagomanes**. On es atinget de **harmoniomanie** quande on tambura sur li vitres, de **spingomanie** quande su movementes es tro brusc e febratri, de **trepodomanie**, quande on move li gamb nervosimen. It convene finalmen mentionar ancor li **kratopodomane** qui acquisitet li hábitu cruzzar li gambes e traer su strumpettes durant un conversation e li **triakaidekaphob**, qui time li numeró 13.

 

 

## Mal remedie.

 

 

Pro quo vor fémina ne canta por calmar vor bebé quande il plora? -- Ella fat talmen antey ... ma li vicines venit dir que ili preferet audir li púer plorar!

 

 

 

 

## LI VENJANTIE DEL JUDICO

 

 

Un marquesa tre desbell venit, un die, solicitar un audientie de sr. de Halay, unesim president del Parlament de Paris, pri un important process, quel devet bentost esser judicat. Il receptet la con frigore.

 

 

Ella credet que ti reception anunciat la li ínsuccess de su process, e in su colere, quel ella expresset a omnes, ella designat li magistrate solmen per li nómine de old simio. To revenit al oreles de sr. de Halay, ma il audit solmen li equitá, quel parlat in favor del dama.

 

 

Ella esset informat, contra su attende, pri li success de su afere e ne mancat mersiar li magistrate, monstrante le un cordie plen de gratitá. Sr. de Harlay, regardante li marquesa per rident visage, dit la: "Seniora, vu ne deve esser surprisat de to quo yo fat por vos; li old simios es charmat auxiliar li old simias."

 

 

## CURIOSITÁS

 

 

Inter 1,000 specimenes de flores, on conta 284 blanc, 333 yelb, 220 rubi, 144 indigo, 72 violetti, 36 verd, 12 orangi, 4 maroni e 2 nigri. Concernent li odore, secun to quo on di 10% solmen del flores exhala un parfum.

 

 

In general un hom mori pro manca de aer pos 5 minutes, pro manca de aqua pos un semane, pro manca de dorme pos 10 dies.

 

 

In 1000 celibatarios, on trova 38 crimineros durant que li percentage por li maritat es solmen li 18%.

 

 

Li unesim companie de asecurantie pri li vive esset fundat in Anglia in 1698 e esset un fiasco.

 

 

Li cranie de un negro es du vezes plu spess quam ti de un europano. It es anc mult plu dur. Jettat violentmen adsuol, it ne rupte se, ma resalta quam un bul de cautchuc. Li spessore del cranial paretes have tre probabilmen quam scope plu bon protecter li cerebre contra li excess del tropical calores.

 

 

Li brui de un cloche es perceptet sub li aqua ye un distantie 100 vezes plu grand quam si li son vell esser propagat in li aer.

 

 

## LI MATERNITÁ CHE LI ESKIMÓS.

 

Li sequent raconta es extraet del libre: "Li fémina eskimó" de Knud Rasmussen.

 

... Proxim Wolstenholm Sound, in li districte de Thulé, un tempeste del sud-west commensat chassar virles de nive contra nor visages. Noi posset apen vider avan nos. Lentmen noi ascendet li glaciero quande, arivat ye li altitudine de 2000 pedes, Meku (un fémina eskimó), qui durant li tot ascension hat marchat apu li slitt, esset prendet de dolores. Impossibil preparar un refugie: li glaciero esset balayat del vente; it existet nullcos ex quel on posset constructer un cabane de nive. Sin un plende, Meku plazzat se sur li slitt e noi descendet tra un scarp decliv vers un ravine, ú noi savet que noi vell trovar acumulationes de nive. Meku cramponat se a su slitt quel fat quelcvez folli saltas. Ella serrat su dentes. Un sol vez, ella lassat escapar un levi plende. In fine, noi pervenit al scope e posset erecter un cabane pos har percurret talmen sett kilometres. Meku self auxiliat constructer li cabane rulante blocs de nive e compressent les. Quande li labor esser finit, ella reptet in li cabane e parturit su infante. Quelc hores plu tard, li infante esset velopat in un pelisse e noi reprendet nor marche. Noi marchat li tot nocte. Ye li matin, noi trovat nos avan li porta del logí del patre de Meku. Ti ci adportat a su patre su filio "unesim-nascet" e volet presentar le a il a fin que li oldo mey communicar al infant li consacration del vive. Yo nequande videt plu joyós ocules de un matre, plu fieri e plu bell! E tamen nequi fat li remarca que ella hat compleet quo-cunc extraordinari. (vide li continuation sur li sequent págine)

 

 

Quande un fémina deve parturir, on fa por ella un cabane de nive, nam on considera la quam ínpur e ella ne posse habitar un ordinari dom. Nequi have li jure venir auxiliar la. Ella deve viver completmen sol. In ti micri cabane natal, ella agenua se sur li suol, li brasses subtenet de du blocs de indurat nive. Infra la es un micri depression in li suol de nive e ta es deposit li nov-nascet, circum qui li nive es amassat quam un covritura. Sub ti glacial besa quel le frissonar e criar, li bebé saluta li lúmine.

 

 

## LI CORD DEL PENDETE

 

Poc popular credenties es tam expandet quam ti secun quel li cord de un pendete ad-porta felicie. Un curios facte evenit in Praha monstra it un vez ad-plu.



Proxim li village de Tranbau, in Chekoslovakia, on ha trovat pendet a un árbor del forest li córpore de un ínconosset. Li tot population ad-curret in li esperantie apropriar se un micri fragment del cord. Tam viv esset li desir del villageanos que un  bagarre evenit. Li sindico tande havet un luminós idé; por terminar ti lucta, il strax mettet in auction li precios cord, quel esset comprat de un richard por li precie de 9000 corones. Ti summa esset immediatmen distribuet al povres del village, quel havet talmen li pruva que li cord adporta efectivmen felicie!

 

 

## Esque vu vell acceptar un milliard?


Esque vu vell acceptar un milliard in táleres o in billetes de quin francs, si on vell proposir it, tre seriosimen, con li sol condition contar ti billetes?



Evidentmen yes! vu va responder. Nu! ínfelico, vu ne save in quo vu vell ingagear vos. Ples saver que por contar Fr. 1000 in táleres o in bank-billetes de Fr. 5, 3 minutes es necessi a un hom exercit. Pos to, vu va trovar que, la laborante deci-du hores in un die sin halt, sin un die de reposa, plu quam 11 annus vell esser necessi por contar li milliard; ante un annu vor cerebre vell esser amollat; ante du annus vu vell esser folli; ante tri annus, vu vell har morit. Cadernat, ti billetes representa quarant mill libres de 500 págines chascun.

 

 

## TO QUO NOI VIDE LEENTE


Inter li factes quel li experientie revela pri li letura, hay un pri quel sr. Javal insiste con jure: in li letura, sol un parte del altore del líttere es important, li superior parte.



Prende un folie de paper e covri alternativmen li superior e li inferior demí de un printat linea; vu va constatar sin pena que, havente solmen li inferior parte del linea a vor disposition, vu have grand desfacilitá divinar li altri celat demí. In revancha, vident li superior demí, vu lee circa tam fluentmen quam si vu have li tot altore ye vor disposition.



To, quo resulta de ti constatation, es que in tipografie, lu important es li superior parte del lítteres.



Remarca in plu que li accentus, li punctus trova se in li supra parte del linea e que li long lítteres preterpassa plu sovente ad supra quam ad infra; hay sett long alt strecas contra quin long bass, de queles du passabilmen rar (**q** e **y**). Si noi prende in calcul li frequentie del majuscules, punctus, accentus, long lítteres, on constata que ex 100 strecas preterpassant li altore del linea, 85 es supra e 15 solmen es infra. To contribue obligar li letor regardar un poc súper li axe del linea. In realitá noi lee li 2/3 superior del linea. (Ex la "Revúe du Bureau")

 

***

 

## BRAUWER QUAM GAST


Brauwer, flandrian pictor, vidente que su parentes despectet le pro que il esset ordinarmen tre mal vestit, orna se de un vestiment ex nett velur.



Un de su cusinos, vidente le tam bon vestit, invitat le a su nuptie. Brauwer ne mancat ear ta, e pro que durant li repaste li companie laudat li bon gusta e li nettitá del vestiment del pictor, il prendet un platil plen de sauce, expandet it completmen sur it e maculat it per grasse, diente que su veste devet bon manjar pro que it sol esset invitat e ne su propri persone.



Pos ti aventura, il jettat su vestiment al foy e eat cluder se in un taverne, ú li pip e li aquavite viceat richesse, grandore e ornamentes.

 

***

 

## VOLTAIRE E SU CORECTOR


Quande Voltaire, pos un long absentie de Paris retrovenit por assister li representation de su tragedie **Irène** de quel li success esset immens, un de su amicos confidet le que il hat credet dever refar quelc verses de su tragedie. Durant que ti complesent corector esset ancor che li poet, intrat li architect Perronet, li autor del magnific ponte de Neuilly: "Ah! mi car architecte, dit Voltaire a il, vu es vermen felici ne conosser ti senior, nam, tre certmen, il vell har refat un arc de vor ponte".

 

***

 

## REYNOLD E LI DU CHAPELES


Un biografie pretende que li grand pictor angles Reynolds representat, ye li comensa de su carriera, omni individue ínvariabilmen con un del du manus celat in li veste e li altri tenent su chapel. Un die, il incontrat un gentilhom qui volet absolutmen esser representat con su chapel sur li cap. Li pictor devet submisser se a ti exigentie; ma quande li portret esset finit e liverat, li sponsa del gentilhom remarcat, con surprise, que li pictor hat pictet a su marito du chapeles, un sur li cap e li altri ye li manu!

 

***

 

## LI GARDA-MANJAGE DEL PUTORETTE


(Extraet de un jurnal, marte 1929)



Procedent al segage in long, in un segería de Altmark, de un tre grand pople, li sega tranchat un cavitá long de un metre, fat in li trunc.



Li apertura de ti cavitá esset just sat grand por lassar passar li córpore de un putorette. Li animal hat accumulat in li spacie excavat de it self su provisiones por li hiverne, per disposir tis ci strate sur strate. In li bass on contat 44 muses, bon compresset in hum e sand, e conservat in perfect statu de friscore mersí al absolut hermeticitá concernent li aer. Supra, du motacillas, poy plu supra ancor un abundant quantité de glandes plenant li tot rest del cavitá til li apertura.



Pro que ti provisiones de hiverne ne esset inciset, on supposi que, pos har fat les, li putorette ha esset mortat.



To pruva que li putorette, considerat quam un animal nociv, es in contrari tre util pro li guerre quel il fa al muses.

 

***

 

## Plora! mi ocules!


Un doctor del hospital Santa-Maria de London ha just fat un curiós e interessant decovrition. Secun il, li lácrimes ne es solmen benefant secun li vis-punctu moral, ma ili have un grand fisic utilitá del altissim importantie nam ili contene un substantie nominat lysozyme, quel have li potentie mortar li microbies con fulminant rapiditá. Un sol lácrime introductet in un provette plenat de microbies sufice por destructer strax ti omni timend ínfinitmen micri animales... E li sam lácrime posse dar ti sam resultate sin fine, nam li lysozyme es un bon substantie quel nequande perdi su virtú.



### In li tribunale



Li bon Judico. - Vu es acusat har mortat vor fémina jettante la tra li fenestre.


Li Accusate. - S'nior president to evenit ***sucurrente?*** li toales de lette, ante quelc dies, ye 10 cloccas del nocte... yo ne hat remarcat que mi fémina esset in ili...


Li bon Judico. - Vu va esser condamnat ye 30 Frs de pecuniari punition pro har sucusset vor toales de lette pos 9 cloccas!

 

 

Familial pensa:

 

- ***E***? dir que hay li tot familie con yo, mi femina, mi infantes... exceptet mi bel-matre...

 

 

## BON RESPONDET.


In un de su viages in America, li famosi violonisto Isaïe esset invitat a dinear che un milliardario quel comprende nullcos in li musica. Pos li desert, li hóspedo invitat Isaïe luder. E pro que li artist hesitat un poc, li Yankee, un poc rudmen remarcat: -- Pro quo ne? On nequande deve hontar pri su profession, senior. Isaïe obedit. Quelc témpore plu tard, li artist invitat ye su vez li Americano a dinear. Pos li dessert, un servitor adportat un pare de sapates e presentat les al milliardario, quel monstrat un surprise tre comprensibil. - Ples haver li bonitá resolear les, di alor Isaïe. On deve nequande hontar pri su profession, senior". Li milliardario esset un ancian sapatero.

 

 

Li dama: - O grand Deo! quant coleric ti vacca regarda me!


Li vaccero: - To es pro vor rubi ombrel


Li dama: - Yo save que mi ombrel es un poc desmodat ma yo nequande vell har credet que un ***ruran?*** vacca vell percepter it.



(Vidua che li sarco:) To quo consola me es que yo va saver nu u il passa su noctes.

 

 

ILLUSION


Li simio del explorator calentant su pedes al equator



Sr. X (a su amico pos un tre magri diné) - Quande vu far me denov li plesur dinear con me?


Li amico - Ma... strax, si vu desira it

 

 

## REUNION DEL SAPO 1929


Li SAPO havet su unesim reunion in Bern 22 sept 1929. Durant li sessiones del matine, noi posset mult discusser pri omnicos quo interesse Occ., pri futur propaganda e precipue noi exercit li parlada in Occ. Pos midí, on adoptet li statutes publicat plu infra, on renominat li actual comité, e designat s-res Dr. Emery (Genève) e J. Denzler (Biel) quam verificatores del contos. Concernent un proposition de sr. Peano de Turin (adhesion del SAPO al ApI, quam section Occ.) on decidet conservar bon relationes con li Latinistes ma sin ligar nos a les, in omni casu ne sin li consentiment del centrale de Vienna.



Pro que ti reunion esset anunciat in li bernés jurnales quam apertet a omni interessates, noi havet li plesur acceptar 4 esperantistes e 2 idistes de Bern. Pos li oficial parte, li president, sr. Berger, invitat les parlar in lor idioma por exposir lor punctu de vise. Li sequent discussion esset por nos extremmen important pro que noi posset saver queles es li objectiones del Espistes contra Occ. e in nor futur propaganda noi va posser previder e preresponder les in nor prospectes.



Del long e eloquent discurses de nor colegos Espistic, it aparet strax que ili vide Occ. tra strangi e íncredibil **prejudicas**. Visibilmen ili ne mem conosse li principies elementari de nor lingue e ne leet un sol de nor brochuras. Por exemple, sr. **Liniger** assertet que Occ. es un lingue solmen por romanes contra que Esperanto es un lingue international; li orientales nequande va accepter Occ.! A to, sr. **Berger** respondet que Esperanto ne es plu oriental quam Occ.; it es solmen **minu europan**, plu artificial. Un parol quam "ĉiam" es egalmen íncomprensibil de omni homes, occidentales o orientales, contra que "sempre" es strax familiari a plur milliones de civilisates. In fact, Esperanto, malgré 30 annus de propaganda in Japan, have poc success e nu anc Occ. have partisane inter li orientales pro que it usa solmen li international paroles quel es usa partú sur li terre.

 

 

Sr. J. **Denzler** di que li reprocha que Occ. es solmen romanic lingue es ínjust. Li proportion del germanic radicas in Occ. es tam grand quam in Espo. Ma ***[]?*** -ni pagines del Radicarium have mem li demi de lor paroles de germanic orígine. Li reprocha es do ne fundat.



Plur vezes, li Esp-istes expresset lor regret, lor chagrine pro que noi propaga un lingue diferent de lor "kara lingvo". Ili di: "Vice propagar un nov sistema, ples auxiliar nos ("Helfen Sie uns!")



A to sr. **Berger** respondet que li concurrentie del sistemas es regretabil ma que it vell esser un erra far li unitá interlinguistic sur un defectosi systema. Si noi renunciat propagar Esp-o, to es pro li conviction que it es témpore perdit voler imposir al publica un sistema quel ne plese, quel es contrari al psicologie del publica.



**Sr. Dr. Aschwanden** e sr. **Major Tanner** monstrat que per li principie del internationalitá, un lingue international deve haver un base latin. It es impossibil, e contrari al gust del publica composir un lingue prendente paroles a omni lingues, oriental e occidental. Per to, on vell obtener un horribil mixtura, un monstru quel vell pleser ni li unes, ni li altres.

 

 

**Dr. Spillman** emfasat li successes de Espo e estima que li deve de omni mundolinguist es apoyar ti lingue e ne genar it per propagande por un rival.



**Berger** respondent que un momentan success ne es un garantíe por li future. In 1887, quande Dr. Zamenhof publicat su Esp-o, **Volapük** esset in plen success (presc un million de adherentes). Pro quo Dr. Zamenhof, vice appoyar **Volapük**, genat it per un altri projecte? Tamen il actet rect. On ne posse impedir li progress, e noi estima que Occ. es un progress pos Esp-o, quam Esp-o esset un progress contra Volapük.



**Sr. Schmidt** di que it es impossibil far viver un lingue quam Occ. quel ne have grammatica (!) e de quel li nómines e adjectives posse haver qualcunc líttere (!). Un L.I. deve haver un sol finale pro chascun classe de parol, **o** por li nómines, **a** por li adjectives, etc.. Certmen Esp-o ne es perfect, ma si un vez it deve evoluer, to es solmen in li direction de Nov-Esperanto, li projecte de sr. de Saussure, ma ne in li direction de Occ., lingue tro irregulari.

 

 

Sr. **Berger** responde que tre possibilmen Esp-o va evoluer vers Nov-Esp-o. Ma ti evolution es a nos índiferent. Occ. ne es un evoluend Esp-o! Occ. departe directmen del natural lingues sin ocupar se pri Espo quel have presc null importantie comparatmen al grand lingues de civilisation. In plu, it es fals que Occ. es irregulari. On mey dar nos un exemple de irregularità! In revancha on posse citar in Espo paroles quam **redaktoro, redacti, redakcio** (tri radicas!) ú Occ. have un familie absolutmen regulari: redact-er, redact-or, redact-ion -- It es fals que Occ. ne have un grammatica; in contrari it have anc un e mem tre precis e vi li pruva (ci, Berger monstra li ultim No de Cosmoglotta, con un grand titul: Complet grammatica de Occidental). Li objection pri li unic finales es un amusant exemple de intoxication del artificialitá. Un L.I. ne posse viver sin unic finale por chascun classe de parol!? Ma pro quo alor Espo ne aplica ti procedentie a omni classes, por exemple al conjunctiones, prepositiones, etc. Pro quo mult adverbies in Espo fini per qualcunc finale? Ex.: nu**n**, hodia**u**, tu**j**, subit**e**, ju**s**!!



Sr. Berger concludet: Chascun es líber propagar su lingue preferet, ma in omni casu, noi have li jure monstrar Occ. al publica e expectar su judica. Vu ne comprende nor preferentie por ti nov lingue, ma vor grand chef sr. Dr. **Privat** self ha scrit a sr. E. de Wahl (in 1922): "Mi tre shatas (in Occ.: apprecia) viajn laborojn kaj vian Occidental". Si li maxim fervent defensor de Esp-o "tre shatas" Occ., noi anc have li jure far lu sam. (Ti declaration de sr. Privat semblat mult surprisar e impressionar li Esp-istes)

 

 

Sr. **Cornioley** protesta contra li assertion del Espistes que Ido ha morit. In li congress de Freiburg esset 55 participantes. Forsan to es poc, ma in omni casu to pruva que Ido ne ha morit. Sr. Cornioley sublinea li cordialitá del discussion inter li representantes del 3 mundlingues, mersia li Occ-istes qui monstra lor tolerantie per invitar li partisanes de altri sistemas. Il regreta solmen que li Occ-istes fa ataccas personal in lor revúe HELVETIA vice discusser solmen li idés.



Strax sr. **Berger** responde que efectivmen on deve evitar personalitás in li discussiones, ma que in li casu de "Helvetia" il esset **obligat** monstrar quant stupid esset li accusationes de Noetzli. Noi esset accusat har esset comprat del Espistes e noi havet li deve responder le personalmen (Ti historie de compration mult amusat li Espistes present!)



In summa ti reunion dat nos li occasion interchangear gentilmen opiniones inter li chefes sviss del 3 cardinal lingues international. Sr. Major Tanner declarat mem que desde 30 annus to es li unesim discussion interlinguistic in quel il constatat tal cordialitá e reciproc estima. It es ver que li bon humor de sr. Tanner esset tre precios; anc su gramofon quel il fat luder in li momentes psicologic, quande li discussion semblat calentar se!



Li secretario: Fred Lagnel

 

 

*N.B.* Pro manca de spacie, nor coidealistes mey excusar nos pro indicar in nor raport solmen li essentie del discussiones. --- F. L.



## Pri li reunion de Bern (22 sept. 29)


Ti conferentie vermen esset tot altricos quam li til nu experientiat conferenties mundolinguistic. Yo deve nu excusar me pro mi temporan departe. Ma in prim, mi presentie ne vell har contribuet mult al discussion, pro que yo ne es un orator parlamentari, specialmen in li steril espistic orationes impetuós e ínfinit. Ma nu yo vole adjunter un micri remarca concernent li argumentes del espistes: on posset directer a ili li question: **Pro quo espo ne es usat del Japanés scientistes**, malgré que li espistes vanta li grand diffusion de Espo in Japan? Yo posse parlar ex mi propri experientie (professional bibliotecario): durant mult annus un grand númere de scientic publicationes ha passat mi manus, anc ex Japan. Ma de omni scrites ex Japan circa 60% esset scrit in angles, e li altri 40% in german. **Yo ne videt mem un sol scrit in Espo!** Pro quo li Japaneses prefere **mem german** a un lingue international, "tam regula, simpla, kaj bonsonanta"? Li sol possibil response es: ili publica in ti lingue quel es maxim difusetmen comprendet. To es li interesse de **omni** scientific jurnal e editoria. Si espo vell semblar apt a esser comprendet de plu mult homes, it es cert que li practic Japaneses vell har strax adoptet it.

 

 

Specialmen remarcabil esset li bon humor de sr. Tanner, quel, con bon success, mantenet li cordialitá e nequande lassat se exasperar, anc malgré li ***quelcvez?*** ardent ataccas del Espistes. Li session va restar che me un bel memoration.



--- Heinrich Nidecker



***


## COMITÉ DEL SAPO por li periode 1929-1930


President: Ric BERGER, prof. Morges.


Vice-president: Ad. CREUX, paroco, Rue (Frib.).


Secretario-cassero: Fred LAGNEL, instructor, Chapelle (Vd).


Vice-secretario: Ed. MAYOR, 14, Ch. du Mont-Tendre, Lausanne.

 

Membres: Dr. med. ASCHWANDEN, Biel.


Dr. phil. H. NIDECKER, Basel.


Revisores del contos: Dr. EMERY, Geneve.


J. DENZLER, Vingelz-Biel



Por 1930 li cotisation es fixat a Fr. 3.--. Li membres recive gratuitmen li organ del SAPO, li revúe HELVETIA.


***


OCCIDENTAL-BURÓ, CHAPELLE (Vaud) SVISSIA (Officie por li lingue international Occidental) es li secretariatu e li editoria del SAPO, li administration de HELVETIA, li agentie por Svissia de COSMOGLOTTA. Librería. Post- c/c : II.1969

 

 

## STATUTES DEL SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL


(adoptet in li reunion de Bern 22 sept. 1929)


§ 1. Li S.A.P.O. have quam scope propagar li lingue international Occidental.


§ 2. Li organes del SAPO es li Central Comité, li general assemblé e li scrit vote.


§ 3. Li SAPO es completmen neutral ye li vis-punctu religiós e politic.


§ 4. Li admission e li demission del membres eveni per simplic scrit demande. Li central comité decide pri tal demandes.


§ 5. Li general assemblé eveni omni annus in autun. Li loc del reunion es fixat e communicat al membres almen un mensu ante li die del reunion.

 

§ 6. Li comité central es composit del president, vice-president, secretario-cassero, vice-secretario e del presidentes del local gruppes. De du a du mensus li president fa circular inter li membres del central comité un "currier" contenent li correspondentie adressat al Association li interessant novas concernent li propaganda e li contos del Association con justificationes del expenses.


§ 7. Quande important questiones deve esser posit al membres, li comité misse a omni membres un circulare exposient li question a debatter con bulletin de vote.


§ 8. Li contos del Association es verificat de un comission de tri membres nominat chascun annu del general assemblé.


§ 9. Li central comité es nominat por un annu del general assemblé. Il es renominabil.


§ 10. Li dissolution del SAPO es decidet si li 2/3 del membres demanda it. Li majorité del membres decide pri li liquidation del fortune del Association.


§ 11. Li cotisation annual es fixat chascun annu del general assemblé. Contra ti cotisation, li membres recive gratuitmen li organ del Association.


Li presidente: Ric Berger.


Li secretario: Fred Lagnel.

 

***

 

## TRA LI PRESSE


"TOLERO" de sept. publica un excellent articul signat Eric Biddle (ex-Espisto) defendent li conception Occidentalistic. De it, noi extrae lu sequent quel es anc nor opinion:



"Desde Volapük til hodie, li general tendentie del projectes ha esset vers sempre plu grand naturalitá e internationalitá. On ha anc cuidat pri li regularitá e simplicitá.



Tamen, on ha pensat que li du postulates --- naturalitá e regularitá --- es irreconciliabil, que on posse haver sive un sive altri, ma ne ambi.



Li aparition de Occ. ha pruvat lu contrari, nam Occ. es circa li maxim natural de omni sistemas e it es anc tre regulari, malgré li assertiones del adversarios qui ne conosse it e altris qui vole misrepresentar it.

 

 

It es tre clar que plu proxim un L.I. es al national lingues de Europa: (a) plu facilmen on aprende it, (b) plu facilmen on comprende it, (c) plu grand es li chance de success.



Mecanic regularitá ne es necessimen un garantíe de facilitá; plu important es familiaritá. Plu li L.I. contene conosset elementes, in conosset formes, plu facil it es, tot egalmen si it possede mecanic regularitá o ne. E on deve memorar que li natural formes in Occ. (e de ili existe milles, apartmen inter li derivates) es regularimen format per li application de poc simplic regules, queles multes aplica instinctivmen."


***


## Li bell promesses fa joyosi li follos!


Sub li titul "Ofro extraordinara" un senior P. lansa un prospecte annunciant li futur apparition de un grrrandissim jurnal in Ido, mensual de 100 págines! Li editor previde un success tam colossal que strax li abonantes va posser specular per li unesim numerós (queles ja nu on refusa energicmen reprintar! e talmen ti felici letores va posser inrichar se, sparniar témpore, pecunie, etc, etc!!! To es li casu repetir li frances proverbie: "Les belles promesses rendent les fous joyeux!". Nam, secun li experienties de omni jurnalistes, por lansar un revúe, tre long e patient efforties es necessi; solmen pos plur annus de custosi expenses, li abonnamentes commnsa payar un parte del edition. Pri to, on mey solmen questionar li editores de omni jurnales mundlingual! E sr. P. vell dever saver it, nam il self ha ja lansat du vezes un revúe in Ido, quel ne posset successar atinger solmen 4 numerós! E ti experientie ha esset fat durant li apogé de Ido, ante 6-7 annus, e ho-moment, quande Ido es in complet decadentie, it es infantesc creder plu bon successar per un revúe 4-5 vezes plu grand! Li future va monstrar esque noi ne vide clar.

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.