| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (mar 1930)

Page history last edited by Chuff 3 years, 8 months ago

# HELVETIA

 

Organ del sviss...

 

Association por Occidental

 

 

 

Red. Ric Berger, prof. Morges

 

Adm.:F. Lagenc, Chapelle-Vaud

 

Svissia-Annu 1930

 

 

 

Mar.

 

-25-

 

N-os 3/4 (22/23) HELVETIA Marte-April 1930. 

Abonnament por 1930: Svissia: SFr. Extrania: spr. 2.50 

Che: **Occidental—Buro**, CHAPELLE (Vd) . Postchec—conto: 11.1969. 

 

## NOR MOVEMENT.

Un articul pri Occ. apparit li 15 marte in "**Le Signal sténographique**", publicat in Lausanne, con un recension del brochure de sr. Creux Stenografie por Occidental".

 

Li maxim grand illustrat jurnal del frances Svissia "**L'Illustré**" ha publicat in su numero del 3 pril Ii portret de sr. de Wahl acompaniat de un noticie. 

 

Li "**Tribune de Genève**" durant Ii sessiones del conferentie interlinguistic de Genève publicat que in "Carlton Hotel" evenit "conferenties pri Occ." Noi regreta ti fals information quel certmen ne veni de un occidentalist. Li conferenties del Carlton Hotel esset organisat de Mrs. Morris de New-York, quel es **neutral**. Ye it participat partisanes del divers systemas de lingues international e solmen **un** Occ-ist, sr. de Wahl.

 

"**La Chronique artistique**" (23, rue du Sentier, Paris 2), continue publicar articules por e in Occidental. In Ii N-ro de april it publica con li titul "Quelc objetiones" un response a un esperantiste de sr. de Guesnet.

 

"**Le Polyglotte**" (7, place de Bordeaux, Strasbourg) publicat in Ii Nro de april un textu de "Correspondentie commercial"', un lecion de Occidental e un response a un lettre del gruppe esperantist de Nancy (in summa 3 p. pri Occ.

 

"**Markets and Methods for Writers**" apparient in Hollywood (Calif. U.S.A) on posse leer un interessant articul de sr. Paul D. Hugon pri Occidental.

 

In "**l'en dehors**" noi lee in li N-o de mi-april un articul pri "Les possibilités d'un langue mondiale" de sr. Pesch, e, in fine quelc remarcas de sr. Berger pri un articul anterior de Dr. Kuntz-Robinson.

 

Inter Ii ultim adhesiones a SAPO, noi deve anc signaler tis de du ex—espistes e idistes: Sr. Schild de Basel e Sr. Huguenin de Genève. Cordial bonvenida !

 

-26-

 

## NOR EDITIONES.

Nor editoria de Chapelle edite un brochura por li Esperantistes **Occidental o Esperanto?**". Precie: FR. 0,20 (Fr. 0,25) afrancat, por omni landes). Ti brochura es composit del maxim interessant articules quel apparit desde 1922 in "Kosmoglott" e "Cosmoglotta" pri Ii question Occidental e Esperanto, Ii differentie inter Ii du lingues e Ii resones del superioritá de Occidental. A ti articules, scrit in Occ. noi adjuntet un curt comparativ grammatica e vocabulariurn. Ti brochura va esser nos tre util por nor propaganda che Ii Esperantistes, quel ne ja conosse Ii principies de nor Iingue.

 

Nor nov coidealist sr. Ritter de Chiasso informa nos que su "grammatica de Occ. por italianes" es bentost finit. Noi espera que pos quelc tempore nor editoria de Chapelle va har publicat it. 

 

In preparation: **Historiettes in Occ.*, con traduction german. 

 

***

Ples demander li liste de NOR EDITIONES al: Occidental-Buro, CHAPELLE (Vd) Sv

***

 ## LI NOV CONTOS DE "OCCIDENTAL-UNION" es:

 

(Postcheckkonto) Wien b-84.868: Occidental-Union, Mauer bei Wien; (Postscheckkonto) München 585.98: Occidental-Union, Mauer bei Wien.

 

## ADHESION del "S.A.P.O." al "Occidental-Union"

 

Per votation del comité in Ii ultim circulant posta del SAPO, nor association ha intrat in Ii "Occ.-Union" quel ja gruppa omni Occ.-Societés. Li union fa Ii fortie e noi omnes deve marchar manu in manu.

 

### Erra de printation. 

In "Helvetia" de decembre, noi reproductet un lettre de sr. de Wahl a Couturat. Regretabilmen, un erra de printation, quel ne esset in Ii originale, insinuat se in nor jurnal. On deve leer in Ii duesim lines: " je voudrais bien vous faire" e ne "faire**s**".

 

## Visite de sr. Edgar de Wahl

Quam noi hat publicat it in nor ultim numero, noi havet Ii plesur reciver Ii visite de sr. de Wahl quel sejornat 10 dies in Genève por un conferentie interlinguistic. Plur reuniones Occ. successiv evenit in Lausanne, Genève, Lausanne, Bern, Biel, Basel; e durant ti convenidas sempre amical e joyos, noi posset cambiar idées, desires e incoragiamentes. Precipue noi deve expresser nor calid gratità a sr. Dr. Emery, dentist in Genève, quel havet Ii amabilità invitar un de demi-dozen de Occ-istes a dinear. In su hem noi passat, in companie de sr. Dr. Auerbach (idist) un memorabil vesper; tri numeros

 

-27-

de "Helvetia" ne vell sufficer por publicar omni anecdotes e jocas, quel esset recontet durant ti vesper !

 

Passante tra Morges, sr. de Wahl acceptat esser pictet del redactor de "Helvetia". Li portret, fat per oleo-colores in 2 1/2 hores recivet Ii laudas del expertes. LI gruppes Occ. quel desira vider ti pictura posse demandar it guam presta durant curt tempore al redactor de "Helvetia".

 

Noi espera firmmen que to ne va esser Ii ultim visite de sr. de WahI, e que Ii proxim vez, il va trover su familie occ. de Svissia considerabilmen agrandat.

 

Pos su departe de Svissia, sr. de Wahl scrit nos un lettre ex quel noi extrae Ii secuent passagie quel concerne nor collaboratores sviss:

 

"Yo es intut talmen tuchet per omni signes de amicalità de omni samideanes, que yo ne posse expresser to. Yo peti vos anc si vu ve haver un convenida con Ii samideanes expresser Ies omnis mi profund mersiosità. Li bell dies in Svissia e Francia va esser sempre un dulci memorie"...

***

 

## Li albi merle. 

-- On save que in frances lingue on nomina "un merle blanc" un cos impossibil a trovar. Li conosset interlinguist, sr. J. Weisbart sembla devoer se al serchada de un tel avie qumde il formula li postulation de un **ver lingue international**. In "Tolero" No 18, il scri: "Tiu chi linio estes trovebla chirkau inter la konataj sistemoj Latino sine flexione (kiu estas tro pezeca) kaj Occidental (kiu estas tro fora de Ia klasika latino kaj tro unuflanke roman)".

 

In 1923, sr. Weisbart ha creat su lingue "Medial" pro que il trovat Occidental tro latin, insufficentmen germanic, medial; e hodie sr. W. reprocha a Occ. esser tro Iontan del classic latin! Noi vide Ii possibilità secuer tam rapidmen Ii variationes de gust de sr. W. tam plu que sr. W. ne explica nos qualmen un lingue posse esser simil al classic latin sin esser "unuflanke romana"! ! ! Noi attende con impatientie li nascentie de ti albi merle quel nor estimat coidealist es fabricant nu.

 

## MIRIFIC CHANCES DE SUCCESS!

Secun li Ofical (Red. : Esque presc omni nationes ne va pronunciar "ofikal"?) Buletino del Idistes, sr. Leau de Nancy ha publicat un articul in li revue "France et Monde" : "En ol, sro Leau

 

-28-

 

sorgoze examenas la chanci di suceso di singla ek Ie maxim konocata sistemi (Espo, Ido ed Occ.) e per argumenti nerefutebla demonstras la supereso di Ido relete olua konkurencanti" . On seve que secun Ii "ofical" (ples ne pronunciar "ofikal!") statistica, Ii Idistic union havet circa 1500 membres in 1913 e 16 annus plu tard, in 1929, circa 500 membres. Por pruvar ti chance de success to es cert un irrefutabil demonstration! Conjure Ii Occ-istes posse esser jalus!

 

## NE MODEST!

Durant que Occ. sempre plu reuni li progressistic adeptes del divers lingues international (por ex. li autor de "Cosman" , Espistes, Idistes, Latinistes) Ii systema de sr. de Saussure sembla far li contrari! Effectivmen, li maxim fervent disciple de sr. de Saussure, un senior Jero Zelezny, publica un nov lingue international nominat Esperanta. Ti lingue simila al morit "Esperantida" quam a un fratre e va haver naturalmen Ii sam fate. To ne impedi sr. Zelezny presentar su lingue per ti boniment : ""tiu posibligas al vi Esperanta, ki triumfante super Ii mizeranta Zamenhofa kay ef super omnan ceteran projekton internacilingvan"..

 

Sr. Zelezny vell dever explicar noe pro quo, si Esperanto es tam "miserabil", il ha conservat de it li 9/10 de su gramatica e de su vocabularium e mem Ii nomine ! ! ! 

 

## CHICANES DE PAROLES!

Li jurnel "Utilia" denov sermona nos pro nor remarca in nor ultim numero. Secun "Utilia", noi "duople maestrale eror!" nam "parfait" significa " quel have mult qualitàs; ti adjective do lassa loc por amelioration".

 

Certmen, sr. Mathys, noi ne ignora Ii definition del parol "parfait" nam Ii dictionariums Larousse es leet anc in Svissia, ma vu scrit "L'Ido est **la plus** parfaite", to es un **superlative**. Quande on usa un superlative, parlante pri un cose, it es presc risibil monstrar in sam tempore que ti sam cose besona "amelioration".

 

Sr. Mathys es in ceteri tot just quande il dit que Ii "perfection" de Ido ne exclude amelioration. Sr. Mathys pruva it per to que il self **ne save scrir Ido correctmen**! In nor brochure "Rapport al RIS", "Correspondentie con sr. Leau", in Ii "Conferentie interlinguistic de Bern", noi hat monstrat que Ii systema de derivation de Ido es mult tro desfacil e ne conform al psychologie del popul. Nu! Ii casu de sr. Mathys es un sufficent pruva que Ii systema Couturat de derivation deve esser max bentost "ameliorat". Sr. M. scri "Pro **toleremo**, quan ne posed l'occid'isti". In bon Ido on deve dir: **toleremeso**, nam **toleremo** significa un **hom** e ne un

 

-29-

 

qualita. In li ultim pagine del sam numero, noi anc trova li expression "aprila fishi", quo es fals; deve dir "april**al** fishi", nam li "**derivation** direct" ne es admisset in Ido! Nu, si un **redactor** de jurnal idistic, quel usa Ido desde forsan 20 annus, fa tal grossier erras de derivation in Ido, on posse questionar se esque ti systema de derivation es vermen "Ie plus parfait"!

 

## UN PERLE.

Forsan nor letores ne save que nor estimat coidealist sr. de Saussure in Bern ha denov abandonat su ultim lingue (No-Esperanto) e publicat un nov projecte nominat "Mondialo". Ante recenser it, noi estima prudent attender tri mensus por saver esque su autor ne va remplazzar it per un altri! Tamen noi deve ja signalar in it un ver perle! On conosse Ii famos origine del parol Esperanto **edzo**, derivat ad-retro de "Kronprinzessin". Sr. de Saussure offerta nos un invention mult plu bon con Ii parol "mido". Vu ne comprende ti parol "Mido"? To pruva que vu ne have spiritu tre inventiv ! "Mido" significa un **mann**; pro quo? pro que Ii feminin da **midino** e Ii diminutive deve dar naturalmen "**midineto**" (in Occ.. senioretta).  "Si non e vero, è ben trovato" di Ii Italianes. Nor sincer gratulationes.

***

## MULT FEMINAS NE COMPRENDE

 

que li caractere de un hom es important quarn Ii vestes queles il porta;

que sovente es illas self qui propulse Ior maritos in Ii brasses de altri feminas;

que Ior infantes sovente las es mult superior;

que sovente un passate posse ruinar radicalmen li future;

que sport e movement eg indispensabil hodie;

que Ii max bell "Bubikopf" (frisur de page) ne posse celar un ***cavi/cap?*** ;

que che Ii mannes on successa mult plu per bontà quam per perpetui reprimandation e lamentation;

que sapate-grandore No 37 ne adapta se a ped-grandore No 39;

que on recive communicat alquo confidentialmen por conserver it; 

que ne omni mannes posse esser Deos;

que Ii vive es un combatte meritent esser per combatter.

--- (Trad. F. Haller)

 

-30-

 

## Li Victoriessa

Evenit unquande un gigantic, un ver combatte de titanos. Omni vertus e omni vicies luctat contra un altru ye mort e vive. Horribil vulneres stat larg apert, sangue fluet in currentes. Perfidie e malicie hat violat Ii justicie e paralysat su brass. Dislacerat per li dentes e grapes del hodie e del jalusie morit Ii amore; Ii generosità stertorat sub Ii strangulent manus del avidità. Mult vertùs suffret mal in ti die, ma amc mult vicies opinet har recivet Ii ultim batte.

 

In Ii tot grand armé solmen un de ili restat san e salv; it esset un del vertùs, it esset Ii bonità.

 

Adjettat con petres, perforat del fleches del ingratità, cent vezes subjugat, illa sempre re-levat se invulnerabilmen, insuperabilmen e de nove illa intrat in li furent combatte.

 

Vesper venit, nocte venit; Ii lucte restat indecis; Ii combattores jace exhaustet sur terre. Sol Ii bonità vade super Ii camp de combatte alegrimen quam un fonte bablllant, suavi quam aurora, e Illa refrisce Ii vulnerates; e in ti momente mem su inamicos concedet: li maxim fort es tu!

De Marie von Ebner-Eschenbach --- Trad. J. R. Hoerbiger.

 

## In li telefon.

--- Esque es tu, carissim Josefina? questiona l'amanto. — Yes mi Carlo! --- Oh, yo desira esser che te! Esque tu divina quo yo vell far?? --- No, caro", respondet I'amanta.

 

Ci, quelc telefonic translationes esset misjuntet e Josefina audit Iu secuent: ... fix-ligar Ii levul anterior ped, aperter Ii boccach e injecter un cufade tetip té de camomille".

Comprensibilmen Ii amoratu ja de long tempore es dissoluet. Solmen un cochero es estonat ancor hodie pro que Ii veterinario Ie dit al telefon, que il mey circumbrassar Ii malad cavalla e sussurar Ie pianissim amoros paroles in Ii orel'e.

--- (Trad. F. Heller) 

 

### COSMOGLOTTA.

No  68. Januar, Februar 1930. Contene: Chronica. Official communicationes. Regulamentes (Comité Linguistic, Acedémie). Interlinguistic reminiscenties II, III de E. de Wahl. — Co**r**espondentie de Heinrich Lott. Pro quo noi studie historie, de Maddox. Foren lingue, de K. Janotta. Fabul, de KIabund. Record de rapidità. Reclame, de J. Frank. Subventiones. Avises. (Por Svissia, on abonna che: Occidental-Buro; 2.60 Fr.)

 

-31-

 

### Li trahitiones del vocabularie angles.

In Helvetia no. 7 (juli) es promissat un del libre de seniores Koessler e Derocquigny: "Les Faux Amis ou Ies trahisons du vocabulaire anglais". Pro que ti recension es scrit del famos anglist **Joseph Aynard**, noi crede dever communicar Ii tot excellent recension. Noi da un version international, ma lassant in lingue angles o frances omni expressiones de queles Ii autor vole explicar Ii signification. Li original apparet in Revue de alliance française ... No. 35, Paris (october) 1928, p. 193-195. Yo nu fa sequer li text de sr. Aynard:

 

Por conosser plu bon  Ii Iingue angles, noi recommenda con calore Ii ovre de srs. Koessler & Derocquigny, Ii Fals Amicos, o II trahitiones del vocabulaire angles (Librairie Vuibert) [30 fr.]. To es, in form de un dictlonarie, li enumeration de un tot series de traps queles li lingue angles presenta al traductor frances per Ii semblant analogie del termino.

 

Li numere de franceses qui conosse angles ha multiplicat se fortmen pos Ii guerre. Li alliance del du nationes Ior relationes economic plu strett quam ulquande, Ii curiosità evigilat por Ii litteratur angles contemporan, ha fat apparer un armé de traductores, professional o amator. Mult ex ti-ci save que on ne deve fundar-se sur Ii etymologie por traduir parol angles per Ii parol frances qui similea it. On save generalmen, p. ex., que **vicar** corresponde a **pasteur**, e consequentmen a **curé** in li ecclesle catolic, e que **curate** significa **vicaire**. On ne es temptat, si on ha solmen foliettat un jurnal angles, traduir **University Intelligence** per "l'Intelligence de l'Université". Ti paroles significa **Chronique universitaire,** o **Renseignements universitaires. Inelligence Department** es li **Service des Renseignements**.

 

Ma existe nuancies plu difficil a marcar, o significationes technic queles on rarmen trova indicat in Ii dictionaries, e queles srs. Koessler e Derocquigny ha cuidosmen notat por li edification del traductores,

 

**Admirable** in angles es applicat ad omnicos. On parla de un **admirable** tabelle de matieres, de un **admirable** index. On do ne deve traduir per **admirable**, ma per **excellent**, pro que eveni tant excellent ovres qui ne

 

-32-

 

vale admiration a Ior autores. On ne vell esser in jure confunder **aperient** con **apéritif**, nam li parol angles significa **laxatif**.

Vu va vider in li libre de srs. KoessIer e Derocquigny que un deputato posse, sin esser un **conservateur**, far un **conservative statement**, nam ti paroles significa un **exposé modéré** o **prudent** del coses in question. 

 

Altri sovent committet errores es ancor plu grav. On raconta que "**La France demande**" esset traduit per **France demands**, qui significa: **la France exige, réclame impérieusement**. Un difficultà diplomatic posset nascer, precismen expressat, ne de un signification contrari, ma del usu in angles de un termino mult plu fort quam ti del note frances. Li autores cita precis exemples de fals traductiones in Ii press frances qui vell har posset esser mal interpretat. **To ignore** significa in angles: **ne pas tenir compte de, négliger volontairement**. Un frase ex un discurs de sr. Stanley Baldwin pri un note german "**dont les suggestions ne doivent pas être ignorées**" (traduction frances in li press) in realità ne significat que on ne hat leet Ii note, quel vell esser un supposition sat improbabil, ma que it vell esser necessari regardar su **propositiones** (ne **suggestiones**, quam on sovent commensa scrir).

 

Es do ***verimen*** tre util a un traductor, e a omni person qui desira conosser engles e parlar con precision, assimlar se Ii conossentie de omni difficultates qui da a angles li trompos semblantie de un lingue facilmen apprensibil al frances, a quel on deve responder, que omni lingues es difficil, e que Ior resemblanties cela soventmen tre important differenties.

 

Seniores Koessler e Derocquigny, qui unia Ii max vast conossenties in Ii vocabularies del du lingues, ha rendit un remarcabil servicie per Ii publication de ti volume, qui posse servir quam supplement o quam correctiv al plupart del dictionaries angles-frances. Ma pos que ili ha tant fat, noi certmen ne va desplacer Ies indicant ci quelc exemples de paroles angles soventmen falsmen traduit queles ill ne ha citat.

 

**Bullion** tot ne es "**billion**", ma aure o argent ne monetat, "encaisse métallique d'une banque".

 

**Pamphlet** ne es necessarmen "pamphlet", ma solmen un "brochure".

 

**Curtsey** ne es un "courtoisie", ma un "révérence".

 

-33-

 

Al parol **correspondent**, a qui li autores da li signification "complice", p. ex. complice de adulterie, it sembla que ta es un erra, nam noi ha sempre videt ti parol scrit **co-respondent** in ti signification. Ma it es ver que Ii **correspondent** posse quelcvez divenir un **co-respondent**.

 

**Delicacy** ne sempre significa **délicatesse**, ma anc, quam **delicatessen** in german, un aliment delicat, un "friandise" (ma in Anglia plutost "surceries").

 

**Refuse** have un signification tot particulari quem ne es facil explicar, ma quem on ne posse refusar conosser, nam **night refuse** es "**les vidanges**".

 

**Remedies** posse significar ne **remèdes**, ma "recours en droit". Talmen in ti frase del "**Times**" (18 juin 1928): "*The remedies of the appellants may not be all exhausted*", it ne age se, quam on posset creder, pri Ii exploratores perdit sur Ii glacie-banc, qui forsan ne have plu remedies, ma pri persones moral qui fa appell al judicos e de queles forsan ne omni recurses es exhaustat in Ii divers juridictiones.

 

**Stylish** devet esset notat in Ii sensu de "bien vêtu", "élégant", "à Ia mode".

 

**Private** have, in "Private Bar", un sensu tot particulari quem on ne posse traduir per: "Ie public n'entre pas ici". It vell plutost esser **Réservé** (al persones habutant Ii hotel).

 

Noi supplica li autores, in un nov edition eclarar nos anc pri li expressiones **thoroughly domesticated** (in li anuncias por domesticos (gens de service), in li jurnales). **He is a caution**, in li sensu de: "c'est un être extraordinaire, un type, un original", es egalmen difficil explicar. Ti expressiones forsan ha semblat al autores tro vicin al **slang**, mali **slang** ne es li **argot**, e Ii angles lingue, quo deve esser observat, es perpetualmen renovat per Ii **slang** o li lingue familiari.

 

Tal qual, li ovre va render Ii max grand servicies. Yo ne va pretender desmiscer li merites de chascun del autores, ma on trova in Ii libre mult finess e erudition, un conossentie profund del significationes in li ancien lingue, citationes e remarcas qui es certmen li proprietà del autores, e qui ne ha esset fat avan ill. On posse recommendar it a omni tis qui desira conosser profundmen angles, e on deve desirar que un novi edition arrichar it ancor plu.

--- **Joseph Aynard**.

 

-34-

 

### Remarca al mundolinguistas:

Omni lingue occasionalmen presenta tal expressiones semblant international, ma queles have un plu modern signification divergent de ti in Ii altri lingues. Ma forsan nul lingue es tam rich de tal expressiones quam just Ii angles. To conceme ne solmen li radicas romanic del lingue, ma anc Ii germanic. Pro to un simil ovre por li paroles germanic del lingue angles, qui have un alti signification quam originalmen, vell esser meritosi. Solmen du exemples: 

 

A. **town** es identic con D. **zaun**. Or, li signification original e anc german-modern del commun-germanic **tùn** es: **palissage, hag**. In anglo-saxon Ii parol havet ti signification, ma bentost anc ti del **contenage del palissage**, to es: **cité**, quel es nu li modern signification.

 

A. **dumb** identic con D. **dumm**. Li D. have ancor Ii significatlon original: **stult**. A. neplu. Ci Ii signification ha specialisat se a ti de **mut**. --- H.N.

***

 

## Union del Europanos!

 

Li Pan-europan movement es bon conosset a mult mundolinguistes. It vide un grand danger in nor ost vicin etat, Russia, e pro to recommenda un union del ceteri Europa in un fort liga del nationes, quam es li Union de Nordamerica. 

 

On posse regardar li problem ex ti vid-angul, certmen. Ma anc ex un plu ampli. On posse questionar, si, exter Ii cornmun defens de Europa contra politic attacas de extra, Europa have cert interesses commun europan, do problemes, qui devet eseer solvet communmen de omni europanes.

 

Existe un nov organisation, qui tracta ti problemes: li **Union del Europanos**, con central officie in BASEL (Svissia). Ti liga demanda un europan politica, qui occupa se pri problemes quam li sequent: "europan stallon (fr. étalon, D. währung), europan doanal protection (con suspension del doanes international), europan change del merces, europan defens militari, &c.". Li union troa que li west e Ii ost de Europa es tre different,

 

-35-

 

e que li du devet completar se mutualmen. On ne posse far un union per armat fortie, ma solmen per Ii conossentie de Ior dulateral interesses: Ii west, a posser dispersar Ior excess de population, e Ii ost (Russia) a lassar intrar Ii europan cultura, technica, &c.

 

Un tre important medie por attinger lor scopes, li liga vide in Ii creation e introduction de **un commun lingue inter li nationes**. Pro li grand interesse quem just ti problem have por nos, noi vole citar Ii passu tractant ti question:

 

"Li Union del Europanos vide, in li multità del lingues europan, un impediment del intim approximation de su nationes. Solmen un micri percentage del homes posse changear pensas directmen con stranjeres. Ti circumstantie ne solmen separa constantmen li nationes de different lingues, ma it anc fa Ies constantmen stranji e misfident, e ne rarmen inimic.

 

Pro to it es tre important que un pont mey esser erectat trans Iu separant del lingues. To es possibil, e it es un avantage ne solmen por li pace europan, si ti pont es construet, ma it es samtempore li direct personal e economic avantage de chascun, qui self prende un activ part in ti construction per adoption de un commun lingue. It age se pri Ii final establissemmt de un europan, o plu bon, un universal auxiliar lingue.

 

Pri ti question, ***su?*** quam mundolingue on deve selecter li angles, o un artificial system quam volapük, esperanto, ido, idiom neutral, &c., un congress por Ii lingue universal auxiliari, invitat per Ii Union del Europanos, o, in casu de necessità, per Ii Grand Initiativ Comité del Union, deve decider. It es important, que in ti problem on ne mantene li indecision e li multità, ma que anc ci on deve esser activ."

 

Important es anc Ii sequent frase monstrant li general spiritu qui anima Ii Union: "Li Union de Europanos anc ne conosse ul meskin rivalità contra simil tendenties de simil organistationes. In contrari, it apprecia Ies quam indispensabil concombattentes contra status qui ha divenit intenebil, indigni, qui posse esser superat tant plu rapidi, si in omni regiones de Europa e ex omni circules de su nationes, armés de professantes propaga Ii idé national-europan."

 

-36-

 

Li Union attribue a su organes Ii sequenti 6 chef-commissiones:

1. cuida del idé de **europan-coappartention**.

2. Studie del problem de un **europan stallon** (währung, étalon).

3. Studie del problem de un **europan doanal union**.

4. Studie del problem de un **europan auxiliari lingue**.

5. Studie del problem de un **europan armé**.

6. Studie del problem de un **Europan Union**.

 

Li Europanos de BASEL ha ja fat bon introductori Iabor in li sensu de Ior promesse collecter collaboratores con simil tendenties. Ili p. ex. ha trovat bon amicos e consiliantes por Ior partial problem del stallon e su importantie por li pace national e international, in un numere de fysiocrates, qui in Ii introduction del fix etalon con libero suol e liberi moné vide li max effectiv solution del social e economic problem. Yo tre espera que ili anc va trovar collaboratores in Ii somen linguistic, auxiliantes in Ii solution del question: **quel lingue va divenir li mundolingue**?

 

Li max bon via por posser ager utilmen che li Europanos es, self intrar Ii organisation e formar local gruppes. Li contribution es tot Iiber, "ad libitum", e omni labor in Ii direction vers un solidari Europa es bonvenit.

 

Interessates ples adressar se al president in BASEL:

senior Wilhelm Frey, 63 Riehenring, BASEL.

 

***

### Dictates por li pace, 1915.

Sub ti titul apparat, in li german Freiwirtschaftliche Zeitung 1929, nr. 30 (august), un tre interessant articul del bon conosset economist e social—philosoph, **Silvio Gesell**:

 

Li prim dictat torna se contra Ii instigatores al guerre, qui in omni casu es judicand quan mentitores. Li leye adaptand a ti categorie de homes es li sequent: "Li mentitores, Ii instigatores deve esser pendet!"

 

Pro que Ii mentitores e Ii stultes coappartene quam cat e mus, Ii (3.) dictat complementari ***ad l?*** deve esser: "Instruction del nation per omni medies, sin regard al

custas" .

 

Li sequent (4.) postulat es Ii abolition del artificial frontieres, e

 

-37-

 

precipuimen del doanes. Noi deve reconosser que chascun hom deve apartener Ii tot terra"." 

 

Quam ultim dictat Gesell postula Ii abolition del sinlabor revenue, qui sub form de interest (usure) e suol-renta favori Ii possessores ye custa del producentes. Es ti revenue sin Iabor, qui divide Ii nationes in classes intercombattent. Sin civil paca Ii international pace ne es possibil. 

 

Yo omittet e reservat por Ii fine Ii duesim dictat, pro que it interessa nos specialmen. It condeme Ii **mundolingue**. Gesell scri: "Li duesim dictat postula li max grand diffusion e propagation del auxiliari mundolingue Esperano por li servicie del universal inercomprension del nationes." 

 

Pro quo, va pensar mani mundlinguistes, esque Gesell, li progressist, recommenda Ii antiquat espo? Nu, on deve memorar, que il scri in li annu 1915, e que il devet recommendar usar Ii lingue max diffusat por propagar su idés. In ti tempor certmen anc Ido esset sat conosset, ma ne posset suffrer li comparation con espo. Hodie Ido es in declination. e vo es firmmen convincet, que Gesell  ancor hodie, mem plu curtmen quam alor, ne vell judicar Ido quam un apt instrument por su propaganda. Sembla me, que it es nor mission, presentar Ie e ad omni tis qui have simil tendenties, un lingue qui posse convincer les prima vista que it es mult plu apt por Ior scop quam espo.

--- H. N.

 

***

===A. J. Angman

(New York) in "Ido" 1929, p. 72, e **noi**.

***

A.J.A.: Lasez itere memorigar da vi, ke os absolute neposibla por un homo, autodidakte o d encisto, inventar linguo internaciona, que mustas esar uzata da omna diferanta populi dil mondo. La problemi es tante komplikat e kunmixta l'una e l'altra, ke es super la povo di un homo single komprenar ol en omna olua detali. Ni havas tala exempli en Esperanto da Zamenhof, Occidental da de Wahl, Latino sine flexione da Peano, Novial da Jespersen."

 

-38-

 

Noi - U resta Ido? 

A. J. A.: Ante startar por inventar linguo internaciona, ni unesme mustas pozar Ia principi, qui servos kom guidilo. Ta principi esis parlaborita da un asemblo di homi de diferant eduko, pro ke ni ne deziras krear linguo internaciona sole por manuedo da skolani, ma por universal uzado." 

Noi - : E esque vu crede que Ii differentie es tam grand inter un sol hom e un comité de plures?

A. J. A.: Certmen.

Noi - : Do vu certmen anc va conceder, que Ii max bon lingue international vell esse ti, qui ne es creat per un sol hom, ni per six o set, ma del tot homanité?

A. J. A.: Sin dubita!.— 

Noi - : Bon. Noi es serchant ti lingue; e noi anc ha trovat it de un grand parte. Nam Occidental ne es creat de un sol hom, quam vu dit, anc ne per un comité quam Ido, ma it es Ii lingue commun del max grand parte del Europanes o del cultivat homes del tot mund. It ne es un artefact, it ne es "inventat", ma **descovrit**!

A. J. A.: Aha? ---

***

### Li 15-annual jubileo del comensa del mundoguerre.

Li homan victimes del guerre, in tant que ili esset officialmen constatat:

 

| | | |

|-|-|-|

| | perit:|vulnerat:|

| in Germania| 1,824,051|4,247,105|

|in Francia|1,358,872|2,560,000|

|in Anglia (sin colonies)|743,703|1,693,262|

|in Italia|494,921|949,576|

 

Addi-se Ii ne officialmen contat perdas de Russia e Austria de circa 5 milliones.

 

Si Ii mortos posset iterum resurger, e si senior Ludendorf prendet un parada de ill, alor ili, in files à 4 homes, vell besonar, 7 semanes (de Pasca til Pentecosta) del ascension til li descension del sole, por preter-marchar.

 

-39-

***

Si nor acros de triumfa ne plu servi al passagie de grand victoriosi guerreros, ili tamen va haver lor utilitá quande, ye lor reapparition, li animales antediluvian va luder per croquet!

***

--- Oh! Hippolyte, quel timore tu fat me, yo credet que mi rob hat craccat!

***

Metter un cadavre in un cofre! To es un mal, tre mal medie por far desapparir li victim! []

***

--- Retro-ea do, idiot!

--- Yo ne posse. To es un strada con sens unic. (Judge)

 

-40-

 

## LITTERATURA

### St. Barba

Li patre de St Barba esset Ariano, t. e. que il secuet Ii heresie secun quel li natura de Christ es inferior a ti de Deo su patre. Barb condamnat ti errore. Li heresiarco, inpatientat del reprochas del yuna, fat includer Ia in un turre, esperant que il vell victer su resistentie per Ii fame, ma ti turre fendet se de se self e Ii sancta fuit tra ti apertura. 

### St. Denis

Li legende vole que St Denis, pos su decollation ha reprendet in su manus su rulant cap, e portat it talmen de Montmartre, ù il esset mortat, al basilica nominat ancor nu per su nomine. De ù veni ti stranl legende? It veni de un simplic misprense. St Denis es sempre representat del artistes, portant su cap in su manus: to significat que il hat esset decapitat. Li popul, quande il ne plu oomprendet Ii cos, decidet que Ii sancto, pos su decapitation, hat realmen portat su cap. 

### Qui es St Catharina

St Catharina de Alexandria, patrona del filosofos, esset un personne tam saventissim, que illa confudet per su eloquentie un assemblé de 50 pagan doctores. Pro que on ne posset submisser Ia per rasones, on volet far morir Ia, e on plazzat Ia inter quar grand rotes armat de ferrin dentes e queles, tornante in sens invers, devet dispezzar su membres; ma apen illa esset intrat in it que un angel fat displittrar Ii horribil machine e que Ii fragmentes aplastat mult homes ad-curret al spectacul.

 

Li imperator terret proposi a illa devenir su femina: li sancta refusat e esset finalmen decapitat. Ti complet historie es leibil in Ii picturas queles representa Ia: un libre expresse su scientie, un splittre de rote evoca su supplicie, e quelcvez su levul manu, posit sur Ii cruz de un espade, testimonia su morte. 

 

### Un casu unic.

Li Statal consilie del canton Solothurn (Svissia) devet ultim tempore suppresser Ii autonomie del commune de Balm, proxim Gunsberg, e attribuer Ii administration de it al canton. Ti micri village have actualmen un sol habitant, omni altres ha morit o departet. In ti statu, it esset impossibil administrer Ii commune; un sol cive devet esser samtempormen syndic, communal consiliero e Ii communal assemblé self!

 

-41-

 

Li scientist: "Ti vez, noi omni va morir. To es li fin del munde, nel-quande mi sismograf ha inregistrat un tremore de terre tam horribil e tam proxim!" 

***

### Li lecion de geografie

--- U es London? Li micri garson quel occupa se pri radio:

-- Li grand bobines e li condensator sur 80 (Berlingske Tidende)

***

--- Tu pretende que tu ha restat omni vesperes in hem durant li mensu quel yo passat che mi matre; plez regardar li factural del gas: 50 centimes por li 10 dies.[***?***]

 

-42-

 

### Credulità e incredulità

Quelc bulveraderos conversat pri Ii credulità del publica. Un de Ii pariat que med tri micri annuncias promessent nullcos e explicant nullcos, il vell incassar Fr. 500 In ot dies. Li pari esset tenet. 

 

Li samedi, Ii secuent annuncia apparit : 

 

"Li intelligent persones misse strax quin Fr. a tal adresse". Li mardl, Ii anuncia dit: "saturdi es li ultim termin; misse nos vor quin Fr., si ne ili va esser refusat". 

 

In fin, ye il saturdi: "Omni missages de quin Fr. mettet pos-deman in Ii posta va esser inflexibilmen refusat". 

 

Li saturdi matin, 77 mandates de Fr. 5 esset arrivat; Ii soledi matin, it arrivat ancor 24 de illi, in total 505 Fr. Li ganiant retornat Ii pecunie al persones "intelligent" . 

 

Un altri pari prova in contrari un incredulità tam inconvenent quam li credulità jus citat. 

 

Un yun Angleso pariat con quelc amicos que il vell offertar vanimen al publica aurin pezzes por li precle de 10 centimes. II plazzat se, costumat in camelot sur Ii Ponte de London, Ii maxim frequentat Ioc del grand cité, il estalat aurin monetes sur un planc, e criat li tot die al turb del passantes Ii offerta vender li aurin monetes por 10 centimes Ii pezze. 

 

II perdit su pari, pro que un nutressa comprat un de ili por calmar li infant qui plorat . 

 

## Li labor

Yo ha trovat mi maxim grand felicie in li labore, desde tre tost, yo havet Ii habitu esser sempre occupat e yo traet de it un grand profit. Li yun mannes imagina que Ii repose es Ii cessation de omni labor, yo self di que it es in Ii changeament de occupationes. Si vor cerebre es fatigat per Ii studie, ea sub Ii sole e in grand aer, e fg exercitie. 

--- (Gledstone) 

 

### Ordinari paroles 

— Doctor, ples dir me slncermen quo es mi morbe ? Ne in latin o grec ma simplic, ordinari paroles. --- Vu have null morbe, ma vu es un drincard e un gloton. — E nu, ples dir it in latin o grec, por que yo posse dir it a mi marita.

***

 

-43-

 

### Li historie del barb desde li maxim alt antiquità

 

Li orientales ha sempre portat Ior barbe long. Li Romanes commensat rasar se solmen du secules pos J.C.; ma desde ti epoca, ti mode devenit obligatori, e on lassat crescer su barbe solmen durant Ii luctu.

 

Li Francs, por distin'er se del Romanes, portat Ior tot barb; sub Ii Pigri Reyes, it devenit passabil curt e on nodat it per aurin tresses.

 

Carlomagnus apportat un important changeament; Ii guances esset rasat e Ii supra labie covrlt se de un long mustache, prolongant se sur chascun latere del menton e descendent til Ii pectore; Ii jurament del imperator esset: "Yo jura per Sanct Denis e per ti barbe quel pende a mi menton."

 

Li latin prestres adoptet anc ti mode, ye Ii grand scandale del grec prestres qui rasat se completmen: e inter Ii causes quel decidet Phocius, patriarc de Constantinopel, excommunicer in 858 li pap Nicolas trova se Ii longore del barbe del latin prestres, longore dcontrari al sanctità del sacerdotie. Pluri conciles occupat se pri ti grav question, quel esset soluet in Ii XI-im secul per Ii interdiction del barbe.

 

Pos que it esset rasat, Ii clero ne cessat predicar contra Ii barbe e circa Ii XII-im secul, Ii reyes monstrant Ii exemple, it devet desapparir.

 

Philippe de Valois volet retrovenir al ancian usages, me il ne esset imitat e, til Ii XVI secul, Ii barbe esset ciset sin compate, Ii corporation tre nombros del barberos trovant su profit in ti usage.

 

In 1521, François I-im hant esset vulnerat ye Ii cap de un brand, il esset obligat far cisar su capilles, queles il portat tre long. Li cap rasat e Ii menton sin barbe, il timet similear un monaco, pro to il lassat crescer su barbe quel esset passabil curt e ciset in punte. Omni cortesanes hastat imitar Ii rey, e Ii long barbe esset denov in favore, malgré li clero e Ii magistrates; un decret del Sorbonne declarat Ii barbe un ornament insolent e presumptosi, indigni de un doctor.

 

Sub Charles IX e Henri III, Ii barbe esset cuidat con un amore tot particulari; on parfumat, on tintet it, on pudrat it per aur o argent, on mettet it chascun vesper in un estuche o sac nominat "bigotelle". Interim, Ii amore al antiquità ganiat pluri scientistos al cult del barbe

 

-44-

 

e on videt mem un pap, Julius II, lassar crescer su barbe, por imitar per to Ii ancianos, quam on imitat Ies in Ii artes e in li litteratura.

 

Con Henri IV, li barbe desapparit: Richelieu e Mazarin conservant solmen li mustache e Ii "mosc" (litt toffe de crines sub Ii infra labie), on portat solmen Ii "mosc" e Ii mustache. Sub Louis XIV, ti simplic ornament esset suppresset; li inmoderat usation del tabac fat de ti pression un ley de nettità: e on videt Ii barbe solmen che Ii calvinistes del Cevennes, quem on designa quelcvez per li nomine de "barbets", pro Ii long barbe portat de Ior pastores. 

 

Li pudre quel on adoptet sub Louis XIV impedit long tempore Ii barbe denov reciver favore; quelc filosofes sol ne rasat se. 

 

Ye Ii Revolution, Ii barbe, Ii mustaches e Ii guance-barbe havet complet libertà? tamen, Ior usation ne esset general. 

 

Sub Ii Empire e sub Ii Restauration, on rasat se completmen e solmen in 1817 li mustache apparit, fante grand bruida; it evenit presc un sedition in un theatre, pro que un vaudevillist, hat permisset se criticar ti mode. 

 

Li febre del Medievie, quel captet de omnes in 1830, mettet Ii barbe in grand favore; on devenit capillut e barbut con un amore del gothic vermen incredibil; poy, ti enthusiasm calmat se e Ii mode devenit capriciosi; on portat su barb quande on credet que it convenet al form del visage; on ciset it quande on credet que it convenet mal. 

 

In ceteri, it es circa lu sam in nor dies, e chascun porta barbe, mustache, guance-barbe, capilles long o curt, secun su desir. Li mode es ne-quande imposit, ma on deve confesser tamen que it ne poc variat e, actualmen, on vive in Ii suppression del barbe e del mustaches, ti ultimes essent tamen secun li mode, ma ciset passabil curt ... plu o min secun Charlot. 

***

### COSMOGLOTTA.

Marte, April 1930. No 69. Chronica. Complet grammatica (Derivation), de K. Jenotta. Nationalità, de Goethe. Fate, de Dr Schoiko. Impertinentie, de Jtt. Ver aspect del guerre, de E.M. Remarque. Propaganda per OdW de Central Officie, —Abon. ann. : Fr. 2.60. No 2. Contene: R. Rolland: "Europa e Asia (continuation). Ab.Fr 2. — Por Svissia on abonna che : Occidental-Buro, CHAPELLE (Vd)

***

 

-45-

 

## Li audacie del reportero

On raconta sovente histories de jurnalistes exercit a omni astuties, e qui recule coram nullcos por apportar un interview o un information inedit.

 

Charles Brainne, qui esset in li serve de "LaPresse",  es li sol, noi pesna, qui ha experit Ii prodigie secuent:

 

Li die del funerale del poete Beranger, in Paris, Ii autorité hat extendet un survigilantie tre sever; un immens turb incombrat Ii circumité del "Père Lachaise". On credet bon cluder Ii portas del tomberia. 

 

Ma, Charles Brainne, commisset de su jurnal por Ii recension del funerale, e qui hat successat penetrar detra Ii procession in Ii tomberia, trovat se prisonario. It esset du cloccas, li parisan jurnal apparit ye quar cloccas; quo far? 

 

Subitmen, Brainne perceptet Ii sarc-carre de Beranger, vacui de gu sarc, e quel prendet Ii via de un Iateral porta. 

 

Li jurnalist salta in Ii carre, cela se sub Ii funeral drap, e in fine arrivat sur Ii bulevard, salta a suol ye Ii grand timore del passantes, e jetta se in un fiacre quel ducte Ie in Ii galopp de su cavalle, 123, strad Montmartre.

 

Quieta vos, Ii articul apparit ye li tempore. 

 

## Scole por papagayes

Li cos es absolutmen ver, e Ii etablissement de instruction in questlon trova se in San-Fernando (Venezuela)

 

It acte se tot simplicmen far apprender parlar a papagayas o, adminim, articular li sones plu o minu harmonios per queles ili imita li homan paroles. 

 

Li interprense justifica se perfectmen, Ii precie de un papagaye qui parla essent mult plu alt quam ti de un papagaye ne educat. 

 

Li curiosità de ti scole es que Ii docentie es dat per un phonographe quel repeti, tam mult vezes quam it es necessi, Ii sam parol al yun eleves. Pos deci leciones, Ii papagayes quel ne articula Ii parol quel li phonographe ha repetachat, es classificat inter Ii asinos e vendit in rabatte.

 

-46-

 

## Li river

de Noelle Roger 

 

Li river es tam jolli, ho-matin. Ex Ii tornant de verdura, it surti un immobil nappe, quel li aquatic aranes e Ii vola del fa frisonar un poc. Li foliages, quel reflecte se in it, fa it tot verd: verd de ombres e verdes de sole... 

 

It cale. Li frumentes ha yelbijat in tri dies: Li cicades continua Ior concert monoton e asurdent, quel sembla li respiration del terre saturat, li expression sonor e rythmat del calore. Ta, in Ii Ioc, ù li du brasses del river junte se in un spacie tam quiet, un currente inprevidet dessina se. Li long herbes abassa e releva se. 

 

Omni ranuncules florea, formant blenc insulettes, guirlandes de nive, queles treme in Ii fluentie del aqua. III invade Ii river. E un currente de flores arriva a vos, luminos e fragil, un tot perspective de corolles surtient ex aqua e quel, ye Ii fines del posmidies, tinte se per ros-colore. In Ii Ioc ù Ii aqua es plu profund, in Ii ombre del salices e del cannes, Ii nenufares posi Ior aurin cope, inter Ii moll folies. 

 

Li poples es sempre agitat. E Ior monetes, quel move sur Ii ciel, dà li illusion de un continu bris. Ti ci leva se ye Ii vesper. Alor, Ii abundantie del alt herbes, along Ii rives, anima se. Li lupules balansa Ior uves de verdi flores. Li clar stelles del saponaries, Ii tenui rete del alismas inclina e agita se. Li lupules balansa Ior uves de verd flores. li vent communica al paisage un ephemer vive. On vell creder brasses queIes torde se e manus quel fà signes, frissonant entes, murmurant voces. 

 

## Custome hollandes por sanar li pigresse

Yen Ii procedentie a quel li Hollandeses recurret in Medievie por diminuer li mendicitá. Quande un individu bon standant e capabil laborar esset prendet mendicant, on captet Ie e on descendet Ie in Ii puteo del mendicantes, in fund de quel trovat se un pumpe. On apertet un robinet super il, e alor, por ne esser suffocat, Ii pigri mendicant esset obligat, durant plur hores consecutiv, pumpar sin alt. Grav borgesos rangeat circum li puteo fat paris pri Ii resultate de ti supplicie. Li unes pariat que Ii patiento ne vell lassar immerger se del aqua, Ii altres pariat Iu contrari. 

 

Pos har supportat ti du pruva durant quelc hores, Ii mendicant esset hissat extra Ii puteo e lassat in libertá. Li lecion productet su effect e generalmen Ii pigri mendicant mettet se in labor e ne plu explotat Ii charitá de su conciteanes.

 

-47-

 

## Li formul del salut

Bon die, bon vespere, bon nocte: circa tal es li paroels, quel noi directe quam salut al persones quem noi aborda. Ti paroles pronunciat tre sovent in maniere distract, sin que noi pensa que ili include un voe generos e cordial, un poc plu quam un marca de cortesie. 

 

Li formul per quel Ii homes aborda se varia secun Ii popules, ma presc omnicu it es Ii reflecte del mentalitás e del constant preoccupationes de ti popules.

 

Li ancian grecos, qui havet li anim felici e qui havet tam mult rasones benedicter Ii deos por Ii prosperitá, Ii fame e Ii glorie, queles ili concedet a lor patria, dit: Joya te.

 

Li modern grecos, homes de negocie, plu realistic e unicmen preoccupat de practic questiones, salutat un altru dient: Quo tu fà? Qualmen ea tui afferes? 

 

Li primitiv Romanes, sobri e fort inter-salutet per ti affectuos: **Vale e me ama** (Standa bon e ama me).

 

Li Romanes del decadentie abordat se per un compliment quel traductet Ior effeminat mores: **Dulcissime rerum** (O li maxim dulci del objectes).

 

Li Italianes del Nord desirat se reciprocmen: Sanità e ganie. 

 

Li Napolitanes monstrat preoccupationes plu nobli: Vu mey crescer in sanctità.

 

Li Arabe contemplativ e poetic di: Li matin mey esser bell. 

 

Li Ottomane: Deo mey conceder te omni su favores. 

 

Li Persane: Mey Ii ombre, quel tui rasse extende sur li suoI, nequande diminuer.

 

Li yelb rasse es plu prosaic, plu terrestri: Esque vu ha manjat vor ris? Esque vor stomac functiona bon?

 

In ltalia, hodie, on di: Qualmen vu es?

 

In Hispania: Qualmen passa vu it?

 

Li Hollandeses, navigatores e negociantes, saluta unaltru per ti paroles: Qualmen vu viagea? 

 

Li Svedeses: Qualmen posse vu? Esque vu es alert?

 

-48-

 

Li Scotese hospedaci: Qualmen vu vive? 

 

Li Russe es plu laconic, ma ne minu vehement: Standa bon!

 

Li Anglese: Qualmen vu fa? Qualmen vu es? 

 

In fine, Ii savages manifesta un joyos astonament o un desira: Ci tu es? Tu es avigilat? Yo vide te. Yo have vicet te. Bon die. Bon vespere.

 

## Li fabricantes de litteratura

 

Ye un grand banquett litterari, un yun jurnalist trovat se plazzat proxim un famos mercantard del Iitteratura industrial, bon conosset pro nequande scrir un parol de to quo il signa. 

 

Ignorant ti detail, li yun mann credet dever aplastar li "Maestro" de felicitationes dithyrambic pri Ii ultim roman quel jus apparit sub su nomine. 

 

Li "Maestro" semblat unesimmen charmat! Ma quande su yun vicino de table insistet e citat Ie con admiration alcun complet phrases del Iibre, il havet subitmen un visage Iontan e embarrassat. 

 

Alor ye ti moment un humorist qui trovat se plazzat proxim Ii yun enthusiast, jettat Ie un solid colpe de cud in Ii costes e dit Ie per bass voce: — Ples do tacer, animal. E ne plu parla Ie pri su roman! Vu vide bon que il ne ha leet it! 

 

## Ambi dupat 

 

Un extranero hant vendit a un roman imperatressa fals Iapides, illa demandat a su merito un eclatant justicie contra il. Li imperator, plen de clementie e de bontà, ne possente calmer la, condamnat, por satisfar la, Ii juvelero esser exposit in Ii arena. Li imperatressa eat tà con su tot corte por juir de su venjantie. Ma vice un feroci bestie, it surtit contra Ii infelicios qui attendet perir, solmen un agnello quel venit caressar Ie. Li imperatressa, indignat esser talmen dupat, plendet acrimen al imperator, present in ti spectacul. "Seniora, il dit, yo ha punit Ii criminanto secun li ley del talion; il hat dupat vos, il ha esset dupat.

 

## Qualmen on crea un companie

(Trad. L. M. de Guesnet) 

 

Un financiero esset sollicitat per un amico por Ii creation de un companie de cautchuc. -- Quant arbores vu have? II questionat. -- Noi ne ja have arbores. -- Quant terren vu havee? -- Noi have null terren. -- Quo do vu have ? — Yo hove un sac de semines. 

***

Ples sempre informar nos pri vor **nov adresse**. Adm. de Helvetia, CHAPELLE

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.