| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (may 1930)

Page history last edited by Chuff 3 years, 7 months ago Saved with comment

# HELVETIA

Organ del sviss...

Association por Occidental

 

Red. Ric Berger, prof. Morges

Adm.:F. Lagenc, Chapelle-Vaud

Svissia-Annu 1930

 

Mai-Junio 1930
 
-49-

N-os 5/6 (24/25) HELVETIA Mai -Junio 1930.
***
Abonnament por 1930: Svissia: SFr. Extrania: spr. 2.50
Che: **Occidental—Buro**, CHAPELLE (Vd) . Postchec—conto: 11.1969.
***
## Cardinal collaboratores de "HELVETIA" :
Sr. Dr. phil. H. Nidecker (Basel) --  Dr. med. Aschwanden (Biel) -- Major Tanner (Bern) -- L.M. de Guesnet (Paris) -- E. Wettstein (Erstfeld, Uri) -- L. Ravasse, jurnaliste (Paris) --François Dubois (Tahiti, Oceanie) -- P. D. Hugon (Hollywood, California) Ingeniero Hoerbiger (Dusseldorf) -- A. Kofman (Odessa) -- Ad. Creux, curé (Rue) -- Sta Guilbert, instructora (Videcosville, Francia) .
***
## A NOR LETORES.

Noi memora vos :
1. Ne obliviar indicar Ii No de nor postchec-conto apu nor adresse sur Ii mandates o mandates international quel es destinat al Occidental-Buro.
2. Ne obliviar indicar sur Ii reverse del cupon quel es nos destinat, por quo destina Ii moné. It es anc plu practic e min custos scrir Ii commendes sur Ii reverse self del cupon.
3. Li persones qui possede un conto de chec postal va spensar nulcos **girante** nos lor debetes.

--- Li administration.

***Pri propaganda postal cartes.
Pro que Ii stock de propaganda-postcartes es exhaustet sive in Paris, sive in Mauer, noi studia Ii possibilitá editer un bell postcarte, si possibil in du colores. Noi preca nor letores qui vell esser interessat per ti edition, scrir nos quant exemplares ili eventualmen vell besonar.
--- Occidental—Buro, Chapelle (Vd)
***
## Nov editiones in Occidental.
Li "**Curs de Occidental por Italianes**" de sr. Joseph Ritter de Chiasso (Svissia) es nu perlaborat. It va esser printat per mimeograf tam bentost quam possibil per nor editoria de Chapelle.

Li numero 3-4 de "OVRE" , publicat in Tchecoslovacia, ha apparit. it publica in modellic style Occidental du traductiones "U es mi hem" de Constantin Balmont e "Heroe e santo" de Coudenhove-KaIergi.

-50-

Li "**Curs de Occidental por Svedeses**" just apparit in bell equipament, composit de sr. Bertil Blomé, doctor fil., e editet del Sved-Occ. Societé. Precie: Sved kr. 1.60. Noi gratula nor sved coidealistes por lor entusiasm e lor excellentissim labor.

In preparation: "**Qu'est—ce que l'Occidental**". Brochura in frances e in Occidental destinat al propaganda de nor lingue che li publica neutral.

"**Rhythmica in Occidental**" de nor devoet collaboratore Ad. Creux, va esser printat tam bentost quam possibil.
***

## DONATIONES:
[]
Noi adressa ci un maxim calid mersi ad omni generosi donatores. Per Ior gentil auxilie ili permisse nos sempre augmentar nor activ propaganda in divers dominias e coronar nor efforties per usation de plu potent medies de action.
***
## Trist mentalitá!
Sub ti-ci titul, sr. Matejka de Paris scri pri mi persone, in Ii ultim "Ofical Buletino" idistic, un articul agressiv, desgentil e plen de rancore. E save vu pro quo? Simplicmen pro que yo ha publicat in li revue "Tolero" un articul explicant "pro quo noi ne va assistar Ii intersystematic congress" . Yo cita ci Ii cardinal paragraf, quel sembla har max exasperat sr. M. :

> "Noi ne plu posse perdir nor tempore e nor pecunie per discusser til Ii fine del secules, quande Ii munde urgentmen besona un lingue internationaI. Li discussiones inter Occ-istes e Idistes dura desde 1922. Li Idistes qui durant 8 annus ne ha comprendet Ii superioritá de Occ. evidentmen ne va comprender it per un eventual nov conferentie. Pro to, desde ho-annu, Ii chefes Occ. ha decidet tornar se al grand publica ne intoxicat del artificialitå Espo-ldo. E noi besona nor pecunie!"

Nu, pro que yo declara **sin utilitá** plu long discussiones che Ii

-51-

congresses organisat del Idistes, sr. Matejka qualifica mi conduida quam exemple de "fanatism" e durant 2 pagines, il descri mi "trist mentalita". Esque to ne es risibil, e esque in realitá **li cause del rancore de sr. M. ne es in li success de nor propaganda por Occ.?**

On memora que quande nor coidealist sr. Haller eat che un reunion Idistic, in Ii espera discusser amicalmen con Ii Idistes, on pregat Ie restar detra Ii porta del sala! Ergo, Ii Occidentalistes trova se avan un dilemma comic: si ili visita Ii reuniones organisat del Idistes, on mette les detra Ii porta pro Ii dangere del propaganda, si ili ne ea ta, on nomina les "fanaticos".

Strax pos letura del philipica de sr. M., yo ha inviat Ii secuent lettre con preca de insertion in Ii proxim No del "Ofical Buletino" :

> Monsieur Ie Rédacteur de l'"Ofical Buletino", Paris.
 Suivant l'usage en honneur dans Ia presse de tous les pays (toute personne attaquée a Ie droit de se justifier), je vous prie de publier les brèves notes que voici en réponse à votre article "Trista mentaleso".
Je n'ai jamais dit, ni même pensé un seul moment que "ti qui ne ja adoptis Occ. es omna idioti" (!!), ni que "me ne volas spensar pecunio por exposar me al vicineso di societo tante repugnanta"(!). Je n' ai jamais dit que Ies Idistes ont une "mentaleso espistal". Vous êtes Iibre de discuter mes idées et de Ies blamer, mais vous n 'avez pas Ie droit de **m'attribuer des sentiments que je n'ai jamais eus, de les décrire avec indignation et d'intituler cette description...: "trista mentaleso"!!**
Parce que je vous ai répondu que Ies congrès interlinguistiques n'avaient pas grande utilité, vous me montrez comme un "exemplo di fanatikeso"?
L'année passée encore, à la réunion de Ia Sviss Ass. por Occ. à Bern, j'ai de nouveau invité Ies Idistes à une discussion qui a été très courtoise. II est donc grotesque de dire que c 'est seulement chez les autres (moi excepté!) adeptes de de Wahl que "la lasta restajo di toleremeso ne
 ja es desaparinta"!  
 Dans tous Ies cas, j'estime quqe mon article paru dans "Tolero" ne méritait pas Ies commentaires méchants et agressifs que vous publiez dans l"Ofical Buletino".
--- Ric Berger, prof. Norges.

-52-

### Prematurat necrologies!
Nor confratres idistic sembla esser possedet de un singulari maladie: ti de far morir Ii homes sin Ior consentiment! On memora que ante quelc mensus Ii revue idistic de Berlin "Mikra Buletino" hat anunciat Ii morte de sr. Jules Gross, quel esset in perfect sanitá e quel, pos har leet Ii mult laudas pri su morit persone, rendet Ii plume por "rectificar".

Ante 4 mensus, Ii "Ofical Buletino" del Idistes informat gravmen su letores per grass literes, in nigri cadre, que sr. W. Caspers (de Lima) hat morit. Ma hodie, con stupefaction, noi trova in Ii jurnal "l'en dehors" un articul del supra-dit Caspers, quel desira su "interratores" (!) un statu de sanitá tam floreant quam Ii sui. Li resurrectetes havet talmen li chance leer Ii bell panegirica e Ii sonsolationes prodigat de Ior tro hastosi amicos !
***
### Un opinion de America pri Ii "Cours d'Occidental"
Sr. Paul D. Hugon, de Hollywood (USA) scri nos, Ii 15 mai 1930, concernent nor "Cours complet d'Occ." por franceses:
> "Estimat senior. Ante plur dies, yo recivet de Occ.-Union quelc libres  inter Ies vor "Cours complet", e yo vole felicitar vos pri vor excellent tractada de ti object. Vor idée presentar Ii suffixes commensante per Ii frances es Ii facil solution de ti problema... Yo have un micri classe pri Occ. in Los AngeIes, e in prim yo ne savet u comensar Ii instruction. Yo provat Ii metod quel yo usat ante 20 annus por docer Esperanto, ma it ne satisfat me. Quande vor libre advenit, yo comensat simil systema, con bon resultate.
***
### Un interessant experientie (februar 1930)
In Ii "Ofical Buletino" sr. Jules Gross raporta un interessant experientie fat in Los Angeles de sr. Hugon (Ii nov collaborator de "Helvetia"). On ha presentat deci-quin persones textus in Ido, Interlingua (Latino sin flexione), Esperanto, poy in Novial. L'experiment **successat plu bon  por Interlingua e por Novial quam por Ido e por Esperanto**.... E sr. Gross addi plu Iontan: "Probabilmen Ii prova vell har esset plu bon por Occ. quam por Ii 4 lingues usat durant Ii experiment".

Sr. Gross anc raporta que in li textu Ido, Ii parol **adiciono** ne esset comprendet pro que it **ne** have duplic **d** e **c** vice **t**. --- On ne posse trovar

-53-

plu eclatant pruva del utilitá e necessitá del duplic consonantes, quel li Idistes e Esperantistes tent acrimen critica in Occ.
 
 In li ultim moment noi recive Ii revue "Shola[^1] e Vita" (Ii organ del partisanes de "Interlingua") quel declara reciver de sr. Hugon Ii resultate de un nov experiment — comparation **Interlingua-Occidental**.

Li homes quel fat ti experiment comprendet ye prim visu:
| | | |
|-|-|-|
|Interlingua:|vocabules 36.75%|sense 39.4%|
|Occidental:|vocabules 58.30%|sense 65%|
 
 Ti resultate ne besona commentarie, e on comprende que pos it Ii experimentator, sr. Hugon, adheret a Occidental!
 ***
### Li fals accentuation.
 Parlante pri morit revue esperantistic: "Internecia radio revuo", nor confratre Matejka de Paris signala li "barbar" accentuation de ti 3 paroles in Esp—o: Internac**i**a rad**i**o rev**u**o".
 
 Noi anc concorda que tal innatural accentuation ne es admissibil in un lingue pretendent esser international. Ma nor collegos idistic vell anc far bon correctes in Ior propri lingue Ii "barbar" accentuation de Ior paroles "som**e**ro" e "vet**e**ro" , per Ii sam occasion!
 ***
 ### Ll TARIF DIVERS SENSATIONES IN Ll CINEMA
 De Paul D. Hugon, Hollywood, California, U.S.A.
 
 Yen Ii tarif payat per atelieres de cinema in Hollywood por divers dangerosi "sensationes". Tis es fat per regulari sensation-actores, qui anc recive su hospital custas si ili es vulnerat.
 | | |
 |-|-|
 |Saltar ex aeroplane con paracade|$80|
 |Saltar ex un aeroplane ad altri|$100|
 | Saltar ex aeroplane ad tren|$150|
| Saltar ex automobile ad aeroplane |$150|
| Saltar ex motorbote ad aeroplane |$250|
| Collider con altri automobile, cap a cap|$250|
| Retardar apertida de paracade durant cade de plu quam 300m |$150|
|Volar renversat (cap a-bass) in aeroplane|$150|
|Luctar con altri mann sur li ales de aeroplane, e un de les deve cader|$225|
|Collider in automobile con tren ye nivel-cruza|$150|
|Far circules "looping the loop" in aeroplan con du mannes stant sur li ales|$450|
|Vrecar aeroplane per cade in arbores o in dome|$1200|
|Vrecar aeroplane per cade cap a-bass, con caudal convolutiones in aer, e con imitation de foy per fum-potets|$1200|
|Far exploder aeroplan in aer, e abandonar i per paracade|$1500|
***

[^1]: *sic*. Li revue es *Schola et Vita*.

-54-

### LETTRE DE TAHITI

 Helvetia have un sempre plu grand circul de letores e collaboratores. Hodie noi have Ii plesur publicar un contribution de un nov collaborator qui habita... Tahiti in Oceania! Su experienties pri Ii nudism va certmen interessar Ii Europanes, quancam in nor Iand it vell esser desfacil aplicar  ti nov principles pro Ii frigore e li... policie. Felici land, ti Tahiti!

#### Li nudism.
Li libertá es cose precios por me, yo ha abandonat quantitá de landes, piazzas, besones e habitus por it. Yo ama haver mi spiritu e mi corpore liber; consecuentmen yo usa omni medies quel yo trova bon por conserver, developar mi individual independentie, sin nocer al homanes: mi fratres e sestras quel yo vole amar quam mi self, vermen, e ne explotar les.

 E Ii nudism es un de ti medies de liberation quel libera me relativmen; yo ha practicat it desde presc 15 annus in maniere plu o minu complet, secun Ii Ioc, tempore, etc. In commensa, yo restat poc tempore nud sub Ii soIe, por ne haver insolation o brular tro rapidmen mi pelle, ma poy yo successat, per constantie, restar Ii tot die avan Helios in costume natural.
 
Pos experiment fat, yo declara que Ii corpore nud exposit al sole, al aer conserva mult plu su sanitá. Li sole in omni tempores ha esset considerat de omni popules quam un ver benefator. E por mult nationes, it esset Ior Deo vivent. -- Yo es convictet que Ii homes have interesse moral e physic viver in Ii campania e retornar in Ii natural vive. Li nudism es largmen practicat in Germania u li amicos del natura es tre numerosi, anc in Svissia e in Ii landes de hispan lingue. Advere ci, in Tahiti, it es plu facil aplicar Ii principies del nudism; tre rarmen yo es obligat portar vestimentes e nequande chapel e sapates. -- Yo es felici que mi realisation del nudism fat me ancor plu fraternal al homanes e precipue al laboreros. Cose in harmonie con mi individualism indominatori, inviolent, quel es Ii principal object de mi vive. Su practica da me felicitá interior e ver libertá.
 --- François Dubois.

-55-

## CONCURS DE TRADUCTION

Li gan'ant del 3-im concurs de traduction es sr. Wettstein de Erstfeld (Canton Uri, Svissia). Su traduction del "Einleitung" del libre "Occidental, die Weltsprache" va apparir in Ii brochura quel noi va bentost editer "Qu'est-ce que l'Occidental?"' Pro to noi ne publica it in "Helvetia". Sr. Wettstein va reciver li premie, un original oleo-pictura de un valore de Fr. 100. -- sviss.

 Li S.A.P.O. aperte un 4-im concurs de traduction con un simil premie
 del sam valore. It acte se pri traducter in Occidental Ii articul secuent:

"Un monsieur n'aime pas Ia campagne". Li concurrentes es precat inviar lor traductiones al redaction de Helvetia ante Ii **1-im august 1930**.
 
**Textu del 4-im concurs:**
### UN MONSIEUR QUI N'AIME PAS LA CAMPAGNE
*Moi! Je ne peux pas souffrir la campagne...*
[...]

-56-

[...]
***
Li **DICTIONNAIRE FRANCAIS-OCCIDENTAL** de Ric Berger, 316 pagines va esser vos necessi por far un excellent traduction. Precie: Fr. 3.- sviss, in cadernes; SFr. 6.50, solidmen ligat. Che Occidental-Buro, Chapelle (Vd) Svissia.
***
### Un old pionero russ: A. Kofman.
Forsan nor letores ne conosse li autor del secuent poema? In li prefacie del Vocabulaire Français-Esperanto de Cart, editet in 1904 (!) esset ti dedication: "Al la kuragxaj laborantoj de la unua horo, kies nomoj ne estos forgesitaj: Kofman, Gernet, Postnikov, Zinoviev, Langlet, Nylen, Trompeter, Einstein, de Beaufront, Lemaire."

Hodie, si noi ne erra, solmen tri de ti unesim pioneros de Esperanto vive ancor: Kofman, Nylen, de Beaufront. Ti tri nomines resuma li tragedie del lingue international durant li 40 ultim annus: Nylen ha restat fidel a Espo, de Beaufront ha abandonat it por Ido ante 23 annus e Kofman, passante tra Ido, ha pervenit till Occ., quam pruva it ti poema. Quelc persones va forsan trovar ti poema un poc heretic, on mey pardonar ti audacie al old autor pro su grand merit e su talent.

|CRITERIE |
|-|-|
|In li ost esset un duco
|Nominat Vladimir sant,
|Sant ne pro su fratricide
|O pro su deboch constant.
|
|Ne! essente del yunesse
|Pur model de un pagan,
|Il renunciat l'idoles
|E se fa devot cristan.
|
| Yes! Secun su strict ordone
| On jetat quam alcun dog
|In li undes de Dniéper
|E Perun e Dajdi-bog.
|
|Ta li popul sur li borde
|Lamentat in grive extrem:
|"Ve! O ve! Emerge, dées,
|E reveni a nor hem!"
|
|Interim in altri landes
|Diffuset se li rumor
|Que li duc in sui crede
|Vole far se novator.
|
|E alor divers pastores
|Arrivat brulant de zel
|Por recommender al duco
|Sui merce del ciel.
|
|A nor duc venit hebreo
|Con su tempies buclat
|E li cred del mosaïsme
|Il habilmen explicat.
|
|Il narrat eloquentissim
|Pri li Rubi Mare quel
|Por li mal Egyptianes
|Devenit un tomb cruel.
|
|Il narrat pri l'aqua dulci
|Ex un rocc arid prendet
|E detal'es pri Jehovah
|E pri sui grand profet.
|
|Ma li duc interruptet le:
|"Bel es tui propagand
|Ma nu di nos, di sincermen,
|U es tui patroland?"
|
|Li hebreo confuset se
|E pianmen respondet:
|"Por nor peccas nor Jehova
|De nor terre expulset".
|
|E alor in grand coloere
|Nor Vladimir exclamat:
|"Do, tu vole que vor deo
|Anc expulse nos del stat?"
|
|Pos to ci approximat se
|Un fezat mahometan.
|"Li islam es un doctrina
|Max sublim e pur e san.
|
|Nor Alah es grand maestro
|In chascun occasion.
|In miracules il certmen
|Es li unic champion.
|
|Esque to ne es miracul,
|Que li sestra del profet
|Parturat plu quam dec vezes
|Quancam virgine complet?
|
|Ma li duc interruptet le,
|E il fat li question:
|"Esque brandy permisset est
|In vor bel dominion?"
|
|L'islaman embarasset se
|E il dit con malhumor:
|"Li coran nos interdicte
|Consumar ti ci liquor"
|
|Contranet alor li broves,
|Nor Vladimir exclamat:
|"Vor islam nos ne conveni,
|Ne por nos Allah it fat.
|
|Ne! Li russes ama brandy
|Quam li pisces li river.
|E noi sin ti cos ne posse
|Ni joyar e ni viver".
|
|Talmen finmen li criterie
|Del max bon religion
|Devenit li brandy russes
|Quem noi glotti sin passion.
|
|--- A. Kofman

-58-
### Pos li visi de sr. E. de Wahl
(Ex un lettre de sr. Dr Aschwanden de Biel)

... Li junt carte de sr. C. effecte que yo scri vos mi impressiones quel li conversation con sr. de Wahl ha fat sur me! Yo pensa que ti impressiones es li sam quel anc vu ha sentit! Nu, yo ho constatet que sr. de Wahl ne solmen es un grand filolog ma anc un grand pensero e psycholog! Yo ha devet persuader me que yo self e Ii majorité de nosegarda -- in Ii question del lingue international — tro Ii latere purmen mechanic, formativ deI lingue e ne sat Ii latere psychologic, li maniere de pensada anc del altri popules!

Noi omnes, qui parla o ja un lingue romanic o ha aprendet tales e anc latin, es captet e impressionat per Ii ja conosset formes del vocabules. Specialmen Ii latinstes es seductet per li bon inculcat formes latin!

Venerdi vesper yo ha discusset con senior de Wahl pri omni ti questiones linguistic til clocca 1 1/2 del nocte! Coram su explicationes yo ha devet abandonar un personal idé pos Ii altri!...

Por exemple Ii idé del purmen latin derivation:
|||
|-|-|
|jung—er -- junct;| afflig—er -- afflict ; |duc-er -- duct
|pung—er -- punct;| proteg—er — protect ; | doc—er -- doct—or.

 Si **g** e **c** vell ancor esser pronunciat quam in Ii tempore del romanos, to es **g** = **g** german e **c** = **k**, tande li cose vell esser plu clar e bon. On vell haver: punger — punct; ducer — duct. In Ii ultim casu Ii pronunciation: dukor — duct ne mem vell effecter Ii mindst change sonal. Anc Ii substitution de **g** per **c** vell esser tre bon explicabil, pro que in veritá un **g** ante **t** es instinctivmen pronunciat quam **c** (=k) ! !
 
Ma si noi pronuncia **g** = **j** frances e **c** = **z** german, tande Ii cose deveni totalmen different! A noi romanes o cultivat germanes li antiqui latin form naturelmen resta in mente mem quande Ii pronunciation ha changeat, me ad altri popules o persones qui **ne conosse** latin o italian, un tal change de **j** e **z** in **k** es incomprensibil e tot irregulari !

Anc Ii elimination de un littere in Ii derivation: **rump-er** -- **rupt**, vaIe por non-cultivates (non latinistes o romanes) sam quam un irregularitá!
 
 Veni ancor un altri cose! Sr. de Wahl qui conosse tam bon russ quam german e frances (latin, etc.) explicat me que tre sovente li slaves conosse tre bon un substantive (parol extran) ma ne Ii correspondent **verb** latin! Ili, por exemple, conosse: **production**, induction, reduction, abduction, protection o protectorat, conflict — ma ne Ii correspondent verbes; producer,

-59-

inducer, reducer, abducer, proteger, confliger, etc.. Except quelc verbes in **c** (produce, etc.) mem li angleses conosse plu bon o unicmen li verbes format ex li supinum (tema perfectic) : to conduct, to abduct, to protect, to afflict, etc.!

Altri verbes latin in "**g**" quam **jungere, pingere,** etc. have anc in angles, frances, hispan perdit **g**! **Solmen** Ii Iingue italian corresponde ancor in li majorité del casus con li formes latin!

Quande yo monstrat a sr. de Wahl mi list del verbes in -er con Ii propositiones de sr. Ramstedt, Creux e Nidecker, iI dit me que il hat fat li sam list **ja ante 30 annus**!! Il explicat me que anc il self hat pensat al sam regules quan noi; ma hat rejettet Ies proque Ii lingue deveni tro irregulari...
--- Dr Aschwanden.
***
### Periodicas recivet:
* Mai 1:"Markets and Methods for Writers", Holliwood;
* 7: Cosmoglotta, marte-april, Mauer; "La Chronique artistique", mai, Paris;
    * "Communicationes" , Budapest; "Bulletin Français-Ido, jan-feb-marte, Blois;
* 10: "Esperanto", mai, Genève; "La Gazette commerciale", 10 mai, Paris;
* 11: "Monde", No 101, Paris; "Lé secrétaire Commercial", No 4/5 Nancy;
* 20: "Fögl d'Engiadina, No 40, San Murezzan (con interessant articul por Occidental de sr. Major Tanner);
* 25; Lärobok I, Occidental de internationella ordens Sprak av Bertil Blomé, Fil Doktor, pris kr. 1:60
* 26: "Schola et Vita", Milano, April-mai;
* 28: Markets and Methods..., Holliwood;
* Junio 1: "Monde", Nos 102,103,104, Paris; "Ovre", No 3/4, Tabor;
* 5: "l 'en dehors", No 183, Orléans;
* 8: Monde, No 105, Paris; "Utilia", Louvain, Mai-junio;
* 13: "Esperanto", junio, Genève;
* 22'. "I'en dehors", No 184, Orléans; "Monde", No 106, Paris;
* 26: "Lingue International" , No 1 junio, Brno; "Cosmoglotta", mai-junio, Mauer.
***
### Pri li judicial castration.
In li ultim tempores, on ha mult parlat pri Ii judicial castration del criminales, cretines, etc. Un letor del "Mercure de France" adressa a su jurnal Ii secuent lettre quel va interessar omni persones occupant se pri eugenism.

-60-

"Paris, 4 mai 1929 — Quam secue a vor articul del ultim "Mercure" pri Ii "judicial castration", vu posse far remarcar que Ii australian population, quel forma, hodie, un ver nation, es constituet in grand parte de relegates criminal o "convicts" angles qui esset deportat in Australia e multiplicat inter se e ne con Ii autochton population. Si, ante Ior departe, on vell "castrat" Ies, ili ne vell prolificat e creat un descendentie tam bell quam es Ii australian rasse, quem Ii land e Ii climat ha ameliorat e inbellat. On havet Ii pruva de it durant Ii guerre, ye Ii arriva al frunt del contingentes Ansac. On posse dir que Ii civilisation australo—european, quel es brilliant e dequel Ii plupart del types es magnific, origina in un sterc de rascales, de bandites, de revoltates, etc... un homan scum quel esse intoxicat li Matre-Patria.

E Roma self, esque it ne esset fundat de homes sin scrupul quem nor criminal code vell condamnar?". (Ex "I'en dehors")
***
### Un casu sempre actual
Elie de Beaumont, Ii grand geolog ne credet, ne volet creder que li hom fossil hat existet. Por il, Ii hom fossil esset un utopie, un reverie inconsistent de chimeron. Ma yen que Boucher de Perthes decovri, in Ii circumité de Amiens, alcunes petres taliat, forat, polit, queles denota indubitabilmen Ii homan action. Quelc scientistes studia ti petres. On trova altris de ili, e ancor altris. Li dubita ne plu es possibil. Li hom fossil a realmen vivet, il ne es un mythe. Quo fa Elie de Beaumont? II ne plu contesta, il anc ne confesse. II buda. II havet li custome passar, chascun annu, quelc semanes in Ii departement del Somme. Desde Ii grand decovre de Boucher de Perthes, nequande plu il reapparit. II ne ama Ii veritá, ni li scientie. II amat se self tot sol in su theories. Quant numeros es tis qui similea Ie e marcha sur su tracies?

***

Si "HELVETIA" place vos pro su rich contenete, ples monstrar it a vor amicos. Noi va esser vos sempre gratissim por Ii nov abonnates quel vu va ganar nos. Per Ii augmentation de nor Ietores, noi va anc continuar Ii amelioration del contenete e del aspect de nor revue. -- Ples misser nos Ii adresse del persones quel vell interessar se pri HELVETIA por que noi posse misser Ies un "specimen" numero. -- Ad omni nor benevolent collaboratores, noi adressa un cordial premersi.
--- Li administration.

-61-

## Sapatologie!!

1. Li unesim deve de un domestico in un nov plazza, vell dever esser li nettation del sapaes. Qual avantagies il vell traer del studie attentiv de ti sapates!
2. Usat soleas usat solmen per li extremitá, por exemple, pruva que li patron es inclinat a un conrol inopportun e sin halt
3. Sapates tro garni de pezzes revela un patron avarissim, poc inclinat al backshishes (gratimentes)
4. Si li sapates es usat parie sin tracies de repezzagies, to pruva un dom mal cuidat, u it va esser facil furter.
5. Soleas usat sur li lateres ne nequant sur li solea self, pruva un cava bon furnit!
6. In fine, un sapate tut contractel sur li supra paret es li indice de un coleric paron, a quel on nequande deve responder!

-62-

Li domitero (revant): Yo questiona me esque yo va haver un vez li coragie demandar un agugmenation de salarie al patron (Passing Show)
***
#### Li departe del parlachard
--- Oh! ne prende li pena reroducter me
--- Ma to ne es un pena: to es un plesur!
***
#### Li dama a su professor:
--- Quande yo va saver ducter un automobil?
--- Pos un dozen.
--- De leciones?
--- No, de automobiles.
***
--- Tu save, Toto, ye chascun vez quande tu desobedi me, un albi capille cresce sur mi cap.
--- Alor, tu ha vermen sovente desobedit a grand-matre!

-63-

## LI ARABO E SU CAVALL
Comte Hellmuth von MOLTKE

Li pashà de Madrin che Bagdad ja de-long stat in negocie con un tribut arabic pri un bell cavalla. In fine on concordat pri un precie de sixant "saccas", i.e. un summe de presc six mill Mark. Li chef-de-tribu arriva con su cavalla in Ii corte del pashà ye Ii hore stipulat. Li pashà ancor un vez prova mercachar; ma li sheik responde fiermen, que il ne rabatta mem un Para. Li turco jetta morosmen Ii summe avan li arabo, declarante que tricent-mill Piastres es un immens precie por un cavall. Li arabo regarda Ie silentmen, e tranquillmen liga Ii moné in su alb mantell; poy il descende al corte por dir adio a su animale. II murmura quelc arabic paroles in su orel'e, caressa su front e crin, examina li hufes e vade consideratmen circum Ii cavalla, revidente la attentivmen. Subitmen, — ante que alqui ancor posset observar it, Ii arabo jetta se sur Ii nudi dors del cavall, quel strax galoppa quam un fulmine for ex Ii corte.

Li cavalles che li orientales sta usualmen durant noct e die in li stall, harnesat con sedie feltrin sur Ii dors. Chascun nobil orientale have adminim un o du cursor-cavalles stant parat in Ii stall, queles Ii cavalcator besona solmen inbridar ancor. Ma li arabos del deserte cavalca sin alcun brides, proque Ii capi-strap suffice por frenar Ii cavall, e par un suav batte con platt manu sur Ii coll il directe it a left o a dextri. Do it durat solmen quelc secondes, e ja Ii Agas del pashà sedet in sedie, chassante in dors del fuiard. Li inferrat hufes del arabic cavall nequande hat trottat sur un pavamente petrin; do it devet currer a bass con caution sur Ii aspri e abrupt via de castell. Pro to Ii Agas presc attinet li sheik in fine del village. Ma nu ili es in Ii plana, Ii arabo es in su element e vola direct ad avan, infatigabilmen, inattinibilmen, nam ci ni Ii fosses, ni fluvies, ni montes refrena su currida. Quam un exercit jockey ductent Ii fronte de un concurrida, il pena cavalcar ne tam rapidmen, ma tam lentmen quam possibil. Constantmen regardante retro a su perse—

-64-

cutores, il tene se in distantie de fusil-tir. Il accelera su tempo quande ili approxima se, o il retene su cavalla quande ili remane in detre; il cavalca ye passus quande ili stoppa. In ti manier li chasse dura til que li sole ardent descende vers véspere. Solmen nu li sheik commensa usar omni forties de su cavall; il apoya se in avan, pussa li talones in li flancas del animale e fure ad avan con bruiosi criada. Li firm gazon retreme sub li hufes fortmen frappant, e bentost solmen un nube de vapor e polvre turbulent in Iontanie monstra al persecutores li direction in quel li arab escapat.

In li oriente, u il sole descende presc verticalmen sub li horizonte, li crepuscul eveni extrem rapid, e do bentost li nocte covrit omni vestigies del beduino. Sin provisiones por se, sin aqua por lor cavalles, li turcos esset circa decidu til deciquin hores distant de lor village, in un region tut ínconosset a ili. Quo ili posset far altricos quam retornar e far al indignat domino li desagreabil rapport que cavall e cavalcator e moné es perdit! Ne ante li triesim véspere ili arrivat in Madrin, demi-mort pro exhaustion e fame, con cavalles queles presc ne posset plu trenar se adavan. Remanet a ili ne plu quam li trist consolation con fort paroles lor colere pri ti recentissim exemple de arabic infidelitá; tamen ili devet far justicie al cavall del trahitor e confesser que un tal animale ne ha esset payat tro custos.

In li secuent matin, durante que just li prestro annuncia li oration matinal, li pashà audi battes de hufes sub li fenestre, e ad-in li corte cavalca tut innocentmen nor sheik. "Domino", il voca ad il, no, esque vu vole haver vor moné o mi cavall? "
--- Trad. J .R. Hoerbiger.

***
## HUMOR.
### Li nov vicines
(Trad. L.M. de Guesnet)
-- Nu qualmen nor nov vicines vive ? -- Tre quietmen. Ili ne have automobil... -- Verme ? — Null cane, null piano, null fonograf, null radio-apparat... -- In ci casu, forsan ili have moné in li banca. (Remarca del trad.. It es esperabil que almen ili occupa se pri lingue international. In altri casu it vell esser plu bon por ili self-mortar e petir posir lor moné in lor sarc. )

-65-

-65-

Doc. Nro 15 del sviss Association por Occidental (SAPO), **Chapelle (Vd)**

Avise al Esperantistes concernent li propaganda de Occidental

Esperantistes!

Forsan (Espo:eble), vu (vi) ha remarcat que por ne causar desagreabil polemicas, noi (ni) evita parlar pri Esperanto e (kaj) su defectes quande noi publica articules pri Occ. in li jurnales. Ante omnicos (c'io) noi desira que li long e penibil antagonism, quel durat 20 annus (jaroj) inter Esperanto e Ido ne mey recomensar inter Esperanto e Occidental, e degustar li publica contra omni lingues international.

Esperantistes! Vu crede ancor que, malgré li evident repugnantie del publica por un lingue con (kun) aspect artificial, vu va successar un vez (iam) per Esperanto! Noi Occidentalistes es persuadet que li via (vojo) secuet (sekvata) til (g'is) hodie es **fals**, e que li essential condition por li success sta (staras) in li aspect del lingue proposit.

Pro que li publica cultivat evidentmen refusa Esperanto, noi desira far un **experientie decisiv**; noi vole (volas) proposir al civilisat nationes un lingue **sin** (sen) composit ex paroles international con lor (lia) aspect natural... e noi demanda vos (vin) ne impedir (malhelpi) nor (nia) experientie.

Esperantistes! Si nor idées pri li lingue international ne es li sam quam (kiel) li voris (viaj), to ne es un rason por combatter li unes contra li altres e discreditar per nociv public polemicas nor sublim commun ideale.

Proque noi considera li Esperantistes quam camarades de combatte, sempre (c'iam) desde (de) li commensa de nor propaganda por Occ., noi ha recommendat a nor collaboratores **ne attacar** Esperanto in lor articules por Occidental e **ne responder** al articules por Esp-o, publicat in li pressa neutral. Noi mey far quam li commerciantes: chascun offerta su merce (komercaj'o) sin depreciar li merce de su concurrentes.

Regrettabilmen, noi constata que malgré nor attitude amical, ye chascun vez quande noi fa apparir un articul pri Occ., sin mention de altri lingue international, vu, Esperantistes, **protesta che li redaction del neutral jurnal** con indignation, **denigra nor movement e nor lingue.** Vu

-66-

sembla ne posser suffrer que on parla pri un Altri lingue quam Esperanto e sembla creder que sol Esperanto have li monopol del lingue international! Naturalmen, pos li polemica, li redactor del revue refusa parlar plu ni pri Occ. ni pri Esperanto e li publica continua ne interessar se a un question tam (tiom) acrimen disputat.

Vor scope (celo) sembla esser (esti): "Si li publica ne vole acceptar Esperanto, almen noi ne va permisser que un altri lingue mey successar plu bon! Noi deve practicar li obstruction contra Occidental!"

Pro ti íntolerantie unilateral, li comité del S.A.P.O. hat decidet que: Desde hodie, ye chascun vez quande un articul publicat de un neutral jurnal, in favore de Occ., malgré que it ne parla pri Esperanto, va esser respondet e criticat da un Esperantist, **noi va anc responder a un articul por Esperanto per li sam maniere; noi va anc practicar li obstruction contra Esperanto, quam vu contra Occidental.** Noi va mem acter (agi) che li feries (foiroj), organisationes, radio-stationes, quel usa Esperanto... til quande vu va comprender **que it es plu avantagiosi por vos practicar li tolerantie reciproc e que noi have li sam jure (rajto) quam vos propagar nor sistema.

Si, in contrari, vu lassa tranquil nor propaganda, alor noi va monstrar li sam benevolentie por vor propaganda; to depende de vor propri attitude.

Li Comité central del "**Sviss Association por Occidental**"; Berger, prof., Lagnel, inst., Mayor, secr., Creux, curé, Dr. Aschwanden, Major Tanner, Dr. Nidecker, Denzler, commerciant, Dr. Emery.
***

### Circulare del 16 junio 1930 del comité del S.A.P.O. a su membres e collaboraores

Car coidealistes,

Noi recommenda vos denove ne attacar, ne mem mentionar Esperanto o altri lingue international in vor articules de propaganda. To causa polemicas inutil e mem nociv por li idée del lingue international, e degusta li publica. Noi deve absolutmen conservar amical relationes con omni mundlinguistes; quancam ili ne es in nor camp, noi deve considerar les quam camarades e ne quam adversarios. Tamen, si malgré li prudentie de vor argumentes, vor articules in li neutral pressa es attacat del Esperantistes, noi preca vos avisar nos immediatmen (Adr.: Occ-Secretariat, Mont-Tendre 14, Lausanne) por que noi posse acter secun li tactica previdet in nor "Avise al Esperantistes".
--- Li comité central del S.A.P.O.

-67-

## SCIENTIES.
### Homes con pelle canin.
It existe ancor in China mestieres stranimen curios. Un del maxim barocc es certmen ti quel proposi crear fenomenes destinat esser exhibit in li circos.

Ultimmen, on ha arrestat un de ti bizarr artisanes. Il havet li specialitá confectionar homes con pelle de can!

Chascun duesim die, il deprendet in li patient un micri quadrat de pelle remplazzat per un quadrat exactmen simil quam dimensiones, de pelle canin.
***
### Li memorie homan.
Li homan memorie ha esset recentmen estimat de un grand german scientist.

Un infant retene circa 500 paroles, un adult 20000; on ha remarcat exceptional casus quam ti de professor Osa Gray qui memora li nomines de 25000 plantes. Cert Indianes posse recitar sin halt li 10000 verses del Rig Veda. Li Chineses e quelc chefes del polynesian tribes have un memorie ne minu extraordinari. Pri li musicianes, save que it existe mult de ili qui posse luder durant un complet die different pezzes sin musica.
***

## POR RIDER
### Du exceptiones.
-- On dit me que vu conosse completimen omni vivent lingues.
-- Exceptet du: ti de mi femina e ti de mi bel-matre!!

-68-

### Li arané e su toal'e.

Es li fortie del arané quel impedi ti ci esser captet in su propri toal'e, fat solmen por inprisonar besties mult plu debil quam it. On save que li arané posse cupar su toal'e quande to place it, talmen que it ne posse timer esser captet in it.

Li arané es un animal tre curios, ma it ne es brav. Si un insect tro gross por su gust choca su toal'e, it resta tre tranquil in un angul e ne move til que li intrus ha departet. Quelcvez mem, it es tam ***terret?*** que it cupa su toal'e e fui prefermen quam haver un contestation con un creatura plu capabil vorar it quam esser vorat. Per to, it es mult plu intelligent quam cert homes, qui tende captuore por prender li altres e qui lassa prender se self in it.

In consideration de su grossore, li arané es un animale tre fort; vermen remarcabil es que it posse cupar su propri toal'e, nam on di que in proportion de su pesa, su toal'e es li cos maxim resistent quel on conosse, plu resistent mem quam stal.

***

### Li exact nómine del autobus.

Un hellenist scientist, consultat pri li creation de un vocabul apt a designar li "automobil applicat al transportes public de plur persones" li autobus --, ha composit ti parole:

*polypoliautocinétharmamaxe*;

**Armamaxe** significa covrit carre; **cineth**, motor; **auto**, se self; **polit**, cives; **poly**, mult.
***

-69-

## SCIENTIES.
### Academie de cantada por papagayes.

Malgré li miles de scoles quel existe in li munde, it ha just creat se ancor un nov. In un del micri cités situat in li circumité de New-York, it ha existet un genios cerebre por imaginar utilisar il facultate quel li papagaye possede por parlar.

On ha do reunit maxim rapidmen possibil mil cinque cent de ti avies por developpar lor don embryonari e aprender les li lingue homan.

Ne solmen li papagayes va parlar, ma ili va cantar e siflar. It ne acte se solmen aprender les micri arias tre simplic, ma ancor operas. It ne existe solmen solistes ma ancor choristes.

Pos ot mensus de docida, li eleves es ja capabil dar un representation quel promesse li maxim grand success.

Li amicos del animales assecura que on submisse li ínfelici papagayes a un prova ancor plu grand, nam si it es possibil far parlar un cacatu, it es mult plu difficult far it cantat paroles. Su guttur tutmen ne es format quam ti del hom por pronunciar un secue de paroles. Cert sones ne posse formar se in ti rudimentic guttur.

To ne impedi que li demandes abunda, venient del theatres de varietás e de music-halls, por li pensionaros del academie de papagayes.

-70-

## Pro quo Ii ligne putri?:
On posse responder, unesimmen, a ti question que cert lignes ne putri, mem quande on lassa les in aqua. Li tre ancian cité de Venice es constructet sur pales, to es sur truncs de arbores infundat in aqua e in liquid slamm quel forma li fund del lagunes del cost del Adriatica. Ma, ti pales dura desde ja numerosi secules. Lor ligne ne putri pro que li cause del putrientie ne posse acter sur it, e que li ligne ne putri sin que un exterior cause interveni.

On va plu bon comprender quo eveni in li casus de putrientie del ligne quande on va saver qualmen on tracta li lignes quel deve restar exposit in humiditá sin putrir, por exemple tis qui constitue li ferro-vias. On impregna ti lignes de un chimic producte, nominat creosot, quel es un specie de gudron. Ti gudron acte quam toxico concernent li micro-organismes (to es li microbes, bacteries, bacilles, etc.). On deve do deducter que es il micro-organismes quel causa li putritura del ligne.

In plu, quande li ligne have un velop tam dur e tam resistent que li microbes ne posse digester li substantie de it, it anc ne putri: ma li pales ha esset fat ex un excellent ligne. In ultra, ili es protectet contra li microbes putritori de ligne pro que ili es immerget in salat aqua, ti microbes ne posse viver.
***

## POR RIDER!
— Senior pastor, yo crede que yo va bentost morir. Si solmen, yo vell posser forportar con me mi argent!
— Ne desira it, mi amic, nam in li loc u vu va ear, it vell fuser!

-71-

## SCIENTIES.
### Deci annus sin dorme.
In 1927 ha morit, in Russia, un avocat nominat Bubinof qui ha restat sin dormir durant deci annus de su vive.

Mobilisat durant li guerre, Sr. Bubinof hat prendet parte al combattes durant li du unesim annus. In 1917; in un combatte specialmen mortal, il cadet sur li suol, tre gravmen vulnerat. In li ambulantie, ú il esset transportat, quelc instantes plu tard, on constatat un fracture del cranie, quel lassat tre poc esperantie de resanation.

Tamen, per multissim cuidas, li medico successat salvar Sr. Bubinof, ma ti-ci ne plu posset dormir.

Durant li unesim tempore de su statu, Sr. Bubinof ne suffret pro li manca de dome, nam il sentit null beson dormir. Habitualmen, il passat deci o deci-du dies in complet statu de vigilie; pos quo, quelc minutes de levi dorme, ad-maxim un quart de hor, e Sr. Bubinof restat completmen avigilat durant un nov period tam long quam li precedent.

### Felici profession.

It resulta de un statistica etablisset de un german scientist que de omni professiones, li actor es li minim atin'et del mental maladies. Li professor explica ti fenomen per li facte que li comedian posse, in su profession, dar liber exercitie a su sentimentes. It do ne existe in le to quo li psychologos nomina li "retro- pus-sation " .

-72-

## Nutriment del Australianes.
Ti indigenes ne es exigent pri li selection de lor nutriment. Li kangurus, li aquatic iguanes, li serpentes, li fructes, li radicas del savagi plantes, li oves del gallina de jungle, li folies e mem li nigri formicas, omnicos es bon a les. Li animales es manjat o grillat con lor pelle sur brasiere, o cocinat in li forn. Ti forn consiste in un simplic fore, hant un ped de profundore, in li funde dequel on plazza un strate de petres fortmen calentat, poy un strate de aromatic fresc folies, poy li carn, poy denov un strate de folies e petres calidissim, in fine lu tot es recovrit de un tumulette de terre.

Har mult manjat es li ideal de un negre. Oh! ve! ti ideal realisa se rarmen. Tamen li Australiano perdi nullcos del savagine quel il morta: il vora til li extremitás del osses. Ma pro su glotonerie, il have li custome manjar omnicos in li sam die, sin pensar pri li secuent die, e si li chassa ha esset fructosi, il vora til esser malad.
***
## POR RIDER:
### Accident de monte:
-- Vor amico ha sponsat se durant un excursion in li Alpes.
— Yes, il ha esset victim de un accident de monte.

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.