| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Ido od Occidental

Page history last edited by Dave MacLeod 2 years, 12 months ago
# Id od Occidental?

_Precie 30 cts_

## Li lingue international e li logica

Sr. Jules Gross, un del colaboratores del "Ofical Buletino" del Idistes have ontra Occ. un grav plende-motive: it ne es sufficentmen logic!

Ti reprocha es sat strangi che sr. Gross qui es un poet tre apreciat in su land, e on save que li poetes generalmen ne es fanatices del logica o del matematica!  Ma sr. Gross appartene a ti generation format de Dr. Couturat ante li guerre.  On memora que Dr. Couturat, un eminent matematician e logician havet un fix idée: il volet basar li lingue international sur li logica, pensante per to consolidar it sur un babse scientic, e il creat Ido, quel es un Esperanto "logicalisat" secun regules de derivation special a Couturat e sovente contrari al customes international.

Appoyante se sur ti "matematical logica", sr. Gross fa do a Occ., in li "Ofical Buletino" de sept-oct. 1930, un acri critica quel vell joyar un algebrist e astonar li linguistes.  Il critica por exemple li parol Occ. <u>epolette</u> (ornament militari) pro que it posse significar "micri epol".  Secun le, on deve haver du radicas different por evitar omni pecca contra li "logica".  Sr. Gross oblivia un sol cos: to es que in Occ., <u>quam in omni lingues international</u>, li suffixes have un signification <u>plu larg</u> quam in Ido.  Ili posse esser prendet <u>figuralmen</u> per <u>translation de sens</u>.  To es un ley linguistic a quel un lingue international ne va posser escapar.  Anc Ido, malgré su hyper-logica es internat poc a poc abandonar su famosi principie de "unisensità" sur quel li Idistes ama cavalcar.  Li pruva?  In li sam numero del "Ofical Buletino" estala se un grand titul "trista mentaleso".  Nu li parol "trista" es usat ci contra li logica de Ido... ma... conform al usation international quel es illogic!!  Pro quo?  <u>trista</u> esset adoptet in Ido, per lidecision No 81 por remplazzar li parol <u>mal-gaya</u>, ma sub li plum del redactor Idistic, it servi a caracterizar un mann qui sempre "joca", <u>do qui fa li contrari de esser "trist"!!</u> (In realità li parol just in Ido devet esser "tristiganta").  On vide do ci un typic casu de <u>translation de sens</u> in Ido, secun li ley natural.  Pos to, on posse questionar li Idistes pro quo ili vell interdir derivar <u>epolette</u> de <u>epol</u>!  It es absurd creder que li homes ne va comprender li sens figural de epolette, e imaginar un specie de micri epol in carne!

E si on responde nos que to pecca contra li principie de "unisensità" noi va questionar qualmen Ido posse haver con du senses plur paroles: <u>capitulo</u> (botanic e theol.), <u>dieto</u> (assemblé e sens medical), <u>mani</u> (F. les mânes) e <u>manette</u> (F. manette) (sam ambiguita' quam in <u>epol</u> e <u>epolette</u>!) etc.  Anc in Esperanto existe radicas con duplic sens e to sin inconvenientie: por ex. kok-o (gallino) e <u>kok-eta</u> (occ.: coquet).

In ultra, esque on ne usa anc in Ido tre sovente li paroles figuralmen?  Esque on ne di in Ido que li "suno kushas su, levas su" expressiones completmen _illogic_ pro que li sole ne posse cuchar se essent sferic!!

Ti attacas contra li non-logica de Occ. es do superflui, precipue in li bocca de un poet.  Forsan sr Gross ne save que li max grav reprocha quel on fat a Ido es precismen ti manca de <u>elasticità</u>.  Li conosset senator belgi La Fontaine scrit in 1925 li secuent declaration quel noi totalmen aproba:

"Quant à la dérivation systématique de l'Ido, il suffit d'en lire la défense présentée par M. Lebasnier pour se rendre compte des difficultés qu'elle présente pour ceux qui ne sont pas des philologues.  Il vaudrait mieux sans doute que le sens des mots <u>soit mathématiquement déterminé</u>.  Mais une langue artificielle ne sera vivante que si elle accepte certaines libertés des langues naturelles.  <u>Le sens des mots ne sera jamais absolu, mais toujours relatif</u>..."

***
"Omni actività homan have li tendentie devenir automatic e instinctiv por atinar li perfection... Do, ne logical parlada, ma <u>instinctiv</u> parlada es li scope principal... Ma por atinar un instinctiv parlada on deve aplicar li natural leyes demonstrat per li psychologie: ili es custome e analogie (ne logica!); it es: ti lingue va esser max rapidmen aprendet, quel contene max mult acustomat e conosset formes.  E li max facil formation es ti de <u>analogie con li conosset formes</u>, it es in nor casu analogie con paroles ja international."

-- E. de Wahl.
--oOOo--

## Li nov centre de atraction
_Doc. 43 del S.A.P.O._

Li historie del lingue international es tre interessant a studiar.  Chascun vez quande un systema sembla haver success, on vide strax mult interlinguistes publicar simil o aproximant solutiones.  Ante 20-30 annus, on posset admirar un abundant floreation de micri "Esperantos" plu o minu bon.  Hodie li tempores ha changeat: on copia, imita Occidental con un ardore injoyant, Inter li ultim projectes Occidental-altri, li max interessant es certmen "Mundial" creat de sr. V. Lorenz (S. Feliciano, Brazil).  Li autor trova Occ. tro romanic e vole crear un lingue vermen mundal, problema insolubil pro que <u>presc omni paroles international es de romanic origine</u>.  Noi do ne es astonat constatar que in li textu dat de sr. Lorenz, *<u>omni</u> paroles de su <u>Mundial</u> (!) es exactmen li sam quam in Occ. !!

Yen un textu in Mundial:

>  "It es erre kreder, ke multitate di sistemes impedied solucion dil probleme di lingue internacionali; kontralo, ti konkurencie dukted a progressivi melioracion; et le resultate di ti evolucion es le sisteme MUNDIAL, qui es ecelenti kombinacion di naturalitate et regularitate".

Ancor un pruva eclatant que omni systemas por esser vermen *<u>international e mundial es obligat</u>* acceptar li base, li radicas, li affixes, li aspecte, omne, exceptet... li nomine di Occidental!
To, quo es max interessant in li projecte de sr. Lorenz es su solution del perfect:

>  (Scrit in Mundial) "Regul pri sufixes _or, ur, ivi, ion_: Chi-ti sufixes es junteti nemediato solo pos _kt, ps, ss_; pos _i, u_ on usa formes: _tor, tur, tivi, cion_; et en omni altri kasues: _ator, attur, ativi, acion_; exemples: lekt-er, lekt-or, lekt-ur, lekt-ivi, lekt-ion; profess-or, profess-ion; recept-er, recept-ivi, recept-ion; skribi-er, skribi-tor, skribi-tur; solu-er, solu-cion; kre-er, kre-ator, kre-atur, kre-acion; redakt-er, redakt-or, redakt-ion; administr-er, administr-ator, administr-acion..."

On vide que "Mundial" tre ingeniosmen expresse li regul de Wahl per altri terminos plu complicat e obtene circa li sam resultate!  It vell esser interessant verificar esque li derivates es obtenet regularmen per ti regul Lorenz, in onmni verbes, quam in Occ.

Ja nu, tamen, noi deve far remarcar que li finale _-cion_ (solmen hispan) es minu international quam <u>-tion</u> (angles, german e frances); e in plu li finales <u>-tor, -tiv, -tur</u> postula pro analogie <u>-tion</u> e ne <u>-cion</u>.

Poy, por evitar un duplic enumeration de suffixes <u>or, ur, ivi, ion</u> e <u>tor, tur, tivi, tion</u>, on posse proceder quam in algera e metter por simplificar li **t** in "commun factor"!  Talmen on have solmen 4 suffixes a adjunter al radica e un **t** a intercalar pos li vocales **i, a, u**.  To sembla esser plu simplic e tande on percepte con surprisa que on ha retrovat li regul de Wahl!  Quo esset demonstrand!

***

### Axiomas a repetir sin cesse:

* Li max bon lingue international es ti, quel presenta li max grand facilità por li majorité de persones, <u>quel sta in international relationes</u>.   --- E. de Wahl

* Noi deve evitar chocar li customes linguistic del popul por ne desfacilisar sin beson li lucte por li lingue international.   --- Dr. Zamenhof.
* Lu max facil es to, quo noi ja conosse.   --- E. de Wahl
* Li ver facilità de un regul grammatical resulta ne de su simplicità intern, ma solmen per application in practica.  Id.
* Li lingue international existe ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru.   Id.
* Li lingue international es un lingue extran e pro to aprende-se principalmen per scrit.   Id.
* Li labore del interlinguistes consiste in preciser li litterari e scientic dialecte del lingue international; li lingue self ja existe, solmen ne purificat.   Id.

### Sententies:

Li max infelici in ti munde es ti qui crede esser tal.

On prefere dir lu mal de se-self quam ne parlar pri se.

Un mann qui ne admira se es un mann admirabil.

Li hom de qui li infelicitàs attrae li attention public es ja consolat.

***

## Li littere K in li lingue international

*Doc. 45*

Poc questiones ha esset plu discusset e disputat quam li usation del littere **K** in li lingue international.  Li persones qui mette li theorie ante li practica in general es partisan del **K** quel sol contenta li principie: un littere, un son.

Ma, pro que li practica sembla nos plu important quam li theorie mathematical, noi cita in prim loc li argumentes del vise-punctu practic.  Ti argumente ha esset tre bon exposit de sr. Touflet, li autor del lingue "Novam", in li revue "Tolero":

> "Li littere K es ne solmen desfacilmen scribil ma es tre chocant por omni Romanides e angles parlantes.  Tro mult **K** e tro mult **j** es li unesim objection quel vu audi quande vu monstra un Esperanto-textu a un Francese.  In li actual periode del mundlingue, li familiarità de aspecte have ancor un grand importantie e, de altri latere, pro evident motives, ti familiarità deve visar particularmen li angles-parlantes.  Pro to, yo ne pensa que li tempore ja venit por imposir li littere K...  In plu, **c** es plu rapidmen scribil, quo es considerand, precipue por infantes.
>
> Yo anc pensa que on deve, si possibil, evitar li "Novial" ortografie: *s*elulose, *s*entimetre.  Comprensibilmen, it ne es facil consiliar ambi posulationes sin sacrificar quelc simplicità.  Yo ja dit que simplicità deve esser li unesim qualità del mundlingue, ma, pro propagandic motives, <u>on deve anc egardar, hodie, li familiarità de aspecte</u>, quel on nomina li "naturalità"."

Noi trovat li sam opinion che sr. A. Z. Ramstedt (de Helsingfors) quel scrit ante plru annus in Cosmoglotta lu secuent:

> "Ma li cose have anc un estetic latere.  It es conosset que li non romanic scrition per **k** e **s** de romanic paroles, es repugnant por li romanic popules e por li angleses ("The German Kultur"), ma li usation de **c** tutmen ne es to al altri popules, quo monstra li predilection de germanes e scandinaves usar **c** vice **k** iun nomines: Carl, Conrad, Campe, Cassel, etc."

Por nos, it existe un altri argument ancor plu improtant contra **k**: che li romanic popules, ti littere es <u>tre rar</u>, talmen que on ne posses printar long textus con **k** in ti landes.

To esset ja signalat in li "Conclusiones del Rapport presentat al Delegation in 1907".  Por justificar li adoption de **q**, Dr Couturat scrit:

> "Li adoption de **q** vell diminuer li frequentie del littere **k**, quel es desbell, incombrant, long e desfacil a scrir (pro to it es sovent desfigurat e illisibil in li scrituras german e slav) e quel manca sovent che li printerias occidental pro su rarità in frances, in angles, in italian, in hispan, in portugues, etc.... e su frequentie in Esperanto".

Si ti argument es bon in favor de **q**, it es anc excellent por li adoption de **c** quel es mult plu frequent quam **q**.  E si on objecte que **c** con duplic son es contrari al principie fonetic: un littere, un son, on deve responder que ni Ido, ni Esperanto have un alphabet fonetic, nam ili have c = ts,  ĝ = dj, x = ks, etc.  Do ti objection del absolut fonetism ne vale.  Li practica es mult plu important quam li theorie!

Dar a **c** un duplic pronunciation ne es complicar li lingue, nam ti pronunciation existe ja in omni romanic e germanic lingues.  Un regul a quel on ja es acustomat ne posse esser desfacil!!  So li slaves ne have ti duplic son del **c**, ma ili anc ne possede **x** quel tamen esset adoptet in Ido con avantagie!

Ti duplic son de **c** es tam international que li Academie Idistic (con li argument que on ne deve modificar li ortografie del paroles international) ha adoptet: tur**c**o, **c**onquistador, **c**ambium.  Do Ido anc have li duplic son de **c**!

Por esser logic, on vell posser demandar al idistes pro quo <u>turco</u> deve esser pronunciat **ko**, e li parol <u>komerco</u> quel es tam international es pronuncia: komer**ts**o!

R. Bg.

***

### Un nov atestation.

Li conosset pionero del lingue international, sr. Meazzini, quel propaga Esperanto e Ido ja durant un quart de secul, fa li secuent declaration in Progreso (januar 1931):

> "Ido usa tant mult **k**, que in Italia, Hispania e altri landes, <u>on ne posse printar plu mult quam un pagine de micri formate</u>.  Do es necessi que on mey serchar un remedie.  Secun mi opinion, ti remedie consiste in li adoption del systema dar duplic valore al littere **c**...."



## Un justificat critica de sr. Meillet.

*Doc. 56.*

Li conosset linguist frances A. Meillet publicat in 1918 un libre "Les langues dans l'Europe nouvelle", quel fat mult bruida, precipue in li circules interlinguistic pro que ti autor scienticmen monstrat li necessità de un lingue international.

Sr. Meillet in ti ovre mult laudat li scope de Esperanto, ma in sam tempore criticat li selection de su vocabules, por exemple in ti-ci paragraf quel noi traducte de frances a Occ.:

> "Li vocabularium (de Esperanto) ne ha esset sempre selectat conform al principie del maxim grand extension del paroles in Europa.  Zamenhof sembla har fat un specie de diplomatie, serchante far concessiones al german e mem al russ.  Talmen, in vice de nominar <u>kano</u> le "chien", secun italian <u>cane</u>, portugales <u>cão</u>, frances <u>chien</u> (con li adjectiv <u>canin</u> prendet al scrit latin), e secun li angles adjective <u>canine</u>, it ha nominat it <u>hundo</u>, secun li german sol (li angles dient <u>dog</u>).  Li creator de Espo ha evidentmen reculat avan li consecuenties necessi de su principie: li vocabularium commun de Europa funda se tot sur un latin fortmen hellenisat; li germanic prese nullmen intra in it.  Li vocabularium del lingue international posse do esser solmen greco-latin".

Traductente un part de ti libre in Ido, sr. de Beaufront sentit li beson justificar li parol "<u>hundo</u>", quel sr. Meillet citat quam exemple de radica mal selectet in Espo.  Li rason es que anc <u>Ido</u> ha adoptet ti radica "hundo".  Yen li rasonnament quel sr. de  Beaufront opposi a sr. Meillet:

Pro lor systema de derivation, Espo-Ido ne posse adopter <u>kano</u> in vice de <u>hund</u>. In Ido por exemple, pro li suffixe <u>-ul</u> indicant li masculin e pro li suffixe <u>-in</u> indicant li feminin, li paroles <u>kanulo</u> (specie de tub) e <u>kanino</u> (specie de dent) vell significar un <u>can masculin</u> e un <u>can feminin</u>!!  In plu, li parol <u>kano</u> es necessi por li plant (F. roseau).

Nu! por nos, occidentalistes, ti rasonament es totalmen fals e monstra bon a quel absurdità ducte li derivation artificial de Espo-Ido.  Li suffixe <u>-ul</u> es in prim a suppresser pro que it es inventet e sin base serios e on deve dar al suffixe <u>-in</u> su ver signification, ne ti del feminin, ma ti de <u>derivation</u> o <u>origine</u>, quam ha monstrat E. de Wahl.  Li paroles international: alpin, argentin, serpentin, canin, cristallin, etc. indica un origine e ne feminin entes!

E vide nu quant facil e natural deveni li derivation quande on usa li suffixes just, in vice del fabricates secun Espo-Ido: In Occ. on adopte li parol max international *can*, poy, sin alcun impediment, *canul*, nam li suffixe inventet *-ul* ne existe in ti lingue!  Pri *canine* (dent) it deriva se regularmen de *can* per li suffix *-in* indicant li origine (real o figurat).  Finalmen li distinction inter li plante e li animale es fat tot naturalmen conservante al unesim li curtita del syllabbe per li duplic littere: *cann*, e al duesim li long *a*: *can*.

On vide do que nequo impedi secuer stretttmen li principie del maximal internationalità postulat de sr. Meillet.  It suffice ne incombrar li lingue de inutil o mal interpretat suffixes, e regardar un poc plu attentivmen li exemple del lingues natural.

It vell esser facil citar in Espo-Ido numerosi altri exemples simil a *can*, queles monstra un mal selection del radicas.

*Jaro* in Espo e *yaro* in Ido es minu international quam li Occ. parol *annu* quel attina romanes e *angleses* per lor paroles *annual, annually*.

*Suno* in Espo e Ido anc ne es bon, nam li angles possede *to insolate, insolation* queles sta sin connexe con un radica *sun*, durant que per li parole *sole*, on posse derivar *in-sol-ar*, *in-sol-ation*, e retrovar un parol completmen international.

On remarca que presc sempre li radicas germanic ne permisse obtener li derivates international.  Pro to on es obligat, in li plupart del casus, prender li radica romanic.  To appare evident quandeon utilisa li suffixes natural precipue *-ion, -ic, -or, -al*.

Tamen, in general, Ido have un radicarium mult plu international quam Esperanto.  Per un long e patient labor de 1909 a 1914, li Academie idistic ha successat trovar in li plupart del casus li radica maxim international.  Regretabilmen li sam labor *ne ha esset fat por li affixes* de queles li demi es mal selectet, tro volapukatri e ne permisse formar li derivates natural.  In Ido li radicas es international, ma ne sempre li derivates.  De un part plur suffixes quam *-ul,-ig, -il, -ey* es infelici heredage de Espo, comprensibil a nequi e de un altri latere, it manca mult suffixes tre precios por retrovar paroles tre international, por ex. *-or, -ion, -ic.*  Por ex.: *puder* es dit in Ido: *pudorar*.  Ma li derivates completmen intern. *puddic*, *in-pud-ent*, *pud-ore* monstra li verbe *pud-er* e anc li necessità del suffixes *-ic, -ore*.

Ric Berger.

## Lettre à un Idiste.

*Doc. 58 (F)*

(Extrait d'une lettre de Mr. Depin, ex-secrétaire de la Société Idiste francaise, à un idiste de son pays)

> . . . [A letter in French]

RED.: A propos des lettres doubles, nous devons ajouter que l'expérience de M. Depin concorde parfaitement avec la notre.  Dans les lettres que nous recevons en Ido, nous trouvons à tout moment des fautes comme: ar**r**ivar, es**s**ar, ac**c**eptar...etc., ce qui prouve que les habitudes sont plus fortes que les règles prescrites par les simplificateurs à outrance.  Pourquoi ne pas laisser aux mots leur physionomie naturelle?.

***

Doc. 61

## U noi expecta li Idistes!!

Li Idistes progressistes, separant se del conservatism de sr. de Beaufront, ha resolutmen commensat reformar lor lingue por modernisar it e far it "plu bon" quam Occ.  In lor organ Progreso ili iniciat (in januar 1931), in unesim, un discussion pri li *alphabet*, poy ili intende tractar omni chapitres del grammatica.

Li question del alphabet ne es tre desfacial a soluer pro que sol 2-3 lettres, por ex. *c, z, t* causa divergenties.  Ma u noi expecta li Idistes, to es in li discussion del suffixes, precipue de *-tion*.  Null suffixe es plu international e con plu precis sens in omni lingues europan por designar *li action*.  Su internationalità e necessità es tant evident que sempre e sempre on ha proposit e postulat su admission in Ido.  In 1909 ja, Dr. Boubier de Genève scrit in Progreso: studiante profundmen li question, yo esset convictet que li scientistes absolutmen va besonar e voler conservar ti suffixe, quande ili va far li divers lexicos scientic.  In general on posse dir que li suffixe "ation" es usat con li signification: action expresset del radica verbal.

Ma li ductores de Ido, precipue sr. de Beaufront e Couturat, sempre refusat simil propositiones, trovant omni species debil objectiones contra les.  On va strax vider li ver rason de ti opposition: li verità es que li adoption de ti suffixe *obliga abandonar completmen li derivation de Ido e su base esperantic!*

Li Idistes va bentost constatar it!

Li secretario del nov academie ha ja previdet li adoption de *-ion*, precipue por restaurar li formes finient per *-ac* in Ido (formaco, donaco, plantaco, exportaco, etc. -Vide Progreso, Januar 1931-)

Nu, si li Idistes restaura li formes international *formation, donation*, qualmen ili va far li verb?  Certmen ne *formationar, plantationar*, etc.!!  Li sol form possibil es li form natural *formar, plantar*, etc., con li derivates nominal *formation, plantation*.  Ma ti derivation natural es li anihilation del systema artificial de derivation de Ido, heredat de Esperanto, nam omni altri verbes *aspirar, ventilar, elevar, indikar*, etc., etc. (ad infinit!) ne posse far exception e on ne va posser interdir formar per analogie e regularmen lor nomines de action: aspiration, ventilation, elevation, etc., in vice de aspiro, ventilo, elevo, etc.!!

Regretabilmen li suffixe *-(a)tion* ne posse esser usat pos numerosi verbes, por exemple, audar, finar, proposar, duktar, refraktar, etc. queles vell dar abominabil derivates tant criticat in Idiom Neutral: audation, fination, proposation, ductation, refraktation, o refrakt-tion!!

Li Idistes va do trovar se exactmen in li sam situation quam li interlinguistes in 1907: impossibilità adopter li suffixe *-ion, -or, -iv, -ori* con un sol finale verbal *-ar*.  Do ili va dever permisser li tri finales *-ar, -ir, -er* si ili vole conservar li -r del infinitives.  E tande audir va dar *audition*; fin-ir: *finition;* proposir: proposition; dukt-er: duktion; refrakter, refraktion, etc.

Ili posse serchar altri cos; inpossibil!  Ti solution es inevitabil!  To es li maxim simplic por obtener *regularmen* li derivates international.

Altri mundlinguistes, quam Rosenberger, de Wahl, Meysmann, etc. combinat durant 20-30 annus sin trovar alquo plu bon.  Esque it ne es plu simplic accepter strax ti sol solution possibil??

Ma to ne es omnicos!

Un important argument invocat de sr. de Beaufront (vide Mondo, mayo 1927) contra ti suffixe *-ion* esset que it vell dar derivates tro pesant pro li finales obligatori *-o* e *-a*.  Por exemple: organization**o**, konstitutional**a**, transformacion**o**.  Por evitar ti defecte tre real, li sol remedie *es abandonar li obligatori e tedant finales* *-o* e *-a*, completmen inutil, nam li suffixe *-ion* indica ja un *nomine* (e ne un altri specie de parol) e *-al* per se self designa un *adjectiv*.

In resuma, it es inpossibil adopter in Ido li suffixe *-ion* (*-or*) sin abandonar li systema de derivation Espo-Ido e sin prender ti de Occ.  Noi lansa li defi, e attende li discussion. 

Ric Berger

Naturalmen ti tri finales *-ar, -ir, -er* fortia abandonar li infinitives futur e passat (*-or* e *-ir*) de Ido, quo ne es un grand male!  *-or* es presc nequande necessi e *-ir* posse tre bon esser remplazzat per li form analytic.  In Occ. li textus resta sempre clar con ti medie.

***

### Opinione.

**JOS. GAER** (autor del dictionarium German-Occidental) dit:

> "In poc hores Occidental ha dat me plu comprension pri paroles quam Ido in quin annus!"

## Li statistica confirma li base de Occidental!

*Doc. 62*

Dr. Bakonyi de Dessau ha publicat in ultim un statistica tre important pri li situation actual del lingues international: Secun li ultim calcules, it appare que li summa del homes parlant un romanic lingue ha mult augmentat.  Ili es 247 miliones contra 268 milliones de Anglo-germanes.  Dr. Bakonyi scri:

> "In li commensa de Ido, (1907) noi audit pri 200 miliones de anglo-germanes e 150 milion romanes, do on justmen parlat pri anglo-romanic majorité, to es li necessità adopter anglo-germanic radicas, mem si omni romanic lingues concordat inter se.  Ti important majorité de 33/100 esset reductet a 8/100, to es til practic equilibre.  To deveni mem plu evident, si on considera que Latin-America developa se mult plu rapid quam altri landes, pro su presc illimitat chances de expansion.  Pro li tendentie vers li sud, it es li "promesset land" del emigrantes de Europa.  Noi aconosset que Hispan, per sala gigantesc, devenit li duesim lingue del munde.  It es ver que li comerciantes ja de long savet e egardat it.  Anc português, quel noi apen attentet til nu, developat su numeres fantasticmen, til 45,1 miliones.  It es do urgent considerar portugues quam apart, important lingue, apu DEPIS, in nor omni labores".

De ti studie de Dr. Bakonyi, noi deve concluder que li axe del lingues de civilisation deplazzat se vers west; pro li crescent importantie de hispan e portugues lingues, e li sempre dominant angles, li munde intra sempre plu in li domination del *occidental civilisation*, quo confirma li base (e mem li nomine!) de nor lingue Occidental quam lingue *universal*.  E to es confirmat per un conclusion tre significativ de un doctor *german*, Dr. Kuntz-Robinson, quel scrit in li revue "l'en dehors" (feb. 1930) que "li lingues mundial del futur va esser angles por li landes de nord e hispan por li meridional regiones".

Un ver lingue international ne posse ignorar ti tendentie; it deve precipue apoyar se sur angles e hispan si it vole successar.  It deve basar se ante omnicos sur li paroles commun inter angles e hispan queles va esser sempre plu preponderant in international relationes.  Un lingue quam Occ., quel aproxima se al limit del communità hispano-angles es li ideale del futur lingue international.

Li persones qui reprocha a Occ. "ne esser sat neutral" rasona quam si omni lingues national haev li sam importantie e quam si li lingue international deve prender de les li sam dose de paroles pro strict justicie.  Ti solution vell pruvar un total ignorantie del realità, e vell esser, in ultra, contrari al principie del maximum de internationalità, quel es: li maxim bon lingue international es ti quel es li maxim facil por li maxim mult homes qui sta in relationes international.

Ma tis qui sta in relationes international conosse ja un o pluri *lingues de civilisation*, maxim sovente in prim *angles*, poy *hispan* e *frances*.  Li conossentie de almen *un* de ti tri lingues (omni tri appartenent a occidental parte de Europa) es indispensabi a *quelcunc* civilisate, in quelcunc paes it habita, mem in Japonia.  On raconta que in Chinia, li Chineses self del divers provincias usa angles por comprender se inter parlantes de different dialectes.  On posse ignorar svedes o rumanian, ma in li tot munde, it ne plu es possibil viagear o commerciar sin un plu o minu bon conossentie de angles, hispan o frances.  Pro to un lingue international basat precipue sur ti tri occidental linguesva haver immediatmen un camp enorm de action.  It va esser comprendet del orient tam bon quam del occident mersi al expansion del angles e frances in ti lontan regiones.

> "Li oriente, scrit un vez sr. de Wahl, occidentalisa se chacun die."

In contrari, li oriental lingues resta presc inconosset in Europa.  Li reciproca do ne existe.  To es forsan regretabil, ma nor deve es constatar li factes quam ili *es* e ne quam ili *vell* dever esser.

R. Bg.

***

... Un LI auxiliari por cultural nationes del Occident ne posse esser altri quam un lingue reflectant lor cultur.  It es clar, que it deve anc esser apt satisfar li postulatioens, queles on posi a un modern cultural lingue in omni ti branches de nor civilisation.  Li lingue es li clave de un cultura, e pro to oriental nationes quam japanesos, chinesos, turcos, hindues, etc. es tam fervent studiantes de occidental lingues quam angles e frances, nam illi comprende que li lingues del Occident aperte les anc li civilisation del Occident... Li oriental popules have null propri scientie, null tecnica.  Tis es occidental, e un lingue quel vole servir les, ne posse esser altri quam occidental. (Ex "Cosmoglotta" Nr. 40)

## Li derivates a evitar.

*Doc. 63*

Un recent micri incident remette in discussion un question curios.  In "Progreso" No. 81, Dr. Bakonyi hat criticat quam "baroka" li paroles Occ. <u>pacal</u> e <u>pacos</u>, derivate de <u>pace</u> (F. = paix) pro lor pronunciation <u>pakal</u> e <u>pakos</u>.  Li Centrale Occ. de Vienna respondet al criticant que Occ. ne have <u>pac-al</u> e <u>pac-os</u> in li lexicos e que on usa preferibilmen <u>pac-ific</u> e <u>pac-ibil</u>.  Ma Dr. Bakonyi replicat que "si li L.I. mey esser maxim simplic e facil possibil, on ne posse interdir derivates regulari e de bon sens, -to ya vell esser exceptiones a memorar chascun apart, do enormen desfacilisante l'usation practic".

Ti objection, ye prim vise, sembla serios.  Ma studiante it plu profundmen, on deve concluder que tal casus es inpossibil a evitar in <u>qualcunc lingue international</u>.  In theorie, on ne posse interdir un derivation regulari, ma quande tal casus baroc presenta se, instinctivmen on prende altres.  Altrimen dit, li beson de regularità es dominat per li instinct esthetic.  Li pruva es que, mem in Ido, formes regulari es evitat tacetmen pro que ili es repugnant.  Verbes quam <u>interesesas, koncesesas, acesesas</u>, etc., es perfectmen regulari in Ido, do ne posse esser interdit e tamen nequande es usat.  Esque, pro ti derivates, Dr. Bakonyi va condamnar li syntetic passiv in Ido?  Noi vell esser curios saver it.

Citante li supra formationes de Ido, sr. de Beaufront tre justmen fa remarcar: "In omni lingues on evita alcun formes regulari ma desagreabil e on remplazza les per altri egalmen regulari ma ne desplacent" (Mondo, mai, 1927).

Do it ne es astonat que in Occ. presenta se anc tal regretabil formationes quam in Espo, Ido e altres, ma li conclusiones fat de Dr. Bakonyi, pro ti sol exemple, sembla nos fals.  Nam in <u>tre numerosi altri</u> casus, li duplic pronunciation de *c* (dur e dulci) es extremmen precios por retrovar li derivates international.  Por ex.: catoli**c**, catoli**c**ism (In Ido: katoli**k**ismo); criti**c**, criti**c**ism (In Ido 2 radicas!: kriti**k**o e kriti**c**ismo); electri**c**, electri**c**ità; medi**c**al, medi**c**ina; publi**c**ation, publi**c**ist; elasti**c**, elasti**c**ità, etc.

In li casu de <u>pacos, pacal</u>, it es facil usar <u>pacibil, pacific</u> o anc <u>pace-os, pac-ic</u> si on vole conservar li son dulci de c (In frances on ne have <u>paceux</u>, ni <u>pacal</u> ma <u>paisible</u>) ma postular un scrition <u>paz</u>, quam fa Dr. Bakonyi, sembla un remedie plu mal quam li male self!  Esque forsan on va scrir contra li international scrition: Ocean pazific, pazificar, pazification, pazificator?

Por finir, on vide que li evitation tacet de <u>pacos</u> constitue ancor un minim male, omni altri regul causa mult plu grand inconvenientie.

In ultra, si li Idistes lassa se hypnotisar per tal rari casus in li regules de Occ., yo posse furnir les un collection mult plu important in Ido, quel ili passa sub silentie!

Por exemple qualmen on deve far li plurale de <u>papa</u> e <u>mama</u> in Ido? On ne posse interdir formar regularmen... *papi, mami*!!  E li plurale de *turco?*  Esuqe li *turci* (= turtsi)??  In Occ. li plurale es tot natural: mamas, papas, turcos.  In Ido ti plurales es inpossibil sin derivates baroc, mult plu baroc quam *pacos.*

Nu, noi expecta li response de sr. Bakonyi, tre seriosmen.

Noi ne crede que ti maniere criticar e condamnar un regul in un lingue international per citar isolate e tre rari casus, es fructosi.  On deve judicar li bonità de un regul grammatical per li *totalité del casus* e ne per *exceptionl formationes*.  Li Esperantistesha sovent usat ti arm contra Ido, obliviante que anc in lor lingue, tal casus abunda.  Yo fa memorar que li eminent esperantist sr. Aymonier un vez mult mocat Ido pro que ti-ci lingue possede un parol "frontiero" quel posse significar "quel porta un front"!

Evidentmen, to es just, ma sin importantie.  Esque pro ti parol, on va eliminar in Ido li suffixe *-iero*? No! pro que ti suffixe es tro util in omni altri casus.  Li sam rasonamen deve esser fat por *pac-os*.  E si on vole un exemple ancor plu simil, strictmen phonetic, yo va far memorar li parol Idic *chas-hundo*.  Ante quelc annus li autor de Nov-Espo, sr. de Saussure acrimen attacat li digramme *sh* in Ido, e por pruvar su malità, citat precismen li composite *chas-hundo* (F. chien de chasse) quel, secun li nigri previsionesde sr. de Saussure, vell esser pronunciat: *cha-shundo*!!

To ne impedit que plu tard li sam criticantadoptet li digramme *sh* in su lingue!  Probabilmen li avantagies de ti digramme apparet tro aplatant malgré"chashund"!

R. Bg.

## Un parol instructiv

Doc. 64.

Por bon monstrar li enorm differentie existent inter li fundamentes de Espo-Ido e de Occidental, yo prende in hasard un parol: *via*.  On save que in Espo-Ido li nomines have obligatorimen li finale *-o*; pro to, *via* es in Espo *vojo* e in Ido *voyo*, ambi copiat solmen sur li frances *voie* (benque *via* es anc usat in frances).

Li evident internationalità de *via* ne escapat al Idistes e in Progreso de junio 1913 un senior K-L- proposit li form *vio* (*via* es interdit pro que in Ido li <u>-a</u> es li finale del adjectives)

"*Voyo*, scri li propositor, es solmen frances, contra que li form <u>vio</u> (Red.: in realità it es *via*) existe in li maxim mult lingues: I. S. Port. have li parol *via*.  Quel lingue ne have li preposition *via*?  Li plupart del lingues prunat terminos contenent li parol *via*.  D. e Skand. viaduct, E viameter, F viaduc, etc.  <u>Ferovio</u> o <u>Fervio</u> vell esser formationes tre natural (I. ferrovia).

*Voyo* es do un frances deformation del international parol *via*, deformation tam inadmissibil in li lingue universal, quam vell esser por exemple S. <u>hierro, hijo</u> vice *fero, filio*"

E save vu quo respondent Couturat?  Per explicationes quel es un ver condemnation del tot base esperantic de Ido.  Secun Couturat <u>vio</u> es tro proxim al pronomine *via*, de Ido (quel significa F. votre) -- Naturalmen!  yen quo eveni quande on conserva li fabricationes de Espo!  On ne posse inregistrar in lingue international un parol completmen international pro que li plazza es occupat per un volapukisme incomprensibil.

Poy, Couturat remarca que *vio* es minu reconossibil quam *voyo*!  Ma li tot male veni simplicmen de ti stupid obligatori finale *-o*.  Prendente li parol con su form international: *via* (ne *vio*!) ti objection cade.  Quant omnicos es plu facil quande on ne deforma li natural forme!

Finalmen, Couturat objecte que li derivate *fer-vi-ist-i* es minu sympatic quam *fer-voy-ist-i*.  -- Ma esque on ne vide que ti strangi derivate *fer-vi-ist* veni del mal selection del suffixe?  Li suffixe de mestiere in li lingues natural ne es *-ist* ma plu sovente *-ero*.  Anc li suppression del duplic consonantes in Espo-Ido ne permisse scrir li ver radica *ferre* (e ne *fero*).  Vide nu quant in Occ. omnicos forma se naturalmen:

*Ferre* + *via* deveni secun li regul de compositionin Occ. *ferrovia*, de quel on deriva per li suffixe *-ero* li nomine de employate *ferroviero* (compara li parol italian *ferrovia* e frances *ferroviaire*).

Per *via* noi anc posse formar regularmen li paroles international *viaducte* analog a *aquaducte*, derivates regulari devent esser adoptet quam *nov radicas* in Espo-Ido pro li defectosi selection de *voyo* e *vojo*.

Ma ne omnicos es dit!

On trova ancor in li dictionarium de Ido li verbe *deviacar* e sunomine *deviaco* quam nov radica sin alcun relation grammatical con *voyo*.  In realità li verbe deve esser *deviar* e li action *deviation*.  Ma ti paroles es null altri cos quam *de-via-r* (surtir del via) e su derivate natural, ambi regulari in Occ.!!

Altri exemple prendet in hasard:

Li parol international *infinitezimal* deve esser adoptet in Espo-Ido *quam nov radica* durant que in Occ., it es derivat regularmen quam secue:

Li verb *fini-r* da li participie *finit*, quel da per li prefixe del contrari *in-* li derivate *infinit*.  Poy li suffixe del numere fractionari *-esim*, permisse formar naturalmen *in-finit-esim* e per li suffixe *-al* on retrova li parol complet!  Li regulari formation es do complet.

Vole vu ancor altri exemples?  Ili pullula in Espo e Ido!

Pro que ti lingues ne acceptat li preposition *con* e preferet *kun*, ili devet adopter quam radicas un masse de paroles justmen derivabil de un radia ja conosset.  Por constatar it, it suffice foliettar li dictionariums de Espo o Ido in li pagines ye *kon-* o *kom-*.

Un del ultim decisiones del academie idistic inregistra por exemple *konfluanta* con ti definition in german: zusammenfliessend.  Esque li parol composit in Occ.: *con-flu-ent* del verb *flu-er* + li preposition *con* ne da exactmen ti definition?

E li altri parol inregistrat: *kondomini-ar*, con ti definition "dominacar komune", esque it ne deve venir naturalmen: *con-domin-ar*, e li *con-domin-ia*, quam in Occ.?

R. Bg.



### Interlinguistic aforisme.

It es van pena, si on vole far li homes parlar altrimen quam ili es acustomat parlar.  Qui es noi, que noi deve opposir noscontra li customes  e usationes de milliones de homes, contra li traditiones de millannuités! 

Charles Collin.



## Qualmen Occ. es plu complicat quam Ido!

Doc. 65.

Li Idistes semprerepeti que Occ. es minu simplic quam lor lingue.  Un plu profund examine vell monstrar le quant ti opinion es fals.  Yen quelc exemples (inter tre numerosi) monstrant que Ido have un masse de radicas inutilmen duplic e mem triplic, u Occ. tot *regularmen* deriva les de un unic radica.

Por ex. Ido have *mediko, medicino, medikamento* durant que Occ. deriva *medic-o, medic-ine, medic-ament* mersi al suffixes *-in* e *-ment*.

Ido have *protekt-ar, protecionismo, protektorato*, paroles sin alcun relationes grammatical durant que in Occ. li derivation tot natural da:*protect-er, protect-ion, protect-ion-ism, protect-or, protect-or-at*.  Esque on posse trover plu natural e plu simplic?

De *formo*, Ido ne permisse derivar *form-ar*, ma crea un nov radica *form-ac-ar*, e tamen it have *transformar* e *transformatoro*, do 4 radicas!! (Pro quo ne *transformacar* secun analogie?)  In Occ. li tot familie es absolutmen regulari derivat de un *unic* radica: form, form-ar, trans-form-ar, trans-form-ator.

It existe un suffixe tre international por indicar un "position social" ti es *-atu*.  Pro manca de ti suffixe, Ido di pontifikeso, kalif-eso, ma por altri paroles tot simil, it adoptet *duplic radicas*: konkubin-o e konkubinat-o, major-a e majorat-o.  In Occ. li analogie es respectat: pon-tific-atu, calif-atu, concubin-atu, major-atu, etc..

Ma li caos in li derivation idistic ha esset monstrat ja in 1922, de E. de Wahl.  Ido have *filozofio, filozofo* e ontra omni prinipie de analogie it adoptet *teozofio* e *teozofiisto* (Pro que ne *teozof*?).  Ido have *demokratio, democrato, demokratiala* e *aristokrateso* (pro quo ne *aristokratio*?) *aristokrato, aristokratala* (Pro quo ne *aristokratiala* quam *demokratiala*??)

Ido have ancor *eleganta* e *elegant-eso*, ma... *arog-anta* e *arog-em-eso* (pro quo ne aroganteso??).  Qualmen do li usator posse trovar li just derivation sin consultar sempre li dictionarium?

E si Ido forma *eleganteso* (=F. élégance), pro quo it anc ne deriva de *konciar*, li parol *koncianteso*, per analogie, in vice de adopter quam *nov* radica li parol *koncienco*?

In un altri casu, Ido have anc *tri* radicas u Occ. e li lingues natural monstra un familie *tot regulari* con un sol radica.  *Ido*: difer-ar, difer-ant, difer-**a**n**t**-eso, difer**e**n**c**i-ar, diferencial-o; *Occ*: differe-r, differe-nt, differe-nt-i-ar, differe-nt-i-ale.

It suffice foliettar un dictionarium Ido por constatar li *enorm quantità de duplic radicas* adoptet sin necessità pro manca del suffixe *-ie*.  Ples comparar li secuent exemples de paroles Ido, por constatar esque li duesim parol deve esser derivat del unesim quam in Occ.: geografo e geografio, agronomo e agronomio, arkeologo e arkeologio, astrologo e astrologio, astronomo e astronomio, bibliomano e bibliomanio, psikologo e psikologio, sociologo e sociologio, stratego e strategio, taumaturgo, e taumturgio, teokrato e teokratio, filologo e filologio.

It es evident que li suffixe international *-ie* es absolutmen necessi, mult plu necessi quam li nequande usat prefixe *ge-*!!

Pro quo li *nov* radicas: aspiratoro, radiatoro, refraktoro, ventilatoro, kondensatoro, konduktoro, konvertoro, elevatoro, induktoro, etc. etc. quande it existe ja li verbs: aspirar, radiar, refraktar, elevar, induktar, etc.?  In Occ. on besona *solmen li unesimes* pro que li duesimes derivat naturalmen, usante li suffixe *-(t)or*.  Ido ha conservat li suffixe fabricat *-ilo* por instrumentes e agentes quande li lingues natural monstra li ver suffixe *-(t)or* permissent retrovar li tre numerosi paroles international queles Ido ne posse inregistrar.  Sempre li sam impediment: pro li affixes arbitrari conservat de Espo!

In mult casus in Ido es ignorat li maxim elementari principie de analogie.  It have por ex. *kondensar* e *kondens-ilo*, ma *akumular* e .. *akumula-toro*.  In Occ., li derivation es sin hesitation: condensar e condensator; accumular e accumulator.

R. Bg.

***

### Li metode de Ido fender paroles.

Li form del internationalmen conosset parol es mutilat e defigurat, p. ex. "reclame" e "reclamation" es deformat in r<u>i</u>klamo e r<u>e</u>klam<u>aco</u>, quo dà al lingue un aspect de carricature.  It es tre desfacil al Europano memorar li form special: r<u>e</u>klamo e r<u>i</u>clamacar, riklamar, reklamar o ancor in altri maniere, tam plu que ti deformationes es fat ne secun un schema general, ma secun capricie.  On mey comparar li secuent exemples; reklam<u>aco</u>, transform<u>o</u>, transfigur<u>eso</u>, konventi<u>ono</u>, kontraven<u>co</u> por: reclamation, transformation, transfiguration, convention, contravention!

(Ex. "Kosmoglott" Nr. 32)

## Li obligatori finales -o, -a, -as in Esperanto-Ido.

Doc. 71.

*Li confession de un Idist ex-esperantist.*

Nequi ignora que li principal differentie inter Occ. e Esperanto-Ido jace in li finales grammatical.  In Espo-Ido, omni nomines have un obligatori finale **-o**, omni adjectives un **-a**, e li present del verbes un **-as**.  In Occ. es ti finales suppresset quam inutil ballast.  Ma durant li ultim annus on anc proposit ti suppression in Ido.  Li redactor self de un revue idistic "Utilia", sr. prof. Mathys, ha publicat un articul tam plu capital que su autor usa Espo-Ido desde 20 annus.  Per un long experientie, il arrivat al sam conclusiones quam sr. de Wahl concernent li inutilità e stupidità de ti obligatori finales.

Yen li principal passagies de ti articul apparit in "Utilia" de sept.-oct. 1931 et traductet de Ido:

> ... Yo constatat que ti desinenties es por li lingue ne solmen incombrant e perfectmen inutil bagage, ma anc cos preferibil nociv quel solemn alonga li paroles e da les un barbar aspecte.
>
> Ples dir a un Francese: <u>bon, bel, grand</u>; a un Anglese: <u>old, kold</u>; a un Nederlandes o a un Germane: <u>klar</u>, ili va comprender vos ye unesim colp, quo ne va evenir quande vu di <u>bona, bela, granda, olda, kolda, klara</u>.
>
> Li verbes *lern, sorg* por un Germane o un Anglese; *toler, son*, por un Francese es comprensibil ye li unesim vide, quo on ne posse dir pri *lernas, sorgas, toleras, sonas*.
>
> To quo noi just dit pri li desinenties *a* e *as*, es just totalmen tam bon pri *o* del nomines in li singulare.  *Tabl, fish, jurnal, revu,* etc., etc. omni to es comprenden plu bon e plu exact quam *tablo, fisho, jurnalo, revuo*....
>
> ....Esque on deve dir ci quant monoton deveni li lingue pro li repetition tam frequentt del sam desinenties, nam li discurs es format presc exclusivmen de verbes, substantives e adjectives?
>
> Nam por noi, li <u>direct comprension</u> del lingue internatitonal deve asecurar a it strax sympathies e grand numere de adherentes, noi opine que li suppression del adjectivo *a*, del *-as* verbal, del *o* nominal es un bon action por nor movemente por nor systema apart.
>
> On di: "Vor suppressiones fa nascer hiatus".  Ma quo es plu fluent: La bona e sincera amiko; o: La bon e sincer amiko?  Cos strangi: en poesie, omna suppressiones, mem altri quam ti quel noi explorat es agnoscet de omnes sin que on trova alquo reprochand contra les.  Esque per hasard, ovres in verses ne deve esser tam comprensibil, tam harmonios quam ti in prosa?
>
> Noi ne va adjunter que li suppression del desinenties mult plu acurta li textes in Ido.  To es natural!  On mey ne obliviar queti acurtation es un grand avantage.
>
> Noi redi, por finir, que in li supra lineas, noi havet null altri scope quam ti ameliorar nor lingue e far it plu natural, e, in consecuentie esser util al triumf de Ido.  Mi adhesion a ti international lingue, desde su nascentie, mi long docentie de Ido, mi ininterruptet propagation por it, mi quotidian usation de it, da me sat experientie por que mi avise mey haver valore.  
>
> Signat: E. Mathys.

#### Remarca del redactor.

Noi concorda completmen con nor estimat confratre por estimar, pos un tre long practica de Ido, que li finales <u>-as, -o, -a</u> es un infelici heredage de Esperanto; ma in revancha, noi ne pensa que to posse esser fat sur li actual base del grammatica de Ido; <u>un complet revision es necessi</u>.

Si on suppress li <u>-o</u>, in Ido, li derivates per <u>-aro</u> va colider con li infinitives per <u>-ar</u>.  Li "kantaro" va esser li sam quam li verb <u>kantar</u>!

Anc li numerosi nomines per <u>-oro</u> va similar un futur infinitive in Ido (-or); ma quo es plu grav es li cert confusion del adjective e nomine.  Quo va significar <u>grand</u>, un hom o li adjective?  Esque on va sempre dever adjunter *-ul* al nomines?

Concernent *-as*, it es facil constatar que li radical sol es mult tro aspri: Me *stac* (ts), *donac, dic,* etc., es horribilmen penibil por li oreles.  Un finale vocalic es asolut necessi.

Quant li solution de Occ. appare simplic!

***

Li ver facilità de un regul grammatical resulta ne de su simplicità inter, ma solmen per application in practica.      E. de Wahl.

## Li symetrie in li lingue international

Doc. 72.

Li conosset pionero de Ido, sr. de Beaufront, ha publicat ante poc tempore contra Occidental, un critica, de quel li argumentes merita esser mentionat e discusset.  In ti articul (vide Bulletin Francais-Ido, juli-sept. 1931, p. 555) li estimat autor plendi que on ne degnat responder al questiones  secuent concernent Occ.: "Pro quo pasinto e futuro, ma ne prezento recevas marko specala en Linguo internacional (=Occ.!)"

Nu, li response es facil!  Itt es trovabil in Progreso II, 589, u on posse leer: La formo internaciona dil prezento esus la radiko pura o kun la finalo: *e*.  Ma se on ne volas chanjar la finali dil tuta linguo e tale renversar la tuta sistemo adoptata da Ido ed Esperanto, on devas sequar la regulo, ke la verbal finali kompozesas generale ek vokalo kun konsonanto sequanta".

Pro que Occ. basa se sur li internationalità del lingues natural e ne sur un Esperanto plu o minu ameliorat, it prefere li form "max international" del present, to es li <u>radica pur</u>, secun li indication de Progreso self.  Si sr. de Beaufront, per habitu del symetrie de Espo-Ido, ne posse expresser se, in tempore present, sin adjuncter un *-es* al verb, il deve considerar que li altri homes, includet li Occidentalistes, ne have ti ha-artificial e que ili trova plu natural expresser seper li maxim natural maniere.

Duesim question de sr. de Beaufront: "Pro quo ta specal marko *sequas* e *soldesas* al verbal radiko ye omna tempi e modi, ma preiras e ne soldesas al radiko en futuro, kondicionalo ed un pasinto?"

Probabilmen, sr. de B. allude ci li facte que Occ. have un passat synthetic (veni-<u>t</u>) ma un futur e conditionale analytic (<u>va</u>, <u>vell</u> venir).  Ma li astonament de sr. de B. monstra nos un exemple typic de conception geometric e symetric del lingue international.  Tal spiritus constructe lor lingue international <u>exter</u> li lingues vivent.  Por ili, sol un systema quel have omni tempores del verb symetricmen fabricat es bon: -as, -is, -os, -us.  Regretabilmen (o felicimen!) li homan natura ne es conform a tal postulationes.  Li question de sr. de B. conclude in fact a reprochar por exemple al Germanes que ili ne parla logicmen pro que ili di "Ich durf<u>te</u>" por li passate e "ich <u>werde</u> dürfen" por li futur, in vice expresser se sempre symetricmen.

Esque noi deve repetir que li lingue international por esser maxim facil, deve conformar se al psychologie del usatores e ne al geometrie?

Por monstrar a sr. de B. quant su objectiones es debil, yo va questionar le pro quo in su Ido li masculin es indicat per un suffixe plazzat <u>pos</u> li radica (ex: frat-<u>ulo</u>), li feminin anc per un suffixe (frat-<u>ino</u>), ma quande on designa ambi fratres on deve mettre li particul <u>ge-</u>, <u>ante</u> li radica (ge-fratri)!  Esque to es logic?  Ples responder e ne plu far criticas quel retorna se contra Espo-Ido.

Tre certmen sr. B. va responder que li prefixe <u>ge-</u> in Ido ne posse es-esser posit pos li radica pro que in li lingue quel furnit it, german, ti particul sempre precede.  Tre just.  Ma li sam rasonament deve esser fat por li formes analytic de Occ., imitat de angles e german.  Anc in ti lingues, li auxiliare <u>precede</u> e ne <u>secue</u> li verbal radica!

Ti exagerat beson de symetrie in li lingue international ductet li Idistes al creation de <u>tri</u> infinitives (passat, present e futur) <u>-ir, -ar, -or</u> por "completar" lor verbal systema heredat de Esperanto, credente inrichar lor lingue, li Idistes ha complicat it inutilmen pro que li usatores sempre hesita avan ti formes a queles ili ne es acustomat.  In prim li passat infinitive synthetic es contrari al usu del lingues national quel forma it generalmen con li auxiliare <u>har</u>.  Mem frances forma it analyticmen: <u>Ido</u>: comprir = F. avoir compris = Occ.: har comprendet.

Ma u li synthetic infinitive de Ido monstra se viciosi, to es in li futur, nam li finale <u>-or</u> suggeste evidentmen ne un infinitive ma li conosset suffixe <u>-or</u> significant un actent personne.  Paroles quam <u>inspektor, direktor, konstruktor</u>, quel internationalmen have un signification de <u>actentes</u>, significa in Ido infinitives futur existent in null lingue.

Esque vermen ti infinitive futur es tant necessi que on deve changear sin jure li signification del suffixe international <u>-or</u>?  Por clarar ti question, yo ha serchat, in li ultim cadernes del revue publicat de sr. de Beaufront, li phrases contenent ti infinitives futur.  Yo trovat in prim sub li plum de sr. de B. ti passagie: "Me povez reflektigir ed <u>evitigor</u> future la erori pasinta" (Bull. F.-I., juli 1931).  Null exemple vell monstrar plu bon li inutilità de ti form futuric del infinitive, nam si <u>evitigor</u> significa: "far evitar in future", pro quo li autor adjuncte "future"?

R. Bg.

## Li suffixes de action in Occidental

Doc. 82.

In un antean articul "li lingue international e li logica" (doc. 32), noi ja monstrat que li practica fortia conceder al suffixes un elasticità e que it es van sempre voler parlar logicmen.  Noi pruvat que mem Ido, quel have li pretension esser basat sur li "unisensità", li suffixes es anc usat in <u>translatet sens</u>, malgré omni prescritiones del theoreticos de Ido!

In ultim tempore, noi ancor recivet un lettre de un Idist quel es fortmen interessat per Occ. ma quel tamen es trublat per un question a quel il prega nos responder.  Il questiona: "Pro quo Occ. have quar suffixes de acion <u>-ion, -ada, -ment, -age</u>, qualmen deve acter li usator?  Esque il deve consultar chascun vez li dictionarium o esque il posse usar indifferentmen tel o tel suffixe?"

<u>In practica</u> noi til nu nequande constatat un embarass in li usation de tal suffixes pro que illi es omni international e que li derivation es ja conosset. do on prende li just suffixe quasi instinctivmen.  Si li practica pruva que li embarasse supposit ne existe, to es sufficient; tamen del vise-punctu <u>theoretic</u>, noi posse responder al idistes que:

<u>-ion</u> es li suffixe principal de action e corresponde a <u>-o</u> in Ido pos un radica verbal.

<u>-ada</u> es exactmen li suffixe idic <u>-ado</u> con sam signification, do ne posse esser argumentat contra Occ.

<u>-ment</u> indica precipue "<u>quo servi a</u>".  It ne existe adver in Ido, ma si on examina in ti lingue li mult paroles adoptet con du radicas different, on deve concluder que <u>-ment</u> existe in statu latent in Ido.  Vide li paroles dic: abutar, abutmento; detachar, detachmento; fondar, fundamento; suplear, suplemento; experiencar, experimento; kompletar, complemento; ligar, ligamento; mediko, medicamento; ornar, ornamento; sakra, sakramento.

It es sin dubita  que li <u>duesim</u> parol deve esser derivat del unesim, quam fa Occ.  To economisa mult nov radicas, quel on deve adopter apu unesimes.  To pruva anc que <u>-ment</u> ne es essentialmen un suffixe de action e que si it lude exceptionalmen ti rol, to es per translation de sens.  Noi pruvat que ti translation es anc practicat in Ido.  Ergo!

Li quaresim suffixe citat <u>-age</u> es tant international que it es desfacil eliminar it de un lingue international.  E. de Wahl ha preciset su signification per "indicant un actività industrial e commercial", ma it es ver que it have sovent li function de indicar un simplic action, quam <u>-ion</u>.

Li Idistes va dir me: ma to es intolerabil in un lingue international in quel chascun suffixe deve haver un function bon definit; ergo Occ. posse usar du suffixes por li sam idée!  Execrabil, stupid!

Esque vu es certi, seniores, que anc Ido ne usa tal libertà, malgré vor bell theories?  Yo aperte li "detaloza gramatiko di Ido" e constata que li suffixe <u>-io</u> indica li landes e regiones (Ex.: baron-io, komt-io, etc) e yo vide poy que on scri malgré to <u>German-ia</u>, <u>Suis-ia</u>, etc.; esque tis-ci ne es landes??  Do Ido have anc du suffixes por li sam idé!!  Remarca que in Occ. existe un sol suffixe: baron-ia, German-ia, etc.

On va responder me que ti finale <u>-ia</u> por li landes es tant international que on posse usar les sin inconvenientes quam dublet de <u>-io</u>. Nu! noi posse dir lu sam por <u>-age</u>.  Paroles quam <u>pass-age, peregrin-age, arbitr-age</u> es tro international,on posse usar les apu <u>pass-ation, peregrin-ation,</u> etc., quel es anc recti format, do admissibil, ma minu sympathic.

Li sam rasonament ha anc esset fat del Idistes quande illi adoptet por exemples li prefixes <u>anti-</u> apu <u>kontre</u>, <u>auto</u> apu <u>ipse</u>, <u>bi</u>a pu <u>du</u>, <u>pre</u> apu <u>ante</u>, <u>equi</u> apu <u>egal</u>, <u>mono</u> apu <u>un</u>, <u>quadri</u> apu <u>quar</u>, etc.  E por omni ti prefixes, adoptet malgré e contra li principie de "unsenseso", li Idistes dat li explication que composit paroles con <u>anti, bi, pre</u>, etc. es <u>postulat del internationalità</u>.  Pro quo ti rasonament ne posse esser fat con <u>-age</u> in Occ.?  Anc li derivates per <u>-age, -ment</u> es tre international.  Ci es constatabil li old antagonism inter li <u>internationalità</u> e li <u>simplicità logic</u>. Anc, quam Occ., Ido sovente prefere li internationalità, do li argument del <u>simplicità</u> ne deve esser usat del Idistes contra Occ.

Ric. Berger.

## Li infelici nomine de Ido

*Doc. 84.*

Quande, in 1928-1929, un parte del sviss Idistes adheret a Occ., li altri mult despitat pro ti decision.  Illi argumentat talmen:

> "It es ver que Ido besona ameliorationes queles deve esser fat plu o minu tard. ma to ne es un rason por abandonar Ido; nam ti nomine es ja conosset partu e ne Occidental.  Pro li propaganda, it es plu bon conservar ti nomine de Ido e transformar li lingue mem completmen si it es necessi.  Quelc Idistes proposit mem adopter li tot systema de Occ., con li condition que li nomine de Ido mey restar por li nov lingue".

A ti argumentation noi respondet (vide nor Rapport à la Romanda Ido-Societo, in 1928) que ti attachament sentimental a un nomine es respectabil ma que, <u>por li propaganda</u>, li rason invocat es un grand erra.  Noi monstrat que ti nomine es regretabil por du rasones: it sempre suggeste che li publicum un calembur regretabil pro su quasi similità con <u>idic(t)</u>  Dec annus de propaganda por Ido ha sufficentmen convictet nos que to constitue un inconvenientie mult plu grav quam on crede, nam omnes es sempre sensibil al mocada.

Duesim rason: In scritura, Ido simila li numero 100.  To li Idistes ne posse negar pro que li ancian comité del Sviss Ido Societé recommendat a su membres sempre scrir Ido per minusucles por evitar un confusion con ti Nr. 100.  Ma si ti consilie posse esser dat confidentialmen al adeptes, vermen on ne posse explicar it al neutral printerias o jurnales.  Do it constitute solmen un palliative sin effecte.

Quande noi exposit ti du argumentes al Idistes, noi adjunctet: Pro que li lingue deve esser ameliorat, su base esperantic abandonat, pro que it es anc urgent changear su nomine, esque it ne es plu simplic renunciar al tot Ido e acceptar li base de Occidental, plu proxim a nor ideale??

Quar annus ha passat.  Li nomine de Ido ha esset conservat "por ne trublar li publicum".  Li Idistes preferet iniciar mult discussiones pri li <u>ameliorationes</u> a far in li lingue.  Li argumentes contra li <u>nomine</u> ne tuchat les!

Hodie, noi recive de Stockholm un novelle apen credibil: un grand societé actionari ha fat patentar e lansa in li commercie international un sede por water-closet (W-C) sub li nomine de IDO-stolen (Ido-stules)!  grand annuncie con dessin es publicat in li jurnales sved con ti explication: "Li IDO-stul es provat e aprobat del sved municipal-tecnic federation e de altri autoritas".  Evidentmen li similità de IDO con li signe de W-C semblat a ti societé un <u>bon medie de reclama a explotar</u>.

Quande li "IDO-stolen" va esser conosset in li publicum, esque li Idistes va haver ancor li coragie propagar lor lingue con su primitiv nomine sin timer que li publicum va rider e jocar??

In 1908-1909, quande li unesim adepets del lingue del delegation volet un nomine, on proposit les circa 50 nomines de queles li list esset publicat in "Progreso".  Per quel divagation on selectet precismen li minim interessant, to nequi posse explicar.

In su libre "An international language" prof. Jespersen di que "the new language was baptized with the stupid name of Ido".

Tande, sr. Jespersen esset un del ductores maxim influent in li "Idistaro".  Noi do ne comprende qualmen il lassat far ti "stupidita" sin protestar.  Preventer un male es plu bon quam curar it.

On save que, hodie, un grand parte del Idistes desira un radical reform de lor lingue; illi vole chassar ex it omni "heredage" de Esperanto.

Si illi successa (e to es tre possibil) li nomine de Ido ne plu va haver un sens.  In facte Idoes un parol Esperanto significant li <u>descendent</u>.  E li descendent de quo?  De Esperanto naturalmen.  It esset li intention de sr. de Beaufront indicar li origine de Ido per ti nomine.

Ma si on purga li lingue de omni esperantismes, su nomine neplu va haver alcun signification.

R. Bg.

----===oooOOOOooo===----

## Ancor li nomine de Ido......

*Doc. 93*

Parlante pri nor unesim articul concernent li nomine de Ido (doc. 84), li redactor de Progreso agnosce que nor critica es 2grandaparte fondita" e que li nomine de Ido es "malissim"

Tande Sr Matejka proposi nominar Ido in futur solmen "linguo internaciona".  Poc a pocli "chefa nomo Linguo internaciona remplasos ta di Ido en la memoro dil publiko"

Ti solution es vermen ingenios o plu exactmen <u>vell esser</u> ingenios si li nomine de Linguo internaciona self ne vell contener ancor plu defectes quam ti de Ido.  In vice de Idist, Idistulo, Idistino, esque on va dever dir Linguointernacionisto, Linguointernacionistulo, Linguointernacionistino??  Forsan Sr Matejka ne save que su proposition ne es nov; it ha esset fat ja ante 20 annus, ma ne esset prendet serios pro li supra kilometric derivates.

E li paroles <u>Linguo</u>, <u>internaciona</u>, esque illi es vermen international?   In fact, Sr Matejka in li sam numero de Progreso, annuncia que li question del suppression del grammatical finales va esser bentost discusset in Ido.  Nu, si ti finales besona esser discusset, to es pro que illi ha sovent esset criticat con bon argumentes che li Idistes self.  Ti finales <u>-o</u> e <u>-a</u> es solmen un infelici heredage de Esperanto, queles contribue mult dar a Ido su aspect artificial.

It es do possibil que li Idistes va finalmen desembarrassar se del corset fortiativ <u>-o</u> e <u>-a</u>, e scritr <u>lingue</u> in vice de <u>linguo</u>.  In ti possibilità it es plu bon attender li resultates del discussion por ne dever changear ancor un vece li nomine del lingue!

E li parol <u>internaciona</u>, esque it ne es un fabrication de Couturat?  On ha sovent remarcat que li parol max international in li tot munde es precismen ti ci: international.  Ma pro un systema pretendet logic de derivation, on deve dir in Ido <u>nacional</u> ma <u>internaciona</u>!  Li <u>-l</u> final vell esser un culp contra li logica de Ido!

On ne deve conosser li publicum por imaginar que it va submisser se a tal inutil subtilitàs.  Inter li fortie del analogie e li personal logica de Couturat, li victorie ne es dubitabil.  Pro que ne adopter li adjective <u>international</u>, quam it es conosset, sin deformar it?  Poy, expediente al diabol ti obligatori finales <u>-a</u> e <u>-o</u>, on obtene li paroles "lingue" e "international", per quo on va retrover sur li sam via li partisanes del naturalità.

Que li nomine de Occidental ne va esser conservat por li futur lingue auxiliari adoptend, to es tre possibil; li titules ne have grand importantie por nos, si solmen li principies es salvat!  Tamen ti nomine de Occidental va sempre esser just e caracteristic, nam un cos es cert, it es que li lingue international futuri va esser basat sur li <u>grand lingues de civilisation</u>, it es anglès, hispan, german, francès, e italian precipue, it es sur li posteriori" es in grand parte, es sovent in presc totalité basat sur ti lingues; do mem si li futur lingue international ne va nominar se "Occidental", ad-minim li lingue posse esser solmen occidental e ne oriental.

On ne posse imaginar que un cataclism va subitmen anihilar li expansion del occidental civilisation, sparante li Chineses e li Negres! In contrari, li Chineses self usa hodie anglès por intercomprender se inter parlantes del divers dialectes de lor pais; omni Japanese cultivat conosse e usa anglès o german, ma lu contrari ne existe: li lingues japanès e chinès es conosset de tre poc persones in Europa, in Africa e mem in America.

R. Bg.

NB

It existe persones qui es opposit al nomine de Occidental pro que it constitute un specie de "injurie" por li Orientales.  E li sam persones proposi poy anglès o hispano latin quam lingue international!  Esque ti-ci lingues es plu oriental quam Occ. self?  Esque illi ne va esser plu exclusive e injurios por  li Orientales quam un systema quel presenta les li quintessentie de <u>omni</u> lingues de Europa e de America? 

## Ancor li duplic litteres

*Doc. 89*.

Li duplic consonantes continua obseder li Esperantistes e Idistes.  To es un ver cochemar por illi, precipue por li redactor de "Progreso", sr. Matejka, qui senti un ver horrore pro ti pecca mortal de Occidental.

On posse do comprender li consternation de sr. M. quande il recivet por publication in "Progreso" un articul de su collaborator sr. H. Dibelius de Berlin qui veni proposir inducter duplic consonantes in Ido por "plufaciligar" it!  Car amicos, quel tegul por li adeptes de de Beaufront!!

Pos un long exposite edl necessità del duplic consonantes, con argumentes quel concorda exactmen con nor long experientie, sr. Dibelius fini talmen:

> "On vide, secun li sol vise-punctu facilità, que li adoption del duplic consonantes vell esser progress.  Li aprension vell esser poc minu afacilat, li application plu <u>important</u> vell esser plu afacilat.  E yo totalmen tacet li avantages secun altri vis-punctus...  Li manca de duplic consonantes tre impedit li selection del paroles in Ido classic...  Do li chef vise-punctu, <u>Facilità</u>, junt con altri, postula duplic consonantes".

Tande, sr. Matejka combatte ti proposition usante un nov argument vermen incredibil...  Il ne posse negar que paroles conosset international es conservat in Occ. con lor aspect familiari.  Ma, il di:

> "Li facte,  que <u>per hasard</u> (!) paroles quam "miss", "dollar", etc., arrangea se harmonicmen in li construction ortografic de altri systema significa nequo in favore de ti ultim (Red: it es in Occ.!), nam pri altri parole li coincidentie neplu existe.  Talmen Occidental nullmen usa duplic <u>d</u>, benque it existe in extran parol "paddock"".

To es un culmine!!

U do sr. M. videt que li duplic <u>d</u> fa un exception in Occ.?  U do il ha pescat ti regul??  Pro quo do li parol <u>paddock</u> vell esser interdit in Occ. con du <u>d</u>?  Omni to es completmen inventet de sr. M. por li beson de su argumentation.

Li allegation de sr. M. pri li interdiction de duplic <u>d</u> in Occ. es tam plu strangi que in li ultim articul quel sr. M consacrat a Occ. (vide: Ofical Buletino, 1930, p. 125) il criticat li parol <u>addition</u> in Occ. pro que ti parol have <u>du d</u> in vice de <u>un</u> quam in Ido!!!  On ne save qualmen contentar nor critico!  Quande il trova in Occ. un duplic <u>d</u>, to es mal; quande il constata que it ne existe parol con du <u>d</u>, to es ancor mal!!

Li rest del sam critica es del sam specie.  Pos har inventet un exception in Occ. sr. M. constructe un tot critica sur ti imaginari exception.  Li procede es vermen ingenios!

Poy sr. M. questinoa pro que Occ. ne accepta duplic vocales??  Bell question: esque it ne existe in Occ. precismen <u>leer, leet, idées</u>, etc.  Nequo impedi do acceptar in Occ. <u>sleeping, meeting</u>, etc., si tal paroles es indispensabil.  Li grand differentie inter Ido e Occ. es que li plupart del paroles international es inregistrat in Occ. con lor aspectt familiari, contra que in Ido to ne es possibil pro li ortografie heredat de Esperanto; illi deve esser acceptat solmen quam paroles extran.  Li parol <u>paddock</u> posse esser scrit e pronunciat in Occ. quam in angles, ma in Ido, it deveni scrit <u>padoko</u>, o si on accepta it quam parol extran (sammen quam <u>miss</u> e <u>dollar</u>) on deve pronunciar it: <u>padotsk</u>.

Vermen sr. M. ne have chance in su exemples!

Finalmen nor confratre allega denov li facte que quelc paroles quam <u>matin, cité</u> have alcun lingues <u>un</u> consonante e in altri <u>du</u>.  Li facte ne es contestabil, ma it ne suffice por interdir li duplic consonantes partu in li lingue international.  Anc Ido acceptat por exemple <u>dollar</u> e <u>serenissimus</u> (con du <u>l</u> e du <u>s</u>) quande hispan scri <u>dolar</u> e <u>serenisimo</u>.  In ti du paroles li lingues diverge; do Ido pecca quam Occ.!  Si sr. Matejka posse explicar nos qualmen to, quo es permisset a Ido, ne es permisseta Occ., noi vell mersiar le calidmen!  Till quande, su argumentation ne have valore serios pos nos.

Quand sr. M. scri:

> "On ne posse admisser li duplicationci pro internationalità e repulser it ta, invocante li principie del facilità",

noi replica: pro quo Ido conservat, <u>contra su principies</u>, un tot serie de paroles con duplic consonantes, quam: <u>vendetta</u>, <u>villa</u>.  Till nu, nequi ha explicat it nos.  Si l'abolition del duplic consonantes es un "precios acquisition por li lingue international" li plupart del <u>extran</u> paroles de Ido resta por nos un enigma incomprensibil.  

Ric Berger.

## Li principie de monosemie in li lingue international.

*Doc. 107.*

In quo consiste do ti principie, quo es li <u>monosemie</u> o <u>unità de sens</u>, nominat in Ido: <u>unsenceso</u>.  Per <u>monosemie</u>, on designa li proprietà de un parol haver solmen un <u>sol sens</u>, malgré li exemple del lingues natural.  Un parol = un notion.  Un notion = un parol.  Si yo prende por exemple li parol <u>construction</u>, nu in li lingues national, in Esperanto e in Occidental, it posse significar, secun li contextu, li action constructer, ma anc <u>per extension de sens</u>: <u>li dom constructet</u> (Ex: li construction ha crulat.)

Ti phenomen linguistic del extension de sens es do just in opposition al monosemie.  Li un es li contrari del altri.

Ti principie de monosemie o <u>unità de sens</u> ha sempre esset tre discusset che li interlinguistes.  Li pionero austrian Pigal ha ja exposit ti problema in su famosi articul "Essentie de Occ."  (Cosmoglotta, januar 1929), traducet poy in german por li libre "Occidental, die Weltsprache".  Generalmen, li lingues semi-artificial quam Esperanto e Ido sempre effortiat, ad-minim in li comensa, satisfar ti principie rigorosmen.

Concernent Esperanto, Sr. igeniero Pigal ha ja monstrat que ti principie ne plu es applicat e il concludet que li principie: <u>un parol- un notion, un notion - un parol es un reva irrealisabil.</u>

Che li Idistes, it ha esset sempre un axioma que un "ciencala linguo" deve esser conform al monosemie.  Illi ne mancat un occasion criticar Occ. pro su plu grand elasticità.

Li pretensiones del autores de Ido al <u>absolut logica</u>, al <u>unsenceso</u> (monosemie) ha esset combattet de E. de Wahl desde li commensa, in 1907, <u>desde li publication</u> de Ido.  Durant 25 annus, E. de Wahl ha infatigabilmen monstrat que li lingue international deve esser basat sur li <u>psychologie</u> ma ne sur li <u>absolut logica</u> quam pretendet li Idistes.

Por citar un sol excerpte de su opiniones, noi aperte li unesim tom de "Progreso" (1908-1909) e trova p. 646 ti lineas de E. de Wahl adressat a Couturat e queles expresse idées sempre actual:

> "Ti reprocha yo fa a Sr. Couturat, solmen pro que il sempre raconta pri <u>absolut regularità</u>, <u>absolut logica</u>, e altri absolut coses, durant que yo nequande dit que yo ne admisse exceptiones.  Secun yo, <u>internationalità</u> supera <u>regularità</u> e <u>logica</u>, nam noi vole un lingue <u>international</u> e ne <u>filosofic basat sur li logica</u>.  Li logica es li minim expandett "<u>qualità</u>" del homes, quo yo posse constatar per un labor de 15 annus quam docento.  <u>Custom</u> e <u>imitation</u> es li du qualitas per queles li maxim grand parte del homanità acquisite su saventies."

Ma nu, pos 25 annus de experienties li Idistes commensa percepter que lor absolut principie del "unsenceso" constitute plu un <u>impediment</u> quam un <u>auxilie</u>!  Sin vider it,  illi justifica E. de Wahl e Occidental contra Dr. Couturat e Ido!

Un revue idistic "La Muevi" publica, sub li signatura de un de su redactores (1932, p. 168), un articul quel noi saluta con entusiasm nam to es li retorn al bon sens:

It es concernent li parol <u>moment</u>, quel in Ido ne es permisset exter li sens <u>mecanic</u>.  Li redactor Idistic remarca:

> "Lex dura!.... <u>Moment</u> es mult plu familiar e international quam <u>instant</u>; li lingues vivent usa ti parol in omni senses tre sovent; 99,9% de l Idistes nequande va besonar parlar o scrir pri li "moment" del resultate quel egala li summa del <u>composient-momentes</u>, e tamen.....
>
> Esque Ido vermen va durar brular incens por li <u>idol del monosemie</u>, quel li scientie nu fat descender de su pedestale?
>
> Nam quo es li conviction del linguistes?  Ne li <u>paroles</u>, ma li <u>frase</u> es li prim unità del lingue.....
>
> Hodie, li german lingue-scientie e li psychologie enuncia to talmen: li parol es "ein Teil-Gestalt", li frase es "ein Ganz-Gestalt" e Hegel long ante nu tre justmen opinet "Die Wahrheit ist das Ganze!
>
> Li parol-sones e li parol symboles sol di nequo exter li contextu - li simplic parol <u>yes</u> nequi comprende, se il ne save quo adductet it, nam <u>yes</u> isolat have dudeci e plu mult significationes! "
>
> Ti modern idées Ido ancor <u>sembla ignorar</u>, e pro to noi sospira: "Lex dura!", quande on insiste pri li decision que <u>moment</u> have solmen un sens mecanic, e altri simil."

Ja in un antean articul li sam redactor parlante pri altri casus u Ido fende capilles in quar (Muevi, No. 11-1932) hat concludet (in Ido):

> "Me remarkigos ta-okazione ke nul linguo proklamis logikeso absoluta kom <u>ora regulo</u> netushebla, ke Ido es linguo.... ed adoras <u>falsa deo</u>, vice simple prizar lu kom rarajo precoza!"

Quel aleviament!  quel inesperate surprise por nos vidente li verita nascer che nor confratres idistic!  E li long criticas scientic (!) de L. de Beaufront contra li <u>manca de unsenceso</u> in Occidental, quo illi deveni??

Vermen, un Occidentalist ne vell har plu bon parlat quam li redactor de "Muevi"!

It es facil trovar in Ido altri paroles de quel li signification ha esset arbitrarimen restrictet pro li idol del monosemie.  Por ex.: <u>Konstituciono</u>, quel have solmen un sens medical, li altri senses essent interdit in Ido.  <u>Konduktar</u>, quel have solmen li sens physical.  Pro to li sens commun de F. <u>conduire</u> es traductet solmen per <u>duktar</u>, e ne per <u>konduktar</u>; ma per un strangi illogism, un conductor de vehicul es tamen dit <u>konduktoro</u>!

Adver, li autor de ti articul va haver mult labor a far por converter su coidealistes al bon sens e extirpar de lor cerebres li fals idées inculcat in illi de Couturat e de su lautenant L. de Beaufront.

Ancor in li ultim caderne de "Mikra Buletino" (sept. 1932) noi trova un articul significativ in quel, Sr. H. Peus de Dessau scri (in Ido):

> "To esis la granda malajo di la lasta yardeko, ke ambicioza homi inventis irga nova mondolinguo, qua ne satisfacis la postulo di ciencala mondolinguo: internaciona radikaro ed koincido inter "ideo ed expresuro"." (Red: !!)

Li "ambicios homes", vu divina qui illi es!!  it es E. de Wahl naturalmen, de qui li lingue Occidental ne "satisfa li postulation del scientic mundolingue" (!) to es li mundo-lingue tal qual it ha esset decretat de Couturat e de Beaufront, nam por Sr. Peus sol ti du seniores representa li <u>ver</u> scientie in li mundolingue!  E quo Sr. Peus nomina <u>"coincidentic" inter idé e expression</u>, to es li <u>monosemie</u> quel manca in Occidental!

In fund, pro quo Couturat volet absolutmen applicar ti principie matematic del <u>unsenceso</u> in li lingue international?  Li rason es facil a comprender, to esset por obtener li absolut <u>precision</u> quel il credet necessi por impedir <u>miscomprenses</u>.

Ma to es ancor un erra, un nociv erra quel ha ductet Ido a un lingue de matematica contra quel ha protestat li maxim bon Idistes self.  Ja in 1911, Sr. Dutens (Progreso, februar 1911, p. 688) parlante pri ti manie del exagerat serchas del precision, scrit:

> "It vell esser bon memorar li tre sagi remarcas de Sr. Breal: 
>
> >  En fait, la langage sous-entend presque toujours plus de choses qu'il n'en exprime.
>
> Noi, [adjuntet Sr. Dutens], ne mey penar expresser coses, quel li letor posse spontanimen divinar sin possibil erra."

To es exactmen li conclusion a quel veni li autor del articul in li "Muevi" 20 annus plu tard, nam durant ti tempore li fals direction de Ido <u>ne ha esset correctet</u>.

Un altri testimonie es dat nos del ex-ductor de Ido, Sr. Jespersen: In li protocoll del Conferentie de I.A.L.A. in Genève (1925), noi lee in li pagine 7 ti significativ remarca signat del linguist danés:

> "Japones linguist dit me recentmen que li lingual formes de Esperanto e Ido es <u>tro precis</u>; on vell dever, secun il, haver anc <u>inprecis</u> formes."

Esque to ne es ver justificationes del conception Occidentalistic e un condamnation del pseudo-scientic base de Ido?

Quande li Idistes va sin jure criticar Occ., concernent li punctu del precision, noi va posser solmen subrider nam noi save, <u>quam li "Muevi" monstra it</u>, que noi es sur li bon via, li via <u>scientic</u>.

Li supra testimonies noi dedica specialmen a Sr. de Beaufront, qui ancor ante poc tempore assertet que "li exactità del expression ne es possibil si on prende li paroles tot format de nor lingues, con lor plur senses". (Mondo, 1 mai 1927), per quo il visat evidentmen... Occidental!

Noi va monstrar que li pretension de Sr. de Beaufront es <u>sin fundament</u>, nam Ido, in tre mult casus, anc ne satisfa ti principie del <u>unsenceso</u>, contrarimen a to, que li Idistes crede o pretende!

Ido, quam Sr. B. Jo'nnson remarca it ja in Progreso 1913, p. 274, have mult paroles con <u>du</u> senses, Ex:

* <u>dieto</u> (sens medical e assemblé)
* <u>katarakto</u> (aqua-cadida e ocul-maladie)
* <u>kanono</u> (militari e ecclesial)
* <u>stilo</u> (instrument e maniere)
* <u>karpo</u> (anatomic sens e pisc)
* <u>kurso</u> e <u>merkato</u>
* <u>palmo</u> (plante e sens anatomic)
* <u>chambro</u> (spacie e assemblé).

Ido have anc con divers senses:

* <u>kroniko</u> e <u>kronika</u>
* <u>generalo</u> e <u>generala</u>
* <u>publiko</u> e <u>publika</u>
* <u>sublima</u> e <u>sublimar</u>
* <u>stipulo</u> e <u>stipular</u>.

Noi adjunte ancor:

* <u>tandem</u> e <u>tandemo</u>
* <u>planto</u> e <u>plant-ago</u> (F. plantain, confusibil con li "action del plante")
* <u>Interesar</u> posse haver du senses: "esser inter", e "occupar li interesse de".

<u>Quarto</u> have mem 3 senses in Ido: 

1. durada de hor,
2. musical, e
3. squermal (per spade).

<u>Ovala</u> posse significar sive F. <u>ovale</u>, sive <u>relative à un oeuf</u>.

Anc <u>ideala</u> have du senses, anc <u>seriosa</u> (F. sérieux e: plein de séries).

Ma li list ne es ja complet: li sam Sr. Jo'rnnson remarca ancor in Progreso de mars 1911 (scrit in Ido):

> "La Akademio chanjis <u>amortizar</u> ad <u>amortisar</u> por evitar falsa aspekto di derivajo (III.14), ma en <u>civilizar</u>, <u>magnetizar</u>, <u>expertizar</u>, <u>provizar</u>, <u>revizar</u>, <u>devizo</u>, <u>paradizo</u>, esus plu urjanta motivo ad evito di <u>-iz</u>, nam <u>civil</u>, <u>magnet</u>, ec., esas existanta Idala radiki; tamen nulu til nun facis rimarki pri ti, ad esas inferebla, ke on ne sentas su jenata da li."

Si noi cita ti long list, to es solmen por pruvar que li Idistes ne have li jure emfasar li <u>unsenceso</u> de lor lingue e criticar Occidental pro que it manca in it.  In verità, li monosemie ne existe in un sol lingue national e international.

E li conclusion de Ben Jo'rnsson es anc li nostri:

Li pluralità del senses ne <u>gena</u>, pro que li <u>contextu</u> suffice por far comprender li sens just del parol, pro que li <u>frase</u> es li "prim unità del lingue" e ne un isolat parol, pro que li monosemie o "unsenseco" es un bell reva.... nequande realisabil!!!

For de nos li fals idoles!

Ric. Berger.

## Li question del logica in li lingue international.

Doc. 119 del SAPO.

Al redactor de "Progreso"

in <u>Paris.</u>

Proque vu cita mi opinion in li ultim numero de "Progreso" por initiar un articul concernent li "logica" in li lingue international, yo veni pregar vos publicar li secuent lineas a fin evitar omni miscomprense.

Yo es extremmen felici vider que li Idistes finalmen decide examinar impartialmen <u>li grand reprocha</u> quel presc omni altri interlinguistes (Occidentalistes, Esperantistes, etc.) fa les pro li systema ultra-logic de derivation  usat in Ido.  Ma yo regreta que vu cita solmen un remarca contenet in li chronica de "Helvetia" quande yo ha just publicat, in <u>Cosmoglotta</u> e <u>Helvetia</u> de ho-annu, argumentes mult plu important.

Vu explica que li testimonie de Brunot pri li grammatica del Academie francés concerne li lingues <u>natural</u> ma ne li lingue <u>international</u> quel, secun vu, besona li logica por evitar li <u>caos</u>.  E por appoyar vor assertion vu cita quelc derivationes <u>illogic</u> in Esperanto.

It es exact que Couturat formulat in 1907 su conosset systema de derivation adoptet in Ido pos correcter mult derivationes illogic in Esperanto.  Ma esque vermen li systema de Couturat, basat sur li "unsenseco", (monosemie) garantia li lingue contra illogismes, contra li hesitationes possibil e mem contra li "chaos" quam vu nomina it in Esperanto?  No, no e no!

Si vu studia impartialmen li <u>Essai sur la dérivation comparée dans les langues naturelles et artificielles</u>, de Sr. Camille Aymonier, apparit in 1921, vu va dever agnoscer que li long series de paroles citat del pagines 87 a 122 pruva que li illogismes e li hesitationes abunda <u>anc in Ido</u> malgré su rigid regules de derivation.  Forsan vu va responder que Aymonier es un fanatico esperantist.  (quo ne impedi que su criticas posse esser exact).  Nu, yo opposi vos li declaration de un eminent Idist, li linguist Jespersen, quel scri in su libre "An International Language" (1928) lu sequent conclusion:

> "In writing Ido one is constantly confronted with the problem: am I here logically justified in using the immediate formation, or should I use a suffix and which?"

E poy, Sr. Jespersen cita quelc exemples u li derivation de Ido pecca contra.... li logica.

Un altri eminent Idist, Sr. Auerbach, exposit li sam argument in Mondo (febr. mars 1928):

> "Esque D <u>Resultat</u> deve esser traductet (in Ido) per <u>rezulto</u>, <u>rezultajo</u>, o <u>rezulturo</u>?  Esque D <u>logisch</u> es <u>logikala</u> o <u>logikoza</u>?  Esque on deve dir <u>regulala</u> o <u>reguloza</u>... Se <u>nivar</u> = D <u>schneien</u>, esque D <u>Schnee</u> ne vell dever esser <u>nivajo</u> o <u>nivuro</u>, nam <u>nivo</u> posse ya esser solmen li action <u>nivar</u>?  Tal dubitas yo have sempre quande yo scri in Ido, e yo do audacia dir que li maxim logic lingue minim mult satisfa li postulate que idé e expression mey coincider".

Quo concluder de to, si ne que malgré su regules de derivation logic, Ido, quam li altri lingues international anc presenta frequent casus de hesitationes e de illogismes.  Alor, a quo servi su logica, si it ne impedi les!!

Por criticar Occidental, vu di que ti lingue "formacas derivuri per selekto inter plura afixi samsenca".  Li bell argument!!  Save vu que yo vell plenar un tot numero de "Progreso" solmen per citar li derivationes de Ido queles trova se in li sam casu!  Li parol self <u>derivuro</u>, quel vu usa, ne trova se in li grand dictionarium frances-Ido, quel indica du <u>altri</u> traductiones! (<u>derivato</u> e <u>derivajo</u>).  Do por traducter li parol francés <u>"dérivé"</u> in Ido, on deve <u>selecter</u> inter 3 paroles egalmen bon!

In li pagines 264 e 265 del sam Progreso es usat li parol <u>definuro</u> e tamen li grand dictionarium indica solmen li parol <u>defino</u> e li Academie Idistic, in su circulares, usat sempre <u>defino</u>.  Qui es rect?  Couturat o vu?  A quo do servi li logica si Ido varia continualmen!

Noi comprende tre bon li intention de Couturat.  Ti-ci credet que per un rigid systema de derivation, li lingue esset <u>protectet</u> contra li variationes, ma in realità, li intention de Couturat fallit: su regules ha imprisonat li lingue sin dar a it li <u>securità</u>.  Vole vu un altri exemple?

In Progreso, Sr. Leau, parla nos pri li <u>Asociuro</u> (<u>inter naciona</u>) e pri li <u>Delegitaro</u>.  Ti du paroles es derivat de <u>asoci-ar</u> e de <u>deleg-ar</u>.  Explica me pro quo, per quel regul <u>logic</u>, <u>asoci-ar</u> deve dar un derivate per <u>-uro</u> e ne li duesim!  Pro quo on ne di <u>asoci-itaro</u> e <u>deleg-uro</u>?  Si li logica deve evitar li <u>chaos</u>, pro quo ci it ne posse explicar ti differentie!  E vu self di que si li logica forsan explica presc nequo in li vivent lingues, it explica <u>omnicos</u> in li lingue international!

Ne sercha un explication basat sur li logica! nam li dictionarium prescri que on deve dir in Ido <u>Asociitaro</u> quande it acte se pri persones!  E tamen, yo sempre videt in Progreso li expression <u>Asociuro</u> apu <u>Delegitaro</u>.  E ne un sol Idist ha fat remarcar til nu ti <u>illogism</u>.  Quo concluder de to, si ne que li <u>custome</u> es plu potent quam li logica, mem in Ido!!

Remarca que Occidental es ci plu consequent pro que it di associa-r e associa-tion, delega-r e delega-tion.  Occidental es do in sam tempore <u>plu natural</u> e <u>plu regulari</u>, contra que in Ido li paroles <u>asociuro</u> e <u>asociitaro</u> es ambi innatural.

Forsan vu va dir me que it es impossibil admisser un sol parol (Association) por li action e por li resultate.  Ma yo expecta vos in ti loc!

In li "<u>Etude sur la dérivation dans la langue internationale</u>" studie sur quel li tot Ido es basat, li autor del derivation Idic, Couturat, scri:

> "Par une extension naturelle et <u>presque inévitable</u>, [*sublineat de noi*] dont nos langues donnent constamment l'exemple, le substantif immédiatement dérivé d'un verbe signifie aussi le résultat essentiel ou immédiat de l'action, dont l'idée est souvent inséparable de celle de l'action elle-même.  Exemples: <u>dekreto</u> (décret et action de décréter)... esprimo (expression), etc."

Ergo, quande Occidental di <u>expression</u> ta u Ido postula <u>ex-pres-uro</u>, it es, secun Couturat, Occidental quel es rect!

Similmen, es Occidental justificat quande it di <u>association</u> in vice de <u>asoci-uro</u>, etc.  Si li defensor del logica in li lingue international permisse e mem justifica ti natural derivationes, noi ne comprende pro quo su disciples vell esser plu "<u>reyalisti quam li rey</u>", introductent li logica u Couturat self rejectet it!

-- E li "unsenseco"?  vu va objecter me.

Esque in Ido, quam fa remarcar Sr. Jespersen, li parol <u>nomo</u> ne significa in sam tempore: F.: <u>dire le nom de quelqu'un</u> e li parol francés self <u>nom</u>.  Esque to es conform al "unsenseco"?  E tamen nequande ti <u>du-senseco</u> causat un miscomprense pro que li contextu suffice far comprender li sens exact.  Nu! it es li sam in Occidental con su <u>dusenseci</u> quel li Idistes tant reprocha nos sin vider que tal casus abunda anc in Ido!

E to fa me arrivar al chef-punctu de mi argumentation:

In Progreso, Sr. Bakonyi asserte que li <u>"logiko, qua es fundamento di Ido</u>,....es la logiko <u>dil sana raciono</u>".

No!  Si vermen li logica de Ido vell esser conform al san ration del homes, <u>on vell posser admisser it in li lingue international</u>, name nequo es plu eloquent quam li argumentes <u>rational</u> por li homes.  Ma li regules de derivation de Ido es, in majorité, contrarimen a to quo li Idistes crede, ne basat sur un logica <u>acceptat generalmen</u>, o <u>justificabil</u>!  Por acceptar li logica de Ido, on deve in unesim acceptar li <u>base de Esperanto</u> con su finales artificial obligatori <u>a</u>, <u>o</u>, <u>e</u>, etc., e noi, partisanes del lingue natural, <u>rejecte</u> ti base artificial, e til nu li publicum anc ne accepta voluntarimen ti artificialità.

In duesim, plu quam li demi del derivationes de Ido explica se solmen si on fa intervenir un <u>conventional</u> regul <u>contrari al strict logica</u>, quam Couturat self agnoscet it.

Vide li tot serie del verbes finient per <u>-esas</u>: Pro quo in Ido <u>videsas</u> por exemple significa <u>esser videt</u> e ne <u>esser vident</u>, quo vell esser plu logic nam li radica <u>vid</u> have un sens activ per se self, e ne passiv!

Pro quo ti signification in Ido?  Simplicmen per convention <u>contrari</u> al logica, o quam di Couturat <u>exter</u> li logica.  Ma, convention contra convention, <u>noi prefere li convention</u> del <u>naturalità</u> quel have adminim li <u>avantage esser comprendet sin regul</u>.

Duesim serie de derivationes:

Pro quo in Ido li substantives directmen derivat de un adjective indica un hom o ente concret e ne un <u>qualità</u> por exemple.  Couturat explica ti derivation talmen: (Detaloza gramatiko di Ido p. 196)..

>  "Hike aparas motivo, <u>ne plus di logiko</u>, ma di simpleso.... to esas nur praktikal konvenciono di "komuna raciono"."

Bon! sempre do li <u>convention</u> e ne plu li logica veni explicar li regules de Ido.

Triesim serie de derivates:

Logicmen, on vell dever dir in Ido ne: <u>mea</u>, <u>tua</u>, <u>lua</u>, ma <u>meala</u>, <u>tuala</u>, <u>luala</u>, etc., pro que <u>mea</u> significa realmen "quel es yo" (e ne: relativ a yo), Solmen per un conventional regul contrari al logica tal formationes explica se.

Mult altri illogismes yo posse citar.  Ma to suffice por concluder:

Malgré lor credentie, li Idistes usa un lingue plen de derivationes contrari al logica e tamen illi comprende se perfectimen!  <u>Nequande un miscomprense evenit</u> malgré ti continual peccas contra li sancti logica, quo yo posse attestar, nam yo usat Ido durant 10 annus.

Esque vu comprende nu pro quo, por nos, li domination del logica in li lingue international es superflui e mem nociv pro que it fortia <u>deformar</u> li paroles international inutilmen <u>sin auxiliar li comprension reciproc, quel es li principal scope del lingues international.</u>

Li lingue international existe, dit E. de Wahl, ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru.

Ric. Berger.

<u>Post-scriptum</u> sur li secuent pagine.:

Li redactor de "Progreso" ha resummat li supra lettre sur circa un pagine del chef-revue del Idistes.  Benque li fortie de mi argumentation es mult diminuet per un resumma, yo tamen mersia sr. Matejka pro su objectività e amabilità quel yo mult apprecia, tam plu que altri redactores idist a quel yo inviat rectificationes mettet mi lettres in li paper-corb sin mem responder.

In altri ulterior articules yo va reprender li argumentes de nor collego Idist e monstrar in quo il erra in su criticas de Occidental.  Hodie noi vole simplicmen far remarcar li perplexità, li strangità in quel su long response mette nos!

Post har declarat que on deve conservar li base de Ido, sr. Matejka proposi un <u>serie de reformas</u> in li lingue, por exemple li suppression facultativ del "leda e pezoza" suffixes <u>-ag(ar)</u>, <u>-if</u>, <u>-iz</u>, li admission del direct derivationes <u>expreso</u>, <u>invento</u>, etc., in vice de <u>ex-pres-uro</u>, <u>inventuro</u>, etc., li suppression del principal regul de Couturat pri li substantification del verbe, e li admission del international suffixe <u>-ation</u>, etc.

Li reformas, quel li redactor de "Progreso" proposi <u>por ameliorar Ido</u> es tant important que finalmen on questiona se per quo un Ido talmen ameliorat <u>va esser vermen different de Occidental!!!</u>

Esque solmen li nomine <u>Ido</u> va restar?  Probabilmen ne mem, nam quam on save, sr. Matejka proposit abandonar ti nomine quel es tre nociv por li propaganda!

In omni casu, on deve constatar que li futur lingue de sr. Matejka va esser plu proxim a Occidental quam al primitiv Ido!  Pro quo do continuar disputar e discusser?  Noi prega do li reformistes de Ido benevoler presentar nos lor Reform-Ido e tande noi va posser trovar un base de accord reciproc.

Li reprocha fat de sr. Matejka a Occidental concerne in fund solmen li <u>detaile</u> del lingue.  Li question del suffixes <u>-esi</u> e <u>-an</u> have poc importantie.  On posse modificar to sin que <u>li aspect e li structura de Occidental es changeat</u>.  Ma li reformas desirat in Ido va in contrari radicalmen changear li lingue e to es un altri affere!!

Ric Berger.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.