| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

UNESCO e mundlingue

Page history last edited by Dave MacLeod 2 years, 11 months ago

*Kurt Hamburger*

 

 

 

# UNESCO e MUNDLINGUE

 

Editor: Interlingue-Centrale

 

St.Gallen 7, Svissia

 

1955

 

COSMOGLOTTA, li oficial organ del Interlingue-Union, ha publicat un serie de articules pri li interlinguistic discussiones e publicationes de UNESCO. Ili comenta li evenimentes secun li vis punctu del naturalistic scol del lingue international e, por facilisar li orientation del interlinguistes quam del céteri interessat circules, noi judicat util reunir ti articules in li present special brochura. Li autor expresse su gratitá al seniores A. Matejka (La Chaux-de-Fonds), L.-M. de Guesnet (Paris), Fred Lagnel (Cheseaux) e Dr. Haas (Winterthur) pro har auxiliat le per lor avise, per li revision del manuscrites, e per compilar li necessi documentation.

 

### UNESCO e MUNDLINGUE

 

Li linguistic politica de UNESCO seque in general li directives elaborat per su Reunion de linguistic Expertes in 1947, quel recomendat li usation de anglesi e francesi quam general lingues auxiliari e, in plu, dividet li munde in 8 linguistic zones havent chascun un preponderant lingue regional. In li programma de basic education perductet de UNESCO in li landes non-developat, anc cert simplificat lingues (p. ex. hispan e francesi) lude un rol important.

 

Li idé de un sol universal lingue auxiliari es tractat por li unesim vez in li document 7C.PRG.11, quel porta li titul "Raporte pri li Problema del Universal Lingues in li Programma de UNESCO" e es datat del 22.8.52. Ti document exposi li actual linguistic situation del munde e constata que it presenta seriosi problemas, por li solution de queles li UNESCO ha ja recivet mult propositiones del maxim diferent láteres. On ha proposit sive introducter un unic lingue universal in li form de un grand national, o de un neutral lingue constructet, sive crear un bilinguisme o linguistic zones chascun con un preponderant lingue. 

 

Sin exposir plu mult detallies pri ti propositiones, li raporte torna se vers Esperanto e li petition del Universala Esperanto Asocio (UEA), quel esset deposit che li Unit Nationes li 2.8.50 e poy transmisset por tractation al UNESCO. Ti parte ocupa li tot rest del document, e anc li sequent UNESCO-raportes pri li problema, quam su tractation in li comissiones e general reuniones es consacrat al sam tema.

 

Li tendentiosi informationes esperantistic, queles sempre declara que Esperanto es li sol lingue international quel ha fat su pruvas, sembla dunc har atinget lor scope. Tamen, li chances de Esperanto esser adoptet per UNESCO, esset minim, e li ductent Esperantistes versimilmen self ne credet in un tal adoption. Quo ili serchat esset argumentes por lor propaganda, e tis-ci esset furnit in abundantie per li action che UNESCO.

 

Li esperantistic propaganda in omni casu ha explotat metodicmen chascun singul stadie in ti action por atirar li atention del grand masses: in prim, durant quin annus, li colection del signaturas, poy li deposition del petition e, in seque, su via tra li maxim divers instanties til li definitiv [...]ision. Noi ne exagera assertante que durant li passat deci annus li [...] esperantistic propaganda esset alimentat presc exclusivmen per ti action. [...] mem un complet fiasco del action ne posse nocer a ti propaganda, proque li negativ factes va esser simplicmen celat. Vice to on va exagerar omnicos, quo posse esser considerat quam positiv. Li metode es probat e on risca necos, nam it ha esset practicat in exactmen li sam maniere ja desde plu quam 30 annus con regard al decisiones del Société del Nationes.

 

Noi considera li Unesco quam un nobil interprense, quel ne deve esser misusat per li propagandistic manovres de un ambitiosi litt gruppe. E li lingue international noi considera quam un important postulate de un nov e melior organisation del munde, quel deve resultar ex objectiv scientic investigation e practic experienties. Sub ti vis-punctus li argumentes e li maniere de action del Esperantistes va dunc esser examinat in ti brochura. Si noi ne aproba lor metodes e regreta profundmen que li UNESCO ha devenit lor victim, noi tamen espera que inter li lineas li letores va reconosser anc to quo noi defende: un simplic, natural e bell mundlingue, quel ne imposi se per astut propagandistic trics, ma per su intrinsic qualitás e su real practic servicies.

 

### Li efectiv númere de adherentes de Esperanto.

 

Li prim argument del Esperantistes es presc sempre li potentie de lor movement. Anc in li documentes de UNESCO it reapari sempre denov e basa se ta presc exclusivmen sur li númere de signaturas, aposit al petition del UEA.

 

Li petition esperantistic consiste ex 895'432 signaturas individual e 15'454'780 signaturas colectiv. It es curiosi constatar que circa li 2/3 del signaturas individual proveni de Germania. Noi probabilmen ne erra afirmante que ti grand númere de signaturas ne posse esser considerat quam real subten por Espo --- ni forsan mem por li idé de un L.I. in se self --- ma que ili es simplicmen li expression del ardent desir del majorité del germanes, surtir ex li isolation u ili trovat se pos li guerre e retablisser li contacte con li munde international. On posse questionar se esque hodíe, u ti objective ha esset in grand parte atinget, un petition por Espo vell incontrar li sam successe che li germanes.

 

Li facte, que inter li aludet signaturas trova se anc tales de conosset politicos e alt functionarios statal, ne successa impressionar nos. Ti specie de homes es customat intertener lor popularitá e li sucie cuidar li interesses de lor electores forma un parte integrant de lor mestiere. Ili va dunc desfacilmen refusar un signatura por quelcunc scope cultural, precipue quande it ingagea les a nequó. Esque it ne es significativ que Sr. Vincent Auriol, ex-presidente del Republica francesi, successat subtener e li petition del esperantistes e li aspirationes del promotores del "bilinguisme"? (Ples notar que il ha til hodie ancor aprendet ni Espo ni anglesi.)

 

Ancor plu curiosi es li casu del talnominat "signaturas colectiv". Li esperantistes fat signar alt functionarios de grand organisationes (sindicates, partises politic, societés cultural etc.) e poy astutmen contat li total númere del membres de ti organisationes quam signaturas colectiv! Or li concernet membres nequande hat esset consultat pri li afere, talmen que on conta quam subtentores de Espo persones totalmen desinteressat, in parte mem adherentes de altri lingues auxiliari queles directmen combatte Espo! Un altri consequentie de ti astut procedura es li artificial multiplication del votes. Por ex. un ferroviero quel es in sam témpor membre de su sindicate local (e per to automaticmen anc del federation landal), del partise socialistic e forsan ancor del organisation turistic "Amicos del Natura" es contat *quar vezes* quam signator del petition sin que il save it e mem si il es in veritá un adversario de Espo!

 

In realitá, li afere es ancor plu grotesc quam it sembla a prim vise. Li total númere del esperantistes --- si noi crede li Espo-propaganda --- es ca. 20'000 durant que li númere de tis qui realmen conosse e practica Espo probabilmen ne atinge 10'000. It existe dunc, secun li confession del esperantistes self, adminim 16 milliones de persones queles have li audacie (li "culot" quam di li franceses), recomendar a UNESCO li aprobation oficial de un lingue quel ili totalmen ne conosse. Si ili es tam convictet pri li utilitá e li grand qualitás de Espo, pro quo ili ne aprende e practica it strax? Ili ya totmen ne besona por to li auxilie de UNESCO. E si ti benevolent signatores ne es pret far ti sacrificie, quel jure ili have alor por postular que UNESCO mey imposir it al altres? Esque ne li simplic facte que 16 milliones de persones recomenda Espo, ma refusa self aprender it, pruva que lor signaturas ne es altricos quam un amabil joca?

 

### Esque Esperanto have un scientific valor?

 

Li comission del programma del 7-im Session de UNESCO ne posset, in su raporte al membres, ne mentionar li fate del unesim petition esperantistic coram li SdN. in 1922. It reproductet li resolution del Commission International de Cooperation Intelectual del 1. august 1923 in forme acurtat, mentionante simplicmen que li dit Comission, pos har examinat li problema, ne credet posser recomendar un lingue artificial, ma consiliat in contrari favorisar li studie del lingues vivent e del litteraturas extran. Null alusion al anihilant critica directet contra Espo. Vermen, il esperantistes ne posse plendir pri un manca de complesentie del parte del autor de ti raporte. Ma si ili in lor propaganda evita cuidosimen citar ti anteyan condamnation de Esperanto, ili memora it tre bon. Mem tam bon que ili hastat prender un cert númere de precautiones por evitar un repetition de ti desagreabil accidente. Talmen noi lee, ne sin astonament, li sequent considerationes in li Raport 7C/PRG/11 del 22.8.52 de UNESCO pri li problema del lingues universal:

 

> "Li esperantistes sublinea li contribution quel un *movement tam potent* quam li lor posse aportar al eforties del Nationes Unit e de lor institutiones specialisat". "Li organisationes queles representa li movementes de opinion (i.e. li organisationes queles apoyat li petition esperantistic. li red.) fa remarcar que li possibilitás ofertat per li solutiones queles ili recomenda posse esser examinat con li necessi cuida solmen per li organisationes interguvernemental qualificat. Ili presenta in particulari li lingues artificial de queles ili recomenda li adoption, *ne quam li resultate de un labor scientic* de quel li interesse cardinal vell esser *purmen linguistic*, ma quam instrumentes queles oferta cert comoditás de practic vispunctu, por li developament del cambies international. Pro to ili prefere li judicament de organisationes quam li U.N. e UNESCO a ti de *societés de scientistes*. Un del argumentes cardinal quel ili cita concerne *li númere de lor adherentes*, lor activitá y lor ardore por li cooperation international.

> (*sublineat del redaction*)

 

It es impossibil, ne admirar ti monument de astutie (por ne dir plu). Li esperantistes save bon pro quo ili vole null scientic investigation, ma pro que in li sam témpor ili ne desira que on mey creder que *ili sol* time li verdicte del scientie, ili evita mentionar Espo e parla vice to vagmen pri "lingue*s* artificial" (in plural), fante talmen creder que anc li altri movementes mundlingual professe li sam opinion. Li prim parte de ti manovre, quel consiste in recusar li competentie del scientistes, have clarmen li scope eliminar li genant concurrentie de ILe e ILa. Si it successa, li via va esser líber por explotar li duesim parte, i.e. por demonstrar li eclatant superioritá numeric de lor movement. E por esser cert victer in ti concurse purmen quantitativ, ili inscena li colossal fraude del mammut-petition quel have por scope far creder que li subtentores de Espo es mill vezes plu numerosi quam ili es in realitá.

 

Noi ne save esque li esperantistes genuinmen crede que li Conferentie de UNESCO va sacrificar li max elementari deve de scientic honestitá por satisfar lor absurd pretentiones. Ma ti prova subtraer li problema mundlingual al investigation linguescientic e assecurar se un decision favorabil mersí a un fantastic bluff de propaganda monstra superabundantmen quant poc fide li esperantistes have in li intrinsic qualitá de lor lingue.

 

Li fiasco de Espo coram li SdN e coram altri institutiones scientic e cultural monstra clarmen que it existe un invictibil aversion contra ti lingue quel evidentmen ne responde al exigenties del modern cultura. E, quo es plu grav, li verdicte contra Espo transforma se inevitabilmen in un condamnation del idé de un LI in general, pro que nor mi-fratres efortia se per omni medies convicter li munde  que Espo es li sol e unic vermen seriosi solution del problema, comparat a quel omni altri sistemas de LI es "nuraj projektoj senvaloraj".  Li petition del esperantistes che UNESCO risca producter li sam resultate e pro to noi considera quam nor deve contraacter it.

 

### Queles es li practic servicies de Esperanto?

 

Proque li qualitás del lingue o li númere de su adherentes es factes plu o minu bon verificabil, li Esperantistes vide que ili fa fiasco, quande ili accentua tro mult ti punctus. Pro ti rasones, li practic servicies de Esperanto,  li importantie de queles on posse controlar minu bon, lude sempre plu li unesim rol in li propaganda esperantistic, quam pruva li recent presse-articules de ti látere, li expositiones in divers cités, e anc li petitiones presentat a cert national autoritás.

 

Li assertion in li oficial Raport de UNESCO 7C/PRG/11 que on deve considerar li lingues artificial precipue "quam instrumentes, queles oferta cert comoditás de practic vispunctu, por li developament del cambies international" e que li Esperanto-movement suggeste "li utilisation de Esperanto por li relationes international, a saver por li turisme, li comercie e li corespondentie", dunc recive un signification tot special.

 

Benque noi dit in supra que it es desfacilmen verificabil in quel mesura Esperanto rendi practic servicies al homanité, noi felicimen conosse hodie quelc factes, queles permisse judicar ti assertion. Por posser responder al inquesta de UNESCO, li Sviss Departement Federal del Interior p. ex. ha examinat li tot problema. In su "Raport pri li Inquesta efectuat in Svissia concernent li Petition international in Favor de Esperanto" on trova li maxim interessant detallies, anc pri li practic aplication de Esperanto.

 

In prim li Departement Federal ha consultat li chefes del departementes cantonal del public instruction, queles ha studiat li situation in li singul cantones. Recapitulante lor responses, li "Raport" constata inter altricos que "Esperanto es usat, quam lingue de conversation o de comunication, *solmen in li clubes e Esperantistes* in Zürich, Bern, Solothurn, St.Gallen, Neuchâtel e Genève" (sublineat del redaction). Un altri inquesta esset fat che li principal organismes national, exerciente lor activitá in li dominias del cultura, del instruction, del scientie, del turisme e del economie, e ci li "Raport" constata laconicmen: "*It es fat null usa de Esperanto* in Svissia in li citat dominias, ni in li relationes inter li centres cultural, pedagogic, scientic, turistic, industrial e comercial sviss e foren." Li sam raport mentiona anc li response al questionarium del "Sviss Union del Comercie e del Industrie", quel, pos har consultat su principal sectiones, raporta que *li unic utilisation conosset de it* es un parol in Esperanto quel ha devenit un marca de fabrica. It acte se pri li término MOVADO, quo significa movement. Li Sviss Camera de Horlogerie ha questionat li firma interessat, ca it usa Esperanto in su relationes comercial. It ha respondet: Desde que su proprietarios e directores ocupa se de horlogerie, ili nequande ha recivet un demanda in Esperanto."

 

Secun omni ti oficial constatationes it seque tre clarmen que li tam laudat practic servicies de Esperanto es quasi null, e quo vale por Svissia, certmen ne mult difere por altri landes. Ma lass nos examinar li question ancor un poc plu detalliatmen.

 

In prim linea li Esperantistes sempre accentua li valor de lor lingue por international congresses. Quo pensar pri ti argument? De témpor a témpor it naturalmen eveni que in un convenida de pacifistes o simil international reuniones un o pluri oratores directe se a lor auditoria con quelc paroles in Esperanto, por propagar lor "kara lingvo". Benque li partiprendentes naturalmen aprecia li ocasion audir li strangi sones de ti famosi lingue, ili comprende nequó e, pos har votat forsan un resolution, ili passa a plu important materies. Ma li Esperantistes ne va posser citar un sol congress international, quel ha vermen *usat* lor lingue in su deliberationes, malgré que Esperanto nu existe desde presc 70 annus. Un exception fa naturalmen li congresses del Esperantistes self, ma quande li adherentes de Zamenhof parla del practic servicies de lor lingue, on naturalmen pensa al servicies queles it posse ofertar al tot munde, e ni a tis reservat solmen por "samideanoj". Mem si UNESCO vell recomendar li usation de Esperanto, li scientistes e politicos certmen *ne* va aprender un tal lingue artificial por intercomprender in lor congresses. Ti rol posse esser ludet solmen de un naturalistic lingue, quel es comprensibili *sin* preliminari studies.

 

Ma esque on posse forsan far progresser li turisme med Esperanto? Noi certmen aconosse que li Esperanto-representantes in numerosi landes e cités posse rendir servicies a lor coidealistes viageant e que li international Esperanto-congresses presenta un cert atraction turistic. Ma deci vez o cent vez plus numerosi es ti persones, queles profita del servicies de grand turistic organisationes quam "Tourisme et Travail", "Popularis Tours" e simil interprenses.

 

It vell esser certmen interessant far unvez li experiment fortiar omni partiprendentes a tal colectiv o individual viages a aprender, ante li departe, un lingue artificial quam Esperanto por plu bon intercomprender. Li efecte on posse facilmen previder: li númere del turistes vell suffrer un diminution inmediat e apreciabil, e ex to seque que li final efecte de Esperanto ne es favorisar li international turisme, ma plu mult impedir it.

 

Considerante li utilisation de Esperanto por li comercie o li international corespondentie, noi incontra li sam fenomen. In Interlingue noi adressa nos diarimen a persones o institutiones in omni landes, queles ne ha studiat nor lingue, ma porque it es inmediatmen comprensibil, li afere sempre functiona. Un altri cose it es con Esperanto. Li númere del adressates possibil es limitat al persones, queles conosse li lingue. Ti prohibitiv precondition impedi p. ex. li developation del esperantistic corespondentie-clubes, durant que altri clubes, queles possibilisa li tre valorosi hobby del international exchange de corespondentie sin demandar in prim li aprension de Esperanto, prospere excellentmen. Li oficial organ de un ex ili, quel noi conosse, "The Caravan of East and West", es editet in 250'000 exemplares e distribuet in omni continentes. Quant micri in comparation a it es li Esperanto-movement, de quel li oficial organ "Esperanto" apari in solmen 6'000 exemplares!

 

Ex quo precede noi vide clarmen que Esperanto crea du classes de homes, un litt minorité quel ha aprendet li lingue e posse profitar inter "samideanoj" anc de su servicies, e un grand majorité, quel ne mastrisa it e por quel Esperanto ergo possede absolutmen null valor. Demandar de UNESCO li subten de Esperanto por li developament del cambies international es dunc un completmen fals pretexte. Ne li international congresses, li turisme e li corespondentie in general vell profitar de un tal subten, ma it vell revelar se quam exclusiv auxilie al Esperanto-congresses e al turisme e corespondentie del Esperantistes. Li sempre pretendet "*homarismo*" de Esperanto revela se ci quam massiv *egoisme*, e favorisar ti-ci de posse esser li scope de UNESCO. Real practic servicies posse esser prestat al munde solmen per un naturalistic lingue international, quel es inmediatmen comprendet partú e ergo servi al tot homanité, ne solmen a un micri e steril circul exclusiv.

 

### Prim Resultate.

 

Sub li titul "Raport pri li international petition in favor de Esperanto" e con li referentie 8C/PRG. 3, 1-im junio 1954, ha aparit un tre instructiv document de UNESCO. It recapitula in prim omni factes publicat ja in precedent documentes concernent li esperantistic petition, e poy comunica li resultates del inquesta fat che li membrestates de UNESCO. 45 states ha respondet al General Director de UNESCO e on posse classificar lor responses in quar categories:

 

1. 7 states confirmat solmen har recivet li lettre de inquesta, ma ne expresse alcun opinion.

2. 9 states (Australia, Iran, Jordania, Laos, Monaco, Nov Zeland, Pakistan, Republica Dominican, Uruguay) judica ne posser prender position e limita se in majorité al indication que Esperanto ne es docet o practicat in lor landes, o que li experienties aquisitet ne justifica prender position oficialmen.

3. 19 States ha pronunciat se contra li introduction de Esperanto in lor scol-programmas o contra li eventualitá dar un favorabili seque al petition. 9 inter ili (West-Germania, Ceylon, Dania, Nederland, Filipines, Svedia, Thailand, Union Sud-African, Viet-Nam) considera quam indesirabil omni incorageament al practica de un artificial lingue. Li altres pensa que UNESCO deve consacrar se a activitás plu eficaci e urgent.

4. 10 states (Austria, Cambodja, Cuba, Hispania, Guatemala, Honduras, Libanon, Mexico, Norvegia, Yugoslavia) desira que un seque favorabil mey esser dat al petition. Alcunes de ili fa concret propositiones pri li procede, queles ili judica apt por developar li docentie de Esperanto.

 

In su conclusiones, li document reveni al singul propositiones e possibilitás. It constata que Esperanto servi al pace e al international comprension e que un cooperation inter UNESCO e Universala Esperanto Asocio (UEA) vell esser possibil in li dominias, u ti ultim organisation posse auxiliar li UNESCO in su ovre. It considera anc quam recomendabil invitar li states, queles ha declarat se pret docer Esperanto in lor scoles, informar li UNESCO pri li resultates obtenet, e revenir a ti raportes ye un ulteriori General Conferentie. Maxim interessant por nos, inter ti conclusiones, es li constatation del document que *de 38 states, queles ha efectivmen prendet position, solmen 10 ha emisset un opinion favorabil al Esperanto-petition. Sub ti conditiones li General Director de UNESCO ne ha judicat recomendabil previder particulari activitás concernent Esperanto in li projecte de programma por 1955 e 1956*.

 

Adjuntet al document es li essential excerptes ex li responses del singul membrestates, informationes pri li activitás del UEA e li resolutiones del Universal Congress del Esperantistes a Zagreb. Lu tot ocupa 17 págines e it es natural que noi ne posse reproducter ci tam mult detallies. Noi va voluntarimen comunicar les al interessates, queles va demandar nos special informationes.

 

### Li objectivitá in li documentes de UNESCO.

Tamen noi deve ocupar nos ci forsan ancor de un special problema: Ti del objectivitá in li documentes de UNESCO. Ye ti ultim document confirmat se ancor no anteriori impression que li UNESCO publica li informationes recivet del Esperantistes sin verificar les. Li consequentie de ti procede es que li tendentiosi informationes liverat per li Esperantistes ducte a un documentation ínprecisi (por ne dir plu...) tam del membrestates quam del delegates de UNESCO. Noi ne desira aperter ci un polemica pri li UNESCO-documentes, ma por evitar li falsification de historic factes, noi támen deve rectificar ci li erras, queles noi considera quam maxim grav.

 

Noi ja parlat pri li facte que li anteyan document 7C/PRG. 11 constatat que li lingues international deve esser considerat unicmen quam instrumentes queles oferta cert comoditás de practic vispunctu, e que on ne deve judicar les scienticmen. Si ti constatation es solmen tro ver por Esperanto, su generalisation in li sense de ti document es completmen fals. In omni casu noi, qui have li maxim important organisation in li dominia del lingue international apu UEA, justmen *desira* un judicament secun scientic vispunctu, nam noi ne deve timer li sam anihilant conclusiones de un tal judicament, quam ili ha resultat in su témpor ex li studies del Societé del Nationes Pri Esperanto. Li UNESCO-documentes, ante omnicos li 7C/PRG. 11 Corr., advere cita detalliatmen li raportes e protocoles del SDN, ma ili omisse con cuida li decisiv raport presentat al Comission de Cooperation Intelectual li 31.7.1923, quel conclude: "On deve excluder li ínform e barbaric Esperanto, de quel li adoption vell esser un ínfortun por li inteligenties, li education e li alt cultura... Li conclusion quel imposi se es que on ne deve recomendar, ma desconsiliar li usation de ti artificial lingue. Esperanto es, in sam témpor, un efecte e un cause de decadentie intelectual."

 

Si noi ja anteriorimen ha aludet ti misguidant indicationes in li UNESCO-documentes, noi trova ancor altres in li maxim recent raport. Denov es reproductet li textu del petition del UEA, comunicat per li General Director de UNESCO al membre-states, quel parla de Esperanto quam del *unic lingue international quel ha fat su pruvas*. To es un grav historic erra. Mem li schematic lingue Ido ha fat su pruvas durant decenes de annus in sam maniere quam Esperanto in litteratura e international congresses. Si su principal ductores es hodíe in li campe del naturalistic lingue international, ili ne ha abandonat Ido proque it es minu bon quam Esperanto, ma proque ili ha reconosset li superioritá del naturalistic principies. Ancor minu li assertion posse concerner li naturalistic lingue international. Interlingue functiona e justifica se diarimen parlat e scrit in omni circumstanties desde 30 annus, e to, quam noi remarcat in nor articul pri li practic servicies de Esperanto, ne solmen inter conossores de ti lingue, ma in sam mesura anc inter non-initiates. Anc Interlingua de IALA es nu usat in larg mesura in neutral scientic publicationes e congresses. Esperanto nequande ha atinget tal resultates, e to, in concordantie con su long stagnation o mem regression, confirma justmen que it *ne* ha fat su pruvas, o in omni casu it he ha fat les tam bon quam il naturalistic conception.

 

In li UNESCO-documentes sempre anc reveni li indication que li petition del UEA es signat per 895'432 individual persones e 492 organisationes gruppant 15'454'780 membres. Pro li absentie de altri indicationes, li letor deve creder que ti ciffres have un relation con li númere del adherentes de Esperanto, e noi in facte posset constatar ti opinion ja che functionarios de national UNESCO-comissiones. In veritá ti ciffres es un pur statistic luderíe, quam noi monstrat in un precedent articul. In li document 8C/PRG. 3 noi nu incontra por li prim vez un indication pri li númere del Esperantistes: aproximativmen 380'000 (!). Noi ignora per quel ingeniosi procede ti númere ha esset calculat. Quo noi del altri látere save con certitá es que li UEA, quel proclama se organisation federativ del societés e gruppes esperantistic in li munde e legitimat representante de Esperanto, contat ye li fine de 1953 16'861 membres de omni categories (activ, abonnat, associat etc.). Adplu noi save que "Esperanto", li oficial organ del UEA, have un ciffre de edition de 6'000 exemplares. Comparante ti ciffres con li númere de 380'00 indicat in li UNESCO-document, noi posse constatar solmen que existe ci un singulari contrast...

 

Noi vell posser criticar in li UNESCO-documentes ancor mult altri detallies, queles es forsan minu bon verificabil quam tis citat ci. Naturalmen noi ha comunicat a UNESCO nor rectificationes, ma to ne va impedir que larg circules es nu ja informat in un sense quel es lontan del realitá. Nor adherentes va incontrar li efectes de ti tendentiosi information ci e ta, e noi dunc peti les rectificar li factes ye chascun possibil ocasion.

 

### Li decision e su explotation per li esperantistic propaganda.

 

Noi ja ha raportat pri li facte que li General Director de UNESCO ne ha previdet particulari activitás concernent Esperanto in li projecte del proxim programma, proque li membre-states hat rejectet li original petition del UEA, quel desirat que "li Unit Nationes mey auxiliar in omni manieres por difuser li usation de ti lingue". Li nov resolution, presentat al 8-im General Reunion de UNESCO in Montevideo dunc ne plu posset ligar li UNESCO self in li afere, ma vice to nu demandat que "li General Reunion recomenda al membre-states incoragear li difusion de Esperanto secun li metodes, queles ili va judicar convenent". Li tache, quel li UNESCO hat refusat executer self, esset dunc transfertet simplicmen al singul membre-states. li decision pri ti resolution evenit li 4 decembre 1954 in li comission del programma. In li votation esset 3 votes  in favor del resolution (Mexico, Uruguay, China), 23 esset contra e 19 esset abstentiones (li oficial protocolles ne ancor essent disponibil, noi seque ci li indicationes liverat del Esperantistes self in lor oficial organ, malgré que altri seriosi informationes parla de *null* vote, o de solmen un, in favor del resolution). Per ti votation Esperanto dunc recoltat un duesim clar e ínmiscomprensibil fiasco che UNESCO.

 

Ma su representante ne lassat descoragear se. Il exhaustet omni possibilitás e finalmen successat far votar un triesim resolution, li 10 decembre 1954 in li ultim session plenari del conferentie de Montevideo. Por augmentar li chance esser acceptat, li redactores hat suppresset in ti resolution omni recomendation de Esperanto o ingageament del UNESCO por it. Li referentie del resolution es 8C/DR/116 e su textu li sequent:

 

> Li General Reunion, pos discussion del raporte del General Director pri li international petition in favor de Esperanto,

> 1. nota li resultates obtenet med Esperanto in li international exchanges intelectual e por li aproximation del popules;

> 2. constata que ti resultates coresponde al scopes e ideales del UNESCO;

> 3. autorisa li General Director sequer li evolution del usation de Esperanto in li scientie, education e cultura, e, por ti scope, colaborar con li Universala Esperanto Asocio in li dominias interessant ambi organisationes;

> 4. nota que pluri membre-states ha declarat esser pret introducter o developar li instruction de Esperanto in lor scoles primari, secundari o superiori, e invita ti membre-states informar li General Director pri li resultates obtenet in ti dominia.

 

Vi li resultate del votation: 30 votes por, 5 contra, 17 abstentiones. Li restant 20 delegationes ne ha votat. In summa, li acceptation de ti futil resolution con solmen 30 votes ex 72 delegationes national ne es un victorie tre convictiv... Esque it ne es presc un farce har mobilisat "16 milliones de subscritores" por un tal magri final efecte?

 

Ma tamen it suficet por far marchar li esperantistic propaganda-machine. Li Agence France Presse difuset un nova, secun quel "li UNESCO elevat Esperanto al rang de un mundlingue" (!), e benque savent que ti comunication ne coresponde al ver factes, li Esperantistes colporta it ye chascun ocasion. Pro li tenaci difusion de ti fals information, li Sviss Agentie Telegrafic mem videt se fortiat publicar un oficial dementi, quel aparit li 15 marte 1955 e constata que li formulation del nova *superpassa de lontan* li ver decisiones del General Reunion de UNESCO, e que li resolution, secun quel li UNESCO vell har recomendat a su membre-states li difusion de Esperanto, ha *esset refusat* unanimmen. Por combatter li pretension pri li elevation de Esperanto  al rang de un mundlingue, noi peti nor adherentes referer se a ti oficial dementi.

 

Si, in ti coherentie, li Esperantistes emfasa que li UNESCO ha acordat al Universala Esperanto Asocio li statu de un consultativ organisation, to es ver. Ma ili enormmen exagera li importantie de ti nomination, quel, céterimen, li proxim General Reunion certmen va conceder anc al Interlingue-Union. Practicmen, ti statu da tre poc avantages: Un consultativ organisation posse delegar observatores con consultativ voce al General Reuniones del UNESCO (ma quelcunc organisation interessat in li coses tractat posse far to, quo es confirmat per li Esperantistes self, nam ili havet un oficial observator che UNESCO ja in du General Reuniones, *ante* esser nominat organisation consultativ); un consultativ organisation posse far scrit propositiones al UNESCO (ma quelcunc altri person o institution posse far lu sam); it recive anc omni documentes e raportes del UNESCO (ma chascun interessate anc recive les ye demanda, nam, si ne, anc noi ne vell haver a nor disposition li tot UNESCO-documentation concernent li lingue international) etc. It es dunc un pur bluff emfasar li nomination quam consultativ organisation con tal detallies. Li nomination es presc exclusivmen un factor de prestigie, ma de tre litt practic valor.

 

Un altri frequent propaganda-tric es li reproduction del textu del resolution con fantasticmen exagerant comentaries. Tis asserte p. ex. que it acte se pri un "decision de totmen special significantie", "un etappe decisiv sur li via al general introduction de un lingue international", o mem pri un "historian decidon ne nur por nia Movado, sed ankaû por la kulturo de la mondo". Si on save que *omni activitá de UNESCO in favor de Esperanto e mem li minim recomendation al membre-states ha esset rejectet con aplastant majorité* e que li resolution finalmen adoptet es un pur geste de embarasse, quel obliga nequí a necos, li mentionat assertiones sembla un poc comic.

 

Remarcabil es anc un levi diferentie inter li oficial textu del resolution, concernent li punctu 3, e li version difuset del Esperantistes. Durant que, secun li oficial textu, li General Reunion "*autorisa* li General Director sequer li evolution..." (in li hispan version sta "consilia al General Director"), li Esperantistes di "*comisse* li General Director" (instrukcias). To es un nuancie de interpretation con grav consequenties, quel es in fort contradition al clar tendentie del UNESCO, evitar omni ingageament por Esperanto.

 

Ex li punctu 1 "Li General Reunion nota li resultates obtenet med Esperanto..." li esperantistic propaganda conclude que Esperanto es nu oficialmen aconosset quam li sol lingue international quel ha productet practic resultates, un nov rason por titular omni altri auxiliari lingues quam "mort-naskitaj projektoj". Ma ex li responses del membre-states al inquesta de UNESCO it resulta clarmen que li practic servicies e li aplication de Esperanto es minim in li tot munde (vide anc nor precedent studie pri li practic servicies de Esperanto). Altri controllabil factes ne posse esser presentat e si nu, secun li textu del resolution, li General Reunion nota ti povri resultates, li efecte es just li contrarie de ti, pretendet del Esperanto-propaganda.

 

Inevitabil es anc que li esperantistic comentaries al resolution reprende denov li argument del "16 milliones de signatores" de lor petition. Noi ja ha desvelat ti bluff e posse adjunter ancor solmen que ya just ti original petition ha esset rejectet del membre-states con grand majorité. Li textu del resolution finalmen adoptet difere completmen e in sens desfavorabil de ti del original petition e, sin considerar li nonsens del mentionat ciffres, it es deshonest evocar che li publica li impression que un cose ha victoriat, quel in su original form in veritá ha fat completmen fiasco.

 

On ha dit nos que noi ama polemisar e que noi invidia li successes del Esperantistes. No, noi vell preferer mult un labor plu constructiv e noi es voluntarimen pret aconosser ver successes. Si li esperantistic propaganda vell operar con ver factes e honest argumentes, noi ne vell criticar it. To quo fortia nos ataccar su metodes es, que in su traditional e actual form ti propaganda es un constant fonte de desilusion por li publica, e que it pro to noce al idé del mundlingue self e, in nor special casu, al reputation de UNESCO. Por evitar ti fatal consequenties noi va continuar difuser li veritá e in ti tache noi es cert haver li apoy de omni sincer idealistes.

 

*Anex I:*

 

### Lettre del Interlingue-Union del 18.9.54 al General Director de UNESCO.

 

Senior General Director,

Noi aprende con un cert retard que li Universala Esperanto Asocio ha adressat vos li 27 junio 1953 un demanda "en vue d'être admise au bénéfice des arrangements consultatifs conclus par l'UNESCO avec certaines organisations internationales non gouvernementales". Pro li rasones specificat in infra, noi have li honor formular li sam demanda in favor del Interlingue-Union (ex Occidental-Union), petiente vos considerar it quam ti del Universala Esperanto Asocio.

 

Nor demanda es justificat per li sequent factes:

 1. Li movement por li lingue international es dividet in du scoles: 

    *a*. Li *schematic scol*, de que li projecte *Esperanto*, publicat in 1887 de Dr. L. Zamenhof, havet un cert success, e de quel li Universala Esperanto Asocio, fundat in 1908, es li legitimat representante.

    *b*. Li *naturalistic scol*, quel ha format se circum li baltic professor Edgar de Wahl e su labores e ha trovat su final form in li idioma Interlingue (ex-Occidental). Su legitimat representante es li Interlingue-Union desde su fundation in 1928.

    Si li UNESCO concede li statu de consultativ organisation al UEA, it es, pro ti circumstanties, un postulate de justitá, egalitá e democratie que li sam statu mey esser concedet anc al Interlingue-Union, quel es actualmen li maxim important organisation in favor de un auxiliari lingue apu li UEA.

 

2. Li "Rapport 7C.PRG.11 sur le problème des langues universelles dans le programme de l'UNESCO" specifica que "le Secrétariat ne dispose ni des *crédits* ni des *spécialistes* nécessaires pour amorcer l'étude de fond du problème." In plu, in lor response al inquesta de UNESCO concernent Esperanto, diferent states ha expresset li opinion que li urgentie de altri taches e li *restrictiones budgetari*, adoptet in 1952, impedi li UNESCO includer li propagation de Esperanto in su programma. In coherentie con ti factes noi permisse nos atirar vor atention al sequent factes:

    *a*. Pro li precari situation financiari de UNESCO it acte se por it trovar li maxim rational solution del problema. Precisimen pro ti rason imposi se un solution in *naturalistic sens*, nam pro su inmediat comprensibilitá li radie de action de un naturalistic lingue auxiliari es ja hodie cent vez plu grand quam ti de Esperanto, e pro li sam rason it ja ha realisat mult postulates (practic aplication in neutral scientic revúes, congresses etc.) a queles li Esperantistes pro li *artificial caractere* de lor lingue, aspira in van ja desde presc 70 annus. Mem sin considerar li enorm linguistic e cultural consequenties del introduction de un lingue international (vide li raport de G. de Reynold pri li defectes de Esperanto pro li Comission de Cooperation intelectual del Societé del Nationes), it vell esser necessi haver un imens programma de labor e important credites por atinger con Esperanto li *practic resultates*, queles es realisat ja hodie sur un base naturalistic, *sin alcun auxilie* del UNESCO. On deve dunc recomendar, mem solmen pro questiones de budget e rational activitá, que li UNESCO mey studiar ambi possibil vias, li naturalistic e li schematic.

    *b*. Un simil situation existe concernent li specialistes in li dominia del lingue international. Noi have in nor ranges specialistes, hant practicat li maxim divers sistemas de auxiliari lingues durant decennies, e queles possede diplomas de docentie por Esperanto, Ido e Interlingue. Per ti facte ili have naturalmen *un mult plu vast conossentie del question quam li expertes queles defende exclusivmen li schematic esperantistic conceptiones*. Noi vell posser proposir a vor organisation expertes incomparabilmen plu competent quam tis del UEA, si it acte se pri conceder a alquí li statu de consultativ organisation in li dominia interlinguistic.

 

3. Ja in divers ocasiones noi ha submisset a vor estimat organisation informationes concernent nor lingue e movement, quam anc rectificationes pri alegationes del partisanes de Esperanto. Pro rasones, queles noi ignora, nor informationes ancor nequande ha esset considerat, nam li documentes editet de UNESCO pri li problema del lingue international funda se aparentmen presc exclusivmen sur li informationes furnit per li UEA. Pro que li UEA es un partisan organisation *interessat in ti question*, quo exclude omni neutral e ínpartial information, li historic veritá in li documentes de UNESCO sta exposit a grav dangeres.

    Ti dangeres vell ancor augmentar, si li UEA vell devenir *li sol organisation consultativ* de UNESCO in li dominia del lingue international. Mem abstraet del facte que un tal exclusion de altri opiniones vell contradir tam al principies de egalitá, de justicie e democratie, quam al jures homan proclamat de UNESCO, il vell producter tost o tard un public polemica, quel certmen vell esser ni in li interesse del cose self, ni in ti de UNESCO. Per conceder li statu de organisation consultativ al UEA e egalmen al Interlingue-Union, ti nociv efectes vell esser neutralisat.

 

In consideration de ti factes vu certmen va aprobar e apoyar nor demanda e noi es completmen a vor disposition por furnir vos plu detalliat informationes pri omni ti punctus. Mersiante vos in anticipation pro li comunication de ti demanda al membrestates, al Executiv Consilie e al General Conferentie, noi peti vos acceptar, Senior General Director, li expression de nor maxim al consideration.

 

sig. *L.-M. de Guesnet*

Presidente del Interlingue-Union

 

PS. Noi permisse nos adjunter quelc rectificationes concernent li oficial documentes de UNESCO, por li transmission de queles al competent departementes noi vell esser vos obligat.

 

Li response a ti lettre es redactet del Chef del Division por li cooperation cultural international de UNESCO e expresset li regret que li demanda del Interlingue-Union hat venit tro tard por esser tractat in li 8-im General Reunion de UNESCO. Tamen it es mantenet por decision in li 9-im session.

 

*Anex 2:*

 

### Opinion de Prof. A. Sauvageot,

 

prof. de lingues finno-ugric in Ecole Nationale des langues orientales, presidente del reunion del Comité del Expertes linguistic de UNESCO 1947:

 

Null lingue auxiliari international posse esser proposit al munde si it ne ha esset constructet in conditiones garantient que it ha esset realmen inspirat del ultim e max firm resultates del lingue-scientie. 

 

Desde plu quam 30 annus yo exhauste me repetir que Esperanto ne es plu mult quam un experiment arcaic. Su inventor ne fundat su ovre sur un conception scientic del lingue, ma sur un doctrine obsolet concernent li principies del grammatica general. Il ancor candidmen imaginat se que li tip flexional es li tip perfect del lingue. Li start de Esperanto ha dunc esset un fiasco: li esperantistes posse amusar se per parlachar e scrir Esperanto, ma ili per to ne ha aportat alquel solution al problema de un lingue international.

 

Li solution deve esser serchat in li direction indicat de De Wahl e quel anc servit quam base por li labores de IALA. Yo dunc plenmen concorda con vu. Lettres del 12.7.1947 e 19.7.1949 a J. Roux.)

 

In un triesim lettre Prof. Sauvageot scrit ancor: Li esperantistes mey far se null ilusiones: lor chances es null coram quelcunc assemblé de linguistes.

 

#

Por esser sempre informat pri li evolution in li interlinguistic dominia, ples abonnar

 

**COSMOGLOTTA**,

 

li maxim important revúe del naturalistic scol del lingue international.

 

Informationes, prospectes, catalog del litteratura etc. de

 

INTERLINGUE-CENTRALE ST.GALLEN 7

Svissia

#

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.