| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 077 (jul-aug 1931)

This version was saved 4 years, 11 months ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on April 6, 2019 at 10:36:38 pm
 

COSMOGLOTTA

  

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

 

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

 

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

 

-----

 

 

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension) : 

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland. 

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta) : 

J. A. KAJS, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia. 

 

Annu X N:o 2 Julí-August 1931 (Numeró 77)

 

 

CONTENE: Pri li metodes de printation, de Dr.-Ing. A. Wormser, pág. 57. Complet Grammatica, de K. Janotta, pág. 64. Judéos e pacifisme, de R.N. Coudenhove-Kalergi, pág 67. "Yo vole ancor atender", de Wilhelm Blaschke, pág. 68. Cronica, pág. 70. Anuncies, pág. 72.

 

PRI LI METODES DE PRINTATION

 

de Dr.-Ing A. WORMSER, Offenbach a./M.

 

Rem. del red. Noi have li honore publicar ci infra un original articul, tre interessant e instructiv, pri divers metodes de printation, scrit de un del maxim prominent german specialistes de ti tecnica, nor coidealist Dr-Ing. Arthur Wormser, director del reputat firma de machines de printation, Faber & Schleicher A.G.,, Offenbach a./M. Noi incita li altri coidealistes contribuer per special articules pri lor propri profession, talmen creante professional vocabulariums international. A.Z.R.

 

Chascun die noi omni vide mult printates con textus e images in un o pluri colores. Quelc de ili, quam li jurnales, es simplic textus printat in tre mediocri qualitá. Ma frequentmen on vide magnific ilustrat libres e reproductiones del grand ovres de pictura, de aquarelles e de dessines, queles on presc ne posse distincter del original. Omni ti printates es acceptat sin que on reflecte pri li metodes, per queles ili es productet. It va forsan interessar audir quelc paroles pri li manieres de production de ti coses semblant tam simplic.

 

Multis ne save que existe tri metodes de printation, totalmen diferent. Li superficie printant por images posse esser preparar per li sam fundamental maniere quam li

 

-58-

 

textu del jurnales o del libres, e in altri látere li textus sovent es productet per metodes originalmen adaptat al printation de images.

 

a. Li tri metodes fundamental de printation.

 

Quam on save Gutenberg ha inventet li printation del libres circa 1440 p.C. Ma ja ante su témpore libres ha esset printat per exsculption del tot págine ex un bloc, sive it contenet images sive textu. Li principie del invention de Gutenberg consistet solmen - si on posse usar li parol "solmen" pri un invention de tam imens consequenties cultural - in to que li textus es composit ex distinct lítteres. Ma to ne es quo distincte su metode del du altris inventet plu tard. Omni ti printates, e tis composit de Gutenberg e tis ne composit de su precursores, possede li comun qualitá, que li printant superficie es li maxim alt plan del print-forme. Omni partes del superficie, queles ne deve printar, es excavat talmen, que solmen li superior plan recive color e transmisse it al paper, quande it es presset sur it. Evidentmen li print-maniere es ti, quel chascun hom conosse del stamp de gumme.

 

Li duesim print-metode usa un printform, in quel li max alt plan contene omni ti partes, queles ne deve printar, e li lineas e punctus, queles deve aparir sur li paper, es excavat. Al unesim moment it sembla impossibil printar per un tal metode. Li procedement es li sequent: On aplica li incre sur li tot form, e ta, u it va printar, e ta, u ne. Poy on deprende li incre del plan superficie, frottante it per tampones o, desde quelc annus, per un lineale, nominat raclette. Talmen li incre resta solmen in li excavationes e posse esser transmisset de ta al papere.

 

Un grand diferentie inter li procedement, nominat printa del cavat 1) proque li printant formes es aprofundat, e li unesim metode, nominat printa del alt 2) pro que li printant

 

1) Printa del cavat G. Tiefdruck, A. intaglio, F. impression en creux, I. stampa in rilievo cavo, S. impresión de grabado hondo, Sv. djuptryck, Holl. diepdruk, Tch. tisk z hloubky.

 

2) Printa del alt G. Hochdruck, Buchdruck, A. letterpress printing, F. impression, I. stampa, S. impresion, Sv. högtryck, boktryck, Holl. boekdruk, letterdruk, Tch. knihtisk, typografie.

 

 

-59-

 

superficie del form es li maxim elevat, consiste in to, que on posse excavar un plu o minu grand profunditá, quel es plenat per incre. Durant que per li printa del alt in chascun element del superficie printat li sam quantitá de incre va aparir sur li papere, per li printa del cavat on posse tranmisser plu o minu incre sur li sam element superficial. Si on vole atinger un impression quel es ni nigri ni blanc, ma un nuancie inter li du extremes, in li printa del alt existe solmen li remedie printar micri punctus o lineas plu o minu proxim un al altri. Li homan ocul rejunte ti punctus e lineas e recive li impression de un plu o minu obscur gris. In li printa del cavat on posse aplicar li sam metode, ma in ultra on posse tinter li superficie per plu o minu incre e per to on atinge mult plu elegant e fin nuancies quam per li altri metode, in quel on senti li distinct punctus, benque on mey ne vider les.

 

Ultra li du metodes existe un triesim usant absolut plan superficies. Quande on pensa solmen pri li normal metode de printa del alt, on va astonar, qualmen it es possibil printar sin alcun relief del printform. Li explication es, que li form es tractat per chimical metodes, talmen que quelc partes del superficie recive e transmisse li incre e altri repussa it. Omni save, que it ne es possibil mixter aqua e grassi materiales. Li incre es grassi e pro to on prepara li printant superficie per grassi materiales e continuimen humidifica per aqua li ne printant elementes. Durant que ye li altri du metodes it ne importa qual materiale on usa por li form, ye ti triesim metode on posse preparar it solmen de tre poc materiales, queles ha monstrat lor aptitá. Li unesim material, quel in 177 esset trovat del inventor del procedement, Senefelder, esset un special petre, de quel ti metode ha derivat su nómine generalmen conosset: "litografie", t.e. printa del petre. Ma in li ultim annus li litografic petre es minu e minu usat e vice it on usa lades de zinc o aluminium, queles es minu custosi e have li avantage posser esser flexet e aplicat a un rotant cilindre. Pro to it es plu bon ne plu nominar ti metode per su ancian nómine, ma (paralel a printa del alt e printa del cavat) parlar pri printa del plan o printa chimical.

 

Anc ye ti procedement un cert element del superficie

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.