| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 077 (jul-aug 1931)

This version was saved 4 years, 11 months ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on April 7, 2019 at 7:04:50 pm
 

COSMOGLOTTA

  

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

 

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

 

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

 

-----

 

 

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension) : 

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland. 

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta) : 

J. A. KAJS, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia. 

 

Annu X N:o 2 Julí-August 1931 (Numeró 77)

 

 

CONTENE: Pri li metodes de printation, de Dr.-Ing. A. Wormser, pág. 57. Complet Grammatica, de K. Janotta, pág. 64. Judéos e pacifisme, de R.N. Coudenhove-Kalergi, pág 67. "Yo vole ancor atender", de Wilhelm Blaschke, pág. 68. Cronica, pág. 70. Anuncies, pág. 72.

 

PRI LI METODES DE PRINTATION

 

de Dr.-Ing A. WORMSER, Offenbach a./M.

 

Rem. del red. Noi have li honore publicar ci infra un original articul, tre interessant e instructiv, pri divers metodes de printation, scrit de un del maxim prominent german specialistes de ti tecnica, nor coidealist Dr-Ing. Arthur Wormser, director del reputat firma de machines de printation, Faber & Schleicher A.G.,, Offenbach a./M. Noi incita li altri coidealistes contribuer per special articules pri lor propri profession, talmen creante professional vocabulariums international. A.Z.R.

 

Chascun die noi omni vide mult printates con textus e images in un o pluri colores. Quelc de ili, quam li jurnales, es simplic textus printat in tre mediocri qualitá. Ma frequentmen on vide magnific ilustrat libres e reproductiones del grand ovres de pictura, de aquarelles e de dessines, queles on presc ne posse distincter del original. Omni ti printates es acceptat sin que on reflecte pri li metodes, per queles ili es productet. It va forsan interessar audir quelc paroles pri li manieres de production de ti coses semblant tam simplic.

 

Multis ne save que existe tri metodes de printation, totalmen diferent. Li superficie printant por images posse esser preparar per li sam fundamental maniere quam li

 

-58-

 

textu del jurnales o del libres, e in altri látere li textus sovent es productet per metodes originalmen adaptat al printation de images.

 

a. Li tri metodes fundamental de printation.

 

Quam on save Gutenberg ha inventet li printation del libres circa 1440 p.C. Ma ja ante su témpore libres ha esset printat per exsculption del tot págine ex un bloc, sive it contenet images sive textu. Li principie del invention de Gutenberg consistet solmen - si on posse usar li parol "solmen" pri un invention de tam imens consequenties cultural - in to que li textus es composit ex distinct lítteres. Ma to ne es quo distincte su metode del du altris inventet plu tard. Omni ti printates, e tis composit de Gutenberg e tis ne composit de su precursores, possede li comun qualitá, que li printant superficie es li maxim alt plan del print-forme. Omni partes del superficie, queles ne deve printar, es excavat talmen, que solmen li superior plan recive color e transmisse it al paper, quande it es presset sur it. Evidentmen li print-maniere es ti, quel chascun hom conosse del stamp de gumme.

 

Li duesim print-metode usa un printform, in quel li max alt plan contene omni ti partes, queles ne deve printar, e li lineas e punctus, queles deve aparir sur li paper, es excavat. Al unesim moment it sembla impossibil printar per un tal metode. Li procedement es li sequent: On aplica li incre sur li tot form, e ta, u it va printar, e ta, u ne. Poy on deprende li incre del plan superficie, frottante it per tampones o, desde quelc annus, per un lineale, nominat raclette. Talmen li incre resta solmen in li excavationes e posse esser transmisset de ta al papere.

 

Un grand diferentie inter li procedement, nominat printa del cavat 1) proque li printant formes es aprofundat, e li unesim metode, nominat printa del alt 2) pro que li printant

 

1) Printa del cavat G. Tiefdruck, A. intaglio, F. impression en creux, I. stampa in rilievo cavo, S. impresión de grabado hondo, Sv. djuptryck, Holl. diepdruk, Tch. tisk z hloubky.

 

2) Printa del alt G. Hochdruck, Buchdruck, A. letterpress printing, F. impression, I. stampa, S. impresion, Sv. högtryck, boktryck, Holl. boekdruk, letterdruk, Tch. knihtisk, typografie.

 

 

-59-

 

superficie del form es li maxim elevat, consiste in to, que on posse excavar un plu o minu grand profunditá, quel es plenat per incre. Durant que per li printa del alt in chascun element del superficie printat li sam quantitá de incre va aparir sur li papere, per li printa del cavat on posse tranmisser plu o minu incre sur li sam element superficial. Si on vole atinger un impression quel es ni nigri ni blanc, ma un nuancie inter li du extremes, in li printa del alt existe solmen li remedie printar micri punctus o lineas plu o minu proxim un al altri. Li homan ocul rejunte ti punctus e lineas e recive li impression de un plu o minu obscur gris. In li printa del cavat on posse aplicar li sam metode, ma in ultra on posse tinter li superficie per plu o minu incre e per to on atinge mult plu elegant e fin nuancies quam per li altri metode, in quel on senti li distinct punctus, benque on mey ne vider les.

 

Ultra li du metodes existe un triesim usant absolut plan superficies. Quande on pensa solmen pri li normal metode de printa del alt, on va astonar, qualmen it es possibil printar sin alcun relief del printform. Li explication es, que li form es tractat per chimical metodes, talmen que quelc partes del superficie recive e transmisse li incre e altri repussa it. Omni save, que it ne es possibil mixter aqua e grassi materiales. Li incre es grassi e pro to on prepara li printant superficie per grassi materiales e continuimen humidifica per aqua li ne printant elementes. Durant que ye li altri du metodes it ne importa qual materiale on usa por li form, ye ti triesim metode on posse preparar it solmen de tre poc materiales, queles ha monstrat lor aptitá. Li unesim material, quel in 177 esset trovat del inventor del procedement, Senefelder, esset un special petre, de quel ti metode ha derivat su nómine generalmen conosset: "litografie", t.e. printa del petre. Ma in li ultim annus li litografic petre es minu e minu usat e vice it on usa lades de zinc o aluminium, queles es minu custosi e have li avantage posser esser flexet e aplicat a un rotant cilindre. Pro to it es plu bon ne plu nominar ti metode per su ancian nómine, ma (paralel a printa del alt e printa del cavat) parlar pri printa del plan o printa chimical.

 

Anc ye ti procedement un cert element del superficie

 

 

-60-

 

posse solmen reciver o ne reciver li incre. It ne es possibil aplicar plu o minu de it. Li nuancies pro to deve esser productet per li sam maniere quam in li printa del alt, t.e. per un dissolution in punctus e lineas. Ma ti triesim procedement have li avantage, que grand superficies posse tre facilmen esser printat sin grand custas.

 

Li ultim procedement ha experit un ulterior developation, quel anc va astonar li ínexperientiat in ti materie. On ne plu printa direct del printform sur li papere, ma unesimmen sur un superficie de cautchuc, e transmisse li printate de ti ci al papere. Ti via semblant complicat e superflui es tre avantagiós proque li cautchuc conserva li printform e proque it presse se in li ínplanitás del papere talmen que on posse printar li maxim fin detallies sur aspri paperes, quo antey ne esset possibil. Ti índirect chimical printa in li tot munde es conosset sub li anglés nómine: offset-print.

 

b. Li procedementes manual del preparation de printformes.

 

Originalmen li printformes por li printa del alt ha esset fat de ligne. Per un acut cultel on exciset li partes, queles ne devet printar, e lassat íntuchat li form del lítteres o li strecs e punctus del dessin. To esset li metode del xilografie o gravura in ligne, quel in li manu de Dürer atinget tant perfection e quel anc hodie es aplicat per mult artistes.

 

Ma it ne vell har esset possibil exciser per ti via li imens quantitá de lítteres besonat por li metode de Gutenberg e particularmen li córpores del distinct lítteres ne vell har resultat con suficent exactitá por esser conjuntet in rect lineas e bon aspectent págines. Un duesim e ne minu important parte del invention de Gutenberg consiste in su metode reproducter mill vezes li sam rectangulari micri córpore contenent in su facie li plastic modell del líttere a printar. Il atinget ti scop per un matricie, insertet in un mulde de fonsion, in quel il posset versar sempre denove un specialmen apt ligation de metalles. To es absolut li sam maniere, quel es sequet in li modern machines de fonderíe e in li machines de compostion.

 

Li excavationes in li printformes por li printa del cavat posse anc esser fat per cultelles e agullies. In supra existe

 

 

-61-

 

li possibilitá covrir li superficie per un strate ínpermeabil por corodent liquides, forgrattar li strate, u li form va dever printar, e finalmen aplicar un process de corosion. Li un maniere nómina se gravura e li altri etcha 1) (o gravura per aqua forti). Ambi es usat ancor nu in li arte e - aplicante metodes por li reproduction del form original - anc por li printation de postmarcas e billetes de moné.

 

Por li printa del plan li preparation manual de print-formes es apartmen simplic. On scri o dessina sur li petre per alcun grassi incre, quel poy es fixat per un process de etchation. On solmen deve egardar - quam céterimen anc ye li altri metodes - que per li printa li dextri e levul látere va esser exchangeat e que consequentmen on deve far omnicos quam reflexet per un spegul, t.e. invertet.

 

Ma li simplic preparation del formes in ti casu permisse ancor un altri procedement. On posse dessinar ne-invertet sur quelcunc papere e transportar li incre sur li printat superficie quam un decalcomanie. It es facil a vider que talmen on posse anc multiplicar un originale e aplicar it in quelcunc loc e combination. Si on printa del original per special incres sur special paperes, on posse transportar li dessin sur li nov plate, u e quant sovent on vole. Pro to on nomina ti procedement, quel es un maxim valorós caracteristic del chimical printation: transport o report. 2)

 

c. Foto-mecanic metodes.

 

Per li manual procedementes on ne vell successar far reproductiones tam simil al originales quam li modern grafica producte les. Tis ha devenit possibil solmen per li aplication del fotografic metodes, queles fa resultar absolut facsimile-images del natura. Ma ci existe un grav desfacilitá: Li fotogramma ne consiste solmen ex blanc e nigri, ma ex omni nuancies de gris inter li du, nominat tones medial, quel ne posse esser productet per li printa del alt e plen. Noi ja ha videt, que ti procedementes in

 

 

1) etchar A. to etch, G. ätzen, Sv. etsa, Tch. leptati.

2) transport o report  G. Umdruck, F. report, I. trasporto, riporto S. transporte, reporte, A. transfer, Holl. overdruk, Sv. övertryck, Tch. pretisk.

 

 

-62-

 

li locs printant o recive li incre o ne, e que solmen li printa del cavat permisse li aplication de plu o minu incre in un cert element del superficie. Pro to solmen ti ci permisse li printation de ver medial tones, ye li altri du on es fortiat printar imitat tales, consistent in veritá ex micri punctus plu o minu grand. Except in li dial jurnales, u pro li mal paper ti punctus deve esser fat relativ grand, li laico generalmen ne vide les, ma si on prende un lupe, on strax remarca les in presc omni printat images.

 

Nu, qualmen on preveni del medial tones del fotogramma a ti dissolution in punctus necessi por li printa? Li process ductent al dissolution ha esset inventet de Meisenbach in 1880 e es un del maxim interessant in li tot poligrafica. Ma it ne es tre facil a explicar.

 

It reposa sur un qualitá del luce, nominat difraction o inflexion (quel ne deve esser confuset con li refraction). Si un radie de luce preterpassa un acut coste, it ne da un acut ombre pro que un parte de it es flexet talmen que it intra in il obscur spacie. Li consequentie de ti fenomen es que un micri quadratic apertura ne da sur un plan, insertet in li via del radie, un simil quadrat iluminat, ma un plu grand tal con contura índistinct, pro que li maxim mult radies es tre poc inflexet, e minu e minu de ili es flexet plu e plu. Ma plu fort es li luce passant per li apertura, plu mult radies es fortmen difractet e consequentmen li spacie iluminat apari plu grand. Si nu noi ne prende un sol apertura quadratic in li plen luce del sole, ma un scren consistent ex milles de tal aperturas e inserte it in un fotografic camera ye un distantie de un a du centimetres del fotografic plate, noi recive in ti plate un nigration in distinct punctus plu o minu grand, dependent del quantitá de luce, contenet in un cert parte del image quel noi fotografa. Ti principie del process es supersedet per li influentie del form del diafragma usat, talmen que li blanc e nigri punctus resultant ne plu es quadratic quam on devet expectar, ma rond.

 

De un tal screnat image sur li plate fotografic on posse nu far copies sur li print-plates sensibilisat per convenient chimicales, queles en indurat per li luce. Li ulterior tractament per materiales corodent por excavar li partes

 

 

-63-

 

ne printant ye li printa del alt e per grassi incres ye li printa del plan es nu logic e self-comprensibil in li teorie, benque in li practica solmen tre capabil e experiantiat specialistes atinge bon resultates in li production de autotipes, quam on nomina li screnat reproductiones printat de fotografic tones medial.

 

d. Printation in colores.

 

In un facsimile-reproduction de un oleo-pictura o de un aquarelle eveni mill nuancies e tamen on posse inrular un dat printform solmen per un sol incre. On deve do far usa de un conosset fisical fact t.e. que omni nuancies imaginabil es composit del tri fundamental colores: yelb, blu e rubi e inultra de blanc e nigri in diferent quantitás. Pro que li paper sur quel on printa es blanc, quar incres sufice por producter omni nuancies evenient, si li print-formes contene li complet scale del perfect blanc al maxim fort color. Ye li autotipic printa del alt on successa far tal formes desde mult annus e consequentmen it es quasi normal operar con quar colores ye ti procedement e por minu valorós labores aplicar mem tri colores solmen, forlassante li nigri o profundore quam on di. Li printa del cavat per li fact que it posse chargear plu o minu incre sur li paper da tant contrastós images que ye it li tricoloric printates es li regul. Ma ye li offset-printa solmen in li ultim annus on atinge per quar colores images equivalent al altri metodes. Antey six til ott colores esset aplicat per que un o altri color esset fendet in du nuancies de diferent obscuritá.

 

 

Naturalmen anc li extration del fundamental colores ex li nuancies del originale deve esser fat per fotografic metodes. Qualmen to eveni es comprensibil si on memora li parol: regardar li munde per un rosi oculette. Quande on inserte un colorat vitre inter li object e li ocules, omni altri colores quam ti del vitre es absorptet e on vide un monocrom image t.e. quam si it vell esser pictet per un sol color. Por far li fotografic color-extrationes on deve fotografar li original tri vezes. Chascun vez on interposi un filtre de altri color e talmen on obtene tri diferent partial images, queles per li insertion de un scren normarmen es strax dissoluet in

 

-64-

 

punctus. Si on ne vole far un tricromie (t.e. un tricoloric image), ma un quadricromie on adjunte un quaresim screnat image exposit sin filtre. E si finalmen on deve fender un color in diferent gradus, on fa pluri expositiones per li sam filtre, ma alternante li dura de exposition.

 

Generalmen li printmachines es arangeat talmen que ye un passage del folie on posse printar solmen un del incres necessitat; li folie de paper deve do esser inductet in li machine tant vezes quant es li númere del colores a printar. E chascun vez li printation deve evenir absolut exactmen al sam loc, altrimen li finesses del image es disterget e li resultate have un tre desagreabil aspect. Ma li modern tecnica del construction de machines ha successat assecurar un absolut registre, quam on nomina li complet coincidentie del diferent colores. Hodie on posse far passar un folie deci vezes per un offset-machine, essent li maxim rapid print-machine, con velocitá de 4000 grand folies per hor. Támen li registre del colores es perfect.

 

*

 

Forsan li precedent explicationes va haver li resultate, que li letores in futur va regardar li printates, venient in lor manus, con un poc plu respect quam til nu, e que ili va esser grat al generationes de tecnicos, qui ha developat li procedementes talmen que on nu posse distribuer modic printages de alt qualitá in li tot munde. Alor yo va esser content pri li success de mi micri contribution al creation de un professional nomenclatura in Occidental.

 

COMPLET GRAMMATICA.

Composit de K. JANOTTA

(9-esim continuation)

 

D. Prefixes (Continuation).

 

Extra- (preposition) servi (a) por marcar li exterioritá: (commission) extraparlamentari, (medies) extraleyal, extraordinari; (b) por augmentar li signification de mani paroles por marcar li extraordinaritá: (torte) extrafin, extraqualitá.

 

For- (preposition) posse esser usat por indicar un alontanation in li sense local: for-currer, -ducter, -ear, -jettar, -mover, -portar, -prender, -tirar, -viagear. Ma pro que ti derivates nequam es international (ad maxim D:

 

 

-65-

 

cp. "fortlaufen, fortführen, fortgehen", ma solmen pri li prefix e ne pri li radicas), e pro que ili posse causar miscomprenses por angleses (nam li prefix A fore- have un signification temporal), it es plu bon usar in vice del derivates per for- plu international paroles, quam p.ex. forcurrer escapar, fuir: forducter = ab-, conducter: forear = departer, absentar se, escapar.

 

Ho- forma (con terminos temporal) adverbies indicant li témpor del parlant (adverbies de simultanitá): ho-annu, hoclocca, hodie, homatine, homensu, honocte, hosemane, hosemestre, hotempore, hovesper, hovece.

 

In- (preposition) sin accentu, ne confusibil con li prefix negativ ín-, indica (a) con temas verbal "un movement de extern ad intern", (b) con temas nominal it producte verbes factitiv. Assimilation tonal ante l, m, r: im- ante b, (m), p.

 

Exemples ad (a) con assimilation total: illusion, immanent, immerger, immigrar, irrupter; im-: importar, impregnar, impression, imputar, in-: includer, infecter, influer, ingredir (ingredientie), injecter, inscrir, inscruvar, insister, inspecter, invader.

 

Exemples ad (b) con assimilation total: illuminar, immatricular, -in: inamorar, incarcerar, indurar, infiltrar, inflammar, infornar, inhalar, inhumar, innovar, inocular, inradicar, int(h)ronar, inundar, invaggonar.

 

Ín- (prefix ínseparabil) sub accentu, indica con adjectives (inclusiv li participies, si ili have un sense plu adjectivic quam verbal-temporal) li negation del nation; it es assimilabil in li sam maniere quam li preposition in- immediatmen tractat in supra. Assimilation total: ílliberal, íllimitat, ílloyal, ímmatur, ímmediat, ímmeritet, ímmobil, ímmoral, ímmortal, írrational, írregulari, írreligios, írreparabil; ím-: ímpar, ímpenetrabil, ímperfect, ímpolit, ímponderabil, ímpremediat, ímpur; ín-: ínaccurat, ínactiv, ínarticulat, íncapabil, íncaut, íncoherent, íncompetent, íncorrect, íncredibil, íncurabil, índeclinabil, índiscret, ínevitabil, ínexact, ínfallibil, ínfidel, íngrat, ínhabil, ínhuman, ínjust, ínnavigabil, ínnocent, ínnormal, ínquiet, ínsensibil, ínseparabil, ínsolid, ínstabil, íntolerant, íntransitiv, ínvalid, ínvariabil, ínvisibil. On mey egardar li explicationes che non- in infra.

 

Inter- (preposition) significa (a) "in li medie de": intercalar, interceder, intercellulari, intercommunal, intercontinental, interfoliar, interfoliari, interjection, interlineari, interludie, intermitter, intermontan, intermundan, international, interpellar, interpolar, interpunction, interregnum, interrogar, interrupter, interstellari, intervall, intervenir, intervertebral: (b) con verbes reflexiv it indica un action reciproc - "far se reciprocmen": interalimentar  se, interchangear se, intermaritar se, interlaudar se, intersuccurser se.

 

Mis- indica "ne just, ne convenient, fallient, fals": misalliantie, misapplicar, misaudir, miscantar, mischance, miscomprender, misconosser, misconsiliar, miscorrecter, miscrescer, misdatar, misderivar, misdirecter, miseducar, misestimar, misexpresser, misfider, misformat, misfortun, misguidar, misinformar, misinterpretar, misjudicar, misparlar (errar parlante), mispassuar, misposir, mispreciar, misprense, misprintar, mispronunciar, misquotar, missuccess, miston (= dissonantie), mistraducter.

 

Ne- (conjunction), prefixet al pronomines e pronominal adverbies relativ, it forma pronomines e adverbies negativ: assimilation a nec- ante vocales: on mey comparar in infra li VI-m capitul, parte D.

 

-66-

 

Non- es usat quam negation in vice de -ín ante substantives e sovente anc ante adjectives: nonarrive, noncombattent, noncomplacentie, nonconductor, nonconform(itá), noncontagios, concontent(itá), noncooperation, nonelection, nonfumator, noninterlinear (= compress), nonintervention, nonpayament, nonperformantie, nonsense, nonsolution, nonsubmission. It es usat con avantage ante participies e altri adjectives con un verbal radica por evitar un possibil confusion in parlada con li local prefix in-, nam on ya ne audi li grafic accentu del negativ prefix -ín; talmen on posse distincter: (in)corporat e non(in)corporat, indentat e nondentat, (in)habitabil e non(in)habitabil, impenetrabil e non(in)penetrabil.

 

Non- es minu emfatic quam -ín. Non- es solmen negativ, indicante, li absentie de alquo; ín- es quasi-positiv, aludente li presentie de alcun oposit qualitá. Ples comparar: non-religios e írreligios, non-christian e ínchristian, non-famos e ínfamos, non-professional e ínprofessional, non-europan e íneuropan, etc.

 

Ob-: ti prefix es ne plu sentibil e ha perdit su fortie creativ; it es ínproductiv e existe solmen in paroles traditional. It es mentionat ci solmen pro motives de sistematica, precipue por demonstrar li leges de assimilation. It significa "vers, contra, reciprocmen, unaltru", assimilat ante c, f, p; o- ante m: quelcvez os- ante t: obducter, objecter, obligar (ligar mutualmen), obrogar, obseder, observar, obstructer, obtener; omisser; occasion, occident, occupar, occurrer, offensive, offert, officie, opposition, oppresser; ostentar.

 

Per- (preposition) significa "tra", trans-, til fine": percepter, percurrer, percusser, perfect, perforar, permaner, pernoctar (= passar li nocte), permutar, perquisiter, persequer, persister, perspective, perspirar, perstudiar, persuader, perusar, perverter (pervers), pervenir.

 

Pos- (preposition), in paroles scientic o historic post-: posscrit o post-scri(p)t, pos(t)datar, pos(t)diluvial, postfeste, pos(t)guerran, posthum, posmidi, postludie, postposition.

 

Pre- significa "ante, avan", do con aplication tam local quam temporal, e have metaforicmen anc un signification de valore superior; pre-adamic, precaution, predestinar, predir, predisposition, predominantie, pre-existentie, prehistoric, prejudicie, preludie, prematur, prepotent, preponderant, pre-payar, presider, prescientie, presupposir, prevaler, prevenir, previder.

 

Péter- (preposition), in general scrit sin accentu, expresse un move ad avan e al látere del object: pretercurrer, preterear (= preterir, de quo: preterit), preterpassar, pretervehicular.

 

Pro- (preposition) indica un move ad-avan, un projection de intern ad-supra e ad-avan (contrari a re-): proceder, proclamar, procurar, producter, progresser, projecter, prolongar, pronunciar, proposir, prospect, provenir, provider (providentie), provocar.

 

Quasi- (adverbie) expresse un semblant similitá: quasicontrat, quasicosa, quasidelict, quasiexception, quasinobilitá, quasiofficial.

 

Re- significa (a) un move retro al comensa (contrari a pre- e pro-): reacter, redatar, reducter, reflexer, refluer, refuir, refracter, regress, rejecter, rememorar, repugnant, revocar; (b) "de nov": rebaptisar, recapitular, reconosser, reconstructer, reformar, refriscar, regenerar, renascer, renovar, reorganisar, repetir, reproducter, rescrir, respirar, reunionar, revider, reviventar.

 

Retro- (adverb) expresse quam prefix un movement de avan a retro invers al direction del nominat movement: retro-act-er, -iv, retro-bulbari,

 

 

-67-

 

retroceder, retrocession, retrodatar, retroflexion (med.), retrograd, -ar, -ation, retromarchar, retropharyngal (abscess), retro-posir, -pulser, -pussar, retro-spect-er, -ion, -iv, retrovaccin-ation, -e, retrovenir, retroversion (med. e linguist.), retroverter.

 

Se- (prefix ínproductiv, solmen in paroles traditional) significa "separat, isolat, lontan, sin...": secession, secluder, secreer, secur, seducter, selecter, separar.

 

 

JUDÉOS E PACIFISME.

 

Ex "Krise der Weltanschauung" de R.N. COUDENHOVE-KALERGI.

 

Null hasard, que tam mult grand judéos del present es pacifistes, que tam mult grand pacifistes del present es judéos; nam li historic evolution ha fat li judéos a ductores del antimilitarisme: per tradition, civilisation, etos, ration e internationalisme.

 

Li unesim popul de Europa, quel esset desarmat, esset li judéos. Per ili comensat li ínvoluntari demobilisation. Durant secules li céteri popules de Europa santificat, exercit e acutat guerresc instinctes, in contra que li judéos esset excludet de omni militaristic tradition e activitá. Fortiat a ínmilitari existentie, ili depos infantie sentit timore e abomination contra li guerre, quel aportat les misere e persecution... sin jamá indemnisar les per joyes del combatte e triumfes del victorie.

 

Quam cultural popul li judéos es plu old quam li germanic popules de Europa: anc to es un radica de lor pacifisme. Quam in li individual vive li yunesse plu quam li oldesse ama li combatte, egalmen old cultur-popules senti plu pacifisticmen quam yun teles. Anc li judéos unquande, in li passate, havet un era de heroisme: Maccabéos, Bar Kokhba; anc li germanes unquande, in li futur, va esser despectentes de guerre.

 

Al etica de Mose inheret li íncomparabil fortie del judeité obstinar sin armes contra dumillannual opression per un preponderant potentie. Talmen it dat al munde un exemple, qualmen un fier popul, portat per li crede a su ideales, posse mantener se e perseverar in durada, sin apellar al potentie de gladie. Al politic dogma del decision universal per sangue e ferre ili oposit li etic evangelie del decision universal per intelect e crede... e demonstrat

 

-68-

 

per lor historie, que cerebres e convictiones in li homan combatte por existentie es plu fort armes quam brasses e bayonettes. Li grec imperia de Alexandro ha perit; li roman imperia de César ha perit, li judeic mund-imperia de Cristo ha mantenet se.

 

Li interdicte de Mose: "Tu deve ne mortar!" contenet li unesim gérmine del europan pacifisme. Ti semage ascendet in li doctrine de pace e amore del cristianitá, in li doctrine de pace e justicie del socialisme. In cristianisme e socialisme liga se judeic etica con occidental humanitá. In li pacifisme tucha e incontra se ti ínamical fratres de divers epocas.

 

Li diáspora ha fat li judéos al international popul. Li anatema devenit beneficie. Excomunicat per bornat nationalistes, li max bon inter li judéos trovat su patria in li munde e lor patriotisme in li humanitá. Lor scope es: constructer vice destructer, uniar vice divider.

Trad. P. Glockner.

 

"YO VOLE ANCOR ATENDER".

 

De WILHELM BLASCHKE.

 

A: Nu, car amico, til u vu ha ja progresset in vor studie de Occidental?

B: Oh, yo ancor ne ha comensat.

A: Ma pro quo ne? Vu esset ya in prim tam entusiasmat.

B: Yes, yes; ma yo ha resoluet me altrimen. Yo vole ancor atender.

A: Pro quo? Pro quo?

B: Pro quo on ne save quel sistema on deve aprender, e pro que li studie de un lingue auxiliari naturalmen es sin valore tam long, quam existe divers lingues auxiliari. Ergo yo ne comensa li studie ante que on ha finalmen uniat se pri un sistema.

A: Nu, quam yo save, vu es un entusiastic amic del automobilistica, e possede self quin autos de diferent tipes. In ti casu vu ne ha atendet li auto standardisat, li auto normat. E anc pri li radiofonie, malgré li divers existent sistemas de aparaturas, tamen nequí ha hesitat comprar un aparate...

 

 

-69-

 

B: Ma to es ya un tot altri cose. Li diferenties de construction del aparates de guvernament inter li divers autotipes es tam micri, que omni hom, quel posse choferar in general, aprende guidar alquel automobil sin li minimal desfacilitá.

A: Excellent, vide! To es lu sam pri li lingue auxiliari. Un sistema on aprende acuratmen, ne solmen leer, ma anc scrir e parlar, e li comprension del altri lingues auxiliari es poy quasi un lude de infante, un bagatelle.

B: Qualmen to es possibil?

A: Li du o tri sistemas de un lingue international, queles es digni de consideration, es inter se tam simil, que ili ne es a regardar quam diferent lingues, ma quam dialectes del sam lingue. Li scrit german lingue e su dialectes difere reciproc plu mult quam por exemple Occidental e Novial. Ples vider ti ci exemples:

Scrit german: Es hört sofort auf zu scheinen, dann wird das Wetter wieder besser.

Sviss german (Jaun, canton Freiburg): Es hüart hurti uf ts schniee, nahi wird's Wetter umhi besser.

Tirolesi (Imst): Es heart klai zu schnaiwen, nocher weard's Wötter wieder pösser.

B: Vu es just, li diferenties es tre grand; e si vu vell har prendet li bass german textu, li diferentie vell esser mem plu grand. Ma quel es li traduction de ti textu in li divers lingues international?

A: Esperanto: Tuj chesas neghi, poste la vetero denove farighas pli bona.

Ido: Quik cesas nivar, pose la vetero itere divenas plu bona.

Novial: Instantim sesa niva, aftru li vetre ri deveni plu bon.

Occidental: Strax cessa nivear, poy li tempe denove deveni plu bon.

B: Nu yo es convictet. In fact, li diferenties es adminim ne plu grand quam inter li dialectes del sam lingue national.

A: Yes. Si vu ha aprendet Occidental, vu posse presc sin auxilie de lexicos leer anc altri modern interlingues.

 

 

-70-

 

Solmen li antiquates, quam Esperanto, va causar un poc plu grand desfacilitás, pro su abundantie de artificial, specific Esperanto-paroles. Li maxim grand utilitá da vos Occidental, pro que it es li maxim bon elaborat sistema, li resultate ne de precipitat subjectiv idés, ma de du generationes de conscientiosmen laborant interlinguistes. E ultra to, Occidental afacila e aprofunda vor conossentie del grand europan lingues, nam it es elaborat in strict conformitá con ili. In omni casu, li transition de un sistema a un altri ne es plu desfacil quam de un automobil a un altri. MA inter nos, it evente chascun die, que persones, queles ha aprendet Esperanto o Ido, transi a Occidental, ma invers -- nequande.

 

CRONICA

 

VLADIMIR SZMURLO, conosset interlinguist, morit 28. 2. 1931 in Riga, Letonia. Il esset un del unesim ex-volapükistes-esperantistes, traductet e editet mult valorós esperanto-ovres, e durant su tot vive restat fidel al idé pri un interlingue. Il simpatisat con nor movement e esset un del fundatores del societé Kosmoglott in Reval.   A.Z.R.

 

FÖRENINGEN FÖR INTERNATIONELL KULTUR, Stockholm (vide Cosmoglotta 76) ha presentat al sved ministre por extran aferes un petition, que li sved guvernament mey provar fundar un scandinavian comité mundlingual con tri competent sved membres e egal númere dan e norvegian, e que ti comité mey esser bentost convocat a Stockholm por far un investigation del question mundlingual con intention possibilisar li definitiv solution de ti question per un international congress, plu tard convocand por ti scope. Pos accentuation del plu e plu urgent beson de un lingue international, li petition fa un resumation del historie del "natural" lingues international e li desavantages de ili. Ti ci lingues deve, secun li petition, esser viceat per un lingue auxiliari, rationalmen perfectionat e liberat del desfacilitás del lingues natural. Quam successosi provas in ti direction es mentionat esperanto, ido, occidental e novial. Omni tis es fundat sur li vocabularium comun al lingues occidental e es, secun li petition, tam simil a unaltru, que ili posse esser regardat quam dialectes de un sol lingue. Li Association es de ti opinion, que li solution del question mundilingual va esser promovet maxim bon per un selection ex ti lingues, fat de competentes. To deve esser fat del proposit comité scandinavian per elaboration de un lingue, quel va esser presentat a un conferentie international.   C.E.S.

 

NORDIC OCCIDENTAL-SEMANE in august, Vendelsberg, Göteborg, preparat del Sved Occidental-Federation e anunciat in nor jurnale nr. 75, ha, pro evenit ínexpectat desfacilitás, esset ajornat a proxim annu.

 

HELVETIA, li organ de nor sviss coidealistes, ha aparit con nr. 5-6, quel contene inter altri interessant articules un nov declaration del

 

 

-71-

 

ex-secretario de Societé Idiste-Française, Sr René Depin, Amiens, Francia. Il constata, que plu profund linguistic studies ha motivat su transition de Ido a Occ., a quel, secun su conviction, li future apartene. Ad ultra trova se in li sam nro un list de radicas de Occ., explicat e motivat in relation al mal selectet radicas de Esperanto e Ido.

 

ÍNEXPECTAT RESULTATE. Un prominent esperantist, qui durant plu quam quarant annus ha representat Esperanto in Germania, confesse in un privat lettre a un de nor coidealistes, que il, per li libre "Novial" de Prof. O. Jespersen esset informat pri li existentie de Occidental, e pos li studie de ti libre venit al conviction pri to, que it es Occidental, quel es vastmen superior ne solmen a Esperanto, ma anc a Ido e mem a Novial. -- Noi exhorta omni autores e jurnales de altri sistemas ne obliviar mentionar e criticar Occidental.

 

korrespondenskurs i OCCIDENTAL de Fil. Dr. Bertil Blomé, 10 pág. Sub ti titul li Sved Occidental Federation ha editet un excellentmen redactet metodic micri curs de Occ., consistent de 5 "lettres" e contenent curt textus, exercicies e lu essential del grammatica, explicat in clar e populari maniere. Noi constata li absentie del apostrofat lítteres e li existentie de nov formes, quam in vice de vez, cruz, set, ot, santa - vece, cruce, sett, ott, sancta, queles vell meriter oficialisation. Li curs certmen es un bonissim introduction al lingue por nov-aprendentes con minimal linguistic scolation e simil cursus deve esser editet in omni national lingues.

 

DR. GUSTAV GROSSMANN, autor de un excellent e mult vendit libre pri rationalisation de labore: "Sich selbst rationalisieren" (Verlag für Wirtschaft und Verkehr, Stuttgart e Wien) accentua in li nov 6-esim edition de su libre li urgent necessitá de un interlingue e constata: "Hodie Occidental sembla esser li maxim bon de omni mundlingues conosset. It es immediatmen comprensibil de persones con linguistic conossenties."

 

NEUE FREIE PRESSE, li maxim grav gazette de Austria, specialmen pri financies e politica international, inserte in su nró de 27 junio un noticie pri Occidental, in quel es dit, que nor lingue merite li atention specialmen de tecnicos, proque it es constructet sur ti international vocabularium, quel ja es conosset de ili. Ti, qui save un poc li anglesi o quelcunc romanic lingue, va comprender Occidental sin explicationes e constatar con plesura, que it ne es repugnant al natural linguistic sentiment. Li ovre "Occidental, die Weltsprache" es recomandat quem un tre meritosimen redactet libre del Editoría Franckh, Stuttgart.

 

INGENIEUR-ZEITSCHRIFT, Prag, nro 12  de 11.6.1931 contene un nov articul pri Occidental, scrit de Ing Julius Bauer. Nor lingue es presentat e recomandat e li final paroles es: "Via Volapük, Esperanto, Ido, Neutral, Universal, Interlingua, Medial, etc., on ha hodie arivat a Occidental, li superioritá de quel es tant agnoscet del esperantistes e idistes, que lor maxim prominent representantes declara, que Occidental es li long serchat definitiv form del intercomunicatori lingue del munde. Per to li plu quam 50-annual combatte por un universal international lingue vell har trovat su preliminari fine." -- Noi expresse nor sinceri mersí pro li instructiv articul del autor, e permisse nos rectificante addir,

 

 

-72-

 

que Occidental essentialmen ne es de "hodie", ma origina ja de 1890, etsi solmen hodie li fundamental idés de tal pioneros quam Lott e Liptay es plu generalmen agnoscet, pos li mult provas con arbitrarimen constructet mecanistic lingues artificial.

 

PANEUROPA, li reputat jurnale del Paneuropa-movement, contene in su nró de junio 1931 un recension pri li libre "Occidental, die Weltsprache", editet de Franckh, Stuttgart. Li recensente di, que Occidental es un solution pro satisfar li du postulationes de artificial lingue, quel have chance de success: facilitá de comprension e facilitá de aprension. "Occidental possede li caracter de un natural europan lingue e ha trovat li aprobation anc del scientie. Anc ti, qui relate se abstinent al pensa pri un artificial lingue, deve ocupar se con Occidental, proque ti interessante experiment es remarcabil." -- Noi expresse li espera, que li estimat jurnale in future va dar a su letores frequent informationes pri Occidental, quel have li grandissim importantie pri li realisation del idé de Paneuropa. Just li poliglotticitá de Europa es li maxim grav impediment por su union! Sin un Paneuropan lingue nequande un Paneuropa! Occidental es li long desirat Paneuropan lingue.   A.Z.P.

 

Errata.

 

Regretabilmen insinuat se in nró 3 de nor jurnale quelc print-erras queles noi peti li letores corecter:

 

Pa.g 38, linea 13: "compredet" deve esser "comprendet"

38, 22: "imperation" deve esser omisset

39, 28: locca deve esser loc

39, 29: bolneatorim deve esser balneatorium

39, 35: constatmen deve esser constantmen

41, 41: oridine deve esser orígine

42, 5: desfolhar deve esser desfoliar

42, 21: udvers deve esser advers

 

OCCIDENTAL

DIE WELTSPRACHE

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Mauer bei Wien, Postfach 10.

 

ABONNAMENT DE COSMOGLOTTA POR 1931:

 

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S, 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

 

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet); Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Brno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec registrat lettre al adresse: Jan A. Kajs, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

 

Vydavatel a opdovedný redaktor Jan A. Kajs. Typografia Jan Kajs, Brno, XII.

Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafu, c, 11.277/VI 1931.

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.