| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 093 (feb 1934)

This version was saved 4 years, 11 months ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on April 13, 2019 at 6:05:48 pm
 

COSMOGLOTTA   

 

Annu XIII  Februar 1934   NO 2 (93) 

 

TI NUMERÓ ES DEDICAT A IDO 

 

IDISTES ! UN ALTRI SON DE CLOCHE ! 

 

TIL hodie, Idistes, on ha presentat vos Occidental unilateralmen. Vu conosse nor idés precipue per li revúes Idistic, per li criticas de vor autores, per L. Beaufront, Noetzli, Ahlberg, etc., qui naturalmen videt li nov conception tra lor old deformation mecanistic.

 

In omni solution it existe argumentes por o contra. Por posser judicar objectivmen on deve audir li du cloches. Ma til hodie, Idistes, ne un sol de vor revúes ha exposit vos objectivmen li valore del solution proposit de E. de Wahl ; ili ha monstrat vos solmen quelc objectiones de detallies, ma li fundament self, li principies del lingue, on ha lassat vos ignorar. 

 

To esset ínevitabil ! Null redactor posset monstrar ti principies sin esser blamat del conservatores e editores, sin perdir su abonnates. Save vu que ancian e activ Idistes, mem presidentes de Ido-congresses, de Ido-Societés, es nu entusiast propagatores de Occ. Presc li demí del Idistes ha adheret a Occ. Crede vu que to ha esset possibil si li sistema ne presentat avantages mult plu important quam li quelc objectiones de detallies quel li Ido-revúes repeti sempre ? 

 

In realità, li valore del solution naturalistic es mult plu grand quam on fat creder vos. Si vu ama li verità, vu deve conosser nor argumentes. Exposir li principies de Occidental ne es possibil in quelc articules, nam li problema del lingue international es complex. 

 

Noi conosse vor objectiones contra nor sistema (nam presc omni Occidentalistes ha esset idistes) ma vu ne conosse nor argumentes. Un concordie es ínpossibil si vu es informat unilateralmen. Noi do demanda vos studiar Cosmoglotta durant ad-minim un annu. Noi anc recomanda vos studiar li brochura "Ido o Occidental" quel es inviat gratuitmen a omni Idist quel abonna Cosmoglotta por un annu, e quel es composit del sequent capitules : 

 

Doc. No 32 Li lingue international e li logica. — No 45 Li líttere K in li lingue 

international. — No 51 Quelc radicas de Occidental explicat. — No 56 Un justificat 

critica de sr. Meillet. — No 58 Lettre a un Idist. — No 61 U noi expecta li Idistes. — No 63. — Li derivates a evitar. — No 64 Un parol instructiv. — No 65 Qualmen Occidental es plu complicat quam Ido ! — No 66 Un erra pri li infinitive de Occidental. No 67 Pro quo li líttere c have 2 pronunciationes in Occidental. — No 71 Li obligatori finales in Esperanto-Ido. — No 72 Li simetrie in li lingue international. — No 79 Tabelle sinoptic del revúes interlinguistic. — No 82 Li sufixes de action in Occidental. - No 84 Li ínfelici nomine de Ido. — No 88 Qualmen li Idistes informa li yunes. — No 89 

Ancor li duplic consonantes. — No 91 Li antagonisme inter regularità e naturalità. — No 93 Ancor li nómine de Ido. — No 95 Li regularità del vocabularium international. — No 97 Li vin-beres es tro verd. — No 102 Li contractiones grammatical. — No 106. 

Li finale -ac in Ido. — No 107 Li principie de monosemie. — No 112 Li inutilità del sufixe -ig. — No 113 Li situation del lingue in 1908. — No 118 Noi es contra. — 

 

-17- 

 

 

NO 119 Lettre a un Idist, concernent li logica. — No 128 Julius Lott. —- NO 132 Li 

restrictiones mental de sr. de Beaufront. — No 133 Altruisme interlinguistic. 

 

Un grand parte del Idistes desira naturalisar Ido, ili vole corecter li fals departe de 1907, li regretabil base artificial de Esperanto. Eminent Idistes proposi inter altres : 

 

l. Suppression del obligatori finales —o e —a. 

2. Plurale per —s, quel es li maxim international. 

3. Suppression del finales verbal artificial -as, —is, -os. 

4. Adverbies per -mente o -men. 

5. Articul per li ; la essente repugnant avan masculines. 

6. Suppression del sufixes artificial heredat de Esperanto. 

7. Introduction del sufixe completmen international —ion. 

8. Suppression del nómine Ido, quel noce li propaganda e causa mocas. 

 

Nu ! omni ti ameliorationes es includet in Occidental. On posse dir que Occidental representa li quintessentie del ameliorationes desirat in Ido. 

 

Noi ne pretende que Occidental es perfect, ma noi save que si li practica monstra li necessità de correctiones, ti correctiones ne va esser impedit per li corsete íntolerabil del obligatori finales -a, -o, -e. In Espo-Ido, ti ameliorationes ne es possibil sin abandonar li principies self del lingue. Che li Idistes, malgré 10 annus de discussiones, li progressistes ne posset obtener li minim reforma de lor lingue pro que un sol change vell esser li comensa del fine. 

 

LI TRAGIC AVENTURA DE DU INTERLINGUISTES 

 

Desde li guerre mundal, li du maxim important organes del Idistes ha esset Mondo redactet de Per Ahlberg de Stockholm e Ido redactet de A. Noetzli de Zürich. Ambi revúes ne plu existe hodie ; lor desaparition marca li fine de du activitás paralel de quel li tragic fate deve servir nos quam lecion.

 

Durant 12-15 annus null homes ha expenset plu mult energie, moné e patientie por far triumfar Ido quam sres Ahlberg e Noetzli. Li subsignate, qui esset lor colaborator, posse atestar que lor ardore e lor devotion esset ínsuperabil, tam plu meritosi que li scientistes qui lansat Ido ne ocupat se pri su diffusion. 

 

Regrettabilmen che ti pioneros mancat li conossenties linguistic. Ili hat adheret a Ido pro que, quam sovent li non intelectuales (sr. Ahlberg esset policiero e sr. Noetzli tren-conductor) ili besonat li autorità oficial del scientistes ; e li sol titul "linguo di la delegitaro" dat les li necessi securità scientic ! Por ili, sr. de Wahl ne posset esser rect pro que il ne esset un scientist sat famosi ! 

 

On comprende do lor desestima por Occ. e lor astonament indignat quande ancian conosset propagatores de Ido e mem presidente de national societés adheret a Occ. Por ili to esset un fenomen íncomprensibil, un manovre... esperantic ! E naturalmen ili comensat ataccar Occ. publicante que su autor ne save parlar it !!! que it es impossibil a aprender. In curt, omni idiotic argumentes esset bon. E li protestationes de lor ex-amicos eat in li paper-corb ! To ne impedit que Occ. continuat progresser. Li du revúes perdit li abonnates, qui eat a Cosmoglotta. Sr. Noetzli plenat li ultim numerós de su "Ido" per li qualificationes de "linguacho" adressat a Occidental, poy cessat omni actività interlinguistic. Il ne volet adaptar se al nov conception del lingue international e preferet retraer se definitivmen in li silentie. Trist fine ! 

 

Sr. Ahlberg polemisat acrimen contra E. de Wahl e pensat salvar li situation per instigar li linguist (sempre ti santi exagerat respect del non-educat por li scientistes !) Jespersen al creation de un lingue basat sur li scientic linguistica ! Talmen nascet Novial. Ahlberg comensat propaganda por Novial ; ma abandonat del Idistes, e contrabattet del partisanes de Occidental, qui ne havet pena monstrar li ínnaturalitás e debilitás de Novial, sin adeptes, sr. Ahlberg e Jespersen ne plu posset far apparir "Mondo". Hodie on ne plu audi parlar pri Novial quel sembla esser abandonat mem de su propri 

autor, do mort-nascet. 

 

Con plu grand conossenties linguistic, o ad-minim un poc de instinct linguistic, ti du grand pioneros ne vell har perdit se in un mis-via u ili trovat un poc gloriosi fine.    R. Bg.

 

-18-

 

 

SUFIXES CON SIMIL SIGNIFICATION 

 

In su articul in Progreso No 93 sr. Matejka asserte que li divers sufixes de Occidental con simil signification deve desconcentrar li usator, e que li usation de tal sufix, quel plese le, ne es possibil, proque solmen un de ili posse esser bon e rect, i.e. natural, e poy il aducte un serie de fals derivat paroles, por demonstrar per ili su tese. 

 

Li idé que solmen un sufix posse esser li rect in chascun casu proque solmen un es 

natural es refutat per li fact que in mult casus li divers lingues usa different sufixes, p. ex. S. juventud, Cat. jovenesa, F. jeunesse, l. gioventà e giovinezza ; I. alt-ura, F. hauteur ; I. continuo, Prov. continuos ; F. assidu, Prov. assiduos ; S. amistad - amicità, 

amicage, L. amicitia ; Cat. amistança, Pg. amizade ; Pg. cebolal, S. Pr. amiguatge 

cebollar ; L. multitudo, Pr. molleza ; F. esclavage, S. esclavitud, A. slavery e in Cat. ambi : esclavitut e esclavatge. 

 

Ti poc exemplares mey suficer in ti curt articul. 

 

Nu li jolli baroc paroles format "just secun li leyges de derivation in Occidental" quam asserte sr. M. Unesimmen existe paroles absolutmen international til japanés. A null hom, forsan exceptet a un idist, vell venir li idé dir capitalario vice capitalist, o 

proletarité vice proletariatu. Ma mem un tal parol vell esser plu comprensibil quam li Ido-form proletariaro quel ne solmen ne existe in ni un lingue, ma mem ne vell posser exister secun li existent leges, proque li Ido-sufixe -aro ne existe necú, durant que omni suffixes de Occidental es realitás... e possede li rect sense existent in li natural lingues. Sr. M. va responder que -aro es adaptat L, -arium. quel have un sense collectiv. Ma to es un erra. -arium have solmen li sense de un artificial scientific collection : herbarium, aquarium, vocabularium, etc. etc. ! e to es altricos ! 

 

Quel normal hom va derivar del radica ''paroc'' (quel significa ja li person un 

parol parocario quel vell dever significar li sam person ! Si ja derivar li nómin e un person, on vell dever far to del parol parocia e derivar parociario ! Ma qui va far tal acrobateries ? Militariatu es fals. Yo ne posse bon preciser quo significa li Ido-parol militisteso per quel sr. M. traducte ti neexistent parol. Esque militarisme o D. Militärstand o Soldalentum o kriegerischen Geist. 

 

On do vide ci li precision del "logikala, logikoza, logika, segunlogika linguo Ido". 

Ma sr. M. trova que por Ido it es absolut índiferent quel de ti 4 formes on usa, ma a Occidental it deve esser despermisset usar ti o altri sufix son simil signification, p. e. povritá e povresse, etc. !! 

 

-ificar es un sufix purmen scientific, do "povrificar" vell significar li artificial metodic action per quel on fa povri un population. Capillalia ne significa Ido-hararo, F. chevelure, ni anc un collection de capilles (quo vell suggester li Ido-sufix) ma un desordinat amasse de capilles (p. ex. cadet ex un matrasse). 

 

Li signification del Occ. sufixes -eríe, -ie, -alu, -antie, -ore sr. M. visibilmen ne ha bon comprendet proque su compositiones afabileríe, clarie, mortantie, etc. es purmen fals composit. Quo vell significar mortantie in Occidental Mortar — D. töten, F. tuer, 

A. to kill, do mortantie vell dever significar li statu constant de un hom mortant alquem ! Un absurd. Sr. M. probabilmen ha volet dir morientie del verb morir F. mourir, D. sterben, A. to die, ma anc ti parol ne vell significar li idé del "morte" ma li statu del morient, e to es altricos. 

 

Ma paroles quam monoculon, comensation, morsion naturalmen on vell posser formar, 

e forsan in cert combination ili vell esser bon por preciser un special signification. Ma in general li combatte de sr. M contra tal parol have quam base un fals idé pri Occidental, it es que omni paroles, anc noviformationes. deve esser natural, i. e. ja exister in un del poc grand romanic lingues queles ha supervivet li grand lucta pri vive durant li latin témpor. In li creation de Occidental yo havet un mult plus humil scope, a saver : conservar li ja international paroles in lor natural form e ne barbarisar les. Ma to naturalmen in null maniere concerne li fortie del propri parol-creation secun li inmanent leges del lingue self, to sam quo noi vide in li exuberant particulari vive del richissim romanic, slavic e germanic lingues queles forma 

 

-19- 

 

 

constantmen nov formes con nov significationes, e chascun del parent idiomas ye su propri fasson e gust. Ti sam autonomie Occidental postula anc por su propri noviformationes, ma ne li jure defigurar antiqui commun possedage 

del europan popules, quel ínlegalmen ha usurpat por se Espo, Ido e li altri "mund- 

lingues".

 

Adplu li majorité del sufixes con lor preciset signification totmen ne existe in Occidental por instigar chascun hom del strad composir nov paroles por general usu, ma por posser comprender li sense del paroles composit queles es usat in nor standart-ovres e poy secuer li bon exemples de nor lingue-artistes.

E. de Wahl. 

 

-ATU, -ITÁ, -ITÉ, -ESSE, IE, -ERÍE 

 

Malgré li sovent explication de ti divers sufixes, li idistes sempre critica ti richesse, assertente que lor unic sufix -eso sufice por omni besones. Li sol du sufixes tre proxim in lor sense es -itá e -esse, e ci li usation es minu líber, ma preferibil li unesim, durant que li ultim es reservat sive por nuanciar li sense, o expresser un tre pregnant qualitá. 

 

Por ex. yunesse significa ne li qualitá esser yun ma li statu, témpor, etá, e to es altricos ! 

 

Richesse ne es li qualitá esser rich, ma li possedage. 

 

It es significativ que omni lingues ci usa un altri sufix quam ti quel expresse un 

qualitá. In ti romanic lingues -essa, eza, D. Reichlum ne Reichheit, Sv. rikedom ne rikhet, Holl. rijkdom, R. bohatsloo ne bohatosl, Tch. bohalstvi, etc. 

 

Esque al idistes nequande ha venit in mente li question pro quo ci un tal comun 

refutation del ordinari suihx de qualitá? Ma Couturat taxat omni national lingues quam ínlogic ! In fact ili es mult plu fin in lor psicologic distintiones quam C. 

pensat. 

 

Li finale -ie es destinat por abstractes de general signification, specialmen usat in grec paroles, e in derivationes del participie in -nt. 

 

On do ne va dir clarie ma claritá, ne liberie ma libertá, proque ci clarmen es visibil li qualitá esser clar, esser líber. 

 

Afabileríe es fals derivat, proque ci es clarmen parlat pri li qualità esser affabil, do afabilitá. Li suffix -eríe significa un maniere de acter : bigotterie, coquetterie, gronerie, 

pruderie, tricherie, cricrie, diabolerie, asinerie, etc. Li sam sufix in german -ei, -erei es sammen tre sovent usat in li sam sense : Schufterei, Lauferei, Lumperei, Teufelei, Eselei, Schweinerei, etc. Qualmen on ne posse distinter inter un qualitá e un activitá, es por me un enigma!! 

 

Ma ancor minu comprensibil es li confusion inter li suffix -atu e -itá. 

 

-atu nequande e necú significa un qualitá ! It significa un social institution, sanctionat tradition, per lege, p. ex. califatu, papatu, consulatu, directoratu, matriarchatu, celibatu, concubinatu, episcopatu, prioratu, majoratu, e in sense derivat, li circul de activitá in 

témpor e spacie. To es vermen altricos quam un qualitá. 

 

Li unic sufix -eso in Ido por omni ti different notiones es pur pauperisme e in omni casu contradi al multlaudat precision in Ido. 

E. de Wahl. 

 

LETTRE DE UN BULGAR 

Pos plur-annual studie de Occidental, yo definitivmen abandona Ido e adhere a 

Occidental pro que ti sistema es un marvelosi compilation del interlinguistica modern. It es li lingue quel aperte li porta al cultura modern. 

 

Yo esset un fervent Idist e yo credet que li principies de Ido e su logica esset qualitás queles ne posse haver altri sistemas. E sub ti influentie yo videt in Occidental un ortografie complicat, quel ne es conform al modern vive. Ma hodie yo deve corecter mi erra per mi adhesion al Occidental. 

 

Yo es slavo, ma malgré que yo parla un lingue non-romanic, yo posse dir que 

Occidental es plu conform a mi lingue bulgar quam li altri systemas de lingue international. 

Octobre 1933. 

 

Petro V. Dimitriev, Pleven (Bulgaria). 

 

-20-

 

 

 

Otto Jespersen e Edgar de Wahl. 

 

Inter li autores de lingues international, li maxim prominent e maxim discusset in li ultim deci annus es certmen Sres. Jespersen e de Wahl. It va esser interessant examnar quo li Interlinguistica debe a ambi e quel de ili ha max influentiat li altre. 

 

Quo li Idistes debe a O. Jespersen. 

 

In un articul publicat por honorar Sr. Jespersen, in su 60im. anniversarie (Ofical Buletino Sept.-Oct. 1930) Sr. S. Auerbach de Frankfurt resuma qualmen li grand linguist auxiliat Ido : "Si noi folietta, il di, li unesim tomes de Progreso, noi vide que Sr. Jespersen ne contentat se per indicar li grand lingual principies, ma que il anc ne desdignat colaborar concernent li detallies ; noi, Idistes, debe a Jespersen li remplazzation de sed per ma e li preposition an por mentionar du exemples." 

 

Sin voler diminuer li grand merites de Sr. Jespersen, noi va monstrar que, studiante li documentes del epoca, in realitá, on convicte se que de Wahl ha sempre plu bon presentit li max bon lingue international quam Jespersen self. Ne de Wahl ha sequet li idés de Jespersen, ma lu contrari es ver ! 

 

In facte, on ne posse negar li grand appoy quel Sr. Jespersen ha dat a Ido. Durant 20 annus li grand linguist danés ha servit quam scude al Idistes ; sempre ili utilisat su nómine in lor propaganda, ma ti apoy... esset precipue moral, plu quam linguistic. 

 

Si noi folietta li tomes de "Progreso" on constata in realitá que li colaboration de Sr. Jespersen al perfectionament de Ido ne ha durat long e que il havet poc influentie efectiv. Li ductores de Ido, Sres. Couturat e de Beaufront, sempre citat e emfasat li nómine del linguist Jespersen quam protector de Ido e in sam témpore ili efortiat escartar li radical reformes proposit del sam Jespersen, til quande ti-ci demissionat quam president del Ido-Academie e cessat collaborar a "Progreso". 

 

Li principie del maxim grand internationalitá. 

 

Sin dúbita, li consilies de Sr. Jespersen che li comité del Delegation in 1907 ha esset decisiv. On conosse su principie quel ha servit quam base por li labores del Comité : Li maxim bon lingue international es ti quel es maxim facil por li maxim grand númere de homes. Ma on ne deve obliviar que ti principie ja in ti epoca esset generalmen adoptet. Mem ja in 1896 ti principie del maximum de internationalitá esset li idé comun al colaboratores del revúe Linguist, inter queles trovat se E. de Wahl e Lott (Vide : Couturat, Histoire de la langue universelle, p. 469). 

 

Li ínnatural derivation de Ido. 

 

On save que in 1907, li unesim projecte de Ido esset perlaborat de Sres. Couturat e de Beaufront ; it includet li famosi sistema ultra-logic de derivation proposit de Couturat, quel ha constituet li maxim dangerosi arm in li manus del adversarios del lingue. 

 

Ma Sr. Jespersen nequande fat un objection contra ti invasion nociv del logica in li dominia del lingue. Noi leet completmen li corespondentie de Jespersen a Couturat durant li 7 annus (de 1907 til li morte de Couturat in 1914) : Nequande Sr. Jespersen ha objectet : "Vor systema de derivation ne es conform al leges natural... , on ne posse obligar li homes dir : martelagar, urinifar, adresizar, etc., quande ili es acustomat dir martelar, urinar, adressar, etc. ! In contrari, Sr. Jespersen aprobat sempre ti sistema contrari al psicologie, e in un prospecte de propaganda, il asserte que 'concernent li derivation, Couturat ha tre bon monstrat li via a sequer !! "

 

Ti opinion ne esset ti de E. de Wahl, qui ha sempre, desde li aparition de Ido, combattet ti systema hiper-logic de Couturat. It es mem interessant constatar que li unesim qui ha publicmen monstrat li anti-psicologic base del derivation Couturat es... E. de Wahl ! 

 

In facte, on lee in Progreso, april 1909, ti lineas adressat a Couturat : 

 

"Noi questiona : Esque Sr. Couturat va audaciar leder ti practicmen logic custome de omni popules, que on posse derivar directmen verbes de substantives concret, e 

 

-21-

 

 

imposir su propri logica al munde ? Esque per ti maniere on va obtener un lingue maxim facil por li majorité ? Ne solmen li romanic e germanic lingues have tal derivation, ma anc li slav, finn, turc, etc. 

 

E pos har citat mult exemples, Sr. de Wahl conclude : 

 

"Si Sr. Couturat vole definir omni relationes per sufixes, tande il va dever haver ínfinit númeres de sufixes, e il perdi li fort expressività del immediat derivation, e solmen il capricie sur li reversibilitá, e li sol substantivic finale o. 

 

Nequi apoyat ti objectiones de de Wahl in Progreso, ne mem Sr. Jespersen ! Ma 20 annus plu tard, pos long e íncessant criticas de E. de Wahl (in Kosmoglott precipue) li evidentie apparet tro convictiv. Sr. Jespersen in su torn monstra in 1928 (An international language, p. 129) li ínutilitá del rigid sistema de Ido : 

 

"...he ( Couturat) also restricted the field of "immediate derivation" by several rules. But he did not see clearly enough that his set of endings were not numerous enough to do justice to the infinite variety of human life and speech, and some of his formations are cumbrous and unnatural. ... In writing Ido one is constantly confronted wilh the problem : am I here logically justified in using the immediale formation, or should I use a sufix and which ?" 

 

To es exactmen quo E. de Wahl hat objectet a Couturat 20 annus antey e quo devet dir Sr. Jespersen ante que li enorm dictionariums de Ido esset publicat. 

 

Li paroles "ma" e "an". 

 

Concernent li "detallies" de Ido, noi deve adjunter que li sol exemples dat de Sr. Auerbach ne es convictiv. 

 

Li parol ''ma'' ha esset proposit realmen de Jespersen in "Progreso" de Marte 1909 (p. 14) por remplazzar sed, ma li unesim mann qui ha usat ti parol ma in Progreso es... de Wahl ! 

 

In li precedent annu del sam revúe (1908 p. 468) noi trova ti frase signat de E. de Wahl : 

 

"Cel declaration ne es un insinuation come le noma Sr. Couturat, ma un postulation publicar l material, quel no essi inviat a l Comité por esser interrat in su archiv!" 

 

Li duesim exemple : an, ne es completmen rect. Sr. Jespersen proposit an in prim in Progreso 1910 p. 400 por remplazzar li ye heredat de Esperanto "in li casus u li object ne posse expresser se sin preposition". Ma in sam témpor un altri Idisto, van der Boom, proposit li sam an por indicar un relation plu precis : "an la muro pendas du bela portreti", tal qual an es usat nu in Ido. 

 

Li parol an con li signification proposit de Jespersen esset rejectet del Ido-Academie (decision 382). Ma strax poy Couturat reproposit li sam parol por li altri signification de Boom (Progreso IV, p. 409), quo esset finalmen admisset. Ergo, on posse dir que li parol idistic an ne es debit a Sr. Jespersen, ma a van der Boom e a Couturat. 

 

Li prefixe des-. 

 

In 1930, noi resumat li merites de E. de Wahl por li libre : "Occidental, die Weltsprache" in un articul intitulat "Qui es li autor de Occ." In ti articul noi mentionat que E. de Wahl hat indicat plur ameliorationes in Ido, e que li Idistes debi le precipue lor sufixe des- (in vice de mal-). 

 

Ma plu tard, noi aconosset que Sr. Jespersen in lettre privat contestat nor afirmation, diente que des- es debit a un Idist danés B. Jönnson. Noi es do fortiat metter li punctus sur lis i e invitar nor letores verificar in "Progreso":

 

Li historie de des- es vermen interessant. Li Idistes in prim hat conservat mal- de Esperanto e in su unesim brochura pri Ido, Sr. de Beaufront lauda ti decision ! Ja in ti moment E. de Wahl usat des- in su lingue Auli nascet in 1906. Tamen ti prefixe es mentionat (ne proposit !) in Progreso No 7 (1908) per ti lineas de Couturat quel recense un revúe : "In Korespondens international" de julí 1908. Sr. Miller remarca que li prefixe del contrarie... mal- es nullmen international e mem rar in francés con ti sens ; il proposi remplazzar it per des- quel es mult plu usat e con li sens just." 

 

In Progreso de januar p. 682, Couturat reparla pri des- e asserte que des- "ne sembla esser plu international quam mal- por li contrarie" (!!) 

 

Ma li prefixe des- ha esset proposit realmen al Idistes por li unesim vez in Progreso de april 1909 in un articul redactet de E. de Wahl. 

 

-22-

 

 

In it, E. de Wahl monstra que li prefixe mal- prendet de Esperanto ne es bon por li contrarie... "In li vocabularium de Beaufront-Couturat es 80 paroles con li prefixe mal-. Ex ili solmen un, malcontent, es, si ne international, almen natural. Si on va changear mal- per des- on va trovar inter li citat paroles 32 tot international quam desarmar, desfortun, deshonorar, desligar, desordinar, desinfektar, etc. e mult altres, queles ne essent just international tamen es plu natural per des-, quam lis fat per mal-, o per altri prefixes mis-, in-. 

 

A ti argumentation detalliat, Couturat replica... "Es possibil que des- es plu opportun quam mal-, ma it ne es admissibil in omni casus citat de Sr. de Wahl : ex. on ne posse dir des-armar plu quam mal-armar" ! ! 

 

In li sequent numerós, E. de Wahl monstra denov contra Couturat que : "li prefixe des- va esser sempre plu bon quam mal-". (Progresso ll, p. 154). 

 

In Progreso de junio 1909, un senior Twombly publica un nov articul por monstrar que on deve remplazzar li prefixe mal- per des- o un-. Quar mensus plu tard li sam revúe inserte un nov articul signat Ben Jönsson. (Progreso ll, p. 460). Ti danés Idist do ne es li unesim propositor de des-, quam asserte Sr. Jespersen. 

 

Poy evenit un nov discussion general a quel participat Schneeberger, Paul de Janko, Couturat etc. Ma solmen in 1911, li Academie de Ido adoptet des- in vice de mal-. 

 

Li Idistes besonat 2 annus por comprender que E. de Wahl esset just. Sr. Jespersen self nequande parlat in favor de ti change, ma il ha sanctionat des- in su Novial in 1928 ! 

 

E desde 1911, on videt Sr. de Beaufront (qui nequant fat li proposition por des-) sempre emfasar in omni brochurás de propaganda por Ido li grand e evident superioritá del idic prefixe des- sur li stupid esperantic mal- ! ! 

 

Li finale -yo : 

 

Un altri historie anc edificant es ti del finale -yo. Ido scrit in prim, con li approbation de Jespersen : familyo, historyo, etc., ro un mal regul de accentuation in Ido.

 

Ja in 1908 (vide Progreso I 647) E. de Wahl monstra que ti regul es mal e que pro il on ne deve deformar li ortografie international. Couturat comensa per contestar li conclusiones de Wahl, ma pos long discussiones on aconosse que li professor de Reval esset rect. E in 1910 (vide Progreso III 322) li Academie de Ido adoptet li nov regul de accentuation con li finale -io in vice de -yo, precismen quo de Wahl hat proposit. Pro to li Idistes scri nu : historio, familio, etc. 

 

 

Li information pri Neutral reformed : 

 

Noi deve anc rectificar un information tre important de Sr. Jespersen : In su libre pri Novial, il asserte que li sistema de derivation de Occ. es li continuation de Neutral e specialmen Reform-Neutral de Rosenberger, project presentat al Delegation in 1907. 

 

Contra ti assertion ha protestat E. de Wahl ja in Nov. 1928, explicante que "just lu contrari es ver". Rosenberger in 1906 volet reformar su Idiom Neutral. "Tande, scri E. de Wahl, yo recomensat mi corespondentie con il pri li leges del derivation, etc. Rosenberger ha publicat mult cos ex ti correspondentie in su revúe "Progress", quo clarmen monstra que ne yo usat li sistema de Neutral e specialmen Reform-neutral ; ma invers, Sr. Rosenberger, post un plurimensual corespondentie venit specialmen a Reval in octobre 1906 (vide Progress) por conossentar se con mi labores, adver tande ancor long ne finit." 

 

Ti declaration es exactmen confirmat per li grand historian del epoca, Couturat, qui, in su libre "Les nouvelles langues internationales" scri (pagine 52 et 53) :

 

"Mais ce projet de réforme (ti de Rosenberger) ne parut pas encore suffisant a M. Edgar de Wahl, de Reval, ancien volapükiste, ancien Esperantiste et ancien collaborateur du Linguist. Il trouvait que la langue internationale doit être encore "plus naturelle" , plus rapprochée des langues vivantes, c'est-à-dire des langues romanes, dont il avait étudié la grammaire comparée. Il avait élaboré un projet de langue que M. Rosenberger publia dans le Nn 6 de Progress. (Ci Couturat da li resumate de ti projecte). M. Rosenberger s'est rallié aux vues de M. E. de Wahl et a envoyé à l'Akademi de L'Idiom Neutral sous forme de Proyekt de Resolution, un projet de réforme du Neutral qui ressemble beaucoup au proiet de Wahl." 

 

-23-

 

 

Altri testimonie : 

 

In li archives del Delegation, noi retrovat li copie de un circulare inviat al membres del Commission permanent e in quel inter altri Couturat di : 

 

"...Nous avons reçu de M. Edgar de Wahl un mémoire adressé au Comité de la Délégation... il y résume les idées théoriques qu'il a déjà exposées dans le journal "Progress" : nous les avons d'ailleurs résumées dans "Les nouvelles langues internationales", et Vous savez qu'elles ont inspiré à M. Rosenberger le projet de réforme de l'Idiom Neutral que nous avons discuté avec le Comité. 

 

To monstra que realmen li afirmationes de Sr. Jespersen pri li orígine de Occ. es ínexact, e contradit del documentes autentic. 

 

Li influentie de E. de Wahl : 

 

In 1907, quam pruva su project "Eklekta" presentat al Commission permanent quel selectet Ido, Sr. Jespersen esset ancor partisan de un lingue del tipe de Esperanto, con obligatori finales -o por li nómines, -a por li adjectives, -e por li adverbies, -i por li plurale del nómines, con li tri infinitives -ar, -ir, -or de Ido e con li tri finales -as, -is, -os, de Esperanto. 

 

In ti témpor, E. de Wahl esset ja un adversario de ti artificial grammatica (vide su Auli de 1906). Sempre e sempre desde tande, il ha combattet por : un ínobligatori finale del nómine per -e, un ínobligatori finale del adjectives per -i, un -s por li plurale, por li supression del 3 infinitives sinthetic de Ido, e por li suppression del -as, -is, -os, heredat de Esperanto e anc por li supression complet del -n del acusative. 

 

E poy, quo evenit? Ne E. de Wahl sequet li grand linguist, ma li linguist aprendet de E. de Wahl. In 1928, Sr. Jespersen crea Novial quel accepta li essential supra principies de E. de Wahl (except que li infinitives es composit de du paroles quam anglés). 

 

Qui esset rect : E. de Wahl o Jespersen ? 

 

In resuma : 

 

Noi have un grand respect por li qualitás moral de Sr. Jespersen, e noi va sempre emfasar su perfect corectitá e loyalitá durant su tot vive e specialmen durant li aferes del Delegation. Concernent su opinion linguistic noi regretabilmen ne posse, quam Sr. Ahlberg de Stockholm, sequer O. Jespersen con su Novial pro li unic rason que il es un grand linguist durant que E. de Wahl es un "micri professor de fisica apen conosset"! Li titules ne es un garanti por nos. 

 

Memora ! : in 1907, che li Comité del Delegation esset du linguistes maxim erudit in li munde, ili esset : 

 

Baudoin de Courtenay e Otto Jespersen. Li unesim in ti témpore Videt in Esperanto li maxim bon solution del lingue international ; li duesim volet reformar it solmen un poc !! (vide su project Eklekta). Ambi ne comprendet li avantages de un sistema natural e ne atentet li idés de E. de Wahl. 

 

Duant annus plu tard, quel evolution ! 

 

Noi retrova Baudoin de Courtenay sur li covriment de Cosmoglotta quam "protector" de Occidental !!! E pri Sr. Jespersen il fa li demí via vers E. de Wahl per elaborar un Novial de quel li defecte generalmen aconosset es li restant artificialitá heredat de Ido. 

 

Ric Berger. 

 

Li supra articul esset communicat a Sr. Otto Jespersen quel signalat null erra in nor critica ma respondet nos : 

 

Danko pro vun kritike. Me regreta multum kel me fad durant li Couturat-epoke, ma me ankore kreda ke Novial es in kelki punktus plu bon kam Occ." 

 

On save que un patre es sempre un poc ciec pri li defectes de su infantes. Li "quelc punctus" in queles Sr. Jespersen crede su Novial superior a Occ. (it es li supression del líttere c e li derivation ínnatural probabilmen) es li punctus quel causat li fiasco de Novial. On posse questionar se esque it valet li pena expenser tam mult moné por provar crear un nov movement pos Occ. (e sin successar ! ) solmen pro "kelki punktus".

 

-24-

 

 

LI PLURALE IN LI LINGUE INTERNATIONAL 

 

It es exter dubita que li plurale per -s es li maxim international: quar lingues inter li maxim expandet, anglés, francés, hispan, portugalés e mem hollandés ha imposit it sur li 3/4 del superficie del terre. Un sol regard sur nor planisfero monstra que li unification pri li plurale per -s es fat ja sur 3 continentes e sur un grand parte del 2 altres (in China e Japan es anglés familiari a omni educate). 

 

On posse afirmar que in null parte del grammatica quam in li plurale, li solution es imposit con plu grand evidentie del internationalitá. 

 

Pro quo li -s ne es adoptet in Esperanto-Ido?

 

Pro li universalitá de ti plurale, li plupart del lingues international ne hesitat adopter it. Couturat, in 1907, monstra que ex 21 maxim important 

 

(Image: Li universalitá del plurale per -s. Li landes indicat in nigri es lis u li plurale per -s es familiari. Li regiones hachurat usa altri plurale (per -i o per -n)). 

 

lingues international, 13 adoptet li plurale per -s, mem Volapük, quel tamen ne mult cuidat pri li principie del maximal internationalitá.

 

On posse do astonar se que Esperanto, in 1887, preferet -j adjuntet al -o del nómines, durant que Ido substituet a ti -o un -i. 

 

Pro quo ti elimination del plurale maxim international per un plurale minu international o per un plurale archaic? Si Volapük hat monstrat li bon exemple, pro quo ne sequer it?

 

Li rason es evident : it esset pro li acusative. Pos un plurale per —s, li accusative -n ne posse esser adjuntet al nómines. Do li grand culpabil es li acusative obligatori che Esperanto e li acusative de inversion che Ido. Sr. de Beaufront in su "Detaloza gramatiko", p. 184, ne cela que li cause "decisiv" del adoption del plurale per -i es que un vocale sol possibilisa li "akusativo inversigala".

 

-25-

 

 

 

Li acusative es li cause del tot male. E lu maxim astonant es que li accusative es un balast ínutil ! Ne solmen it es condamnat del linguistes (Ex. Meillet e Jespersen) pro que it es contrari al evolution del lingues natural, ma un lingue international posse esser tam exact, tam flexibil sin ti acusative, obligatori o solmen "inversigala". Occidental pruva it. Esque vu posse trovar in li 11 annus de Kosmoglott e Cosmoglotta un frase quel ne es clar malgré li absentie de accusative? Yo defia vos trovar un sol. 

 

On save que Occ. obtene ti clartá per adopter li duesim form del pronomines (me, te, se, nos, vos, le, la, les) e quem. Ma to fa solmen 9 paroles international in plu a aprender. To es sin importantie in un lingue quel usa 20-30000 paroles, e ti 9 paroles permisse supresser omni finales del acusative... e anc permisse adopter li plurale maxim international.   R.B.

 

Occidental fa comprender nos li admirabil regularitá del vocabularium international. 

 

clud-er 

in-clud-er 

con-clud-er 

ex-clud-er 

 

Per li regul de Wahl, on deriva ancor : 

 

clus-ion 

in-clus-ion 

in-clus-iv 

con-clus-ion 

con-clus-iv 

ex-clus-ion 

ex-clus-iv 

ex-clus-iv-itá 

 

posi-r 

posi-t-ion 

posi-t-iv 

in-posi-r 

in-posi-t-ion 

ex-posi-r 

ex-posi-t-ion 

pro-posi-r 

pro-posi-t-ion 

pro-posi-t-or 

de-posi-r 

de-posi-t-ion 

de-posi-t-or 

---

 

HUMORE 

 

Per quel motive li Armenianes porta in lor standartes li image del Ararat? "questionat un vez li turc ambassador a Chicherin„" li Ararat ne apartene a Armenia ma a Turkia..." "Yes" subridet Chicherin, "... ma Vu porta in Vor standarte li demí-lune... Esque forsan li lun apartene Vos? " 

 

-26- 

 

 

 

UN MAL CONSILIATOR 

 

Li Idistes mey pardonar nos si noi di les quelc veritás ; in li question interlinguistic, noi pensa que on ne posse esser tro franc. 

 

It es índubitabil que li actual critic situation del lingue international es debit principalmen al Sr. L. de Beaufront de quel li íncompetentie e li manca de psicologie ha esset sempre misguidant. 

 

Pos li fiasco de Volapük, pos 1890, li lingue international trovat se avan un situation exceptionalmen favorabil. Null sistema esset generalmen diffuset. Do, null projecte esset in avansa e li maxim bon posset conquestar li favore del publica ante que li plazza esset ja occupat. 

 

Tande du projectes esset propagat, Esperanto de Zamenhof e Mundo-lingue de Lott ; li unesim semi-artificial e incombrat de complicationes ínutil. Zamenhof, qui esset conscient de ti defectes, sagimen proposit ameliorar su lingue ante li stabilisation e organisat un votation in 1894 a quel participat L. de Beaufront e E. de Wahl, qui hat ambi adheret a Esperanto li sam annu, in 1888. 

 

L. de Beaufront votat contra qualcunc amelioration ; E. de Wahl, sol con du altri votantes, votat por un complet reforma del lingue e pos li votation abandonat Esperanto. Il opinet que it esset un grand erra petrificar it por sempre in un form ínsuficent, e il comensat auxiliar Lott in li perfectionament de su Mundo-lingue, quel es considerat hodie quam li tip del lingue del futur. 

 

Li Mundo-lingue posset successar nam li terren ne esset occupat. Lott in facte publicat su grand libre just ante li Universal Exposition de 1900. 

 

Regretabilmen, in Francia trovat se un mann qui lansat li interlinguistes in un fals direction : Sr. de Beaufront, qui ne comprendet li valore del naturalitá, falsmen opinet que li lingue international besona absolutmen li etiquettes -o, -a, li obligatori acusative, mem por li direction (!) etc. In su revúe "L'Esperantiste" Sr. de Beaufront usat su tot eloquentie por imposir a un publica tro credul li desfacilmen digestibil defectes de Esperanto e... il regretabilmen successat ! 

 

Julius Lott, descorageat, finalmen tacet. Sovent, Sr. de Beaufront ha laudat se pri su "salvation" de Esperanto, de 1894 a 1907, client (in francés) : sans moi on chercherait en vain l'Esperanto aujourd'hui ! 

 

Yes, ma sin il, on vell haver hodie Mundo-lingue in vice de Esperanto ; forsan 50 annus de avansa por li lingue international. It es damage que un mal avocat venit brolliar li afere ! E nu it es mult plu desfacil reparar li situation. 

 

In 1907, un Delegation fundat de Couturat e Leau volet selecter un lingue international. On naturalmen pensat adopter un modern sistema quam Idiom Neutral reformat, de Rosenberger (vide li atestation de Jespersen). Regretabilmen, un voce preponderant esset concedet a Sr. de Beaufront qui consiliat contentar se per un Esperanto reformat, pro que, il dit, plu li lingue selectet va esser proxim a Esperanto e plu it va haver chances absorpter ti lingue ! Rasonament completmen fals, quam li futur ha pruvat it ! 

 

E in sam témpor li duplicitá de Sr. de Beaufront in li Comité del Delegation causat un tam grand indignation che li Esperantistes que li concessiones fat a ili devenit ínutil. Con un poc de psicologie, Sr. de B. vell har previdet li resultate de su rol de "trahitor". 

 

In ultra, li long usu del lingue, secun li principie del inertie, impedit li Esperantistes vider li necessita reformar lor lingue. Li culpa ha esset che L. de Beaufront self. Durant 12 annus, il hat predicat contra qualcunc amelioration, il hat inculcat li necessitá del acusative obligatori, del lítteres circumflexat, etc. It ha esset impossibil remetter in bon via un tam numerosi truppe quel il self hat mis-ductet. Li mal pastor esset victim de su propri captuore ! E li Delegation, quel devet elaborar li maxim bon solution, furnit solmen un Esperanto demí-reformat, quel contentat ni li Esperantistes ni li altri interlinguistes ! 

 

Li resultates ha esset tragic : 

 

Li filosof francés Couturat, qui havet sincer intentiones, exhaustet su grand talent e 

 

-27-

 

 

 

expenset 200.000 frs por imposir un lingue in quel li ameliorationes es impossibil pro su base esperantic. E malgré li intens labor de mult devoet amicos, Ido, quel havet 1300 membres inscrit in 1913 have hodie apen li ters de ti númere. E in plu it mem ne plu representa li qualitá oposit al quantitá (representat de Esperanto), nam desde pluri annus Occidental ocupa li plazza e absorpte li partisanes del progress.

 

To es li revancha de ti misconosset e admirabil heróe : Julius Lott, li grand precursor del lingue international modern. 

 

Hodie, Sr. de Beaufront continua sofisticar contra li naturalitá, contra omni tentative de modernisation de Ido, quam, in 1894, il oposit se a un amelioration de Esperanto. Su argumentes contra li plurale per -s, por exemple, es risibil. 

 

Forsan li Idistes va opiner que nor judicament es tro sever, ma tis qui conosse bon li historie deve conceder que noi es tamen rect. 

 

QUO VALE LI DECISION DE 1907 ? 

 

Quande, in 1932, li Idistes festat li 25im anniversarie de lor lingue, racontante li orígine "ciencala" del lingue del Delegation, yo publicat in Cosmoglotta un articul : "li veritá pri li Delegation" por anunciar li publication de documentes autentic pri ti afere. 

 

It es regretabil, benque tre homan, que li Idistes colerat contra tal publication, in vice de esser content conosser li veritá pri li orígine de lor propri lingue. Lor revúe "Progreso" objectet insinuationes plu o minu fantasic e on fat comprender me que ti orígine de Ido ne concerne me e que mi deventie es rendir strax ti documentes quel yo possede. Car amicos in Ido ! Noi ne consenti con vu. Vor attitude es vermen íncomprensibil ! 

 

In omni vor prospectes de propaganda, vu emfasa que Ido resulta del labores scientific de un Delegation international composit de 310 societés... etc., etc. Vu sempre insiste pri li caractere public e scientific de ti Delegation quel ha creat Ido. 

 

Ma quande noi vole metter li nase in ti reunion de scientistes por saver quant seriós ha esset li discussiones e decisiones, vu responde con indignation : "To es nor afere privat, to ne concerne vos, e si vu publica li archives de nor Delegation, vu fa un "atako" contra noi e vu acte solmen pro venjodeziro" !!

 

Plazza manca nos ci por publicar li fidel relationes del historie del Delegation, ma noi intente consacrar un numeró de Cosmoglotta in 1934 a ti affere. 

 

Til tande, yo deve responder a Sr. prof. Leau (un del fundatores del Delegation) que su exposite in "Progreso" ne atinge mi principal acusation : 

 

Yo repeti que Ido ne ha esset selectet del Delegation, ma resulta de un votation del Commission permanent quel esset composit solmen de Sres Ostwald, B. de Courtenay, Jespersen, Couturat, Leau e de Beaufront. Li du unesimes refusat votar pro que li afere ne semblat les sat clar. Jespersen proposit mem un nov lingue Eklekta, ma tamen votat por Ido por quel insistet Couturat ; anc li tri altres. Ma 2 del quar votantes, Couturat e de Beaufront, esset li autores del lingue ! 

 

Quo vale un decision fat de 4 votantes, de queles 2 es precismen li autores non-suspectet del project anonim in votation ; li 3-im Sr. Leau, essent li intim amico de Couturat ; e li quaresim, Sr. Jespersen hante expresset su reprobation quande li anonimatu desvelat se quelc mensus plu tard. Ti votation decisiv del quar membres del Commission permanent es li nod principal del affere. Yo exhorta Sr. Leau justificar it e ne plu parlar pri li 310 societés... etc, del Delegation nam, cose apen credibil, ne un sol de ti 310 societés ha usat Ido pos li decision de 1907 !! 

 

Ma li rest es ancor plu interessant ; li tot lúmine va esser fat. 

 

Quande on studia ti judicament de 1907, on es stupefat del misteriositá e del rapiditá con quel on procedet. Del confession de Sr. de Beaufront self, it resulta que on discusset li project de Ido, til tande ínconosset, solmen 2 1/2 dies (!!!) Li sistema de derivation, quel esset acceptet con ocul cludet, esset creat solmen 2 mensus antey !!! Edgar de Wahl perlaborat li sui durant 30 annus ante publicar it. 

 

It ne es astonant que li Idistes hodie deve constatar que lor sistema ultra-logic de derivation ne es conform al vive !   R. Bg.

 

-28-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.