| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 110 (sep-oct 1936)

This version was saved 4 years, 11 months ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on April 21, 2019 at 12:47:41 pm
 

COSMOGLOTTA, sept.-oct. (Annu XV.) No 5 (110) 

 

Con suplement trimestral „INFORMATIONES" 

 

Contene: MEDICINA. Li tuberculose. — Auguste Forel. — Vocabularium medical. — Experientie de un firma. — Cronica. 

 

Por li abonnates adult, un suplement de quar págines es junt a ti-ci numeró. 

 

LI TUBERCULOSE ES VICTET ! 

 

Yo autorisa vos con plesura publicar li traduction de mi articul « Li tuberculose es victet » in li lingue auxiliari « Occidental ». 

 

Yo desira que it mey interessar vor numerosi letores e yo mersia vos talmen auxiliar me ar conosser un important decovrition. 

Prof. Dr. G. Eisenmenger. 

 

 

Un grand decovrition ha esset fat ante quelc annus, ti del function colloigenic del milz (F. rate, A. spleen) ; un metode ha esset creat e ha dat strax excellent resultates in li lucte contra li tuberculose, to es li opotherapie splenic. Nu noi mey proclamar, sin time esser dementit : un grand victorie es desde hodie aquisitet, li tuberculose es victet. 

 

Li extractes splenic actual 

 

Li metode opotherapic 1, basat sur li remarcabil reserches del Dr. J. C. Bayle (Francia) sembla plen de promesses. Desde li conossentie in 1906, per li medicos, del role protector del milz e del action del opotherapie splenic sur li defense general del organisme, mult serchatores sequet li via apertet per li Dr. J. C. Bayle. Pluri ha efectet extractes de milz e ha mem provat extraer, ex li textura splenic, pluri productes plu o minu definit (lipides, lipoides) quel alontana se del textura vivent. Con tal preparationes, li resultates ne ha posset satisfar li esperas. 

 

Desde li comense, li ínfatigabil serchator Dr. J. C. Bayle ha utilisat extractes total, to es tis quel aproxima se max mult del organ self. Il ha fat les profitar de omni ver progresses quel ha manifestat se in li preparation del productes organic e omni ti modificationes ha esset apportat pos multiplic provas. Li max important ha esset li stabilisation del glandules secun li metode quel sr. M. J. Pellerin ha comunicat ye circa 1930 al Academie de medicina de Francia : it consiste in fixar li activitá del principies glandulari strax pos extraction del organe che li animale mortat. Li principies activ ne plu altera se pos ti operation e li extractes liquid provenient de glandules talmen tractat conserva presc índefinitmen lor proprietás. 

---

 

1 Metode terapeutic in quel on utilisa li sucs extraet de divers organes animalic por combatter li fenomenes debit al absentie, al alteration o al ínsuficentie del corespondent organes del hom. 

 

-65- 

 

 

It resultat un augmentation del activitá del extractes usat e li possibilitá substituer al injection intra-musculari li administration per via boccal, sempre plu appreciat del malades. Un grand númere de malades es actualmen tractat sin recurrer al injectiones quam on fat ancor ante 

quelc annus. 

 

Statistica e casus sequet. — Li resultates obtenet con li extractes de Dr. J. C. Bayle (extractes total stabilisat) es vermen impressionant ; ili revela un percentage de resanationes absolutmen ínconosset til hodie. Ma con li ínpartialitá de su tre scientific spiritu, li autor del metode fa remarcar, que it es desfacil fider se pri un brutal statistica e que it convene far li parte del hasard — pro que li resultates changea secun li gravitá del casus tractat — e que it es preferibil serchar quo ha esset realisat per un serie de malades de quel li observation ha esset persequet. 

 

In li diferent publicationes relatent li resultates del metode del Dr. J. C. Bayle, on remarca li sequent series : 

 

l. Serie de 25 casus de grav tuberculose pulmonari. Malades judicat desesperat. Medication efectuat in un servicie del hospitales de Paris. 11 ameliorationes e 10 resanationes definitiv (Vider Revue de la Tuberculose). 

 

2. Serie de 20 casus de tuberculose ossosi o articulari. Malades con fistules ínexhaustibil e considerat pos provas de omni altri medicationes, quam íncurabil. Dr. Fliegel de Vienna (Austria) ha obtenet 18 successes. 

 

3. Un serie de 108 casus representant li medie de gravitá quel un specialist incontra generalmen. Dr. Sabbagha, de Beyrut, ha recivet 108 successes. 

 

Li studie de simil series de quel omni malades ha esset controlat es plu provant quam omni statistica general. 

 

Quant egal es li gradu de gravitá e li form del maladie, on posse dir que li tuberculose es curat del extractes splenic e que li percentage de 

resanation oscilla inter 80 e 100 %.

 

On trova in li diferent publicationes francés e extran e anc in li communicationes al societés scientific, radiografies monstrant clarmen li cicatrisation del lesiones per li opoterapie splenic. It es images impressionant pro li extrem gravitá del casus curat e del témpor tre curt quel ha suficet por obtener li resultate. 

 

Difuson del metode. Hodie li metode de J. C, Bayle es mundal. Coronat in 1931 per li Academie de medicina de Paris, it es singul die usat per ínnumerabil medicos anglés, german, italian, hispan, american, ruman, tchecoslovakian, yugoslavian, slav, russian, chinés, etc. In Francia li medicos ne plu ignora ti metode quel assecura 

 

-66-

 

 

li resanation e ili ne plu deve pretexter attende por far se un opinion ; numerosi sanatoriums francès usa it por li max grand bene de lor malades. 

 

In Italia excellent resultates ha esset communicat per Piazza al Societé de Palermo o publicat in li Gazetta medical de Napoli (de Russo) e li Gazetta delli Ospitali e delle Cliniche (de Giovanni de Santis). Sam successes in Germania (labores de Loefler, Fliegel, Hutten, Leitner, etc.), in Hispania (labores de Dellisio), in USA, etc. 

 

Li opoterapie splenic e li altri maladies. — Al fecund metodes del vaccinoterapie e del seroterapie queles ha completmen renovat li scientie medical, it es necessi adjunter li opoterapie quel, judiciosmen usat, fa previder nov decovritiones. 

 

Tande Lemonski e Provotelle (1923) ha usat con success ti curation in li paludisme ; Mayr, Moncorps e Schmits (1927) ha obtenet favorabil resultates in li eosinophilie ; Nipperdey usa it (1928) in li hyperglobulie e Birke in li dermatoses. Plu recentmen successes ha esset obtenet in li cancer (Burghardt), in alcun eczemas (Pasteur, Vallery-Radot) e che glicosuricos (Noel Fissinger). 

 

In ti lucta long e penibil contra li maladie e li morte, mult medicamentes ha esset proposit. Forsan ili es ancor usat per quelc atardates quel li ínsuccesses ne ha descorageat. In plu on deve far atenter li publica contra li charlatanes : li malades tuberculosi ha esset e es ancor li max mult explotat. 

 

In resuma, li tuberculose ha cedet avan li metode opoterapic e it es tam bon por li tuberculose pulmonari quam por li tuberculose ossosi, articulari, ganglionari. Existe partú milles de malades quel atente lor resanation, families quel vide decader car entes e cede al descoragiament quande li remedie existe quam it existe por li typhoide, li diphterie, li rabie, li variole. Letores, auxilia li erudites luctar contra li ignorantie e li rutine, fa conosser circum vos li nov aquisitiones del scientie ! Un malade ne plu es condamnat a morir pro li ignorantie de su circumité ! 

 

Dr. G. EISENMENGER, 34, rue La Fontaine, Paris, 16e. 

(Ex li Journal des Instituteurs et des Institutrices », trad. F. L.) 

---

 

Opinion de un misantrop. Mult homes senti se chocat per li teorie de descendentie (Darwinism) ; ili have quasi li mentalitá de parvenús hontant ye su parentité. In contra ili vell dever sentir se honorat per li idé esser parent al animales, quel generalmen have un plu nobli caractere quam li homes ... 

 

Per to yo ne vole subtener li Darwinisme ; ma on ne deve combatter it per ti ínnobli argument... 

Dr Peipers, Köln. 

 

-67- 

 

 

Li utilitá del lácrimes. Un doctor del hospital Sta Maria, de London, ha just fat un interessant e curios decovrition. Secun su experienties, li lácrimes ne es solmen benefant secun li moral vise-punctu, ma ili have un fisic utilitá max important, nam ili contene un substantie nominat lysozyme, quel posse mortar li microbies con un rapiditá extraordinari. Un sol lácrime introductet in un provette plenat de microbies sufice por destructer ínmediatmen omni ti dangerosi microbies. E li sam lácrime posse dar li sam resultate ínfinitmen nam li lysozyme es un felici substantie quel nequande perdi su fortie sanativ. 

 

Li durada del homan vive. It es índubitabil que li durada del homan vive ha progressivmen alongat se in li tot munde. Talmen li medial vive in Anglia, de 1838 a 1854, esset circa 41 annus. In li periode eant de 1910 a 1912, ti medial vive es circa 53 annus. In Svissia, u it esset, ante 100 annus, circa 41 annus, it devenit ante quelc annus circa 55 annus. Li land u li medialitá del vive es li max long es Nov-Zelandia, con 59 annus, Svissia e Australia con 55 annus. Li land u li durada del vive es li max curt es India, u li medialitá del vive ne supera 22 annus. 

 

Un old fratre. Esque vu crede possibil que un hom posse haver un fratre morit ante 150 annus? E tamen to esset constatat recentmen avan un tribunale de London. Durant un afere de heredage, un del testimones declarat al judicos : 

 

- Mi fratre ha morit ante 150 annus. 

 

E pro que li judicos stupefat ne volet creder it, li mann explicat to ci : 

 

- Mi patre ha maritat se ye li unesim vez quande il havet 19 annus e pos un annu, il havet un filio quel morit poc témpor pos su nascentie. Poy, pos mult annus, mi patre devenit vidui e remaritat se in li etá de 75 annus. Un secund filio nascet, quel esset yo. E yo have hodie 94 annus. Ples addir 94 a 56 (diferentie inter 75 e 19 annus) e vu va trovar exactmen que mi fratre ha morit ante 150 annus. 

 

Transfusion. On pretende que li Scotes es reputat quam economic e mem quam avari e pri to on raconta mult historiettes. Por exemple ti-ci : Durant un grav e desfacil operation chirurgical, un Scot ofertat su sangue por li transfusion. Li unesim vez, li malad, quel esset Anglés, payat 50 pounds, li duesim vez 25 pounds, ma li triesim vez nequo plu. — Li scot sangue hat efectet ! 

 

Un cura. Un yun chambrera ea consultar li medico del quartere. 

 

— Doctor, ella dit, desde ott dies mi ocules es inflammat. Quo yo deve far? 

 

Li medico, pos har examinat la rapidmen : 

 

— Li male ne es grav : vor ocul besona solmen un poc reposa. Ples abstener durant alcun dies regardar tra li fore del serrures. 

 

-68-

 

 

 

LI SCIENTIST AUGUSTE FOREL 

 

Li grand sviss scientist quel morit ante 5 annus nascet in 1848 in li circumité de Morges proxim Lausanne. Su natal dom, nominat « La Gracieuse » existe ancor hodie ye 200 m. de mi hem. 

 

Ja desde li etá de 6 annus, il comensat colectionar papiliones, aranés, vespes e principalmen formicas. Ye 12 annus, il havet un caderne in quel il notat seriosmen su observationes scientic. Tamen Auguste Forel, infante debil e timid, ne esset un brilliant elev. Pri to yo posse parlar, nam il studiat precismen in li licéo in quel yo doce hodie ; pos mult serchas, yo ha retrovat in li archives del direction del licéo li presentie de Forel in 1863-1865. 

 

Por devenir plu rapidmen índependent, il interprendet studies medical in li universitá de Zurich apu su explorationes pri li formicas. Strax il specialisa se in li anatomie del cerebre e in li psichiatrie. Ma il consacra al insectes su tot líber témpor. 

 

In 1871, il publica in Vienna (Austria) su unesim medical ovre e li sequent annu, pos har obtenet su diploma de medico, il publica su grand libre « Li formicas de Svissia » su ovre capital, pro quel il recivet un premie de 800 frs del Academie del Scienties de Paris. Desde li publication de ti libre e ancor hodie, Forel es considerat quam li max grand scientist in li dominia del formicas. 

 

In li età de 31 annus Forel es nominat director del Asyl de Alienates del canton Zurich. Durant 19 annus, il exercit un intensiv activitá por cuidar su malades. Ta il posset constatar quant nociv es li alcohol por li homanité e il devenit un apóstol del abstinentie. Per brochuras, discurses e fundation de societés il interprendet un long e passionat guerre por far regresser li alcoholisme ne solmen in Svissia, ma in mult altri landes. 

 

In 1887 Forel interessat se al hipnotisme, un yun scientie, tande ancor contestat. Il devenit habil hipnotisator e il nequande cessat utilisar li hipnose por auxiliar su malades, curar li levi mental maladies e combatter li inclination al alcoholisme. In 1895, por reposar un poc, il viagea in America, in li virginal forestes de Columbia. 

 

Pos har logiat 8 annus in li village de Chigny sur Morges, li grand abstinent Forel ne time comprar un proprieté in li centre de un del max important vin-regiones de Svissia, in Yvorne. Il exraffa li vinieras, ye li indignation del habitantes, installa in li loc un bell jardin plenat de flores, de fructes e legumes, e nomina su dom « La Fourmilière » (= li Formiciera). 

 

In ti patriarcal hem passat mult e mult conosset e celebri persones de omni landes. In 1912, Forel preparat se ear in Abissinia ma subitmen li paralise atacat su dextri manu e li centres del linguage. Il devet reaprender scrir per li levul manu e renunciar discurser. 

 

-69-

 

 

Pos li guerre, Forel scrit ancor quin livres pri « Le monde social des fourmis » (= Li social munde del formicas). Ma bentost su vision devenit debil. Con dolore il renunciat studiar plu long su car insectes e vendit su imensi colectiones, ovre de su tot vive, al Museo de Scienties de Genève. 

 

Malgré un íncessant labor, Forel morit tre old e in plen usa de su intelectual facultás. Su publicationes preterpassa li imagination per lor númer e lor diversitá. Il composit presc un biblioteca pri omni species de objectes, principalmen social. Su ovre max conosset es li grand « Sexual question » quel ha esset traductet in mult lingues. 

 

In fine yo vole citar du observationes de Forel extraet ex su libre pri li formicas :

 

Un formica ha cadet sur li bord del via. Un altri aproxima se, caressa it per su antennes, da a it levi colpes sur li cap. Si li malad, tro debil, ne responde a ti manifestationes de simpatie, it efortia relevar su cap, trovar li bocca por versar in it un poc de miel : absolutmen quam un soldat serchant far trincar su vulnerat camarad. 

 

Altri observation : Un formica del forest chassant un poc lontan del formiciera, trova un eruca e prova fortrenar it. Li desirat victime resiste ; quo va far li formica? It reveni al nest con grand hasta, halta un altri formica, frotta vividmen li antennes, passa a un duesim, poy un triesim e repeti su action. E vi, ti formicas, docil ye li apelle, interrupte lor labor por ear auxiliar lor sestra. Pos du minutes, on constata con plesura que omni quar es atelat al eruca ; sovent ili es mem plu numerosi quande un de ili have li idé petir auxilie de altri formicas durant lor marcha.   R. Bg.

 

(Image: Li portu de Morges (Svissia), che li lago Leman. Morges es li natal cité de Auguste Forel.)

 

-70- 

 

VOCABULARIUM INTERNATIONAL DEL CENTRES DE INTERESSE 

MEDICNA 

 

SANITA, MALADIES, MEDICINA. — Nomines : bon-stand, ben-essere, bon-essere, — constitution, complexion, temperament, hygiene, patient, malad, mal-essere, incommoditá, in-valid-itá, impotent-ie, simptoma, langu-ore, fatiga, dolore, sufri-ent-ie, convalescentie, re-convalescentie, re-san-ation, statu 

del sanitá, stand, — propagation del maladies, reproduction, multiplication, progeneration, transmission. — Medico, medic-in-a, doctor, doctor-essa, assistent, chirurg, chirurg-ie, special-ist, ocul-ist, dent-ist, homeopat, homeopat-ie, acuch-era, massero. — Hospital, clinica. — Interno, maladero. diaconessa, infirm-ero, infirm-era, dissect-ion, laborator-ia, farmac-ia, farmac-ist, farmaco-logie, officina, apoteca, medic-astro, charlatan, -erie, -ism. — Cura de malades, diete. — Scalpel, fibul, fistul. — Toxic, venen. — Visit, consultation, diagnostica. autopsie, obduction, auscultation. — Cura, curation, cuida, quarantena, diete, regime, protese. formul, remedie, remedie universal, panacé, medicament, honorarie, drogue, drogu-ist, dose. 

Adjectives : medical, medic-in-al, chirurg-ic, malad, infirm, caduc, fragil, debil, integri, in bon statu, san e salv, salut-ari, salubri, in-fortiant, cordial, cardiac, malad-iv, caduc, hygienic, purulent, nause-os, nause-ativ. excoriat, caustic, pall-id, clorotic, anemic, convuls-iv, spasma-tic, anti-spasma-tic, charlatan-esc. — inflat, tumid, tumoros, — sanguin, bilios, flegma-tic, melancolic, dolor-os, mor-os Verbes : dis-sect-er, scalpar, medic-ar, remedi-ar, san-ar, palli-ar, consultar, auscultar, curar, dosar, ad-fibular, percusser, sondar, examinar, — agonisar, delirar, frenesar, — languir — infecter, im-pest-ar, — inflar se, tumer, crescer, — secreer, — forbrular, cicatrisar, cauterisar, — luxar, dislocar, — amputar, — anestesiar, narcotisar, sufocar, asfixiar, strangular, injecter, in-spruzz-ar, in-vigor-ar, — reconvalescer, re-sanar se, infuser, sur-versar. 

DEFECTES CORPORAL — diform-itá, in-firm-iti, in-valid-itá, manca, defecte, surd, surd-itá, mut, mut-itá, surd-mut, balbutiar, balbutiation, calv, calvitá, struma, struma-t-ic, boss, boss-ut, un-brass-on, claudication, claudicant, infirm, mutilat, mutilation, lignin gamb, sin-gamb-ic, cruc, cruc-ard. 

 

DIGESTION. — Nomines : digest, dyspepsie, indisposition, gastrite, diarré, colica, colerine, dysenterie, appendicite, constipation, hemorroides, nausea, ventri-dolore, pyrose, icter, bili-ari petre, nefrit, verm solitarie 

 

Adj. : digest-iv, vomi-t-iv, nausea-t-iv, nefrit-ic. 

Verbes : digest-er, constipar, vomi-r, nausear. 

NERVOS MALADIES. — Nomines : nerve, cap-dolor, indisposition, neuralgie, influenza, nervos crise, debil-esse, evanesce-ment, evanescent-ie, syncop, aturdiment, vertige, in-sol-ation, in-somnie, cochemar, somnambul, somnambul-ism, catalepsie, hysterie, contraction, crispation, crampe, dansa de St Vitt, astma, convuls-ion, spasma, hicca, epilepsie, tetanos, hydrofobie, rabie de can, meningite, paralysie, apoplexie, delirie, frenesie, hallucination, neurastenie, neurose, neurite, neurologie, hypocondrie, hypnose, — fantom, fantasm, spirit, — foll-ie, foll-o, foll-a, manie, mamac, alienate, alienation, epilepsie, dement, dement-ie, dement-at, insensat, alienitá, somnambul. 

Adj. : debil, nervos, cataleptic, hyster-ic. convuls-iv, spasma-t-ic, epileptic, paralytic, apoplectic, — folli, frenesi, alienat, hypocondric, hypnotic, lunatic. 

Verbes : evanescer, syncopar, perdir conossentie, aturdir se, invertige-ar, in-rigid-ar, in-letargi-ar, contract-er, hiccar, convuls-er, halucinar, deliriar, frenesiar, alienar, dement-ars insens-ar. 

MALADIES DEL PELLE — Nomines : irritationa, prurit, bruiatura, ampull, 

inflatura, chancre, tumore, inflation, tuber, ex-crescent-ie, arthrite, chiragra, podagra, 

 

-71-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.