COSMOGLOTTA-INFORMATIONES
Numeró 4 (8) Novembre-Decembre 1936
Contene: Extraordinari oferta al membres del Occidental Union -- Litt anuncias -- Elastic Occidental (Un practic experiment de traduction) -- Sones "ínaudibil" -- Nov tecnic terminologie -- Li developation de Occidental - Un simplic regul...! (Li participies de Espo) -- Pro quo yo aprende Occidental etc.? -- Concurse de abonnamentes por 1937 -- Redactional noticies -- Un nov medie por payar litt summas -- "Introduction" -- Qualmen demandar autorisation de traduction -- Li nov regulament del exámines por docentie de Occidental -- Li Regulament del Occidental-Academie.
Extraordinari oferta al membres del Occidental-Union: Multiplication de circulares e folies volant
Per aquisition de un nov scri-machine con strett tipes e special claves por omni usual accentus, li Institute Occidental es nu capabil multiplicar ampli textus in presc omni lingues usant li alfabet latin. Sur un págin in formate normal A 4 (297 x 210) noi posse plazzar un textu de ca. 1000 (mill) paroles. Un folie con textu sur ambi págines posse contener 2000 (du mill) paroles!
Li precies, solmen por membres del Occidental-Union e solmen por textus concernent li (??? propagande?) o aplication de Occidental, va esser - afrancat - por:
50 expls. -- 100 expls. -- 150 expls. -- 200 expls.
Por folies con textu sur 1 págine (til 1000 paroles: SFr. 2.50 -- SFr. 3.50 -- SFr. 4.50 -- SFr. 5.--
Por folies con textu sur 2 págines (til 2000 paroles): SFr. 4.50 -- SFr. 6.-- -- SFr. 7-- -- SFr. 8.--
NB Ti precie ne contene il porte.
Li indicat precies vale por textus in li sequent lingues: Occidental e altri natural sistemas de L.I. (p.e. Novial), anc Esperanto, Ido, L.s.F. (ma ne Volapük!), - anglés, francés, german, italian, e li lingues del peninsules iberic e scandinav. Por lingues ne enumerat in ti liste es demandat un payament aditional de SFr. 1.-- por chascun págine. Por labores con tirage plu grand quam ci indicat, o con specialmen curt textu, o sin relation a Occidental, ples demandar nor calculationes special.
Li manuscrites deve esser scrit per machine e esser cuidosimen corectet, talmen que copiation sin controle es possibil. Li Institute Occidental refusa responsabilitá pri corectesse del textus. Li Institute Occidental reserva se li jure, far de omni demandat labor ulterior exemplares ye propri custas e por propri usu.
-----
Guérard: A short History... Coidealistes possedent li curt historie del Lingue International mentionat, mey haver li amabilitá *prestar* it a sr Géza Hant, Calea Regele Ferdinand 90, CLUJ, Rumonia.
-----
Sr prof. R. Berger desira pruntar li Esperanto-dictionarium de Bennemann. Possedentes mey haver li amabilitá informar li Institute Occidental.
-----
Li unesim numerós del circulares del Occidental-Union (OUC 1-3) e del Occidental-Academie (OAC 1-4) es completmen exhaustet. Pro que on demandat les de pluri láteres, noi vell posser considerar un re-edition de ti 7 circulares, si almen 10 coidealistes autorisat reciver ti confidential circulares declara se pret comprar les por li precie de SFr. 2.-- por li du series afrancat. Ti relativmen alt precie explica se per li tre restrictet númere de eventual interessates e li consequent micrissim tirage. Interessates ples tornar se al Institute Occidental, Chapelle.
-----
Li ancor ne exhaustet exemplares del documentes del SAPO, circa 200 folies, va esser vendit li serie total por SFr. 3.- (in vice de SFr. 4.-) durant 1937. Ti rabatte ne vale por li nov numerós editet in 1937 self.
-----
-39-
Elastic Occidental - Un practic experiment de traduction
De témpor a témpor on audi li objection, que un lingue international deve necessimen esser rigid e povri in expression. Tal objection sembla in facte esser justificat per li strangi teories pri "coincidentie inter parol e idé" etablisset de naiv teoricos de sistemas artificial. In omni casu it ne vale por Occidental, quel permisse un rich variation del expressiones, e to sin implicar in null maniere un complication del lingue, quam un superficial critico vell posser deducter. Noi va demonstrar to per un experiment.
In octobre 1935, un gruppe de ca. 350 psichiatres adressat un manifeste al statmannes. Noi recivet de ti document tri versiones, francés, anglés, e german. Benque li tri versiones expresse absolutmen li sam idés general, li fort divergenties de stil e expression in detallie es frappant ye li unesim vide. Noi ha fat li experiment traducter li tri versiones tam fidelmen quam possibil a Occidental, por demonstrar in quant gradu it posse adaptar se al divers particularitás national. To monstra nos li ver problemas e desfacilitás de un mastric traduction in lingues national, ne solmen corectmen representar li idés, ma dar les just ti vestiment quel convene anc al mentalitá del propri nation.
In nor traductiones noi ha presc exclusivmen aspirat a sequer li diferent lingues max proxim possibil. Forsan it va pleser un o altri de nor letores inviar nos un version quel expresse li sam serie de idés in bon stil autonom Occidental. Ilmari Federn
Francés version
Anglés version
German version
Senior li ministro,
Senior,
Excellentie,
Nor vocation quam medicos specialmen destinat a studiar li normal e psicologic manifestationes del vive mental del homes, va justificar in vor ocules li present e urgent adresse:
Noi psichiatres, de queles li devore es investigar li mente normal e malad, e servir li homanité per nor saventie, senti nos obligat adressar a vos un parol seriosi in nor qualitá de medicos.
Noi psichiatres, de queles it es li tache, explorar li vive del mente e ánima del san e malad homanité, senti nos obligat directer quam medicos un seriosi parol a vos.
In li actual témpor reye partú un statu de spíritu quel gravmen menacia li securitá del popules, e quel vell posser, de un die al altri, degenerar a un nov colectiv psicose de guerre.
It sembla nos que in li munde hay un mentalitá quel fa consequer grav dangeres por li homanité, possente eventualmen ducter a un evident psicose de guerre.
In li munde ho-témpor reye un mental statu, quel menacia li vive del popules per enorm dangeres, pro que it posse ducter a un explicit psicose de guerre.
Li guerre mobilisa omni destructori potenties del homanité, it ducte al anihilament del hom per li tecnica debit a su genie creatori.
Guerre significa que omni destructiv forties es laxat per li homanité contra se self. Guerre significa li anihilation del homanité per tecnic scientie.
Guerre significa activar omni forties de destruction contra li homanité, significa anihilation del hom per li tecnica.
Quam in omnicos quo tucha li vive homan, li factor psicologic lude un rol cardinal in li problemas de guerre e pace.
Quam in omni coses homan, psicologic factores lude un tre important rol in li complicat problema del guerre.
Quam ye omni fenomenes homan, anc ye li complicat problemas de guerre li mental constitution del popules es de altissim importantie.
Si on vole preventer nov guerres, li popules e tis queles have li mission directer lor destines, deve con sangue frigid preciser lor atitude in egard al guerre.
Si guerre deve esser preventet, li nationes e lor ductores deve comprender clarmen lor propri atitude concernent li guerre.
Si li guerre deve esser evitat, popules e ductores deve devenir plu consciosi pri lor atitude al guerre.
Solmen un tre clarmen etablisset enunciation del crede posse preventer un catastrofe universal.
Per self-conossentie un mundal calamitá posse esser preventet.
Solmen selfconossentie posse preventer un catastrofe mundal.
Li sequent considerationes apare nos essential:
Pro to noi trae vor atention a lu sequent:
Fundamental por to es li comprension de lu sequent:
1. Li antagonisme inter li pacific tendenties del individues e li guerraci inclinationes del colectivités es debit al facte que li hom rasona e reacte diferentmen quande il es sol quam quande il es in grand númere.
1. Hay un semblant contradition inter li consciosi individual aversion contra li guerre e li colectiv preparatesse a far guerre. To es explicat per li facte, que li conduida, li sentimentes, li pensas de un índependent individue es sat diferent de tis de un mann quel forma un parte de un colectiv tot.
1. Semblantmen existe un contrast inter li consciosi aversion del individue contra li guerre e li pretesse del totalité a far guerre. Nam li hom senti e pensa altrimen quam singul individue quam quam parte de un tot.
Comments (0)
You don't have permission to comment on this page.