| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 008 (nov-dec 1936)

This version was saved 5 years, 1 month ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on March 1, 2019 at 1:35:36 pm
 

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

 

Numeró 4 (8)     Novembre-Decembre 1936

 

 

Contene: Extraordinari oferta al membres del Occidental Union -- Litt anuncias -- Elastic Occidental (Un practic experiment de traduction) -- Sones "ínaudibil" -- Nov tecnic terminologie -- Li developation de Occidental - Un simplic regul...! (Li participies de Espo) -- Pro quo yo aprende Occidental etc.? -- Concurse de abonnamentes por 1937 -- Redactional noticies -- Un nov medie por payar litt summas -- "Introduction" -- Qualmen demandar autorisation de traduction -- Li nov regulament del exámines por docentie de Occidental -- Li Regulament del Occidental-Academie.

 

Extraordinari oferta al membres del Occidental-Union:   Multiplication de circulares e folies volant

 

Per aquisition de un nov scri-machine con strett tipes e special claves por omni usual accentus, li Institute Occidental es nu capabil multiplicar ampli textus in presc omni lingues usant li alfabet latin. Sur un págin in formate normal A 4 (297 x 210) noi posse plazzar un textu de ca. 1000 (mill) paroles. Un folie con textu sur ambi págines posse contener 2000 (du mill) paroles!

 

Li precies, solmen por membres del Occidental-Union e solmen por textus concernent li (??? propagande?) o aplication de Occidental, va esser - afrancat - por: 

 

50 expls. -- 100 expls. -- 150 expls. -- 200 expls.

Por folies con textu sur 1 págine (til 1000 paroles: SFr. 2.50 -- SFr. 3.50 -- SFr. 4.50 -- SFr. 5.--

Por folies con textu sur 2 págines (til 2000 paroles): SFr. 4.50 -- SFr. 6.-- -- SFr. 7-- -- SFr. 8.--

 

NB Ti precie ne contene il porte.

 

Li indicat precies vale por textus in li sequent lingues: Occidental e altri natural sistemas de L.I. (p.e. Novial), anc Esperanto, Ido, L.s.F. (ma ne Volapük!), - anglés, francés, german, italian, e li lingues del peninsules iberic e scandinav. Por lingues ne enumerat in ti liste es demandat un payament aditional de SFr. 1.-- por chascun págine. Por labores con tirage plu grand quam ci indicat, o con specialmen curt textu, o sin relation a Occidental, ples demandar nor calculationes special.

 

Li manuscrites deve esser scrit per machine e esser cuidosimen corectet, talmen que copiation sin controle es possibil. Li Institute Occidental refusa responsabilitá pri corectesse del textus. Li Institute Occidental reserva se li jure, far de omni demandat labor ulterior exemplares ye propri custas e por propri usu.

-----

 

 

Guérard: A short History... Coidealistes possedent li curt historie del Lingue International mentionat, mey haver li amabilitá *prestar* it a sr Géza Hant, Calea Regele Ferdinand 90, CLUJ, Rumonia.

-----

 

Sr prof. R. Berger desira pruntar li Esperanto-dictionarium de Bennemann. Possedentes mey haver li amabilitá informar li Institute Occidental.

-----

 

Li unesim numerós del circulares del Occidental-Union (OUC 1-3) e del Occidental-Academie (OAC 1-4) es completmen exhaustet. Pro que on demandat les de pluri láteres, noi vell posser considerar un re-edition de ti 7 circulares, si almen 10 coidealistes autorisat reciver ti confidential circulares declara se pret comprar les por li precie de SFr. 2.-- por li du series afrancat. Ti relativmen alt precie explica se per li tre restrictet númere de eventual interessates e li consequent micrissim tirage. Interessates ples tornar se al Institute Occidental, Chapelle.

-----

 

Li ancor ne exhaustet exemplares del documentes del SAPO, circa 200 folies, va esser vendit li serie total por SFr. 3.- (in vice de SFr. 4.-) durant 1937. Ti rabatte ne vale por li nov numerós editet in 1937 self.

-----

 

-39-

 

 

Elastic Occidental - Un practic experiment de traduction

 

De témpor a témpor on audi li objection, que un lingue international deve necessimen esser rigid e povri in expression. Tal objection sembla in facte esser justificat per li strangi teories pri "coincidentie inter parol e idé" etablisset de naiv teoricos de sistemas artificial. In omni casu it ne vale por Occidental, quel permisse un rich variation del expressiones, e to sin implicar in null maniere un complication del lingue, quam un superficial critico vell posser deducter. Noi va demonstrar to per un experiment.

 

In octobre 1935, un gruppe de ca. 350 psichiatres adressat un manifeste al statmannes. Noi recivet de ti document tri versiones, francés, anglés, e german. Benque li tri versiones expresse absolutmen li sam idés general, li fort divergenties de stil e expression in detallie es frappant ye li unesim vide. Noi ha fat li experiment traducter li tri versiones tam fidelmen quam possibil a Occidental, por demonstrar in quant gradu it posse adaptar se al divers particularitás national. To monstra nos li ver problemas e desfacilitás de un mastric traduction in lingues national, ne solmen corectmen representar li idés, ma dar les just ti vestiment quel convene anc al mentalitá del propri nation.

 

In nor traductiones noi ha presc exclusivmen aspirat a sequer li diferent lingues max proxim possibil. Forsan it va pleser un o altri de nor letores inviar nos un version quel expresse li sam serie de idés in bon stil autonom Occidental.    Ilmari Federn

 

Francés version

Anglés version

German version

 

Senior li ministro,

Senior,

Excellentie,

 

Nor vocation quam medicos specialmen destinat a studiar li normal e psicologic manifestationes del vive mental del homes, va justificar in vor ocules li present e urgent adresse:

Noi psichiatres, de queles li devore es investigar li mente normal e malad, e servir li homanité per nor saventie, senti nos obligat adressar a vos un parol seriosi in nor qualitá de medicos.

Noi psichiatres, de queles it es li tache, explorar li vive del mente e ánima del san e malad homanité, senti nos obligat directer quam medicos un seriosi parol a vos.

 

In li actual témpor reye partú un statu de spíritu quel gravmen menacia li securitá del popules, e quel vell posser, de un die al altri, degenerar a un nov colectiv psicose de guerre.

It sembla nos que in li munde hay un mentalitá quel fa consequer grav dangeres por li homanité, possente eventualmen ducter a un evident psicose de guerre.

In li munde ho-témpor reye un mental statu, quel menacia li vive del popules per enorm dangeres, pro que it posse ducter a un explicit psicose de guerre.

 

Li guerre mobilisa omni destructori potenties del homanité, it ducte al anihilament del hom per li tecnica debit a su genie creatori.

Guerre significa que omni destructiv forties es laxat per li homanité contra se self. Guerre significa li anihilation del homanité per tecnic scientie.

Guerre significa activar omni forties de destruction contra li homanité, significa anihilation del hom per li tecnica.

 

Quam in omnicos quo tucha li vive homan, li factor psicologic lude un rol cardinal in li problemas de guerre e pace.

Quam in omni coses homan, psicologic factores lude un tre important rol in li complicat problema del guerre.

Quam ye omni fenomenes homan, anc ye li complicat problemas de guerre li mental constitution del popules es de altissim importantie.

 

Si on vole preventer nov guerres, li popules e tis queles have li mission directer lor destines, deve con sangue frigid preciser lor atitude in egard al guerre.

Si guerre deve esser preventet, li nationes e lor ductores deve comprender clarmen lor propri atitude concernent li guerre.

Si li guerre deve esser evitat, popules e ductores deve devenir plu consciosi pri lor atitude al guerre.

 

Solmen un tre clarmen etablisset enunciation del crede posse preventer un catastrofe universal.

Per self-conossentie un mundal calamitá posse esser preventet.

Solmen selfconossentie posse preventer un catastrofe mundal.

 

Li sequent considerationes apare nos essential:

Pro to noi trae vor atention a lu sequent:

Fundamental por to es li comprension de lu sequent:

 

1. Li antagonisme inter li pacific tendenties del individues e li guerraci inclinationes del colectivités es debit al  facte que li hom rasona e reacte diferentmen quande il es sol quam quande il es in grand númere.

1. Hay un semblant contradition inter li consciosi individual aversion contra li guerre e li colectiv preparatesse a far guerre. To es explicat per li facte, que li conduida, li sentimentes, li pensas de un índependent individue es sat diferent de tis de un mann quel forma un parte de un colectiv tot.

1. Semblantmen existe un contrast inter li consciosi aversion del individue contra li guerre e li pretesse del totalité a far guerre. Nam li hom senti e pensa altrimen quam singul individue quam quam parte de un tot.

 

Mem in li spíritu del cultivat homes de nor epoca subsiste ti tenaci restages de instinctes destructori e primitiv, queles deveni omnipotent in li moment quande un dangere sembla menaciar li colectivité.

Li mann del civilisat duantesim secul possede ancor fort, feroci e destructiv instinctes, queles ne ha esset sublimat, o solmen in parte, e queles erupte quande li comunité, a quel il apartene, senti se menaciat per dangere.

In li cultur-hom del 20-esim secul es vivent ancor savagi e destructiv instinctes del hom primitiv, queles ancor ne es nobilisat e expresse se sin scrupules quande un dangere sembla menaciar li comunité.

 

On posse mem dir que hay in li ente homan li secret o ínconfesset desir, dar, in ínpunitá, in espera a un recompense i.e. glorie, líber curs a ti primitiv instinctes, e ti tendentie contribue grandmen a mantener li spíritu guerraci.

Li ínconsciosi desire, dar curs al primitiv instincte ne solmen sin punition, ne mem con recompensa, favorisa in grand mesura li paratesse por guerre.

Li ínconsciosi desire lassar acter ti primitiv instinctes, ínpunitmen, mem recompensatmen, favorisa in alt gradu li pretesse a guerre.

 

Noi deve sempre denove comprender que solmen li spíritu e li volentie posse mastrisar ti brutal instinctes. Li forties destructori, queles vell conducter fatalmen li popules al cáos, posse, altrimen directet, dar profite al homanité.

It vell dever esser comprendet que li instincte combattori, si bonmen directet, da energie por multcos quel es bon e bell. Ma li sam instincte posse crear cáos si it erupte de omni restrictiones, utilisante li max grand decovritiones del intellectu homan.

It es necessi sempre denove devenir consciosi pri que solmen li spíritu posse domitar ti rud instinctes. Li guerral instinctes, directet in bon vias, furni forties queles es un benedition por li homanitá, li sam forties queles sin fren deve ducter al cáos.

 

2. Li índifferentie e li fatalisme del popules in concern al guerre es ínquietant.

2. It es stupefant vider quam poc li popules es clar pri li realitá.

2. Li manca de sens de realitá che li popules es terrent.

 

Li hom "civil" ne fa se un clar opinion pri li horrores del guerre, e li defiladas del truppes in témpor de pace, li parades falsifica su idés.

Li populari idés pri guerre, queles trova expression in gala-uniformes, militari demonstrationes etc. ne relate plu li realitás del guerre self.

Imaginationes pri li guerre, queles expresse se in uniformes de parade etc. have null relationes al guerre qualmen it eveni in realitá.

 

Li índiferentie in concern del intrigas e del cinicisme del munitionarios es egalmen ínquietant.

Li apatie in concerne al actiones e intrigas del international comercie de armes es surprisant a chascun quel comprende clarmen li dangeres a quel ti comercie menacia ducter les.

Strangi-astonant es anc li índiferentie córam li criminal actida e li intrigas del international industrie de armes.

 

It es ínadmissibil que quelc individues sin scrupules profita del massacres de milliones de entes homan.

It vell dever esser comprendet que it es folli, tolerar que cert gruppes de persones extrae personal profite del morte de milliones de homes.

It es dementie, tolerar que poc singules trae lor personal avantages ex li massacrada de milliones.

 

Noi deve revigilar li sens del realitás e li instincte del conservation del masses, nam ti tendenties es nor natural alliates contra li guerre, sam quam li sentimentes religiosi e li sens moral.

Noi veni a vos con li urgent consilie avigilar li nationes al clar comprension de factes e al sense de colectiv self-preservation; ti potent instinctes essente li max fort alliates por li elimination del guerre. Li augmentation del moral e religiosi sens in vor popul tende al sam scope.

On deve avigilar li sens de realitá e li instincte de self-mantentie del masses, pro que ti instinctes es li max fort confederates contra li guerre. In li sam direction efecte li infortiament del moral e religiosi sentiment in li popul.

 

(Remarca redactional: Ti textus, queles representa circa li unesim demí del mentionat circulare, sta publicat ci pro exclusivmen filologic motives. Ili ne mey esset considerat quam expression de un opinion ni de nor colaborator, ni del redaction, quel repeti ye ti ocasion, que nor revúe es strictmen neutral in omni politic questiones.)

--------------

 

Sones "ínaudibil"

 

Li homan orel percepte un son solmen quande li aer es perturbat de un númer de duplic vibrationes includet inter 16 minimum e 37 000 maximum. Ni omni vivent entes percepte li vibrationes (sive luminosi, sive sonori) in li sam maniere, sam quam ne omni radio-aparates detecte li sam gamme de radiofonic undes.

 

Talmen, li ja ancian experimentes del scientist Francisco Galton ha demonstrat que li límite de perception del acut sones del cane es plu alt quam ti del hom, e que ti del cat es ancor plu alt. Galton utilisat un specie de flite, un vitrin tube con fores ci e ta, ex quel il extraet sones con variabil altore.

 

Ascendente li scala del sones e preterpassante li max acutis, li homan orel ne perceptet plu necos benque li serchator sempre sofflat. Un can, introductet in ti moment in li laboratoria, strax levat su oreles pro un son quel it sol perceptet. Per ascender ancor plu in li scala del "sones", on determinat li límite súper quel un cat perceptet ancor alquicos, contra que li hom e li can ne plu perceptet necos.

 

Do, it existe "sones" ínaudibil, queles, desde circa deci annus, obtenet important aplicationes, principalmen in li mesura del sub-marin profunditás.

 

Antey, on ja utilisat li ordinari sonori undes: on productet un explosion sub un nave, e on inregistrat sur li nave li ecó, li bruida del retrovenida de ti explosion.

 

Pro que li son propaga se in aqua con li rapiditá de 1500 metres in seconde - si li ecó esset inregistrat 3 secondes pos li explosion, to significat que li total via del son - vade e retro - ha esset 4500 m. e que li nave stat súper un funde de 2250 m.

 

Ti metode havet un desavantage: li son propaga se ad omni directiones e por grand profunditás, it vell har esset necessi expenser un enorm quantitá de energie por que un ecó es perceptet, e utilisar gigantesc "spegules" acustic.

 

Per utilisar "ultra-sones", con unde-longore de quelc millimetres, ma queles propaga se ye li sam rapiditá quam li sones perceptibil per nor orel, Langevin e Chilowski ha successat constructer emissores e projectores con micri dimensiones, queles concentra e directe tre exactmen li energie acustic. Ti nov metode va permisser mesurar tre exactmen li grandissim profunditás del Ocean.

 

(Ex francés traductet G.W. Angers)

 

 

Nov tecnic terminologie

 

Benque to es li competentie del Academie e de Celia, yo crede que it es oportun tractar ti ci tema avan omni coidealistes, pro que it es principalmen un question de practica.

 

In omni vivent lingues noi observa que nov expressiones nasce secun li progresse de scientie e tecnica. On sercha ti paroles in van in li ancian lexicos, benque mem li litt garsones conosse les ja ante li unesim annu de scol. Un modern lingue international quel have li ambition esser introductet bentost in li tot munde, deve esser "up tu date" (actualissim) in ti relation

 

Li tecnica del grammofon es conosset; ma nu on comensa far quasi acustic portretes por conservar su voce por su nepotes o misser it trans li oceanes a lontan amicos por to on besona un special parol. Quande "Cosmoglotta" raportat nos que sono-discos con textu in Occidental ha esset fabricat, li redaction expresset to per li frase "far inregistrar un textu sur un sono-disco"; evidentmen pro manca de un plu bon special parol. Ci quelc altri propositiones: "far accepter", "ingraver", "far incepter". In li Radicarium li derivation "incepter" es mentionat, ma it es tre poc usat in li vivent lingues, do líber por un nov término.

 

Dr. Peipers (Köln)

 

Save vu, que "foresto" in Esperanto significa "absentie", que "turisto" significa "guardian de turre"?

 

-41-

 

 

E. de Wahl: Li developation de Occidental (Cronologic tabelle)

 

1887 - Yo studia Volapük, benque repugnat, pro que li difusion de Volapük - quel tande esset plu grand quam poy ti de Esperanto pos 25 annus - dat li suggestion que Volapük va esser bentost li Lingue International e plu ne remplazzabil per alquicos plu bon.

 

1888 - Conossentie con Esperanto. Activ colaboration. Provas ameliorar Esperanto durant que it ancor esset in stadie de comensa.

 

1894 - Pos stabilisation de Esperanto yo transi a índependent linguistic studies, explorationes, e experimentes.

 

1896 - Colaboration al revúe "Linguist". Corespondentie con autores de divers sistemas de L.I.: Grabowski, Lott, Beerman, Molenaar, Rosenberger, Couturat, Meysmans, Peano.

Lott plurivez relabora su "Mundolingue" secun mi consilies.

 

1906 - Pos long corespondentie con me (excerptes publicat in "Progres" 1906 e 1907), Rosenberger visita me in Tallinn (tande Reval). Pos un conferentie de du dies il transforma su "Idiom neutral" a "Reform Neutral", ma sin executer omni mi consilies.

 

1909 - In "Discussiones de Academia pro Interlingua" Nr. 1. apari li unesim projecte del fundamentes del futur lingue, scrit in li experimental provisori dialecte "Auli" (auxiliari lingue) in li articul "Abstracti Verbal-Substantives".

 

1911 - Colaboration permanent e exposition del ductent idés e metodes del construction de un L.I. in li revúe "Lingua Internationale" editet de Prof. I. Meysmans in Bruxelles.

In nrós. 1. e 2. (errata) yo publica ye unesim vez li lege del formation del verbal derivationes, queles es li quintessentie de Occidental (hodie nominat "Regul de Wahl").

 

Til 1921 - Privat studies e labores de construction - nequí possente auxiliar me in mi direction - specialmen pri li real signification del afixes, queles esset interpretat íncorect in li anteyan projectes, e pri queles anc in li scientic litteratura trovat se solmen tre poc important.

 

1921 - Li deliberation del question de Esperanto in li Liga del Nationes da li instigation publicar Occidental.

 

1922 februar - Publication del revúe "Kosmoglott" quel quam unesim pledi por Occidental, e *in* Occidental.

Quelc mensus plu tard publication del unesim claves (grammatica e formation de paroles) in anglés, francés, german, russ.

 

1925 - Aparition del unesim lexico "Radicarium directiv" in 8 lingues anglés, francés, german, hispan, italian, portugalés, russ, sved.

 

1927 - Fundation del Occidental-Union in Vienna, e translocation del revúe, quel transforma su nómine a "Cosmoglotta" e es til ho-témpor li oficial organ del Occidental-movement.

-----

 

Un simplic regul...!

 

In "Esperanto Internacia" nró 3., decembre 1936, p. 11, noi lee:

 

"Concernent li composit formes del verbe, usualmen solmen *li passiv formes causa embarasse pro li facte que in li europan lingues existe usualmen solmen un passiv participie.* E inter li passiv formes del esperantic verbe, erras es max sovente fat pri -is -ata e -is -ita. Benque ne grav, ti erra es evitabil, si on antey "traducte" li passiv forme in activ e poy usa -is -ita solmen si li corespondent activ forme es -is -inta. Ti regul es simplic e in general anc suficent por li practica. (Sublineationes de nos)

 

Save vu, que Esperanto have 6 participies? -anta, -inta, -onta por indicar li activ forme de presente, passate e future, e paralelmen -ata, -ita, -ota por li passiv formes del tri témpores.

 

 

Pro quo yo aprende Occidental e pro quo li problema del lingue international interessa me?

 

Pro quo yo trova que it es un tre important cose: colaborar ye expander un lingue international quel sol es creat por servicie al homanité, e to, quo - yo trova - es lu max valorosi in li cose del L.I., es que on partiprende in li labor por crear un international comprension e amicitá quel es tam necessi nu u li guerre furia completmen sin necessitá e sin conscientie destructe omni homan esperanties pri libertá e pace. Ta, yo crede, que li L.I. va esser sur li rect plazza. Nam li amicitá e li comprension quel in ti maniere va esser constructet inter omni nationes va certmen esser de tre plu grand durantie e valore quam omni species de tractates e paragrafes.    Else Jönsson (Copenhag)

(16 annus; pos ca. un annu de aprension)

-----

 

CONCURSE DE ABONNAMENTES POR 1937

 

Noi fa rememorar nor letores, que li administration de Cosmoglotta institue 6 premies por tis queles va recrutar li max grand númer de abonnamentes por 1937 til li 1-esim octobre 1937:

 

Unesim premie: 1 lexico Occ.-Occ. Fr. 10.-- sviss (in litteratura o in Bons del Institute Occidental)

Duesim premie: 1 lexico Occ.-Occ. Fr. 5.-- sviss

Triesim premie: 1 lexico Occ.-Occ. Fr. 2.50 sviss 

Quaresim premie: 1 lexico Occ.-Occ. Fr. 1.50 sviss 

Quinesim premie: 1 lexico Occ.-Occ. Fr. 1.-- sviss 

Sixesim premie: 1 lexico Occ.-Occ.

 

Li premies va esser distribuet li 1-esim novembre 1937.

-----

 

Li unesim liveration del Lexico Occidental-Occidental de Ilmari Federn va probabilmen aparir in april o may 1937.

-----

 

Ples observar que li 4 folies del present numeró de Cosmoglotta-Informationes contene li sam quantité de textu quam 16 págines in machin-scritura normal.

In 1937, Cosmoglotta-Informationes va aparir in li sam formate quam Cosmoglotta self.

----

 

On aproba...

 

Yo ha bon recivet li expedit libres e tre mersía vos. Pos har examinat les, mi opinion es que Occidental es plu perfect quam Ido.

Yo exea ULI, demissiona del consulatu, ne reabonna Progreso e Centerbladet pro que in vice yo vole abonnar Cosmoglotta.

Stefan Lippai, Gyula, Hungaria

(Ex un lettre del 18.12.36)

-----

 

Sr Petro V. Dimitriev, Asparuh 22, Pleven, Bulgaria, nu composi un libre de aprension con un litt vocabularium.

-----

 

Li Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia e omni altri instanties de nor movement

 

peti vos

 

1) strax responder a lor lettres

2) indicar sur chascun comunication *vor complet adresse* por evitar perde de témpor per serchada in li adressarium.

 

Nor movement es un movement de action. Chascun action composi se ex un multitá de singul actionettes. Li minutes perdit per negligentie in detallies additiona se a hores e dies. Ples auxiliar nos economisar ti dies!

 

-42-

 

 

00

 

Serie A Numeró: 0000

 

Li Institute Occidental

Chapelle (Vaud) Svissia, obliga se exchangear ti provisori Bon til li 31.12.1938 contra un quantité de su editiones, in li valore de:

Null centesimes sviss

o contra un nov Bon del sam valore con durada de validitá prolongat. == Li 1. januar 1937

 

(Stampe blu:) Institute Occidental

Li Director:

(Signatura Fred. Lagnel

per incre e propri manu)

 

Quo es to?

Un nov medie por payar litt summas

 

Un urgent beson ja sentit desde long témpor

 

Ja desde long témpor noi ha considerat li problema del payation de litt summas. Mult coidealistes ha questionat nos pri li possibilitá trovar un medie por soluer it, nam li general medies existent es ínsuficent e mult tro custosi: li portes por payar 30 cts. per postmandate es tam grand quam por payar deci francs e implica scrition del sam multitá de divers formulariums. E por postal respons-cupones on deve payar circa li demí ultra lor real valore. On ha provat auxiliar se in divers manieres in altri campes: per fabrication de moné sur un base artificial international o sur li base de sviss postmarcas glutinat in litt covertes de celofane. Noi ne ha audit que ti metodes pruvat se successosi.

 

Nor sistema de Bons

 

In comensa de 1936, sr. I. Federn in Copenhag ha inviat nos un projecte quel sembla nos sat bon perlaborat, ma pro divers impedimentes noi solmen nu posse realisar it. Li idé es, basar li medie de payation ni sur un utopic non-existent unité, ni sur li moné de un land, am sur un concret valore existent: li litteratura editet del Institute Occidental, e sur li facte que it es conosset de omni Occidentalist, e que omni Occidentalist, ínmediatmen o mediatmen, alquande compra de ti editiones, almen por abonnar Cosmoglotta. Pro que un numeral graduation del valores deve exister, e omni nor precies es calculat in sviss francs, it esset natural, que noi adoptet li sviss franc quam unité indicatori.

 

Li aspect del Bons

 

Noi ha editet un serie de Bons poligrafat in formate normal A 7 (106 x 74 mm) i.e. demí postcarte, con un textu de quel on vide in supra un specimen sin valore. Chascun Bon porta in infra li stampe del Institute Occidental e mi signatura per incre e propri manu. In li levul quart in supra it porta li indication del valore in grand tipes, in medie un numeró individual, e in infra li insigne de Occidental in colores variant secun li valore. Noi ha editet li sequent sett valores:

 

Sviss francs -.05 con insigne in yelb

Sviss francs -.10 con insigne in verb

Sviss francs -.20 con insigne in blu

Sviss francs -.30 con insigne in rubi

Sviss francs -.50 con insigne in brun

Sviss francs 1.-- con insigne in orangi

Sviss francs 2.-- con insigne in violett

 

Li Bons de -.30 va, noi suposi, trovar special interesse, pro que ili coresponde al porte de un lettre a extrania. Noi do ha fat de les un tirage specialmen grand. - Por cert arangeamentes e un special sistema de controle omni abuse o imitation de nor Bons es ínpossibilisat.

 

Noi considera ti Bons (Serie A) provisorimen quam experimental. Si ili pruva se utilisabil, noi va editer in comensa de 1938 un nov serie fabricat per un procede plu bell. Pro to noi ha provisorimen fixat li durada de lor validitá til li fine de 1938, talmen que va esser un tot annu por li exchange contra nov Bons.

 

Noi peti explicitmen atenter, que li sviss franc ne es li base, ma solmen li indicator de valore de nor Bons. Quelcunc li valore del sviss moné mey esser, noi va sempre exchangear nor Bons contra un quantité de editiones havent li indicat valore secun li precies valid ye li 1.1.1937. Noi reserva nos li jure, revocar li validitá de nor Bons ye un termine de six mensus pos li publication del revocation il li oficial organes del Occidental-Union.

 

It es comprensibil, que si noi abassa li precie valent hodie de alcun de nor editiones, li payatores per Bons jui li sam rabatte quam omni altris.

 

Solmen Bons queles porta li signatura per manu e incre del Director del Institute Occidental (vide infra) va esser valid.

 

Qualmen usar nor Bons?

 

Li coidealistes queles desira usar li nov medie de payation, posse reciver it de nos contra inviation del valore per mandate international o chec postal al Institute Occidental. Noi anc accepte checs de banca - ma in ti casu ne minu quam li valore de SFr. 10.- pro li alt expenses de incassation. Ples ne obliviar indicar quel valores vu desira! Si vu comenda litteratura, li Bons corespondent a un eventual saldo va esser adjuntet al pacca. Noi reserva nos li jure, in casu de exhaustion de cert valores, inviar li sam summa per altris.

 

Ti Bons va possibilisar litt payamentes anc a omni persones queles accepte les!

 

Li reverses del Bons es blanc. Noi invita li reciventes de Bons notar sur li reverses nómin e date. It va plu tard esser interessant vider li Odissé de nor Bons.

 

Noi peti omni organisationes de Occidental, specialmen li landal federationes, scrir nos esque ili es pret accepter li Bons. Noi tande va publicar un liste de oficial acceptores in Cosmoglotta-Informationes.

 

Qui invia nos SFr. 10.- in Bons con un comende pri nor editiones, va sive reciver editiones in valore de SFr. 11.- (ples far un liste strax pri SFr. 11.-!) sive un retorn de nov Bons in valore de SF.1.- juntet al pacca.

 

Un consilie ancor: in vor propri interesse it va esser preferibil, ne inviar li Bons quam printates, ma junter les in lettres!

 

Li devise de Occidental es: Servicie al homanité. Li devise del Institute Occidental es: Servicie a nor coidealistes.

 

 

Institute Occidental

Li director:

 

Fred Lagnel (signatura)

 

(Signatura Fred Lagnel per propri manu poligrafat quam specimen)

--------

 

Unic oferta al abonnates de Cosmoglotta-Informationes. Ples exciser li infra cupon e junter it a Vor comende:

 

-----

Ti cupon, inviat al Institute Occidental Chapelle (Vaud) Svissia, acompaniat per un comende pri editiones del sam institute in un valore de almen SFr. 3.- (abonnament a Cosmoglotta exceptet), va esser exchangeat contra un o pluri Bons del Institute Occidental in li valore total de SFr. -.30. ----

Chapelle, 1.1.1937    Fred. Lagnel

 

"Introduction"

 

Save vu, que it es possibil scrir vor textu in un tal lingue, que it es ínmediatmen accessibil por quasi li totalité del persones cultivat de omni nationalitá?

 

Save vu, que vu posse parlar in un del mult congresses de nor témpor in tal maniere, que vu va esser comprendet per li majorité del persones present, sin traduction in lor respectiv lingue.

 

E vu deve bon comprender, in omni du casus, it ne es necessi que li letores o auditores ha studiat ti lingue. Li quantité de erudition quel ja es in lor possession, e un quantitá minimal de bon volentie es plu quam suficent.

 

It es un fact, que noi possede nu un medie facil por comunication inter europanes de omni specie. "Europanes" ne deve significar exclusivmen habitantes de Europa, ma de omni partes del munde, u descendentes de europan orígine ha etablisset se. It es un fact que li "lingue europan" existe, e que on nu conosse su existentie.

 

"On"? Qui on? Nu bon, persones, queles ha ocupat se pri li question del lingue universal, ma queles ha restat tro long in lor "turres de ivor". Pro ti rason it ne es surprisant que li munde ignora, que realmen un lingue international, inter-europan existe.

 

Quel es li nómin de ti lingue? Esque it es Volapük, o Esperanto? No. Sin dúbite ti sistemas have grand merites e lor autores msr Schelyer e dr Samenhof va restar celebri in li historie del lingue universal. Ma on ne deve pensar que lor sistemas es li max bon incarnationes del idé del lingue international.

 

Li plu o minu fortunosi fates de ti sistemas ne tucha li idé. Li fisaco de Volapük ne posset obscurar li idé. Li momentan semblant successe de Esperanto ne es tam favorabil al idé quam multes es inclinat suposir.

 

Li lingue quasi miraculos, pri quel noi constantmen parla, es Occidental...

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.