| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 015 (feb 1938)

This version was saved 5 years, 1 month ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on March 13, 2019 at 10:32:07 pm
 

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - feb 1938 -- Nró 16 (1)

 

Ilmari Federn: Li Spíritu de Occidental

(Ex un lettre adressat a sr M.K. Gardner.)

 

In su articul "Li Lingue International - un artistic problema" sr de Wahl concepte li lingue ne quam un tecnic mosaica o conglomerate composit de elementes mecanic, material, mort, separabil, ma quam un organic unitá, un  artistic ovre.

 

Por mult mundlinguistes to probabilmen es íncomprensibil. Ma revuante e judicante Occidental secun li categories e conceptiones del schematic sistemas de Lingue International, on similea a un geometre quel aporta circul e lineale e li metode del trigonometrie por capter e comprender li essentie de un pictura de Michelangelo o Rembrandt.

 

Similmen, Dr. Homolka, li presidente del Occidental-Union, ha exposit in un lettre a sra Morris, li presidenta de IALA, que omni altri sistemas de L.I. ha prendet in consideration solmen li material parte del paroles, lor córpores quam mecanic elementes. De Wahl ha captet anc lor spíritu.

 

Por li altri sistemas vale to quo Mefistófeles di al scolero in li unesim parte de "Faust" de Goethe:

 

"Wer will was Lebendigs erkennen und beschreiben,

Such erst den Geist herauszutreiben,

Dann hat er die Teile in seiner Hand,

Fehlt leider! nur das geistige Band."

 

(Qui vole comprender e descrir alquicos vivent, prova antey expulser li spíritu; tande il have li partes in su mane, ma regretabilmen manca li ligament spiritual.)

 

Occidental es un altri munde quam li schematic lingues; sam quam li arte es un altri munde quam li matematica - benque on posse trovar trates comun. Por plenmen apreciar Occidental, on deve surtir ex li munde schematic. On deve por quelc témpor obliviar li lexicos, principies, grammaticas, li quantité de paperallia quel contene solmen dissectet particules del cadavre del lingue. Ne tá li lingue trova se, adminim ne su spíritu; tam poc quam li vive homan trova se in li salas de anatomie.

 

U es li spíritu, li vive del lingue? Che li homes queles usa it, queles parla e scri: Ples pensar al mann in li strada, quel babilla con su compano - al

 

-1-

 

comerciante quel persuade li hesitant comprator - al politico quel per patetic o demagogic paroles influe li masses - al diplomate quel pesa li clausules e mental reservationes por li interesse de su land - al yun mann quel murmura amorosi non-sens in li orel de su amata - al flicca quel canta per gay voce un canzon - al poete quel prova capter per li nud paroles li bellitá del munde - al filosof quel rasona pri realitá e metafisica - al polemico por quel li lingue es un acut espade - al scritor quel forma li paroles por que ili mey expresser li ínfinit formes nascent in su fantasie - al matre quel chargea un lettre per omni amore de su cordie por li filio lontan - al profete quel vanmen prova simbolisar per li povri sones del bocca homan li ínexpressibil misteries queles su Deo revelat le...

 

Ta, in su vivent function on deve serchar li spíritu del lingue, in su litteratura, ma ne in su cadavre: su lexicos, su grammatica. E li regules del lingue deve esser formulat por adaptar se al elastic servicie de tal vivent aplication, e ne por presentar un max simetric sinoptic sistema in li grammaticas!

 

Li grand erra de mult interlinguistes esset creder, que solmen tó es aplicat in li usation del lingue, quo ha esset consciosimen aprendet in li grammaticas. Ili neglige li rol mult plu important del subconsciositá. Li modern sistemas de instruction nega li importantie del grammatica por li instruction. Li "ideologie" de cert schematic sistemas, lor criteries de judication, de critica, basa se sur li conceptiones de antiquat metodes de instruction, e ne sur li lingue functionant.

 

Do on comprende, que li essentie del lingue deve esser serchat altriloc quam in li sicc sistema de logic postulationes, o in minuciosi diferentiationes fat per un cerebre unilateralmen developat. On comprende que it es un chimere constructer un lingue quel premisse que in chascun parol on memora li precis logic composition, e li relation inter radica, sufixe, e signification del totalité, e que on composi les secun regules rigidmen separant in teoric categories, e excludent categories ne previdet in li schema.

 

Tande on aprecia li genialitá del ovre de Edgar de Wahl - etsí su elementari principies, dissectet e considerat absolut, separat e soluet ex lor conexe, sembla criticabil al steril spíritu registratori, por quel existe solmen ti parte del lingue, quel posse esser abstraet ex su impetuosi fluentie vivent por esser conservat in buxes e botelles, con imposant diferent etiquettes e rangeat in scafes con simetric sistemas de classification. No - li vive ne es un cartoteca, e li lingue es creat por functionar in li vive, e ne por formar logic simetric "sistemas". Ti artistic vitalitá distinte li ovre de De Wahl de omni altri sistemas.

 

Ma yo desespera, que mult interlinguistes posse comprender nor vitalistic image del munde lingual. Li logica e schematisme ya anc ne es li apt instrument por recepter li essentie de un poema quel tucha li cordies ancor ne deformat per un exagerat rationalisme. No, al pluparte del schematistic interlinguistes solmen li materialistic part de nor afere, nor exteriori organisatori, propagandistic successes va far li impression decisiv. Ili es masse, adoratores del "success", sin egard a esque lu successosi es bon o mal...

 

Doc. 155 O.

 

-2-

 

 

Emilio Peruzzi: Li adjectivic finale -i

 

Concernent li finale -i del adjective, li interessant observationes exposit de sr A.Z. Ramstedt in Cosmoglotta Nr. 48 posse esser ancor suplementat:

 

On trova que -i es tre usual ye li adjectives relativ:

 

etrusc: lautn- = familie; lautni: familiari.

egiptian: nt-j = citeano.

hebreic: ragl-i = pedal; misr-i = egiptian.

somali: gumbur-i = montan.

kanuri: meir-i = reyal.

nama: soros-i = corpor-al.

samoyed-ostiac: tula-i = cuprin.

 

In madyar: -úr-i = senioral, ember-i = homan. In japanés li majorité del adjectives apartene al classe del veritabil adjectives queles fini sempre per -i: takai = alt, shiroi = blanc, utskushii = bell. Anc mult altri adjectives fini per -i: kirei = jolli.

 

Anc in arab hay mult adjectives in -i: gebl-i = sudic.

 

De ta li sufix ha venit anc in li lingue hispan: Marroquí = marocan etc.

 

Dan, sved, latin e altri lingues ja ha esset tractat per sr Ramstedt.

 

Concernent li latin, yo ha fa un interessant constatation: Del 34 adjectivic sufixes aplicat in li vulgari latin, 26 contene -i: -abilis, -acius, -iceus, -icius, -alis, -ilis, -anius, -onius, -aricius, -arius, -arius, -bilis, -cius, -ensis, -ius, -ibilis, -icus, -idus, -iinus, -inus, -iscus, -ittus, -ivus, -orius, -sorius, -torius.

 

Forsan hay ancor ulterioris?

 

Per omno to on posse vider ancor un vez que li finale del adjectives ne posse nequande esser -a.

----

 

APIS - Nov adresses

 

ITALIA

 

230. Sr Mestriner, Oscar / Via Luigi Serena, 4 / Treviso / Studente industrial (1921) I.F. -- O: ill. pc.

 

229. Sr Bonato, Umberto / Via Generale Chinotto, 1 / Vicenza / Studente chimical (1912) I.F. -- O.

 

TCHECOSL.   Vysoké Mýto

 

231. Sr Polednicek, Zdenek / Vysoké Mýto 45/I/ (1919) T.G.R., O.G.(R.): omn. 07.20.35.77.78.80.

 

Ples supresser adresse nró 78, Leipzig, Germania, e plu ne scrir a it.

----

 

Bons del Institute Occidental es acceptet quam payament in

Hispania (Catalunya) del Hispan Occidental-Association, Presidente Macià 5, Figueres

 

-3-

 

 

 

Noi presenta un nov colaborator: Neredith Knox Gardner

 

M.K. Gardner nascet 1912 in Okolona, state Mississippi, USA, vivet in Austin (Texas) desde 1923. Baccalaureus artium, Universitá de Texas 1932; Magister artium 1935. Su specialitá es linguistica (germanic filologie), il esset scolari instructor de Hispan, nu docente de German, unesimmen in li Universitá de Texas, desde 1937 in ti de Wisconsin (cité: Madison) u il in sam témpor studia por li doctoratu.

 

Il fat conossentie de Esperanto in li etá de circa 13 annus, projectet poy un propri filosofic sistema, quel il abandonat por aprender successivmen Arulo (un reformat Ido de M. Talmey), Esperanto, Romanal, Ido e adherer 1930 al Ido-Union. Poy il ancor aprendet Novial. 1931 il fundat "The International Language Society of the University of Texas", quem il reorganisat 1935 sub li nómine "The American Ido Society".

 

Gardner hat speculat pri li teorie de interlinguistica e interessat se pri li discussiones in "Progreso". Il contribuet pluri articules: li unesim, "Pri la fonetiko" (julí 1931) ganiat le li docent-diploma. Interessant es su altri contributiones "Principi en interlinguistiko" (nov. 1931, aug. 1932), "Pri C e altra literi" (jan. 1932). In "Interlanguages" (antey "Tolero", revúe intersistematic), esset publicat su anglés traduction de "Questionaro pri fundamentala problemi di glotonomio" de Jezierski.

 

Por reconciliar li divergentie inter teorie e practica in Ido e far possibil li legal e regulari usation de formes natural, il formulat li principie de normocentric libertá in un articul "Pri nuanci", scrit 1935, ma printat solmen febr. 1937 in "La Akademio" e pooy in un lettre a prof. Jespersen ("Naturaleso e regulareso" in Novialiste, dec. 1935).

 

1935 il esset electet quam membre del Academie de Ido.

 

Ja 1933 il perceptet que Occidental ne es tam mal, quam li Idistes ama picter it. Li principie de normocentric libertá esset un concession a factes queles li Idistes ne hat volet aconosser. Ma in 1937 il perceptet que ti principie esset un inversion del normal relationes de linguistic usantie, e videt plu clarmen li distantie inter Ido e logicitá ideal quel sol vell justificar li resistentie contra li naturalitá. Consternation e deception pri cert evenimentes inter li Idistes dat le li ultim stimul por rupter su relationes con li Ido-movement. Il declarat su demission del Academie e del Union e adheret al Occidental-Union ye li 24. novembre 1937.

 

Desde 1938 il functiona quam agente de Cosmoglotta e informator pri Occidental por li States Unit de Nord-America.

 

Sr Gardner quel ultra li grand lingues europan comprende anc Sved, Latin, Grec, e conosse Sanscrit, studia in presente li lingue Lituan e lingues Indian

 

(Fine sur pág. 16)

 

-4-

 

 

Doc. 100-b

Unesim suplement al liste de nor Documentes

 

Nov documentes:

 

151/152. O. Prof. Gonzague de Reynold pri li L.I. e pri Esperanto. Citates ex su raport al comission por cooperation intelectual del Liga de Nationes. Quel nivelle cultural un L.I. deve haver? Un alt opinion, quel apoya li vitalistic vispunctu de Occidental contra li mecanistica de Espo. - Critica anihilant pri Espo, su povritá, su barbarismes, su defectes fundamental. Precie: 5 c.

 

153. O.P. Morloe, Esperanto es Occidental. Citates del filia de Zamenhof e del Esp'ist P. Stojan demonstra que anc Espo es un lingue "occidental" e nullmen plu "universal" quam Occ. Li contrari assertion es un plumpude per paroles.

 

154. O. I.Federn, Anteparole a  "Spíritu de Occidental". Apreciation del ovre e del caractere de sr de Wahl, oposition del vivent evolution contra li rigid schematisme de altri sistemas. A qui adressa se "Spíritu de Occ."?

 

155. O. I.Federn: Li Spíritu de Occidental. In un lettre a un ex-Idist es caracterisat li essential diferenties inter li mecanic sistemas e li vitalistic Occ. Li vive de un lingue ne trova se in sicc grammaticas, ma in li vivent aplication. (Util por propaganda che artistes e persones cultivat).

 

156. O.  EW, Sententies. 7 del max important interlinguistic sententies del autor de Occ sur un litt folie printat.

 

157. O/Ido. "C". Discussion pri su duplic pronunciation inter Hz. Jacob e I. Federn. Li usual argumentes por e contra, regardat de pluri aspectes. Li Idist, in su defense, formula self un principie etablisset de sr de Wahl, tornat contra li exagerationes del "facil aprensibilitá" del schematic sistemas.

 

158. AF. Li unesim clave de Occidental. Un historic document por colectores, plu ne utilisabil por propaganda e instruction. Precie: 5 cts.

 

159. G. Dr. H. Homolka, Li problema del planlingue quam tache normativ. Resumé de un discurs fat por IALA. Concis e rich exposition del paraleles inter li principies de Occidental e principies de normation. Multissim argumentes e frappant formulationes pruvant que Occ es max apt quam basic lingue por IALA. (Util por propaganda che ingenieros, tecnicos, scientistes). Precie: 5 cts.

 

160. O/Espo. Textus comparativ de Esmond Privat, declara ínnecessi li obligatori finales -o, -a e mentiona li caotic combattes del duplic paroles international.

 

Documentes sin mention de precie custa 2 cts. Serie 151-160 compl.afr. = 30 cts.

 

Exhaustet es li documentes sequent: nrós: 13 F, 31, 50, 78, 84, 139, 141, 148, 73 F.

Lor re-edition va esser avisat in Cosmoglotta.

 

Re-editiones: Un 2. edition esset fat de Doc. 82. O. Li sufixes de action in Occ.

 

Complet serie: Un complet serie de omni documentes in stock (atualmen 1-160)custa Sv.Fr. 4.-- afrancat. NB Li Parol "complet" significa "omni documentes essent in stock in li moment del ariva ddel comanda". It ne obliga nos a liveration de documentes exhaustet, ni de documentes editet o re-editet plu tard.

 

Ples rectificar li liste document 100 secun li indicationes ci dat!

 

-5-

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.