| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 015 (feb 1938)

This version was saved 5 years ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on March 15, 2019 at 1:19:18 pm
 

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - feb 1938 -- Nró 16 (1)

 

Ilmari Federn: Li Spíritu de Occidental

(Ex un lettre adressat a sr M.K. Gardner.)

 

In su articul "Li Lingue International - un artistic problema" sr de Wahl concepte li lingue ne quam un tecnic mosaica o conglomerate composit de elementes mecanic, material, mort, separabil, ma quam un organic unitá, un  artistic ovre.

 

Por mult mundlinguistes to probabilmen es íncomprensibil. Ma revuante e judicante Occidental secun li categories e conceptiones del schematic sistemas de Lingue International, on similea a un geometre quel aporta circul e lineale e li metode del trigonometrie por capter e comprender li essentie de un pictura de Michelangelo o Rembrandt.

 

Similmen, Dr. Homolka, li presidente del Occidental-Union, ha exposit in un lettre a sra Morris, li presidenta de IALA, que omni altri sistemas de L.I. ha prendet in consideration solmen li material parte del paroles, lor córpores quam mecanic elementes. De Wahl ha captet anc lor spíritu.

 

Por li altri sistemas vale to quo Mefistófeles di al scolero in li unesim parte de "Faust" de Goethe:

 

"Wer will was Lebendigs erkennen und beschreiben,

Such erst den Geist herauszutreiben,

Dann hat er die Teile in seiner Hand,

Fehlt leider! nur das geistige Band."

 

(Qui vole comprender e descrir alquicos vivent, prova antey expulser li spíritu; tande il have li partes in su mane, ma regretabilmen manca li ligament spiritual.)

 

Occidental es un altri munde quam li schematic lingues; sam quam li arte es un altri munde quam li matematica - benque on posse trovar trates comun. Por plenmen apreciar Occidental, on deve surtir ex li munde schematic. On deve por quelc témpor obliviar li lexicos, principies, grammaticas, li quantité de paperallia quel contene solmen dissectet particules del cadavre del lingue. Ne tá li lingue trova se, adminim ne su spíritu; tam poc quam li vive homan trova se in li salas de anatomie.

 

U es li spíritu, li vive del lingue? Che li homes queles usa it, queles parla e scri: Ples pensar al mann in li strada, quel babilla con su compano - al

 

-1-

 

comerciante quel persuade li hesitant comprator - al politico quel per patetic o demagogic paroles influe li masses - al diplomate quel pesa li clausules e mental reservationes por li interesse de su land - al yun mann quel murmura amorosi non-sens in li orel de su amata - al flicca quel canta per gay voce un canzon - al poete quel prova capter per li nud paroles li bellitá del munde - al filosof quel rasona pri realitá e metafisica - al polemico por quel li lingue es un acut espade - al scritor quel forma li paroles por que ili mey expresser li ínfinit formes nascent in su fantasie - al matre quel chargea un lettre per omni amore de su cordie por li filio lontan - al profete quel vanmen prova simbolisar per li povri sones del bocca homan li ínexpressibil misteries queles su Deo revelat le...

 

Ta, in su vivent function on deve serchar li spíritu del lingue, in su litteratura, ma ne in su cadavre: su lexicos, su grammatica. E li regules del lingue deve esser formulat por adaptar se al elastic servicie de tal vivent aplication, e ne por presentar un max simetric sinoptic sistema in li grammaticas!

 

Li grand erra de mult interlinguistes esset creder, que solmen tó es aplicat in li usation del lingue, quo ha esset consciosimen aprendet in li grammaticas. Ili neglige li rol mult plu important del subconsciositá. Li modern sistemas de instruction nega li importantie del grammatica por li instruction. Li "ideologie" de cert schematic sistemas, lor criteries de judication, de critica, basa se sur li conceptiones de antiquat metodes de instruction, e ne sur li lingue functionant.

 

Do on comprende, que li essentie del lingue deve esser serchat altriloc quam in li sicc sistema de logic postulationes, o in minuciosi diferentiationes fat per un cerebre unilateralmen developat. On comprende que it es un chimere constructer un lingue quel premisse que in chascun parol on memora li precis logic composition, e li relation inter radica, sufixe, e signification del totalité, e que on composi les secun regules rigidmen separant in teoric categories, e excludent categories ne previdet in li schema.

 

Tande on aprecia li genialitá del ovre de Edgar de Wahl - etsí su elementari principies, dissectet e considerat absolut, separat e soluet ex lor conexe, sembla criticabil al steril spíritu registratori, por quel existe solmen ti parte del lingue, quel posse esser abstraet ex su impetuosi fluentie vivent por esser conservat in buxes e botelles, con imposant diferent etiquettes e rangeat in scafes con simetric sistemas de classification. No - li vive ne es un cartoteca, e li lingue es creat por functionar in li vive, e ne por formar logic simetric "sistemas". Ti artistic vitalitá distinte li ovre de De Wahl de omni altri sistemas.

 

Ma yo desespera, que mult interlinguistes posse comprender nor vitalistic image del munde lingual. Li logica e schematisme ya anc ne es li apt instrument por recepter li essentie de un poema quel tucha li cordies ancor ne deformat per un exagerat rationalisme. No, al pluparte del schematistic interlinguistes solmen li materialistic part de nor afere, nor exteriori organisatori, propagandistic successes va far li impression decisiv. Ili es masse, adoratores del "success", sin egard a esque lu successosi es bon o mal...

 

Doc. 155 O.

 

-2-

 

 

Emilio Peruzzi: Li adjectivic finale -i

 

Concernent li finale -i del adjective, li interessant observationes exposit de sr A.Z. Ramstedt in Cosmoglotta Nr. 48 posse esser ancor suplementat:

 

On trova que -i es tre usual ye li adjectives relativ:

 

etrusc: lautn- = familie; lautni: familiari.

egiptian: nt-j = citeano.

hebreic: ragl-i = pedal; misr-i = egiptian.

somali: gumbur-i = montan.

kanuri: meir-i = reyal.

nama: soros-i = corpor-al.

samoyed-ostiac: tula-i = cuprin.

 

In madyar: -úr-i = senioral, ember-i = homan. In japanés li majorité del adjectives apartene al classe del veritabil adjectives queles fini sempre per -i: takai = alt, shiroi = blanc, utskushii = bell. Anc mult altri adjectives fini per -i: kirei = jolli.

 

Anc in arab hay mult adjectives in -i: gebl-i = sudic.

 

De ta li sufix ha venit anc in li lingue hispan: Marroquí = marocan etc.

 

Dan, sved, latin e altri lingues ja ha esset tractat per sr Ramstedt.

 

Concernent li latin, yo ha fa un interessant constatation: Del 34 adjectivic sufixes aplicat in li vulgari latin, 26 contene -i: -abilis, -acius, -iceus, -icius, -alis, -ilis, -anius, -onius, -aricius, -arius, -arius, -bilis, -cius, -ensis, -ius, -ibilis, -icus, -idus, -iinus, -inus, -iscus, -ittus, -ivus, -orius, -sorius, -torius.

 

Forsan hay ancor ulterioris?

 

Per omno to on posse vider ancor un vez que li finale del adjectives ne posse nequande esser -a.

----

 

APIS - Nov adresses

 

ITALIA

 

230. Sr Mestriner, Oscar / Via Luigi Serena, 4 / Treviso / Studente industrial (1921) I.F. -- O: ill. pc.

 

229. Sr Bonato, Umberto / Via Generale Chinotto, 1 / Vicenza / Studente chimical (1912) I.F. -- O.

 

TCHECOSL.   Vysoké Mýto

 

231. Sr Polednicek, Zdenek / Vysoké Mýto 45/I/ (1919) T.G.R., O.G.(R.): omn. 07.20.35.77.78.80.

 

Ples supresser adresse nró 78, Leipzig, Germania, e plu ne scrir a it.

----

 

Bons del Institute Occidental es acceptet quam payament in

Hispania (Catalunya) del Hispan Occidental-Association, Presidente Macià 5, Figueres

 

-3-

 

 

 

Noi presenta un nov colaborator: Neredith Knox Gardner

 

M.K. Gardner nascet 1912 in Okolona, state Mississippi, USA, vivet in Austin (Texas) desde 1923. Baccalaureus artium, Universitá de Texas 1932; Magister artium 1935. Su specialitá es linguistica (germanic filologie), il esset scolari instructor de Hispan, nu docente de German, unesimmen in li Universitá de Texas, desde 1937 in ti de Wisconsin (cité: Madison) u il in sam témpor studia por li doctoratu.

 

Il fat conossentie de Esperanto in li etá de circa 13 annus, projectet poy un propri filosofic sistema, quel il abandonat por aprender successivmen Arulo (un reformat Ido de M. Talmey), Esperanto, Romanal, Ido e adherer 1930 al Ido-Union. Poy il ancor aprendet Novial. 1931 il fundat "The International Language Society of the University of Texas", quem il reorganisat 1935 sub li nómine "The American Ido Society".

 

Gardner hat speculat pri li teorie de interlinguistica e interessat se pri li discussiones in "Progreso". Il contribuet pluri articules: li unesim, "Pri la fonetiko" (julí 1931) ganiat le li docent-diploma. Interessant es su altri contributiones "Principi en interlinguistiko" (nov. 1931, aug. 1932), "Pri C e altra literi" (jan. 1932). In "Interlanguages" (antey "Tolero", revúe intersistematic), esset publicat su anglés traduction de "Questionaro pri fundamentala problemi di glotonomio" de Jezierski.

 

Por reconciliar li divergentie inter teorie e practica in Ido e far possibil li legal e regulari usation de formes natural, il formulat li principie de normocentric libertá in un articul "Pri nuanci", scrit 1935, ma printat solmen febr. 1937 in "La Akademio" e pooy in un lettre a prof. Jespersen ("Naturaleso e regulareso" in Novialiste, dec. 1935).

 

1935 il esset electet quam membre del Academie de Ido.

 

Ja 1933 il perceptet que Occidental ne es tam mal, quam li Idistes ama picter it. Li principie de normocentric libertá esset un concession a factes queles li Idistes ne hat volet aconosser. Ma in 1937 il perceptet que ti principie esset un inversion del normal relationes de linguistic usantie, e videt plu clarmen li distantie inter Ido e logicitá ideal quel sol vell justificar li resistentie contra li naturalitá. Consternation e deception pri cert evenimentes inter li Idistes dat le li ultim stimul por rupter su relationes con li Ido-movement. Il declarat su demission del Academie e del Union e adheret al Occidental-Union ye li 24. novembre 1937.

 

Desde 1938 il functiona quam agente de Cosmoglotta e informator pri Occidental por li States Unit de Nord-America.

 

Sr Gardner quel ultra li grand lingues europan comprende anc Sved, Latin, Grec, e conosse Sanscrit, studia in presente li lingue Lituan e lingues Indian

 

(Fine sur pág. 16)

 

-4-

 

 

Doc. 100-b

Unesim suplement al liste de nor Documentes

 

Nov documentes:

 

151/152. O. Prof. Gonzague de Reynold pri li L.I. e pri Esperanto. Citates ex su raport al comission por cooperation intelectual del Liga de Nationes. Quel nivelle cultural un L.I. deve haver? Un alt opinion, quel apoya li vitalistic vispunctu de Occidental contra li mecanistica de Espo. - Critica anihilant pri Espo, su povritá, su barbarismes, su defectes fundamental. Precie: 5 c.

 

153. O.P. Morloe, Esperanto es Occidental. Citates del filia de Zamenhof e del Esp'ist P. Stojan demonstra que anc Espo es un lingue "occidental" e nullmen plu "universal" quam Occ. Li contrari assertion es un plumpude per paroles.

 

154. O. I.Federn, Anteparole a  "Spíritu de Occidental". Apreciation del ovre e del caractere de sr de Wahl, oposition del vivent evolution contra li rigid schematisme de altri sistemas. A qui adressa se "Spíritu de Occ."?

 

155. O. I.Federn: Li Spíritu de Occidental. In un lettre a un ex-Idist es caracterisat li essential diferenties inter li mecanic sistemas e li vitalistic Occ. Li vive de un lingue ne trova se in sicc grammaticas, ma in li vivent aplication. (Util por propaganda che artistes e persones cultivat).

 

156. O.  EW, Sententies. 7 del max important interlinguistic sententies del autor de Occ sur un litt folie printat.

 

157. O/Ido. "C". Discussion pri su duplic pronunciation inter Hz. Jacob e I. Federn. Li usual argumentes por e contra, regardat de pluri aspectes. Li Idist, in su defense, formula self un principie etablisset de sr de Wahl, tornat contra li exagerationes del "facil aprensibilitá" del schematic sistemas.

 

158. AF. Li unesim clave de Occidental. Un historic document por colectores, plu ne utilisabil por propaganda e instruction. Precie: 5 cts.

 

159. G. Dr. H. Homolka, Li problema del planlingue quam tache normativ. Resumé de un discurs fat por IALA. Concis e rich exposition del paraleles inter li principies de Occidental e principies de normation. Multissim argumentes e frappant formulationes pruvant que Occ es max apt quam basic lingue por IALA. (Util por propaganda che ingenieros, tecnicos, scientistes). Precie: 5 cts.

 

160. O/Espo. Textus comparativ de Esmond Privat, declara ínnecessi li obligatori finales -o, -a e mentiona li caotic combattes del duplic paroles international.

 

Documentes sin mention de precie custa 2 cts. Serie 151-160 compl.afr. = 30 cts.

 

Exhaustet es li documentes sequent: nrós: 13 F, 31, 50, 78, 84, 139, 141, 148, 73 F.

Lor re-edition va esser avisat in Cosmoglotta.

 

Re-editiones: Un 2. edition esset fat de Doc. 82. O. Li sufixes de action in Occ.

 

Complet serie: Un complet serie de omni documentes in stock (atualmen 1-160)custa Sv.Fr. 4.-- afrancat. NB Li Parol "complet" significa "omni documentes essent in stock in li moment del ariva ddel comanda". It ne obliga nos a liveration de documentes exhaustet, ni de documentes editet o re-editet plu tard.

 

Ples rectificar li liste document 100 secun li indicationes ci dat!

 

-5-

 

 

Ex altri campes:

 

Metodes de lucta

 

Li gazette "Heroldo de Esperanto" publicat in su numeró 43 (950) del 12 novembre 1937 li sequent noticie del Svisa Esperanto-Instituto sub li titul "Mallonga informo - Unuecigo de la mondlingvoj" (Brevi information - Unification del international lingues):

 

"Secun li programma hivernal del public academic discurses in li aula del Universitá de Bern, li famosi linguist Prof. Dr. A. Debrunner in Bern (Schwarztorstr. 36), va far li 11. februar 1938 un public lection pri li "unification del divers mundlingual sistemas in un lingue international". Secun nor information il have un unificativ project, un poc plu latinid quam Esperanto. Hante relatet con li conosset professores queles ha creat mundlingues, il probabilmen tende a favorisar li concurrent sistemas de Esperanto, forsan il ne conosse su ja grand difusion, divers oficial aconossenties e aplication. Su lection, quel certmen va esser visitat de multes, precipue anc autorités, va posser mult nocer a Esperanto e nor movement, si li Esperantistes ne va interim successar un poc convicter le, que Esperanto es crescent e difusent se tra li tot munde, absolutmen ha pruvat su aptitá, es aprobat e recomandat de mult scientistes e practicos de divers landes, queles ne vell accepter changes. Que Esperanto sol es conform al principies del max grand simplicitá, claritá e internationalitá, have un grand litteratura e un bon organisation mundal e ja desde long fa bon services de omni species al homanité. Que li Liga de Nationes e ja mult guvernamentes ha aprobat it, que mult administrationes, associationes, chambres de comercie, turistic centres, feries etc. usa it con grand avantage. - Li altri sistemas es in grand parte solmen imitationes del grand ovre de Dr. Zamenhof, plagiates, queles solmen ha changeat un poc li grammatica e li vocabularium de Esperanto, ma absolutmen ne es plu apt ni plu perfect. - Omni Esperanto-gazettes mey amabilmen publicar ti information, e omni Esperanto-organisationes, institutes, gruppes, delegates, e solitari samideanos ex li tot munde mey scrir un lettre o adminim un postcarte e inviar pruvas al supranominat professor, max bentost possibil, por que il mey saver, que Esperanto es un lingue international difuset in li tot munde, apt e vivent. Noi svisses va esser tre grat por ti samideanal colaboration, nam li idistes e occidentalistes ja propaga plu fortmen, fanfarona pri lor victories, "congresses" in Zürich e Lausanne. Anticipat mersí.

Svisa Esperanto-Instituto."

 

Li mentionat Professor Dr. A. Debrunner, linguist del Universitá de Bern e editor del linguistic revúe "Indogermanische Forschungen", es li Presidente del "Committee for Agreement" de IALA. Pro to li noticie trovat nor viv interesse. Professor Debrunner ha dat nos plu precis informationes, scriente nos:

 

"Li articul anuncia quam titul del academic discurs quel yo intente far li 11. februar 1938 "La unuecigo de la diversaj mondlingvaj sistemoj en unu solan internacian lingvon" (Li unification del divers interlingual sistemas in un sol international lingue".

 

-6-

 

Ma in fact li titul es: "Neue organisatorische Versuche auf dem Wege zur einen Weltfilfssprache" (Nov organisatori tentatives vers li unic lingue international auxiliari). Li titul del citat esperantic noticie contene do un grav alteration, quel es apt provocar fals idés. In plu li scritor del articul publica esser informat que yo have un project unificativ de L.I., quel es plu proxim al Latin quam Esperanto. Yo constata que yo ha dat a nequi alquel informationes justificant un tal assertion. In ultra yo continua refusar anticipat indicationes pri li contenete de un discurs quel yo deve far solmen pos quelc mensus."

 

Professor Debrunner adjuntet que il scrit lu sam a Dr. Spielmann in Bern, li ductor del Sviss Esperantistes, demandante cuidar li plen e ínmediat rectification del fals indicationes in li sam revúe. Secun quo noi audi in plu, Dr. Spielmann, quel aconosset esser co-autor del mentionat esperantistic noticie, respondet a Professor Debrunner:

 

"Tam bentost quam noi savet que vu es li avocate de IALA, noi plu ne besonat particulari informationes de vos. E noi ne comprende quo besona esser rectificat in Heroldo. Si vu desira far inserter ta un rectification, ples self inviar it a Heroldo, vu ya possede it e li adresse sta printat in it. Li letores del Heroldo va solmen joyar, si vu pronuncia vos in favore de Esperanto, ma ne por 'nov experimentes'".

 

Córam tal atitude, Professor Debrunner, quam il scri nos, naturalmen renunciat continuar li corespondentie con li Bernesi Esperantist.

 

Noi sat bon comprende que li practicat metodes necessimen descoragea e repulse erudites queles ocupa se pri li interlinguistic problema pro seriosi, i.e. scientic motives. In plu on vide anc in ti casu que li "ultima ratio" del Esperantistes es lor old trick: provar impedir omni ínpartial tractation de questiones del interlingue per un bombardament con lettres e postcartes ex omni partes del munde. Vice per li vigore de ínrefutabil argumentes, queles manca les, ili desesperatmen sercha mantener se per grand bruida. Noi vole esperar que Professor Debrunner ne va har jettat in li paper-corb li missages queles il forsan ha recivet mersí al benevolent proclamation del Sviss Esperanto-chef, ma que il ha dat les... a infantes de su vicinitá, queles colecte postmarcas, por que li bombardament postal mey haver adminim ún util efecte.    Spectator.

 

 

International Auxiliary Language Association (IALA)

 

IALA ha invitat a un nov interlinguistic conferentie. Un invitation esset adressat al Occidentalistes in person del presidente del Occidental-Union, Dr. Homolka.

 

Li oficial response del Occidentalistes al "Criteria" de IALA esset presentat al presidente del "Committee for Agreement" in comensa de februar.

 

-7-

 

 

Anteparole

 

"Spíritu de Occidental" responde al desire sovent audit pri un sinoptica del principies de Occidental, desire crescent con li descrescentie del stock de ancian "Kosmoglott" e "Cosmoglotta", de quel li ultim colectiones ascende vers precies reservant les a rich colectores.

 

Plu Occidental difuse se, plu deveni necessi un ovre fundamental pri it, un colection del interlinguistic studies e opiniones de su autor. On ha indiget un "Fundament" de Occidental: li veritabil fundament de Occidental es li traditional parol-tresor international del occidental cultura, e ti spíritu vivent del Occidente es un fundament plu fort quam libres e decretes. Ma qui comprende sub li parol "Fundament" un libre constitutiv, va, yo espera, esser content pri "Spíritu de Occidental".

 

Alcunes ha demandat un sistematic sinoptica de Occidental, con schemas, tabelles, classificationes a, b, c e rubricas 1, 2, 3. On es acustomat a to del ancian schematic sistemas de Lingue International, queles ha departet de teorie e grammatica e quasi es creat por formar simetric tabelles e logic schemas. Noi vell har posset far anc to. Ma it vell har procrastinat ancor li publication atendet desde long, e li ovre resultant vell har devenit forsan un bon grammatica, ma ne "Spíritu de Occidental". Nam Occidental ne es creat por brilliar in schemas abstract, ma por functionar: it es creat ex li practica por li practica, por esser scrit e parlat; li idé del lingue existet quasi ante li regules. In su aplication on deve serchar li spíritu de Occidental, e ta monstra se su superioritá súper li ancian sistemas schematic.

 

Edgar de Wahl ha sovente declarat su aversion contra omni rigid schematisme, contra atomistic conception de detallies. Vu va trovar detallies in ti ovre, un multité de detallies; vu va trovar solutiones u vu ne mem ha suposit problemas, ma vu va sentir que ci ha ovrat un scientic artist, por quel li detallies es harmonic elementes subordinat al totalité conceptet quam unité. Pos long e detalliat exploration de un tema, il ha scrit in li verve del inspiration, concentrat al essentie del problema; e tam abundant e impetuosi es li richess de idés, que it sovente rupte li cadre de stilistic formes.

 

Li vehementie del polemica in quelc articules mey ne astonar: solitari e povri, Edgar de Wahl devet combatter contra li prejudicies del masse e contra su rich e potent ductores. Li fate fortiat le combinar scientic materiale con "interessant" polemic presentation, simil al classic exemples de Pascal e Lessing. Su interlinguistica ne es sicc e monoton, it es un scientie vivaci e militant, e per to plu accessibil anc al non-interlinguist astonat per li passion evocat de un tema semblantmen tam arid e abstract. Un mann quel soveranmen dómina su tema ne posse esser indulgent contra mediocritá e pseudo-competentie. Ma vu ne trova ci un pret constructet "sistema", vu trova un mann, su ovre e su lucta, vu assiste al evolution de un spíritu savent e creatori, su studies, explorationes, experimentes, scrupules, dúbites, ameliorationes, explicationes, til que poc a poc li actual Occidental ha cristallisat se.

 

Practic considerationes limitat li selection del articules. Es omisset li unesim

 

-8-

 

epocas: colaboration ye Volapük es Esperanto, con Rosenberger e Lott (ili va eventualmen sequer in un duesim tom). Noi comensa in li epoca du autonom labore per li famosi memorandum al Delegation, ne publicat per Couturat e desaparit ex li archive. Seque articules ex "Discussiones" e "Lingua Internationale" scrit in "Auli" (Proto-Occidental). Pos li vacuum del guerre, 1922, apari Occidental e "Kosmoglott" quel noi va sequet til su fine 1926. Eventualmen va esser juntet anc "Cosmoglotta" 1927 exhaustet. Desde 1928 omni tomes de "Cosmoglotta" es ancor comprabil ye payabil precies. Plu tard noi previde un eventual triesim tom con plu recent articules e citationes ex lettres, forsan anc un antologie de altri important interlinguistic autores in Occidental.

 

Pri li historie de Occidental, su diferent stadies a su precessor "Auli" ples consultar "Li ver historie del Lingue International" de Ric. Berger, e "Orígines de Occidental" de Berger e Creux. In "Spíritu de Occidental" es tractat solmen li principies del lingue, pro to noi considerat bon dar it un unitari form de lingue, Occidental actual. Traductente yo tamen ne ha tro tendet a evitar morfologic o altri archaismes, si ili ne trubla li impression total. Anc quelc stilistic aspritás e li absentie del articul (provenient ex influentie del russ lingue matrin) es sovente conservat. Poc passus es citat in li lingue ancian del originale. Presc omni articules es sequet per anotationes explicant cert changes, exemples, nómines, citates ex altri lingues. Talmen li libre es comprensibil anc a novicios in interlinguistica sin preconossenties. LI articules seque unaltru cronologicmen; ili es numerat e dividet in numerat paragrafes. Un ampli alfabetic index in fine del ovre va permisser un facil orientation.

 

Ti ovre es dedicat al practic Occidentalistes desirant instructer se pri li principies de Occidental e pri li opinion de su autor pri divers problemas. 

 

It es dedicat al persones interessat pri interlinguistica in general e desirant un manuale de introduction in li max modern conceptiones de ti yun scientie.

 

It es dedicat al transitores del schematic sistemas ancian: Occidental aboli un serie de classic, traditional interlinguistic dogmas e supersticies. Li explicationes por ti interlinguistic revolution es dat in ti ovre. It permisse al transitores li rapid orientation in li nov conceptiones, e facilisa les li acomodation mental quel es necessi por far complet lor passu sovente fat sub un impression justificat ma ancor tro vag e general pri li superioritá de Occidental súper altri sistemas.

 

Anc al ínconvertibil adversarios de Occidental ti ovre es dedicat. Li admirabil ínfallibilitá de lor condamnant criticas posse explicar se solmen ex grand conossentie o grand ignorantie. Til hodie nequí dubitat pri a quel alternative atribuer it. Si ti ovre ne va changear lor opinion, it almen va auxiliar les changear o semblar changear su premisse.

 

Ma tot specialmen, ti ovre es dedicat al candidates por li Diploma de Docentie, it va esser les un índispensabil manuale por li preparation del exámine.

 

Yo vell har desirat publicat it ye li 70. anniversarie de su autor. Divers tecnic impedimentes regretabilmen obligat ajornar it til nu.

 

Chapelle, decembre 1937.   Ilmari Federn

 

-9-

 

 

Discussion pri altri campes?

 

In sequent noi publica responses recivet a nor question. Li contributiones del letores ne es classificat secun lor tendentie, ma seque in li órdine de reception.

 

A. Nordlund: Noi Occidentalistes save: Occidental es li max bon lingue auxiliari. Esperanto e Ido es mort (realmen). Analisar les ne es linguistica ma anatomie, pro to on ne deve mentionar lor nómines.

 

G. Poujet: Ples maner ye egal distantie del 2 campes. Si vu desira que on mey parlar pri vos che li altris, it es necessi parlar che vos brevimen pri li altris.

 

Major H. Tanner: Ples informar nos pri Occidental, pri altri sistemas e pri interlinguistica in general. Noi crede que Occidental es li via. Ma noi vole continuimen esser orientat pri omnicos bon quo nasce in qualcunc loc. Li interlinguistes in li diferent gruppes sembla voler colaborar pri li comun ideale. Do: general information, sin malicie e derision, e labor por li max bon solution per Occidental.

 

Dr. E. Dal Martello: Anc yo vide con plesura e interesse que Cosmoglotta mey conservar un vast vivificant horizonte sive per elevat e loyal polemicas con altri sistemas sive anc per frequent comparationes. On deve ne lassar mancar a nos cosmoglottes tal preciosi discussiones, qual ti de Doc. 152 in recent Cosmoglotta B e mult altris.

 

N. Posthuma: Ples! Solmen Occidental-aferes! Li polemicas con altris interessa forsan linguistic expertes e posse forsan converter alcunes, ma it certmen ne interessa li grand publica. In contrari! Anc demonstrar li defectes de altri sistemas sembla me ne esser un tre incorageant, ni li max efectiv metode de propaganda. Adplu, li excellentie de Occidental es tam evident que it ne besona combatter contra rivales. Vice to, Cosmoglotta mey devenir li grand medie de instruction, e ante omnicos auxiliar su letores perfectionar se in Occidental; quo facilisa a ili recrutar nov adherentes.

 

A. Matejka: Li dilemma concernent li publication de informationes ex altri campes yo conosse ex mi activitá quam redactor de Progreso. Sol un compromiss permisse satisfar in parte omni letores. On ne posse postular que li redactor mey egardar integralmen omni gustes, ma anc li redactor quel depende del letores ne posse negliger justificat demandes. Noi do ne vole que in li cadernes apari solmen polemicas o que ili plena li max grand parte del spacie disponibil. Ma noi anc ne vole carir les completmen. Li redaction de Cosmoglotta es in li felici situation, reciver in exchange por lor publicationes presc omni altri revúes mundlinguistic. Li letor quel ne posse abonnar les pro li alt custas have li jure postular que il mey esser informat almen pri li max important evenimentes per li medie de su propri jurnale. Adplu li interlinguistica ne apartene al scienties exact; su resultates

 

-10-

 

 

es presc sempre li consequentie de discussiones e ti discussiones va anc in future esser necessi. Ma li polemicas? Nu, ili es un excellent medie por mantener su combattivitá e si alquí ne ama les, tande to ne es un rason suficent por que li altris mey dever depreciar les. In céteri it vell esser ínlogic reprochar al adversarios que ili ne have li corage defender se contra li ataccas directet a les, si on self anc ne egarda les quande ili veni de altri láter.

 

E. Wahl: Li response al question qualmen tractar nor demifratres es tre desfacil. Ambi opiniones have lor rason. Advere it apare me, que on deve far diferentie inter Esperanto e Ido. It ne vale dissipar forties contra Ido, quel de un látere es in morientie e de altri látere combatte anc contra Esperanto, do in summa es un adversario negligibil. Do si on raporta statistic dates pri it, on mey far to sin mocada. Solmen si ili fa risibil ataccas contra nos, tande sin pardon! In altri látere, pri li altri movementes, Esperanto, Latino sine flexiones, etc. to quo posse interessar, ma curtmen. Ma pri perfidies, stulteríes, infamies reacter con max fort possibil risibilisation e mordaci critica, talmen que ili mey gardar se pri agressivitá e mey esser reductet al sol defense.

 

Proque Cgl B es preferibil por nor intern usation, yo pensa que A deve contener un rubrica pri nor successes. Quo utila nos li registration in B, si li adversarios e li neutral publica ne recive informationes pri nor successes e pri lor mispassus. In general it es desirabil clarmen limitar li contenete de A e B, e poy sequer ti órdine.

 

Prof. H. Pásma: Yo recomanda publicar omni articules linguistic (o plu bon interlinguistic) scrit *por* Occ o *contra* Espo-Ido, omni polemicas e mocadas, li cronica e li coses organisatori etc. etc. in Cgl B quel mey esser editet quasi "pro domo". Yo ha fat pluri experienties que nor obstinat querelles con li "mifratres" fa un tre mal impression a persones neutral queles ne posse comprender ti fanatisme. Li lucta contra Espo-Ido dura ja 15 annus sin visibil efecte. Quant moné, energie e labor queles on vell har posser usar por Occidental in un plu rasonosi e positiv maniere, esset ci dissipat! Cgl A mey esser reservat solmen por labores *in* Occidental. Occidental es tam perfect e bon que it recomanda se per se self; talmen li cadernes de Cgl A ne va perdir lor fortie propagativ, in contrari: to es li rect metode de propagation quel posse atraer nos circules de publica quel postula anc un cert cultural nivelle de nor movement. In acord con it on mey statuer duplic abonnamentes a Cgl. Li un por Cgl A+B, li duesim por Cgl A sol. Forsan to vell contentar omnes.

 

Redaction: Quam on vide, li opiniones diverge, e chascun save citar bon argumentes; noi accepte ulteriori responses por li proxim nró de Cosmoglotta B.

 

-11-

 

 

 

CRONICA

 

ANGLIA:  Sr S.W. Beer peti notar su nov adresse: 46, Spencer Court, London S.W. 20 - Li representante de Occidental etc. es nu su fratre, sr Leonard Beer, 40, St. Rule Street, London S.W.8.

 

-- Li grand liberal jurnale londonés "News Chronicle" publica ye li 14. jan. un noticie sequent: "Estonia ne es tre old ma it ja ha productet un genio in Edgar de Wahl, un erudit de 70 annus quel, pos un vive-témpor de resercha, ha soluet li old problema de un lingue mundan per su sistema "Occidental". Il recivet li aconossentie meritet pro su grand ovre in li presse de Estonia, Svissia, Tchecoslovacia e li altri litt landes poliglottic ye su settantesim festa in august. Pos li proxim 50 annus it es possibil que anc Anglia va conosser le! - Su sistema es basat sur li fact que 40% del paroles in omni europan lingues es sam. Su sistema es ínmediatmen leibil de alcun de alqual education, e aprensibil in un semane. Null caus do es por mirar que it es usat del grand Tchec gazette "Pax".   S.B.

 

ESTONIA: Sr de Wahl dat ye li 20. jan. un interview de 2 hores al anglo-estonian presse-foto-agentie.

 

FRANCIA: Ha comensat aparir un bulletin poligrafat "Sempre", in Occidental, duvez per mensu, e contene articules e noticies de tendentie anarco-sindicalistic. Interessates ples tornar se al redaction-administration, Sr Julien Toublet, 34, rue Sambre & Meuse, Paris 10e.

 

Un nov Occidental-club esset fundat inter instructores in e proxim Saumur, per iniciative de nor coidealist Boutreux. Pos un discurs de il, 20 instructores e instructoras decidet aprender Occidental. Un curs es installat.   F.L.

 

GERMANIA: Omni Occidental-litteratura, abonnamentes etc. posse esser comprat per payar a "PANA"-Universal-Buchversand (Abt. Occidental), Wiesbaden-Biebrich, Schillerstrasse 10, Adolfshöhe. In proxim futur ti firma va prender un postchecconto; li numeró va esser comunicat in Cg B. Ples scrir eventual corespondentie a ti firma in lingue german. Ples sempre in sam témpor adressas un liste del coses comendat al Institute Occidental, por accelerar li expedition. Si vu ne ha recivet it ancor, ples demandar nor german circulare pri payamentes.   F.L.

 

-- De coidealist W.R.K. Rädler noi recive li sequent ritmic salutation, tuchant signe de bon intentiones in desfacil témpores:

 

"Ad-Avan! / Passat denove un annu / de combatte successós / persistent - e partú / in rason li ecó: // Vers annu novissim / Mill Nin Triant Ott - / sub signe santissim / de nor cosmoglott', / nor fidel comunité / por max bell li idé / constantmen avansa / per victoriós marchada. // Soldates del flagga / con unde in circul, /

 

-12-

 

quel es nos simbol / in li grand cruceada / por lingue cosmopolitic, / li consciós e energic / capitanes de nor fort armé / declara: "guerre!" / sub parol de servicie / al tot homanité / batte a terr' / lingual barrier / por li prósper / de nor grav affer. / Occidental, mundidioma - triumfa!

 

HISPANIA: Li jurnale catalan "Empordà federal" de Figueres publica in su numeró del 7. jan. un curt noticie pri li anniversarie de "Oscarovitx Wahl", signat "V." It mentiona Occidental e li fact, que, in contrari a altri sistemas, it ha creat se un movement international sin capitale, solmen per su qualitás.   C.R.

 

ITALIA: Prof. A. Picchi ha comensat li redaction de un grand lexico Italian-Occidental.

 

-- Li grand linguistic revúe "Le Lingue Estere" de januar contene un tot págine in Occidental, con un fotogramma de sr de Wahl. Un bell propagandistic successe de dr E. Dal Martello. Li articul vell esser mem plu efectiv, si su autor ne vell har coruptet li Occ-textu per mult erras lingual e per cert propri formes (-ba quam signe de passate) queles noi ne posse aprobar. Noi ne posse sat sovente repetir, que li transition de Ido a Occidental implica un transformation de mentalitá; e que li anarchic individualisme, per quel alcun idistes reactet contra li tro rigorosi schematisme oficial de Ido, ne es desirat che nor mentalitá de líber disciplina. Maliciosi adversarios de Occidental ha assertet que "hay tant formes de Occidental quant manuales". Noi constata que to in omni casu ne es li culpa de Occidental, ma de cert persones queles prefere presentar it in lor propri maniere. Si alqui crede ne posser consentir con alcun detallie de Occidental e si il crede saver plu bon quam su autor, tande il posse - pos har se bon informat pri li afere e studiat li concernent linguistic articules - adressar un motivat proposition al Academie; ma qui vice li legal procede prefere li via de caotic iniciatives personal, risca que su servicies deveni prefermen nociv quam util a nor afere, e que li Occidental-movement - si amical exhortationes privat e public ne have efect - va in fine far demarches por su self-defense. -- E un altri remarca general: Ples evitar exagerat self-laudes in articules de propaganda, specialmen si vu torna vos a un publica cultivat. It posse far un impression repugnant e nociv. Noi ya have qualitás queles noi posse lassar parlar por se self - si altri sistemas deve velar defectes per un cascade de self-bonimentes, noi ne besona imitar les.   Ilmari Federn

 

NEDERLAND: Ples notar que Occidental nu es representat per Sr H. Littlewood, Van Panhuÿsstr. 18a, Groningen, postgiroconto 276350, telefon 5205. Sr A. Matejka ha translogiat a Svissia.

 

SVEDIA: Li sved Espo-gazette "La Espero" scri in su numeró de novembre: "De pluri locos on ha fat nos atenter que li sved esperantistes es inundat per circulares de alquicos nominat Institute Occidental in Chapelle (Svissia). E on

 

-13-

 

ha opinet que noi deve acter rigorosimen ("ta i med hårdhanskarna" = prender li afere per "dur gantes") contra les pro li contene del dirculare. A to noi ha respondet: Lassa les, ili ne fa grand damage; it ne es li unesim vez que nor amícos-ínamícos ha opinet que noi esperantistes deve esser desquietat un poc. Ma noi ha passat ti témpor quande noi opinet que it es amusant e util far un tranquil discussion, do nu noi refusa esser desquietat. Céterimen Occidental es solmen un de ti mani projectes queles ha aparit durant li 50-annual existentie de Esperanto, ma de queles li pluparte hodie mem ne es mentionat - lor unic e ne tro agreabil tache ha devenit esser solmen un ilustration del superioritá de Esperanto. -- E céterimen: pro quo desquietar se por esperanto? Nor lingue in se self ne es li scope, it es solmen un medie intentet devenir un bene por li homanité ye ti die quande it va esser acceptet completmen. Si alquí va venir ante nos ye ti via, quo plu? Si to eveni, ti ha demonstrat su vivicapabilitá e vale vivenr. Ma hotémpor adminim it ne sembla que existe alqui capabil concurrer con esperanto." (signat BEn.)

 

On deve aconosser un sagi e diplomatic moderation in li response de "La Espero". Ili ha fat tre bon ne metter li "dur gantes". Advere noi vell har esset curiosi in quo ili vell consister. ALcunes ya ha retrovat ancian metodes por supresser desagreabil veritás, ma noi dúbita que tal medies es ye li disposition del Esperantistes. Pro to it esset util resignar se a lassar líber lude al fate.   C.R.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.