| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 017 (jun 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - Junio 1938 - Nró 17 (3)

 

Noi Occidentalistes...

 

Li atitude del Occidentalistes es fundat sur tri factores queles da nos un consciositá de justification e un securitá de conviction superiori a ti quel adherentes del ancian sistemas posse far valer. Ti tri factores es: li personal evolution, li tradition del comunité, e li historie de nor movement.

 

Del ductent membres del Occidental-movement quasi necun ha devenit Occidentalist pro to que Occidental vell har esset li unesim sistema de L.I. quel il vell har incontrat. Presc omnes ha abandonat, in favore de Occidental, un altri sistema amat, pos longannual activitá e dur luctas intern. Nor opiniones ne es li producte del hasard ni de indolentie mental; ili es aquisitet e ha maturat in combatte, o preferibilmen: ili ha conquestat nos. To da nos un fort apoy moral in nor conviction e un jure demandar respect por nor opiniones.

 

Qui vell judicar un conviction e fidelitá de ti caracter in sam maniere quam li ciec fanatisme de persones queles sin pensar ni examinar resta che to quo ili ha incontrat quam unesim, ti vell far nos ínjusticie.

 

Li duesim factor es li maniere in quel ha developat se nor movement: li tradition de nor comunité. In contrari a Esperanto e Ido, a queles filantropes ha donat grand medies pecuniari, li Occidental-movement es fier pri har conquestat su plazza in li munde sin capitales, exclusivmen per li valore del lingue e per li fortie del plum. Esperanto recivet ínnumerabil donationes, Ostwald e Couturat ha investit summas enorm in Ido - Edgar de Wahl ha sempre vivet e vive ancor in conditiones modest.

 

Ma ti confidentie in li vitalitá de nor afere e in li fortie de nor armes mental da nos li sentiment de certitá pri li future in nor lucta pri existentie. Moné posse esser perdit, e moné posse esser aquisitet. Ma nor spiritual medies de existentie resta constant e ínalienabil e noi posse sempre apoyar nos sur ili quande necessi; un nov generation de frisc forties es educat in nor mentalitá, por dignimen remplazzar tis queles un fine natural o li desfavore del fate raffa ex nor ranges.

 

Ti atitude reflecte se, triesimmen, in li historie de nor movement, in li documentes, li revúe central:

 

-25-

 

 

Li movement de Esperanto, consciosi pri preponderantie numeric, ha - desde li morte de Volapük - plu nequande seriosimen provat defender su lingue linguisticmen; li rudimentes de tal provas es facil a refutar per iniciates. Li Ido-movement, quel contra Esperanto ha defendet li principie de linguistic qualitá e superioritá, ha lamentabilmen sucumbet contra Occidental. Su capabil capes es hodie omnes che Occidental (adminim per conviction intern, si ne per transition extern), e por li rest del movement li trahit principie "linguistic qualitá" ha devenit un specie de car legende, quel li bocca continua traditionalmen pronunciar, ma quel plu ne es prendet seriosi.

 

In contrari, nor movement ha continuimen, desde li comensa, defendet li linguistic-scientic superioritá de Occidental, e, quam on save, con success brilliant. Qui compara li series de Cosmoglotta con altri interlinguistic gazettes, e regarda li casus quande li concurrentes ha acceptet li combatte, ti posse constatar que omni battallie esset un victorie por Occidental, e que mult victories esset ganiat sin que li adversarios audaciat accepter li combatte. Edgar de Wahl, li unesim quel tractat li problema del L.I. sin prejudiciosi premisses ni prefixat teoric principies, ha fat un scientie ex li interlinguistica - li resistentie del precessores dilettantic e su yuness fortia it esser un scientie militant. E li max entusiastic colaboratores de Edgar de Wahl es presc sin exception victe ex-adversarios.

 

Ti tri factores, e li fact, tam facilmen verificabil, que li altris ne have confidentie in lor linguistic argumentes, ma que ili hauste lor fortie vital ex indolentie de masses, rentas donat, e ludes detra li culisses, da nos li ínsucussibil consciositá pri lingual superioritá e un decidet energie in li duction de nor afere.    Un Occidentalist.

-----

 

Interlinguistica

 

Un scientic solution es un tal, quel usa scientic metodes e reposa sur scientic dates e explorationes e ne sta in contraste con il. Ca ti o altri scientist aproba li resultates, en vale. ...On mey monstrar me, ú mi conclusiones ne es scientic. ... Ma to on ne ha fat til nu. (1924)

 

It es un bon simptoma que li scientistes comensar interessar se pri li tema de un L.I., specialmen li americanes. De altri látere on vide que mem li scientie oficial ea li sam via quam li dilettantic practica... su opiniones publicat monstra que ili sta ancor in li embrional statu relatente li L.I. A ili li idés expresset per mag. A.Z. Ramstedt in su profund articul "Psicologic e sociologic caractere del L.I." (Cosmoglotta 1927) es ancor absolut ínconosset. Por advenir a ti maturitá li practic dilettantic movement ha besonat 50 annus. Noi mey esperar que li scientic movement va advenir al aconossion de ti fundamental principies in li venient 5 annus. Forsan tande va esser possibil un rasonabil colaboration. (1928)

 

(Ti e omni enunciationes de E. de Wahl va aparir in "Spíritu de Occ.")

 

-26-

 

 

Walter R.K. Rädler:   Noi promesse cessar omni activitá por Occidental, si....

 

Li esperantistic assertiones pri simplicitá e facilitá sta in contradition a quelc constatationes in lor porta-voce "Heroldo", secun quel li "international vocabularium ja have ca. 20000 vocabules". Ma pro que li special qualitás de Espo ya es su al minimum restrictet parol-tresor, it ya ne adopte ti international vocabulares; Espo es un "international" lingue sin international paroles! In ultra yo trova tractat li Occ-afere in li librette de Teo Jung "De Muheddin gxis Mundi-latin":

 

"Un conscientmen tralaborat, ancor in present propagat project es Occidental, ovre del anteyan Volapükist e plu tard Esperantist prof. Edgar von Wahl in Tallinn, Estonia. It basa se precipue sur li romanic lingues, e leente, it, on vell posser imaginar, que on have avan se un natural lingue neo-roman. On deve mirar, per qual sagacitá su autor successat, benque conservante a it un maximum de naturalitá de west-europan lingue, reducter su regules al minimum possibil che tal lingue. Comprensibilmen un tal lingue ne posse atinger li simplicitá de Esperanto. (Tamen on posse leer in li de sr Jung redactet "Heroldo", que "exagerat simplicitá ne es auxilie ma un grav desavantage!" Li scritor.) E in general, pro to que Esperanto ja existe ye vast scala in practica, mem li max capabil contra-projectes va dever restar sol teorie, si lor autores va provar introducter les sin li Esperantistes, o mem contra li Esperantistes. Li Esperantistes ya representa ti parte del homanité, quel in bloc - presentmen - seriosimen interessa se pri un lingue international. Ili aprendet li lingue, usa it, ili paya cotisationes por clubes e associationes, il sacrifica témpor, plesuras (con trangi sentiment noi deve audir mem de un Esperantist-ductor, que li ocupation pri Espo self ne fa plesura! Li scritor.), moné, pro que ili - e in li present moment exclusivmen ili - es plen conscient pri li grandiositá del mundlingual idé."

 

Nu, esque ti parte del homanité, seriosimen interessat e conscient pri li L.I.-idé, ne vell dever studiar li complet problema vice fanaticmen pretender li equivalentie de "Esperanto es li idé" e invers? E esque ili ne vell posser esser capabil a sam activitá por Occidental? Ma noi save que un grand parte de ti serioses, nominat Esperantistes, es conossores del sol nómin de Esperanto.

 

Comprendente li timore esperantistic pro li activitá del Occidental-movement "benque (secun li mentionat brochurette) su propaganda por li general successe del mundlingual idé es totmen sin utilitá, mem nocent", noi vole ofertar les hodie un satisfant compromiss: Unquande Rollet de l'Isle, presidente del francés Esp-association, desaprobat in "Heroldo" li propaganda per Esp-textus pro que to es íncomprensibil al publica. Occidental es notorimen comprensibil ínmediatmen ye prim vise. Do, Esperantistes, noi permisse vos, usar Occidental un vor to tpropaganda, e, in ti casu, obliga nos cessar nor propagandistic activitá!

 

-27-

 

 

Oscar: Esque Occidental noce al idé del Lingue International?

 

Suciosi pri li existentie de lor lingue, Esperantistes questiona to e responde per yes. Ili opine que li multitá del sistemas noce al idé del lingue auxiliari in li publica. Esperanto ya ja existe, e céterimen ili ne vole aprender un nov sistema. In parte ti argumentation es rect: in fine solmen ún lingue auxiliari deve restar, ma ne per que nov sistemas resigna in favora de un sistema antiquat, ma per li surviventie del max bon. De 700 projectes, solmen 6 ha ganiat importantie: Volapük es mort. Li concurrentie sta hodie inter li lingue artificial Esperanto e li natural lingue auxiliari Occidental. Ultra ili hay ancor Ido, un variante de Esperanto, Novial, un variante de Occidental, e in Italia un litt societé propaga un Latin sin flexiones.

 

Li unesimes queles assertet que li multitá del sistemas noce al idé comun, esset li Volapükistes, queles desirat defender lor lingue contra li nov-aparient Esperanto. Si Dr. Zamenhof, li inventor de Esperanto, vell har havet li sam opinion, il vell har devet abandonar lingue e propaganda, e noi forsan ancor hodie vell haver li jargon Volapük quam unic lingue auxiliari. Il ne fat to, nam il posset ofertar alquicos melior. Poc Volapükistes aprendet li nov lingue, li sentimentes del altres il ne egardat. On mey leer su articules ex li unesim témpor! (Doc. 149). Li success justificat le. Volapük desaparit e Esperanto provisorimen victet.

 

On posset inventer centenes de artificial sistemas quam Esperanto, ma un sol lingue ha successat regularisar li natural fundament de un lingue auxiliari: li paroles international, comun a nor grand lingues cultural: Occidental. Pro to Occidental have un fundament mult plu stabil quam Esperanto. Nu on ne posse inventer un nov lingue quel vell esser in sam témpor plu natural, comprensibil, international, regulari, simplic, facil. Anc omni reformes proposit por Esperanto, Ido, Novial, monstra in li direction de Occidental.

 

Noi do posse ofertar alquicos essentialmen plu bon quam Esperanto. Esque noi deve renunciar pri ti servicie al homanité por que quelc mill Esperantistes mey ne besonar aprender un nov sistema? Rasonabil Esperantistes ha traet li consequentie ex li desire pri unitá del lingue auxiliari e li superioritá de Occidental: ili ha pos curt lucta intern devenit entusiasmat Occidentalistes. Pro to noi posse considerar con jure Occidental quam lingue auxiliari definitiv; e si li multitá del sistemas noce al idé, tande li antiquat artificial sistemas deve desaparir. Noi ne cede, tam minu, quam ya omni die adherentes de Esperanto e Ido transi a Occidental. -- Vermen nociv por li idé del lingue auxiliari ha esset li propaganda del lingues artificial Volapük, Esperanto, Ido: Desde tande li publica crede que li lingue auxiliari deve necessimen esser un jargon abstrus e repugnant. Per to ili ha fat plu mult adversarios quam amícos a nor idé, e ili ha causat que multes plu ne considera nor idé quam seriosi. Pos que ili ha descreditat nor idé, noi vole rehabilitar it. Noi Occidentalistes reconstructe quo Esperanto ha destructet!

Doc. 150 Occ.

 

-28-

 

 

EX ALTRI CAMPES

 

Propaganda ĉiam, ĉie, ĉiel, kiam, kie kaj kiel eble!  es li nov slogan propagandistic del Esperantistes, printat per grass lítteres in li ultim numeró de "Esperanto Internacia", organ oficial del Internacia Esperanto-Ligo. Traductet in lingue clar, it significa: Propaga sempre, partú, per omni maniere, quande, u e qualmen possibil! Noi deve aconosser que ti cri de guerre es li triumf del universalitá in li dominia del propaganda, nam on posse usar it con egal success in omni landes sin que on besona timer que it existe popules queles mey posser comprender it plu desfacilmen quam li altris.

 

Bulgara Esperantisto, Nr. 4-5 (Febr. 1938) recense un nov manuale de Esperanto de A. Grigorov. Li recensente constata que (1) li exteriore del libre es bell, (2) que in general it es bon, (3) que it contene quelc erras. Poy seque li liste de ti erras. Ili es 135. It vell esser interessant saver quant erras es necessi por que un manuale merite li qualification "mal".

 

It sembla presc un fate que omnicos quo noi trova presentmen in li Esperanto-presse ducte nos ínresistibilmen al problema del reaction de mult Esperantistes córam li experienties fat con li tant laudat "facileso" de lor lingue. Li exemple del manuale supra citat es solmen un ex mult casus. Yo tace pri li erras de acusative queles ha ja desde long devenit un public calamitá (ples vider li criticas del esperantistic recensentes!) e constata solmen que in li Esperanto-movement li lingual discussiones es mult plu vast quam che nos e mem che Ido. Ili have anc un tot altri caractere. Che nos ili concerne presc exclusivmen li exploration de semantic fenomenes e lor relation con li L.I., ma nequam posi in question li fundamental trates del lingue. Che Ido, li discussiones es provas desesperat, surtir con un minimum de sacrificies possibil ex un situation quel on save ínmantenibil, ma quel on vole mantener pro purmen ideologic motives. E che Esperanto, ili es simplicmen li labor de grammaticos obligat ordinar un cáos ex quel on interdi les surtir. Si ti cáos ne vell exister, on nequande vell har besonat editer grammaticas de 500 págines, e discussiones quam on trova les p.ex. in li suplement de "Literatura Mondo" vell esser superflú. Ancor hodie on plena págines pri li famosi problema -ata -ita e ne save qualmen usar corectmen ti participies. K. Kalocsay, un del max competent grammaticos ne posse soluer li problema altrimen quam fante intervenir li classification verbal secun li slavic aspectes. Il distinte inter "ĉesa e rezulta aspekto" e secun il on do ne posse dir: "estas konita, estas amita", tam ti ci verbes have solmen "aspekton ĉesan", ma ne "aspekton rezultan" (ci it vell esser interessant audir li opinion del matre del quin-gemelles canadés!). Yo deve adjunter que advere Kalocsay ne es li autor del regula, ma solmen

 

(Continuation ples vider p. 32)

 

-29-

 

 

Un bell textu comparativ

 

Textu original in Esperanto, ex "Informoj de Esperanto-Asocia de Estonia", nró 192, Febr. 1938, pág. 10. -- Líber version in Occidental.

 

...Certe restu la nepra neŭtraleco de nia movado.

...Certmen li absolut neutralitá de nor movement deve restar.

 

Esperanto ja estas superpartia, ĉar ĝin uzas kaj povas uzi iu ajn.

Occidental ya sta supra li partises e quicunc posse usar e usa it.

 

Si la partianoj de iu politika ideo uzas Esperanton, ĉu tio signifu, ke la kontraŭuloj de tiu idea tute rifuzu Esperanton?

Si li partisanes de un idé political usa Occidental, esque to deve significar que li adversarios de ti idé deve totalmen refusar Occidental?

 

Certe la samaj politikistoj uzis ankaŭ la anglan, germanan, francan lingvojn por sia propagando, sed ŝajne neniu rifuzos pro tio la nomitajn lingvojn, eĉ se li malsimpatias al la manciita politika ideo.

Certmen li sam politicos usat anc anglés, german, francés por lor propaganda, ma evidentmen nequí va refusar pro to li lingues nominat, mem si il desaproba li mentionat idé political.

 

Neniu ja povas statistike pruvi, ke en Esperanto aperis pli da tiaj dokumentoj pripolitikaj ol en la naciaj lingvoj.

Ya nequí posse pruvar per statistica que in Occidental aparit plu mult tal political documentes quam in li lingues national.

 

Due, ne ĉiuj esperantistoj sin okupis pri la propagando.

Duesimmen, ne omni Occidentalistes ha ocupat se pri li propaganda.

 

Trie, tio, ke iu politika partio uzas nian lingvon, nur montras, ke oni konsideras Esperanton kiel bone kompreneblan en la tuta mondo.

Triesimmen, to quo un politic partise usa nor lingue, solmen monstra, que on considera Occidental quam bon comprensibil in li tot munde.

 

Neniu ja deziras presi siajn ideojn en lingvo, kiu nenie estas konsiderata kaj komprenata.

Ya nequí desira printar su idés in un lingue quel ne es considerat ni comprendet necú.

 

Konekse kun la demando pri neŭtraleco ni devas iom revizii nian sintenadon pri tre intima interligiĝo kun aliaj movadoj.

In conexe con li question del neutralitá noi va dever un poc reviser nor atitude concernent tro intim allianties con altri movementes.

 

Tiaj movadoj ekzistas ja multaj kaj plejparte ili estas malfortaj.

Ya hay mult tal movementes e lor pluparte es debil.

 

Kaj jen aperas esperantistoj, kiuj diras, ke Esperanto mirinde taŭgas por disvastigo de la nova ideo, eĉ pli, ili mem volente disvastigos la ideon en Esperanto-societo.

E vi apari Occidentalistes, queles di que Occidental es admirabilmen apt por li difusion del nov idé, e, in plu, ili self va voluntarimen propagar li idé in un societé.

 

Do, anstataŭ propagandi Esperanton, la ano ekpropagandas la alian ideon.

Do vice propagar Occidental, li membre comensa propagar li altri idé.

 

Tamen tio eble ne estas plej malbona afere.

Tamen to forsan ne es un tam mal afere.

 

-30-

 

 

 

Ni ne ĉiam estu nur esperantistoj malvasthorizontaj, kiuj scias kiaj deziras scii nur pri Esperanto.

Noi ne mey esser sempre solmen Occidentalistes con strett horizonte, queles save e desira saver solmen pri Occidental.

 

Ne, la ĉefa malbonaĵo dum tia duobla kaj ofte plurobla propagandado inter ne-esp-istoj estas, ke tiuj ekkonsideros la esp-

istojn iaj multideanoj, kaj precipe malbona estas tio, ke ili nun asociigas en sia opinio Esperanton kun ĉiuj aliaj ideoj.

No, li male cardinal in ti duplic e sovente multiplic propaganda inter non-Occ'istes es, que tis va considerar li Occ'istes quam adeptes de mult idés, e precipue mal es, que ili nu associa in lor opinion Occidental con omni altri idés.

 

Cxiu do zorgu nur pri sia propra idea, precipe kiam tio relatas al la propagando.

Chascun do mey cuidar solmen su propri idé, precipue quande to relate al propaganda.

 

Ni ne forgesu, ke nia propra movado ankoraŭ longe bezonos niajn fortojn kaj intereson nedividitajn.

Noi mey ne obliviar que nor propri movement va ancor durant long témpor besonar nor forties e interesse índividet.

 

Pri la propagando de aliaj movadoj, zorgu la anoj de tiuj movadoj, tiom pli, ke plejparte oni neniom devas lerni aŭ peni por iĝi ano de tiu aŭ alia ideo.

Pri li propaganda de altri movementes mey cuidar li membres de ti movementes, tam plu quam generalmen on ne besona aprender o penar por devenir adept de un o altri idé.

 

Por esti bona esp-isto oni antaŭ ĉio funde ellernu nian lingvon; ĉi tiun taskon, bedaŭrinde, ĝis nun ankoraŭ multaj samideanoj ne sukcesis kontentige plenumi.

Por esser un bon Occ'ist en deve ante omnicos bon studiar nor lingue; ti tache, regretabilmen, til nu ancor mult coidealistes ne ha successat plenar in satisfant maniere.

-----

 

Discussion pri altri campes?

(Noi continua publicar recivet contributiones al discussion pri discusison.)

 

Walter R.K. Rädler: Yo ha volet interessar un german coidealist por Cosmoglotta, vi su response: "...in ultra manca a Cg omni actualitá. Litt historiettes e anecdotes, queles yo ha leet ja quam scolero, ne es interessant." To mey instigar a que in general li contenete mey esser max atrativ possibil! Dedica Cg A nor general adversario extern: li índiferentisme! e Cg B a nor ínamícos quasi "intern": li esperantist-idistic conservatisme! Ergo combatte ye du frontes. - demonstra li "capes" de nor movement per reproduction in chascun edition de Cg A, de adminim 2 fotogrammas de nor max activ coidealistes! Installa un "responsoria"  (lettre-bux) in Cg B!

-----

 

Por comprender li discussiones pri metodes de instruction, ples conosser "Vers un lingual instruction plu rational" de H. Littlewood. Precie afrancat SFr. -.50 del Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia.

----

 

-31-

 

Ex altri campes (Continuation de p. 29)

 

un del comentatores, ma esque it ne es curiosi que pos 50 annus de practica on es ancor obligat discusser fundamental problemas de grammatica in un "pret" lingue? Qui va ancor audaciar defender li complicat regules del conjugation esperantistes contra li simplic e transparent formes analitic de Occidental?

 

Noi tamen vole esser just: etsí in li propaganda li argument pri li grand "facilitá" lude ancor un rol important, li Esperantistes tamen es suficentmen sincer por ne celar a se self li factic situation. Yo cita quam exemple simplicmen li statistica pri li Yugoslav Esperanto-Association con indication del membrité de omni gruppes in "La Suda Stelo" Nr. 4 (159) ex quel resulta que solmen 25% del membres perfectmen conosse Esperanto, durant que ca. 30% save it "ne bone". Sapienti sat.

 

"Progreso" Nr. 119, januar-marte 1938: Ex li articul "Kelka linguistikala definuri" noi cita: "En Espo e Ido, la verbala finali -as esas aposteriorne segun quante li adoptesis pro L am-as (tu amas) -i- di la pasinto -is en L amav-isti (tu amis) ed -o- di la futuro pro -o- di L amab-o (me amos)." 

 

Ci Ido ne ha bon selectat. On vell har devet prender -a- por li preterite pro L amab-as (tu amat), -i- por li presente pro L amat-is (vu ama) e -u- por li future pro L amab-unt (ili va amar). Naturalmen it vell anc esser possibil, prender -o- por li presente pro L am-o, -i- por li future pro L amab-is e -u- por li preterite pro L amavim-us. Por tis queles ancor ne save it, yo addi que li infinitive futur de Ido veni ex L am-or (yo es amat).

 

Pos ti demonstration transcendent, noi have nu un plu clar conception del notion "a posteriori". It da nos anc li clave por altri misteries, p.ex. li justification del sufix -eg, til nu sempre considerat quam arbitrari, ma quel factmen es nullcos altri quam li comensa del parol "el-efent" (u li -l es changeat in -g por evitar possibil confusion con li pronómin "el"). Li -g veni ex AFHIP grand, G gross, Nl groot, etc.   Scorpion

-----

 

Li finales grammatical in Esperanto e Occidental evidenta se ex ti comparation:

 

Esperanto -- Occidental

 

Substantival finales: -o, -on, -oj, -ojn -- -s

Adjectival finales: -a, -an, -aj, -ajn -- -

Verbal finales: -as, -is, -os, -us, -u, -i, -anta, -antan, -antaj, -antajn, -inta, -intan, -intaj, -intajn, -onta, -ontan, -ontaj, -ontajn, -ata, -atan, -ataj, -atajn, -ita, -itan, -itaj, -itajn, -ota, -otan, -otaj, -otajn -- -r, -nt, -t

 

Summa: 4 finales contra 38.

 

Ti textu es prendet ex "Li Sved Occidentalist", cp. Cronica, Svedia

 

-32-

 

 

Doc. 100-c   Duesim suplement al liste de nor Documentes

 

Nov documentes:

 

161. A. Un lettre al publica de lingue anglés, juntet a un nró de Cg, invita a examinar Occ, pronunciation de Occ, lingual neutralitá, pro quo ne anglés.

 

162. A. Simplificat Anglés o Occidental. Demonstra con frappant, humoristic exemples que just Occ es un simplification de Anglés por esser apt a esser L.I., durant que "Anglic" e "Basic" choca Angleses sin esser util a extranianos.

 

163. A.H. Littlewood: Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés? Demonstra con mult exemples li special desfacilitás de Anglés por extran aprendentes, experienties ex li practica. Version Occ aparit in Cg B 16, p. 19.

 

164. Nl. H. Littlewood, Lettre a un Esperantist, da li unesim informationes pri Occidental e responde a cert prejudicies esperantistic.

 

Nov traductiones:

 

108. G. Li íntolerantie del Esperantistes. Psicologie del Esp'istes, lor argumentes e metodes por combatter Occ e monopolisar li L.I. por Espo. RB.

 

150. O. Esque Occ noce al idé del L.I.? No, historie de Esp, Occ have melior fundament. Justification de nor propaganda: Occ reconstructe reputation de L.I., destructet per Esp. Rädler: Noi promesse cessar omni activitá por Occ., si...

 

Exhaustet es Doc. 103 Vocabularium Esperanto-Occidental. Ma on posse ancor reciver quelc exemplares del brochura Vocabularium Occ-Espo e Esp-Occ: 30 cts.

-----

 

 

APIS - Novs adresses

 

CATALONIA   Barcelona

 

233. Sr Rossell, Jaume / Mitjà de St. Pere, 58 / Studiant (1919) C.H.-O: Occ e Boy-scoutism, ex pm e il. pc.

 

FRANCIA   Saumur (Maine-&-Loire)

238. Gruppe interlinguistic / Ecole des Récollets / F.I-O: 32. Albergas de yunité. 38. Practic Pacifism. Libertari Movement. Emancipation del spíritu.

239. Sr Boutreux, L. / Ecole des Récollets / Director de curs prim. superiori e public scole (1889) F.A.Esp.Ido.--O: 32.33.3537.39.44.84.

 

ITALIA

241. Sr Ravizza, Gaetano / Piazza Umberto I., 12 / Acqui (Alessandria) / scritor (1912) I.--O: exch. il. pc. conosser Occ.

237. St Todeschini, Dente / Via Teodoro Müller, 1 / Germanedo di Lecco / I.-O: por conosser Occ, exch. il. pc.

236. Sr Cocchi, Edoardo / Direction Provincial P.P. e T.T. / Lucca / Offic.-Administrator, Chef. / I.-O. por propagar Occ.

240. Sr Del Santa, Mario / Istituto Missioni Sta Croce / Vicenza / Patre Missionario (1909) I.L.F.-O.L.F.I.: por difuser Occ.

 

(Continuation sur p. 36)

 

-33-

 

 

BIBLIOGRAFIE

 

Stato attuale del problema della lingue ausiliaria internazionale, EStratto dagli "Atti della Società Colombaria Fiorentina", Accademia di Stuti Storici, Letterari, Scientifici e de Belle Arti. 16 pág. 17x24 cm. Precie afrancat SFr. -.80 che Institute Occidental.

 

Sub ti titul ha aparit in Firenze, Italia, un litt brochura contenent li textu del discurs fat de Ing. Prof. Alberto Picchi córam li section historic, scientic e litterari del societé Colombaria Fiorentina. Yo ha til nu leet poc dissertationes queles oferta in form condensat un image tam complet e objectiv pri li hodial situation in li movement mundlingual. Li librette contene factmen omnicos quo un laico deve saver pri li historie del L.I. e it explica anc in poc paroles li caracteristic trates del max important sistemas actualmen usat con textu-provas in Esperanto, Ido, Interlingua, Occidental e Novial. Prof. Picchi alude anc li activitá de IALA e conclude que li max bon solution vell esser selecter un sistema secun li modelle de Occidental. It es un fact tre incorageant vider que che omni neutral observatores queles studia li problema vermen in maniere objectiv e ínpartial, ti conclusion resulta quasi automaticmen ex li exploration del factes. Un nov pruva que noi es sur li rect via.   A. Matejka

 

Al memorie del grand democrat T.G. Masaryk, extrate ex li libre del famosi autor tchec Karel Capek "Conversationes con T.G. Masaryk", traductet in Occidental de J. Podobský. Editor: Jan A. Kajs, Brno. 16 pág. formate normal A 6, con un portrete. Precie afrancat SFr. -.50 che Institute Occidental.

 

It es un fact curiosi que li grand figura del unesim presidente del Republica Tchecoslovac, quel on generalmen considerat quam li max prominent representant del democratie europan, ha sempre esset respectat mem de tis queles ne vide in li democratie li ideal fundament por un statal regime. To es forsan partmen explicabil per que Masaryk nequande ha esset un activ politico, ma precipue li spiritual ductor de un popul. Ma ultra to il sempre ha meritet li reputation de un profund pensator e su argumentation es practicmen ínataccabil precismen pro que il ne defende li democratie in li nómin de un sant dogma, ma subordina su vertús al etic qualitás de su subtentores. Anc ta posi se li problema del duction e etsí Masaryk crede in li democratie quam li ideal form del state de politic, social e etic vis-punctu, il ne es un ciec adherent de ti sistema, de quel il bon conosse anc li debil láteres. Céterimen democratie e dictatura es, malgré lor fundamental oposition, til cert gradu solmen relativ notiones: Anc li dictaturas apella al volentie del popul; ergo ili in fact apella al democratie; e anc li pur democratie ne posse carir un cert gradu de dictatura. Ex Masaryk parla in unesim loc li filosof

 

(Continuation sur p. 36)

 

-34-

 

 

CRONICA

 

CATALONIA: Ha aparit li numeró de marte del gazette "Catalonia in Lucta" redactet completmen in Occidental. Li gazette defende li vispunctus catalan in li guerre hispan. Abonnament gratuit. Interessates mey adressar se al redactor C. Varela, Presidente Macià 5, Figueres (Gerona), Catalonia.

 

FINNLAND: Nor amíco Johan Haukkapuro ha morit. Ancor ye li 8.2 il dictat un lettre al Institute Occidental, in quel il inviat un chec por su membre-contribution por li Union e un summa por li casse de propaganda. Il avisat nos pri que il suffre ye renal tuberculose, e indicat diferent adresses a queles inviar Cg por propaganda. Il finit per li paroles: "Forsan ti ci es mi ultim lettre, pro to yo vos mersía e di adío..." A nor response il plu ne replicat. In april un nró de Cosmoglotta retornat con avis pri li morte del destinatario. Coidealist Haukkapuro ne esset mult conosset in nor movement. Su corespondentes save, quant passionatmen il amat Occidenatl. -- Ples supresser su adresse quam agente de Cg.

 

FRANCIA: Ha aparit li numeró de april del revúe "Class-combatte". It contene corespondentie del redactor con su colaboratores pri politic questiones.

 

GERMANIA: On nu posse comprar intra Germania omni editiones del Institute Occidental per payar al sequent postchecconto: Heribert Rosenlecher - PANA-Universal-Buchversand - Wiesbaden-Biebrich - Schillerstr. 10 - Adolfshöhe - Postscheckkonto: Frankfurt am Main 44977. A nor german abonnatores li Institute Occidental invia un special circulare in lingue german con precis indicationes pri li formalitás necessi por securar corect liveration del coses desirat.

 

ITALIA: Ha aparit in print li discurs de prof. A. Picchi mentionat in li Cronica de Cg B 16, p. 23. Detallies ples vider in li rubrica "Bibliografie".

-- Li gazette "Italia Filatelica", organ del italian Occidentalistes, contene regularimen 4 págines in Occidental, formant un fascicul separabil. Li redactor del parte in Occidental es Dr. Ing. Emilio Dal Martello. Precie de abonnament extra Italia SFr. 1.50, on accepte con preferentie Bons del Institute Occidental, anc glutinat sur postcartes e inviat quam printates. Interessates mey adressar se al director-administrator Cav. Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia.

 

SVEDIA: Sr Carl Segerståhl, Vindeln, sempre activ, ha dismisset a su mult ex-Occidental-disciplos un circulare in ton calid e amical, exhortant les a continuar lor studies e activitá pri Occidental. Al circulare esset juntet un cart printat, sur quel li destinatario besonat solmen sublinear cert frases por far conosser su response. Bon success a nor activ coidealist!

 

-35-

 

 

-- LI SVED OCCIDENTALIST de april 1938 es dedicat al comparation de Esperanto e Occidental. Un grand articul de Docent. Fil. Dr. C.W. von Sydow es acompaniat de divers noticies e textus comparativ. Li bellmen printat gazette ha adoptet li util metode inserter quasi omni articul in du columnes simultanmen in sved e Occidental. Per to it ja es in se self un medie de aprension por svedes, e completmen comprensibil anc a extranos. Noi reproducte un textu-prova ex li tre recomendabil gazette sur p. 32. "Li Sved Occidentalist", Organ del Sved Occidental-movement, apari 4 vezes per annu. Li precie de abonnament es -.75 Sv. Kr. (-.80 SFr.). Administration-Expedition: Sved Occidental-Federation, Box 171, Stockholm 1, Postgiro 70315.    (Continuation del Cronica sur pág. 37.)

----

 

APIS - Nov adresses (Continuat de p. 33)

 

INDIA NEDERLANDÉS: MAkassar, sur Celebes

232. Sr Blot, George Leopold / Schÿfbergweg 4 / Instructor de matematica (1896) Nl.L.F.A.G.H.I.P.Malay.Esp.LsF.--O: cor solmen secun propri iniciative.

 

SVEDIA   Stockholm

234. Sr Lundgren, Sven Gunnar / Sveavägen 107 / Director de gimnastica, instructor (1901) S.A.G.E.--O.A.G.: 37.15. Sport.

 

TCHECOSLOV.  Cokovice u Prahy

235. Sr Böhm, Karel / Druzstevní ul. 195 / oficiario (1912) T.A.F.G.H.Esp.-O.A.F.G.Esp.: 41.42.43.44.45.46.80

-----

 

(Bibliografie, continuat de p. 34)

e in su argumentes predomina li etnic rasones súper politic justificationes. E pro ti motive li librette oferta util materiale de pensation por omni letores, quelcunc mey esser lor politic convictiones.    A. Matejka

 

Interlingua quam Universal Lingue Auxiliari es un manuale por li aprension de Latino sine Flexione, scrit in polonés, sin indication del autor. It consiste in un introduction, un curt grammatica, e deci exercicies. Yo have por Interlingua un secret simpatie, céterimen explicabil per que it es un representante del scole naturalistic e yo regreta que on til nu ne ha editet un simil librette, eventualmen un poc plu ampli, in un del occidental culturlingues. It vell ne solmen esser un bon instrument propagandistic por li Academia pro Interlingua, ma anc esser un util vademecum por altri interlinguistes queles desira aquisiter un plu quam superficial conossentie de altri planlingues.    A. Matejka

----

 

Blanc págines...? Malgré li grand cuida del administration de Cg B, it ariva quelcvez que demí-blanc folies es incorporat a cadernes. Si vu recive un tal numeró íncomplet ples pardonar al superchargeat administratores e strax reclamar un numeró con textu complet.   Administration de Cosmoglotta

 

-36-

 

 

(CRONICA - Continuation)

 

SVISSIA: Ye li 2/3. april evenit in Biel (Bienne) li annual assemblé del Svisa Esperanto-Societo in li Hotel Seeland. It esset inaugurat saturdí per li Esperanto-himne "En la mondon venis nova santo". Poy sequet un discurs de Dr. Spielmann in german: Li mundlingue Esperanto e su congresses. Pos to Dr. Spielmann monstrat images de projection de London e de un númere de Esperanto-congresses. Li images, precipue tis del cité London, esset tre interessant. Ma li discurs esset un sol fanfaronada formicant de exagerationes. Concernent ti fanfaronadas e exagerationes yo fat un remarca a un present esperantist e recivet li response: "Estas vera ke Dr. Spielmann multe troigas (exagera), sed (ma) vi devas pripensi ke li vivas kvazaux per kaj (e) por Esperanto." Pri Occidental Sp. dit in su discurs, que to es un simplificat francés, facil a aprender por persones queles save li lingue francés. Yo corectet to diente que anc por altri romanic popules, italian, hispan etc. Occidental es tre facil a aprender e Sp. plu ne insistet pri su assertion. Ma nu il assertet que desde 40 annus li occidentalistes ha combattet Esp. Remarcante self li stupiditá de un tal assertion, il dit, que it adminim esset de Wahl quel sempre combattet Espo per su lingue-projectes. Li session del delegates ye soledí fat in comensa un bon impression, on videt simpatic persones con capes inteligent. Durant quelc témpor on deliberat in un ton decent e amical, ma poy subitmen un dissonantie trublat: ye li aprobation del contos un delegate reprochat al comité har subventionat un processu de un membre del S.E.S. contra U.E.A. (si yo ha bon comprendet) per 70 Fr. It nascet un querelle quel continuat ancor quande yo foreat. Li present presidente demissionat malgré li petidas de omni láteres revocar su decision. Divers seniores esset proposit por li presidentie. Sr Jakob Schmidt de Bern refusat pro su etá de 70 annus. Al petida accepter tamen il respondet que il ne vole esser presidente de un societé quel sta ante su decadentie. Li arangeamentes del pos-midí yo ne ha visitat. On ne posse dir que ti annual assemblé del S.E.S. ha esset un success, ni por Esperanto, ni por li idé del L.I. in general. In li propaganda-discurs, saturdí vésper, on videt ca. 30 persones, de queles 25 esset esperantistes e 1 occidentalist, li rest publica neutral. Soledí on contat 60 persones, presc omnes esperantistes.   J.D.

 

-- Concernent li acusation contra sr de Wahl pri "plagiate" de Esperanto, it resultat que li autor de it esset li conosset Dr. Spielmann, director del Svisa Esperanto-Instituto. Pos un energic intervention personal de sr Major H. Tanner il comendat un grammatica de Occidental por studiar it e revocar su acusa si it vell monstrar se quam ínjustificat. Li Institute Occidental ha recivet un avis que li revocation va aparir. Noi reserva nos tractar ti afere ancor apartmen in detallie.

-- Respondente a un assertion de Dr. Spielmann, que "Occidental es unilateralmen romanid", "Der Bund" del 15. marte publicat un rectification, demonstrante un serie de paroles germanic in Occ, ú Esp have paroles romanic o fantastic.

 

-37-

 

 

TCHECOSLOVACIA: Li tchec Occidentalistes continua editer Occidental-Documentes in tchec lingue. Doc. 17 e 18 contene comparationes lexical e textual inter Esperanto e Occidental con traduction in tchec, formate A 4, bellmen poligrafat. - "Nezávislá Politika" del 26 marte contene un long articul in tchec, signat F.P. "Li combatte nationalitari e li L.I." demonstrant que un L.I. vell auxiliar aproximar li nationes e contribuer al pace e colaboration international. On recense "Italia Filatelica". - Li sam jurnale del 6. april publica un articul in Occidental "Pacifistic salute del Yunité del tchecoslovac Rubi Cruz al infantes del tot munde". Nezávislá politika (Politica índependent) progressistic semanale tchec, quel apari sub li redaction de nor coidealist ing. Frantisek Polanský in Brno (Starobrnenská ulice c. 12), sercha inter nor extran coidealistes li corespondentes, queles mey haver li amabilitá scrir por it original articules ex li dominia de cultura, politica, religion, economie. Li articules va esser traductet in tchec, li autor va reciver li respectiv nró de N.P. quam document. In chascun articul va esset indicat, que it es originalmen scrit in Occidental e per to on va eficacimen propagar nor lingue. Ples inviar tal actual articules al traductor: Jaroslav Podobský, instructor-specialist in Rovensko p. Tr. (Tchecosl.) quel va inviar li traductiones al redaction. Cordial mersí anticipat.

 

-- Occidental-Bulletin del 15. april mentiona sub li titul "Vade retro, fanaticos" que nu anc in Tchecoslovacia li Esperantistes combatte Occidental por politic denigration, medie probat in casu de manca de lingual argumentes. Li autor, sr Jiri Janda, fini talmen: "...Occidental, per su qualitás, recomanda se self - ma vu, por defender vor barbaric lingue, deve practicar tal metodes. Oh, noi regreta vos!" - On mentiona un articul ex li tchec jurnale "Prítomnost" quel aparit in li francés "Nouvel Age" mersí al Occidental-servicie de traduction. Mult recensiones pri jurnales, editiones, divers arivat publicationes. In fine un exhortation: "Quo Occidental demanda de vos?" Noi repeti por omni interessates, que li simpatic Bulletin apari 10 vezes per annu e custa in extrania SFr. 1.50. Postchecconto J. Svec, Praha VII, Nro. 9439, o per Institute Occidental, Chapelle.

 

-- Li redactoratu de "Pax", Na Zborenci 18, Praha II, peti omni pacifistic Occidentalistes strax misser les li nómines e adresses del pacifistic jurnales de lor landes. Ili va anc esser tre grat reciver litt articules pri eminent cultural persones de lor landes -- historic o actual.

 

Pax es un revúe mensual, aparient alternativmen in editiones tchec e international (GFA), publica in chascun numeró articules pri o in Occidental. Abonnament por 12 numerós SFr. 4.50, por numerós 2.50. Interessates mey tornar se al redaction.

-----

 

Li insigne de Occidental - Unde in Circul - SFr. 1.50 afrancat de Institute Occ.

Max eficaci medie de propaganda por Occ.

 

-38-

 

 

EX LI PAPER-CORB

 

Divers informationes

 

Administrativ: Noi informa li letores del "Paper-Corb", que on lee nor gazette ye propri risca e responsabilitá. A persones con inclination a prender it quam seriosi es recomendat prender un polís de assecurantie contra subit ataccas de furiositá, queles es dangerosi por li nerves. Li administration del "Paper-Corb" livera tal polises contra payament del premie de SFr. 99.75 per mensu. Noi egalmen adverti pri li ínutilitá serchar un celat sens profund in nor publicationes. On vell solmen trovar un profund nonsens.   Miquette

 

Professor Sysiphos Q. Madhrepore, li famosi inventor del Teorie de Corelativitá, ha invitat li scientistes del munde a colaboration.  Til nu ha arivat acceptent responses de Prof. Caisimir Belargot (Sorbonne, Paris), Prof. Sherlock Cockneyson (Oxford), Prof. Jeremias Kauderwelsch (Universitá de Dresden), Prof. Muta Ridetado (Universitá de Yoshiwara). Por assecurar al labores del doct gremie li necessi atention del grand publica, on have - secun provisori, ne confirmat informationes - li intention coopter li mundifamosi notoritá Charlie Chaplin.   -rello.

 

Granda Sukceso: On informa, que Greta Garbo ha comendat un grammatica de Esperanto quam medie de punition por li unesim infante quel vell nascer ex su maritage con li dirigente L. Stokowsky.   Dr. Esp.

 

Filatelie, Exchanges international: Noi media li exchange de devaluat criteries (bon conservat exemplares) contra nov tales. Artificial, sintetic productes es exchangeat contra merce natural plen de vitamines. Valuta secun curs bursa New York. Adressar ofertas e demandas al A.f.C. (Agency for Criteria) Atention: Noi ne egarda ofertas anonim de criteries! In compensation, clientes ínacustomat al usanties del mercate international posse demandar gratuitmen omni util consilies e informationes de nor colaborator specialisat.   A.f.C.

 

Consilies por agricultores: Por evitar tineas in li lan, ples conservar li agnes durant hiverne in sacs de celofane. - Por combatter li frost nocturn, un dangerosi fenomen meteorologic quel facilmen destructe li vegetation, on recomanda li sequent probat metodes: (1) Interrar, ye convenent distanties, ardent glatt-ferres e renovar les chascun hore. Aplication de electric glatt-ferres fa superflú li renovation, talmen que on ne es privat de dormir. (2) Versar benzine sur li terra e inflammar it. Repetir ti procede durant li tot nocte.

 

Bureau international d'Agriculture

 

-39-

 

 

Bootleggers, Gangsters --- Look here !!

 

On sercha un gruppe de energic mannes por introducter li liqueur natural "Sprit occidental" ancor ínconosset in America. Li unesim liveration esset interceptet del doaneros, por protecter contra concurrentie li producte "Esmaragdo", un inebriant verdliqueur difuset per li sindicate de bootleggers con quel ili colabora. Li 2. liveration es pret por depart, por conquestar omni "Speak-Easy's" (Facil-parlatorias) del States Unit. A qui li chance? Ofertas al administration del "Paper-Corb" sub chiffre "Sin prejudicie".

 

Atention al furtard!

 

Li policie de Bern peti nos comunicar li presentie de un dangerosi criminard international, quel ha specialisat se a interlinguistic plagiates. Su mastro-colp, li plagiate contra Dr. Zusammensoff, es internationalmen conosset. In ultra on audi que sr de Chaussure ha deposit un plende pri furte de un interlinguitic principie e tri sistemas de L.I. Pos har vendit quelc util argumentes a Svisa Desperado-Instituto, de quel li propri stock esset completmen exhaustet, li malefator sembla har fugit con li moné obtenet. Signalament: Li astut plagiator labora sub li nómin Emile Duval. Il es reconossibil per su notori aviditá e ambition. Su radius de action es tre grand, li tot Occident, su victimes es precipue cultivat persones. Mult tracies indica que su base de operation e refugie trova se in Estonia. Li publica es petit auxiliar a su arestation. Ples adressar omni util informationes al plagiat-comissario.    Dr. Ludviro

-----

 

Cooperation es li base del vive de un gazette, cooperation inter redaction, administration, colaboratores e abonnatores. Li custas del printation e expedition deve esser egalmen repartit a omni interessat persones. To es fat per li institution del abonnament, per quel omni letor posse contribuer su parte al custas general. Li summa complet resulta solmen ex addition de *omni* summandes. Si vu til nu ha obliviat inviar li vor al administration de Cosmoglotta, ples plu ne hesitar. Ples usar un del mult postcheccontos del Institute Occidental, indicat in omni numeró de Cosmoglotta A, ultim págin del covriment.

-----

 

Contene: Noi Occidentalistes - Interlinguistica - W.R.K. Rädler: Noi promesse cessar omni activitá por Occidental, si... - Oscar: Esque Occidental noce al idé del L.I.? - Ex altri campes (Scorpion) - Un bell textu comparativ Esp-Occ - Discussion pri altri campes (Rädler) - Li finales grammatical - Nor Documentes - APIS - Bibliografie (Matejka) - Cronica: Catalonia, Finnland, Francia, Germania, Italia, Svedia, Svissia, Tchecoslovacia. - Ex li Paper-Corb.

-----

 

-40-

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.