| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 017 (jun 1938)

This version was saved 5 years, 1 month ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on March 16, 2019 at 7:09:48 pm
 

COSMOGLOTTA

 

Serie B, poligrafat - "INFORMATIONES" - Junio 1938 - Nró 17 (3)

 

Noi Occidentalistes...

 

Li atitude del Occidentalistes es fundat sur tri factores queles da nos un consciositá de justification e un securitá de conviction superiori a ti quel adherentes del ancian sistemas posse far valer. Ti tri factores es: li personal evolution, li tradition del comunité, e li historie de nor movement.

 

Del ductent membres del Occidental-movement quasi necun ha devenit Occidentalist pro to que Occidental vell har esset li unesim sistema de L.I. quel il vell har incontrat. Presc omnes ha abandonat, in favore de Occidental, un altri sistema amat, pos longannual activitá e dur luctas intern. Nor opiniones ne es li producte del hasard ni de indolentie mental; ili es aquisitet e ha maturat in combatte, o preferibilmen: ili ha conquestat nos. To da nos un fort apoy moral in nor conviction e un jure demandar respect por nor opiniones.

 

Qui vell judicar un conviction e fidelitá de ti caracter in sam maniere quam li ciec fanatisme de persones queles sin pensar ni examinar resta che to quo ili ha incontrat quam unesim, ti vell far nos ínjusticie.

 

Li duesim factor es li maniere in quel ha developat se nor movement: li tradition de nor comunité. In contrari a Esperanto e Ido, a queles filantropes ha donat grand medies pecuniari, li Occidental-movement es fier pri har conquestat su plazza in li munde sin capitales, exclusivmen per li valore del lingue e per li fortie del plum. Esperanto recivet ínnumerabil donationes, Ostwald e Couturat ha investit summas enorm in Ido - Edgar de Wahl ha sempre vivet e vive ancor in conditiones modest.

 

Ma ti confidentie in li vitalitá de nor afere e in li fortie de nor armes mental da nos li sentiment de certitá pri li future in nor lucta pri existentie. Moné posse esser perdit, e moné posse esser aquisitet. Ma nor spiritual medies de existentie resta constant e ínalienabil e noi posse sempre apoyar nos sur ili quande necessi; un nov generation de frisc forties es educat in nor mentalitá, por dignimen remplazzar tis queles un fine natural o li desfavore del fate raffa ex nor ranges.

 

Ti atitude reflecte se, triesimmen, in li historie de nor movement, in li documentes, li revúe central:

 

-25-

 

 

Li movement de Esperanto, consciosi pri preponderantie numeric, ha - desde li morte de Volapük - plu nequande seriosimen provat defender su lingue linguisticmen; li rudimentes de tal provas es facil a refutar per iniciates. Li Ido-movement, quel contra Esperanto ha defendet li principie de linguistic qualitá e superioritá, ha lamentabilmen sucumbet contra Occidental. Su capabil capes es hodie omnes che Occidental (adminim per conviction intern, si ne per transition extern), e por li rest del movement li trahit principie "linguistic qualitá" ha devenit un specie de car legende, quel li bocca continua traditionalmen pronunciar, ma quel plu ne es prendet seriosi.

 

In contrari, nor movement ha continuimen, desde li comensa, defendet li linguistic-scientic superioritá de Occidental, e, quam on save, con success brilliant. Qui compara li series de Cosmoglotta con altri interlinguistic gazettes, e regarda li casus quande li concurrentes ha acceptet li combatte, ti posse constatar que omni battallie esset un victorie por Occidental, e que mult victories esset ganiat sin que li adversarios audaciat accepter li combatte. Edgar de Wahl, li unesim quel tractat li problema del L.I. sin prejudiciosi premisses ni prefixat teoric principies, ha fat un scientie ex li interlinguistica - li resistentie del precessores dilettantic e su yuness fortia it esser un scientie militant. E li max entusiastic colaboratores de Edgar de Wahl es presc sin exception victe ex-adversarios.

 

Ti tri factores, e li fact, tam facilmen verificabil, que li altris ne have confidentie in lor linguistic argumentes, ma que ili hauste lor fortie vital ex indolentie de masses, rentas donat, e ludes detra li culisses, da nos li ínsucussibil consciositá pri lingual superioritá e un decidet energie in li duction de nor afere.    Un Occidentalist.

-----

 

Interlinguistica

 

Un scientic solution es un tal, quel usa scientic metodes e reposa sur scientic dates e explorationes e ne sta in contraste con il. Ca ti o altri scientist aproba li resultates, en vale. ...On mey monstrar me, ú mi conclusiones ne es scientic. ... Ma to on ne ha fat til nu. (1924)

 

It es un bon simptoma que li scientistes comensar interessar se pri li tema de un L.I., specialmen li americanes. De altri látere on vide que mem li scientie oficial ea li sam via quam li dilettantic practica... su opiniones publicat monstra que ili sta ancor in li embrional statu relatente li L.I. A ili li idés expresset per mag. A.Z. Ramstedt in su profund articul "Psicologic e sociologic caractere del L.I." (Cosmoglotta 1927) es ancor absolut ínconosset. Por advenir a ti maturitá li practic dilettantic movement ha besonat 50 annus. Noi mey esperar que li scientic movement va advenir al aconossion de ti fundamental principies in li venient 5 annus. Forsan tande va esser possibil un rasonabil colaboration. (1928)

 

(Ti e omni enunciationes de E. de Wahl va aparir in "Spíritu de Occ.")

 

-26-

 

 

Walter R.K. Rädler:   Noi promesse cessar omni activitá por Occidental, si....

 

Li esperantistic assertiones pri simplicitá e facilitá sta in contradition a quelc constatationes in lor porta-voce "Heroldo", secun quel li "international vocabularium ja have ca. 20000 vocabules". Ma pro que li special qualitás de Espo ya es su al minimum restrictet parol-tresor, it ya ne adopte ti international vocabulares; Espo es un "international" lingue sin international paroles! In ultra yo trova tractat li Occ-afere in li librette de Teo Jung "De Muheddin gxis Mundi-latin":

 

"Un conscientmen tralaborat, ancor in present propagat project es Occidental, ovre del anteyan Volapükist e plu tard Esperantist prof. Edgar von Wahl in Tallinn, Estonia. It basa se precipue sur li romanic lingues, e leente, it, on vell posser imaginar, que on have avan se un natural lingue neo-roman. On deve mirar, per qual sagacitá su autor successat, benque conservante a it un maximum de naturalitá de west-europan lingue, reducter su regules al minimum possibil che tal lingue. Comprensibilmen un tal lingue ne posse atinger li simplicitá de Esperanto. (Tamen on posse leer in li de sr Jung redactet "Heroldo", que "exagerat simplicitá ne es auxilie ma un grav desavantage!" Li scritor.) E in general, pro to que Esperanto ja existe ye vast scala in practica, mem li max capabil contra-projectes va dever restar sol teorie, si lor autores va provar introducter les sin li Esperantistes, o mem contra li Esperantistes. Li Esperantistes ya representa ti parte del homanité, quel in bloc - presentmen - seriosimen interessa se pri un lingue international. Ili aprendet li lingue, usa it, ili paya cotisationes por clubes e associationes, il sacrifica témpor, plesuras (con trangi sentiment noi deve audir mem de un Esperantist-ductor, que li ocupation pri Espo self ne fa plesura! Li scritor.), moné, pro que ili - e in li present moment exclusivmen ili - es plen conscient pri li grandiositá del mundlingual idé."

 

Nu, esque ti parte del homanité, seriosimen interessat e conscient pri li L.I.-idé, ne vell dever studiar li complet problema vice fanaticmen pretender li equivalentie de "Esperanto es li idé" e invers? E esque ili ne vell posser esser capabil a sam activitá por Occidental? Ma noi save que un grand parte de ti serioses, nominat Esperantistes, es conossores del sol nómin de Esperanto.

 

Comprendente li timore esperantistic pro li activitá del Occidental-movement "benque (secun li mentionat brochurette) su propaganda por li general successe del mundlingual idé es totmen sin utilitá, mem nocent", noi vole ofertar les hodie un satisfant compromiss: Unquande Rollet de l'Isle, presidente del francés Esp-association, desaprobat in "Heroldo" li propaganda per Esp-textus pro que to es íncomprensibil al publica. Occidental es notorimen comprensibil ínmediatmen ye prim vise. Do, Esperantistes, noi permisse vos, usar Occidental un vor to tpropaganda, e, in ti casu, obliga nos cessar nor propagandistic activitá!

 

-27-

 

 

Oscar: Esque Occidental noce al idé del Lingue International?

 

Suciosi pri li existentie de lor lingue, Esperantistes questiona to e responde per yes. Ili opine que li multitá del sistemas noce al idé del lingue auxiliari in li publica. Esperanto ya ja existe, e céterimen ili ne vole aprender un nov sistema. In parte ti argumentation es rect: in fine solmen ún lingue auxiliari deve restar, ma ne per que nov sistemas resigna in favora de un sistema antiquat, ma per li surviventie del max bon. De 700 projectes, solmen 6 ha ganiat importantie: Volapük es mort. Li concurrentie sta hodie inter li lingue artificial Esperanto e li natural lingue auxiliari Occidental. Ultra ili hay ancor Ido, un variante de Esperanto, Novial, un variante de Occidental, e in Italia un litt societé propaga un Latin sin flexiones.

 

Li unesimes queles assertet que li multitá del sistemas noce al idé comun, esset li Volapükistes, queles desirat defender lor lingue contra li nov-aparient Esperanto. Si Dr. Zamenhof, li inventor de Esperanto, vell har havet li sam opinion, il vell har devet abandonar lingue e propaganda, e noi forsan ancor hodie vell haver li jargon Volapük quam unic lingue auxiliari. Il ne fat to, nam il posset ofertar alquicos melior. Poc Volapükistes aprendet li nov lingue, li sentimentes del altres il ne egardat. On mey leer su articules ex li unesim témpor! (Doc. 149). Li success justificat le. Volapük desaparit e Esperanto provisorimen victet.

 

On posset inventer centenes de artificial sistemas quam Esperanto, ma un sol lingue ha successat regularisar li natural fundament de un lingue auxiliari: li paroles international, comun a nor grand lingues cultural: Occidental. Pro to Occidental have un fundament mult plu stabil quam Esperanto. Nu on ne posse inventer un nov lingue quel vell esser in sam témpor plu natural, comprensibil, international, regulari, simplic, facil. Anc omni reformes proposit por Esperanto, Ido, Novial, monstra in li direction de Occidental.

 

Noi do posse ofertar alquicos essentialmen plu bon quam Esperanto. Esque noi deve renunciar pri ti servicie al homanité por que quelc mill Esperantistes mey ne besonar aprender un nov sistema? Rasonabil Esperantistes ha traet li consequentie ex li desire pri unitá del lingue auxiliari e li superioritá de Occidental: ili ha pos curt lucta intern devenit entusiasmat Occidentalistes. Pro to noi posse considerar con jure Occidental quam lingue auxiliari definitiv; e si li multitá del sistemas noce al idé, tande li antiquat artificial sistemas deve desaparir. Noi ne cede, tam minu, quam ya omni die adherentes de Esperanto e Ido transi a Occidental. -- Vermen nociv por li idé del lingue auxiliari ha esset li propaganda del lingues artificial Volapük, Esperanto, Ido: Desde tande li publica crede que li lingue auxiliari deve necessimen esser un jargon abstrus e repugnant. Per to ili ha fat plu mult adversarios quam amícos a nor idé, e ili ha causat que multes plu ne considera nor idé quam seriosi. Pos que ili ha descreditat nor idé, noi vole rehabilitar it. Noi Occidentalistes reconstructe quo Esperanto ha destructet!

Doc. 150 Occ.

 

-28-

 

 

EX ALTRI CAMPES

 

Propaganda ĉiam, ĉie, ĉiel, kiam, kie kaj kiel eble!  es li nov slogan propagandistic del Esperantistes, printat per grass lítteres in li ultim numeró de "Esperanto Internacia", organ oficial del Internacia Esperanto-Ligo. Traductet in lingue clar, it significa: Propaga sempre, partú, per omni maniere, quande, u e qualmen possibil! Noi deve aconosser que ti cri de guerre es li triumf del universalitá in li dominia del propaganda, nam on posse usar it con egal success in omni landes sin que on besona timer que it existe popules queles mey posser comprender it plu desfacilmen quam li altris.

 

Bulgara Esperantisto, Nr. 4-5 (Febr. 1938) recense un nov manuale de Esperanto de A. Grigorov. Li recensente constata que (1) li exteriore del libre es bell, (2) que in general it es bon, (3) que it contene quelc erras. Poy seque li liste de ti erras. Ili es 135. It vell esser interessant saver quant erras es necessi por que un manuale merite li qualification "mal".

 

It sembla presc un fate que omnicos quo noi trova presentmen in li Esperanto-presse ducte nos ínresistibilmen al problema del reaction de mult Esperantistes córam li experienties fat con li tant laudat "facileso" de lor lingue. Li exemple del manuale supra citat es solmen un ex mult casus. Yo tace pri li erras de acusative queles ha ja desde long devenit un public calamitá (ples vider li criticas del esperantistic recensentes!) e constata solmen que in li Esperanto-movement li lingual discussiones es mult plu vast quam che nos e mem che Ido. Ili have anc un tot altri caractere. Che nos ili concerne presc exclusivmen li exploration de semantic fenomenes e lor relation con li L.I., ma nequam posi in question li fundamental trates del lingue. Che Ido, li discussiones es provas desesperat, surtir con un minimum de sacrificies possibil ex un situation quel on save ínmantenibil, ma quel on vole mantener pro purmen ideologic motives. E che Esperanto, ili es simplicmen li labor de grammaticos obligat ordinar un cáos ex quel on interdi les surtir. Si ti cáos ne vell exister, on nequande vell har besonat editer grammaticas de 500 págines, e discussiones quam on trova les p.ex. in li suplement de "Literatura Mondo" vell esser superflú. Ancor hodie on plena págines pri li famosi problema -ata -ita e ne save qualmen usar corectmen ti participies. K. Kalocsay, un del max competent grammaticos ne posse soluer li problema altrimen quam fante intervenir li classification verbal secun li slavic aspectes. Il distinte inter "ĉesa e rezulta aspekto" e secun il on do ne posse dir: "estas konita, estas amita", tam ti ci verbes have solmen "aspekton ĉesan", ma ne "aspekton rezultan" (ci it vell esser interessant audir li opinion del matre del quin-gemelles canadés!). Yo deve adjunter que advere Kalocsay ne es li autor del regula, ma solmen

 

(Continuation ples vider p. 32)

 

-29-

 

 

Un bell textu comparativ

 

Textu original in Esperanto, ex "Informoj de Esperanto-Asocia de Estonia", nró 192, Febr. 1938, pág. 10. -- Líber version in Occidental.

 

...Certe restu la nepra neŭtraleco de nia movado.

...Certmen li absolut neutralitá de nor movement deve restar.

 

Esperanto ja estas superpartia, ĉar ĝin uzas kaj povas uzi iu ajn.

Occidental ya sta supra li partises e quicunc posse usar e usa it.

 

Si la partianoj de iu politika ideo uzas Esperanton, ĉu tio signifu, ke la kontraŭuloj de tiu idea tute rifuzu Esperanton?

Si li partisanes de un idé political usa Occidental, esque to deve significar que li adversarios de ti idé deve totalmen refusar Occidental?

 

Certe la samaj politikistoj uzis ankaŭ la anglan, germanan, francan lingvojn por sia propagando, sed ŝajne neniu rifuzos pro tio la nomitajn lingvojn, eĉ se li malsimpatias al la manciita politika ideo.

Certmen li sam politicos usat anc anglés, german, francés por lor propaganda, ma evidentmen nequí va refusar pro to li lingues nominat, mem si il desaproba li mentionat idé political.

 

Neniu ja povas statistike pruvi, ke en Esperanto aperis pli da tiaj dokumentoj pripolitikaj ol en la naciaj lingvoj.

Ya nequí posse pruvar per statistica que in Occidental aparit plu mult tal political documentes quam in li lingues national.

 

Due, ne ĉiuj esperantistoj sin okupis pri la propagando.

Duesimmen, ne omni Occidentalistes ha ocupat se pri li propaganda.

 

Trie, tio, ke iu politika partio uzas nian lingvon, nur montras, ke oni konsideras Esperanton kiel bone kompreneblan en la tuta mondo.

Triesimmen, to quo un politic partise usa nor lingue, solmen monstra, que on considera Occidental quam bon comprensibil in li tot munde.

 

Neniu ja deziras presi siajn ideojn en lingvo, kiu nenie estas konsiderata kaj komprenata.

Ya nequí desira printar su idés in un lingue quel ne es considerat ni comprendet necú.

 

Konekse kun la demando pri neŭtraleco ni devas iom revizii nian sintenadon pri tre intima interligiĝo kun aliaj movadoj.

In conexe con li question del neutralitá noi va dever un poc reviser nor atitude concernent tro intim allianties con altri movementes.

 

Tiaj movadoj ekzistas ja multaj kaj plejparte ili estas malfortaj.

Ya hay mult tal movementes e lor pluparte es debil.

 

Kaj jen aperas esperantistoj, kiuj diras, ke Esperanto mirinde taŭgas por disvastigo de la nova ideo, eĉ pli, ili mem volente disvastigos la ideon en Esperanto-societo.

E vi apari Occidentalistes, queles di que Occidental es admirabilmen apt por li difusion del nov idé, e, in plu, ili self va voluntarimen propagar li idé in un societé.

 

Do, anstataŭ propagandi Esperanton, la ano ekpropagandas la alian ideon.

Do vice propagar Occidental, li membre comensa propagar li altri idé.

 

Tamen tio eble ne estas plej malbona afere.

Tamen to forsan ne es un tam mal afere.

 

-30-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.