| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 084 (sep 1946)

This version was saved 5 years, 3 months ago View current version     Page history
Saved by Dave MacLeod
on December 26, 2018 at 6:36:02 pm
 

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

 

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Septembre 1946 - Nró 84 (7)

 

-------------

 

PASSATE COMPOSIT

 

Por expresser que un action evenit in li passate, li europan lingues possede un apart témpor por li verbes: li *passate*; por ex. yo laborat, vu manjat.

 

Ma li romanic e germanic lingues e anc Occidental have adplu un altri témpor por li passate, it es li *passate composit*: "yo ha laborat, vu ha manjat".

 

Li romanic lingues possede por li passate ancor un triesim témpor, ma it sembla que ci du témpores coincide e, alminu in li Francesi parlat, li tal-nominat "passé défini" generalmen es substituet per li passate composit.

 

Li usation del passate composit ne es partú simil. On posse distinter un anglesi e un continental usa. Si yo vide rect, li diferentie in li usa sur li continente ne es important.

 

Sur li continente on posse presc sempre substituer li un témpor per li altri: "Quande yo intrat, il leet jurnale e ella scrit un lettre" (il esset leent e ella esset scrient). Ci it acte se pri un action ne definit per un comense e un fine. - "Antey il fumat tro mult cigarettes". To es un hábitu. Quande on di "Antey il ha fumat tro mult cigarettes", on ne anuncia li hábitu ma li facte.

 

In li céteri casus li substitution de un témpor per li altri ne es genant, it solmen changea un poc li stil: "Yer yo ha esset in Paris - Yer yo esset in Paris".

 

Quel es li diferentie? "Yo ha esset" emfasa li finition. "Esset" descri li eveniment del residentie, it es plu pictural, plu plastic, plu vivent.

 

In general li du témpores es sovente quam du sinonimes; per ili on posse alterar li expressiones e evitar li monotonie.

 

Li anglesi custom es tot diferent. Li passate composit expresse in anglesi un action quel, in omni casu, have quelc conectiones con li *presente*, sive 1/ pro que li action ne ja ha finit "I have been an Esperantist for thirty years" (yo ha esset un Esperantist desde 30 annus) (Sr. Butler, Cosmoglotta 124, januar 1939), i.e.: "yo ja es Esperantist desde 30 annus".

 

Sive 2/ pro que li resultates es ancor remarcabil - "Yo ha perdit mi moné"

 

-73-

 

(yo ancor es povri). "Anglia ha fundat un potent imperie" (existe ancor). Ma: "Roma fundat un potent imperie" (ha desaparit).

 

Esque li Academie deve electer inter li continental e li anglesi metode?

A. Koning, Bloemendaal (Nederland).

-------

 

CONFESSION

 

In un prospecte scrit in Francesi, li Esperantistes sviss exposi li avantages de lor lingue con argumentes monstrant un extraordinari candore: "Il est aujourd'hui la seule langue auxiliaire mondial, car de modeste project qu'il était au début il a passé au rang de *langue vivante* et a triomphé de tous les autres systèmes proposés".

 

Esperanto ha tom poc triumfat que hodie existe por parlar solmen pri Svissia, minu adeptes de it quam ante 40 annus. Per li raporte de nor colaborator, sr. Leuenberger, on posse constatar que, in li ultim congresse ecumenic in Basel, on considerat ti lingue quam *ínapt*, mem ta u li manca de un lingue international fa se max cruelmen sentir. It es fals que Esperanto ha triumfat súper omni altri sistemas pro que partú u apari Occidental, Esperanto retira se.

 

Li sam prospecte declara: "Esperanto es li quintessentie del idiomas europan". Li bell confession. Til hodie li Esp-istes reprochat a Occidental esser solmen "europan", durante que lor lingue esset "universal", it es: tam oriental quam occidental. E nu, ili proclama que Esperanto es li "quintessentie del lingues europan". It ne plu es question pri li oriente. E vice jettar li pudre al ocules, on contenta se per dir li veritá tot crud. Ma tande on ne plu posse criticar Occidental pro su base!   R. Berger.

-------------

 

LI PRIM LINEA MARITIM TRANSATLANTIC

 

Li prim linea maritim transatlantic esset creat in 1816. Li passage de New York til Liverpool durat duant tri dies.

 

Li nascentie del vapor-machine permisset creder que on vell posser acurtar mult li témpor del passage, ma ti espera ne esset realisat ante mult annus. In 1819, un mixtet experiment esset fat per li segle-nave "Savannah", a quel on adaptat un vapor-machine. It usat duant quin dies por far li viage inter America e Britannia. Li resultate esset poc incorageant e durant pluri annus li navigation per vapore ne progresset.

 

Ma in 1858 li "Great Western", un bell vapor-nave con 440 vapor-cavalles realisat in nu prim viage tra li Atlantic Ocean un remarcabil resultate: deci six dies de passage eante e solmen deci quar retroveniente.  L.M. de Guesnet

 

-74-

 

LI ACURTAT ACTION

 

On ha ja probabilmen remarcat que quelc nómines de Occidental es hodie ortografiat sovente con un -e final (discurse, concurse, mem progresse, regresse, etc.). Alcunes crede que to es unicmen pro evitation de un similitá con un plurale, o pro eufonie. Ma it existe un altri rason plu important.

 

In realitá li -e final es adjuntet ci pro li regularitá. On save que it existe in Occidental un comod procede por substantificar un verbe exter li finales -ion o -ntie, it es prender li presente del verbe quande it acte se solmen pri un acurtat action: arivar, li ariva, cader, li cade, creder, li crede, proceder, li procede, atender, li atende. In li verbes dinamic on naturalmen aplica li regul de Wahl, e on scri: vid/er, li vis/e, prend/er, li prens/e, etc. Omni to es bon etablisset e ne oferta li minim motive por contestationes.

 

Ma it existe quelc casus special por queles on sembla har fat exceptiones e queles tamen on vell posser tre bon includer in li regul general. Por li acurtat action de curr/er on di curs quande regularimen it vell esser curs/e quam on scri prens/e e ne prens, cred/e e ne cred, vis/e e ne vis. Poy li analogie fortia scrir anc ex/curs/e, dis/curs/e, re/curs/e. Formes quam curs, discurs, sembla constituer un triesim maniere, absolut superflú, por expresser li action derivat de un verbe. Naturalmen, cert vocabules (cursu, textu, eventu, etc.), pro que ili have un sense tre diferent del verbes primitiv curr/er, text/er, eveni/r, constitue *nov* radicas índispensabil pro li distintion de sense o pro li derivates (textu-al, eventu-al, etc.).

 

Ma paroles quam progress, congress, regress posse esser tre bon considerat quam acurtat actiones del verbes pro/gress/er, con/gress/er, re/gress/er; dunc on deve derivar les regularimen de ti verbes similmen a crede, cade, con -e final, queles es derivat de creder, cader, etc.

 

It es ver que on vell anc posser considerar congress, progress, regress quam primitiv radicas e derivar de ili li verbes per -er. Tamen du rasones oposi se a ti solution. In prim li verbes derivat de un radica nominal usa generalmen li finale verbal -ar, e to es tre comod por auxiliar li memorie. Duesim rason li parol *curs* ne es un parol primitiv ma un derivate de currer, ergo con ti solution va sempre restar exceptiones.

 

In resuma, li max simplic e regulari procede consiste in considerar omni paroles citat supra quam acurtat actiones de verbes per -er, e lassar a ili lor -e final analog a ti de mult altri nómines derivat del verbes per -er.

 

Adplu noi fa remarcar que in li unesim annus E. de Wahl scrit sovente progresse, congresse, etc., anc Meysmans in su lingue international tam proxim a Occidental.

 

Ric Berger.

 

-75-

 

OCCIDENTAL PROPAGANDA IN UN INTERNATIONAL CONGRESSE DE STUDIANTES

 

God Dag! Buon giorno, Signore! Jó napot kivánok! Buenos días! Goeden dag! Bonjour Monsieur! Dobrý den! Guten Tag! Hyvää Päivää! Good morning! Esque to es un reportage pri li construction del turre de Babel? No, no, car letor, to es solmen un litt specimen del reciproc salutationes in li "Semane ecumenic universitari de Basel". Plu quam 500 studiantes de adminim 18 landes convenit del 7 al 12 junio a Basel por discusser li problemas actual, por escutar discurses, por prender contacte con comilitones del altri landes.

 

Ex li multi discurses yo mentiona solmen li sequentes: Prof. Denis de Roupont(??) (New York) discurret pri li secularisme, Prof. Ellul (Bordeaux) pri li practica(??) del comunisme, Prof. P.A.H. de Boer (Leiden) pri li nationalisme, Dr. H. Lilje (Hannover) pri li Nihilisme, Prof. L.A. Zander (Paris) pri li hom russ e inspector Witschi pri li situation del eclesie in li oriente (Japan, China, Indonesia, India).

 

Inter li discurses sempre traductet in german o francesi, on discusset in gruppes li discurses nominat. On anc arangeat discussiones inter li german studiantes e li norvegeses, inter germanes e franceses, inter germanes e angleses, etc., e yo audit que ti unesim contacte del anteyan ínamicos successat tre bon. Ultra ti oficial contactes inter li divers popules nascet cordial amicitás inter studiantes de divers lingue e naturalmen anc inter puellas e boys. Anc in casus u li intercomprension ne esset possibil li unitá esset sovente documentat. Unquande p.e. yo dineat con franceses e germanes. Un german studiante, quel perdit su brasse dextri a Rostow (Russia) esset impedit tranchar su carnage. Un francesi puella vident to ne solmen tranchat le li salsice ma anc servit le. Ili ne posset parlar con unaltru, ma ili posset tamen "comprender" unaltru.

In li cultus diari omni studiantes cantat in lor lingue matrin ma ye li sam melodie, e quande noi vocosimen pregat li "Paternoster" chascun pregat it in su lingue. Ye li ultim die noi omnis, luteranes, calvinistes, anglicanes, Quakers etc. celebrat li sacri comunion e pane e vine dit nos in un lingue international, que Deo nos ama e pardona. To omnicos demonstrat nos que it es solmen li spíritu de Jesu Cristo quel posse unir li popules e necos altri, anc ne un lingue international. - Ma por far productiv ti unitá efectet del spíritu de Cristo it es necessi comprender unaltru. Vu demanda me certmen qualmen noi posset parlar con unaltru. Certmen por li Cristianes li spíritu de Pentecoste ha abolit li spíritu del "Turre de Babel". Li unitá del spíritu esset un realitá in ti semane ecumenic, li unitá inter divers nationes, confessiones

 

-76-

 

(eclesies), inter medicos, teologos, filosofos, juristes, etc. Ma li multilinguitá esset egalmen un realitá - e un obstacul desagreabil. It es ver que li studiantes qui venit a ti congresse presc omnis parlat adminim du o tri lingues. Talmen noi posset reducter li multilinguitá a un bilinguitá. Ma ti bilinguitá fortiat nos traducter omni discurses, votes, informationes in german e francesi, un statu quel raptet nos adminim 12 hores.

 

Li discussiones e comissiones esset in german e francesi e li traductores esset continualmen in action. Naturalmen ili ne esset traductores professional e ne mancat li erras de traduction. Partú e in omni ocasion on audit li ínpatient clama: Traduction! Traduction! Felicimen noi Sviss studiantes es poliglottes presc desde li lulluore e pro to li traductores esset presc sempre Svisses. On posse imaginar se que li Tchecoslovacos, Ukrainianes, Norvegeses, Hispanes esset sempre genat in li discussiones pro que ili esset fortiat audir e parlar in lingues queles ne es lor propri.

 

Durant que noi discusset in diversi lingues, dormit in li secretariatu del "Semane ecumenic" grand paquettes contenent materiale de propaganda pri Occidental, quel li Occidental-Centrale de Winterthur hat inviat nos. Li organisator del "Semane" savet que ti paquettes hat arivat, ma il ne havet li témpor necessi por ocupar se pri ili e in li buró laborat Sviss studiantes queles ne havet li minim interesse por un lingue international. In li fine del semane yo decovrit per hasard in un angul del buró ti paquettes e yo comensat rapidmen distribuer li materiale de propaganda malgré li oposition del "burocrates" queles pos har videt li contenete del paquettes volet usar li folies por far noticies etc.

Yo fat lu max possibil por distribuer li textus de propaganda. Quande yo distribuet li folies, multis demandat me: "Esque to es Italian o Hispan? Pro quo on da nos li teses in Italian, Hispan?" Li Hispanes e Italianes ne demandat me. Ili traductet li textu sin pena. Li franceses dit in unesim moment: "Noi ne comprende italian o hispan." Ma yo explicat les que to ne esset hispan o italian, ma un lingue international. "Certmen to es Esperanto", ili respondet, e detornat se. "Noi ne interessa nos pri Esperanto." Yo dit les que li lingue miraculosi ne es Esperanto ma Occidental e yo adjuntet: "Vu va certmen comprender it. Prova solmen, prova." E quelcvez ili provat - e comprendet it. Un puella francesi traductet me facilmen e presc sin erra li tot textu del teses. Un Anglese anc traductet li Document No. 200. Hollandeses e Germanes interessat se por li lingue international, de quel ili nequande hat audit. Regretabilmen li témpor por li propaganda esset tre curt e on ne posset expectar un judicie del congressanes pri li nov lingue international

 

-77-

quel multis identificat con Esperanto. Li oposition ne mancat. Un hungarian studianta dit que it vell suficer saver anglesi, francesi e german. Pro quo ancor Occidental? Quelc studiantes dit: "Un lingue artificial nequande va successar." Felicimen yo havet ocasion propagar Occidental anc pos li fine del congresse, pro quo noi invitat quelc german e hollandesi studiantes a Bern, u yo posset dar les prospectes de Occidental.

 

Yo crede que li nómine "Occidental", quel esset in omni bocca ye li fine del congresse, va esser portat in omni landes, pro que on va saver anc in ti landes, u Occidental ne ancor es conosset, que it existe alquo plu bon quam Esperanto.    Walter Leuenberger, Bern.

------

 

LI COCINATION PER UNDES!

 

In 1938 un austrian scientist, Senior professor Kovarczik, de Vienna, demonstrat, durante experimentes, que li curt undes combinat con li congelation posset esser utilisat por li cocination del alimentes. Li fenomene esset conosset del fisicos, ma on ne hat experimentat in it li practic dominia.

 

Hante preparat un marmite plenat de aqua e adductet ti-ci al minimal temperatura quel li statu liquid posse mantener, li professor plongeat ta pluri vivent piscos, malgré li humanitari leges por li protection del animales. (On posse esser un grand scientist e ignorar que li hom ne deve imposir un ínutil sufrentie al animales.) On presse sur li buton del aparate. In quelc minutes li piscos esset cocinat suficentmen, durante que li aqua esset ancor congelat. Poy li professor renovat su interessant experiment mettente un crud bifstec in li aqua quel il lassat ti-ci vez congelar completmen. Quande on haltat li aparate del curt undes, li carne esset tot cocinat in li medie del bloc de glacie.

 

Quo evenit con ti miracul cocinal? Esque li professor continuat su studies por li utilisation del curt undes in li cocine? Desde li guerre noi ne plu save alquo pri to. E tamen hodie, pro li manca de gas, ti medie cocinar vell esser preciosi.

--------------

 

Li arte criticar

 

Un yun autor infatuat de se self hat adressat a Voltaire un tragedie por submisser it a su judicament. Pos har leet it, Voltaire dit, posiente li manuscrite sur li table: "Li desfacilitá ne es far un tragedie quam ti-ci, ma responder a ti quel ha fat it."

 

-78-

 

USATION DEL MORÚE

 

De omni pisces, li max util al hom es certmen li morúe. Ne solmen it abunda ínexhaustibilmen - on pisca it in contenes de milliones de kilogrammes - ne solmen su precie es extremmen bass, ma it oferta usas queles on ne divina sempre.

 

In li regiones del nord, por exemple, u li recolte de fen es nettmen ínsuficent por nutrir li brutes, li indigenes da a lor vaccas e a lor agnes capes de siccat morúes. On fa cocinar li restes mixtet con algas. In Laponia li domestic besties, durante tri mensus ne have altri nutritura. Sur li costes de Irland, li ponies manja in hiverne li capes de morúes.

 

Hodie on transforma ancor li restes de morúes in ingrassament, e ti-ci es utilisat desde long témpor por li nutritura del svines.

 

Li hépate, quel furni li celebri oleo reconstituent, es un del productes max perfect del gastronomie del nordic landes. Cocinat in aqua, li hépates de morúe forma un ver crem con fin sapore.

 

-79-

 

(li parte supra de págine 80 manca)

 

...exemplares por li exchanges, exemplares por li membres del gruppe e simpatisantes, plus quelc exemplares por li propaganda, sive duant a sixant exemplares. Quande li gruppes va esser numerosi, it va esser necessi formar equipes de deci a decidu gruppes (o plu mult).

 

Medies de ilustration: linogravura, carton decupat, patatogravura, zinc, pluviette (in francesi: bruine), ligne, "pochoir", etc.

 

Temas tractat:omni subjectes interessant li adolescentes: sportes, artes, filatelie, ludes de construction, radio, modelles reductet (ferrovias, aviones, naves), poemas, anecdotes, novelles, essayes, inquestes, etc.

 

Evidentmen li instructor corecte li textus a printar; to es un excellent medie por parlar Occidental.

 

In comense, it es necessi haver un organe central dant omni directives e informationes por far functionar li edition del jurnale e li exchanges.

 

Ples dunc inviar me, med vor organisme national, o directmen:

 

1.) vor nómine e complet adresse,

2.) vor desiras e suggestiones.

 

-80-

 

Ti organe central va posser devenir in future li jurnal proposit in prim.

 

Yo crede que per ti medie li old occidentalistes va posser recrutar plu facilmen circum ili adeptes che li yunité, e laborar con eficacitá por li pace del munde. On va organisar li exchange de infantes inter families durante li vacanties.

 

Li coidealistes sved deve continuar lor labor pedagogic quel va esser facilisat per li medies proposit ci-supra.

 

Ti organe va esser neutral in politica e religion. Yunes invia textus, dessines, lines, etc.   J. Roux, instructor, COULON 2.S., Francia.

-------

 

JUDICIES PRI OCCIDENTAL

 

Sr. Mascanzoni (Bari) scri nos: Vi quo just scrit me Ing. Dr. Antonio Baietti de Roma in Occidental pri Occidental:

 

"Quam vu vide, yo scri vos in Occidental (o alminu in un lingue quel yo crede Occidental - mi novonitá ne permisse me un rect opinion). E támen to ne da me alquel orgollie, ma to sembla me tam facil ... que yo ne crede it! ma it es plu versimil que yo rangea un erra pos un altri, e in ti casu vu mey pardonar un tal ínconscientie a vor amíco!"

 

E adplu parlante pri li articul "La atoma bombo", publicat in li revúe "Esperanto internacia" il di:

 

"Just releente it on tucha per manu li plu grand aptitá de Occidental por li scientie."

 

Tis-ci es sincer paroles de un erudito quel antey esset sat sceptic pri li facilitá e practic usabilitá de Occidental, e quel nu scri ti lingue sin erra!

-------

 

ORIGINAL AFORISMES

 

Un afere practicat con ínnobli sentimentes va aportar solmen ínnobli fructes.

 

Li minim parte del habitual materialisme es efectivmen necessi por viver.

 

Esse ambiciosi solmen avan te self, nequande córam li gente.

 

A chascun es rendit justicie, si il suffre tant male quant il ha fat al altris; ma, si il suffre minu, il have a mersiar por li diferentie.

 

A.E. Cortinas, Lugano.

----------

 

Li paroles es li cloves por ataccar li idés. (A. Godin)

 

On posse far omnicos, ma on ne posse dir omnicos. (R. De La Grasserie)

 

trad. G. Bevilacqua, Italia.

 

-81-

 

CRONICA

 

Anglia.

 

"International Memorandum", marte 1946, no. 3, revuette del Britannic Occidental-Association, 23 Womersley Road, London N. 8. Contenete: Absorption del oriental inmigrantes, de E. de Wahl, prendet ex li articul "Ne es egal qual lingue" (Kosmoglott jan./febr. 1924). The psychological and sociological character of languages de A.Z. Ramstedt. Quelc interlinguistic maximes de E. de Wahl. Cronica, publicationes, novas. Rich numeró poligrafat quel noi fortmen(??) recomenda a omni coidealistes.

 

FRANCIA.

 

Noi ha recivet un libre de 144 págines "Salon de l'Art libre" pri li exposition de picturas evenit in ti "Palais des arts modernes" in Paris del 13 julí til li 28 julí. Noi ha esset agreabilmen surprisat vider li textus francesi esser anc presentat *in Occidental*, i.e. *Li arte líberi* e li *Statutes* del organisation. It es un excellent aplication de Occidental, nam ti libre posse esser consultat anc de persones ne francesi.

 

SVISSIA.

 

"Wir Jungen"no. 9, septembre 1946 ha recenset li no. 130 A de Cosmoglotta. Adresse: Postfach 72, Olten (Svissia).

 

Li important organe del "Société Suisse des commerçants", "Journal suisse des Commerçants", ha publicat in junio e julí 1946 un long articul, signat H. Gilliéron, quel exposit li problema del LI secun li prospectes esperantistic, con fals informationes pri un assertet "votation in favore de Esperanto in li quaresim congresse del linguistes in Copenhag in 1936" !!! Sr. Matejka, presidente de nor Union, respondet in li no. del 13 septembre per energic rectification, finiente per un textu comparativ Espo-Occ. Talmen li 50'000 letores del Journal Suisse des Commerçants es informat pri li existentie de nor movement; it es just li publica quel es max interessat al problema in Svissia.

----------

 

SPÍRITU DE OCCIDENTAL

 

Li ovre de de Wahl es quam ti de un genial sculptor, qui ex un masse crud e ínform de marmor, per su arte, su tecnica e su genie, extrae un statue mirabil e polit. Solmen hant leet ti ovre on save quo deve e quo ne deve esser un LI.    Dr. Ing. Antonio Baietti, Roma.

------

 

Automobilist: "Quelc de vu pedones vermen promena quam si ili vell har comprat li strades."

 

Pedon: "E quelc de vu automobilistes vermen conducte quam si ili vell har payat lor vehicules."

 

-82-

 

IMPORTANT AVISE A NOR ABONNATORES

 

Un francesi abonnator de COSMOGLOTTA informa nos que su oficie postal ha taxat li ultim numerós de Cosmoglotta pro que li coverte ne havet alquel indication ti stamp indicant que li porte esset payat. Ti remarca es fals. Omni nor covertes have li inscrition a dextri supra: J.A. Chapelle (Vaud), quo significa "Jurnal de Abonnament" de quel li taxe ha esset payat in Chapelle (Vaud). On ne posse expedir alquel exemplare sin payament del taxe, nam omni covertes es exactmen controlat de nor oficie postal, secun li prescritiones del regulament sviss postal, queles es tre strict pri ti punctu. Dunc, si altri abonnatores trova se in li sam situation, ili deve informar lor oficie postal e refusar payar un suplementari taxe. Noi anc peti les informar nos ocasionalmen pri tal desfacilitás, nam it es ínadmissibil que li porte deve esser payat du vezes!    Administration de COSMOGLOTTA.

-------

 

REUNION DEL SAPO

 

Quam date por li ho-annual reunion del SAPO noi ha provisorimen retenet li 20 o 27 octobre, ma ante prender un decision definitiv, noi desira haver alquel informationes pri li eventualitá de un proxim reintroduction del billetes soledial, mersí a queles li custas de viage vell posser esser apreciabilmen reductet. Noi dunc ne posse por li moment dar precis informationes, ma chascun membre del SAPO va reciver in just témpore un special circulare convocatori.

 

In revancha, noi posse anunciar que quam loc del reunion va max probabilmen esser electet *Olten* quel es max bon situat in relation con li comunicationes ferroviari.   COMITÉ DEL SAPO.

--------

 

OCCIDENTAL-UNION

 

It va esser necessi proceder max bentost possibil al nov electiones por li SENAT del Occidental-Union quel, unvez definitivmen constituet, va in su torn ocupar se pri li election del nov academie international.

 

Por accelerar li labor, noi peti omni membres del Occidental-Union misser al Central Oficie til fine de decembre maxim tard li liste del candidates queles ili proposi quam nov membres del Senat.

 

Occidentalistes queles ancor ne es membres del Occidental-Union posse securar se li possibilitá de partiprension al proxim electiones per li ínmediat adhesion e payation del contribution societal.   CENTRAL OFICIE.

 

-83-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.