| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 062 (sep 1944)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Septembre 1944 - Nró 62 (9)

 

------------

 

 

 

LI NÚMER DEL SÍLLABES IN LI PAROLES DE OCCIDENTAL

 

 

 

Li longore del paroles ha sovente esset discusset in li circules interlinguistic. Esque on deve adopter curt e numerosi paroles o esque on deve preferer long composit paroles ? Altrimen dit, quo es plu bon: analitisme o sintetisme ? monosillabisme o polisillabisme ?

 

 

 

Li lingues national diverge mult pri ti punctu. Bourdon ha calculat li medial númer del sillabes pronunciat in 5 lingues: grec, latin, francesi, german, anglesi, prendente textus in un del max representativ autores in chascun lingue. Vi li resultate de su examine :

 

 

 

Paroles de Platon Cicero Balzac Heine Tom Brown

 

(grec) (latin) (franc) (germ) (anglés)

 

1 síllabe 39 % 28 % 51 % 55 % 71 %

 

2 síllabes 33 % 31 % 34 % 24 % 19 %

 

3 síllabes 17 % 22 % 10 % 13 % 7 %

 

4 síllabes 8 % 13 % 4 % 5 % 2 %

 

5 síllabes 3 % 6 % 1 % 3 % 1 %

 

 

 

Bourdon fa remarcar que in li scientific lingue german, li númer del síllabes es sensibilmen plu grand quam che Heine, pro li composit paroles. In plu in francesi li conversation tende a acurtar frequentmen li paroles ; on di por exemple cont'nir vice contenir, dur'ment vice durement, col'nel vice colonel.

 

 

 

On posse tamen constatar que li tendentie

 

 

 

-97-

 

 

 

general del lingues modern evolue vers analitisme. De latin a francesi, german e anglési, li númer del paroles monosillabic augmenta, ti del paroles polisillabic diminue. Anglesi es forsan, con chinesi, li max analitic lingue, in prim pro su infinitive in quel li particul to vicea li finale del verbe.

 

 

 

Yo anc calculat li númer del síllabes in Occidental secun un textu scrit de E. de Wahl e publicat in Cosmoglotta de junio 1929: Contrabandistes. Yo trovat li secuent proportion:

 

 

 

1 síllabe : 50 % ; 2 síllabes, 27 % ; 3 síllabes, 16 % ; 4 síllabes, 6% ; 5 síllabes, 1 %

 

 

 

On posse constatar que nor lingue por li longore del paroles sta just inter francesi e german. In it li monosillabes es presc du vezes plu numerosi quam in latin, ma ne tam frequent quam in anglesi in quel ti proportion es exagerat. Noi es do in li bon medialitá. Ric Berger

 

--------------

 

 

 

LI MAX RAPID ANIMALE

 

Quel es li max rapid animale del munde ? Australian farmeros volet verificar it e organisat original provas ex queles apare que ne li cavalle ma li emu e li cangurú es li max rapid cursores.

 

 

 

Li cangarú es conosset precipue per li abdominal tasca quel permisse a it celar su micris. LI emu es un grand avie similant li struce.

 

 

 

Durant ti concurs un del max bon cavalles del land, ductet de un celebri jockey, esset preterpassat de un yun cangurú. Li prodigiosi saltas de ti mammifere, de queles alcunes atinget 11 metres, permisset a it lassar lontan detra it li cavalle e su cavaliero malgré omni eforties

 

 

 

Li sam die, un altri concurs evenit inter un altri cavalle del sam stal e un emu. Durant alcun témpor li du concurrentes avansat un apu li altri, ma bentost li bipede preterpassat li cavalle quel nequande posset rejunter it.

 

-98-

 

 

 

TRA LI PRESSE

 

Ja desde quelc mensus Cosmoglotta ha publicat necós pri li ecó del discussion pri li question mundlingual in li presse. Li redactor de ti rubrica regretta ínfinitmen que manca de témpor impedit le perlaborar e digester li excisuras de jurnales queles accumulat se che il. Ma il espera que in future il va haver li possibilitá orientar regularimen li letores de Cosmoglotta pri li evenimentes in nor camp de labor, precipue proque li suposit proximitá del fine del guerre sembla har creat in li grand publica li disposition ocupar se plu intensivmen con li problema de un lingue international. Mem li max índiferent hom comensa poc a poc comprender que li lingue es un element tre important por li intercomprension del popules.

 

 

 

Noi comensa per li mention de quelc important articules queles ha venit a nor conossentie con retard.

 

 

 

In li AUFBAU del 29 octobre 1943, sr. Mathias Merker discusse Basic English quam problema politic. Il cita un articul de nor coidealist Dr. Fritz Haas, in quel li autor dit que li usation de Basic English de homes de altri nationes vell posir les in un duesim classe del homanité, sin que li aprension del anglés normal vell promover les in li unesim classe, nam sempre ili vell haver un desavantage contra li nationes anglo-saxonic, por queles anglés es li lingue matrin. Li introduction de (Basic o normal) anglés quam auxiliari lingue obligatori vell changear poc in li statu actual por li primitiv popules de Africa e Asia, sr. Merker continua : Li grand imperias russ e chinés es tro homogen por esser influentiat per un tal developament (noi posse adjunter que lu sam vale por li grand dominias del lingues hispan e portugalés). Tis queles senti max li desavantages de un tal regulation vell do esser li Europanes, e inter les precipue li homes de lingue francés e german.

 

-99-

 

 

 

Ma ti lingues ne posse esser eliminat ex li developament cultural del munde, e li spíritu anglo-saxonic - benque sr. Merker reconosse su intrinsic valore - es tro diferent del spíritu continental-europan por esser inoculat a ti-ci sin damage. Ye li fine de su tre important contribution il scri: "On va forsan questionar quel altri lingue vivent deve luder li rol de un lingue auxiliari universal. Si noi vell posser secuer nor inclination personal, noi ne vell hesitar proposir francés, pro su special avantages. Ma támen noi responde con plen conviction: null lingue national. E ultra to noi ne es de opinion que on besona un lingue auxiliari universal artificialmen creat... Li organisation, rasonabil por li hom, del munde material es un tache por li perduction de quel altri factores spiritual e moral es besonat quam medie mecanic de un lingue comun al tot munde."

 

 

 

Certmen un lingue auxiliari es, in un cert extent, un medie mecanic, ma nequi posse dubitar que it es anc, e in un tre alt gradu, un factor spiritual e moral - e adplu : qualmen li homes posse organisar li munde material sin servir se de mecanic medies? Ti mecanic medies es defendet tre habilmen in un articul "Mit 800 Wörtern durch die Welt" ("Con 800 paroles tra li munde) in li NATIONAL ZEITUNG de Basel (16 marte 1944). Li autor - noi suposi que it es li eminent jurnalist Dr. Hans Bauer, li presidente central del Europa-Union - saluta Basic English quam revivificator del discussion pri li idé de un lingue international in general. Il ne prende parti por o contra ti creation, ma di que li introduction eventual de alquel lingue auxiliari nullmen va far ínnecessi li studie del idiomas vivent: in contrarie, qui vole apropriar se li richesse cultural de un nation foren, deve aprender su lingue. "Ma, li autor continua, in li sam maniere quam in

 

-100-

 

 

 

li dominia del scrition li stenografie sufice a cert besones de comunication, sin remplazzar li scritura quam expression del personalitá, tam un lingue international de comunication vell posser servir al intercomprension, quel es desfacilisat per li multitá del vivent lingues". Li comparation del lingue auxiliari al stenografie sembla nos specialmen habil, in tant que on pensa al scope purmen practic de un tal idioma, ma it es self-evident que anc ovres literari posse esser traductet in un lingue quam Occidental, tam bon quam in alquel lingue national - sin que, naturalmen, li max bon traduction posse remplazzar li letura del originale.

 

 

 

Li articul de sr. Merker citat in supra sembla har esset publicat anc in li VOLKSTIMME, li organ del partise social-democratic de St. Gallen, nam it es citat ex ti jurnal in li revúe NATIONALE HEFTE (Zürich, decembre 1943). Li autor de ti contribution, quel nómina se Leodegar, arriva al conclusion tre just pri Basic English: "E de ti maniere li Europan continental deve parlar ne li bon anglés, ma Basic English: li lingue usat al intrada por liverantes !"

 

 

 

It ne es astonant que por un vez unanimitá reye inter Esperantistes e Occidentalistes : in li refutation de Basic English. Noi lee in li FEUILLE D'AVIS DE VEVEY (12 januar 1944), citat ex ESPERANTO-PRESSE: "Li proposition venient de Anglia adopter quam lingue auxiliari universal un anglés simplificat, precipue Basic English, por quel on fa propaganda ja desde duanti annus, es refutat presc partú de de maniere unanim. Mem in Anglia li pretension singulari far li felicie del homanitá per li introduction de un specie de 'anglés por litt negres' ha causat violent sucusses de cap; on ta considera ti solution del problema del lingue auxiliari universal quam un aberration de un gust specialmen dubitabil". Naturalmen, quam

 

-101-

 

 

 

Esperantist, li autor del articul arriva al conclusion que Basic English ne posse constituer un dangere por Esperanto. Ma noi opine in contrarie que noi mundlinguistes de omni branches deve esser caut in ti egard! Mem un idé reconosset quam stult sin pena de persones con pensada índependent posse trovar mult adherentes in li grand publica quel ne ea al fundament del coses a facilmen es captet per un habil propaganda. Li Esperantistes self furni pruvas de ti statu de afere, e Basic English posse esser salutat quam salvation de omni tis queles senti que ili ne posse aprender un corect anglés e nu trova con joya que un balbutiat anglés simil al lor es oficialmen sanctionat! Certmen on ne deve bagatellisar li propaganda fat por Basic English e li forties queles sta detra it. Ja li nómines de Churchill e Roosevelt es sat ponderosi, mem si ti seniores recomenda Basic English ne pos har convictet se personalmen de su - real o imaginat - avantages,, ma solmen proque it ha esset recomendat a ili de expertes. lu noi aprende ex un articul "Situation e perspectives" del JOURNAL DE GENÈVE (17 marte 1944) in quel maniere Basic English va esser propagat oficialmen del guvernament britannic. In un session del Chambre del Communes li Prim Ministre Churchill self ha anunciat : (1) li instruction va limitar se al (??) strictmen índispensabil; (2) al representationes diplomatic e comercial de Grand Britannia in extran landes li tache ha esset confiat difuser Basic English; (3) on va far traductiones in Basic English del literatura anglés, precipue de ovres tecnic e scientic; (4) li administration colonial britannic va far scrir manuales de agricultura, higiene etc. por li indigenes; (5) li radio ha recivet li comenda difuser cursus de instruction in omni lingues.

 

 

 

Certmen un propaganda nullmen negligibil! Ma it justifica denove nor atitude: quo li 

 

-102-

 

 

 

Anglosaxones o altri nationes fa con o por li popules de lor colonies, es lor afere e li aferes de ti coloniales, e si ili va editer manuales de agricultura e higiene in Basic English por li indigenes de Africa, Asia e Oceania, to certmen posse esser un ovre de civilisation, ma si ili intente inviar al indigenes de Europa, queles ya es un poc plu avansat in civilisation e cultura, libres de scientie e tecnica in Basic English, noi va dir: "Mersí, no: noi ne besona un Pidgin English. Si noi desira leer tal ovres, noi prefere leer les in lor original bon anglés o in traductiones in nor lingues matrin o in un idioma auxiliari neutral". Noi suposi mem que li instructet coloniales, queles ya parla standard English, va prender un atitude simil, nam certmen ili ne va desirar obliviar lor bon anglés e aprender un idioma pidginisat.

 

 

 

Noi intente gruppar in un articul special li opiniones anglés pri Basic English, queles ha venit a nor conossentie, e va continuar ci con li mention de voces del presse sviss. Un contribution tre interessant es furnit per li articula de sr. A. Tanirem (anagramma por Martinet?) in L'ECHO DE LA BROIE (Moudon, 15 januar 1944). Li autor recapitula li historie del idé de un lingue universal, quel advere restricte de por il a Volapük, Esperanto e Basic English. Il ne nega que anglés ja lude un grand rol quam lingue comercial, ma dubita ca to sufice ja por far it anc li lingue del diplomatie remplazzant li francés - il evidentmen ne senti li contradiction quande quelc lineas plu bass il mentiona que ti du idiomas ya esset li lingues oficial del Liga del Nationes! Il opine que solmen un lingue sur base latin posse esser li futur lingue universal, questionant : "Pro quo latin posset, e plu tard francés, durant secules mantener in li Occidente lor predominantie sur omni lingues del comerciantes?"

 

-103-

 

 

 

 

 

Li response quel il da es que solmen ti du lingues posse expresser li pensada in un form clar, nett e precis; pro to il pensa que solmen francés posse esser li lingue universal por li vive profan, durant que li ecclesie catolic va continuar usar latin por su scopes. Il adplu expresse li opinion que li propaganda por Basic English es nullcos altri quam un atentate direct (noi remarca solmen li manca del slogan "per li perfid Albion"!) contra Francia durant un témpor u ti nation ne posse partiprender in li international discussiones! Junt con li eforties del Basicistes ti articul es li max bon pruva que nequande un lingue national posse devenir li idioma auxiliari international, proque in chascun land trova se homes queles opine que solmen lor lingue matrin es digni de ti honore, e con egard al claritá e precision certmen p.e. Hispan e Italian posse far con li sam jure (secun nor opinion personal mem con plu grand jure) li sam pretensiones quam francés, e adplu ili es plu facilmen pronunciabil por forenes e sona plu agreabil. In facte ja ante duant du annus un Zürichés, Dr. J. Vetsch, proposit quam lingue universal un simplificat italian - e quo altricos es Occidental quam un simplificat italian, o, por parlar plu generalmen, lu comun simplificat de omni lingues romanic ?

 

 

 

Ancor quelc voces pri Basic English. Li TAT de Zürich in du articules (12 marte e 14 april 1944) expresse opiniones tre simil al nores : "Con quin paroles on posse causar li ínfelicie o li jubil de un hom, mover su ánim. Con un mutilat anglés naturalmen to ne va esser possibil. Ma it anc deveni evident in quel sfere su efect vell producter se: in un sfere tot superficial. In van on vell atender alquel efectes de union inter popules. Ne impossibil que cert avantages tecnic de comunication vell resultar. Ma to have presc necos a far con li lingue, solmen con li tecnica... Altesse e dignitá del lingue self

 

-104-

 

 

 

ne es tuchat, nam tal constructiones lingual quam Basic English ja de lor orígine es relegat in un rang forsan util, ma bass, in quel ili resta til lor beat fine". E in li altri articul: "Si Churchill anuncia, in li Universitá de Harvard, un anglés simplificat, quel con 650 substantives e 200 verbes deve ducter al salvation, alor Europa, quel apartene al cultura mediterran, flara un transfigurat dictatura del Occidente". Li jurnal ovreristic LE PEUPLE de Genève, del altri láter, opine (9 may 1944) que per li propagation de Basic English sr. Churchill monstra un imperialisme un poc antiquat.

 

 

 

Con li max grand interesse, noi ha recivet du excisuras ex jurnales del landes del Axe ocupant se con Basic English. On ne deve esser profet por divinar que ili es contra ti projecte. LE PAYS RÉEL de Bruxelles, li organ del Rexistes de Belgia, scri: "... Ben comprendet, li angléses va continuar parlar li pur anglés, reservant li Basic English al negres, Chinéses, Europanes e altri inferior popules. Noi va juir alor del sam considerationes quam li kuli de Hongkong, li paria de Bombay o li guerrero del tribe Niam-Niam". E DER NEUE TAG de Praha, quel consacra un long articul al tema (9 januar 1944) arriva al conclusion: "Li creation es anunciat de su inventores quam un specie de Pidgin English por inteligent persones... Basic English certmen have ti avantage comparat con Pidgin English que it permisse un metode de expression coherent e in un cert gradu arondat. Ma in fund it resta, quam su plu simplic modell, un tre miserabil surrogat, un squelette arid e sicc, un ínhabil medie lingual quel nullmen coresponde al besones de ti témpor quel es revolutionari anc in li dominia spiritual. Mult prominentes in Anglia ha parlat por Basic English, ma it existe anc un oposition tre violent contra ti movement quel es considerat de mult persones quam un interprense ridicul e sin chances. In

 

-105-

 

 

 

li presse anglés on parla ocasionalmen pri Basic English quam li medie de un 'imperialisme cultural'". Li jurnal opine que Basic English es "li deterioration del lingue de Shakespeare a un nigger-jargon".

 

 

 

In un altri loc (Cgta 60 e 61) nor letores ha trovat un articul pri li librette de sr. Ascon pri Basic English. Li litt ovre ha esset mentionat in presc omni jurnales del Svissia german, ma noi esset un poc surprisat trovar que li aplastant majorité de ti noticies esset li reproduction textual del un o altri del du modellic recensiones queles li editor hat adjuntet al exemplares misset al redactiones. Un litt númere de jurnales solmen ha pensat in necessi publicar recensiones índependent. Inter tis noi ne ha trovat un sol quel es favorabil a Basic English. In general ili es redactet tre cautmen in li sense que Basic English es un experiment tre interessant o que chascun que desira informar se pri it va leer li libre de Ascon con mult profit - un facte índubitabil. Solmen li NATIONAL-ZEITUNG de Basel (27 junio 1944) publica un recension quel coincide con nor propri opiniones e monstra li defectes de Basic English e del libre de Ascon.

 

 

 

It es natural que li mundlinguistes ne es ínactiv córam li propaganda por Basic English. In un sat grand númere de jurnales li Esperantistes ha prendet li oportunitá mentionar denove li successes, difusion etc. de lor lingue quel, secun lor opinion, es plu apt quam idioma auxiliari quam Basic English e por quel ti-ci ne constitue un dangere. Plurivez ti noticies contenet anc anuncies del reunion annual del Svissa Esperanto-Societo quel evenit in Hertenstein inter li 3 e 7 may. Mult reclame ha esset fat por ti "semane esperantistic", raportes pri quel ha aparit in presc omni jurnales de nor land.

 

(Continuation in li nr. 63) C.H.P.

 

-106-

 

 

 

QUANT MULT NOI MARCHA

 

Un scientist, li prof. Josef Leryveld just fat un statistica, mersí a un special aparate, etablissent li númere de kilometres marchat dialmen de persones in li divers professiones.

 

 

 

Secun ti scientist, li "hom in li strad" fa medialmen 18 000 passus in un die, quo fa 13 km. Li activitá del menagera es specialmen intensi : rarmen li númere quotidian del passus postulat de su ocupationes es inferior a 23000, quo coresponde a plu quam 16 km. in un die e a circa 5 000 km. in un annu.

 

 

 

On ne va esser astonat aprender que li garson de restaurant con 50 km. in un die, have li record, nam li postmann fa solmen 35 km. Ti-ci es anc preterpassat del cultivator quel, in li epoca del agral labores, marcha circa 40 km. in un die.

 

 

 

Vi altri cifres: Policist, 32 km.; medico de hospital, 30 km.; scolero, 25 km.; mannequin de sutora, 2,5 km. e dansero de teatre 1,5 km.

 

-----------

 

 

 

STRANGI LEGES IN U.S.A.

 

In Clinton, in li state del Connecticut, un ley ancor valid, interdi que un person promena tenente un tigre per un cord!

 

 

 

In Barre, in Vermont, chascun habitant es fortiat, per li lege, balnear se li saturdí in vésper.

 

 

 

In Reading, capitale del Pensylvania, it es interdit far siccar exter li domes feminin subvestimentes.

 

 

 

In li state de Nebraska, un lege interdi al capilleros manjar cebules durant labor-hores.

 

 

 

In li state del Sud-Caroline, un ancian ley, quel on obliviat supresser obliga chascun mann, eant al eclesia, portar un... fusil!

 

 

 

NAUFRAGE REVELAT

 

 

 

In li japanés portu de Hiratatomura esset recentmen traet ex li mare un botel quel fat conosser un naufrage evenit in... 1784. Secun

 

-107-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (15.8.44)

 

Sr. A. Dalhem, Fr. 5.--; F. Lagnel, Fr. 12.--; F. Meyer, Fr. 2.--; A. Kellenberg, Fr. 6.50; W. Leuenberger, Fr. 1.--; R. Portail, Fr. 1.--; E. Gämperle, Fr. 1.--.

 

 

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

-------------

 

 

 

li paperes trovat in li botell, 45 japanés piscatores hat departet ti annu por provar inrichar se. On nequande revidet les e solmen hodie on save quo ili devenit. Pos har esset perdit in mare e har navigat durant du mensus, ili esset jettat sur un desertic insul, u ili morit miserabilmen. Li ultim vivent scrit, just ante su morte, li raconta de ti tragedie.

 

 

 

Pro quo omni elefantes es nominat Jumbo

 

 

 

Un anglés linguist, quel habita India ha serchat li orígine de ti nómine quel on trova partú u vive li elefantes. Il posset constatar que ti nómine ne es debit al hasard, ma apoya se sur un seculari experientie del indian cornacs. Tis-ci asserte que ti du síllabes "jum-bo" influe particularimen sur ti animales. Ja in li Vedas, li sacrat libres de India, trova se li expression Umbo parlante pri li elefantes.

 

---------

 

 

 

A NOR LETORES

 

 

 

In fine ti numeró apari ye li just date, pos sempre mult retardes. Regretabilmen pro du mensus de absentie (septembre e octobre) del persones queles ocupa se del jurnal, noi ne save qualmen noi va posser far aparir it. Anticipatmen, noi peti nor letores pardonar li nov tardes queles va esser índependent de nor volentie.

 

--------

 

 

 

CONTENETE : - Li númer del síllabes in li paroles de Occidental. - Tra li presse - Diverses.

 

-----------------

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.